Mostrando las entradas para la consulta bolets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bolets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de mayo de 2017

lingüista buscán bolets

lingüista buscán bolets


Anae un lingüista pel monte buscán bolets, y se trobe a dos sagales despullades fen marranades. Al vorel, li diuen, yo y la meua amiga podríem fe un trío en tú. Y conteste lo lingüista, sirá la meua amiga y yo. Y va seguí buscán bolets.


https://es-la.facebook.com/Amics-dels-Bolets-120487342410/





martes, 11 de diciembre de 2018

HYGRÓPHORUS RÚSSULA

Jesús José Bel Conchello :

Bon día, avui en bolets del Matarraña.

HYGROPHORUS RUSSULA, DE LA FAMILIA DEL BABÓS. Tan la textura com lo gust, los trobo mol pareguts, per ahí penso que es poc coneguda, yo ne trobo a dos puestos y prou abundans. Son prou tardáns, cuan íssen estos, los demés ya se van acabán.

La foto es poc bona perque está feta aír, en llum artifissial y los bolets són del dissapte. Me vach olvidá la cámara y me vach percatá cuan vach veure la taula de Braulio Foz, que la tinc que retratá pa Ramón Guimerá Lorente, tamé tinc la messilla, les ulleres y dos cartes manuscrites a san germana, de allá pel 1852. Esta germana crec que ere bissagüela del meu agüelo Braulio.



HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

domingo, 26 de abril de 2026

Roill, Ruils - Rozilhar

Roill, Ruils, s. m., du lat. rubigo, rouille.
No i a ni sanc ni roill.
Esmeuti a gran perill,
Son braguier taca de roill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il n'y a ni sang ni rouille.
Fiente avec grand danger, son brayer tache de rouille.
Fig. Es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Trad. de Bède, fol. 20.
Est plus tôt détruite la rouille du péché.
(chap. robell; taca; brutissia.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau, bolets, robelló, robellons

2. Ruylha, s. f., rouille, tache.
Fig. Amor segurana
Non truep ses ruylha.
Marcabrus: El mes.
Amour sûr je ne trouve sans rouille.

3. Roillos, Rouillos, adj., rouilleux, rouillé, usé, grossier.
Ai vestirs rouillos.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
J'ai des vêtements rouilleux.
Fig. Frances son roillos 
De portar la garnisos.
Bertrand de Born: Gent part. Var.
Les Français sont rouillés de porter l'équipement.
Vostre parlar rouillos.
T. d'un Marquis et de Giraud: De so don.
Votre parler grossier.

4. Roillar, Roilhar, Rouelar, v., rouiller, tacher, souiller.
Qu' el gar de rouilhar
L' ausbert e 'l capel clar.
Amanieu des Escas: El temps de.
Qu'il se garde de rouiller le haubert et le casque clair.
Fig. Malvestatz roill' et usa
Et enclau joven e cerca.
Rambaud d'Orange: Car douz.
Méchanceté rouille et use et enclot et scrute jeunesse.
No y a mot fals que y rouei.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Il n'y a pas de mot faux qui y tache.
Mos talans no m roilla.
Rambaud d'Orange: En aital rimeta.
Mon désir ne me rouille pas.
Part. pas. E 'l ters es de plum roilhat.
P. Vidal: Lai on cobra.
Et le troisième est de plomb rouillé.

5. Rozilh, Ruzil, s. m., rouille, tache.
Ferr et tot autre metalh de leu pren rozilh, quan no es en uzagge.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Fer et tout autre métal promptement prend rouille, quand il n'est pas en usage.
Osta lo ruzil del argent, e sias purs vaicels. Trad. de Bède, fol. 78.
Ôte la rouille de l'argent, et sois pur vaisseau.
Fig. No y pot hom trobar a frau
Mot de rozilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
On n'y peut trouver en fraude mot de rouille.
- Nielle, maladie du blé.
Lingostas e rozilh
Que tornavan los blatz plus vermeilhs que bresilh.
V. de S. Honorat.
Sauterelles et rouille qui rendaient les blés plus vermeils que brésil.
Dona infectio... a las novelas meyshos quan so en espic, et aytal corrupcio apelam auruga o rozilh. Eluc. de las propr., fol. 136.
Donne infection... aux nouvelles moissons quand elles sont en épi, et pareille corruption nous appelons jaunisse ou rouille.

