Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuans carrés perque va sé instalat a la época franquista.
ABC, 11 de octubre de 1969
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/10/11/064.html
Más de siete millones de pesetas importan las nuevas instalaciones de alumbrado para setenta calles de Barcelona. La supresión del apeadero de los Ferrocarriles Catalanes en Manresa permitirá la expansión urbanística de una importante zona.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 1 de abril de 2019
A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic
jueves, 13 de diciembre de 2018
diferensia entre lo Condat de Barselona y lo Prinsipat de Cataluña

miércoles, 30 de agosto de 2017
noms, pobles de Cataluña
noms, pobles de Cataluña
http://www.pueblosdecataluna.es
(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.
Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.
Abrera
Aguilar de Segarra
Aiguafreda, Agua Fría
Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó (Avignon)
Aviá, Aventar, Aviar
Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona
Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés
Begues
Bellprat, Bello prado
Berga
Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)
Cabañes (Les), Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos
Caldes de Montbui
Calella
Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades
Capolat, Cabeza Pelada
Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios,
Cardona,
Carmen,
Casserres,
Castellar del Riu, Castillar del Río
Castellar del Vallés
Castellbell y el Vilar
Castellbisbal
Castellcir
Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)
Castellet y la Gornal
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Castellolí
Castelltersol
Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas
Castellví de la Marca
Centelles , Centellas
Cercs , Cercos
Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés
Cervelló, Cervellón
Collbató
Collsuspina
Copóns
Corbera de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Cubelles
Cánoves y Samalús
Dosrius, Dos ríos
Esparraguera
Esplugues de Llobregat
Figaró-Monmañ
Fogars de Montclús
Fogars de la Selva
Folgueroles
Fonollosa , Hinojosa
Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea
Franqueses del Vallés (Les)
Fígols
Gaiá
Gallifa
Garriga (La)
Gavá
Gelida, Helada
Gironella, Geronella
Gisclareñ
Granada (La)
Granera, Escombra, Escoba
Granollers
Gualba
Guardiola de Berguedá
Gurb
Hostalets de Pierola (Els)
Igualada, Equilibrada
Jorba
Llacuna (La), La Laguna
Llagosta (La), La Langosta
Llinars del Vallés
Llisá de Vall
Llusá
Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar
Malla
Manlleu
Manresa
Marganell
Martorell
Martorelles
Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)
Masies de Voltregá (Les)
Masnou (Lo) , El Mas Nuevo
Masquefa, Mas que hace
Matadepera
Mataró
Mediona
Moiá, Moyá
Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)
Mollet del Vallés
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Montcada y Reixac
Montclar, Monteclaro
Montesquiu
Montgat, Montegato
Montmajor, Montemayor
Montmaneu
Montmeló, Monte Melón
Montornés del Vallés
Montseñ; Montseny
Muntañola, Montañita o Montañica
Mura
Navarcles
Navás
Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá
Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles
Olesa de Montserrat
Olivella
Olost
Olvan
Olérdola
Oristá
Orpí
Orís
Pacs del Penedés
Palafolls
Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos
Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme
Palma de Cervelló (La)
Papiol (Lo)
Parets del Vallés, Paredes del Vallés
Perafita, Piedrahita, petra fita
Piera
Pineda de Mar
Pla del Penedés (Lo)
Pobla de Claramunt (La)
Pobla de Lillet (La)
Poliñá
Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)
Pontons
Prat de Llobregat (Lo)
Prats de Llusanés
Prats de Rei (Los)
Premiá de Dal
Premiá de Mar
Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium
Puigdalber
Pujalt, Sube Alto
Quar (La)
Rajadell, Catarro de Valdarrores
Rellinars
Ripollet, Ripollito
Roca del Vallés (La)
Roda de Ter
Rubió
Rubí
Rupit y Pruit
Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)
Sagás
Saldes
Sallent
Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos
San Agustín de Llusanés
San Andrés de Llavaneres
San Andrés de la Barca
San Antonio de Villamayor
San Bartolo del Grau
San Boi de Llobregat
San Boi de Llusanés
San Cebrián de Vallalta
Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio
San Clemente de Llobregat
San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas
San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,
San Esteban Las Roviras
San Esteban de Palaciotordera
San Feliu La Sierra
San Feliu de Codines
San Feliu de Llobregat
Sant Fost de Campsentelles
San Fruitoso de Bages
San Hipólito de Voltregá
San Iscle de Vallalta
Sant Jaume de Frontañá
Sant Joan Despí, San Juan del pino
Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada
San Julián de Guarrañola
San Julián de Villatuerta
San Justo Desvern
San Lorenzo Savall
San Martín Sarroca
San Martín Sesgueioles
San Martín de Centellas
San Martín de Tous
San Mateo de Bages
San Pere Sallavinera
San Pedro de Ribas
San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles
San Pedro de Torel
San Pedro de Villamayor
San Pol de Mar
San Quintín de Mediona
San Quirze
Safaja, La Faja
San Quirze de Besora
San Quirze del Vallés
San Salvador de Guardiola
San Vicente de Castillito
San Vicente de Montalt
San Vicente de Torelló
Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos
Santa Cecília de Voltregá
Santa Paloma de Cervellón
Santa Paloma de Gramenet
Santa Eugénia de Verga
Santa Eulália de Rioprimero
Santa Eulália de Ronsana
Santa Fé del Penedés
Santa Margarita de Montbui
Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes
Santa María de Besora, Santa María de Besora
Santa María de Corcó
Santa María de Martorelles
Santa María de Merlés
Santa María de Miralles
Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera
Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda
Santa Susanna, Santa Susana
Santpedor, San Pedro (te la bendiga)
Sentmenat
Seva, Seba
Sitges, Siches
Sobremunt, Sobremún
Sora, Sorra, Arena
Subirats, Baixarats
Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá
Terrassa, Tierra Rasa
Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat
Ullastrell, Ojoastrell
Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina
Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran
Vallromanes
Veciana
Vic, Vivo
Vilada
Viladecans, Villa de perros
Viladecavalls, Villa de caballos
Vilafranca del Penedés
Vilalba
Sasserra, La Sierra
Vilanova de Sau
Vilanova del Camí, Villanueva del Camino
Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius
Girona, Gerona
Agullana, Aguja lana
Aiguaviva , Aguaviva
Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós
Cantallops ,Cantalobos
Capmañ
Cassá de la Selva , Cazada de la Selva
Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca
Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter
Cistella , Sistella,Cesta
Colera
Colomers , Palomares
Cornellá del Terri
Corsá
Crespiá
Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá
Figueres ,Higueras
Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles
Fontcoberta, Fuentecubierta
Forallac
Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger
Girona, Gerona
Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña
Hostalric, Hostal rico
Isóvol
Jafre
Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)
Juiá
Lladó, Almez
Llagostera
Llambilles
Llanars
Llansá, Lanzar
Llers
Lloret de Mar
Llosses (Les), Las losas
Llívia
Madremaña, Madre aragonesa
Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva (o Massanet)
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló, Mojón
Mont-ras , Monte raso
Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix
Navata
Ogassa
Olot
Ordis
Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator, Palacio la Torre
Palau-saverdera, Palacio La Verdera
Palol de Revardit
Pals, Palos, Tochos
Pardines
Parlavá, Hablabá
Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)
Portbou, Puerto toro o Puerto Buey
Preses (Les), Las Prisas
Puigcerdá, Puchtrujá
Quart, Cuarto
Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors
Roses, Las Rosas
Rupiá
Sales de Llierca
Salt, Salto (como el de La Portellada)
Sant Andreu, San Andrés
Salou, Sal huevo
Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas
Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Gregori, San Gregorio
Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma
Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca
Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet
Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas
Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes
Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles
Sant Juliá de Ramis
Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana
Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga
Sant Martí Vell ,San Martín Viejo
Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena
Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor
Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
Sarriá de Ter
Saus
Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró
Setcases, Siete casas
Sils
Siurana, Segurana
Susqueda
Terrades
Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges
Vidreres, Vidrieras
Vidrá
Vila-sacra, Villa Sagrada
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat
Viladasens, Villa de cientos
Vilademuls, Villa de Mulos
Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vilopriu
Lleida, Lérida
Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca
Agramunt, Agramún
Aitona
Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
Alins
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Alt
Áneu
Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
Arséguel
Artesa de Lleida
Artesa de Segre
Aspa (y Non Aspa)
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
Bovera
Bórdes (Es)
Cabanabona, Cabaña buena
Cabó
Camarasa
Canejan
Castell de Mur
Castellar de la Ribera
Castelldans
Castellnou de Seana
Castellserá, Castelserás
Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo), La Cogulla
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt, Cuenca de Arriba
Corbins
Cubells
Espot, el bote, lo pot
Estamariu, El Tamarindo
Estarás
Esterri de Cardós
Farrera
Floresta (La)
Fondarella
Foradada, Agujereada
Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
Golmés
Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues
Guimerá
Guissona
Guixers
Gósol
Isona y Conca Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
Juneda
Les
Liñola
Lladorre
Lladurs, Ya Duros
Llardecans, Hogar de Perros o de Canes
Llavorsí
Lles de Cerdaña
Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens
Miralcamp, Mira el campo
Mollerussa, Las Mollas de la Rusa
Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó
Montgai, Monte Gay
Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
Olius
Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
Os de Balaguer
Ossó de Sió, Oso de Sión
Penelles
Peramola, Piedra Muela
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)
Pobla de Cérvoles (La)
Pobla de Segur (La)
Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar
Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte
Ponts, Puentes, Pons
Portella (La)
Prats i Sansor
Preixana
Preixens
Prullans
Puiggrós
Puigverd de Lleida
Rialp
Riner
Riu de Cerdaña
Rosselló
Salás de Pallars
