Mostrando entradas con la etiqueta servixquen. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta servixquen. Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de febrero de 2024

Lexique roman; E - Ebres


E.

E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l'alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.

Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.

El futur de l'obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.

Gramm. provençal.

Au futur de l'optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.

2. E, conj., lat. et, et.

Lo temps vai e ven e vire

Per jorns e per mes e per ans.

(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.

Sel que fetz l'air' e cel e terra e mar 

E caut e freg e vent e pluei' e tro.

(chap. Aquell que va fé l'aire y 'l sel y la terra y 'l mar y la caló y 'l fret o fred y 'l ven y 'l ploure y lo tro. Este pluei', plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Celui qui fit l'air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.

ANC. FR. Chescun l'a par sa main è plevie è jurée. 

Sas è mantels è robes è altres meubles embler. 

Roman de Rou, v. 2702 et 4254.

Surdrunt li rei de terre è li prince... encontre le Seigneur è encuntre sun Crist. 

Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2. 

Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.

Cette conjonction d'ordinaire, reprend, par euphonie, le T d'ET latin 

au-devant des mots qui commencent par une voyelle.

Francs e gentils, humils et orgulhos.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Franc et agréable, humble et orgueilleux.

Tan m'abelis jois et amors e chans 

Et alegrier, deport e cortesia.

Berenguer de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.

Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.

Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Vissiblemén cara a cara.)

Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)

Pluma e pluma faretz pelar.

(chap. Ploma a ploma faréu pelá)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez peler plume à plume. 

Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.

Renversés dos à dos. 

Ill venian ensemps par e par.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Ils venaient ensemble côte à côte. 

Vos, aiatz lo bec ubert 

De vostr' auzel, et un et un

Faitz los li trair' en dejun.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.

Van cridan duy e duy: 

Datz me, que joglars suy.

(chap. Donéume, que soc juglar. Lo mateix que fa Tomás Bosque Peñarroya, lo juglaret mes membrillo de la Codoñera.)

lo juglaret mes membrillo de la Codoñera

P. de la Mula: Dels joglars.

Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Quar pauc e pauc se laissa dechazer.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.

Car peu à peu se laisse déchoir.

ANC. FR. Avant vendent un è un.

Marie de France, t. II, p. 494.

Li barunz manda un è un...

Dunc vindrent soldéiers à lui

Et uns è uns è dui è dui,

E quatre è quatre è cinc è sis,

Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)

Roman de Rou, v. 11282 et 11545.

Ils issoyent un è un.

Froissart, t. III, p. 12.

En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l'un à dextre et l'autre à senestre.

Monstrelet, t. 1, fol. 97.

Poi è poi vunt Normanz fuiant.

Roman de Rou, v. 13327.

Il se commencierent à retraire de l'estour petit et petit, li uns après l'autre.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194. 

ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados. 

Poema de Alexandro, cop. 1848.

Quelquefois, dans la langue des troubadours, l'ai final des verbes a été remplacé par e.

No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)...

no t'en devedre... no t'en decebre... no las te vedare.

Titres de 960.

Je ne te les ôterai... ne t'en empècherai... ne t'en décevrai... ne te les défendrai.

Si y faziatz may re 

D'aiso qu'ieu dig vos e.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai. 

ANC. FR. Si cum ci raconté vous é...

Car de faire grant talent é... 

Car en vous trop grant amor é... 

Bien savés que tel renom é.

Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.

CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.

E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.


Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis... ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.

Eubazis... bona disgressios.

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Figure appelée ébazis... Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée. 

Ebazis... bonne digression.


Ebdomadier, s. m., lat. hebdomadarius, semainier.

(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)

Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh' u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.

(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)

Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.

Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir... deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí... deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.

Regla de San Benet, folio coranta nou.

Benedictum, Benet, Benito, com Benito Lopera Perrote, aquell que va introduí lo gotelé, amic de Manolo; a la plassa de bous de Saragossa, a les sing de la tarde, una calina o calorina que no se podíe aguantá...)