6. Rozilhos, Rusillos, adj., rouilleux, rouillé, de rouille.
Fer... rozilhos.
L' espic pren color rozilhoza.
(chap. Ferro... robellat. La espiga pren coló de robell; está com a robellada. Aixó se pot vore be al Rosselló.)
Eluc. de las propr., fol. 30 et 208.
Fer... rouillé.
L'épi prend couleur de rouille.
Fig. Frances son rusillos
De portar lurs garnisos.
Bertrand de Born: Gent fai. 
Les Français sont rouillés de porter leurs équipements.

7. Rozilhar, v., rouiller.
Si soven no es unch ab oli, mot leu si rozilha.
(chap. Si assobín no es untat en oli, mol fássil (depressa) se robelle.)
Eluc. de las propr., fol. 187.
Si souvent il n'est oint avec de l'huile, moult vite il se rouille.
(chap. Robellá, robellás (en b perque ve de rubigo, o rubeo : roch); 
rovellá, rovellás : yo me robello, robelles, robelle, robellem o robellam, robelléu o robelláu, robellen; robellat, robellats, robellada, robellades; yo me robellaré; yo me robellaría; si yo me robellara. Los robellons són uns dels bolets mes coneguts, tenen lo coló de robell, taronja, rogles verts. Alguns són mes roijos, com lo robelló de sang, lactarius sanguifluus.)

sábado, 10 de noviembre de 2018

tapat, bolet

TAPAT, TRICHOLOMA CALIGATUM

Este bolet agráe a poca gen, aunque a Japón es uns dels mes apressiats. Es algo amarc y cuan lo rostísses fa molta oló com a antibiótic. A mon pare li agradáen y sen rostíe 2 ú 3 y yo acostumbro a fé lo matéis, han de se tendrets perque se cuquen mol. Igual tenen alguna propiedat medissinal perque la oló y lo gust que fan me recorden la penissilina.


https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/


Jesús José Bel Conchello mos fique mols atres bolets al grupo.




martes, 4 de julio de 2017

forigañ, forigaña, murall, bufó, furiganyes, ratetes de monte

murall, rateta de monte, forigañ, bufons, topillo, roedó, roedor, furiganyes,talpons, tops no

Texto de Juan Luis Camps Juan:

Los muralls. El meu amic i filòleg Arturico Quintanilla està fent un estudi sobre les diferents denominacions d'este graciós però perillos roedor que a Queretes diem "murall".

A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos (ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algú coneix atres noms ho agrairem.

//

A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di.

//

Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha dessidit que no ficá paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamén que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña.
Aissó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró.


A mi m'han dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales, metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita.......

DCVB, TALPÓ m.

lunes, 5 de junio de 2017

Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa

Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa



La coral de Beseit interpretará lo próxim dissapte a la ermita de Santa Ana la coneguda cansó "lo conill de la Loles", per a selebrá la incorporasió puntual a la plantilla del Hotel La Fábrica de Solfa del mediátic cuiné Karlos Arguiñano.

Alberto Moragrega , un dels germans Pascualet, amos del hotel, cante a la coral de Beseit.


LA experiénsia sirá FAntástica y ixirá RE-DÓ.

se FArá a LA terrassa SI FA SOL (aport de Enrique Segurana).

Por qué se diu la fábrica de solfa ?

Carmen Latorre mos u explique :
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!
y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.

Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.



coral, Beceite, Alberto Moragrega

Lo cuiné y showman se ha dessidit per Beseit debut a la bellesa del paissache, los tolls de aigua cristalina, y la proximidat de Motorland, aon entrenará y competirá lo seu equip de automovilisme, AGR Team.

Toll de Rabosa.  Agua freda del Matarraña, lo toll está al mateix poble.



"Los plats disseñats y montats per Rubén Moragrega son exepsionals. Es un compañ de professió mol detallista y esmerat, ademés, m'ha contat una bona cantidat de chistes que faré aná al programa de Antena3, la antena del ñam ñam".

