Mostrando las entradas para la consulta abella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XV.

SEGLE XV. 
(Aquí se apropia de autores de otras naciones, como el Reino de Valencia, 
como ha hecho en siglos anteriores)
Abella, Pere d'. - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de.
- Boxadors, Andreu de. - *Bover, Ramon. - Crespí de Valldaura.
- *Cardona, Ramon de. - Diez, Roderich. - *Estrús, Bernat.
- Eril, Arnau d'. - Stanya. - *Ferruix, Gabriel. - *Ferrandis, Vicens.
- Ferrer, Francesch. - (Fenollar, Scrivá) (Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.) - Febrer, Andreu. - Fogassot, Joan.
- Ferrando. - Figueras. - *Garau, Joan. - *Guiot, Dionís.
- Galbany, Pere. - Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem. - Gralla, Martí.
- García, Martí. - Guerau, Franci. - Jordi de Sant Jordi. - Lull, Romeu.
- March, Ausias. - Masdovelles, Pere. - Masdovelles, Berenguer.
- Masdovelles, Joan. - Moncada, Huch de. - Moreno, Joan. - Navarro.
- Oliver, Francisco. - *Portells, Baltasar. - Perot, Johan. - *Pastor, Simón. - *Puentull, Joan. - Perez, Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere.
- *Roiç, Lluis. - Roig, Jaume. - Requesens, Lluis. - Rocabertí, Vescompte de. - Roiç de Corella, Joan. - Rocafort, Joan. - Ramis.
- *Sessellas, Blay de. - *
Spanyol, Benet. - Sors, Lleonari de. - Safonit, Jaume. - Stela, Comenador. - Sunyer, Mossen. - Serra, Bernat.
- Serradell de Vich. - Çavall, Ramon. - Torroella, Pere. - Traffort. - *Urgell.
- *Vinyoles, Narcís. -*Viana, Carles de - *Vilagut. - *Valterra.
- *Vilarrasa, Lluis de. - Valmanya, Antoni de. - Verdú. - Via, Francesch de La.

PERE D'ABELLA. 

Pus axí 't plau ta bandera stendre 
é divulgar ça e llá los secrets 
de tu e mi qui 'm son estats retrets 
ben' he rahó que jo 't dega rependre 
e dar castich perque altra vegada 
ton parlar franch no sia abandonat
...
car veure pots que comets gran errada. TORNADA. Aldonça prous Deus vos ha dotada col solell bell retent gran claradat á quantes son passats de gran beldat entenets be la coble é la tornada. MOSSEN AVINYÓ. Com á forçat m'hauré de vos partir pus no 'us ve be aceptar mon servey, cert á mon grat me convendrá morir e morint prest se que pendré remey. Lo cor mesquí qui no pot soportar l'enuig é dan que 's veu aparellat d'açí avant me veuré apartat de tot delit pus me voleu matar. TORNADA. Altas de sort d'aquí no 'm partiria mes trobme tal qu'he ja perdut lo cest e mes amar jamay no fuy tan lest mes los afanys l'entendre meu desvia.
---------
Lohar cascú segons lo seu merexer es lo degut, posant á part tot vici, dient lo ver, james pot ser dit nici, si be 'l voler á molts lahors fan crexer per adquirir alguna benvolença han prontitut en fer semblant desorde, á mi no 'm plau seguirlos en tal orde que fos jutjat de poca conaxensa. TORNADA. Altas de sort qui 'n te la pens cofesa é 'm dona dan é dolor infinida tal vida 'm plau mas crech que preterida será molt prest si donchs no m'es defesa. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Lo molt voler jo crech no 's pot compendre. (Ab tornada.) II. No perque cert a tot lo mon no sia. » III. Pus bona sort de mi tots jorns s' absenta. » IV. D'amor me clam del interes que prench. » V. Nou pensament es present á la pensa. » VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.) VII. A molts compren qui prenen entrenyor. » VIII. Tots mos delits en un punt volguí perdre. » ----------
NA TECLA DE BORJA. (I) 

Oides vostres rahons belles 
bon Mossen March á qui 'm coman 
responch vos breu al que dit han 
segons juhí que fas d'aquelles. 

Mòlt poch estim lo que en mí es 
mes puix forçat es lo meu dir 
al qui dirá «mes val que 'm mir» 
jo li comdampne lo procés. 

Pero si parle lo revés 
de veritat mudant camins, 
á vos remet los meus juhins 
que sou de tots lo mes entès. 

