llépol, llepols, llépola, llépoles.
laminero, laminera, lamineros, lamineras.
I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent,
Lull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia, Proc. olives 289.
Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212.
|| 2. Molt agradable al gust; cast. apetitoso. Vianda llépola, menjar gormant, Lacavalleria Gazoph. «Les cireres són molt llépoles». «No hi ha res més llépol per als menuts que els caramels». Raïm llépol: raïm que es destina a esser menjat i no a fer-ne vi (Gandesa).
|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
— Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
— Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