Le frère semainier, c'est celui qui doit lire... doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.

CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.

(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.

Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.

Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,

https://memoriavalencianista.cat/biografies/pascual-ano-teresa

https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272197/360348

Pero en algunos de mis blogs se puede sacar más información:

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/12/duorum-peregrinorum-compostellam-iter-agencium-capitulo-gerundensi-deputatorum-sanctum-jacobum-galliciae.html )

Ebeni, s. m., lat. ebenus, ébénier, ébène.

Ebeni es arbre negre, lis, pla, dur et greu... 

Fustz mot precios cum ebeni.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 224. 

Ébénier est arbre noir, lisse, uni, dur et lourd...

Bois très précieux comme ébène.

CAT. ESP. (ébano) PORT. IT. Ebano. 

(EN. Eboni and ivory, qué canción más maja para que la canten Iñaki Belanche y Silvia Dilla, un dueto de la CHA; y después que canten la culpa fue del cha cha cha.)


2. Eba, s. f., ébène.
Sia fayta de fust de eba o de boys.
(chap. Sigue feta de fusta de ébano o de boix.)
Trad. d'Albucasis, fol. 28. 
Soit faite de bois d'ébène ou de buis.

Eboric, s. m., lat. ebolus, hiéble, espèce de sureau. (ybles, S. XII) 
Un' erba queretz bon' e bella...
Eboric clamar la podetz,
Erba negra, si us voletz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Cherchez une herbe bonne et belle... vous pouvez l'appeler hiéble, herbe noire, si vous voulez.
CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo.

Ebray, adj., lat. hebraeus, hébreu, hébraïque.
Anc tan gran descrezensa
No vim pois la lei ebraia.
Giraud du Luc: Si per malvatz. 
Nous ne vîmes jamais si grande mécréance depuis la loi hébraïque.
Substantiv. En lati e en ebrays.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 
En latin et en hébreu.
CAT. Hebraic. ESP. PORT. Hebraico.
2. Ebrieu, s. m., hébreu.
Parlam lati o ebrieu.
(chap. Parlam latín, llatí, o hebreu.)
Trad. d'un évangile apocryphe. 
Parlons latin ou hébreu.
CAT. Hebreu. ESP. PORT. Hebreo. IT. Ebreo.

Ebres, s. m., lat. Iberus, l'Ebre, fleuve.
Ni 'l senhoria del renc on corr Ebres.
(chap. Ni la señoría del reino aon corre l' Ebro, Ebre.)
Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.
Ni la seigneurie du royaume où court l'Ebre.



martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA PRIMERA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA PRIMERA.

Gianni Lotteringhi sen cridá de nit a la porta; desperte a la seua dona y ella li fa creure que es un fantasma; lo van a conjurá en una orassió y les cridades paren.

Siñó meu, me haguere agradat moltíssim, si a vos tos haguere vingut be, que un atra persona en ves de yo haguere escomensat tan bona materia com es esta de la que parlarem avui; pero ya que voleu que siga yo qui a los demés anima, u faré de bona gana. Me les ingeniaré, caríssimes siñores, en contátos algo que tos pugue sé útil en un futur, perque si les demés són com yo, totes som temoriques, y mes de los fantasmes, que Deu sabrá que són, yo no u sé, ni hay trobat hasta ara a dingú que u sapiguere, y tots los tenim temó; y per a fels marchá cuan vinguen a vatres, prenén bona nota de la meua história, adependréu una santa y bona orassió, y que va mol be per an estos casos.