(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué
la obra que 's tè á la vista en resposta á una demanada que li feu lo poeta Mossen Ausias March, demanada que 's troba al cap d'avall dels cants d'amor del mateix y que comensa aixís: Entre 'ls ulls é les orelles jo 'm trob un contrast mólt gran... ------------ MOSSEN CRESPÍ DE VALLDAURA. (En lloansa de la vila de Morella.) Ab tota llealtat Morella. may son fort valor amolla, puix la Germania folla fonch tan perseguida d'ella. De Valencia es maravella y de tot lo mon espill, no ha concebut traidor fill, perque en observar les lleys y la obediencia dels reys no repara en lo perill. (1) (1) Lo catalá d'aquesta composiciò apar moderna (perque es valensiá); mes no 'u semblará tant si se té en compte qu'es son autor de últims del segle y si se l' compara ab lo catalá de Anselm Turmeda. RODERICH DIEZ. (Díez) Si be jo crech la veritat sentí mon bon amich del cas que demanáu la mia ma á la vostra rescriví lo sentiment que de ma pensa trau. Cascú dels dos amants vol ser amat complidament del altre sèu volgut lo gran recel de serhi decebut los fa causar lo desdenyós combat. A vos confès é 'us dich lo que jo viu no ha mòlt temps portant d'amor la jou la passio que fa que l'hom no riu no cal ser gran l' endici que la móu e confiant del bon comport d'amor sempre veig hom en altra part vexar car un tal fet tantost fa declarar quant de voler habita dins lo cor. Duptar no 'us cal si 'l Terenci llegiu menys de glosar á la lletra veuréu solució al dupte que escriviu si bè notáu lo que d'ell compendréu. Les ires, dix e axi 'u declará, de 'ls namorats es integració del be d'amor é la perfecció la voluntat axí la senyalá. SEGUIDA ENDREÇA. Vos molt discret e honest capellá del que 'us he dit segons ma entenció sumar podéu esta conclusió, que zel d'amor es qui la brega fá.
OBRAS D'EST POETA. I. De vuy demá fent via lo temps. II. Una danza que per responament tè ests versos: qui pert son temps es be orat e ple de molta grossería; aço dich per l'enamorat qui desamat ama s'aymía. ARNAU D'ERIL. O tu traidor é com poguist donar per suspitós lo princep de valor? car de bontats es vuy cabdels e flor: ta malvestats te fa guinardejar .... O tu traidor pus veus que jo t' apell per tan vill hom, com no serques senyor e jutje gran que 's preu de sa honor hon jo e tu provém la nostra pell? Car jo't promet que't seguiré dins França per so qui n'han molt millor la usança de fayt d'armas mostrant cavelleria, per çó vull en seguir aycella via. O tu traidor quant m'aurás agut jutge e sertament auré de leys jornada, no 't falliré á la taula jurada, ans mon martell ferrá desus l'enclutge ab gran plaser ez ab trop gran desduyt, mas tu m'aurás tot primer salconduyt ez ab aysó lo gatge 's complirá: allí veurém qui bon dret mantendrá. E que l'arnès sia de nostre grat sens refusar e sens tornar á mida, lança, coltell, spasa ben fabrida
….
atxe pesant o que 'n sie laujera
…..
O tu traidor, be sabs que Ferriol t' ha ensenyat man bel colp é repich mes lo teu cor flach, cobart e manich non ha sofert c' hom ne veses un vol. Dins lo palau de la flor Margarida gran assaig fist pera duptant la dita, no est gosat exis de Barchinona, Bacallar fat com est tan vill persona.
----------
STANYA. Rich sò d' enuigs é pobre de conort. Luny de tot be abundant en dolor desventurat é malcontent d'amor essent jo viu vos dich que ja so mort. No trob remey ni se á qui m'acost ne passe temps en res que pler me sia perque am mes la mort que 'm sia tost que viure luny de vos qui sou m'aymia. O trist de mi catiu en mala sort e corregut de molts mals é tristor desventurat e mal content d'amor essent jo viu vos dich que ja so mort. --------- FRANCESCH FARRER. Qui veu present lo que may no ha vist per novell cars lo cor fa mudament e tal se fa del que no veu e vist que com si veu desije ser absent, aytals afers experiments los mostra que diu lo ver de quant cascú ignora desplegant lo estel fen bella mostra del gran Soldá per lo canal á fora dilluns matí á déu d'agost comptant MCCCC e quaranta quatra (10/8/1444; San Lorenzo, Sant Llorenç) de Sent Lorenz lur festa celebrant ben ordenats seguint la hu al atra la gent subtil qui viu la multitut de tantas naus germás e galeassas qu'en nombre son contat vist e sabut huitanta cinch entre bonas e lassas. Plors, crits e plants sentí de fills e maras, e mólts marits dólres ab sas mullers, tal per sforz mostraven bellas caras qu'era diverz lo cor de lurs volers. Lo mestre gran sentint un tal desordre pren en la ma lo anyell ab sant Johan é diu: «O fels vosaltres de mon ordre Deu no permet que rebe mal ne dan. «Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi. .. Gran colp de gent e crits per las murallas las defensant ab colobrines prou y ells tambe de fletxes sus que palles tiren los caus a nostra part ço nou.
…....
La nostra gent pren ánimo tant gran que pèls terrats dressen sons e cansons.
…....
Audaces fortuna juvat timidosque repellit. Y aqui sonen bombardes e balestas trons e trepig, de fletxes gran remor, molts son nafrats per lo cors, qui per testas molts cavallers e altra gent de be: qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal ixen al camp e allí ab l'altre 's te, ans Mahomet altre sent Jordi val, colps de bastons de lansas e coltelas los uns nafrats los altres cauhen morts.
….
Qui baptizatus fuerit, salvus erit; qui non, condemnabitur.