Sanaüja
Sant Esteve de la Sarga
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Llorens de Moruñs
Sant Martí de Riucorb
Sant Ramon , San Ramón
Sarroca de Bellera, La roca de Bellera
Sarroca de Lleida, La roca de Lérida
Senterada
Sentiu de Sió (La)
Serós
Sidamon, Sí Ramón
Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera
Sort , Suerte
Soses, Sosas, Sin sal
Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los) / como Vall del Tormo
Tornabous , Vuelvetoros
Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós
Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas
Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa
Aiguamúrcia, Agua de Murcia
Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos
Alforja
Alió, Alioli, Allioli
Almoster, Aumostades
Altafulla, Altahoja, Alta Hoja
Amposta, Aposta, A propósito
Arnes, Gendarmes, Arnés
Ascó
Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)
Barberá de la Conca
Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)
Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat
Bellvei
Benifallet, Beni hace leche
Benissanet, Beni Sanito
Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo
Bot, Salto, Brinco
Botarell
Bráfim
Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets
Cabra del Campo
Calafell
Camarles
Cambrils
Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes
Capsanes
Caseres
Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo
Catllar (Lo), El Hogar del Gato
Colldejou, Cuello de yugo

Conesa, Amb Aquella
Constantí, Constantino
Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo
Creixell, Crece él
Cunit
Deltebre, Delta del Ebro
Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)
Falset, Falsito, Falsico
Fatarella (La)
Febró (La), El Fiebrón
Figuera (La), La Higuera
Figuerola del Camp, Higueruela del Campo
Flix
Forés
Freginals
Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)
Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.: desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.
Gratallops, Rascalobos
Guiamets (Los), Los Guillermitos
Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.: sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.
Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta
Lloar (Lo), Alabar, Loar
Llorac, Ploramicas
Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés
Margalef
Marsá
Mas de Barberans
Masdenverge, Masía del virgen
Masllorens, Mas Lorenzo
Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)
Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch
Masó (La)
Milá (Lo)
Miravet, Miravete, Mira y vete
Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.
Mont-ral, Monte real, Monterreal
Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam
Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch
Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)
Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo
Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls
Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta
Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo
Piles (Les), Las Pilas (póntelas)
Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray
Pira
Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María
Pobla de Mafumet (La)
Pobla de Massaluca (La)
Pobla de Montornés (La)
Poboleda
Pontils
Porrera, Fumeta
Pradell de la Teixeta
Prades
Prat de Comte, Prado del Conde
Pratdip
Puigpelat, Pueyo Pelado
Querol
Rasquera
Renau
Reus, A tot a Reus
Riba (La)
Riera de Gaiá (La)
Riudecañes, Río de cañas
Riudecols, Río de coles
Riudoms, Río de olmos
Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá
Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros
Rourell (Lo)
Salomó
Salou, Sal Huevo
San Carlos de la Rápida
Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral
Savallá del Comtat, Savallá del Condado
Secuita (La), La Recocida
Selva del Camp (La)
Senan, Sopán
Solivella, Sol y vieja
Sénia (La), La Cénia
Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja
Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae
Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldemolins, Ojo de molinos
Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara
Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)
Vallmoll, Valle mullido
Valls, Valles
Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)
Vimbodí (Vino con body)
Vinebre, Vino del Ebro
Viñols y los Arcs
Xerta, Cherta
sábado, 1 de diciembre de 2018
Mentíxen mes del que respiren

jueves, 11 de enero de 2018
Noms propis, dialecte ocsitá català
Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.
noms catalanissims
Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá en tilde a la á.
Toponimia Matarraña
Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ. Lo Gronyo
Si escrius en dialecte ocsitá catalá, en ny,
la llengua valensiana fée aná la ñ
si escrius en chapurriau, en ñ.
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.
Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc.
No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures.
Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto.
Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:
Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal
Carles Terès, Carlos Terés
Hèctor Moret, Héctor
Ramon Mur, Ramón Mur
Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater
Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan, ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.
Màrio Sasot Escuer, Mario
Desideri Lombarte, pot sé que lo batejaren en o sense o, Desiderio
Octavi Serret, Octavio
Fermí, Fermín
Quim Arrufat, Joaquín o Juaquín
Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Monclús Esteban
Hipòlit Solé Llop, Hipólito, Pólit
Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.
