Mostrando las entradas para la consulta resso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta resso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVI.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle


Bel m' es cant aug lo resso

Que fai l' ausbercs ab l' arso,

Li bruit e il crit e il masan

Que il corn e las trombas fan,

Et aug los retins e 'ls lais

Dels sonails, adoncs m' eslais,

E vei perpoinz e ganbais

Gitatz sobre garnizos

E m plai refrims dels penos.


E platz mi guerra e m sap bo

Entr' els rics homes que so,

E dic per que ni per tan,

Car nuilla ren non daran

Menz de guerra e de pantais;

Cascus se sojorna e s pais

Entro que trebaillz lor nais;

Pois son larc et amoros,

Humil e de bel respos.


Oimais sai qu' auran sazo

Ausberc et elm e blezo,

Cavaill e lansas e bran,

E bon vassaill derenan;

Pois a Monpeslier s' irais

Lo reys, soven veiretz mais 

Torneis, cochas et essais 

Als portals, maintas sazos 

Feiren colps, voidan arsos.


E si 'l bos reis d' Arago

Conquer en breu de sazo

Monpeslier, ni fai deman,

Eu non plaing l' anta ni 'l dan

D' En Guillem, car es savais,

Ni 'n tem lo seignor del Bais,

Anz eu mov contr' el tal ais,

Per la fe que dei a vos,

No sai si l' er danz o pros.


Pierre de Bergerac.

jueves, 18 de junio de 2026

Son, So

Son, So, s. m., lat. sonus, son, bruit.
Lo son de las paraulas que passon per la boca. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Lo so de les paraules que passen per la boca.)
Le son des paroles qui passent par la bouche.
Son de corn ressemblaran.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Bruit de cor ils ressembleront.

MONZÓN, Son, So, Monsó, Montissono

- Air, chant.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so.
Sordel: Planher.
Je veux plaindre le seigneur Blacas dans ce simple chant.
Chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.
Albert de Sisteron: Bon chantar.
Chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.
Vuelh far alb' ab son novelh.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je veux faire aubade avec air nouveau.
ANC. FR. Pour qui amor fait lais et sons,
Et rotruenges et cançons.
Roman du Renart, t. IV, p. 381.
De fables fet l'en les fabliaus
Et des notes les sons noviaux.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 153.
Pour conforter ma pesance
Fais un son.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
CAT. So. ESP. Son. PORT. Som. IT. Suono. (chap. So, sons; sonido, sonidos.)

2. Sonet, s. m. dim., sonnet, petit chant, chansonnette.
En aquest guai sonet leugier,
Me vuelh en chantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Dans ce gai sonnet léger, je me veux en chantant égayer.
Il sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenta.
Bertrand de Born: Quan vey.
(chap. Los sonets o sonetos que fan los juglás que viulen de tenda en tenda; trap : drap; tenta : tenda. Viulá : tocá la viola o lo violín.)
Les sonnets que font les jongleurs qui jouent de la viole de tente en tente.
ANC. FR. De la joie un sonet chanta.
Roman du Renart, t. I, p. 59.
Et dit, je me muir, bele, en son sonet.
Richard de Semilli, Essai sur la Musique, t. II.
Si cui-je faire encor maint jeu-parti
Et maint sonet.
Le Roi de Navarre, chanson 6.
CAT. ESP. PORT. Soneto. IT. Sonetto. (chap. Sonet, sonets; soneto, sonetos.)

3. Sonalh, Sonail, s. m., clochette, grelot, sonnette.
Bel m' es cant...
... Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails, adoncs m' eslais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Il m'est beau quand... j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance.
Guillems de Gordon, fort batalh
Avetz mes dins vostre sonalh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Guillaume de Gordon, fort battant vous avez mis dans votre clochette.
IT. Sonaglio.

4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
Tu as auta sonailha.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai eu.
Tu as haut bourdonnement.
5. Sonament, s. m., sonnerie, retentissement, bruit.
Elh sonament de las campanas era grans. Philomena.
La sonnerie des cloches était grande.
IT. Sonamento.

6. Sonador, s. m., crieur, celui qui appelle, prôneur.
La votz del sonador.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
La voix du crieur.
ANC. FR. Je sçay mon impuissance et vostre heureux mérite,
Et sçay qu'il vous faudroit un plus divin sonneur.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 273.
CAT. ESP. Sonador. IT. Sonatore. (chap. Sonadó, sonadós, sonadora, sonadores; cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres.)

