
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.
Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea | artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe | mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. Pétrin : Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique. |
Pasta, s. f., pâte.
Voyez Denina, t. III, p. 57, et Muratori, Diss. 33.
Si com lo levat corromp la pasta, e la torna a sa sabor.
V. et Vert., fol. 85.
Ainsi comme le levain corrompt la pâte, et la tourne à sa saveur.
Que non aia blat ni vi ni pan ni pasta.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Qu'il n' ait blé ni vin ni pain ni pâte.
Aquest pa apellan nostre, car fo fag de nostra pasta.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain nous appelons nôtre, car il fut fait de notre pâte.
CAT. ESP. IT. Pasta. (chap. Pasta, pastes; pastera, pasteres: aon se guardabe la pasta o lleute pera a fé pa. Pasteta, pastetes : ademés de diminutiu de pasta, ere lo fang que féem cuan erem chiquets; pasterada, pasterades.)
2. Pastela, s. f., pastille.
De vipra se fan pastelas... contra veir. Eluc. de las propr., fol. 162.
De vipère se font pastilles... contre venin.
(chap. Pastilla, pastilles; en este cas, de escursó se fan pastilles... contra veneno; antídoto.)
3. Pastar, v., faire de la pâte, gâcher, délayer, broyer.
De barutelar..., de pastar. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
De bluter..., de faire de la pâte.
Part. pas. L' onhemen es complitz
E pastatz e pestritz.
P. Cardinal: Sel que fes.
L' onguent est composé et délayé et pétri.
CAT. Pastar. (chap. pastá: pasto, pastes, paste, pastem o pastam, pastéu o pastáu, pasten; pastat, pastats, pastada, pastades.)
4. Pestre, s. m., lat. pistorem, pétrisseur, boulanger.
Sai esser pestres e cocx.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais être boulanger et cuisinier.
Li pestres que fan lo pan a vendre.
Coutume d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Les pétrisseurs qui font le pain à vendre.
IT. Pistore. (chap. Pastadó, pastadós.)
5. Pastoressa, Pestoresa, s. f., pétrisseuse, boulangère.
De cada pastoressa, que fassa pan a vendre.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
De chaque pétrisseuse, qui fasse pain à vendre.
De pestres e de pestoresas de Monpeslier.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
De boulangers et de boulangères de Montpellier.
(chap. Pastadora, pastadores.)
6. Pestoria, s. f., boulangerie.
Perda e cesse de tot en tot de son ofizi de pestoria per tres ans.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Qu'il perde et qu'il se désiste de tout en tout de son métier de boulangerie pendant trois ans.
7. Pestrir, Prestir, v., du lat. pistrina, pétrir, façonner.
De cela aiga prestiron. Guillaume de Tudela.
De cette eau ils pétrirent.
Fig. Als clercx se laisso pestrir.
P. Cardinal: Qui vol sirventes.
Par les clercs ils se laissent pétrir.
8. Empastar, v., empâter.
Fig. Empastatz coblas
Ab soill de descovinensa.
Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.
Vous empâtez des couplets avec fange d' inconvenance.
- Part. pas. substantiv. Pâté.
An aste o empastat. Brev. d'amor, fol. 130.
Ont broche ou pâté.
De salsas de girofle e de bos empastatz.
Izarn: Diguas me tu.
De sauces de girofle et de bons pâtés.
ANC. CAT. ESP. PORT. Empastar. IT. Impastare. (chap. Empastá; fanguejá; fé pastetes; fé paté; fé empastres.)
Pastenaga, s. f., lat. pastinaca, carotte.
Herbas ab razitz trop nutritivas, quals so raba et pastenaga.
(chap. Herbes en arraíls mol nutritives, com son raba (o churuvía) y safranoria, sanfandoria y varians.)
Eluc. de las propr., fol. 220 et 221.
Herbes avec racines fort nutritives, telles que sont rave et carotte.
CAT. Pastanaga. PORT. IT. Pastinaca. (ESP. Zanahoria.
Chap. safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians).
2. Pastenegla, s. f., carotte.
Prenetz pastenegla, verben' e cost,
E cozetz lo fort tot ensemps.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.
Patac, s. m., patart, sorte de monnaie.
En moneda de papa XXIII gros, VII patacs bons.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
En monnaie de pape vingt-trois gros, sept patarts bons.
Pataris, s. m., paterin, sectaire vaudois.
Los truans pataris, que van per lo setgle..., tan enportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.
Les gueux paterins, qui vont par le monde..., si importunément montrent leur pauvreté.
Patena, Padela, s. f., lat. patena, patène.
La patena era hornada entorn de noblas peyras presiosas. Philomena.
(chap. La patena estabe adornada en rogle (voltada) de nobles pedres pressioses.)
La patène était ornée autour de nobles pierres précieuses.
Las causas sagradas ni la padela del calix.
(chap. Les coses sagrades ni la patena del cáliz.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.
Les choses sacrées ni la patène du calice.
CAT. ESP. PORT. IT. Patena. (chap. Patena, patenes.)
Patent, adj., lat. patentem, patent.
Exemple patent e manifest. Arbre de Batalhas, fol. 70.
Exemple patent et manifeste.
Baylar sas lettras patentas en forma authentica.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Bailler ses lettres-patentes en forme authentique.
Doas letras patens e doas clauzas. Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
(chap. Dos lletres patentes y dos tancades.)
Deux lettres-patentes et deux closes.
CAT. Patent. ESP. PORT. IT. Patente. (chap. Patén, patens, patenta, patentes.)
Pati, s. m., pays.
Depopulet lo pati arvernicimi.
El pati de Lemotjas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.
Dépeupla le pays auvergnat.
Au pays de Limoges.
Patir, v., lat. pati, pâtir, souffrir.
A luec en meillura
Qui pas amesuradamen.
B. Zorgi: Totz hom qu'enten.
Parfois en améliore qui pâtit raisonnablement.
E 'l mal qu' el pat li nede sa propria colpa..., el s' auci, cant lo mal que pat non reconois aver deservit. Trad. de Bède, fol. 11.
Et que le mal qu'il souffre lui nettoie sa propre faute..., il se tue, quand il ne reconnaît pas avoir mérité le mal qu'il souffre.
