Mostrando las entradas para la consulta Barselona ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Barselona ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de abril de 2019

A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuans carrés perque va sé instalat a la época franquista.

ABC, 11 de octubre de 1969

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/10/11/064.html

Más de siete millones de pesetas importan las nuevas instalaciones de alumbrado para setenta calles de Barcelona. La supresión del apeadero de los Ferrocarriles Catalanes en Manresa permitirá la expansión urbanística de una importante zona.

Catalunya ens roba a la resta dels espanyols.

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.


Tamé han de assolá lo Camp Nou del F.C. Barselona

Tamé han de assolá lo Camp Nou del F.C. Barselona

 

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms, pobles de Cataluña

noms, pobles de Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.

Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.

Abrera

Aguilar de Segarra

Aiguafreda, Agua Fría

Alella

Alpens

Areñs de Mar

Areñs de Mun

Argentona

Argensola

Artés

Aviñonet del Penedés

Aviñó (Avignon)

Aviá, Aventar, Aviar


Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona

Badía del Vallés

Bagá

Baleñá

Balsareñ

Barberá del Vallés

Begues

Bellprat, Bello prado

Berga

Bigues y Riells

Borredá

Bruc (Lo)

Brull (Lo)



Cabañes (Les), Las Cabañas

Cabrera de Mar

Cabrils

Calaf

Calders, Calderos

Caldes de Montbui

Calella

Calldetenes

Callús

Calonge de Segarra

Campins

Canet de Mar

Canovelles

Cañelles, Canyelles.

Capellades

Capolat, Cabeza Pelada

Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu, Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Castellolí

Castelltersol

Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs , Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló, Cervellón

Collbató

Collsuspina

Copóns

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles

Cánoves y Samalús

Dosrius, Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús

Fogars de la Selva

Folgueroles

Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá

Gallifa

Garriga (La)

Gavá

Gelida, Helada

Gironella, Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera, Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá

Gurb

Hostalets de Pierola (Els)

Igualada, Equilibrada

Jorba

Llacuna (La), La Laguna

Llagosta (La), La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá

Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu

Manresa

Marganell

Martorell

Martorelles

Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa, Mas que hace

Matadepera

Mataró

Mediona

Moiá, Moyá

Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Montcada y Reixac

Montclar, Monteclaro

Montesquiu

Montgat, Montegato

Montmajor, Montemayor

Montmaneu

Montmeló, Monte Melón

Montornés del Vallés

Montseñ; Montseny

Muntañola, Montañita o Montañica

Mura

Navarcles

Navás

Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan

Olérdola

Oristá

Orpí

Orís

Pacs del Penedés

Palafolls

Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)

Parets del Vallés, Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita, petra fita

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)

Pobla de Lillet (La)

Poliñá

Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)

Pontons

Prat de Llobregat (Lo)

Prats de Llusanés

Prats de Rei (Los)

Premiá de Dal

Premiá de Mar

Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium

Puigdalber

Pujalt, Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet, Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió

Rubí

Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)


Sagás

Saldes

Sallent

Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta

Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra


San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí, San Juan del pino

Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torel

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja, La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora, Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna, Santa Susana

Santpedor, San Pedro (te la bendiga)

Sentmenat

Seva, Seba

Sitges, Siches

Sobremunt, Sobremún


Sora, Sorra, Arena


Subirats, Baixarats


Súria

Tagamanent

Talamanca

Taradell

Tavertet

Tavérnoles

Teiá

Terrassa, Tierra Rasa

Tiana

Tona

Tordera

Torelló

Torre de Claramunt (La)

Torrelavit

Torrelles de Foix

Torrelles de Llobregat

Ullastrell, Ojoastrell

Vacarisses

Vallcebre

Vallgorguina

Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran

Vallromanes

Veciana

Vic, Vivo

Vilada

Viladecans, Villa de perros

Viladecavalls, Villa de caballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra, La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí, Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés

Vilanova y la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Vilobí del Penedés

Viver y Serrateix

Ódena

Órrius

Girona, Gerona

Agullana, Aguja lana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá

Albons

Alp

Amer

Anglés

Arbúcies

Argelaguer


Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós


Cantallops ,Cantalobos


Capmañ


Cassá de la Selva , Cazada de la Selva


Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca


Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter


Cistella , Sistella,Cesta


Colera


Colomers , Palomares


Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá


Figueres ,Higueras


Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles


Fontcoberta, Fuentecubierta

Forallac

Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger


Girona, Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña


Hostalric, Hostal rico


Isóvol

Jafre

Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)

Juiá

Lladó, Almez

Llagostera

Llambilles

Llanars

Llansá, Lanzar

Llers

Lloret de Mar

Llosses (Les), Las losas

Llívia

Madremaña, Madre aragonesa

Maiá de Montcal

Masarac

Massanes

Masanet de Cabreñs

Masanet de la Selva (o Massanet)