7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
E 'ls sonan la campana. V. de S. Honorat.
(chap. Y ells toquen la campana; “sonen; ressonen”.)
Et ils sonnent la cloche.
Sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cloche sonne, et la vieille communauté vint.
Ab aitan sonet a la porta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
En même temps il sonna à la porte.
- Jouer, toucher d'un instrument de musique.
Non sabretz sonar flaustel.
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet.
Aqui auzim vas mantas parts sonar
Man corn.
Rambaud de Vaqueiras: Senher.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor.
- Appeler, interpeller, crier, parler, chanter.
Ieu que suel sonar 
Totz pros hom issernitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Moi qui ai coutume d'appeler tous preux hommes avisés.
Sonet li que vengues. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Lui cria qu'il vînt.
M' es lo mati bels, quan sona
Lo rossinholetz el pays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
Le matin m'est beau, quand le rossignolet chante dans le pays.
Fig. Qual diable t' a tengut,
Quant est sirventes no t sona.
Raimond de Miraval: A Dieu. 
Quel diable t'a tenu, quand ce sirvente ne te parle pas.
- Proclamer, célébrer.
Chantan m' agensa
Sa gran valor sonar. 
B. Calvo: Mout a.
En chantant il me plaît de son grand mérite proclamer.
Loc.
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.
Perdigon: Totz l' an mi.
C'est pourquoi je m'en delaisse que mot je ne leur en sonne.
Partiro se davant elha ses mot a sonar. Philomena.
Ils se retirèrent (de) devant elle sans mot à dire.
Cals omes pot om sonar en plait. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Quels hommes on peut appeler en justice.
- Signifier, avoir le sens.
En lengua persica tigre sona sageta. Eluc. de las propr., fol. 260.
En langue perse tigre signifie flèche.
Part. pas. Sel qu' en sisterna s' es mes...
S' el sona, sera sonatz
De se meteis, c' autre no y ve.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Celui qui en citerne s'est mis... s'il appelle, il sera appelé par soi-même, vu qu'autre n'y vient.
ANC. FR. Un tas qui chantent de toy
Ne sçavent si bien que moy
Comme on doit sonner la gloire. Ronsard, t. I, p. 337.
Pour sonner tes grandes loenges. Olivier de Magny, p. 16.
Homère premier sonna
Et les rats et les grenouilles.
Œuvres de Du Bellay, fol. 79.
... Loa li que mot ne sonast.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 86.
CAT. ESP. Sonar. PORT. Soar. IT. Sonare. (chap. Soná, cridá, fé soroll : sono, sones, sone, sonem o sonam, sonéu o sonáu, sonen; sonat, sonats, sonada, sonades; yo sonaré; yo sonaría; si yo sonara. Aquell payo de Monsó me sone mol, igual som familia. A Monsó ting una cusina germana, una cusina - sa filla - y un cusí - son fill.)

8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
Fan aspra sonoritat entre lor.
Cans melodios, o plazens sonoritat.
Leys d'amors, fol. 9 et 7.
Font âpre son entre eux.
Chant mélodieux, ou agréable sonorité.
Claritat, sonoritat. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. Claridat, sonoridat.)
Clarté, sonorité.
Esp. Sonoridad. IT. Sonorità, sonoritate, sonoritade. (chap. sonoridat,  sonoridats; la sorollina de Ignacio Sorolla Vidal, sorollines; soroll, sorolls.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

9. Sonansa, s. f., assonnance, consonnance, rime.
Aytals sonansas, so es aytals rims.
En la dobla sonansa. 
Leys d'amors, fol. 20.
Pareilles assonnances, c'est-à-dire pareilles rimes.
Dans la double assonnance.

10. Assonar, Asonar, v., rendre assonnant, mettre en harmonie.
Ab fina joia comenssa
Lo vers qui be 'ls motz asona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Avec joie pure commence le vers qui bien les mots rend assonnants.
- Appeler.
Apres assona un donzel. Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel.
CAT. Assonar. ESP. Asonar. IT. Assonare. (chap. Assoná, rimá, fé rima assonán o consonán.)