CAT. Patir. ESP. PORT. Padecer. IT. Patire.
(chap. Patí: patixgo o patixco, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides.
A Beseit ñabíe un chiquet que los va demaná una bissicleta als reixos.
Li van portá un patí o patinet. Lo chiquet plorabe y díe: “no vull patí”, y son yayo li va contestá: “pos no patixques o patixgues.”
2. Patient, Pacient, Pascien, Passien, adj., lat. patientem, patient, endurant, souffrant, tolérant, paisible.
S' afina e s' adoussis
Lo bons paupres paciens
En las trebalhas cozens.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Le bon pauvre patient s'épure et s'adoucit dans les tribulations cuisantes.
Devem esser patient vers los mals que hom nos fai.
Trad. de Bède, fol. 21.
Nous devons être endurants à l'égard des maux qu'on nous cause.
Fig. Patz passien ven del Senhor
Que, per nos, pres carn, e moric.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Paix paisible vient du Seigneur qui, pour nous, prit chair, et mourut.
Subst. Si 'l pasciens es vigoros. Brev. d'amor, fol. 95.
Si le patient est vigoureux.
Vianda deu estre ministrada segon la diversitat de la malautia, segon la virtut del pacient. Eluc. de las propr., fol. 74.
Nourriture doit être administrée selon la diversité de la maladie, selon la force du patient.
CAT. Pacient. ESP. PORT. Paciente. IT. Paziente.
(chap. Passién, passiens, passienta, passientes.)
3. Paciencia, Pasciensa, s. f., lat. patientia, patience, tranquillité d'âme. Per que Dieus fa, ses pro, far penedensa
Als crestias crestatz de paciensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
C'est pourquoi Dieu fait, sans profit, faire pénitence aux chrétiens privés de patience.
Pasciencia es lo escut daurat que sosten totz los colps per la amor de Dieu, e cobriss home de totas partz. V. et Vert., fol. 65.
La patience est l' écu doré qui soutient tous les coups pour l'amour de Dieu, et couvre l'homme de toutes parts.
Adv. comp. Li requeron que portes
Sos mals en vera pacienza. V. de S. Honorat.
Lui requièrent qu'il portât ses maux en véritable patience.
Loc. Los fatz de Jhesu Crist non as en pacienza. V. de S. Honorat.
Les faits de Jésus-Christ tu n' as en patience (ne peux supporter).
CAT. ESP. PORT. Paciencia. IT. Pazienza. (chap. Passiensia, passiensies.)
4. Patienment, Pacienmen, adv., patiemment.
Si pacienmen o soste. Brev. d'amor, fol. 59.
Si patiemment il le supporte.
Ieu te pregui que mi auias patienment.
(chap. Yo te demano que me escoltos passienmen.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 26.
Je te prie que tu m'écoutes patiemment.
CAT. Pacientment. ESP. PORT. Pacientemente. IT. Pazientemente.
(chap. Passienmen : en passiensia.)
5. Passio, s. f., lat. passio, passion, souffrance, maladie.
Verbs es una part d'oratio significans actio o passio.
Leys d'amors, fol. 73.
Le verbe est une partie d'oraison signifiant action ou passion.
Suffriron passion per mans de Sarrazins. V. de S. Honorat.
(chap. Van patí passió a mans dels Moros.)
Souffrirent passion par mains de Sarrasins.
Greus passios et mortals. Eluc. de las propr., fol. 31.
Graves maladies et mortelles.
Il se dit plus particulièrement en parlant de Jésus-Christ.
Venc, per nostre salvamen,
Recebre mort e passio.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Vint, pour notre salut, recevoir mort et passion.
Creessen Deu que sostenc passio. Poëme sur Boèce.
Qu'ils crussent Dieu qui supporta passion.
- Mouvements charnels.
Aquel deu donar issemple en totas maneiras, que es morz en totas las passios de la charn. Trad. de Bède, fol. 80.
Celui-là doit donner exemple en toutes manières, qui est mort pour toutes les passions de la chair.
Al cor me toca una tals passios.
P. Vidal: Aissi m'ave.
Au coeur me touche une telle passion.
CAT. Passió. ESP. Pasión. PORT. Paixão. IT Passione.
(chap. Passió, passions.)
6. Passionar, v., tourmenter, supplicier.
Part. pas. Fon passionatz fora la porta.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Fut tourmenté hors de la porte.
Motz sanhs son passionatz per diversas provincias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 21.
De nombreux saints sont martyrisés dans diverses provinces.
IT. Passionare. (chap. atormentá, causá suplissi, torturá, martirisá.)
7. Passibilitat, s. f., lat. passibilitatem, passibilité, sensibilité.
Terra... ha major passibilitat. Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... a plus grande sensibilité.
CAT. Passibilitat. ESP. Pasibilidad. PORT. Passibilidade. IT. Passibilità, passibilitate, passibilitade. (chap. Sensibilidat, sensibilidats: passibilidat, passibilidats.)
8. Passiu, adj., lat. passivus, passif.
L' autre es dit entendement passiu. Eluc. de las propr., fol. 22.
L'autre est dit entendement passif.
- Subst. Terme de grammaire.
L' actiu, lo passiu e 'l neutri.
Tres significatios... l' activa, la passiva, la neutrals.
Leys d'amors, fol. 74 et 100.
L' actif, le passif et le neutre.
Trois significations... l' active, la passive, la neutre.
CAT. Passiu. ESP. (pasivo) PORT. IT. Passivo.
(chap. Passiu, passius, passiva, passives.)
9. Passivamen, adv., passivement.
Doas manieras de significar, so es activamen e passivamen.
Leys d'amors, fol. 74.
Deux manières de signifier, c'est-à-dire activement et passivement.
ESP. Pasivamente. PORT. IT. Passivamente. (chap. Passivamen.)
10. Inpacient, adj., lat. impatientem, impatient.
Els so inpaciens, et fan rezistencia. Eluc. de las propr., fol. 32.
Ils sont impatients, et font résistance.
CAT. Impacient. ESP. PORT. IT. Impaciente.
(chap. Impassién, impassiens, impassienta, impassientes.)