Un gran ajust de vells e hoc de vellas
minyons en bras e donas desfrenadas infinitat de ninas é donzelles contritament, molt escabellonadas hi a peu descals uns van á Nostra Dona qui á Filerm, tals á Sant Agustí, e gran part d'ells á molta sgleya bona qu'en Roda ha; veuriels tots allí agenollats ab lagremes per cara (e gemegant) tots deyan e plorant à gente pagana libera nos Domine. .... Vist per tots ells lo mal aculliment foren d'acort d'anar ans que morir, tres jorns apres sens fer lo manament del gran Soldá fan los mes recullir tendes, arnès, bombardas e lals tot ... e ab bel mitjorn divendres ells se'n van ben ordenats la volta de Turquía Quid gloriaris in malitia quae potens es iniquitate? ------ Aveu lexat ut, re, mi, fa, sol, la pera enfingir dehá ¡cuerpo de Dios! vos bon galan más sou dels de cassá del que 's detras feu cara pera vos et finis est convertere Bernat cloeu los pits e alargau las faldas si no feu tal per eixir de pecat vos ne sentrèu de fredas e de caldas. Ante quam gallas cantet vos negás amich á Deu leixant en la carrera, apres penjás l'habit en la figuera diacá sou qui 'us absol de tal cars; tornáu Bernat al quirieleyson si vinctum es vestitum... voléu é no 'us cureu d'atenyer Absalon que 'l facistol se dol de vostra veu. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Obra que comensa: Vuit letras son á la mitat vocals. II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís: O be 's despit e gran dolor oir parlar à mòlts d' amor, e no tenir que metre 'n joch, etc. y acaba: e cadescú tornant se 'n va hon lo voler mes li digué mas l' hu á l' altre promaté que 'n semblant cas no falliria ans que tostemps loaria esta vida esser bona dir tos temps mal de mala dona.
Figura tambè en La questió de Pere Torroella, y en ella hi tè una esparça que comensa : Si dona al mon s'ateny per ben servir. ---------
Cobles

ANDREU FEBRER. 

Fragments de la traducció de la Divina Comedia. 

INFERN, C. 1. 

(Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura, ché la diritta via era smarrita. Catalá o catalana, si entens este texto es perque parles italiá.) En lo mig d' el cami de nostra vida Me retrobi per una selva escura, Que la directa via era fallida. Ay! quant a dir qual era es cosa dura Esta selva selvatge, aspera e fort, Quel pensament nova por me procura Tant amargant que poch es pus la mort! Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé Diré l' als que hi descobri mi record. lo no scé be redir com hi entré, Tant era ple de son en aquell punt, Que la vera via io abandoné. Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt Hon termenava aquella escura vall Qui m'havia de por lo cor compunt, Guardé en alt e vi 'l sender qui sall Pus alt vestit ia d'els raigs d'el planeta Qui mena hom dret per cascuna call. Llavores fon un poch la pahor queta Qui 'ns en lo llach del cor m'era durada La nit avant, ab pietat estreta, E axi com cell qu'ab elena afanyada Ix d'el pelec for d'el mar a la riva, Mira l' aygua perillosa e malvada, Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva Se regira a remirar lo pas Qui no lexa jamay persona viva; E reposat un poch lo meu cors las Pris lo cami per la playa deserta Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas. E vets vos quasi al començar de l'erta Una llonçaparda presta e lleugera Qui d'un gay pel virat era cuberta. E no 'm lexava ans m'anava primera. Empatxant me tan fort lo meu camí, Que mantas veus fuy per tornar arrera. Temps era d'el principi del matí; E'l sol muntava ab aquestas senyals Qu'eran ab ell lla com l' amor diví Mogué primer les coses mundanals; Si com fo be d'esperar occaysò La gaya pell de semblants animals L'hora d'el temps e la dolça sazò; Mas no per tant que pahor no 'm fahés La vista qui 'm aparech d'un leò. Aquest sembla que contra mi vengués La testa alçant ab fam molt rabiosa Si que aparech que l'aer ne temés; E una lloba flaqua e bramosa Segons parech en la sua magreza Qui molta gent feu ya viura confosa. Aquesta 'm mes tanta de gravidesa Ab la pahor qu'eixia de sa vista Que io perdi tot l' esper de l' altesa. Et axi com cell que volenter acquista E ve en temps que tot perdre li 'n fa, Qu'en tot son cor se complany e s'entrista, Aytal me feu cella bestia lla Que venent me encontra poch a poch Me'n espenyia lla hon may sol no ha. EPISSODI D' UGOLIN. La boca sosleva d'aquell fer past Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell)? Als pels del cap qu'havia per darrer gast.
Puys comença: Tu vols qu'io renovell Desperada dolor, qui 'm prem lo cor, Ja pur pensant abans que parle d'ell. Mas s'il parlar meu deu esser labor qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou, Veurás parlar enssems mesclat ab plor. Io no sé qui tu es, ni per quin mou Es tu vengut ça jus: mas Florenti Ressembles bé veramen a qui t' ou. Tu deus saber qu'io fuy compte Ugolí, E aquest es l' arcevesca En Roger: Ara 't diré perqué son tal vehí. Que per l' afecte del seu mal saber, Fiant me d'ell, cert io fuy axi pres E pux fuy mort, ja dir no es mester. Pero cell que no pots haver entés, Ço es, en com la mia mort fo cruda, Ohirás et sabrás si m'ha ofés. Un breu pertus de dintra de la muda, Hon de la fam per mi titol s'es dat, E hon convé qu'encara altri s'encluda, Me demostra per un seu poch forat Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son Que del futur lo vel m'ha declarat. Aquest paria a mi mestre e don Cassant un llop ab llobetons al mont Per qui Lucha als de Pisa s'escon.
…...
…...