11. Consonar, v., lat. consonare, consonner, concorder.
Part. prés. Vers consonants e simples. V. de S. Honorat.
Vers consonnants et simples.
- Subst. Consonne. 
Sego lati, doas meteysshas consonans no podon estar en fi de dictio.
Leys d'amors, fol. 5.
Selon le latin, deux mêmes consonnes ne peuvent être en fin de mot.
CAT. ESP. Consonar. IT. Consonare. (chap. Consoná, concordá.)
Le PORT. fait usage du participe présent consonante, consoante.

12. Consonancia, s. f., lat. consonantia, consonnance, accord de deux sons.
Armonia, es art de dossa consonancia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Harmonie, c'est art de douce consonnance.
CAT. ESP. PORT. Consonancia. IT. Consonanza. (chap. Consonansia, consonansies.)

13. Dissonar, v., lat. dissonare, dissonner, être dissonnant, être discordant.
Part. prés. Aytal mot son dissonan, quar en diversas manieras sono.
(chap. Tals paraules són dissonans, ya que en diverses maneres sonen.)
Leys d'amors, fol. 7.
Pareils mots sont dissonnants, car en diverses manières ils sonnent.
CAT. Dissonar. ESP. Disonar. PORT. Dissonar. (chap. Dissoná; discordá.)
L'IT. fait usage du participe présent dissonante.

14. Plenissonan, adj., plénissonnant, sonnant plein.
Aquel vocals o pot esser plenissonans. Leys d'amors, fol. 3.
Cette voyelle o peut être plénissonnante.
(chap. Plenissonán, plenissonans, que sone plenamen.)

15. Resson, Reson, Resso, s. m., retentissement, bruit, renommée.
Bruit e resson.
(chap. Brugit y ressó.)
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Bruit et retentissement.
Bel m' es cant aug lo resso
Que fai l' ausbercs ab l' arso.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon.
Fig. El reson dels Catalans auzir.
(chap. Lo ressó - renom - dels catalans sentí - escoltá.)
Frédéric III, Roi de Sicile: Ges per guerra.
Ni l' aus vezer, tan ne tem mal resso.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
Et je n'ose la voir, tant j'en crains mauvais bruit.
CAT. Ressó. (chap. Ressó, ressons; renom, renoms; brugit, brugits; soroll, sorolls.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla; El reson dels Catalans auzir.

16. Ressonar, Resonar, v., lat. resonare, résonner, retentir.
De la cridor del vieyll la grantz balma ressona. V. de S. Honorat.
De la clameur du vieux la grande baume retentir.
Resonan las trompas. Guillaume de Tudela.
(chap. Ressonen les trompes - trompetes.)
Les trompettes résonnent.
ANC. FR. Qu'Écho ne dédaigne en ces boys
Résonner cela que je chante. 
Olivier de Magny, p. 89.
CAT. Ressonar. ESP. Resonar. PORT. Resonar, resoar. IT. Risonare. 
(chap. Ressoná: ressono, ressones, ressone, ressonem o ressonam, ressonéu o ressonáu, ressonen; ressonat, ressonats, ressonada, ressonades; ressonaré; ressonaría; si yo ressonara; que l'eco ressono lo que yo canta.)

17. Reyssondir, v., retentir, résonner.
Delh plor meravelosament reyssondia tota la valh. Philomena.
(chap. Del plo maravillosamen ressonabe o ressonáe tota la vall. Lo día que estiro la garra lo aragonés catalaniste Carlos Sancho Meix, enrecordeuton de esta frasse.)
Du pleur merveilleusement retentissait toute la vallée.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

18. Semissonant, Semissonan, adj., lat. semisonantem, semi-sonnant, qui sonne à demi.
Perdos e fes podon esser dig semissonan, quar las vocals am las quals son escrit e pronunciat son semissonan. Leys d'amors, fol. 7. 
Perdos et fes peuvent être dits semi-sonnants, car les voyelles avec lesquelles ils sont écrits et prononcés sont semi-sonnantes.
(chap. Semissonán, semissonans.)

19. Utrissonan, adj., utrissonnant, sonnant de l'une et l'autre manière.
Encaras trobam que a, e, o son utrissonan. Leys d'amors, fol. 2.
Encore nous trouvons que a, e, o sont utrissonnants.

miércoles, 8 de mayo de 2024

Lo, Le - Lovadruga

Lo, Le, art. masc. sing., le.

Voyez la Grammaire romane, p. 111, et la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 3 et suiv.

Suj. De meg aripin..., lo cart. Tit. de 987. 

De demi-arpent..., le quart. 

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna

Lui fit détruire Mausac, quand le roi le tenait. 

