Mostrando entradas con la etiqueta señal real. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta señal real. Mostrar todas las entradas

martes, 18 de septiembre de 2018

En la estrelleta de Cuba y les barres de Aragó



La estelada («estrellada» en idioma español) es una bandera utilizada por ciudadanos de ideología independentista de Cataluña o por movimientos pancatalanistas de la Comunidad Valenciana y Baleares. Su creador fue Vicenç Albert Ballester, lo tío Visantico, quien se inspiró en las banderas de Cuba y de Puerto Rico para su creación.


https://es.wikipedia.org/wiki/Estelada



Documento más antiguo en que aparece la estelada. Se trata de un documento en inglés titulado What says Catalonia con fecha del 11 de septiembre de 1918 en el que el Comité Pro Cataluña, fundado dos meses antes, pide a «la victoriosa Entente, por el Derecho y la Libertad de los Pueblos, la revisión del Tratado de Utrecht. ¡Viva la Entente! ¡Gloria a Wilson! ¡¡¡Justicia!!!».



What says Catalonia con fecha del 11 de septiembre

Señal Real de Aragón​ o Señal del Rey de Aragón , en aragonés escrito habitualmente con la grafía Senyal Real o Senyal Reial :) :),​ conocido tradicionalmente en español desde antiguo​ como barras o palos de Aragón,​ es un escudo de armas o composición heráldica que reproducida gráficamente alterna cinco franjas verticales de color amarillo con cuatro franjas de color rojo, y cuya descripción o blasón es el siguiente:

en campo de oro, cuatro palos de gules.

El Señal Real en el Libro del conocimiento (h. 1385)


El Señal Real en el Libro del conocimiento (h. 1385), que muestra un escudo de oro palado de gules referido en el texto: «Partí [...] e fui al reinado de Aragón, un reino muy viciosso e abondado. E fallé en él cinco cibdades grandes. A la mayor, do coronan los reyes, dizen Çaragoça. A la otra Valenzia, a la otra Tarragona et a la otra Barçalona e a la otra Tortosa. [...] E el rey dénde ha por señales nueve bastones amarillos e bermejos atales».


https://es.wikipedia.org/wiki/Libro_del_conocimiento

sábado, 20 de enero de 2018

Bandera, escudo, rey, Aragón, Señal Real

Bandera, escudo, rey, Aragón, Señal Real, historia,
reinos: Aragón, Mallorca, Valencia, Sicilia, Córcega, Cerdeña, Nápoles,
ducados, Atenas, Neopatria,
marquesados, Provenza,
condados, Barcelona - Barcino - Barchinona, Rosellón, Urgel - Urgell,
señoríos, Montpellier,
dominios, Gelves, Gozzo o Gozo, Malta,
tributos, Murcia, Tremegen (Tremecén), Túnez
 
 
Bandera , escudo, rey, Aragón, Señal Real
 
 
Buscad la página o grupo CORONA DE ARAGÓN en Facebook, es muy interesante.
 
Mirad cómo escribía Pedro II en 1196 y Alfonso II de Aragón, su padre.

Per mantas guizas m’es datz
Gauz e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per foillas e per flors,
E pel temps qu’es refrescatz
Aug alegrar cantadors.
Mas al mieu cant neus ni glatz
No m not, ni m’ajud’ estatz,
Ni res fors dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo bel temps ni la clardatz,
Ni’l dous cant qu’es pels plaissatz 
Dels auzels, ni la verdors;
Qu’aissi m soi ab joi lassatz
Ab una de las meillors.
En leis es sens e beutatz,
Per que li do tot quan fatz,
E jois e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S’es mos cors ab joi mesclatz:
Mas no sai si s’es foudatz,
O ardimens o paors,
O gran sens amezuratz,
O si es astre d’amors;
Qu’anc de l’hora que fui natz
Mais no m destreis amistatz,
Ni m senti mal ni dolors.

Tan mi destreing sa beutatz,
Sa proez’ e sa bontatz,
Que n’am mais suffrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d’autra jauzen amatz
Grans befaitz e gran socors.
Sieus son plevitz e juratz,
E serai ades seil platz,
Denan totz autres seingnors.

Quan mi membra del comiatz
Que pris de lieis totz forsatz,
Alegres soi et iratz;
Qu’ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: bels amics, tornatz
Per merce vas me de cors.
Per qu’ieu tornarai viatz
Vas lieis, quar autr’embaissatz
No m’es delietz ni sabors.


// Versión de Raynouard : //

Per mantas guizas m’ es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu’ es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m’ ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni ‘l dous chans qu’ aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu’ aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu’ en lieys es sens e beutatz;
Per qu’ ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S’ es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s’ es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s’ es astres d’ amors;
Qu’ anc, de l’ hora qu’ ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu’ ieu n’ am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d’ autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s’ a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu’ ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu’ ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m’ es delietz ni sabors.

Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, segons los catalanistes

Calsonsillos, cansonsillos gigans, del siglo XIII segons los catalanistes
 
Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, catalanistes

elmundo.es comunidad-valenciana

Bandera, comunidad valenciana, estandarte, Jaume I, evolución
 
 

lavozdelciudadano el-eco-de-la-historia-iii

 
 
Ácratas , cuatribarrada , churissos, monedes de or
 
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=251
 
 
Los catalanistes neguen lo valensiá, balear, chapurriau com a llengües.