Celia Antolín Bellés, no Bellès.
Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.
Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio
Francesc Xavier, Francisco Javier, Escudero y algún atre.
Aragonés (fablilla : castellano baturro):
Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro
Viccionari, Llista de noms propis en català
http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html
http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms
viernes, 15 de marzo de 2024
Franc - Defraudar
Franc, adj., franc, libre, exempt.
S'anc fos francs, ar es sers ses doptansa.
P. Vidal: Lanza marques.
Si jamais il fut franc, maintenant il est serf sans doute.
- Sincère.
Francx e liais ses bauzia.
Augier: Per vos belha.
Franc et loyal sans tromperie.
- Vrai, véritable.
Fig. Aquest malvais volatilh
Don francs yverns nos nedeya.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Ce mauvais volatile dont franc hiver nous nettoie.
ANC. ESP. Quien es franc e ardido.
Poema de Alexandro, cop. 66.
CAT. Franc. ESP. MOD. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs, franca, franques; Franco es lo apellit preferit dels catalanistes y roigets. Lo volíen mol a Barselona, al Camp Nou. Canfranc.)
2. Francament, Francamen, Franchamen, adv., franchement, librement, sincèrement.
Francament... cum sian gens de paubretat.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.
Franchement... comme ils soient gens de pauvreté.
Que eu tenia francament.
Tit. de 1263. DOAT, t. CXXXIX, fol. 88.
Que je tenais franchement.
Li respondet tot franchamen.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Lui répondit tout franchement.
Mas tan m' ausi ab dols martyre,
Qu' ie 'lh perdo ma mort francamen.
G. Faidit: Coras que m des.
Mais me tue avec si doux martyre, que je lui pardonne ma mort sincèrement.
CAT. Francament. ESP. PORT. IT. Francamente. (chap. Francamen)
3. Francal, adj., franc, affranchi.
Exceptat lo fiu francal, cavaleyral.
Cout. de Saussignac, tit. de 1319.
Excepté le fief franc, de chevalier.
4. Franquetat, s. f., franchise, liberté, affranchissement.
Franquetatz pot esser donada a servs o en gleisa, o entre sos amicx, o per letras. Trad. du Code de Justinien, fol. 74.
Affranchissement peut être donné à esclave ou en église, ou entre ses amis, ou par lettres.
Lors franquetatz e lors establiments.
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 134.
Leurs franchises et leurs institutions.
5. Franquesa, Franqueza, s. f., franchise, droiture, liberté, exemption.
Franquesa de peadge. Tit. de 1271. DOAT, t. LXXIX, fol. 231.
(chap. Franquesa de peache; impost de passá a peu per algún puesto. Si ere per un pon, de pontache.)
Previlegi et... franquezas. V. et Vert., fol. 16.
(chap. Privilegi y... franqueses.)
Privilége et... franchises.
Mout estai gent franquez' ab gran beutat.
Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.
Moult gentiment est franchise avec grande beauté.
Treis manieyras son de franquezas... la primieyra es franc albiri o franca voluntat, que hom puesca far o elegir francament lo be o lo mal.
V. et Vert. fol. 33.
Trois sortes sont de libertés... la première est libre arbitre ou libre volonté, qu'on puisse faire ou choisir librement le bien ou le mal.
CAT. Franquesa. ESP. PORT. Franqueza. IT. Franchezza. (chap. Franquesa, franqueses. Ara me ve al cap una masada que ña a Horta de San Juan, que se diu la Franqueta. Es un puesto mol majo per a rostí carn del Lilo, si es que dixen, agarrá aigua a les fons del camí, fé excursions, etc.)
6. Franc, s. m., franc, monnaie.
Per lo pretz e la soma de detz francs.
Terrier de la Confr. du S.-Esprit de Bordeaux.
(chap. Per lo preu y la suma de deu francs.)
Pour le prix et la somme de dix francs.
Per lo pretz et soma de tretze francx.
Tit. de 1468. Bordeaux, bibl. Monteil.
Pour le prix et somme de treize francs.
ESP. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs.)
7. Frances, s. m.. Français.
Quar li Frances no son Gasco.
(chap. Perque los fransesos no són gascons; y los Gascón no són fransesos, sino alguns de La Codoñera, Valderrobres, etc.)
A. Daniel: D'autra guisa.
Car les Français ne sont Gascons.
E 'l li a en Frances durament demandat:
“D'on iest tu natz, vilhart?”
Roman de Fierabras, v. 2698.
Et il lui a demandé durement en français:
“D'où es-tu né, vieillard?”