Le solelh si revol sobre nostre emysperi. Eluc. de las propr., fol. 126.

Le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère. 

Rég. Non vos tolrai lo castel d' Albaron, lo bastiment. Titre de 1040.

(chap. No tos (toldré) pendré lo castell d' Albaron, lo bastimén.)  

Je ne vous ôterai le château d' Albaron, le bâtiment. 

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Il m'est beau quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l' arçon.

ANC. FR. Suj. Se Dex m' aït,

Lo tot puissant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1., p. 44.

Out occis Daire, lo roi de Perse, e combati soi od Tholome, lo rei de Egypte.

Anc. trad. du Ier liv. des Machabées, fol. 155. 

Rég. Il esleit lo bien e si refusast lo mal.

IIe sermon de S. Bernard sur l'Avent.

Par lo sanc de sa passion desarmeit lo ciel. 

Com. d'Haimon sur l'Ép. de S. Paul. 

ANC. PORT. On llo meu amour prougessa. 

Mays lo poder ja non er meu. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107 et 108.

CAT. (MOD. El, els) ESP. Lo (el). PORT. MOD. O. IT. Lo. (chap. Lo.)

2. Los, Les, art. masc. plur., les. 

Suj. Dira: “Los mieus amans,

Venetz a mi, que tot m'avetz conques." 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Dira: “Les miens amants, venez à moi, vu que vous m'avez conquis entièrement.” 

Los bes d'amor venon a tart.

P. Cardinal: Ben ten per fols. 

Les biens d'amour viennent tardivement. 

En elas les rachtz del solelh fan diversas inpressions.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

En elles les rayons du soleil font diverses impressions.

Rég. Tolt los sugets. Titre de 1025

Ote les sujets.

Ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest.

Avec les preux de Provence.

Els riu son clar de sobre los sablos.

B. de Ventadour: Belh Monruel. 

Les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

ANC. PORT.

Suj. Mas los meus ollos per alguen veer. 

Los dias en que eu viver. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 88 et 92. 

Rég. Sobre los santos livros.

Carta del Rei D. Diniz, 1284, Elucidario, t. II, p. 95.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os. (chap. Los.)

3. Lo, pron. pers. m. 3e pers. sing., le, lui.

Rég. Tu, lo juva. Litanies de l'an 780.

Toi, aide-le.

(chapurriau del añ 780: Tú, ajuda lo : li : ajúdal, ajúdali.)

Si io returnar no l' int pois. Serments de 842.

Si je ne puis l' en détourner.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador, 

Quar no lo tenon per senhor.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que méchante oeuvre font les Lombards au sujet de l'empereur, parce qu'ils ne le tiennent pas pour seigneur.

ANC. FR. Si lo mist sur son cheval. Villehardouin, p. 27.

ANC. CAT. Si col malalt qu'il metje lo fa cert 

Que no s pot fer que de la mort escap. 

Ausias March: Si col malalt

ANC. ESP. El padre de VII annos metio lo a leer, 

Dio lo a maestros ornados de seso è de saber... 

Que lo sopiessen en las VII artes emponer. 

Poema de Alexandro, cop. 16. 

ANC. PORT. Bon desejo de se mostrar El Rey inteiro e faze-lo amado do povo. D. Hier. Osorio, Cart. 3. 

ANC. IT. Teneami lo più afflitto. Jacopone da Todi, lib. I, sat. 3.

CAT. MOD. ESP. MOD. Lo. PORT. MOD. O. IT. MOD. Lo.

4. Los, pron. pers. m. 3e pers. plur., les, eux.

Rég. Ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz.

T. d'Albert de Sisteron et du moine: Monges.

Les nôtres sont francs et de belle gaîté; vous les trouverez accueillant agréablement et de joyeuse manière et à jeûn et repus.

ANC. PORT. Aos nossos filhos o filhas herdeiros, se no los Deos der.

Docum. de 1386. Elucidario, t. I, p. 162.

E as justiças nom som ousadas a lhos defender.

Docum. de 1430. Elucidario.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os.

5. Lo, pron. démonstratif masc. sing., le, celui.

Ayssi que pusquiam regnar en quest present segle, en ayssi... pusquiam regnar en lo que es a venir. Priv. concile par les R. d'Angleterre, fol. 1.

Ainsi que nous puissions vivre dans ce présent siècle, par ainsi... que nous puissions vivre dans celui qui est à venir.