Meranges

Mieres

Mollet de Peralada

Molló, Mojón

Mont-ras , Monte raso

Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix

Navata

Ogassa

Olot

Ordis

Osor

Palafrugell

Palamós

Palau de Santa Eulália

Palau-sator, Palacio la Torre

Palau-saverdera, Palacio La Verdera

Palol de Revardit

Pals, Palos, Tochos

Pardines

Parlavá, Hablabá

Pau Pedret y Marzá

Pera (La)

Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata

Planoles

Pont de Molins

Pontós (de d'Artagnan)

Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou, Puerto toro o Puerto Buey

Preses (Les), Las Prisas

Puigcerdá, Puchtrujá

Quart, Cuarto

Queralbs

Rabós

Regencós

Ribes de Freser

Riells y Viabrea

Ripoll

Riudarenes

Riudaura

Riudellots de la Selva

Riumors

Roses, Las Rosas

Rupiá

Sales de Llierca

Salt, Salto (como el de La Portellada)

Sant Andreu, San Andrés

Salou, Sal huevo

Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Gregori, San Gregorio

Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet

Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas

Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes

Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana

Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor

Sant Miquel de Fluviá

Sant Mori

Sant Pau de Segúries

Sant Pere Pescador

Santa Coloma de Farners

Santa Pau

Sarriá de Ter

Saus

Selva de Mar (La)

Seriñá

Serra de Daró

Setcases, Siete casas

Sils

Siurana, Segurana

Susqueda

Terrades

Torrent

Torroella de Fluviá

Torroella de Montgrí

Tortellá

Toses

Tossa de Mar

Ullastret

Ullá

Ultramort

Urús

Vajol (La)

Vall de Biaña (La)

Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego

Vallfogona de Ripollés

Ventalló

Verges

Vidreres, Vidrieras

Vidrá

Vila-sacra, Villa Sagrada

Vilabertran

Vilablareix

Viladamat

Viladasens, Villa de cientos

Vilademuls, Villa de Mulos

Viladrau

Vilafant

Vilajuïga

Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vilaür

Vilopriu

Lleida, Lérida

Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca

Agramunt, Agramún

Aitona

Alamús (Los)

Albatárrec

Albesa

Alcanó

Alcarrás

Alcoletge

Alfarrás

Alfés

Algerri

Alguaire

Alins

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Alt

Áneu

Alás y Cerc

Alós de Balaguer

Anglesola

Arbeca

Arres

Arséguel

Artesa de Lleida
 
Artesa de Segre

Aspa (y Non Aspa)

Avellanes y Santa Liña (Les)

Baix Pallars

Balaguer

Barbens

Baronia de Rialb (La)

Bassella

Bausen

Belianes

Bellaguarda

Bellpuig

Bellver de Cerdaña

Bellvís

Benavent de Segriá

Biosca

Borges Blanques (Les)

Bossóst

Bovera

Bórdes (Es)

Cabanabona, Cabaña buena

Cabó

Camarasa

Canejan

Castell de Mur

Castellar de la Ribera

Castelldans

Castellnou de Seana

Castellserá, Castelserás


Castelló de Farfaña

Cava

Cervera

Cerviá de les Garrigues

Ciutadilla

Clariana de Cardener

Cogul (Lo), La Cogulla

Coll de Nargó

Coma y la Pedra (La)

Conca de Dalt, Cuenca de Arriba

Corbins

Cubells

Espot, el bote, lo pot
 
Estamariu, El Tamarindo

Estarás

Esterri de Cardós



Farrera

Floresta (La)

Fondarella

Foradada, Agujereada

Fuliola (La)

Fulleda

Fígols y Aliñá

Gavet de la Conca

Gimenells y el Pla de la Font

Golmés

Granadella (La)

Grañanella

Grañena de Segarra

Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona

Guixers

Gósol

Isona y Conca Dellá

Ivars de Noguera

Ivorra

Josa y Tuixén

Juncosa

Juneda

Les

Liñola

Lladorre

Lladurs, Ya Duros

Llardecans, Hogar de Perros o de Canes

Llavorsí

Lles de Cerdaña

Llimiana

Llobera

Maials

Maldá

Massalcoreig

Massoteres

Menárguens

Miralcamp, Mira el campo

Mollerussa, Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)

Montellá y Martinet

Montferrer y Castellbó

Montgai, Monte Gay

Montoliu de Lleida

Montoliu de Segarra

Montornés de Segarra

Nalec

Naut Aran

Navés

Odén

Oliana

Oliola

Olius

Oluges (Les)

Omellons (Los)

Omells de na Gaia (Los)

Orgañá

Os de Balaguer

Ossó de Sió, Oso de Sión

Penelles

Peramola, Piedra Muela

Pinell de Solsonés

Pinós

Plans de Sió (Los)

Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte

Ponts, Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor

Preixana

Preixens

Prullans

Puiggrós

Puigverd de Lleida


Rialp

Riner

Riu de Cerdaña

Rosselló

Salás de Pallars

Sanaüja

Sant Esteve de la Sarga

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Llorens de Moruñs

Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera, La roca de Bellera

Sarroca de Lleida, La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon, Sí Ramón

