champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
- allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, i me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut... Etim.: del latín upupa, modificat per analogía del radical put- (putere, putí, pudó) per la pudina que fa este muixó.
abubilla en castellano La putput a la montaña cante y diu la verdat: cuan les cabres fáiguen llana les dones farán bondat. Pedro J. Bel Caldú: Ma agüela conte que a un pastoret sa mare li va posar una truita i, quan se la estave minjant al monte, una putput cantave des d’un albre: put...put...put. Lo pastoret responíe: no put no, que me la ha fet la meua mareta. ¡Cuentos de vells!
|| 3. Floc de pèls que sobresurt entre el conjunt de la cabellera (Mall., Men.); cast. penacho. Especialment: a) Bolic de cabells que les fadrines es deixaven fent-lo sobresortir damunt la resta de la cabellera (Mall.). Dur es puputs alts: anar molt pentinat i endiumenjat. Una criada amb sos puputs ben alts, Roq. 26. Fer-se es puputs: pentinar-se. Es fàcil que cobrin gust en so vestir y fer-se es puputs, Ignor. 21.—b) Manat de cabells que el cavall té entre les dues orelles (Mall.).
|| 5. Malnom que es dóna als habitants de diferents poblacions, com per exemple als de Vilanova d'Escornalbou, de Les Useres, etc. || 6. Joc infantil en què un dels jugadors té els ulls tapats amb un mocador i els altres l'envolten i li peguen procurant no deixar-se agafar del qui para (Bagà, Plana de Vic, Barc.); cast. gallina ciega. Loc.—a) Anar de puput: tenir diarrea (Mall.).—b) Estar bé, com un puput dins un claper: no estar gaire bé (Mall.). Quan diuen a algú: «Tu estàs molt bé», ell sol contestar: «Sí, com un puput dins un claper», volent significar que ell no troba que estigui gens bé.—c) Esser o Semblar un niu de puputs: esser una cosa o un lloc poc endreçat, massa ple de coses desordenades (Men.).
Refr.—a) «A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts»: vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure (Men.).—b) «Per sant Macià, es puput ve i es tord se'n va» (Men.).—c) «Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut» (or., occ.); «En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut» (men.). Fon.: pupút (Empordà, Gir., Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Vendrell, Igualada, Cervera, Tremp, Bot, Calasseit, Valljunquera, Mall., Men.); popút (Calaseit, Benilloba, Biar); pəpút (Eiv.); putpút o puppút (Bagà, Sopeira, Senterada, Tamarit de la L., Falset, Ascó, Vimbodí, Gandesa, Amposta, Ametlla, Tortosa, Maestrat, Val.). El gènere és variable: predomina el masculí (a les Balears és l'únic), però hi ha regions on es diu la puput (per exemple a Besalú o Beseit) o la putput (v. gr. a Ascó, Vimbodí, Amposta, L' Ametlla i gran part del País Valencià). En valencià existeixen també les formes palput i porput. Intens.:—a) Augm.: pupudàs (puputàs), puputarro.—b) Dim.: pupudet (puputet).—c) Pejor.: pupudot(puputot). Sinòn.:— || 2, pedaç, rémol.
La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit. Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal. Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley. Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona. Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.
A casa no van fe may formache, minjáem collada, bebíem lleit, féem flan (chino mandarín), natilles, poques vegades yogur.
Cuan les cabres criáen, la lleit ere groga y se fée collada sense ficá coll, ni pels de carchofa (dels blaus, com los de la Marge Simpson), ni cuatre gotes de llimó.
Esta collada teníe uns grumos com una colifló, li ficáem be de sucre y tamé mos bebíem lo calostro, suquet, lleit, suero.
Cuan ficáem la lleit a bullí, se feen cuatre dits de nata, la ficáem a una tassa y sucre an ella.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.
Que cornes una egua prenh.
Raimond de Durfort: Turcmalecs.
Qu'il cornât une jument pleine.
Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.
Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.
ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz.
(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)
Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.
La montaigne estoit prains,
Si a geté grant plains,
Et puis a enfanté.
Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.
(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)
IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)
5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.
Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.
Virtut fecondativa et inpregnativa.
Eluc. de las propr., fol. 134 et 116.
Vent... des arbres fécondatif et nutritif.
Puissance fécondative et fertilisative.
(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)
Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.
Eluc. de las propr., fol. 245.
Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)
7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse.
Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par raison de grossesse.
Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.
Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.
Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.
Si lo prepucis garda la drechura de la ley.
(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)
A
la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen
a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns,
un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom
Menescal.
Los
dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán
ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan
apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen
alimentás los atres.
Casi totes les cases teníen bestiá y
animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans,
formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres
salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous,
matallops, lo conill, capaburres, etc.
Se criaben gorrinos,
gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos,
ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons,
coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un
ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en
la pata,
gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen,
codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys,
bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los
famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per
a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería
de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls
plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol
portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería
de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al
escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs
después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos
de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa
replasseta.
Un
día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras
espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta
del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques,
romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota,
que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes
vegades se moríe la res y dixabe a una familia sense
res.
Aquell
mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la
costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María
Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua
vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan
a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y
corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat
arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.
An aquell
tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino
panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún
de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan
estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La
Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los
quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de
Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré
Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a
voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la
truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la
truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom.
La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet
a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses,
ere fam.
La escala interió de la casa ere tan estreta
y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y
tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa
lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos,
aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en
una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la
sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La
Portellada.
A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de
55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de
riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol,
espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al
cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y
cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als
atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en
día, lo mal de Repén.