Rubén Moragrega Julián, Beseit, Beceite, Solfa

La única foto de Rubén a internet, a google no lo trobo, ha aparegut a un monedero al caixó de la mesita de la Teresa. Encara que pareixque serio, es un cachondo.

//7 de giné de 2018. Bon viache cap al sel, te trobarem a faltá, Rubén//

Rubén Moragrega Julián , fábrica de solfa , in memoriam, DEP





Flan de bolets. A partí de ara, lo julivert en rama apareixerá a mols plats, exeptuán algún postre; ha sigut condissió indispensable de Karlos.




Vista cap al hotel - restaurán desde lo pon de pedra, pon de Santa Ana.




Madrilla del toll de les madrilles, uns metros davall del hotel, al curs del Matarraña, en primentons de l'horta majó, olivada , paté de oliva de Vallets, Calaseit. Parachondrostoma miegii es lo nom sientífic. 
Es broma, son sardines de La Sénia, Tres Territoris.



La Margarita, ademés de dirigí la coral, está tamé presén a la taula. 
Tarta de formache Escresola, Penarroija de Tastavins.



Vista del hotel desde dins de la ermita
A Beseit plou poc, pero plou prou per a omplí lo pou, y tením lo mas de Lluvia.






fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana, rehabilitación, fábrica de Solfa
Rehabilitassió del edifisi
fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana

Estat anterió de la fábrica, lligí la historia del hotel y los empresaris a




unplugged, Javier Moragrega, Javi Solfa

Javi Solfa, unplugged, ya a la venta lo disco en vinilo, en algunes cansóns en chapurriau com "mon pare no te nas", "la manta al coll y lo cabasset, mon anirem cap a Beseit","les chiques de este poble s'han comprat una romana", etc...



Mousse de langostinos de la séquia del Bulldemó, peixcats "a sarpeta" al assut del toll de l'olla.

Llibres de Arguiñano a casa del llibre
Llibres de Arguiñano a Casa del Libro, click a la image

olivo,mandarina, injerto, olivos mandarinos

Als olivás de Tomás, prop de la granja de conills de Pascual, lo cartero, l' añ passat van aparéixe les primeres mandarines empeltades de olivé. 

Rubén y Karlos están ideán un plat fussió per a combiná estos dos aliméns, la assidés del sítric y la suavidat y untuosidat de la oliva o del oli.
Lo llansamén está previst per a Desembre, después del pon de la Puríssima y la Constitussió. 
Potsé se digue Citrus Borrassus. Sirá flambejat en aiguardén del Petro, que se ven just enfrente del hotel, Kilómetro 0, filosofía slow, #Conalma, #Quinsolfa




















jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XII.

XII.

Tío Aurelio, Traballabe de mulero a una gran dehesa


Lo tío Aurelio, germá de sa mare, los va escriure desde Extremadura. Lo tío Aurelio sen va aná a Extremadura perque teníe asma y li anabe mal lo clima de la vall, humit y prop del mar. A Extremadura lo clima ere mes sec y lo tío Aurelio vivíe milló. Traballabe de mulero a una gran dehesa, y si lo salari no donabe pera mol, en cambi teníe techo gratis y fruites de la terra a baix preu. "An estos tems no se pot demaná mes", los habíe dit a la seua primera carta. De son tío sol li quedabe a Daniel, lo Mussol, lo vago record de una respirassió aufegada, com si ressollaren a la vora los bufits de una acollonida locomotora costa amún. Lo tío se ficabe compreses a la part alta del pit y respirabe sempre a la seua habitassió braf de eucalipto. Pero, a pesá de les compreses y los vapors de eucalipto, lo tío Aurelio sol parabe de fé soroll al alená al estiu, durán la quinsena mes seca. A la radera carta, lo tío Aurelio díe que li enviabe al menut un Gran duc que habíe enchampat viu a un olivá. Al lligí la carta, Daniel, lo Mussol, va sentí una tremoló. Se va figurá que son tío li enviabe, facturat, una espessie de don Antonino, lo marqués, en lo pit cubert de insignies, medalles y condecorassións. Ell no sabíe que los grans ducs anaren solts per los olivás y, mol menos, que los muleros pugueren enchampáls impunemen com qui enchampe una llebre. Son pare sen va enriure cuan li va exposá la seua temó. Daniel, lo Mussol, se va alegrá íntimamen de habé fet riure a son pare, que als radés añs anabe sempre en cara de vinagre y no sen enríe ni cuan los húngaros representaben comedies y féen títeres o titelles a la plassa. Al acabá de enríuressen, son pare li va aclarí:

Lo Gran duc es un búho gigán, real.