CAT. Francesc (N. E. Como el nombre Cesc, Xesc, Xisco, Xiscu, Francisco, Paco, Paquito, Curro, y los de mujer.)
ESP. Francés. PORT. Francez. IT. Francese. (chap. Fransés, llengua fransesa.)
8. Franquir, v., affranchir.
Que m devria, s'ieu era sers, franquir.
Lanfranc Cigala: Tant franc.
Qui me devrait, si j'étais serf, affranchir.
ANC. FR. Fussent franchi de leur propres segneurs.
Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 142.
9. Affranquiment, s. m., affranchissement.
Aquest affranquiment... ei faig.
Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.
(chap. Hay fet este afranquimén.)
J'ai fait... cet affranchissement.
Als quals aquesta presen remissio et affranquiment toca.
Tit. de 1390. DOAT, t. CXLIX, fol. 27.
Auxquels cette présente rémission et affranchissement touche.
10. Afranquir, v., affranchir, apprivoiser, adoucir.
Afranquir sas possessios.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131.
Affranchir ses possessions.
S'ieu te donei un meu serv per so que tu l' afranquisses, anquara l'aias tu afranquit, eu lo posc demandar. Trad. du Code de Justinien, fol. 24.
Si je te donnai un mien esclave pour ce que tu l'affranchisses, encore que tu l'aies affranchi, je le peux demander.
Dona, leos ja s' afranquis.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Dame, le lion incessamment s'apprivoise.
Fig. Vos afranquis merces vas me.
Berenger de Palasol: De la gensor.
Merci vous adoucit envers moi.
Part. pas. Car mais val paubre afranquit
No fa 'l servent trop enrequit.
Car plus vaut pauvre affranchi que ne fait le servant fort enrichi.
CAT. Afranquir. (chap. Afranquí: afranquixco o afranquixgo, afranquixes, afranquix, afranquim, afranquiu, afranquixen; afranquit, afranquits, afranquida, afranquides.)
11. Afranquezir, v., affranchir.
Part. pas. Fig. Afranquezit de la servitut del dyable.
V. et Vert., fol. 33.
Affranchi de la servitude du diable.
12. Afrancar, v., affranchir, adoucir, amollir.
Ei afrancat per tots temps Guillem Gautier.
Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.
J'ai affranchi pour toujours Guillaume Gautier.
Afranca lo cor, e l'esmov a far be. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Adoucit le coeur, et l'excite à faire bien.
ANC. CAT. ANC. ESP. Afrancar. IT. Affrancare. (chap. Afranquí. Imache de Francho Nagore Laín.)
Franger, Franher, Fraingner, Frainher, Frainer, v., lat. frangere, briser, rompre, casser, séparer.
Franger i podetz mil bastos.
Giraud de Borneil: Obs m' agra.
Casser y pouvez mille bâtons.
Lo fais dels fruz frain los rams.
(chap. Lo feix, pes, dels fruits trenque les rames.)
Trad. de Bède, fol. 35.
Le faix des fruits rompt les rameaux.
On plus chai d' aut pretz, plus fraing e pesseya.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Où plus tombe de haut mérite, plus il se brise et se met en pièces.
Ieu d' amor non ai poder que m frangna.
Aimeri de Peguilain: En amor trop.
Je n'ai pouvoir que je me sépare d'amour.
Anc no s frais
S' amors, ni no l' a en biais.
Bertrand de Born: Domna puois.
Oncques son amour ne se brisa, ni elle ne l'a en biais.
- Enfreindre, ne pas observer.
Fig. No il fraissi son mandemen.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui enfreignis son commandement.
Aquels que franheran las festas. Cartulaire de Montpellier, fol. 181.
Ceux qui enfreindront les fêtes.
- Adoucir, fléchir.
Dregz es que domna s franha
Ves selui qu' a cor d'amar.
B. de Ventadour: Estat ai cum.
Est juste que dame s' adoucisse envers celui qui a coeur d'aimer.
Part. pas. Entiers ni fragz non seria.
B. Martin: D' entiers vers.
Entier ni rompu ne serait.
Manta testa fracha.
(chap. Molta testa fracturada, chafada, trencada, badada, esbadocada; Mols caps fracturats, chafats, trencats, badats, esbadocats, etc.)
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Mainte tête cassée.
Subst. A triar lo fraich del entier.
Marcabrus: Doas cuidas.
A trier le brisé de l'entier.
ANC. FR. Fraindre lances et peschoier.
Roman de Rou, v. 6735.
Cuidiez vos qu'il fraingnent la pes?
Roman du Renart, t. I, p. 71.
Homs ne doit freindre ne desjoindre
Cels q'asembler velt Diex et joindre.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 34.
