Mostrando entradas con la etiqueta amistat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta amistat. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,

Huc del Valat.

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,


Las joyas del gay saber, p. 16-19; cf. p. 247. - Grdr. 50, p. 79.

Am aquesta canso e dansa mesclada Huc del Valat, mestre en medecina de Monpeslier, gasanhec la violetta, l'an M. CCC. LXXII. (1372)

Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,
de vos, gentils, cuy pretz e laus enansa,
dompna, si us play, vuelh chanso far e dansa,
no per us rims, mas per novela siza
gent deviza:
quar la dousors que l novel temps amena,
s'es tan prehon dins lo mieu cor enclausa,
que d'estar gays no pot jorn aver pausa,
e per causa,
pus que l'ausel en may am la serena.
De tal gaug es m'arma plena
que no m cessi d'alegrar, 
etz on pus me vuelh fondar
en chantar,
mays ay d'amors joy sens pena.
Doncs pel desduyt que m'es datz per estrena,
ceray jhoyos, hondran vos, dona cara,
ses cossentir res per que m torn amara
l'amors de vos, qu'e mon cor jhoy semena
e remena;
quar, pauxs enfant, no sabentz l'aventura
ni l'astre be qu'el mon aver devia,
done mon cor a vostra senhoria,
lo tercz dia
que parlantz fuy segon cors de natura.
Per so doncs, am bona cura,
chan so del vostre cors gay,
quar ayshi, dona, viuray,
si a vos play,
rixs, que jhoy m'en assegura;
e si l'amors se reffrena
de vos, pel mieu cors nafrar … (lacune de deux vers.)
d'amar vos hon pretz germena.
Hanc, pueys que us vy, non agui jorn endura
de gaug entier ni de tot ben sofracha,
ni d'amar vos no mi fec res empacha,
quar fis espers m'en donec am figura
regla pura,
que vos etz mars de jauzimen hornada,
e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
per que m'adutz volers dreytz qu'ieu retragua,
que m'apagua
l'onor e l laus de que vos etz dotada.
Sus totas etz coronada,
gentils flors d'umilitat,
amb excellent castetat,
que us ha dat
lo pretz que us a 'nluminada; 
car vos etz de gaug la vena;
don cascus deu vos lausar,
creyser e multiplicar
e pensar
quom dreg d'amor determena.
De motz bos haips e de ricx etz ornada
e de bos faitz complidament garnida,
honrad' etz d'ans e de vielh sen complida,
senes erguelh e de vertat parada
e fonsada,
etz etz ses frau, avinens e jhoyoza,
neta de cors e d'arma fort devota,
humils d'esguart e d'estat sens riota,
no punt lota,
pros en be far etz en totz ditz aondosa.
La vostr' amor grasciosa
m'empenh lo cor a servir
etz a lausar e bendir
e grasir
vos, flor ses par, amorosa;
e quar etz de bos fruytz mena,
pel vostre pretz eyshausar
e jhoy dar,
com nadan fay la balena.

viernes, 16 de octubre de 2026

Guillem Peire de Cazals. Aras pos vei mon benastruc

Guillem Peire de Cazals.

Guillem Peire de Cazals. Aras pos vei mon benastruc

7226.

Aras pos vei mon benastruc
Temps, que quascus dezir'e vol,
Ai cor que cant d'un' amistat
Que m fai madomn' e tan de grat,
Per qu'ieu la dubti e la col
E soven n'aspir e n'aluc.

Vers es qu'ieu n'aflam e n'aluc,
Tan m'apimp' e m'acuelh e m col;
E tan li ven mos bes à grat,
E tan sai qu'en autr'amistat,
Si doncs tant oblidar no m vol,
No pot hom veire tan astruc.

Doncs be m dei tener per astruc
Quan cella del mon qu'om plus vol
Cossen qu'ieu aia s'amistat.
Assatz lo dei tener à grat
Qu'ilh qu'es genser josta si m col,
E non tem bruida ni aluc.

Qu'ieu mantas vetz à gran aluc
Ai vist qu'à penas te ni col,
Qu'ades so don ieu l deja grat
No fassa, tan vol m'amistat;
E s'aissi longamen la vol
Gen mi sent en amor astruc.

Miels e mai d'autre m vei astruc
Per so que'l miels del mon me vol,
Don pren la melhor amistat;
Qu'aissi platz tot e ven à grat
Quan que madomna fai e col,
Qu'on mais n'ai per mais pren aluc.

N Ardit, fort li dei s'amistat
Grazir quar me denha ni m vol,
Qu'ieu jauzisc à guiza d'astruc.

sábado, 6 de mayo de 2017

Cansó de amistat per a tots los que parlen lo chapurriau

Cansó de amistat per a tots los que parlen lo chapurriau

Cuan yo era minut, fa mols añs, ne tenía casi once, me van fica a una escola tancá de Saragosa. Los domenches, per de matí, ficaen música que se podie dedica. Com era un crio se me va ocurri dedica una pesa a "tots los que parlen lo chapurriau". Cuan van toca la cansó, va vindre un del mes grans de natres y me va pega la bronca per lo que había fet. Me va di que estabe mol mal parla del chapurriau. Ya veeu, en aquells temps ere una vergoña el di la paraula chapurriau, aunque sol habíe segut pa dedica una cansio de amistad pa tots los dels nostres pobles que estaben allí en mí. Yo buscaba amics de eisa manera, pero no me van entendre o, de verdad, no se podie fé.

comentaris

Mol lamentable eixa actitud. Antes los castellanistes no volien chapurriau y ara tamé son los catalanistes, per aixó sa de defendre y promosioná.

comentari de Moncho

Les persones o coses que destaquen de un grup son sempre apartades, lo chapurriau destaque, y mol. Y Drácula d'estaques ne está hasta los collons 😂