Quant fuy desper primer en lendema Plorar senti entre' el son mos fillols Qu'eran ab mi, e demanar del pa. Ah! ets cruel certes si ja not dols Pençant aço quel meu cor se pençava; E si no ploras, de que donchs plorar sols? Ja eram desperts e l'ora s'acostava Quel menjar nos solia esser adot; E per lo seu somni cascu duptava. E io clavar senti 'l portal dessot A l' orrible torre, hon io guardé En la cara mos fills sença dir mot. lo no plorava axi dins m'empedré; Ploravan ells, e Ancelmucio meu Dix: pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué? Per ço re no ploré, ne respos eu En tot cell Jorn, ne en la nit apres, Fins quen lo mon altre sol claror feu. E com un poch del seu raig se fo mès Al doloros carcer, e io scullí, Per quatre visatges lo meu messés. Ambduy les mans per dolor me mordí, Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa O per manjar, tantost llevarensí, Dien: pare, molt menys dolor sera Que tu menjes á nos, car tu 'ns donist Estes mesquines carns: despulléns ja. Calle llavores per no ferlos pus trist. Cell dia e l'altre estiguéren tots muts. Ay, dura terra, ay perqué no t' obrist! Mas pusqué fom al quart dia venguts Gaddo se gita a mi estés als peus. Dient: pare, ques que tu no m'ajuts! Aqui mori; e axi com tu m' veus Viu io morir los tres de u en u Entre 'l quint e 'l sext dia, hon cech e leus Iom pris a grapponar sobre cascu; Dos jorns los cridé pus que foren morts: Pus mes pogué quel dolor lo dejú. JOAN FOGASOT. Ab gemechs grans plors e sospirs mortals sentí les gents dolres per les carreres, plasses, cantons en diverses maneres los ulls postrats estant com bestials. Dones d'estat viu estar desfressades lagrimejant e batentse los pits, los infants pochs criden á cruels crits vehent estar llurs mares alterades. ¡O trist de mí quin fet pot ser aquest! ¿De quant ensá está axí Barcelona? L'arma ab lo cors de cascú se rahona : acte semblant no crech may sia lest. Clar de llurs ulls diluvi gran depara d' aigua tan fort que per terra 'ls decáu, i Ay! ¿qu'es axó, germans, dir me vulláu? Tots estan muts e guardant me en la cara. Creix mon dolor per tal capteviment, e de plorar los fiu prest companyía, molts esforsats perden la homenía, e cascú diu gemegant e planyent: O vos omnes qui transitis per hanch viam meam attendite et videte si est dolor sicut dolor meus. .... ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Obra que comensa: Infinits mals divisió 'ns aporta. II. Obra en 5 estr. y torn.: Rey virtuós senyor d'insigna terra. FERRANDO (1).
(1) Aquesta poesía en lo «Cansoner d'obres enamorades,» dú per títol: «Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando metge,» y al acabament te aquesta nota: «Ab la present obra guanyá joya.»
Tal indispost qual lo novell e tendre en la gentil é pulida sciença no recusant mon treball per apendre he preposat devant la reverença de tanta gent é molt singular plaça per manifest no lexant cobla alguna un petit vers qui en part satisfaça al qui saber vol d'adversa fortuna.
…....
TORNADA. Mare de Deu pus de tot be complida sou en lo cel qui es bell consistori redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.
FIGUERES. Lahors de sa senyora. Enteniment, saber ne fantasia, art, pensa, giny, rahó ne calitat no 'm basten may segons ma voluntat en dir los bens senyora que Deus guia sens vostra part, aquests son tals e tants que nunque 'm par un sol instant que 'l pensament no 'us port mon cors d' avant é la virtut qui s' diu aprensiva no 'm represent un lum enamorant tot mon sentit fins en l'entel•lectiva. TORNADA. Font d'honestat per legalment servir en fins açi la mia carn es morta Mas no son mors mon voler é desir ne l'arma cert qu' amantvos se deporta. Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una oració de 110 versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa aixís: Temps ha que visch pecant sens penedir, y la oració aixís: sobiran Deu Creador. PERE GALVANY. Pus vey lo mon es vengut en tal cas que leyaltat no n'es de fill á payre Pere, Joan volgra aver mort son fraire e l'hereter l'heretador al vas. Antechrist es qui ve de pas á pas guerres bastint, dols, afanys e desayre Dèus nos ajut e la Verge sa Mayre sino del tot nos te al Satan al ras per aquest mals ha Deus permes lo cas... JAUME GAZULL. (Tros del somni de Joan Joan.) Puix sabeu quant es cosa certa elles ab elles, y mes si son totes femelles tantost y son volent parlar de tot lo mon, en tot se meten; y si calláu, vos acometen per traure noves, y tostemps fan contres y proves sobre tot hom. ¿Y vos qué fèu? ¿Y l' altre com se troba huy? Y dir los mals de son vehí, de sa vehina. Y ara parlant de medicina donen remeys, y atlegant los furs y lleys, en tot se posen y en tota res diuen y glosen lo parer seu. Parlar del cel les ohiréu y de la terra. Ara de pau, adès de guerra, y del infern, y del estiu y del ivern, y sens afany vos contaran tot quant en l' any han comenzat, texit, ordit y acabat; tot fil per randa vos ho diran, sens donar tanda pera respondre. Y baix parlant sentí compondre tantes cosetes, que par que sien oronetes dins en lo niu, que si 'ls sou prop sol chiu, chiu bast á axordarvos: y si voleu aparellarvos ab ploma y tinta, veuréu entr' elles com s'hi pinta, y com s'hi juga d'un joch que 's diu á la fexuga, y com repiquen, y unes ab altres com se piquen del joch baxet parlant cubert y molt secret elles ab elles. Yo aguaytant y ohint los vols d'aquelles tant gran plaer prenia de mirarles, que desijí que 'ls meus cabells y celles fossen tornats en aquell punt orelles perque pogues mes atent escoltarles. Y estant axí, vent que 'l joch s'escalfava, creure podeu, qu'en tal cas no dormia, ans fonch descans, que molt me descansava, puix tant com mes la brega 's remesclava, tant jo millor major pedres cullia.