ANC. ESP. Frañer, frangir. IT. Frangere.
2. Frascar, Fruschar, v., briser, rompre, casser, déchirer.
Lansas frascar, escutz traucar, e fendre
Elmes brunitz.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Briser lances, trouer écus, et fendre heaumes brunis.
Cui el fier escreventa, o s' asta fruscha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Il renverse celui qu'il frappe, ou rompt sa lance.
Malvestatz franh e fruscha.
Marcabrus: Belh m' es quan.
Méchanceté casse et brise.
Mas l'ira del mal temps frascat lur a la vela. V. de S. Honorat.
Mais l'ire du mauvais temps leur a déchiré la voile.
3. Frangible, adj., frangible, fragile.
Frangible, quar sa granda siccitat corrump sa ductibilitat.
Arena es... frangibla de leu en partidas no numerablas.
Eluc. de las propr., fol. 192 et 183.
Frangible, car sa grande siccité altère sa ductilité.
Arène est... frangible facilement en parties innombrables.
ESP. Frangible. PORT. Frangivel. IT. Frangibile.
4. Frangibilitat, s. f., frangibilité, propriété des corps frangibles, fragilité.
Quan es fondut, a ductibilitat; mas freg et dur,... frangibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Quand il est fondu, il a ductilité; mais froid et dur,... frangibilité.
IT. Frangibilità, frangibilitate, frangibilitade.
5. Fraccio, s. f., lat. fractio, fraction, brisure.
La qual obliquitat apelam fraccio de rach.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Laquelle obliquité nous appelons fraction de rayon.
CAT. Fracció. ESP. Fracción. PORT. Fracção. IT. Frazione.
6. Fracha, s. f., fracture, brisure, cassure.
A pres fracha que anc no pres tal.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.
A reçu fracture que jamais il ne reçut telle.
7. Fractura, Frachura, s. f., lat. fractura, fracture, brisure, cassure.
Fractura en la coyssa.
(chap. Fractura a la cuixa.)
Fractura del os.
(chap. Fractura del os; Segons lo sompo de Pininfarinetes, hauría de escriure en apóstrofes, de l'os, com en fransés. Este tonto inútil aragonés catalanista hauríe de lligí una mica mes y no pedre tan tems online en perfils falsos repetín com un papagayet o loret la mateixa cantinela.)
Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 56.
Fracture à la cuisse.
Fracture de l'os.
Si com, ses frachura faire,
Vai et ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Dona dels angels.
Ainsi comme, sans faire brisure, quand le soleil luit, le rayon va et vient par la fenêtre voisine.
CAT. ESP. PORT. Fractura, IT. Frattura.
8. Frachissa, s. f., jointure, articulation.
Las frachissas dels detz de las mas.
(chap. Les juntes, articulassions, dels dits de les mans.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
Les articulations des doigts des mains.
9. Franhadura, s. f., fracture, cassure, brisure.
La franhadura liaretz
Ab un fil.
(chap. La fractura lligaréu en un fil.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lierez la fracture avec un fil.
10. Fragment, s. m., lat. fragmentum, fragment.
Si... ha fragmentz de hos, extratz totz aquels que podes.
Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Si... il y a fragments d'os, extrayez tous ceux que vous pouvez.
CAT. Fragment. ESP. PORT. Fragmento. IT. Frammento. (chap. Fragmén, fragmens; v. fragmentá)
11. Fragil, Fragel, adj., lat. fragilis, fragile, faible.
Nos avem aquest tresaur en fragels vaycels.
Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens.
Nous avons ce trésor en fragiles vaisseaux.
Tant era viellz e fragel, per lo gran temps c' avia. V. de S. Honorat.
Tant il était vieux et faible, par le grand âge qu'il avait.
Fig. Mortals es e dechables e fragils. Trad. de Bède, fol. 16.
Est mortel et périssable et fragile.
Mout tenc per fol son sen e per fragil.
Folquet de Lunel: Tant fin' amors.
Moult je tiens son sens pour fol et pour fragile.
ANC. CAT. ESP. (frágil) PORT. Fragil. IT. Fragile. (chap. Frágil, fragils; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; débil, debils, débiles.)
12. Fragilitat, s. f., lat. fragilitatem, fragilité, faiblesse.
Fig. La fragilitat de la carn. Liv. de Sydrac, fol. 21.
La faiblesse de la chair.
(chap. La fragilidat, debilidat de la carn.)
Considerans la humanal fragilitat.
Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 1.
Considérant la fragilité humaine.
Reconoyssen sa fragilitat. Eluc. de las propr., fol. 6.
Reconnaissant sa fragilité.