ANC. CAT. Aco no 'nten lo que viu grossament. 

Ausias March: Lo tot es poch.

6. Lo, pron. rel. m. sing., le, lui. 

Rég. Sacrament... non lo stanit. Serments de 842

Le serment... ne le tient.

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je perds le dormir, car je me l'ôte.

- Empl. neutral.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Défendent usure et vilenie, et ils le font. 

ANC. FR. Deus lo seit, pardonneiz lo moi. 

Tr. de S. Bernard. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 721. 

ANC. CAT. Altres e pochs entenen lo, que fan 

E faran be ab mala entencio. 

Ausias March: Lo tot es poch. 

ANC. ESP. Es mi muger? - Si lo es.

(N. E. Es mi mujer? - Sí, lo es.)

Lope de Vega, Aut. sac. Los agread. (acreedores) del hombre. 

ANC. PORT. Meu ben seria direr llo a si,

Mays non llo digo ca non ey poder, 

Sol non llo digo ca non ey sazon. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107. 

Em testimonio de lo dei esta carta. 

Docum. de 1346. Elucidario, t. I, p. 441.

ANC. IT. Ed acciocchè quello, che a me par di fare, conosciate, con poche parole ve lo intendo di dimostrare. Boccaccio, Decameron, 1.

7. Los, pron. rel. m. plur., les, eux. 

Rég. Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos... 

Mas ar los vei restauratz ambedos.

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Alors je crus que fut mort mérite et don... mais maintenant je les vois rétablis tous les deux. 

Premierament mos ditz, 

Si cum los ai escritz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Premièrement mes dits, ainsi comme je les ai écrits.

 

Loc, Luoc, Luec, s. m,, lat. locus, lieu, place, endroit.

E mans bos locs n' er chantad' et apreza. 

Peyrols: Be m cujava. 

En maints bons lieux elle en sera chantée et apprise. 

Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans. 

Jérusalem est lieu délaissé.

Tug silh qu' el vostre loc seran.

G. Faidit: Fortz chausa. 

Tous ceux qui seront à votre place. 

Fig. Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dous. 

Qui en lieu féminin croit trouver fidélité. 

Loc. Misericordia fara loc a cascun segunt lo deserviment de sas obras.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Miséricorde fera place à chacun selon l'accomplissement de ses oeuvres.

Lo menre si leve e fassa lhi loc.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 33. 

Que le moindre (plus jeune) se lève et lui fasse place. 

IT. Gridando si: Fa luogo, fa luogo. Boccaccio, Dec., II, I.

- Occasion, moment opportun, circonstance, situation.

En mans luocs s' ave

Qu' el mal taing qu' el bes vensa.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

En maintes occasions il avient qu'il faut que le bien surmonte le mal.

En mans locx val mais tarda que cocha. 

Sos locx n' er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances vaut mieux retard que presse.

Sa situation en sera améliorée. 

Loc. Dieus do m vezer loc e temps 

Que portetz vostra part del fais. 

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Dieu me donne de voir lieu et temps que vous portiez votre part du faix.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai lieu de vous voir, joie ni plaisir je ne puis avoir.

Aquest article a loc en causas peccuniarias e civils. Cout. de Condom.

Cet article a lieu en causes pécuniaires et civiles.

Aquestas leys an loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 132.

Ces lois ont lieu. 

Prov. Car li sens et li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu. 

ANC. FR. Elle n'avoit lieu ne aisement, par quoi elle s'em peust fuir.

Rec. des Hist. de Fr., t, III, p. 214. 

Tellement que justice n'y avoit point de lieu.

Monstrelet, t. I, fol. 198.

Le velours n'avoit lieu, la soye, ni le lin 

Ni le drap enyvré des eaux de Gobelin. 

P. Ronsard, t. II, p. 904. 

ANC. IT. Si dispregiarvi voglio non ha già loco.

Guittone d'Arezzo, Lett. 18.

Be m degratz dar de vos loc et aizina. 

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Vous devriez bien me donner, à l'égard de vous, lieu et facilité.

Donatz vos luecs a tornar lo fres 

En las bochas de cels que, per conten 

Qu' avetz mest vos, s'en van desconoissen. 

B. Calvo: Ges no m'es. 

Donnez-vous lieu de tourner le frein dans les bouches de ceux qui, à cause de la dispute que vous avez parmi vous, s'en vont irrespectueux.