Solerás (Lo)

Solsona

Soriguera

Sort , Suerte

Soses, Sosas, Sin sal

Sudanell

Suñer

Talarn

Talavera

Tarroja de Segarra

Tarrés

Tiurana

Torms (Los) / como Vall del Tormo

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)

Torre-serona

Torrebesses

Torrefarrera

Torrefeta y Florejacs

Torregrossa

Torrelameu

Torres de Segre

Torá

Tremp

Tárrega

Térmens

Tírvia

Vall de Boí (La)

Vall de Cardós

Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas

Vallfogona de Balaguer

Valls de Valira (Les)

Vansa y Fórnols (La)

Verdú

Vielha e Mijaran

Vila-sana

Vilagrassa

Vilaller

Vilamós

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Meiá

Vilanova de Segriá

Vilanova de la Barca

Vilosell (Lo)

Vinaixa


Aiguamúrcia, Agua de Murcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos

Alforja

Alió, Alioli, Allioli

Almoster, Aumostades

Altafulla, Altahoja, Alta Hoja

Amposta, Aposta, A propósito

Arnes, Gendarmes, Arnés

Ascó


Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet, Beni hace leche

Benissanet, Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)

Bisbal del Penedés (La)

Blancafort

Bonastre

Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo

Bot, Salto, Brinco

Botarell

Bráfim

Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets

Cabra del Campo

Calafell

Camarles

Cambrils

Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes

Capsanes

Caseres

Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo

Catllar (Lo), El Hogar del Gato

Colldejou, Cuello de yugo

Colldejou, Cuello de yugo



Conesa, Amb Aquella

Constantí, Constantino

Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo

Creixell, Crece él

Cunit

Deltebre, Delta del Ebro

Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)

Falset, Falsito, Falsico

Fatarella (La)

Febró (La), El Fiebrón

Figuera (La), La Higuera

Figuerola del Camp, Higueruela del Campo

Flix

Forés

Freginals


Galera (La)

Gandesa

García

Garidells (Los)

Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

ginesta, genesta, ginestra, arbust, lleguminoses, Spartium junceum / noms, pobles de Cataluña
 
Godall, Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godallbranca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.:
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.



Gratallops, Rascalobos


Guiamets (Los), Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.:
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.



Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta


Lloar (Lo), Alabar, Loar


Llorac, Ploramicas


Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés


Margalef

Marsá

Mas de Barberans


Masdenverge, Masía del virgen


Masllorens, Mas Lorenzo


Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)


Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch


Masó (La)


Milá (Lo)


Miravet, Miravete, Mira y vete


Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.


Mont-ral, Monte real, Monterreal


Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam


Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch


Montbrió del Camp

Montferri

Montmell (Lo)

Morell (Lo)

Morera de Montsant (La)

Móra la Nueva

Nou de Gaiá (La)

Nulles

Pallaresos (Los)


Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo


Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls


Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta


Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo


Piles (Les), Las Pilas (póntelas)


Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray


Pira


Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María


Pobla de Mafumet (La)

Pobla de Massaluca (La)

Pobla de Montornés (La)


Poboleda


Pontils


Porrera, Fumeta


Pradell de la Teixeta


Prades


Prat de Comte, Prado del Conde


Pratdip


Puigpelat, Pueyo Pelado


Querol


Rasquera


Renau


Reus, A tot a Reus


Riba (La)


Riera de Gaiá (La)


Riudecañes, Río de cañas


Riudecols, Río de coles


Riudoms, Río de olmos


Rocafort de Queralt

Roda de Bará

Rodoñá


Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros


Rourell (Lo)


Salomó

Salou, Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs

Santa Bárbara

Santa Coloma de Queralt

Santa Oliva

Sarral

Savallá del Comtat, Savallá del Condado

Secuita (La), La Recocida

Selva del Camp (La)

Senan, Sopán

Solivella, Sol y vieja


Sénia (La), La Cénia

Tarragona

Tiveñs

Tivissa

Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra

Torroja del Priorat

Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae

Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldecona, Ojo de corteza


Ulldemolins, Ojo de molinos

Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara

Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)

Vallmoll, Valle mullido

Valls, Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí (Vino con body)

Vinebre, Vino del Ebro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta

sábado, 1 de diciembre de 2018

Mentíxen mes del que respiren

Diuen que en lo conde Borrell II Cataluña se va independisá. Pero entonses no existíe ni lo nom y hasta Alfonso II de Aragó se va seguí fen aná com fecha a Barselona lo reinat del rey de turno fransés. Mentixen mes del que respiren.
 
Diuen que en lo conde Borrell II Cataluña se va independisá. Pero entonses no existíe ni lo nom y hasta Alfonso II de Aragó se va seguí fen aná com fecha a Barselona lo reinat del rey de turno fransés. Mentíxen mes del que respiren.

jueves, 11 de enero de 2018

Noms propis, dialecte ocsitá català

Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

noms catalanissims

Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá en tilde a la á.