11. Inpaciencia, Enpaciencia, s. f., lat. impatientia, impatience.
Non pot esser soptatz ni torbatz per ira ni per inpaciencia.
Per sa enpaciencia.
V. et Vert., fol. 58 et 13.
Ne peut être surpris ni troublé par colère ni par impatience.
Par son impatience.
CAT. ESP. PORT. Impaciencia. IT. Impazienza.
(chap. Impassiensia, impassiensies.)
12. Compatir, v., lat. compatiri, compatir, avoir pitié.
Part. prés. Fos piatos ni compaciens ni misericordios. V. et Vert., fol. 82.
Fut sensible et compatissant et miséricordieux.
CAT. Compadexer. ESP. PORT. Compadecer. IT. Compatire.
(chap. Compadí, compadís: co + patí : patí en algú : tindre piedat, misericordia.)
13. Compassio, s. f., lat. compassio, compassion.
Ab pietat et ab compassio. V. et Vert., fol. 61.
Avec pitié et avec compassion.
- Douleur, souffrance, affliction.
Cant 1 membre es malautes o nafratz, gran compassio n' a lo cors.
V. et Vert., fol. 57.
Quand un membre est malade ou blessé, grande souffrance en a le corps.
CAT. Compassió. ESP. Compasión. PORT. Compaixão. IT. Compassione.
(chap. Compassió, compassions.)
Patz, s. f., lat. pax, paix, repos, tranquillité.
Bona patz mi platz, quan dura,
E patz forsada no m platz ges.
Bertrand de La Barthe: Foilla ni flors.
Bonne paix me plaît, quand elle dure, et paix forcée ne me plaît point.
Ben volgra qu' el reis dels Frances
E 'l reis engles fezeson patz.
Pons de Capdueil: En onor.
Je voudrais bien que le roi des Français et le roi anglais fissent paix.
Loc. Ilh escoutan, e feron patz. V. de S. Honorat.
Ils écoutent, et firent paix.
Adv. comp. Ieu n' am mais soffrir en patz
Penas e dans e dolor.
Alfonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
J'aime mieux en souffrir en paix peines et dommages et douleur.
Joves, deu far guerra e cavalaria,
E, quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon.
Jeune, il doit faire guerre et chevalerie, et quand il sera vieux, il convient bien qu'il soit en repos.
ANC. CAT. Patz (MOD. Pau). ESP. PORT. Paz. IT. Pace. (chap. Pas o pau.)
2. Pazibletat, s. f., tranquillité, paix.
La segurtatz de princes fai plus certana pazibletatz.
Tals deu esser pazibletatz de prince.
Trad. de Bède, fol. 8 et 6.
La sûreté de princes fait tranquillité plus certaine.
Telle doit être tranquillité de prince.
(chap. Tranquilidat : pas o pau.)
3. Pazible, Paizible, Paisible, adj., paisible, tranquille, calme.
Per aysso especialmens son appellatz homes pazibles filhs de Dieu.
Cant elhs seran en pazibla possessio de l' heritatge de lur payre.
V. et Vert., fol. 105.
Pour cela spécialement les hommes paisibles sont appelés fils de Dieu.
Quand ils seront en paisible possession de l'héritage de leur père.
Mais val hom seglars paizibles que morgues iraissables.
Trad. de Bède, fol. 62.
Mieux vaut homme du monde paisible que moine irascible.
Subst. Bonazuratz son los pazibles, car ells seran appellatz fils de Dieu.
V. et Vert., fol. 105.
(chap. Benaventurats són los passifics, ya que ells sirán nomenats fills de Deu.)
Bienheureux sont les paisibles, car ils seront appelés fils de Dieu.
(chap. Passífic, passifics, passífica, passífiques; calmat, calmats, calmada, calmades; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles.)
4. Paziblament, Paziblamen, adv., paisiblement, tranquillement.
Tro, a tota lur voluntat,
Paziblamen aio pauzat
Sant Alexi al monimen.
V. de S. Alexis.
Jusqu'à ce que, selon toute leur volonté, ils aient posé tranquillement saint Alexis au tombeau.
Vera pacientia, es cant hom sufri los mals que hom li fai paziblament.
Trad. de Bède, fol. 21.
Véritable patience, c'est quand l'homme souffre paisiblement les maux qu'on lui fait.
5. Pacific, Passific, Passiffic, adj., lat. pacificus, pacifique, paisible, tranquille.
El es pacific senhor de la dita terra. Chronique des Albigeois, col. 20.
Il est tranquille possesseur de ladite terre.
Devon tenir la Gleysa passifica. Arbre de Batalhas, fol. 161.
Ils doivent tenir l'Église paisible.
CAT. Pacific. ESP. (pacífico) PORT. IT. Pacifico. (chap. Passífic.)
6. Pacificar, v., lat. pacificare, pacifier, tranquilliser.
Semenan discordias, e non pacifican. La Confessio.
Sèment discordes, et ne pacifient pas.
CAT. ESP. PORT. IT. Pacificare. (chap. Passificá: passifico, passifiques, passifique, passifiquem o passificam, passifiquéu o passificáu, passifiquen; passificat, passificats, passificada, passificades.)
7. Pacifficament, Pacificamen, adv., pacifiquement, tranquillement.
Los tractar ben e pacificamen. Chronique des Albigeois, col. 8.
Les traiter bien et pacifiquement.
Pacifficament, bonament, en pacz.
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Pacifiquement, bonnement, en paix.
CAT. Pacificament. ESP. (pacíficamente) PORT. IT. Pacificamente.
(chap. Passíficamen : en pas o en pau.)
8. Pagar, Paguar, Paiar, Payar, v., lat. pacare, payer, satisfaire, acquitter. Voyez Denina, t. III, p. 54.
Quan Peire Pelissiers volc l' aver recobrar, lo Dalfins no 'l volc pagar.
V. de Pierre Pélissier.
Quand Pierre Pélissier voulut recouvrer l'argent, le Dauphin ne voulut pas le payer.
Los deutes que devia trastotz li vai paguar. V. de S. Honorat.
Les dettes qu'il devait toutes il va lui acquitter.
Coblas e motz, cordos, anel e guan
Solian pagar los amadors un an.