- Lo Gran duc es un búho gigán, real. Es un reclam mol bo pera matá miláns.
Cuan arribo te portaré en mí de cassera al Pic Rando. Ere la primera vegada que son pare li prometíe portál de cassa en ell. Son pare sabíe de la seua avidés cinegética.
Totes les temporades, al obrís la veda, lo formaché agarrabe lo mixto al poble, lo primé día, y sen anabe cap a Castilla. Tornabe dos díes después en alguna llebre y un bon carroll de perdius que penjabe de la finestreta del seu compartimén. A les codornius o les menudes gualles nols disparabe, pos díe que no valíen lo cartucho y que als muixóns o sels mate en la massecha o sels dixe viure. Ell los dixáe viure. Daniel, lo Mussol, los matabe en la massecha. Cuan son pare tornabe de la cassera, prop del tems dels bolets, Daniel, lo Mussol, eixíe a ressibíl a la estassió. Cuco, lo factó, li anunsiabe si lo tren veníe en pun o si portabe algún retrás. De totes les maneres, Daniel, lo Mussol, aguardabe a vore apareixe la locomotora fumeján per la curva en lo cor abalotat y la respirassió anhelán. Sempre reconeixíe de lluñ a son pare per lo carroll de perdius. Ya al seu costat, al andenet, son pare li allargabe la escopeta y les pesses mortes. Pera Daniel, lo Mussol, significabe mol esta proba de confiansa, y encara quel arma pesabe lo seu y los gatillos tentaben la seua curiossidat, ell la portáe en una ejemplar seriedat cinegética. Después no se apartabe de son pare mentres llimpiabe y engrassabe la escopeta. Li preguntabe coses y mes coses y son pare satisfée o no la seua curiossidat segóns lo estat del seu humor. Pero sempre que imitabe lo vol de les perdius son pare fée "Prrrr", en lo que Daniel, lo Mussol, va acabá convensínse de que les perdius, al volá, teníen que fé "Prrrr" y no podíen fé datre soroll. Lay va contá al seu amic, lo Tiñós, y van discutí fort perque Germán afirmabe que ere sert que les perdius féen soroll al volá, sobre tot al ivern y los díes de ventolina, pero que féen "Brrrr" y no "Prrrr" com lo Mussol y son pare díen.
No ressultabe viable convénses mutuamen del soroll exacte del vol de les perdius y aquella tarde van acabá casi reñín. Tanta ilusió com per vore arribá a son pare triunfadó, en un penjoll de llebres y mija dotsena de perdius penjades a la finestreta, li produíe a Daniel, lo Mussol, la primera trobada en la Tula, la gosseta "cocker", al cap de dos o tres díes de aussensia. Tula baixabe del tren de un brinco y, al vórel, li ficabe les potes al pit y, en la llengua, lo afalagabe llepánli la cara. Ell la acarissiabe tamé, y li díe coses tendres en veu tremolosa. Al arribá a casa, Daniel, lo Mussol, traíe al corral un pot de llanda rovellat en les sobres del minjá y un poval de aigua y assistíe, en ternura, al festín del animalet.