Toponimia mozárabe balear

Toponimia Matarraña

Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ. Lo Gronyo
Si escrius en dialecte ocsitá catalá, en ny,
la llengua valensiana fée aná la ñ
si escrius en chapurriau, en ñ. 
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.

Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc.
No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures.
Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto. 

Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal

Carles Sancho Meix, Carlos

Carles Terès, Carlos Terés

Hèctor Moret, Héctor

Ramon Mur, Ramón Mur

Tomàs Bosque, Tomás Bosque

Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater

Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan, ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.

Màrio Sasot Escuer, Mario 

Desideri Lombarte, pot sé que lo batejaren en o sense o, Desiderio

Octavi Serret, Octavio


Fermí, Fermín

Quim Arrufat, Joaquín o Juaquín

Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Monclús Esteban

Hipòlit Solé Llop, Hipólito, Pólit

Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.

Celia Antolín Bellés, no Bellès.

Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.


Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio

Francesc Xavier, Francisco Javier, Escudero y algún atre.

Aragonés (fablilla : castellano baturro):
 
Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro


Viccionari, Llista de noms propis en català

http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html

http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms

viernes, 15 de marzo de 2024

Franc - Defraudar

Franc, adj., franc, libre, exempt.

S'anc fos francs, ar es sers ses doptansa.

P. Vidal: Lanza marques.

Si jamais il fut franc, maintenant il est serf sans doute.

- Sincère.

Francx e liais ses bauzia.

Augier: Per vos belha. 

Franc et loyal sans tromperie.

- Vrai, véritable.

Fig. Aquest malvais volatilh

Don francs yverns nos nedeya.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

Ce mauvais volatile dont franc hiver nous nettoie.

ANC. ESP. Quien es franc e ardido.

Poema de Alexandro, cop. 66.

CAT. Franc. ESP. MOD. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs, franca, franques; Franco es lo apellit preferit dels catalanistes y roigets. Lo volíen mol a Barselona, al Camp Nou. Canfranc.)

Franc, Francisco Franco Bahamonde, franqueza, franquesa

2. Francament, Francamen, Franchamen, adv., franchement, librement, sincèrement.

Francament... cum sian gens de paubretat.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Franchement... comme ils soient gens de pauvreté.

Que eu tenia francament.

Tit. de 1263. DOAT, t. CXXXIX, fol. 88.

Que je tenais franchement.

Li respondet tot franchamen.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui répondit tout franchement.

Mas tan m' ausi ab dols martyre, 

Qu' ie 'lh perdo ma mort francamen. 

G. Faidit: Coras que m des. 

Mais me tue avec si doux martyre, que je lui pardonne ma mort sincèrement.

CAT. Francament. ESP. PORT. IT. Francamente. (chap. Francamen)

3. Francal, adj., franc, affranchi. 

Exceptat lo fiu francal, cavaleyral.

Cout. de Saussignac, tit. de 1319.

Excepté le fief franc, de chevalier.

4. Franquetat, s. f., franchise, liberté, affranchissement.

Franquetatz pot esser donada a servs o en gleisa, o entre sos amicx, o per letras. Trad. du Code de Justinien, fol. 74. 

Affranchissement peut être donné à esclave ou en église, ou entre ses amis, ou par lettres. 

Lors franquetatz e lors establiments.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 134. 

Leurs franchises et leurs institutions.

5. Franquesa, Franqueza, s. f., franchise, droiture, liberté, exemption.

Franquesa de peadge. Tit. de 1271. DOAT, t. LXXIX, fol. 231.

(chap. Franquesa de peache; impost de passá a peu per algún puesto. Si ere per un pon, de pontache.)

Franchise de péage.

Previlegi et... franquezas. V. et Vert., fol. 16.

(chap. Privilegi y... franqueses.)

Privilége et... franchises. 

Mout estai gent franquez' ab gran beutat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Moult gentiment est franchise avec grande beauté.

Treis manieyras son de franquezas... la primieyra es franc albiri o franca voluntat, que hom puesca far o elegir francament lo be o lo mal.

V. et Vert. fol. 33. 

Trois sortes sont de libertés... la première est libre arbitre ou libre volonté, qu'on puisse faire ou choisir librement le bien ou le mal. 

CAT. Franquesa. ESP. PORT. Franqueza. IT. Franchezza. (chap. Franquesa, franqueses. Ara me ve al cap una masada que ña a Horta de San Juan, que se diu la Franqueta. Es un puesto mol majo per a rostí carn del Lilo, si es que dixen, agarrá aigua a les fons del camí, fé excursions, etc.)

6. Franc, s. m., franc, monnaie. 

Per lo pretz e la soma de detz francs.

Terrier de la Confr. du S.-Esprit de Bordeaux.

(chap. Per lo preu y la suma de deu francs.)