Lo cofessor es aqui solamen tenen loc de l' aurelha de Dieu.

V. et Vert., fol. 70.

Le confesseur est là seulement tenant lieu de l'oreille de Dieu.

Cel que ten luoc de pastor. Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui tient lieu de pasteur. 

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc.”

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Au milieu d'eux ils hablent: “Franchement, fais-nous place.”

Eras quan vei que n' es locs e sazos. 

G. Faidit: Ja non. 

Maintenant quand je vois qu'il en est lieu et saison. 

Luecs es qu'om si deu alegrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es.

C'est le moment qu'on se doit amuser. 

Non pot esser fort senatz... 

Qui non conquier, quan luecs es, 

Amics.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom.

Ne peut être fort sensé... qui ne conquiert, quand c'est le moment, des amis. 

Adv. D'on poiran luec cobrar

Armas.

B. Calvo: Mout a que. 

D'où ils pourront aussitôt recouvrer armes. 

ANC. FR. Ainz s'en fuit luès qu'il voit le leu...

Ce qu'il aporte monstre luès. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 298 et t. IV, p. 233. 

ANC. ESP.

El infant quando los vio, luego los fue ferir, 

Empezo los luego todos a desordir.

Poema de Alexandro, cop. 159.

ANC. IT. Que loco sia finata

La terra e terminata.

Brunetto Latini, Tesoretto dial. nap., p. 72.

Adv. comp. Onrada folhia

Val en luec mais que sen.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

Folie honorée vaut parfois plus que sens. 

Vuelh ieu esser chantaire.

Et en luec mon saber mostrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es qu'om.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Ges erguelhs totas vetz non es bos, 

Et estai gen a luecx et a sazos.

G. le Roux: Ara sabrai. 

Orgueil toutes fois point n'est bon, et il sied bien en lieux et en temps.

Padeladas de luec en luec.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Poëlées de temps en temps. 

Prép. comp. Compron veyres en luoc de saphirs, e plom per argen.

V. et Vert., fol. 29.

(chap. Compren vidres en ves de zafiros, y plom per plata, argén.)

Achètent verres en place de saphirs, et plomb pour argent.

L'elephant uza, en loc de ma, del nas. Eluc. de las propr., fol. 48. L'éléphant se sert, en place de main, du nez. 

Lai on amors s'enten, 

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens.

ANC. FR. En lieu de vous el lit la ferai-je mucier. Roman de Berte, p. 20.

ANC. CAT. Loch. CAT. MOD. Lloc. IT. Loco, luogo. (ESP. Lugar)

(chap. Puesto. Al Mesquí diuen lloc en ves de poble: del latín locus.)

2. Logal, s. m., local, demeure, séjour, emplacement, lieu.

Pus es faiditz de son propre logal. 

P. Vidal: Si col paubres. Var. 

Puisqu'il est banni de sa propre demeure. 

Termes moven 

De lor logal, o trasmudan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou changeant les limites de leur local. 

Qu' a l' arma m retenga sal

Bon logal, 

Lai el reing celestial.

B. Zorgi: Jesu Crist. 

Que pour l'âme il me retienne sauf bon local, là au règne céleste.

- Passage d'un ouvrage.

D'aquesta natural amor 

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieys, en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals.

Brev. d'amor, fol. 193.

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui, en maints passages, tantôt grands biens, tantôt grands maux. 

ANC. ESP. PORT. Local. (chap. s. m. Local, locals.)

3. Local, Logal, adj., lat. localis, local, de lieu.

Quant a mutacio local. Eluc. de las propr., fol. 107. 

Quant à changement de lieu.

Son quatre enterrogatios locals. Leys d'amors, fol. 77.

Sont quatre interrogations locales.

CAT. ESP. PORT. Local. IT. Locale. (chap. Local, del poble, puesto o lloc.)

4. Luega, s. f., lieu, place.

Alcun temps luega de prelat 

Tinc ieu en aquesta ciptat.

V. de S. Honorat. 

Quelque temps la place de prélat je tins dans cette cité.

5. Logis, s. m., logis. 

En son logis s'es retirat. Chronique des Albigeois, col. 56. 

En son logis s'est retiré.

6. Lotja, s. f., loge, baraque.

De lotjas e de traps vic totz los camps vestis. 

Donx derenjon Frances de lotjas e de traps. 

Roman de Fierabras, v. 631 et 1699.

De loges et de tentes vit tous les champs couverts.