A Daniel, lo Mussol, li preocupabe la raó per la que a la vall no ñabíen perdius. An ell se li antojabe que de habé sigut perdiu no haguere eixit de la vall. Li entussiasmaríe remontás damún del prat y recreás en la contemplassió dels montes, los espessos boscos de castañés y eucaliptos, los pobles de pedra y les blanques masades escampades, desde la altura. Pero a les perdius no los agradabe assó, per lo vist, y ficáen per dabán a les demés satisfacsións la de podé minjá, fássil y en abundansia. Son pare li contabe que una vegada, mols añs atrás, se li va escapá una parella de perdius a Andrés, lo sabaté, y van criá al monte. Mesos después, los cassadós de la vall van acordá donáls una batuda. Se van ajuntá trentadós escopetes y quinse gossos. No se va olvidá cap detall. Van eixí del poble de matinada y hasta lo tardet no van trobá les perdius. Pero sol quedabe la femella en tres pollets arguellats y famolengs. Se van dixá matá sense ficá cap ressistensia. Después, se van disputá los trentadós cassadós la possessió de les cuatre pesses cobrades y van acabá a tiros entre los roquissals. Casi van ñabé aquell día mes víctimes entre los homens que entre les perdius. Cuan lo Mussol li va contá aixó a Germán, lo Tiñós, este li va di que lo de que les perdius se li van escapá a son pare y van criá a la montaña ere ben sert, pero que tot lo demés ere una inacabable serie de embustes.

Al ressibí la carta del tío Aurelio li va entrá un nerviossisme a Daniel, lo Mussol, impossible de acallá. No veíe lo momén de que lo Gran duc arribare y pugué eixí en son pare a la cassera de milanes boniques. Si teníe algún ressel, lay procurabe la temó de que los seus amics, en la novedat, dixaren de cridál Mussol y lo apodaren, de ahí abán, lo Gran duc. Un cambi de mote li fée tan mal, an estes altures, com podríe dóldreli un cambi de apellit o linache. Pero lo Gran duc va arribá y los seus amics, tan exitats com ell mateix, no van tindre tems ni de advertí que lo impressionán muixonot ere un mussol gigán. Lo formaché va lligá al Gran duc per una pota a un racó del corral y si algú entrabe a vórel, lo animal bufabe com si fore un gat enrabiat (com la milana bonica de Azarías a la novela los sans inosséns). Diariamen se minjabe mes de dos kilos de retalls de carn, y sa mare de Daniel, lo Mussol, va apuntá tímidamen una nit que lo Gran duc gastabe en minjá mes que la vaca y que la vaca donabe lleit y lo Gran duc no donabe res.
Com lo formaché callabe, la seua dona li va preguntá si teníen al Gran duc com a huésped de lujo o si se esperabe dell un rendimén. Daniel, lo Mussol, va tremolá pensán que son pare chafaríe algún plat o una enjerreta de fang com sempre que se cabrejabe. Pero esta vegada lo formaché se va aguantá y se va limitá a di en gesto furo:

- Espero dell un rendimén.

Al assentás lo tems, son pare li va di una nit, de repén, al Mussol:

- Prepárat. Demá anirém als miláns. Te despertaré al alba. Li va entrá una tremoló per la esquena a Daniel, lo Mussol. De improvís, y sense cap motiu, lo seu nas persibíe ya lo aroma de timó que exhalaben los pantalóns de cassera del formaché, la seca auló a pólvora dels cartuchos disparats y que son pare recarregabe en passiensia y parsimonia, una y atra vegada, hasta que se inutilisaben del tot. Lo chiquet pressentíe ya lo vol dels miláns, espabilats y rápits, y, mentalmen, matisabe la proyectada excursió. Al alba van eixí. Les falagueres, a les vores de la senda, brillaben per la rosada y a la punta de les herbes se formaben gotetes microscópiques que pareixíen de mercurio. Al arrencá la pendén del Pic Rando, lo sol se assomabe detrás de la montaña y una boira pesada y blanca se apegabe ávidamen al fondo de la vall. Vist, este, desde la altura, pareixíe un lago ple de un líquit ingrávit y extrañ. Daniel, lo Mussol, mirabe a tot arreu fascinat.
A la esquena, tancat a una gabia de fusta, portáe al Gran duc, que bufabe rabiós si algún gos los lladrabe pel camí.
Al eixí de casa, Daniel li va di a son pare, lo formaché: - ¿Y a la Tula no mo la emportem?

- La Tula no pinte res avui - va di son pare.