H. Brunet: Pus lo dous.
Couplets et mots, cordons, anneaux, et gants soulaient satisfaire les amoureux un an.
Fig. Longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas.
V. de Savari de Mauléon.
Longuement le paya cette dame avec ses folles promesses.
Que m fai del mieu turmen pagar.
B. Calvo: Tant auta.
Vu qu'elle me fait du mien tourment payer.
Loc. Ieu am trop mais frug que flor,
E mais ric don de senhor
Que si m pagava del ven.
T. de Blacas et de Rambaud de Vaqueiras: En Raimbaud.
J'aime beaucoup plus fruit que fleur, et plus riche présent de seigneur que s' il me payait du vent.
Prov. Vos mi paguatz d'autrui borsel.
Cercamons: Car vei.
Vous me payez de la bourse d'autrui.
Subst. Ben pot esser fis qu' al pagar
Venra centismes gazardos.
Giraud de Borneil: Ben es adregz.
Il peut bien être sûr qu'au payer viendra centuple gain.
Part. pas. Si 'l fetz tan d'onor qu'el s'en tenc fort per pagatz.
V. de Bertrand de Born.
Ainsi lui fit tant d'honneur qu'il s'en tint fort pour payé.
K. iratz e mal paguatz de la mort de sa compainha. Philomena.
Charles chagriné et mal satisfait de la mort de sa compagne.
Non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor.
V. de Gaucelm Faidit.
Il n'est dame au monde qui ne se dût tenir pour payée de son amour.
ANC. FR. Tout son despens li a payet.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 100.
Les parchoniers qui auroient paiet leur part de l' héritaige.
Paix de Valenciennes, 1114, p. 434.
CAT. ESP. PORT. Pagar. IT. Pagare.
(chap. Pagá: pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen; pagat, pagats, pagada, pagades.)
9. Paga, Pagua, Paia, Paya, s. f., paie, paiement, solde.
Recebon paga temporal. Brev. d'amor, fol. 68.
Reçoivent paie temporelle.
En Uc, lo sart, o sap qui fe la paia.
Lanfranc Cigala: Ramon Robin.
Le seigneur Hugues, le tailleur, qui fit le paiement, le sait.
Deziron la mort ayssi co fay lo logadier la hora de sa paga.
V. et Vert., fol. 33.
Désirent la mort ainsi comme fait le mercenaire l'heure de sa paie.
Loc. fig. Quar a la pagua van tut
L' enganat e l' enganaire.
P. Cardinal: Razos es.
Car à la paie ils vont tous le trompé et le trompeur.
CAT. ESP. PORT. IT. Paga. (chap. Paga, pagues; pagueta, paguetes.)
10. Pagamen, Paguamen, Paiamen, Payamen, s. m., paiement, rétribution.
Cel que non fai paiamen.
B. Zorgi: Atressi cum.
Celui qui ne fait pas paiement.
Ses payamen o ses jauzir.
Raimond de Miraval: Res contr' amors.
Sans rétribution ou sans jouir.
CAT. Pagament. ESP. PORT. IT. Pagamento. (chap. Pagamén, pagamens.)
11. Pagaire, Pagador, s. m., lat. pacator, payeur.
Deveire e pagaire. Tit. de 1198. Arch. du Roy., J. 320.
Débiteur et payeur.
Devedor e pagador principals. Tit. de 1278. Château de Capdenac. Débiteur et payeur principaux.
- Adj. Payable.
Quinze livras de cens... pagaduyras cascun an.
Tit. de 1386. Bordeaux. Cab. Monteil.
Quinze livres de cens... payables chaque année.
(chap. Pagable, pagables; pagadó, pagadós, pagadora, pagadores.)
12. Apagar, Apaguar, Apaiar, Apaziar, v., apaiser, calmer, pacifier.
Apagaran se entre lor. Trad. du lapidaire de Marbode.
S' apaiseront entre eux.
Lengua suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 21.
Langue douce apaise colère.
Pens e sospir, e puois m' apai.
B. de Ventadour: Ara no.
Je pense et soupire, et puis je m'apaise.
Us dous dezirs me ten guay e m' apaya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Un doux désir me tient gai et me calme.
Part. pas. Lo cors toz apasiaz.
La pessa ben apaziada e serena.
Trad. de Bède, fol. 12 et 18.
Le coeur tout calmé.
La pensée bien apaisée et sereine.
Subst. Om troba en l' Avangeli: Benaurat li apaziat.
Trad. de Bède, fol. 18.
On trouve dans l'Évangile: Bienheureux les pacifiés.
- Se complaire, s'affectionner, s'attacher, s'appuyer.
Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya.
Bertrand de Born: Belh m'es.
Je la tiens vielle si elle s'affectionne à deux amants.
Ges per so, dona, no us cal temer,
En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m' apays.
Pons de Capdueil: Tant m' a donat.
Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en justice d'amour, que vers autre je m' affectionne.
Vei mort jovent e valor
E pretz, que non trob' on s' apays.
P. Vidal: Per pauc de.
Je vois morte grâce et valeur et mérite, vu qu'elle ne trouve où elle s' appuye.
Si la guerra no s' apaia,
Crestiantatz greu sera que non caia.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
Si la guerre ne s' apaise, il sera difficile que chrétienté ne tombe pas.
Leu s' apai e leu s' ira.
Raimond de Miraval: Er ab la.
Facilement s'apaise et facilement s'irrite.
ANC. FR. De ce mon coeur s'apaie
Qu'en nul païs n' a gent plus douce ne plus vraie.
Roman de Berte, p. 13.
Li autre pélerin... se tenroient touz apaiés de faire leur pélerinage. Joinville, p. 116.
CAT. ESP. PORT. Apagar. IT. Appagare.
(chap. Apagá, apagás; aplacá, aplacás. Apago, apagues, apague, apaguem o apagam, apaguéu o apagáu, apaguen; apagat, apagats, apagada, apagades.)
13. Apagansa, s. f., satisfaction, contentement.
No us cal aver doptansa
De mi, c' ab leu d' apagansa
M' auretz del tot tos temps a vostre latz.
Raimond de Miraval: Ben aia 'l.