Donc se dérangent les Français de loges et de tentes.

CAT. Llotja. ESP. Lonja. PORT. Loja. TT. Loggia. (chap. Llonja, llonges.)

7. Mieg luoc, mieh luoc, mei loc, s. m., milieu.

Proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l'un cartier.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Prouesse achevée, qui au milieu ne soit point ébréchée ou rompue en l'un quartier.

El mieh luoc de la taula metras una petita broca de fust per sostener una candela. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Au milieu de la table tu mettras une petite broche de bois pour soutenir une chandelle. 

En mei loc d'un samit pleiatz.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Plié au milieu d'un manteau.

Per lo mieg luoc. V. et Vert., fol. 101. 

Par le milieu.

(chap. mich; lo pun del mich; ) 

8. Mech logan, adj., mitoyen, intermédiaire.

Fig. La quarta etat es juventut, et es mech logana entre totas.

Eluc. de las propr., fol. 66. 

Le quatrième âge c'est jeunesse, et il est mitoyen entre tous.

(chap. Mijá, mijans, mijana, mijanes.) 

9. Loctenent, s. m., lat. locum tenentem, lieutenant. 

Al loctenent del senhor... Et jurara als homs lo loctenent del senhor que lor gardara lor libertatz. Charte de Gréalou, p. 120. 

Au lieutenant du seigneur... Et jurera aux hommes le lieutenant du seigneur qu'il leur gardera leur liberté.

ANC. CAT. Loctinent. CAT. MOD. Lloctinent. ESP. (lugartiniente) Lugarteniente. PORT. Logotenente. IT. Locotenente, luogotenente.

(chap. Lugartinén, lugartinens : que té lo puesto de : normalmén del rey o siñó. Una tinensa, com la de Benifassá, tamé ve de tinén, teniente, tenentem.)

10. Locatio, s. f., place, lieu, siége.

La locatio de la sua malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Le siége de la sienne maladie.

11. Alloc, Aluoc, Aluec, adv., aussitôt, incontinent, sur-le-champ.

Al prince lo deron alloc. V. de S. Honorat.

Au prince le donnèrent aussitôt.

Pres l' aiga, e bec alloc

Set vez.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prit l'eau, et but incontinent sept fois.

- Parfois, à propos.

Sitot aluec m' esmaya

Ni m dona afan.

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Quoique parfois elle me chagrine et me donne de la peine.

Pero aluec en melhura.

B. Zorgi: Totz hom.

Pourtant parfois en améliore.

(chap. Al momén, enseguida.) 

12. Alogar, v., loger, établir, placer. 

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand il aura tendu là sa tente, nous nous logerons à l' entour. 

Part. pas. En qual ordre dels angels

Es alogatz cascus dels elegitz. 

Brev. d'amor, fol. 20. 

Dans quel ordre des anges est placé chacun des élus. 

ANC. CAT. Allocar. (chap. Alojá, alojás; allocá, allocás com una gallina que vol pondre : lloca.)

13. Cologar, Cologuar, v., lat. collocare, colloquer, placer, établir. 

Van se cologuar gran re de companha.

Els cologuero lors tendas.

Philomena.

Vont se colloquer beaucoup de compagnie.

Ils établirent leurs tentes.

Part. pas. Sabem per sert que lurs armas son cologadas al regne celestialh. Philomena.

Nous savons pour certain que leurs âmes sont colloquées au règne céleste.

CAT. Collocar. ESP. Colocar. PORT. Collocar. IT. Collocare. (chap. Colocá, colocás: yo me coloco, coloques, coloque, coloquem o colocam, coloquéu o colocáu, coloquen; colocat, colocats, colocada, colocades. Tamé signifique pendre droga.)

14. Descologar, v., déplacer.

Tan tost qu'es feritz d'un toc,

Se descologa de son loc.

Leys d'amors, fol. 20.

Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu.

(chap. Descolocá, descolocás.)

15. Dislocacio, s. f., dislocation.

Restauracio de fractura e de dislocacio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

(chap. Restaurassió de fractura y de dislocassió.)

Restauration de fracture et de dislocation.

CAT. Dislocació. ESP. Dislocación. PORT. Dislocação, deslocação.

(chap. Dislocassió, dislocassions.)

16. Delogament, s. m., dislocation. 

Delogament ve per cazuta, batement, restrenhement et per semblans violencias que geto la junctura de son loc. Eluc. de las propr., fol. 49. Dislocation vient par chute, coup, resserrement et par semblables violences qui mettent la jointure hors de sa place.