Pour le prix et la somme de dix francs.

Per lo pretz et soma de tretze francx

Tit. de 1468. Bordeaux, bibl. Monteil.

Pour le prix et somme de treize francs.

ESP. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs.)

7. Frances, s. m.. Français.

Quar li Frances no son Gasco.

(chap. Perque los fransesos no són gascons; y los Gascón no són fransesos, sino alguns de La Codoñera, Valderrobres, etc.)

A. Daniel: D'autra guisa. 

Car les Français ne sont Gascons.

- Langue française.

E 'l li a en Frances durament demandat: 

“D'on iest tu natz, vilhart?”

Roman de Fierabras, v. 2698.

Et il lui a demandé durement en français

“D'où es-tu né, vieillard?”

CAT. Francesc (N. E. Como el nombre Cesc, Xesc, Xisco, Xiscu, Francisco, Paco, Paquito, Curro, y los de mujer.)

Francesc Franc B.

ESP. Francés. PORT. Francez. IT. Francese. (chap. Fransés, llengua fransesa.)

8. Franquir, v., affranchir.

Que m devria, s'ieu era sers, franquir. 

Lanfranc Cigala: Tant franc. 

Qui me devrait, si j'étais serf, affranchir. 

ANC. FR. Fussent franchi de leur propres segneurs.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 142.

9. Affranquiment, s. m., affranchissement.

Aquest affranquiment... ei faig.

Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20. 

(chap. Hay fet este afranquimén.)

J'ai fait... cet affranchissement. 

Als quals aquesta presen remissio et affranquiment toca.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLIX, fol. 27. 

Auxquels cette présente rémission et affranchissement touche.

10. Afranquir, v., affranchir, apprivoiser, adoucir.

Afranquir sas possessios.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131. 

Affranchir ses possessions. 

S'ieu te donei un meu serv per so que tu l' afranquisses, anquara l'aias tu afranquit, eu lo posc demandar. Trad. du Code de Justinien, fol. 24. 

Si je te donnai un mien esclave pour ce que tu l'affranchisses, encore que tu l'aies affranchi, je le peux demander.

Dona, leos ja s' afranquis.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Dame, le lion incessamment s'apprivoise. 

Fig. Vos afranquis merces vas me.

Berenger de Palasol: De la gensor. 

Merci vous adoucit envers moi. 

Part. pas. Car mais val paubre afranquit 

No fa 'l servent trop enrequit. 

Libre de Senequa

Car plus vaut pauvre affranchi que ne fait le servant fort enrichi. 

CAT. Afranquir. (chap. Afranquí: afranquixco o afranquixgo, afranquixes, afranquix, afranquim, afranquiu, afranquixen; afranquit, afranquits, afranquida, afranquides.)

11. Afranquezir, v., affranchir.

Part. pas. Fig. Afranquezit de la servitut del dyable.

V. et Vert., fol. 33. 

Affranchi de la servitude du diable.

12. Afrancar, v., affranchir, adoucir, amollir.

Ei afrancat per tots temps Guillem Gautier.

Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.

J'ai affranchi pour toujours Guillaume Gautier. 

Afranca lo cor, e l'esmov a far be. Liv. de Sydrac, fol. 114. 

Adoucit le coeur, et l'excite à faire bien. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Afrancar. IT. Affrancare. (chap. Afranquí. Imache de Francho Nagore Laín.)

Calatayud, Francho Nagore

 

Franger, Franher, Fraingner, Frainher, Frainer, v., lat. frangere, briser, rompre, casser, séparer.

Franger i podetz mil bastos.

Giraud de Borneil: Obs m' agra. 

Casser y pouvez mille bâtons. 

Lo fais dels fruz frain los rams.

(chap. Lo feix, pes, dels fruits trenque les rames.)

Trad. de Bède, fol. 35.

Le faix des fruits rompt les rameaux. 

On plus chai d' aut pretz, plus fraing e pesseya. 

Aimeri de Peguilain: Destreitz. 

Où plus tombe de haut mérite, plus il se brise et se met en pièces.

Ieu d' amor non ai poder que m frangna.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Je n'ai pouvoir que je me sépare d'amour. 

Anc no s frais 

S' amors, ni no l' a en biais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Oncques son amour ne se brisa, ni elle ne l'a en biais.

- Enfreindre, ne pas observer.

Fig. No il fraissi son mandemen.

Giraud de Borneil: M' amiga. 

Je ne lui enfreignis son commandement. 

Aquels que franheran las festas. Cartulaire de Montpellier, fol. 181.

Ceux qui enfreindront les fêtes.

- Adoucir, fléchir.

Dregz es que domna s franha

Ves selui qu' a cor d'amar.

B. de Ventadour: Estat ai cum. 

Est juste que dame s' adoucisse envers celui qui a coeur d'aimer.

Part. pas. Entiers ni fragz non seria.

B. Martin: D' entiers vers. 

Entier ni rompu ne serait.