…..
«Senyores mies, trobaréu segons me par, alguns que solen ajuntar en certa casa d'un home de corona rasa eclessiastich, molt graciós y molt fantastich y molt sabut, y entre la gent molt conegut per excellent, de molt gentil enteniment y singular, Mossen Bernat de Fenollar ¿Be 'l conexéu?» - - «Senyora, sí, no 'us estronquéu passau avant...»
…..
Han altercat sobre los joves y los vells, qual de amor deu esser merexedor y mes amat, ni sin deu ser lo vell privat o mes en conte
…..
- «Digáunos donchs, senyora mia ¿y qui son ells? Digau ¿sabeu quáls son aquells que favorexen la part dels vells y desconexen la joventut? Digau, si Dèu vos do salut, de cadascú, los noms d'aquells de hu en hu: vejam qui son que des que crech lo mon es mon may ohí tal, ni questió tan desigual viu disputar.» - «Senyora, l' hu es Fenollar, lo doctor vell, Joan Moreno y Portell, y un Gazull, (Viscaí y Gasulla a Valderrobres, nom de un vi) lo Viscaí que te l'un ull desconcertat, y 'l que 'us he dit; es lo jurat Mossen Vinyoles. Caxa n'han fet de castanyoles ells de nosaltres
…..
y los que tenen ab los vells es lo jurat, y lo Moreno qu'es estat lo principal. Lo Fenollar ha fet egual lo joch á tots.
…....
Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y algunas altras. GUILLEM GIBERT. Ab dolor gran e fora de mesura vull jo dir part de una trista mort, ab dolor gran abundós en tristura vos denuncíu aquesta mala sort. Ab dolor gran passá d'aquesta vida al lloch etern lo príncep d'Aragó (1), ab dolor gran lo poble tot jorns crida molt fort plorant, dient: «Deu li perdó.» Ans que morís, espay de gran 'stona ell parlá clar ab un aire plasent; ans que morís, á tots de Barchinona recomená son fillet é sa gent. Ans que morís, ab gran humilitat volguè pregar tot hom li perdonás, ans que morís, prés derrer comiat á tots dient que algú no plorás. Apres d'açó, lo cap va inclinar juntas les mans loant lo Criador, apres d'açó, los ulls li viu tancar ab un sospir miráu quina tristor! Apres d'açó, l' ánima s'apartá dexant lo cors e montá se 'n á Dèu, apres d'açó, tot hom Jesus pregá dient: «Senyor es lo servidor teu.
…...

(1) Variant: lo exellent princep de Aragó.
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent nota : «A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla), any MCCCCLXI, (1461) reté la ánima á Deu omnipotent lo princep don Cárles (de Viana) de gloriosa memoria, en lo palau Real de la ciutat de Barcelona
TORNADA. Mare de Deu humil Verge María acudiu prest als qui 'us volem pregar Mare de Deu mateunos en tal via, qu'est mal divis del tot s'haje apartat. ENDREÇA. Genolls flectats de fin cor pregaria bons Cristians la Verge sense part genolls flectats, tot jorn reclamaria qu'en paradís nos vulla colocar.
MARTÍ GRALLA. Mossen Johan segons opinió d'aquells antichs, qui viu enamorat un sol delit es primer be comprat, absent enuig veus lur condició, si voluntat es causa de sentir vostre dolor e seny no 'us pot valer no 'us sé remey ans en mig desesper sinó en fuig d'açó quin pot fugir. .. TORNADA. Mon frare dols vostre amor no lexás ni 'l franch voler qui va per lo camí de conseguir aquell gentil matí qu'ella 'us dirá: “senyor guanya de mas.” Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta á una altra que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles. MARTÍ GARCÍA. Desconcertat d'aquell saber d'aquell art giny e maestría ab que solia vençre l'esforç e lo poder d'amor e fer ço que tot dia m'afavoria desgraciat fat é grosser.
…..
Certes mon fin cor e voler ma leyaltat é cortesía de 'l que 'm temia muyr per fael é verdader, e si mils morts perçó prenia als no diria ans ab esforç ferm e sençer ho defendria com se pertany d'un escuder.
…...
Despuys que so presoner de fortuna qui 'm te resclus en son carcer terrible hon cosa al mon finalment no m'ajude blasme, maldich, ma fortuna, 'l planeta, cella que m'ha per sa desventura portat en loch hon partra del cors l'arma res no pensant de ma part ne valença que soblement nos gir per lo contrari. TORNADA. Segurament tot revers e contrari que pas per vos menys de tota valença mi sent bastant mentre 'l cors m'atur l'arma quals no 'm sostè mes de vostra ventura. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Danza que comensa lo RESPÓS ab est vers: Adeu bon temps é bona sort, y la primera cobla ab est altre: O trist! é no deu sclatar. II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor.
