|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.
Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea | artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe | mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. Pétrin : Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique. |
Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.
Quan la fersa n'adus pres de si.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Quand il en amène la dame près de soi.
ANC. FR. Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
Et qui échec dit lor éust
N'iert-il que covrir le péust,
Car la fierche avoit esté prise.
Roman de la Rose, v. 6735.
(N. E. Fürst, alemán, gobernante de un principado, príncipe, princeps; Fürstin, princesa.)
Fertilitat, s. f., lat. fertilitatem, fertilité.
Era de tan gran fertilitat, coma es huei.
(chap. Ere de tan gran fertilidat, com es avui.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.
Était de si grande fertilité, comme est aujourd'hui.
CAT. Fertilitat. ESP. Fertilidad. PORT. Fertilidade. IT. Fertilità, fertilitate, fertilitade. (chap. Fertilidat, fertilidats.)
2. Fertil, adj., lat. fertilis, fertile.
Terra es fertil et habundant en blatz.
(chap. literal: Terra es fértil y abundán en blats.)
Normandia... fertil es en camps.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Est terre fertile et abondante en blés.
La Normandie... est fertile en champs.
CAT. ESP. (fértil) PORT. Fertil. IT. Fertile. (chap. fértil, fertils.)
3. Infertil, adj., infertile.
Loc... estreyt et infertil.
Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.
Lieu... étroit et infertile.
IT. Infertile. (chap. Infértil, erm, no productiu. Faixeta estreta y erma, infértil; faixonet estret y erm; gaya estreta y dixada; faixa estreta y abandonada, etc. Avui en día no tenim lo vocabulari agrícola de allacuanta.)
Ferula, s. f., lat. ferula, férule, sorte de plante. (Apiaceae)
Ferula es herba que distilla suc.
(chap. Férula es herba que destile suc.)
Eluc. de las propr., fol. 209.
La férule est herbe qui distille suc.
CAT. ESP. (férula) IT. Ferula.
(chap. La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa. La férula comú pareix lo fonoll espigat y datres plantes espigades.)
Fervor, s. f., lat. fervor, ferveur, ardeur.
Per temprar la fervor del sanc.
(chap. Per a templá o temprá la fervó de la sang o sanc. Fervó : bull, bullimén, ardó; fig. Rasmia, espenta, forsa, ánim o ánimo, ímpetu, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 30.
Pour tempérer l' ardeur du sang.
Si comensa alcuna bona obra ab alcuna fervor, lendema n'a mens, lo terz jorn mens, e lo quart cays non re.
(chap. Si escomense alguna bona obra en alguna (algo de) fervó, ensondemá ne té menos, lo tersé día (encara) menos, y lo cuart casi res o gens (non re : no + cosa : res : gens)
V. et Vert., fol. 13.
S'il commence aucune bonne oeuvre avec quelque ardeur, le lendemain il en a moins, le troisième jour moins, et le quatrième quasi rien.
Am gran fervor de religio.
(chap. En gran fervó de religió. - No se debíe referí a Lluïs Companys.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.
Avec grande ferveur de religion.
CAT. ESP. PORT. Fervor. IT. Fervore. (chap. Fervó; fervor, alguns y algunes seguramén pronunsien la r final an esta paraula, com a honor, Leonor, Héctor, Óscar.)
2. Fervent, Ferven, adj., lat. ferventem, fervent, ardent, animé.
Solelh trop fervent. Eluc. de las propr., fol. 19.
Soleil très ardent.
Li dona gran volontat e ferven dezirier de ben perseverar.
(chap. Li done gran voluntat y fervén dessich de ben perseverá.)
V. et Vert., fol. 65.
Lui donne grande volonté et fervent désir de bien persévérer.
CAT. Fervent. ESP. Ferviente. PORT. IT. Fervente.
(chap. Fervén, fervens, ferventa, ferventes.)
3. Sobrefervent, adj., très ardent.
Foc sobrefervent.
(chap. Foc sobrefervén, sobreardén, mol ardén, mol fort, achicharrán, achicharradó, torradó, sucarradó, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 2.
Feu très ardent.
4. Fervemmens, adv., fervemment, avec ferveur.
Fervemmens levar son cor. V. et Vert., fol. 88.
Élever son coeur fervemment.
CAT. Fervorosament. ESP. Fervorosamente. PORT. IT. Ferventemente.
(chap. Fervorosamen, fervenmen.)
5. Esfervir, v., animer, rendre fervent.
Sos cors s' esfervis contra Deu.