Il ne vous faut avoir doute de moi, vu qu'avec peu de contentement vous m'aurez entièrement toujours à votre côté.
14. Despagamen, s. m., désappointement, mécontentement.
En despagamen
Venon ades aital afar.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
En désappointement tournent incessamment telles affaires.
ANC. CAT. Despagament. ANC. ESP. Despagamiento.
(chap. Despagamén : mal contentamén : desilusió.)
15. Despagar, Despaguar, v., désappointer, fâcher, mécontenter.
Part. pas. Non deu esser blasmatz,
Car mot n'es despagatz.
G. Riquier: Per re non.
Il ne doit pas être blâmé, parce que moult il en est désappointé.
Tan m' an lunhat li miei peccat
De ton Filh que ieu ay despagat.
Los VII Gaugs de Maria.
Tant les miens péchés m'ont éloigné de ton Fils que j'ai mécontenté.
Estan despagatz
Entr' els mantas vetz l' an.
G. Riquier: Si m fos.
Ils sont fâchés entre eux maintes fois l' an.
Ni 'l trobes despaguat en re.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ni le trouvât mécontenté en rien.
ANC. CAT. ANC. ESP. Despagar.
16. Pactio, s. f., lat. pactio, paction, pacte.
Ab las pactios e convenensas. Charte de Gréalou, p. 60.
(chap. En los pactes y conveniensies o convensions.)
Avec les pactions et conventions.
ANC. FR. Ainsi fut deffaite cette paction. Chronique de Cambray.
ANC. CAT. Pacció. ESP. Pacción (pacto). (chap. Pacte, pactes.)
17. Pati, s. m., pacte, convention.
Que no acordarian plus los patis en cas que no los volguessen pagar.
Docum. de 1376. Ville de Bergerac.
Qu'ils n' accorderaient plus les pactes en cas qu'ils ne les voulussent pas payer.
CAT. Pacte. ESP. PORT. Pacto. IT. Patto.
18. Pacha, s. f., traité, accord, convention, société.
Parti m de lur pacha.
J. Esteve: El dous temps.
Je me séparai de leur société.
Per que totz homs deu refudar la pacha
D' ome, cant mal ni anta li a facha.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
C'est pourquoi tout homme doit refuser l'accord d'homme, quand mal et honte il lui a fait.
ANC. FR. Avant que je fasse aultre pache à toi.
Roman de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 14.
Je te ferai une pache telle.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 76.
Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.
Quan la fersa n'adus pres de si.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Quand il en amène la dame près de soi.
ANC. FR. Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
Et qui échec dit lor éust
N'iert-il que covrir le péust,
Car la fierche avoit esté prise.
Roman de la Rose, v. 6735.
(N. E. Fürst, alemán, gobernante de un principado, príncipe, princeps; Fürstin, princesa.)
Fertilitat, s. f., lat. fertilitatem, fertilité.
Era de tan gran fertilitat, coma es huei.
(chap. Ere de tan gran fertilidat, com es avui.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.
Était de si grande fertilité, comme est aujourd'hui.
CAT. Fertilitat. ESP. Fertilidad. PORT. Fertilidade. IT. Fertilità, fertilitate, fertilitade. (chap. Fertilidat, fertilidats.)
2. Fertil, adj., lat. fertilis, fertile.
Terra es fertil et habundant en blatz.
(chap. literal: Terra es fértil y abundán en blats.)
Normandia... fertil es en camps.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Est terre fertile et abondante en blés.
La Normandie... est fertile en champs.
CAT. ESP. (fértil) PORT. Fertil. IT. Fertile. (chap. fértil, fertils.)
3. Infertil, adj., infertile.
Loc... estreyt et infertil.
Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.
Lieu... étroit et infertile.
IT. Infertile. (chap. Infértil, erm, no productiu. Faixeta estreta y erma, infértil; faixonet estret y erm; gaya estreta y dixada; faixa estreta y abandonada, etc. Avui en día no tenim lo vocabulari agrícola de allacuanta.)
Ferula, s. f., lat. ferula, férule, sorte de plante. (Apiaceae)
Ferula es herba que distilla suc.
(chap. Férula es herba que destile suc.)
Eluc. de las propr., fol. 209.
La férule est herbe qui distille suc.
CAT. ESP. (férula) IT. Ferula.
(chap. La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa. La férula comú pareix lo fonoll espigat y datres plantes espigades.)
Fervor, s. f., lat. fervor, ferveur, ardeur.
Per temprar la fervor del sanc.
(chap. Per a templá o temprá la fervó de la sang o sanc. Fervó : bull, bullimén, ardó; fig. Rasmia, espenta, forsa, ánim o ánimo, ímpetu, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 30.
Pour tempérer l' ardeur du sang.
Si comensa alcuna bona obra ab alcuna fervor, lendema n'a mens, lo terz jorn mens, e lo quart cays non re.
(chap. Si escomense alguna bona obra en alguna (algo de) fervó, ensondemá ne té menos, lo tersé día (encara) menos, y lo cuart casi res o gens (non re : no + cosa : res : gens)
V. et Vert., fol. 13.
S'il commence aucune bonne oeuvre avec quelque ardeur, le lendemain il en a moins, le troisième jour moins, et le quatrième quasi rien.
Am gran fervor de religio.
(chap. En gran fervó de religió. - No se debíe referí a Lluïs Companys.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.
Avec grande ferveur de religion.
CAT. ESP. PORT. Fervor. IT. Fervore. (chap. Fervó; fervor, alguns y algunes seguramén pronunsien la r final an esta paraula, com a honor, Leonor, Héctor, Óscar.)
2. Fervent, Ferven, adj., lat. ferventem, fervent, ardent, animé.
Solelh trop fervent. Eluc. de las propr., fol. 19.
Soleil très ardent.
Li dona gran volontat e ferven dezirier de ben perseverar.
(chap. Li done gran voluntat y fervén dessich de ben perseverá.)
V. et Vert., fol. 65.
Lui donne grande volonté et fervent désir de bien persévérer.
CAT. Fervent. ESP. Ferviente. PORT. IT. Fervente.
(chap. Fervén, fervens, ferventa, ferventes.)
3. Sobrefervent, adj., très ardent.
Foc sobrefervent.