Manta testa fracha.

(chap. Molta testa fracturada, chafada, trencada, badada, esbadocada; Mols caps fracturats, chafats, trencats, badats, esbadocats, etc.)

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Mainte tête cassée.

Subst. A triar lo fraich del entier.

Marcabrus: Doas cuidas.

A trier le brisé de l'entier.

ANC. FR. Fraindre lances et peschoier.

Roman de Rou, v. 6735.

Cuidiez vos qu'il fraingnent la pes? 

Roman du Renart, t. I, p. 71. 

Homs ne doit freindre ne desjoindre 

Cels q'asembler velt Diex et joindre. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 34.

ANC. ESP. Frañer, frangir. IT. Frangere.

2. Frascar, Fruschar, v., briser, rompre, casser, déchirer.

Lansas frascar, escutz traucar, e fendre 

Elmes brunitz.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Briser lances, trouer écus, et fendre heaumes brunis. 

Cui el fier escreventa, o s' asta fruscha. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.

Il renverse celui qu'il frappe, ou rompt sa lance.

Malvestatz franh e fruscha.

Marcabrus: Belh m' es quan. 

Méchanceté casse et brise. 

Mas l'ira del mal temps frascat lur a la vela. V. de S. Honorat.

Mais l'ire du mauvais temps leur a déchiré la voile.

3. Frangible, adj., frangible, fragile.

Frangible, quar sa granda siccitat corrump sa ductibilitat.

Arena es... frangibla de leu en partidas no numerablas.

Eluc. de las propr., fol. 192 et 183.

Frangible, car sa grande siccité altère sa ductilité.

Arène est... frangible facilement en parties innombrables.

ESP. Frangible. PORT. Frangivel. IT. Frangibile.

4. Frangibilitat, s. f., frangibilité, propriété des corps frangibles, fragilité.

Quan es fondut, a ductibilitat; mas freg et dur,... frangibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 193. 

Quand il est fondu, il a ductilité; mais froid et dur,... frangibilité.

IT. Frangibilità, frangibilitate, frangibilitade.

5. Fraccio, s. f., lat. fractio, fraction, brisure.

La qual obliquitat apelam fraccio de rach. 

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Laquelle obliquité nous appelons fraction de rayon. 

CAT. Fracció. ESP. Fracción. PORT. Fracção. IT. Frazione.

6. Fracha, s. f., fracture, brisure, cassure.

A pres fracha que anc no pres tal. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

A reçu fracture que jamais il ne reçut telle.

7. Fractura, Frachura, s. f., lat. fractura, fracture, brisure, cassure.

Fractura en la coyssa.

(chap. Fractura a la cuixa.)

Fractura del os.

(chap. Fractura del os; Segons lo sompo de Pininfarinetes, hauría de escriure en apóstrofes, de l'os, com en fransés. Este tonto inútil aragonés catalanista hauríe de lligí una mica mes y no pedre tan tems online en perfils falsos repetín com un papagayet o loret la mateixa cantinela.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 56.

Fracture à la cuisse.

Fracture de l'os.

Si com, ses frachura faire, 

Vai et ven rais, quan solelha,

Per la fenestra vezina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Ainsi comme, sans faire brisure, quand le soleil luit, le rayon va et vient par la fenêtre voisine.

CAT. ESP. PORT. Fractura, IT. Frattura.

8. Frachissa, s. f., jointure, articulation.

Las frachissas dels detz de las mas.

(chap. Les juntes, articulassions, dels dits de les mans.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 139. 

Les articulations des doigts des mains.

9. Franhadura, s. f., fracture, cassure, brisure.

La franhadura liaretz

Ab un fil.

(chap. La fractura lligaréu en un fil.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lierez la fracture avec un fil.

10. Fragment, s. m., lat. fragmentum, fragment.

Si... ha fragmentz de hos, extratz totz aquels que podes.

Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Si... il y a fragments d'os, extrayez tous ceux que vous pouvez.

CAT. Fragment. ESP. PORT. Fragmento. IT. Frammento. (chap. Fragmén, fragmens; v. fragmentá)

11. Fragil, Fragel, adj., lat. fragilis, fragile, faible.

Nos avem aquest tresaur en fragels vaycels. 

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous avons ce trésor en fragiles vaisseaux. 

Tant era viellz e fragel, per lo gran temps c' avia. V. de S. Honorat.

Tant il était vieux et faible, par le grand âge qu'il avait.

Fig. Mortals es e dechables e fragils. Trad. de Bède, fol. 16. 

Est mortel et périssable et fragile. 

Mout tenc per fol son sen e per fragil. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Moult je tiens son sens pour fol et pour fragile. 

ANC. CAT. ESP. (frágil) PORT. Fragil. IT. Fragile. (chap. Frágil, fragils; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; débil, debils, débiles.)

12. Fragilitat, s. f., lat. fragilitatem, fragilité, faiblesse.

Fig. La fragilitat de la carn. Liv. de Sydrac, fol. 21.