Y lo mosso va lamentá al alma que la gossa, que al vore la escopeta y aulorá les botes y los pantalóns del formaché se habíe impassientat mol, haguere de quedás a casa gañín.
Al pujá per la vertén sur del Pic Rando y sentís impregnat de la llumenaria del día y los aromes del monte, Daniel, lo Mussol, va torná a enrecordássen de la gossa. Después, se va olvidá de la gosseta y de tot. No veíe mes que la cara de son pare, ajupit entre unes peñes grises, y al Gran duc movénse y bufán sing metros mes allá, en la pota dreta encadenada. Ell estabe amagat entre la malea, enfrente de son pare.

- No te mogues ni faigues cap soroll; los miláns saben latín - li va advertí lo formaché.

Y ell se va acurrucá al seu amagatall, mentres se preguntabe si tindríe alguna relassió que los miláns sapigueren latín, com díe son pare, en que vestiren de marrón, un pardo du y escueto, igual que les sotanes dels flares. O a lo milló son pare u habíe dit de broma; per di algo. Daniel, lo Mussol, va creure entrevore que son pare li siñalabe lo sel en lo dit. Sense moures va mirá cap a dal y va divisá tres miláns describín paussats sírculs conséntrics per damún del seu cap. Lo Mussol va experimentá una ansiedat desconeguda. Va torná a observá a son pare y lo va vore ficás algo blang y prepará la escopeta en cuidadet. Lo Gran duc se habíe abalotat mes y bufabe. Daniel, lo Mussol, se va aplaná contra la terra y va aguantá l´alé al vore que los miláns baixaben damún dells. Casi ere capás ya de distinguíls en tots los detalls. Un dells ere de una mida exepsional. Va sentí lo Mussol una picassó intempestiva a una cama, pero se va abstindre de rascás pera evitá consevol soroll y movimén. De repén, un dels miláns se va despenjá verticalmen del sel y va crusá depressa, rasán lo cap del Gran duc. Inmediatamen se van desplomá los atres dos. Lo cor de Daniel, lo Mussol, bategabe descontrolat. 

Va esperá lo estampit del tiro, arrugán la cara, pero lo estampit no se va produí.
Va mirá a son pare. Este seguíe al milá gran, que tornabe a remontá, per los puns de la escopeta, pero no va dispará tampoc. Va pensá Daniel, lo Mussol, que a son pare li passabe algo grave. May habíe vist ell un milá tan prop de un home y, sin embargo, son pare no disparabe. Los miláns van torná a la cárrega al poc rato. La exitassió de Daniel va aumentá. Va passá lo primé milá, tan prop, que lo Mussol va pugué vore lo seu ull brillán y redó enclavat fixamen al Gran duc, les seues ungles esmolades com una fals per a tallá aufals. Va crusá lo segón. Pareixíen una escuadrilla de avións picán en cadena. Ara baixabe lo gran, en les ales desplegades, destacánse al sel blau. Sense duda ere este lo momén que aguardabe lo formaché. Daniel va observá a son pare. Seguíe al muixó per los puns de la escopeta. Lo milá va sobrevolá al Gran duc sense aletejá.
En este instán va retumbá lo tiro, y les seues ressonansies se van multiplicá per la vall aball. Lo muixó va dixá flotán al aire una estela de plomes y les seues enormes ales van brassejá frenétiques, impoténs, en un desesperat esfors per a alluñás de la sona de perill. Pero, entonses, lo formaché va torná a dispará, y lo milá va caure a plom, grasnán lúgubremen, en un revoloteo de plomes.

Lo crit de jubileu de son pare no va trobá eco en Daniel, lo Mussol. Este se habíe portat la ma a la galta al escoltá lo segón estampit. Simultáneamen a la detonassió, va sentí com si li atravessaren la carn en un filferro ruén, com una surriacada instantánea. Al apartá la ma va vore que teníe sang an ella. Se va assustá una mica. Al momén va compendre que son pare li habíe futut un tiro.

- Me has tocat - va di tímidamen.

Lo formaché se va quedá parat en sec; lo seu entussiasmo se va gelá al momén.
Al arrimás an ell casi plorabe de rabia.

- ¿Ha sigut mol, fill? ¿Ha sigut mol? - va preguntá, exitat.