(chap. Foc sobrefervén, sobreardén, mol ardén, mol fort, achicharrán, achicharradó, torradó, sucarradó, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 2.
Feu très ardent.
4. Fervemmens, adv., fervemment, avec ferveur.
Fervemmens levar son cor. V. et Vert., fol. 88.
Élever son coeur fervemment.
CAT. Fervorosament. ESP. Fervorosamente. PORT. IT. Ferventemente.
(chap. Fervorosamen, fervenmen.)
5. Esfervir, v., animer, rendre fervent.
Sos cors s' esfervis contra Deu.
Trad. de Bède, fol. 43.
Son coeur s'anime contre Dieu.
ANC. FR. L'aultre se efferve et se trouble.
Coquillart, p. 43.
(chap. Efervessén tamé ve de fervor, “ferví” : bullí, com les pastilles efervessens en aigua. Per a fé vi ha de fermentá lo mosto. Pera fé pa ha de fermentá lo lleute.)
6. Ferment, s. m., lat. fermentum, ferment, levain.
Ferment es dit, quar es fervent.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Est dit ferment, parce qu'il est ardent.
CAT. Ferment. ESP. PORT. IT. Fermento. (chap. Fermén, llevat.
v. fermentá: fermento, fermentes, fermente, fermentem o fermentam, fermentéu o fermentáu, fermenten; fermentat, fermentats, fermentada, fermentades.)
laberinto, laberintos | laberinto, laberintos |
labio, labios | labio, labios |
labor, labors | labor, labores |
laborable, laborables | laborable, laborables |
laboral, laborals | laboral, laborales |
lactán, chiquet que mame | lactante, chiquillo que mama |
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera | Zorrilla de Valjunquera |
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA | lambada, baile – cagada de Lambán |
lamén, laméns | lamento, lamentos |
Lamentá, lamentás | lamentar, lamentarse |
lamentánse | lamentándose |
Lámpara, lámpares | Lámpara, lámparas |
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes | Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes |
lapidán (g), codoleján, apedregán | lapidando, apedreando |
lateral, laterals | lateral, laterales |
latí (v) bategá | latir el corazón |
latí, bategá, bombejá lo cor | latir, bombear el corazón |
latíe | latía |
látigo, látigos (vore surriaca) | látigo, látigos |
latín, llatí – latinajo, latinajos | Latín – latinajo, latinajos |
latino, de latinoamérica, latinos | latino, de latinoamérica, latinos |
latit, latits, batec, batecs | latido, latidos |
laúd, laúds | laúd, laúdes |
laudes, cántics de (y salmos) | cánticos de laudes |
lavandería | lavandería |
lay, la hay, la hai, l´hai fet | la he hecho |
lealíssim | lealísimo |
lealmen | lealmente |
lealtat | lealtad |
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit | lechera (mujer y recipiente) |
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. | lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas |
lechero | lechero |
lechero, lecheros | lechero, lecheros, los que venden leche |
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) | lechuza, lechuzas |
lecsió, lecsións | lección, lecciones |
lecsións | lecciones |
lectó, lectós | lector, lectores |
lectura, lectures | lectura, lecturas |
legaña, legañes als ulls | legaña, legañas en los ojos |
Legañós, legañosos | Legañoso, legañosos |
legañosa, legañoses | legañosa, legañosas |
legítim, legítims | legítimo, legítimos |
legítimamen | legítimamente |
Legua, legües, medida de distánsia o llargária | Legua, leguas, medida de distancia |
lejía, lejíes | lejía, lejías |
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
lejía, lleixiu | lejía |
lenguaje | lenguaje |
lensería, roba interió | lencería, ropa interior |
lenta, lentes | lenta, lentas |
lentamén | lentamente |
lentitut | lentitud |
lento, len | lento, lentos |
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat | León – el león del Maestrazgo |
leona | leona |
leprós, leprosos | leproso, leprosos |
leprosa, leproses | leprosa, leprosas |
les | las |
letanía, letaníes | letanía, letanías |
letargo | letargo |
levadura, llevat | levadura |
leve | leve |
leves | leves |
ley, leys (latín lex) | ley, leyes |
Li | le |
liá | liar |
liál | liarlo |
lián (g) | liando |
liberá | liberar |
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar |
liberal | liberal |
libéral | libéralo, líbralo |
libéral | libéralo |
liberalidat | liberalidad |
liberalisme | liberalismo |
liberalmen | liberalmente |
liberals | liberales |
libertat, llibertat, libertats, llibertats | libertad |
Libránla, lliuránla | librándola |
Libránlo, lliuránlo | librándolo |
libránme | librándome |
librat, lliurat | librado |
librátos, lliurátos | libraros |
libre, lliure, libres, lliures | libre, libres |
libremen | libremente |
libres | libres |
licor, licors | licor, licores |
líe | lía |
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval | liebre, liebres |
lienzo, llens (llansol, llensol) | lienzo (sábana) |
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano | liga (pierna) |
ligat (ha) | ligado (ha) |
ligeramen | ligeramente |
ligeresa | ligereza |
ligeret, ligerets | ligerito, ligerito |
ligereta, ligeretes | ligerita, ligeritas |
ligero | ligero |
ligeros | ligeros |
límit | límite |
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
limitaben | limitaban |
limitadíssim | limitadísimo |
limitadíssima | limitadísima |
limitat | limitado |
límits | límites |
limo, fang | limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno |
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda | limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda |
lingüistic, lingüistics | lingüistic, lingüistics |
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá | linea, lineas – sedal para pescar |
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues | linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega |
lío, líos | lío, líos |
liós, liósos, liósa, lióses | lioso, liosos, liosa, liosas |
liquidá | liquidar |
líquida, líquides | líquida, líquidas |
líquit, líquits, líquid, líquids | líquido, líquidos |
Lira, lires | Lira, liras |
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó | Lirón, lirones |
lissensiats | licenciados |
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu | licencioso, licenciosos |
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva | licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo |
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat | lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado |
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just | lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo |
lista de inteligénsia | lista de inteligencia |
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau | lista, listas |
listín de teléfonos | listín de teléfonos |
listo de inteligénsia – está amanit | listo de inteligencia – estar listo |
literal | literal |
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental | literario, literarios |
literária, literáries | literaria, literarias |