La faiblesse de la chair.

(chap. La fragilidat, debilidat de la carn.)

Considerans la humanal fragilitat.

Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 1. 

Considérant la fragilité humaine. 

Reconoyssen sa fragilitat. Eluc. de las propr., fol. 6. 

Reconnaissant sa fragilité.

ANC. CAT. Fragilitat. ESP. Fragilidad. PORT. Fragilidade. IT. Fragilità, fragilitate, fragilitade. (chap. Fragilidat, fragilidats; debilidat, debilidats; fluixera, fluixeres.)

13. Fragileza, s. f., fragilité, faiblesse.

Fig. Tos temps deu regardar sa fragileza. Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit toujours regarder sa faiblesse. 

IT. Fragilezza.

14. Afragner, Afraigner, Afranher, v., briser, soumettre, fléchir, apaiser, calmer. 

En autr' amor non puesc mon cor afragner.

Albertet de Sisteron: Mout es. 

A autre amour je ne puis soumettre mon coeur. 

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor.

Giraud le Roux: A ley de bon. 

En qui s'adoucit et s'apaise le mal que j'ai par pur amour. 

Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna. 

Aicartz del Fossat: Entre dos reis.

Par quoi l'affaire s'avance et ne s'apaise. 

IT. Affragnere.

15. Afrai, s. m., débris, rupture.

Fig. Leu dechai

L' amistat, e torn en afrai.

Giraud de Borneil: Tos temps me. 

Facilement l'amitié déchoit, et tourne en rupture.

16. Esfranger, Esfranher, Esfraingner, Esfrainher, Esfrainer, Effranher, v., détruire, rompre, briser. 

Fig. Lo compraire vol effranher la covenensa.

(chap. Lo compradó vol rompre, trencá la conveniensia, l' acord, lo pacte.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 41. 

L'acheteur veut rompre la convention. 

Que n' esfrangna la tregua.

Saïl de Scola: Gran esfortz.

Que j'en rompe la trêve. 

Part. pas. Non pert pois sa forsa ni non es efragz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 61. 

Ne perd après sa force ni n'est rompu. 

Mas si el dis denant VII garens que el volia que valgues aquel divizemens, ben es effraigz, si el ordenet pois las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 61. 

Mais s'il dit devant sept témoins qu'il voulait que ce partage valût, il est bien rompu, s'il ordonna après les siennes choses.

ANC. FR.

Ne mur tant aut, qu'à la terre n' enfragne. 

Monin, Roman de Roncevaux. 

IT. Infragnere.

17. Effranhement, Enfrangement, s. m., infraction, dérogation, interruption.

Senes degun effranhement. Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 190.

Sans aucune infraction.

(chap. Sense cap infringimén, infracsió; v. infringí.)

O gardaria ses enfrangement.

Tit. de 1307. DOAT, t. CXXIV, fol. 84.

Observerait cela sans infraction. 

Gardar e tener a totz temps, ses tot effranhement.

Tit. de Périgord de 1271. 

Observer et tenir à toujours, sans aucune interruption.

Ieu ai peccat en effranhemen de mos votz.

Cartulaire de Montpellier, fol. 173.

J'ai péché en infraction de mes voeux.

18. Enfractio, s. f., lat. infractio, infraction.

A... gardar sens deguna enfractio.

Tit. de 1412. DOAT, t. CXLVII, fol. 222.

A... observer sans nulle infraction. 

CAT. Infracció. ESP. Infracción. PORT. Infracção. IT. Infrazione.

(chap. Infracsió, infracsions.)

19. Defragner, v., rompre, casser, estropier.

Part. pas. fig. Mas quar iest vielhs e defrags.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec.

Mais parce que tu es vieux et cassé.

Substantiv. Exceptat deffrach.

Tit. de 1313 et de 1326. DOAT, t. XXXVIII et XXXIX, fol. 182 et 43. Excepté estropié.

20. Refranher, Refragner, v., tempérer, adoucir, soulager.

E 'l rossinholet el ram 

Volt e refranh et aplana

Son dous chantar, e l' afina.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Et le rossignol sur le rameau roule et tempère et polit son doux chanter, et l'épure.

El malautes, quan se planh, 

Si no 'l val, si s' en refranh.

Arnaud de Marueil: Mout eron. 

Le malade, quand il se plaint, si ne lui vaut, pourtant s'en soulage.

Ab que m conort e m refranh.

Giraud de Borneil: Si 'l cor no m. 

Avec quoi je m'encourage et me soulage. 

ANC. FR. Que vos vantises et haulx parlers veuillez refraindre.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 84. 

Quand ce oy li emperères si refranist I poi de se ire.

Chronique de Cambray.

PORT. Refranger. IT. Rifrangere.

21. Refraccio, s. f., lat. refractio, réfraction.

Quan si ajusto en loc de refraccio.

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Quand ils s'adaptent en lieu de réfraction. 