Per uns segóns, lo formaché u va vore tot negre, lo sel, la terra, tot negre. Los seus ahorros consiensuts y la seua vida sórdida van dixá, per un instán, de tindre dimensió y sentit. ¿Qué faríe ell si haguere matat a son fill, si son fill ya no puguere progressá?
Pero, al arrimás, sen van aná los seus oscurs pressentiméns. Ya al seu costat, va soltá una aspra carcañada ñirviosa y se va ficá a fé cómiques brassillades.

- Ah, aixó no es res, un esgarrap - va di -. Me hay pensat que ere un atra cosa. Un rebot. ¿Te fa mal, pique? Ja, ja, ja. Es sol un perdigó perdut. No li va agradá a Daniel, lo Mussol, este menospressio de la seua ferida. Menut o gran, alló ere un tiro. Y en la llengua notabe un bultet per dins de la galta. Ere lo perdigó y lo perdigó ere de cuarta. Casi una bala, una bala menudeta. - Ara me fa poc mal. U ting com abaubat.
Antes sí que me ha fet mal - va di. Sanguejabe. Lo cap de son pare se va desplassá cap al milá abatut. Lo del chic no teníe importansia.

- ¿L´has vist caure, Daniel? ¿Has vist lo mol ladino cóm ha volgut refés después del primé tiro? - va preguntá.

Se va contagiá Daniel, lo Mussol, del expansiu entussiasmo de son pare.

- Claro que lay vist, pare. Ha caigut ahí - va di lo Mussol.

Y van corre los dos juns, pegán bots, cap al puesto siñalat. Lo milá encara se retortigabe en los radés espasmos de la mort. Y teníe mes de dos metros de envergadura.
De tornada a casa, Daniel, lo Mussol, li va di a son pare:

- Pare, ¿creus que me quedará siñal?

Apenes li va fé cas lo formaché:

- Res, assó se tanque be.

Daniel, lo Mussol, casi teníe llágrimes als ulls.

- Pero... pero, ¿no me quedará cap sicatrís?

- Pos claro que no, assó no es res - va repetí, desganat, son pare.

Daniel, lo Mussol, va tindre que pensá en atres coses pera no ficás a plorá.
De repén, lo formaché lo va aturá agarránlo del coll:

- Escolta, a ta mare ni una paraula, ¿enténs? No parlos de assó si vols torná de cassera en mí, ¿de acuerdo?

Al Mussol li va agradá ara sentís cómplice de son pare.

- De acord - va di.

Al día siguién, lo formaché va marchá a la siudat en lo milá mort y va torná per la tarde. Sense cambiás de roba va agarrá al Gran duc, lo va tancá a la gabia y sen va aná a La Cullera, una aldea próxima. Per la nit, después de sopá, va ficá sing billets de sen damún de la taula. - Escolta - li va di a la seua dona -. Ahí tens lo rendimén del Gran duc. No ere un huésped de lujo com pots vore. Cuatressentes men ha donat lo mossen de La Cullera per nell y sen a la siudat la Junta per tombá al milá.

Sa mare de Daniel no va di res. Lo seu home sempre habíe sigut tossut pera defendre la seua postura. Y ell no u amagabe tampoc:
"Desde lo día de la meua boda, sempre me ha agradat quedá per damún de la meua dona". Y después sen enríe, en grosses carcañades, ell sabríe per qué.