literatura, literatures | literatura, literaturas |
litro | litro |
litros | litros |
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat | liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad |
litúrgies | liturgias |
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné | almez, latón |
lladre (de lladrá un gos), clapíx | ladra |
lladre, lladres | ladrón, ladrones |
lladres | ladrones |
lladrits | ladridos |
llágrima, llágrimes | lágrima, lágrimas |
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes | lágrima, lágrimas |
llágrimes | lágrimas |
llagrimeta | lagrimita |
llagrimetes | lagrimitas |
llagrimosa, llagrimós | Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido |
llagrimot, llagrimota | lagrimón |
llagrimots, llagrimotes | lagrimones |
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé | dulce, golosina |
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines | golosina |
llaminé, golut, llépol | goloso |
llana, llanes (vore suncha) | lana, lanas |
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” | hojalata, bandeja de este material |
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa | llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza |
llangosto, llangostos | saltamontes |
llansa, llanses | lanza, lanzas |
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | lanzar, brotar (árbol) |
llansabe | lanzaba |
llansol, llensol, llansols, llensols | sábana, sábanas |
llanuda, que te llana | lanuda, lanudas |
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa | llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa |
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo | lanudo, lanudos |
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. | simiente, simientes |
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llapissera, llapisseres | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua | largo, extendido |
llarcs | largos, extendidos |
llardé (dijous, dichous) | lardero (jueves) |
llarga, llargues | larga, largas |
llárgamen | largamente |
llargária, distánsia, extensió | longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión |
llargueta (amela) | Almendra largueta |
llarguirut | larguirucho |
llarguíssim, llarguíssims | larguísimo, larguísimos |
llarguíssima, llarguíssimes | larguísima, larguísimas |
llas, llassos, llasset, llassets | lazo, lazos, lacito, lacitos |
llástima, llástimes | lástima, lástimas |
llatí, latín | latín |
llatina, latina, llatines, latines | latina, latinas |
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré | labrar, arar |
llaurabe | labraba, araba |
llauraben | labraban |
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores | labrador, labradora, labradores, labradoras |
llaurán (g) | labrando |
llaurat (bancal), llaurada (era) | labrado, labrada |
llaurat, llaurats (bancals) | labrado, labrados (bancales) |
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) | Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro |
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. | lavar (ropa) |
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech | lavadero (de ropa) |
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores | lavadora |
llaván (g), rentán | lavando |
lláven | lavan |
llavores | entonces |
llavors | entonces |
llebre, liebre | liebre |
llechíben, lligíen (lligí, llichí) | leían |
llechín (g), lligín | leyendo |
llechís, llich, llix | lee |
llechisco, llixgo | leo |
llechisen, llígen | leen |
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc | legumbre, legumbres |
llei, ley | ley |
lleis, lleys, leys | leyes |
lleit, lleits, llet, llets | leche, leches |
lleitós, lleitosos | lechoso, lechosos |
lleitosa, lleitoses | lechosa, lechosas |
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa | lemosín, limousin |
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes | lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas |
llenguache, llenguaje | lenguaje |
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) | longaniza |
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses | longanizas |
llengües | lenguas |
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón | lengüeta de un instrumento |
Llengüetada, llengüetades | lengüetazo, lengüetazos |
llens, tela de cánem, llansol | lienzo, tela de cáñamo, sábana |
llentíes | lentejas |
llentíes, llentilles | lentejas |
llentilles, lentilles | lentillas |
lleña | leña |
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades | lamer |
llepáe, llepabe | lamía |
llepáli | lamerle |
llepán (g) | lamiendo |
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé | goloso, golosos |
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera | golosa, golosas |
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes | Rebanada – rebanadita, rebanaditas |
lletra | letra |
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí | letra, letras |
lletrada, que sap de lletra, abogada | letrada |
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) | letrado |
lletrats | letrados |
lletrero, lletreros, cartell, cartells | letrero, letreros |
lletres | letras |
lletreta, lletretes | letrita, letritas |
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu | Liviano, pulmón, pulmones |
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ | masa madre de pan |
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure | Alzar, levantar, apartar, quitar |
llevabe | quitaba |
llevaben, lleváen (traíen) | quitaban |
llevades | quitadas |
lleváe, llevabe | quitaba |
lleváen, llevaben | quitaban |
lleváles | quitarlas |
lleváli | quitarle |
lleván (g) | quitando |
llevánlos | quitándoles |
llevantabe | levantaba |
llevantada | levantada |
llevantaren | levantaran, levantasen |
llevantaríe | levantaría |
llevantás | levantarse |
llevante | levanta |
llevaré (llevá) | quitaré, ver llevá |
llevaríe | quitaría |
llevássela | quitársela |
llevássels | quitárselos |
Llevat – tret – levadura | Quitado – levadura |
lleváu | quitáis |
lleve | quita |
llevém | quitamos |
lleven | quitan |
llevo | quito |
llevon | quiten |
lleys, leys | leyes |
llibertat, libertat | libertad |
llibre, llibres | libro, libros |
llibre, llibres | libro, libros |
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes | libreta, libretas |
llich | lee |
llíches | lees |
llichí | leer |
llichíe | leía |
llichíen | leían |
llichíla | leerla |
llichín (g) | leyendo |
llichís | lee |
llichquere, llichguere | leyera, leyese |
Llidó – vore lladó, lledó | almez, latón |
llidoné, llidonés | árbol del almez, latonero |
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc | atar, ligar |
lligaben | ataban |
lligabes | atabas |
lligada | atada |
lligada, lligades | atada, atadas |
lligáe, lligabe | ataba |
lligáen, lligaben | ataban |
lligál | atarlo |
lligála | atarla |