Trad. de Bède, fol. 43.
Son coeur s'anime contre Dieu.
ANC. FR. L'aultre se efferve et se trouble.
Coquillart, p. 43.
(chap. Efervessén tamé ve de fervor, “ferví” : bullí, com les pastilles efervessens en aigua. Per a fé vi ha de fermentá lo mosto. Pera fé pa ha de fermentá lo lleute.)
6. Ferment, s. m., lat. fermentum, ferment, levain.
Ferment es dit, quar es fervent.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Est dit ferment, parce qu'il est ardent.
CAT. Ferment. ESP. PORT. IT. Fermento. (chap. Fermén, llevat.
v. fermentá: fermento, fermentes, fermente, fermentem o fermentam, fermentéu o fermentáu, fermenten; fermentat, fermentats, fermentada, fermentades.)
laberinto, laberintos | laberinto, laberintos |
labio, labios | labio, labios |
labor, labors | labor, labores |
laborable, laborables | laborable, laborables |
laboral, laborals | laboral, laborales |
lactán, chiquet que mame | lactante, chiquillo que mama |
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera | Zorrilla de Valjunquera |
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA | lambada, baile – cagada de Lambán |
lamén, laméns | lamento, lamentos |
Lamentá, lamentás | lamentar, lamentarse |
lamentánse | lamentándose |
Lámpara, lámpares | Lámpara, lámparas |
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes | Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes |
lapidán (g), codoleján, apedregán | lapidando, apedreando |
lateral, laterals | lateral, laterales |
latí (v) bategá | latir el corazón |
latí, bategá, bombejá lo cor | latir, bombear el corazón |
latíe | latía |
látigo, látigos (vore surriaca) | látigo, látigos |
latín, llatí – latinajo, latinajos | Latín – latinajo, latinajos |
latino, de latinoamérica, latinos | latino, de latinoamérica, latinos |
latit, latits, batec, batecs | latido, latidos |
laúd, laúds | laúd, laúdes |
laudes, cántics de (y salmos) | cánticos de laudes |
lavandería | lavandería |
lay, la hay, la hai, l´hai fet | la he hecho |
lealíssim | lealísimo |
lealmen | lealmente |
lealtat | lealtad |
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit | lechera (mujer y recipiente) |
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. | lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas |
lechero | lechero |
lechero, lecheros | lechero, lecheros, los que venden leche |
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) | lechuza, lechuzas |
lecsió, lecsións | lección, lecciones |
lecsións | lecciones |
lectó, lectós | lector, lectores |
lectura, lectures | lectura, lecturas |
legaña, legañes als ulls | legaña, legañas en los ojos |
Legañós, legañosos | Legañoso, legañosos |
legañosa, legañoses | legañosa, legañosas |
legítim, legítims | legítimo, legítimos |
legítimamen | legítimamente |
Legua, legües, medida de distánsia o llargária | Legua, leguas, medida de distancia |
lejía, lejíes | lejía, lejías |
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
lejía, lleixiu | lejía |
lenguaje | lenguaje |
lensería, roba interió | lencería, ropa interior |
lenta, lentes | lenta, lentas |
lentamén | lentamente |
lentitut | lentitud |
lento, len | lento, lentos |
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat | León – el león del Maestrazgo |
leona | leona |
leprós, leprosos | leproso, leprosos |
leprosa, leproses | leprosa, leprosas |
les | las |
letanía, letaníes | letanía, letanías |
letargo | letargo |
levadura, llevat | levadura |
leve | leve |
leves | leves |
ley, leys (latín lex) | ley, leyes |
Li | le |
liá | liar |
liál | liarlo |
lián (g) | liando |
liberá | liberar |
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar |
liberal | liberal |
libéral | libéralo, líbralo |
libéral | libéralo |
liberalidat | liberalidad |
liberalisme | liberalismo |
liberalmen | liberalmente |
liberals | liberales |
libertat, llibertat, libertats, llibertats | libertad |
Libránla, lliuránla | librándola |
Libránlo, lliuránlo | librándolo |
libránme | librándome |
librat, lliurat | librado |
librátos, lliurátos | libraros |
libre, lliure, libres, lliures | libre, libres |
libremen | libremente |
libres | libres |
licor, licors | licor, licores |
líe | lía |
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval | liebre, liebres |
lienzo, llens (llansol, llensol) | lienzo (sábana) |
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano | liga (pierna) |
ligat (ha) | ligado (ha) |
ligeramen | ligeramente |
ligeresa | ligereza |
ligeret, ligerets | ligerito, ligerito |
ligereta, ligeretes | ligerita, ligeritas |
ligero | ligero |
ligeros | ligeros |
límit | límite |
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
limitaben | limitaban |
limitadíssim | limitadísimo |
limitadíssima | limitadísima |
limitat | limitado |
límits | límites |
limo, fang | limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno |
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda | limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda |
lingüistic, lingüistics | lingüistic, lingüistics |