ANC. CAT. Fragilitat. ESP. Fragilidad. PORT. Fragilidade. IT. Fragilità, fragilitate, fragilitade. (chap. Fragilidat, fragilidats; debilidat, debilidats; fluixera, fluixeres.)
13. Fragileza, s. f., fragilité, faiblesse.
Fig. Tos temps deu regardar sa fragileza. Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit toujours regarder sa faiblesse.
IT. Fragilezza.
14. Afragner, Afraigner, Afranher, v., briser, soumettre, fléchir, apaiser, calmer.
En autr' amor non puesc mon cor afragner.
Albertet de Sisteron: Mout es.
A autre amour je ne puis soumettre mon coeur.
En que s' adoussa e s' afranh
Lo mals qu' ai per fin' amor.
Giraud le Roux: A ley de bon.
En qui s'adoucit et s'apaise le mal que j'ai par pur amour.
Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna.
Aicartz del Fossat: Entre dos reis.
Par quoi l'affaire s'avance et ne s'apaise.
IT. Affragnere.
15. Afrai, s. m., débris, rupture.
Fig. Leu dechai
L' amistat, e torn en afrai.
Giraud de Borneil: Tos temps me.
Facilement l'amitié déchoit, et tourne en rupture.
16. Esfranger, Esfranher, Esfraingner, Esfrainher, Esfrainer, Effranher, v., détruire, rompre, briser.
Fig. Lo compraire vol effranher la covenensa.
(chap. Lo compradó vol rompre, trencá la conveniensia, l' acord, lo pacte.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
L'acheteur veut rompre la convention.
Que n' esfrangna la tregua.
Saïl de Scola: Gran esfortz.
Que j'en rompe la trêve.
Part. pas. Non pert pois sa forsa ni non es efragz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
Ne perd après sa force ni n'est rompu.
Mas si el dis denant VII garens que el volia que valgues aquel divizemens, ben es effraigz, si el ordenet pois las soas causas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
Mais s'il dit devant sept témoins qu'il voulait que ce partage valût, il est bien rompu, s'il ordonna après les siennes choses.
ANC. FR.
Ne mur tant aut, qu'à la terre n' enfragne.
Monin, Roman de Roncevaux.
IT. Infragnere.
17. Effranhement, Enfrangement, s. m., infraction, dérogation, interruption.
Senes degun effranhement. Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 190.
Sans aucune infraction.
(chap. Sense cap infringimén, infracsió; v. infringí.)
O gardaria ses enfrangement.
Tit. de 1307. DOAT, t. CXXIV, fol. 84.
Observerait cela sans infraction.
Gardar e tener a totz temps, ses tot effranhement.
Tit. de Périgord de 1271.
Observer et tenir à toujours, sans aucune interruption.
Ieu ai peccat en effranhemen de mos votz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 173.
J'ai péché en infraction de mes voeux.
18. Enfractio, s. f., lat. infractio, infraction.
A... gardar sens deguna enfractio.
Tit. de 1412. DOAT, t. CXLVII, fol. 222.
A... observer sans nulle infraction.
CAT. Infracció. ESP. Infracción. PORT. Infracção. IT. Infrazione.
(chap. Infracsió, infracsions.)
19. Defragner, v., rompre, casser, estropier.
Part. pas. fig. Mas quar iest vielhs e defrags.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Mais parce que tu es vieux et cassé.
Substantiv. Exceptat deffrach.
Tit. de 1313 et de 1326. DOAT, t. XXXVIII et XXXIX, fol. 182 et 43. Excepté estropié.
20. Refranher, Refragner, v., tempérer, adoucir, soulager.
E 'l rossinholet el ram
Volt e refranh et aplana
Son dous chantar, e l' afina.
G. Rudel: Quan lo rius.
Et le rossignol sur le rameau roule et tempère et polit son doux chanter, et l'épure.
El malautes, quan se planh,
Si no 'l val, si s' en refranh.
Arnaud de Marueil: Mout eron.
Le malade, quand il se plaint, si ne lui vaut, pourtant s'en soulage.
Ab que m conort e m refranh.
Giraud de Borneil: Si 'l cor no m.
Avec quoi je m'encourage et me soulage.
ANC. FR. Que vos vantises et haulx parlers veuillez refraindre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 84.
Quand ce oy li emperères si refranist I poi de se ire.
Chronique de Cambray.
PORT. Refranger. IT. Rifrangere.
21. Refraccio, s. f., lat. refractio, réfraction.
Quan si ajusto en loc de refraccio.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Quand ils s'adaptent en lieu de réfraction.
CAT. Refracció. ESP. Refracción. PORT. Refracção. IT. Rifrazione.
(chap. Refracsió, refracsions; se diu aixina perque se fracturen, trenquen los rayos de llum.)