lligáles | atarlas |
lligám | atarme |
llígam | átame |
lligán (g) | atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” |
lligánme les sabates (los cordóns) | anudándome los zapatos (los cordones), atándome |
lligare | atara, atase |
lligarem | atáramos |
lligarém | ataremos |
lligaren | ataran, atasen |
lligaríe | ataría |
lligaríen | atarían |
lligássel | atárselo |
llígat | átate |
lligat, lligats | atado, atados |
lligats | atados |
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | leer |
lligida | leída |
lligíe | leía |
lligíen | leían |
lligíla | leerla |
lligíli un cuento a un chiquet | leerle un cuento a un niño |
lligín (g) | leyendo |
lligínles | leyéndolas |
lligirá | leerá |
lligirán | leerán |
lligirás | leerás |
lligiré | leeré |
lligit, lligida , lligits, lligides | leído, leída, leídos, leídas |
lliguen | atan |
llíguen | atan |
llígues | atas |
lliguéu | atais |
lliguéulo | atadlo |
lliguéutos | ataos |
Llima, llimes | lima, limas |
llimó, llimóns | limón, limones |
llimosna, limosna, almoina, almoines | limosna |
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | limpiar |
llimpiabe | limpiaba |
llimpiacristals, llimpiavidres | limpiacristales |
llimpiáe, llimpiabe | limpiaba |
llimpiáen, llimpiaben | limpiaban |
llimpiál | limpiarlo |
llimpiála | limpiarla |
llimpiáles | limpiarlas |
llimpiáls | limpiarlos |
llimpiamen | limpiamente |
llimpián (g) | limpiando |
llimpiaríe | limpiaría |
llimpiás | limpiarse |
llimpie | limpia |
llimpien | limpian |
llimpies | limpias |
llimpiesa | limpieza |
llimpio | limpio |
llimpios | limpios |
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes | linterna, linternas |
llinterneta, llinternetes | linternita, linternitas |
llintiarna | linterna |
llis, llisos, llisa, llises | liso, lisos, lisa, lisas |
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies | licencia, licencias |
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades | licenciada, licenciadas |
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats | licenciado, licenciados |
llises | lisas |
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa | nube pequeña |
llissó, llissóns | lección, lecciones |
llissoneta, llissonetes | leccioncita, leccioncitas |
llissóns | lecciones |
llista, lista | lista |
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá | tabla de madera |
llisura | lisura |
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega | cama, lecho, camas, lechos |
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí | litera, literas, La Litera |
lliterari, literari, lliteraris, literaris | literario, literarios |
llitet, llitets | camita, camitas |
llits | camas |
lliurá, librá, lliurás, librás | librar, librarse |
lliurarán, librarán | librarán |
lliure, libre, lliures, libres | libre, libres |
lliures, libres | libres |
lliuro, libro | libro |
llixgo, llixco | leo |
llixgue | lea |
llíxguen | lean |
llixguera, llixquera | leyera, leyese |
llixguere (ell) | leyera, leyese |
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) | loba |
llobes | lobas |
llobet, llobeta - Llovet com apellit | lobezno, lobito, lobezna, lobita |
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) | lugar, sitio, pueblo, villa |
Lloca – gallina ponedora – loca | Clueca – loca |
Lloco, loco | loco |
llocos, locos | locos |
Llodo, fang | lodo, fango |
llogá | alquilar |
llogán (g) | alquilando |
llogué | alquiler |
llom, lloms | lomo, lomos |
lloma, coll, collet, montañeta | loma, montañita, collado |
llomillo, solomillo | lomo, solomillo |
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! | rienda, riendas |
llonganissa | longaniza |
llonganisses | longanizas |
llop | lobo |
llops | lobos |
lloques | cluecas |
lloques, loques | Locas - gallinas cluecas |
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre | sucio, pesado |
lloré | laurel |
lloré, llorés | laurel, laureles |
llorés | laureles |
lloses | losas |
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) | loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros |
lluén, relluén, que refleje la llum | reluciente (de luz) |
lluentó | fulgor, luz |
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
llugé, ligero | ligero |
llugera, ligera | ligera |
llugo, después (luego) | luego |
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) |
Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir |
lluída | lucida |
lluíe | lucía |
lluíen | lucían |
lluít | lucido |
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao | Luz – estar loco |
llumenária, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumeneta | lucecita |
llumenetes | lucecitas |
llumera, travessé, viga, barró | viga de madera |
llumeres | vigas de madera |
lluminária, llumenária | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumináries, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
lluminosa | luminosa |
lluminosidat | luminosidad |
lluminosos | luminosos |
llums | luces |
lluna | luna |
llunes | lunas |
lluñ, llun - alluñá, alluñás | lejos, alejar, alejarse |
lluñá | lejano |
lluñanía | lejanía |
lluñáns | lejanos |
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. | merluza, pescadilla – lucio |
llustre | lustre, brillo |
llustrós, que té llustre, llustrosos | lustroso |
Llustrosa, llustroses | lustrosa, lustrosas |
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes | el, los, la, las |
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí | loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer |
loablemen | loablemente |
loánla | loándola |
local, locals | local, locales |
localisá | localizar |
localiso | localizo |
locals | locales |
locamen, llocamen | locamente |
loco, lloco | loco |
locomossió | locomoción |
locos, llocos | locos |
locura | locura |
locures | locuras |
locutori, locutoris | locutorio, locutorios |
lógic, lógics | lógico, lógicos |
lógica, lógiques | lógica, lógicas |
lograbe | lograba |
lográn (g) – lo gran | Logrando – el grande |
lograt, lograts | logrado, logrados |
logro, logros | logro, logros |
lombarda, lombardes, de la Lombardía | lombarda, lombardas |
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals | longitudinal, longitudinales |
longitut, llargária | longitut |
los | los |
lotería, loteríes | lotería, loterías |
lucha, luches | lucha, luchas |
luchada, luchades | luchada, luchadas |
luchadó, luchadós | luchador, luchadores |
lucháe, luchabe | luchaba |
lucháen, luchaben | luchaban |
luchán (g) | luchando |
luchare | luchara, luchase |
lucharé | lucharé |
luchat, luchats | luchado, luchados |
luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) | lúdico, lúdicos |
lujo, lujos | lujo, lujos |
lujós | lujosos |
lujuria | lujuria |
lujuriosa, lujurioses | lujuriosa, lujuriosas |
lupa, lupes | lupa, lupas |
lustro, lustros, sing añs | lustro, lustros, cinco años |