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá | linea, lineas – sedal para pescar |
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues | linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega |
lío, líos | lío, líos |
liós, liósos, liósa, lióses | lioso, liosos, liosa, liosas |
liquidá | liquidar |
líquida, líquides | líquida, líquidas |
líquit, líquits, líquid, líquids | líquido, líquidos |
Lira, lires | Lira, liras |
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó | Lirón, lirones |
lissensiats | licenciados |
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu | licencioso, licenciosos |
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva | licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo |
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat | lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado |
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just | lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo |
lista de inteligénsia | lista de inteligencia |
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau | lista, listas |
listín de teléfonos | listín de teléfonos |
listo de inteligénsia – está amanit | listo de inteligencia – estar listo |
literal | literal |
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental | literario, literarios |
literária, literáries | literaria, literarias |
literatura, literatures | literatura, literaturas |
litro | litro |
litros | litros |
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat | liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad |
litúrgies | liturgias |
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné | almez, latón |
lladre (de lladrá un gos), clapíx | ladra |
lladre, lladres | ladrón, ladrones |
lladres | ladrones |
lladrits | ladridos |
llágrima, llágrimes | lágrima, lágrimas |
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes | lágrima, lágrimas |
llágrimes | lágrimas |
llagrimeta | lagrimita |
llagrimetes | lagrimitas |
llagrimosa, llagrimós | Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido |
llagrimot, llagrimota | lagrimón |
llagrimots, llagrimotes | lagrimones |
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé | dulce, golosina |
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines | golosina |
llaminé, golut, llépol | goloso |
llana, llanes (vore suncha) | lana, lanas |
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” | hojalata, bandeja de este material |
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa | llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza |
llangosto, llangostos | saltamontes |
llansa, llanses | lanza, lanzas |
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | lanzar, brotar (árbol) |
llansabe | lanzaba |
llansol, llensol, llansols, llensols | sábana, sábanas |
llanuda, que te llana | lanuda, lanudas |
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa | llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa |
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo | lanudo, lanudos |
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. | simiente, simientes |
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llapissera, llapisseres | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua | largo, extendido |
llarcs | largos, extendidos |
llardé (dijous, dichous) | lardero (jueves) |
llarga, llargues | larga, largas |
llárgamen | largamente |
llargária, distánsia, extensió | longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión |
llargueta (amela) | Almendra largueta |
llarguirut | larguirucho |
llarguíssim, llarguíssims | larguísimo, larguísimos |
llarguíssima, llarguíssimes | larguísima, larguísimas |
llas, llassos, llasset, llassets | lazo, lazos, lacito, lacitos |
llástima, llástimes | lástima, lástimas |
llatí, latín | latín |
llatina, latina, llatines, latines | latina, latinas |
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré | labrar, arar |
llaurabe | labraba, araba |
llauraben | labraban |
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores | labrador, labradora, labradores, labradoras |
llaurán (g) | labrando |
llaurat (bancal), llaurada (era) | labrado, labrada |
llaurat, llaurats (bancals) | labrado, labrados (bancales) |
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) | Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro |
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. | lavar (ropa) |
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech | lavadero (de ropa) |
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores | lavadora |
llaván (g), rentán | lavando |
lláven | lavan |
llavores | entonces |
llavors | entonces |
llebre, liebre | liebre |
llechíben, lligíen (lligí, llichí) | leían |
llechín (g), lligín | leyendo |
llechís, llich, llix | lee |
llechisco, llixgo | leo |
llechisen, llígen | leen |
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc | legumbre, legumbres |
llei, ley | ley |
lleis, lleys, leys | leyes |
lleit, lleits, llet, llets | leche, leches |