//

A Fala de Xálima

martes, 18 de abril de 2017

Tassa

Tassa

tassa, café, taza,

TASSA f. 
|| 1. Recipient de terrissa, de porcellana, de metall, etc., de boca relativament ampla, amb ansa, que serveix principalment per a prendre cafè, te, llet o infusions medicinals; cast. tazaDos taces d'argent,doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Una tassa daurada d'argent, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Com se'n calàs una gran tassa, Spill 1551. Taça de ances: Seyphus ansulatus, Pou Thes. Puer. 129. Sentat vora la taula d'un cafè, sol, ab la tassa devant y l'ampolla de l'aygua, Vilanova Obres, iv, 63. Tassa de combregar: tassa fina que es guarda a les cases per a un dia que hi hagin de dur el viàtic. Tassa de gal: tassa mit coberta, amb galet, que serveix per a donar a beure líquids a un malalt (Tortosa). Tassa de tast Tassa de salva: ant., la que servia per a fer tastar les begudes a un familiar i així evitar les possibles metzines a les persones reials. Tassa de xorro: tassa de gal (val.). 
|| 2. a) Vas amb peu, per a beure vi, aigua, licors (men.); cast. copa. Quant ell prenia la taça del vi per beure, Sermons SVF, i, 40. Qui vol dona verge, de uidre pren taça, Viudes donz. 263.—b) Got, vas sense peu, per a beure vi, aigua, licors (Fraga); cast. vaso. Taça o got pera beure: Phiala: Taça o taçon para beuer, Nebrija Dict. 
|| 3. Porró que té el tarot formant angle obtús amb el galet (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Berguedà, Conca de Barberà); cast. porrón. 
|| 4. El contingut de qualsevol dels dits vasos o recipients. «M'he begut dues tasses de cafè». Metràs-hi una bona tassa de vinagre, Conex. spic. 31. 
|| 5. Pica o recipient de pedra dins el qual cau l'aigua d'una font; cast. tazón. L'algua saltava fet butllofas com en la tassa d'un surtidor, Querol Her. Cab. 17. 
|| 6. Tassa de bruc: bolet de l'espècie Clitocybe infundibuliformis, moixernó de tardor (Malgrat, ap. Masclans Pl. 200). 
|| 7. Tasses de jueu: planta de l'espècie Cotyledon umbilicus- Veneris, mena d'eura molt verda, semblant a bolets petits, que es fa per llocs humits (Empordà).
    Refr.

—«Si no vols brou, dues tasses» (o «tassa i mitja», o «tres tasses»): es diu referint-se a l'abundància d'una cosa que hauria estat preferible que no hi hagués estat.
Tassa: llin. existent a Llerona, St. Feliu de Boixalleu, Val., etc.
    Fon.: 
tásə (or., bal.); tásɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Maó); tása (Andorra, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:
—a) Augm.: tassarra, tassassa.—b) Dim.: tasseta, tasseua, tassiua, tassona, tassó.—c) Pejor.: tassota, tassot.
    Sinòn.:
— || 1, escudella;— || 2a, copa;— || 2b, got, tassó, vas;— || 3, porró;— || 6, moixernó de tardor, orella de conill, pollerenca;— || 7, barretets, capellets, cobertora, coques, papellides, orella de monjo.
    Etim.: 
de l'àrab ṭassa, ‘vas gran per a beure’.

sábado, 10 de noviembre de 2018

ROBELLÓNS, rovellóns

ROBELLÓNS, rovellóns, de rovell (óxido).

Estes son les dos variedats millós:
LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS,
ña qui diu que los vinosus son los millós, pero de eissos només ne conec un rodal aun sen fan.

Son mol mes oscurs que los sanguifluus y la sang tamé es mes oscura. Conto que me farán bon profit.


níscalo en castellá.

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau,bolets

Bolet de la espéssie Lactarius, de coló taronja tirán a roch o morat, en taques verdoses si li toque lo sol, en ralles radiades daball del sombrero y en la cama mol curta; si sel feríx, segregue un suc roijot. Se fa a corros o rogles a la part mes solejada dels pinás. Es de carn consistén, generalmén mol sabrós.


jueves, 27 de septiembre de 2018

Cachurros, cachurreres

Luis Arrufat:

Avui hay anat a passechá y per lo campo hay trobat unes plantes de "cachurros", cachurreres, per si a un cas, ni me hay arrimat a elles.

Cuan anaba arribán a casa notaba que als calsetíns me puncháe algo.
Al mirám, allí estáen dos cachurros com dos siñós.

Cuán se han enganchat?, es un mistiari.


Jesús José Bel Conchello, lo nostre espessialista en bolets:

CACHURROS, ne hay replegat uns pocs pa fe una gamberrá y cuan hay arribat a casa resulte que ne portaba los calsetíns plens.

Cachurros, cachurreres


Pa llevámels un tormén, venga espolsá y espolsá y no se volíen soltá.


Al remat en unes pinses u hay conseguit.


Pero cóm se agarren los puñeteros, paréissen un novio acabat de casá o un catalá arrimat a una pesseta.


https://es.wikipedia.org/wiki/Torilis_nodosa


https://es.wikipedia.org/wiki/Arctium_lappa



Cachurros