A
baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res,
pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la
agüela a casa del meche. Allacuanta no ñabíe ambulatori ni
sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en
lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato,
pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe
sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se
habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía
Reventatruites.
Cuan van arribá a la casa, la van pujá a
cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo
meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén
durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la
fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a
resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a
allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la
teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li
donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que
no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret
de fora podríe tindre un funesto resultat.
Van portá a la
agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la
vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una
carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la
van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de
la corda de la curdiola
hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí
féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que
no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan
vivíen los dos agüelets.
Per
sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que
li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li
habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la
agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la
medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.
A
la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe
futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial
paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y
traén espuma per la boca.
Un pastó de casa Beret, de nom
Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo
seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va
pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe
desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo
gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está
mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al
bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.
En
cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara,
se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la
gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al
cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca.
Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les
ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les
negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.
Avisats
los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape
cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que
no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y,
después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en
camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per
camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas
dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.
Cuan van
arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol,
donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas
de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero
Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe
unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va
inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per
lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina
prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al
cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de
algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de
aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes
de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén
escapás de les mascletades y les falles de San
José, modelo
de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en
general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de
Arrimatea.
Lo
veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre
(signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió),
va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes
paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.
Va
rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li
va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en
lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe
res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera,
pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá
reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y
que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál,
pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la
estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de
casa.
A
casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo
seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en
pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo
dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de
Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”,
Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de
casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y
un corrusquet de pa.
La medissina li habíe fet agarrá
ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o
truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta
se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y
después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en
va aná garganchó aball, y se va embossiná.
Va
pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que
senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo
rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere
pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y
mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó
volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans
cops a la esquena que casi la cruix.
Va arribá lo hereu del
mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo
del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y
com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va
reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara
mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo
de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari
tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.
Va di
Menescal:
- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña
res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -
Y
en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán
les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert
lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe
pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque
Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la
maniobra.
|| 1. Tornar a mastegar els aliments aquells animals herbívors que tenen estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres; cast. rumiar. Natura dóna al bou que culla la erba e puxes que la remuc e la mastec, Llull Cont. 282, 28. Les ovelles remuguen l'erba pasturada, Rosselló Many. 114.
|| 2. per ext.: a) Moure els morros el cavall mentres beu o menja; cast. bocezar, bocear. —b) Mastegar lentament i sense obrir la boca; menjar sense gaire gana i amb molt poc moviment (or., bal.).
|| 3. Parlar entre dents; pronunciar confusament i en veu baixa, generalment en senyal d'enuig o contrarietat; cast. rezongar, refunfuñar. La Tuyas ho digué a sa filla, remugà un xich aquesta, Pons Auca 42. Beneeixen sa sopa remugant en llatí, Ignor. 38. a) Fer amb la boca un soroll confús, semblant al d'un home que parla entre dents; es diu dels gossos (Bal.), dels bous (Aín) i dels coloms (Aín); cast. gruñir, mugir. Es ca no s'aturava de remugar ensumant-mos ventant sa coua, Ignor. 44. || 4. fig. Pensar, considerar lentament i amb atenció; cast. rumiar. Aquests mots... al gust y al ohir axí delitables..., però no'ls coneix qui bé no'ls remuga, y axí la finor d'aquells tan poch senten, Brama llaur. 246. Un mestre vell... se n'era vingut a Roses a remugar les seves glòries somniades, Ruyra Pinya, ii, 10.
Etim.: del llatí rumĭgare, mat. sign. ||1, amb metàtesi vocàlica afavorida per la influència del prefix re-, tan adequat a la idea de ‘repetir la masticació’.
Babia (está en : a) – com Antonio Babia – Poble de León
estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»
babós (bolet), babosos, bateó, bateons
baboso, seta
babosera, baboseres
donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá
bajar
bache, baches – de bachá (baixá)
bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit : al carré pla venen blat, a Vilanova porgueres, y al carré de La Muleta, la flo de les bachilleres.
alcahuete
bachillejá, chafardejá
alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat
bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se minjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques
judías verdes
bachoquetes, bajoquetes
judías verdes pequeñas
badá, badás
agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelesás, quedás encantat
embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe
Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada
cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)
banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats
mojado, mojados
banbán, bambán
holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit.
banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) - Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra. Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá. Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres. Arena acumulada a la vora del mar. Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo. Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales. Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua. Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría
bandear las campanas
bandeja, bandejes
bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes
bandejita, bandejitas
bandera, banderes
bandera, banderas
banderilla, banderilles
banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa
banderillero, banderilleros
bando, bandos
bando, bandos
bañe (se)
se baña
bañera, bañeres
bañera, bañeras
bañet, bañets
bañito, bañitos
bañéu (no tos)
mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo.
colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos
bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana....
báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda
calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita
cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet
balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella.
bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas. Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá.
tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures
basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes
bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes
berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré
merendar
berenán (g)
merendando
berene (berená)
merienda
bereném (berená), berenám
merendamos
berénen (berená)
meriendan
berenes (berená)
meriendas
berenéu, berenáu (berená)
romper, esclafar
bereno (berená)
meriendo
berénon (berená)
romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó
Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea)
ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues
verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada
besar
besabe, besáe
besaba
besál
besarlo
besála
besarla
besáli
rota, que tiene una hernia, roto
besám
besarme
bésam !
Bésame !
besamáns
besamanos. Muestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo. Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla
besándola
besánlo
besándolo
besátos
besaros
Beseit
Beceite
beset, besets, bes, besos
besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos
broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,