lleitós, lleitosos | lechoso, lechosos |
lleitosa, lleitoses | lechosa, lechosas |
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa | lemosín, limousin |
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes | lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas |
llenguache, llenguaje | lenguaje |
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) | longaniza |
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses | longanizas |
llengües | lenguas |
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón | lengüeta de un instrumento |
Llengüetada, llengüetades | lengüetazo, lengüetazos |
llens, tela de cánem, llansol | lienzo, tela de cáñamo, sábana |
llentíes | lentejas |
llentíes, llentilles | lentejas |
llentilles, lentilles | lentillas |
lleña | leña |
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades | lamer |
llepáe, llepabe | lamía |
llepáli | lamerle |
llepán (g) | lamiendo |
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé | goloso, golosos |
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera | golosa, golosas |
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes | Rebanada – rebanadita, rebanaditas |
lletra | letra |
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí | letra, letras |
lletrada, que sap de lletra, abogada | letrada |
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) | letrado |
lletrats | letrados |
lletrero, lletreros, cartell, cartells | letrero, letreros |
lletres | letras |
lletreta, lletretes | letrita, letritas |
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu | Liviano, pulmón, pulmones |
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ | masa madre de pan |
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure | Alzar, levantar, apartar, quitar |
llevabe | quitaba |
llevaben, lleváen (traíen) | quitaban |
llevades | quitadas |
lleváe, llevabe | quitaba |
lleváen, llevaben | quitaban |
lleváles | quitarlas |
lleváli | quitarle |
lleván (g) | quitando |
llevánlos | quitándoles |
llevantabe | levantaba |
llevantada | levantada |
llevantaren | levantaran, levantasen |
llevantaríe | levantaría |
llevantás | levantarse |
llevante | levanta |
llevaré (llevá) | quitaré, ver llevá |
llevaríe | quitaría |
llevássela | quitársela |
llevássels | quitárselos |
Llevat – tret – levadura | Quitado – levadura |
lleváu | quitáis |
lleve | quita |
llevém | quitamos |
lleven | quitan |
llevo | quito |
llevon | quiten |
lleys, leys | leyes |
llibertat, libertat | libertad |
llibre, llibres | libro, libros |
llibre, llibres | libro, libros |
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes | libreta, libretas |
llich | lee |
llíches | lees |
llichí | leer |
llichíe | leía |
llichíen | leían |
llichíla | leerla |
llichín (g) | leyendo |
llichís | lee |
llichquere, llichguere | leyera, leyese |
Llidó – vore lladó, lledó | almez, latón |
llidoné, llidonés | árbol del almez, latonero |
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc | atar, ligar |
lligaben | ataban |
lligabes | atabas |
lligada | atada |
lligada, lligades | atada, atadas |
lligáe, lligabe | ataba |
lligáen, lligaben | ataban |
lligál | atarlo |
lligála | atarla |
lligáles | atarlas |
lligám | atarme |
llígam | átame |
lligán (g) | atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” |
lligánme les sabates (los cordóns) | anudándome los zapatos (los cordones), atándome |
lligare | atara, atase |
lligarem | atáramos |
lligarém | ataremos |
lligaren | ataran, atasen |
lligaríe | ataría |
lligaríen | atarían |
lligássel | atárselo |
llígat | átate |
lligat, lligats | atado, atados |
lligats | atados |
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | leer |
lligida | leída |
lligíe | leía |
lligíen | leían |
lligíla | leerla |
lligíli un cuento a un chiquet | leerle un cuento a un niño |
lligín (g) | leyendo |
lligínles | leyéndolas |
lligirá | leerá |
lligirán | leerán |
lligirás | leerás |
lligiré | leeré |
lligit, lligida , lligits, lligides | leído, leída, leídos, leídas |
lliguen | atan |
llíguen | atan |
llígues | atas |
lliguéu | atais |
lliguéulo | atadlo |
lliguéutos | ataos |
Llima, llimes | lima, limas |
llimó, llimóns | limón, limones |
llimosna, limosna, almoina, almoines | limosna |
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | limpiar |
llimpiabe | limpiaba |
llimpiacristals, llimpiavidres | limpiacristales |
llimpiáe, llimpiabe | limpiaba |
llimpiáen, llimpiaben | limpiaban |
llimpiál | limpiarlo |
llimpiála | limpiarla |
llimpiáles | limpiarlas |
llimpiáls | limpiarlos |
llimpiamen | limpiamente |
llimpián (g) | limpiando |
llimpiaríe | limpiaría |
llimpiás | limpiarse |
llimpie | limpia |
llimpien | limpian |
llimpies | limpias |
llimpiesa | limpieza |
llimpio | limpio |
llimpios | limpios |
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes | linterna, linternas |
llinterneta, llinternetes | linternita, linternitas |
llintiarna | linterna |
llis, llisos, llisa, llises | liso, lisos, lisa, lisas |