Va ñabé a Florencia, al barri de San Brancazio, un comersián que se díe Gianni Lotteringhi, home mes afortunat al seu arte que sabut en atres coses, perque tenín algo de simplet, ere mol sobín capitá de los cantadós del laude de Santa María la Nova, y teníe que ocupás del coro, y teníe datres ocupassións que lo teníen entretengut. En aixó ell se teníe en mol; y alló li passáe perque mol assobín, com home ben acomodat, los donáe bons minjás als flares. Estos, com la un unes calses, l´atre una capa y datre un escapulari li traíen sobín, li enseñaben bones orassións y li resáen lo parenostre en vulgar, y la cansó de San Alejo y lo lamén de San Bernardo y les alabanses de doña Matelda y atres tonteríes tals, que ell teníe en gran apressio y totes per la salvassió de la seua alma les díe mol diligenmen. Teníe este Gianni una dona majíssima y atractiva, de nom doña Tessa y ere filla de Mannuccio de la Cuculia, mol sabuda y previsora; ella, veén la simplesa del home, com estáe enamorada de Federigo de los Neri Pegolotti, que ere mol hermós y pincho, y ell estáe enamorat de ella, va arreglá en una criada seua que Federigo vinguere a parláli a una possesió mol maja que lo dit Gianni teníe a Camerata, aon ella passáe tot lo estiu; y Gianni alguna vegada allí acudíe per la tarde a sopá y a dormí, y pel matí sen entornáe a la tenda y a vegades als seus laudes. Federigo, que mol u dessichabe, aprofitán la ocasió, un día que li va sé manat, al fes de nit, allá que sen va aná, y com no habíe vingut Gianni, per la nit, en mol plaé y tems, va sopá y va dormí en la Siñora, y ella, están als seus brassos, li va enseñá prop de sis dels laudes del seu home. Pero no volén que aquella fore la radera vegada, per a que la criada no tinguere que aná a buscál cada vegada, van arreglá juns esta seguida: que ell, tots los díes, cuan aniguere o tornare de una possesió seua que una mica mes aball estabe, se fixare en una viña que ñabíe prop de la casa de ella, y voríe una calavera de burro damún de un sep de viña. Cuan la veiguere en lo morro girat cap a Florencia, sense falta, per la nit, que acudiguere aon ella, y si no trobabe la porta uberta, que cridare tres vegades, y ella li obriríe; y cuan veiguere lo morro del ruc girat cap a Fiésole, que no vinguere, perque Gianni estaríe allí. Y fénu de esta manera, moltes vegades juns van está. Entre tantes vegades ne va ñabé una a la que, tenín que sopá Federigo en doña Tessa, habén ella fet guisá dos capóns mol gorts, va passá que Gianni, que no teníe que víndre, va arribá mol tart. La Siñora u va sentí mol, y ell y ella van sopá una mica de carn salada o cansalada que habíe fet adobá apart; y la criada va fé portá, en un mantel blang, los dos capóns guisats y mols ous ressién postos aquella tarde, y un canti de bon vi a un jardí seu al que podíe entrás sense aná per la casa y aon ella acostumbrabe a sopá en Federigo alguna vegada, y li va di que ficare aquelles coses al peu de un pressegué que estabe a un pradet; y tan enfadada estáe, que no sen va enrecordá de díli a la criada que se esperare hasta que Federigo vinguere, y li diguere que Gianni estabe allí y que agarrare aquelles coses del hort. Per lo que, anánsen al catre Gianni y ella, y tamé la criada, no va passá mol rato hasta que Federigo va arribá y va cridá una vegada a la porta, que estabe tan prop de la alcoba, que Gianni u va sentí al momén, y tamé la dona; pero per a que Gianni no puguere sospechá de ella, va fé vore que dormíe.

Y, esperán un poc, Federigo va quirdá per segona vegada; de lo que maravillánse Gianni, li va pessigá fluixet a la dona y li va di:

- Tessa, ¿Sens lo que yo séntigo? pareix que criden a la nostra porta. La dona, que mol milló que ell u habíe sentit, va fé vore que se despertabe, y va di: - ¿Qué dius, eh?

- Dic - va di Gianni - que pareix que criden a la nostra porta.
- ¿Criden? ¡Ay, Gianni meu! ¿No saps qué es? Es lo fantasma, del que hay tingut estes nits passades la temó mes gran que may se va tindre, tanta que, alguna nit, cuan lo hay sentit, me hay tapat lo cap y no me hay atrevit a destapámel hasta que ha sigut día cla.