CAT. Refracció. ESP. Refracción. PORT. Refracção. IT. Rifrazione.

(chap. Refracsió, refracsions; se diu aixina perque se fracturen, trenquen los rayos de llum.)

22. Refranh, Refrim, s. m., refrain, fanfare.

Chans e retins, dousas votz e refranhs.

E. Cairel: Lo rossinhols.

Chants et roulades, douces voix et refrains. 

De trompas refrims.

(chap. Fanfarries de trompes, trompetes.)

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Fanfares de trompes.

Dansa es us dictatz gracios, que conten I refranh, so es I respos solamen. Leys d'amors, fol. 40. 

La danse est une composition gracieuse, qui contient un refrain, c'est-à-dire une réplique seulement. 

CAT. Refrá. ESP. Refrán. PORT. Refrão. IT. Refreno. (chap. Refrán, refrans, tros que se repetix a una cansó; fanfarria, fanfarries.) 

23. Refranhamen, s. m., soulagement.

Quar fis amicx a gran refranhamen

Quant au si dons lauzar et enantir.

Aimeri de Bellinoi: Aissi col pres.

Car fidèle ami a grand soulagement quand il entend louer et exalter sa dame.

24. Refrandres, s. m., adoucissement. 

Jois e repaus e sojorn er refrandres.

Guillaume de S. Didier: Lo greus desir. 

Joie et repos et plaisir sera adoucissement.

 

Frapar, v., frapper.

Son venguts sailhir per frapar sur lo dit sety.

Volria salhir dessus per frapar.

Sur lo dit Bocard et sas gens son anats frapar.

Chronique des Albigeois, col. 11, 12 et 43.

Sont venus sauter pour frapper sur ledit siége.

Voudrait sauter dessus pour frapper.

Sur ledit Bouchard et ses gens sont allés frapper

ANC. CAT. Frappar. IT. Frappare.

 

Frau, s. m., lat. fraus, fraude, fourberie, fausseté.

L' un ab forsa, l' autr' ab frau.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

L'un avec force, l'autre avec fraude. 

Adv. comp. Gent e covinent e non a frau. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Bien et convenablement et non en fraude. 

Cofonda Dieus la lengua 

Que ditz a frau ni a saubut.

Rambaud d'Orange: Er quan sembla. 

Que Dieu confonde la langue qui parle en secret et en public.

Baisson joi a present et a frau.

P. Vidal: Drogoman. Var. 

Abaissent joie à découvert et en cachette.

CAT. Frau. ESP. PORT. IT. Fraude. (chap. Fraude, fraudes; v. defraudá.)

2. Fraudament, s. m., fraude.

Per tolir plusors fraudaments et engans.

Statuts de Provence. BOMY, p. 13.

(chap. Per a toldre : traure, evitá fraudes y engañs.)

Pour ôter plusieurs fraudes et tromperies.

IT. Frodamento.

3. Fraudulent, adj., lat. fraudulentus, frauduleux.

Es fraudulenta. Doctrine des Vaudois. 

(chap. Es fraudulenta. Estos textos dels Vaudois són del añ 1100 y anteriós; encara se parle este romans a Suiza, Vaud, se li diu romanche.)

Elle est frauduleuse.

CAT. Fraudulent. ESP. PORT. Fraudulento. IT. Fraudolente, fraudolento.

(chap. Fraudulén, fraudulens, fraudulenta, fraudulentes.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable

4. Fraudulenment, Fraudulenmen, Fraudulentament, adv., frauduleusement. 

Violenment o fraudulenment.

(chap. Violentamen o fraudulentamen.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 32. 

Violemment ou frauduleusement.

Fetz partir fraudulenmen l' emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165. 

Fit partir frauduleusement l'empereur. 

Servir fraudulentament a las idolas. Doctrine des Vaudois.

Servir frauduleusement aux idoles.

CAT. Fraudulenment. ESP. PORT. Fraudulentamente. IT. Fraudolentemente, fraudulentemente. (chap. Fraudulentamen)

5. Fraudar, v., lat. fraudare, frauder, frustrer. 

Part. pas. Per sos devers fraudatz e no pagatz. Cout. de Condom.

Par ses dettes fraudées et non payées. 

ANC. ESP. PORT. Fraudar. IT. Fraudare.

6. Defraudar, v., dépouiller, frustrer. 

Part. pas. Car lo senhor i es defraudatz. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Car le seigneur y est frustré. 

Que ly efans no sian deffraudat de lor leyal part.

Cont. de Saussignac, de 1319.

Que les enfants ne soient pas frustrés de leur part légale.

CAT. ESP. PORT. Defraudar. IT. Defraudare. (chap. Defraudá: defraudo, defraudes, defraude, defraudem o defraudam, defraudéu o defraudáu, defrauden; defraudat, defraudats, defraudada, defraudades. Defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores.)

separatismo baturro, Echenique, Podemos, podemita