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies | licencia, licencias |
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades | licenciada, licenciadas |
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats | licenciado, licenciados |
llises | lisas |
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa | nube pequeña |
llissó, llissóns | lección, lecciones |
llissoneta, llissonetes | leccioncita, leccioncitas |
llissóns | lecciones |
llista, lista | lista |
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá | tabla de madera |
llisura | lisura |
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega | cama, lecho, camas, lechos |
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí | litera, literas, La Litera |
lliterari, literari, lliteraris, literaris | literario, literarios |
llitet, llitets | camita, camitas |
llits | camas |
lliurá, librá, lliurás, librás | librar, librarse |
lliurarán, librarán | librarán |
lliure, libre, lliures, libres | libre, libres |
lliures, libres | libres |
lliuro, libro | libro |
llixgo, llixco | leo |
llixgue | lea |
llíxguen | lean |
llixguera, llixquera | leyera, leyese |
llixguere (ell) | leyera, leyese |
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) | loba |
llobes | lobas |
llobet, llobeta - Llovet com apellit | lobezno, lobito, lobezna, lobita |
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) | lugar, sitio, pueblo, villa |
Lloca – gallina ponedora – loca | Clueca – loca |
Lloco, loco | loco |
llocos, locos | locos |
Llodo, fang | lodo, fango |
llogá | alquilar |
llogán (g) | alquilando |
llogué | alquiler |
llom, lloms | lomo, lomos |
lloma, coll, collet, montañeta | loma, montañita, collado |
llomillo, solomillo | lomo, solomillo |
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! | rienda, riendas |
llonganissa | longaniza |
llonganisses | longanizas |
llop | lobo |
llops | lobos |
lloques | cluecas |
lloques, loques | Locas - gallinas cluecas |
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre | sucio, pesado |
lloré | laurel |
lloré, llorés | laurel, laureles |
llorés | laureles |
lloses | losas |
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) | loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros |
lluén, relluén, que refleje la llum | reluciente (de luz) |
lluentó | fulgor, luz |
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
llugé, ligero | ligero |
llugera, ligera | ligera |
llugo, después (luego) | luego |
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) |
Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir |
lluída | lucida |
lluíe | lucía |
lluíen | lucían |
lluít | lucido |
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao | Luz – estar loco |
llumenária, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumeneta | lucecita |
llumenetes | lucecitas |
llumera, travessé, viga, barró | viga de madera |
llumeres | vigas de madera |
lluminária, llumenária | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumináries, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
lluminosa | luminosa |
lluminosidat | luminosidad |
lluminosos | luminosos |
llums | luces |
lluna | luna |
llunes | lunas |
lluñ, llun - alluñá, alluñás | lejos, alejar, alejarse |
lluñá | lejano |
lluñanía | lejanía |
lluñáns | lejanos |
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. | merluza, pescadilla – lucio |
llustre | lustre, brillo |
llustrós, que té llustre, llustrosos | lustroso |
Llustrosa, llustroses | lustrosa, lustrosas |
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes | el, los, la, las |
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí | loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer |
loablemen | loablemente |
loánla | loándola |
local, locals | local, locales |
localisá | localizar |
localiso | localizo |
locals | locales |
locamen, llocamen | locamente |
loco, lloco | loco |
locomossió | locomoción |
locos, llocos | locos |
locura | locura |
locures | locuras |
locutori, locutoris | locutorio, locutorios |
lógic, lógics | lógico, lógicos |
lógica, lógiques | lógica, lógicas |
lograbe | lograba |
lográn (g) – lo gran | Logrando – el grande |
lograt, lograts | logrado, logrados |
logro, logros | logro, logros |
lombarda, lombardes, de la Lombardía | lombarda, lombardas |
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals | longitudinal, longitudinales |
longitut, llargária | longitut |
los | los |
lotería, loteríes | lotería, loterías |
lucha, luches | lucha, luchas |
luchada, luchades | luchada, luchadas |
luchadó, luchadós | luchador, luchadores |
lucháe, luchabe | luchaba |
lucháen, luchaben | luchaban |
luchán (g) | luchando |
luchare | luchara, luchase |
lucharé | lucharé |
luchat, luchats | luchado, luchados |
luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) | lúdico, lúdicos |
lujo, lujos | lujo, lujos |
lujós | lujosos |
lujuria | lujuria |
lujuriosa, lujurioses | lujuriosa, lujuriosas |
lupa, lupes | lupa, lupas |
lustro, lustros, sing añs | lustro, lustros, cinco años |