FRANCI GUERAU. Si col malalt quant la febre 'l combat e de sa carn ix una gran calor per tot lo cors lo pren tan fort dolor que del ben star roman las é cansat tots los sentits perden sa libertat e lo bon juy es luny de son recort ab res al mon no pren algun deport pèl natural que 's forment alterat. Desige strems é quant li es contrari e variejant diu molt desvarions en son dormir tostemps ha visions no pren sabor en negun letovari e si molt prest son metge ordinari dantli remey no 'l trau del purgatori mor lo mesqui freturos d'adjutori ple d'entrenyor desert é solitari. TORNADA. Del viure meu en mans teniu la mida viure yo tant com senyora veuréu vida ab dolor soplich vos no 'm donéu hajáu mercé de mi qui 'us am sens mida. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa: Aquí porá doncella virtuosa. II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon cor sent causar. III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il-lumina. JORDI DE SANT JORDI. Tots jorns aprench e desaprench ensemps, é visch é muyr e fau d'enuig plaher, axí mateix fan del avol bon temps e vey sens ulls é say menys de saber, e no strench res é tot lo mòn abras, (1) vol sobre 'l cel e no 'm movi de terra, e ço que 'm fuig incessantment accás, e 'm fuig aço que 'm segueix é m'aferra. (1) E null stringo e tutto 'l mondo abraccio, e volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra. (Petrarca. - Sonet XC.) Lo mal no 'm plats e soven l'om percás, am sens amor e no creis ço que se, par que somiy tot quant vey pres ma fas, oy he de mi é vull altra gran be, e pertant call e avis menys d'oyr, de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia, e menjs sens fam e grat me sens pruhir, e sens mans palp e fas de seny follía. Com vull muntar devall sens que no 'm gir, e devallant puig corrent en alt loch, e rient plor é vellar m' es dormir, e quant so fret pus calt me sent que foch, e a dret seny jo fas ço que no vull, e perdent guany el temps cuytats mes tarda, e sens dolor mantes de vets me dull, e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
Colquant me leu é vestint me despull, e trob leuger tot fexuch é gran carch, e quant me bany me pens que no 'm remull, e sucre dolç me semble fel amarch, lo jorn m'es nuyt, é fas clar del escur, (el día me es noche) lo temps passat m'es present cascun' hora, e 'l fort m'es flach, e 'l blan tinc molt per dur, e sens faller me fall ço que 'm demora. No 'm part d'un loch é james no m'atur, lo que no crech ivarçosament trob, del qui no 'm fiu me tinch mòlt per segur, e 'l bax m'es alt, é l' alt me semble prop, e vaig cercant ço que no 's pot trobar, e ferma veig la causa somoguda, e lo fons gorch aygua sus prat me par, e ma virtut no 'm te prou no m'ajuda. Quant chant me par de que 'm prench udular, e lo molt bell me semble fer é leig, abans me 'n torn que 'm loch no vull anar, e no he pau e no tench qui 'm garreig, aço 'm ve tot per tal com vey encés, de revers fayts hay cert mont é natura e sent qui 'm so en lurs fayts tant empés que m'es forçat de viure sens mesura.
TORNADA. Prenga cascú ço que millor li es de mon dit vers reverçat d'escriptura e si 'l mirats al dret e al revés traure porets del ávol cas dretura. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Obra de 5 estr. ab doble torn.: Un cors gentil m' ha tant enamorat. II. Obra de 5 estr., tornada y endr. : Ajustat vey d' amor tot lo poder. III. Obra de doble torn.: Enyorament enuig dol é despit. IV. Obra de 5 estr. y torn.: Sovint sospir, dona, per vos de luny. V. Obra de 5 estr., torn. y endr. : D'aver lo mon é lo dret tal d'aymía. VI. Obra de 5 estr. y doble torn.: Ara ojat dompnas que 'us fan saber. VII. Obra de 9 estr. : Enuig enamich de jovent. VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d'amichs de bens é de senyor. IX. Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en mal loch. Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al condestable de Portugal, al tractar de aquest poeta: «compuso asaz fermosas cosas, las quales el mismo asonaba, que fué músico excelente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza: Tots jorns aprench e desaprench ensenmp. Fizo La pasion de amor, en la qual copiló muchas buenas canciones antiguas... ROMEU LULL. Cobbles de Romeu Lull scusantse d'un mal dit qu' era inculpat per una dama. Si 'us he mal dit visqué en lo mon Si 'us he mal dit | en pensar ni per obre no 'm do Deu bè | ni lo que li deman; si 'us he mal dit | quant fas me vingue en dan
visque en lo mon | trist, mal conten té pobre; (content é)
si 'us he mal dit | la cara 'm caiga sobre sens confessar | muyra com á dampnat; si 'us he mal dit | veurem puga orat en l' ospital | que james lo seny cobre.