IT. Dislocamento. (chap. Dislocamén, dislocamens : dislocassió, dislocassions.)

17. Delogadura, s. f., dislocation.

Osses... prendo greuch per... ruptura... et delogadura.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Les os... prennent dommage par... fracture... et dislocation. 

ESP. Dislocadura. PORT. Deslocadura.

18. Deslocar, Desloguar, Dislocar, v., déplacer, agiter.

Fig. Ieu no m meravill si m desloc.

Per amor, que maint s'en deslogua. 

Un troubadour anonyme: Si 'l dous jois. 

Je ne m'émerveille pas si je m'agite par amour, vu que maint s'en agite.

- Disloquer.

Part. pas. Per un petit movement es dislocat. 

Si la junctura es dislocada. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Si la junta : articulassió está dislocada.)

Par un petit mouvement est disloqué. 

Si la jointure est disloquée.

CAT. ESP. Dislocar. PORT. Deslocar, dislocar. IT. Dislocare, dislogare, disluogare. (chap. Dislocá, dislocás: eixissen del puesto normal; yo me disloco, disloques, disloque, disloquem o dislocam, disloquéu o dislocáu, disloquen; dislocat, dislocats, dislocada, dislocades. Una junta dislocada; un muscle dislocat.)

19. Colgar, Colcar, v., du lat. collocare, coucher, reposer.

Ieu m lev quan me degra colgar. 

Giraud de Borneil: Un sonet fatz. 

Je me lève quand je devrais me coucher. 

Am may servir lieys en perdo 

Qu'autra qu' ab si m degues colgar. 

Blacas: Bel m' es. 

J'aime mieux servir elle en pure perte qu'une autre qui avec soi me dût coucher.

Non er dans,

Si 'ls autruis enfans

Colga el mieu bressol.

Bertrand de Born: Anc no s. 

Il ne sera pas dommage, si les enfants d'autrui elle couche dans mon berceau.

Colgui me sobr'el bras destre, 

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.

Substantiv. Al matin com al colgar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Au matin comme au coucher. 

Part. prés.

Qu'ab ta molher et ab tu va s colcan, 

E manj' e beu la femna d'un gibos.

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Vu qu'avec la femme et avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Part. pas.

No podetz vos vezer, qu' el solelh es colcatz. 

Roman de Fierabras, v. 1980. 

Vous ne pouvez voir, vu que le soleil est couché.

CAT. Colgar. IT. Colcare. (ESP. Colocar. Chap. Colocá, colocás : ficá a un puesto; colgá, colgás : de llansols y mantes : gitás, tombás. 

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Colgá tamé signifique tapá en atres coses, com la terra: te colgaré de perres; ya l'han colgat : tapat : s'ha mort y está enterrat.)

20. Colga, s. f., couche.

Ieu arrosarai de lagremas tota via ma colga. V. et Vert., fol. 67.

J'arroserai de larmes toujours ma couche.

Fig. Intra in ta colga, so es el repaus de ton cor. V. et Vert., fol. 88. 

Entre en ta couche, c'est-à-dire dans le repos de ton coeur.

PORT. Colchão. (ESP. Colchón. Chap. Madalap, madalaps.)

21. Colcada, s. f., couchée. 

En Gui, de clausida colgada 

Ai vist rics manz.

T. de Gui et de Maenard: En Maenard.

Seigneur Gui, j'ai vu maints riches de secrète couchée.

 

Locio, s. f., lat. lotio, lotion, action de laver. 

Dona bona color a la cara fayta locios. Eluc. de las propr., fol. 112.

Lotion faite donne bonne couleur à la face. 

CAT. Loció. ESP. Loción. (chap. Lossió, lossions.)

2. Abblucio, s. f., lat. ablutio, ablution, lotion.

Abblucio... am aygua de mel. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

Lotion... avec eau de miel.

CAT. Ablució. ESP. Ablución. PORT. Ablução. IT. Abluzione.

(chap. Ablussió, ablussions : llimpiesa, purificassió, rentada.)  

3. Lovadruga, s. f., lavoir, lavure, lessive. 

Que fos gitada en una lovadruga. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Qu'elle fut jetée en un lavoir.

(chap. Rentadó, llavadó; bañera.) 

miércoles, 18 de octubre de 2023

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,