22. Refranh, Refrim, s. m., refrain, fanfare.
Chans e retins, dousas votz e refranhs.
E. Cairel: Lo rossinhols.
Chants et roulades, douces voix et refrains.
De trompas refrims.
(chap. Fanfarries de trompes, trompetes.)
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Fanfares de trompes.
Dansa es us dictatz gracios, que conten I refranh, so es I respos solamen. Leys d'amors, fol. 40.
La danse est une composition gracieuse, qui contient un refrain, c'est-à-dire une réplique seulement.
CAT. Refrá. ESP. Refrán. PORT. Refrão. IT. Refreno. (chap. Refrán, refrans, tros que se repetix a una cansó; fanfarria, fanfarries.)
23. Refranhamen, s. m., soulagement.
Quar fis amicx a gran refranhamen
Quant au si dons lauzar et enantir.
Aimeri de Bellinoi: Aissi col pres.
Car fidèle ami a grand soulagement quand il entend louer et exalter sa dame.
24. Refrandres, s. m., adoucissement.
Jois e repaus e sojorn er refrandres.
Guillaume de S. Didier: Lo greus desir.
Joie et repos et plaisir sera adoucissement.
Frapar, v., frapper.
Son venguts sailhir per frapar sur lo dit sety.
Volria salhir dessus per frapar.
Sur lo dit Bocard et sas gens son anats frapar.
Chronique des Albigeois, col. 11, 12 et 43.
Sont venus sauter pour frapper sur ledit siége.
Voudrait sauter dessus pour frapper.
Sur ledit Bouchard et ses gens sont allés frapper.
ANC. CAT. Frappar. IT. Frappare.
Frau, s. m., lat. fraus, fraude, fourberie, fausseté.
L' un ab forsa, l' autr' ab frau.
Raimond de la Tour: Ar es dretz.
L'un avec force, l'autre avec fraude.
Adv. comp. Gent e covinent e non a frau.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Bien et convenablement et non en fraude.
Cofonda Dieus la lengua
Que ditz a frau ni a saubut.
Rambaud d'Orange: Er quan sembla.
Que Dieu confonde la langue qui parle en secret et en public.
Baisson joi a present et a frau.
P. Vidal: Drogoman. Var.
Abaissent joie à découvert et en cachette.
CAT. Frau. ESP. PORT. IT. Fraude. (chap. Fraude, fraudes; v. defraudá.)
2. Fraudament, s. m., fraude.
Per tolir plusors fraudaments et engans.
Statuts de Provence. BOMY, p. 13.
(chap. Per a toldre : traure, evitá fraudes y engañs.)
Pour ôter plusieurs fraudes et tromperies.
IT. Frodamento.
3. Fraudulent, adj., lat. fraudulentus, frauduleux.
Es fraudulenta. Doctrine des Vaudois.
(chap. Es fraudulenta. Estos textos dels Vaudois són del añ 1100 y anteriós; encara se parle este romans a Suiza, Vaud, se li diu romanche.)
CAT. Fraudulent. ESP. PORT. Fraudulento. IT. Fraudolente, fraudolento.
(chap. Fraudulén, fraudulens, fraudulenta, fraudulentes.)
4. Fraudulenment, Fraudulenmen, Fraudulentament, adv., frauduleusement.
Violenment o fraudulenment.
(chap. Violentamen o fraudulentamen.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 32.
Violemment ou frauduleusement.
Fetz partir fraudulenmen l' emperador.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 165.
Fit partir frauduleusement l'empereur.
Servir fraudulentament a las idolas. Doctrine des Vaudois.
Servir frauduleusement aux idoles.
CAT. Fraudulenment. ESP. PORT. Fraudulentamente. IT. Fraudolentemente, fraudulentemente. (chap. Fraudulentamen)
5. Fraudar, v., lat. fraudare, frauder, frustrer.
Part. pas. Per sos devers fraudatz e no pagatz. Cout. de Condom.
Par ses dettes fraudées et non payées.
ANC. ESP. PORT. Fraudar. IT. Fraudare.
6. Defraudar, v., dépouiller, frustrer.
Part. pas. Car lo senhor i es defraudatz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Car le seigneur y est frustré.
Que ly efans no sian deffraudat de lor leyal part.
Cont. de Saussignac, de 1319.
Que les enfants ne soient pas frustrés de leur part légale.
CAT. ESP. PORT. Defraudar. IT. Defraudare. (chap. Defraudá: defraudo, defraudes, defraude, defraudem o defraudam, defraudéu o defraudáu, defrauden; defraudat, defraudats, defraudada, defraudades. Defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores.)