Si 'us he mal dit | que mon servey pres sia en tot desgrat | sens haver galardó; si 'us he mal dit | hajen punitió per gran que fos | mes ne mereixeria. Si 'us he mal dit | l'ofensa tornaria tota en mon dan | pena dolò é dolors; si 'us he mal dit | james mercé de vos de mos treballs | haje la vida mia. Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos de tot mon cors | per malaltia greu; si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu tot fins al cap | que mans les menj á mossos. Si 'us he mal dit | tinga dolor al ossos tal que james | no puga reposar; si us he mal dit | al lobs donéu menjar la mia carn | á feres, corps é gossos. Si 'us he mal dit | tot hom de mí maldiga com de ribalt | que ten leix crim comet; si 'us he mal dit | me sia l'un ull tret é per lo cos | ma lenga se castiga; si 'us mal he dit | que 'm siau enemiga, lo mòlt que 'us am | me vinga en desamor; si 'us he mal dit | mos delits en dolor sien tornats | é pena per amiga. Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta, la mar me lans | puis cors mort no 'n consent; si 'us he mal dit | no sia penident de mos pecats | l' infern de mí 's contenta, si 'us he maldit | ….
tot sobre mí | vinga quant mal he dit;
si us he mal dit | de mi vingue 'n oblit com si mort fos | anys passats mes de trenta. TORNADA. Par é sens par | feu que no 'us desaçenta fals pensament | no prengau tant despit, sabut lo ver | será mon mal finit, de tants amichs | fareu gran delit sensa. Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Compte de Oliva qui mes loaria é millor la Sra. Na Francisca Rossa, metent per joya un diamant, responent per los mateixos rims. Compte senyor | puis virtut es la rama é de son fruyt | pren tema mon scriura dir quant mereix | la qu' honestat mes ama bellesa es gran | que 'n res no la desama es per les dos | de tots vicis desliura. La ploma prench | per fer vostre manar conplant ab rims | de qui virtut adora, ó trobadors | no vulláu mes tardar per esser tal | son virtuos obrar tant no diréu | que 'l ver no s'entrenyora. Natura volch | ça forsa fos finida units los tres | la fan que tan prospera no pot mes dar | de tots bens es remplida los aliments | ab aquella unida d'honor é seny | fan qu' es figura vera, repos saber | gest, gracia, bondat honest, costum | ab vergonya prudent l'ayre galant | ab lo parlar limat vells pensaments | en jovenil edat tant triumfar | la fan degudament. Quant mes la mir | tórbem los sentiments noves laors | tarden la mia má per lo mòlt grat | que prench en les presents les pervenir | fan aquelles absents lo meu delit | tots temps millorat va Dido, Saphos | Tyresi no feu Penelope | ni Judith ab sa mossa mes del que vos | haveu fet é faréu car vist es clar | de totes mereixéu prenguéu de vos | espill fins á la fossa. ENDRESSA Á LA DAMA. Actes d' honor | vos fan tenir tal cosa qu'apres la mort | 'ls cels triumpharéu per viure honest | felicitat hauréu com ho suplich | á nostre senyor Dèu. Obre fete per Romeu Lull intitulada LO CONSISTORI D'AMOR. L' alt trimphant | Cupido Deu d'amor (triumphant, triumfant) qu'en l'univers | te tanta senyoria per moltes gents | fet absolut senyor ell departeix | de grat lo seu tresor á quants li plau | sols pera cortesía mostra tenir | no poca felonia sol trist pensós | quant ab ell me n' aní en loch desert | plorant la pena mia cridant me dix: | «¿Que fas per esta via? e ¿de que 't dols | é clamas tant de mí?» Per oir dir | ell esser comprenguí ab' larch en ma | lo carcaix buyt portava los ulls velats | grans ales li miri per les senyals | tantost lo coneguí de murta al cap | núu ab garlanda anava com infant pech | mansuet me semblava á poch instant | me parech vell molt fer humil prostrat | li diguí: « ¿que manava?» tot temorós | irat ves mi 's mostrava com si volgués | de mi venjansa haver. Si com aquell | que conort ha mester ajuda gran | al temps mes necessari que 's veu en punt | qu'ha perdut lo poder los sentiments | libertat é saber y resistir | no pot á son contrari ne pres á mi | que lo tancat armar: obert me fo | donantme bon socors per qui creguí | me tractás de cossari son honor prest | se mostra voluntari: per remeyar | mos dolors suspirs é plor. Perque conech | penava per amors ab veu suáu | é cara riallosa tal me parlá: | «Perdona tas dolors no 't cal duptar | rahoném los dos oir de tu | me plaurá tota cosa acars te fiu | semblansa furiosa ensuperbit | te volguí refrenar mes com te viu | color tan dolorosa voltim á tu | ab semblansa amorosa. Digues ¿que vols? | ton plant vull escoltar.»
Yo qu' axi prest | por no 'm pogué deixar sfors prengui | per la sua valensa sentim la veu | encara tremolar pus acomens | ma querela donar fentli rahons | quant m'era fet ofensa per mòlt amar | ab cativada pensa la qu'ha mon grat | molt mes que totes val ella cruel | del tot vol ma perdensa puis consentiu | fer me tal asillensa sino de vos | de quí clamar me cal. Vos be sabeu | mon cor ferm é leal ab quanta fe | servint sempre millora des que 'm manás | mon servir li fos tal promesa 'm fes | donarme per senyal lo dols sguart | que 'm feu en aquella hora quan primer viu | tan singular senyora tinguí per cert | que viuria content que temps vinguès | sémblem' que degut fora per dolor gran | vaig cridant «via fora» per los carrers | orat me tè la gent.