Va di entonses Gianni:

- Va, dona, no tingues tanta temó, si es ell, perque hay dit antes lo Te lucis y la Intemerata y moltes atres bones orassións cuan mos habíem de gitá y tamé hay persignat lo llit de racó a racó en lo nom del Pare y del Fill y del Espíritu San, y no ña que tíndre temó: que no pot, per mol poder que tingue, fémos mal.

La dona, per a que Federigo no sospechare y se enfadare en ella, va deliberá eixecás y féli sabé que Gianni estabe a dins, y li va di al home: - Mol be, tú dis les teues paraules; yo per la meua part no me tindré per salvada ni segura si no lo conjuram, ya que estás tú aquí.

Va di Gianni:

- ¿Y cóm sel conchure?

Va di la dona:

- Yo be u sé, que abansahí, cuan vach aná a Fiésole a per les indulgénsies, una de aquelles ermitañes que ñan allí, Gianni meu, la dona mes santa que Deu te al seu servissi, veénme tan atemorisada me va enseñá una santa y bona orassió, y me va di que la habíe probat moltes vegades abans de sé ermitaña y sempre li habíe servit. Pero Deu sap que sola may me hauría atrevit a probála; Pero ara que estás tú, vull que lo conjurem.

Gianni va di que mol be li pareixíe; y eixecánse, sen van aná los dos a poquetet cap a la porta; afora encara estáe Federigo, sospechánse algo, y una vegada allí, li va di la dona a Gianni: - Ara escupíña cuan yo tu diga.

Va di Gianni:

- Vale.

Y la dona va escomensá la orassió, que ere esta:

- Fantasma, fantasmot, que vas per la nit fen temó, en la coa tiessa has vingut, y en la coa tiessa ten anirás; vésten al hort aon lo pressegué, allí hay ña grassa mascarada y sen cagallóns de les meues gallines; proba del canti y vésten depressa, y no mos faigues mal ni a mí ni al meu Gianni.

Y dit aixó, li va di al home:

- ¡Escupíña, Gianni!

Y Gianni va escupiñá; y Federigo, que estabe a fora y va sentí aixó, se li van passá los sels, y encara ple de melancolía teníe tantes ganes de riure que casi petáe, y en veu baixa, cuan Gianni escupiñáe, díe: - Les dens.

La dona, después de habé conjurat tres vegades al fantasma, va torná al llit en lo seu home. Federigo, que esperabe sopá en ella, sense habé senat y habén entés be les paraules de la orassió, sen va aná al hort y va trobá a la bresquillera los dos capóns, lo vi y los ous, sels va emportá a casa y va sopá en gran gust; y después les atres vegades que se va trobá en la dona sen van enriure mol de este conjur.

Es sert que diuen algúns que la dona habíe girat lo cap pelat del burro cap a Fiésole, pero que un llauradó que passabe per la viña li habíe pegat en una gayata y lo habíe fet girá, y se habíe quedat mirán cap a Florencia, y per naixó Federigo, creén que lo cridáen, habíe vingut, y que la dona habíe dit la orassió de esta guisa: «Fantasma, fantasmot, vésten en Deu, que la calavera del burro no la hay girat yo, que un atre ha sigut, que Deu lo castigo, yo estic aquí en lo meu Gianni»; per lo que, anánsen, sense albergue y sense sopá se habíe quedat. Pero una veína meua, que es una dona mol vella, me va di que tan una com l´atra van sé verdat, segóns lo que ella de chiqueta habíe sentit, pero que la radera no li habíe passat a Gianni Lotteringhi, sino a un que se díe Gianni de Nello, que estabe a Porta San Pietro y ere tan bobo com u va sé Gianni Lotteringhi. Y per naixó, cares siñores meues, a la vostra elecsió dixo pendre la que mes tos agrado de les dos, o si voléu, les dos: tenen molta virtut per an estes coses, com per experiénsia hau sentit; adeprenéules y ojalá que tos servixquen algún día.