Retrets no fas | que 'n sia penident per son servey | sol desige la vida puys li fos grat | mes del gran mal que sent fora de seny | perdut lo sentiment ma veu cridant | deuria esser oida donchs vos suplich | feu que sia xaudida hajáu mercé | no vulláu que mes dur car fins assí | tinch la pena per dida jamechs é plants | la llet que m' han nodrida e mes que may | mostre lo cor mes dur. Mes jo pus ferm | constant vos prench per mur met vos devant | per que 'm siáu defesa d' aquella fe | no 'us vull esser perjur si mester es | per vos morir no cur delliberat | tinch seguir tal empresa crueltat gran | e complida bellesa ab desamor | units son per mon dan feu que 'm vullau | donaume gran concesa fer pot quant vol | pis ferm la brida presa may leixarè | fins vensudes serán.» Entés mon dir | ple de pietat gran si bè de tot | res sacret no li era dolres mostrá | los ulls mullats li van tot piedòs | per tans greujes que 'm fan los portaments | d'aquella tan altera aixi respos: | «Faste promesa vera molt prest veurás | lo coll al jou tindrá qui tal te fa | sots la mia bandera no li valrá | la superba maná que mut costums | bé mester li será. PRESIDENT. Lo teu lament | sens par anujat m' ha molt sovint | oig á qui tal me demana altri ne tu | mes no m'enujará jutje 'us darè | ab consell just é sa qui' us oirá | dilums cada sepmana president fas | á dona castellana per mòlt saber | ab lo bon juy que te no veig qu'en res | la voluntat l'engana per la rehó | qu'ha presa per germana l'esperiment | me 'n dona tanta fé. CONCELLER. Per canceller | Na Bastida 'us daré vuida de pris | ab general entendre prevista en tot | reposat n' estaré tal la judich | per lo que d' ella sé sab, ben coneix, | prudent es per compendre, grans esfors pren | per veritat defendre, duptar no 'm cal | que no será fet tort hajáu per cert | qui s' vulla pot offendre james veureu | consenta lo dret vendre ni 'l interés | la fes mudar d'acort.
VICICANCELLER. Na Ribes vull | viuda de gran recort sia de grat | vicicanceller ella per honestat | que pren per son deport é tots amants | hauran á bona sort quants seguirán | virtuosa querella. Al viciós | tindrá sorda la orella no consentrá | que 'l haja lo 'us ell no hi pot entrar | qui viciós s'apella mes qui desig | d'honestat lo consella per que virtut | es fonament d'aquell. REGENT. Continent te | galant ayra novell entota antfa | la Rebolleda dama ab gran repós | honest discret é vell de gravitat | en sí porta 'l mantell senyora tal | que tot asçés desama ses obres son | conformes á la fama car per lo mig | son cami veig tenir manifest es | quant honor aquella ama son viure honest | abrassa la tal rama donchs per regent | d'ella 'm poré servir. ADVOCATS. Tres advocats | es master elegir en lo consell | que las causas rahonen la viuda cert | Tagamanent ofir l' altre Na Valls | car bo n'ha son bell dir Na Dionis Miquel | car be proponen totes ensemps | unides se consonen d'un parer seu | per defendre virtut no hi dupta algú | les orelles m'ho sonen advocarán | que 'ls vicis se confonen del natural | sens ley fará scut. ALGUTZIRS. A Na Berquer | te mòlt be merescut que d'algutzir | li sia dat l'ofissi animo gran | gosar saber stut vol aquell loch | ó gran solliscitut quant ser humil | é quan superbo, nici, l'altre será | de mon vot é judici viuda qu'es diu | Corbera Caramany molt diligent | favorable suspici regiran be | lo semblant exercici honradament | farán quant se pertany. PROPONEDORS. De tots amants | per interés é guany proponedors | de qualsevol requesta Na Sepmanat | vindra pendrá l'afany é no 'm oblit | de Na Vilademany per llur stil | cascu colrá sa festa puys que desig | en res no 's deshonesta enteses ja | tal pretestassió si voluntats | en aquells no va lesta en lo tal cars | la virtut será presta castich donant | é greu sumissió. JUTJE D'APELLAÇIÓ. E si per cars | no 'ls es feta rehó acorregut | m'ha la comptesa Lulla dará son juy | en la apellaçió contents serán | de quant per ella 's vulla discreció | es tota sa despulla actes prudents | la guien per lo bras que just parer | en mig d'ella s'aculla com se pot fer | que fruyt altre se 'n culla qu'honest é just | ab virtuòs percas. UXERS. Per ser sagur | que nangú no hi entrás dins en aquest | ajust de gent tan noble sinó l' amant | que per virtut amás é de son cor | tinguè tot vici ras car no 'es degut | sia publich al poble prench per uxers | las que conté ma coble Na Boschanes | ab saber mòlt espert senyora tal | que virtut es seu moble perque format | sia de dos lo coble l'altre será | Na Almugaver per cert. L' ARAUT. Com ordenat | hagué tan bell concert intitulat | d'amor lo consistori feu me vestir | sobre vesta de vert é com araut | no 'm tingue res cubert més me en la má | una verge de vori armes als pits | segons es l'us cursori perque en mon dir | cascuna fe prengues manant á mí | que á totes fes notori fossen presents | d'amor al consistori al temps donat | sens un punt tardar mes.
L'ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS.
Al president | primer jo fuy remés explicantli | sa gran prorogativa e qu'exercís | son ofici com es sens consentir | fos preterit en res lo dret d'aquell | mostrantsen molt esquiva prenent de tots | s'ofensa per cativa ell de bon grat | tot mon dir acceptá alegrá molt | be mostra lo quant priva totes apres | prenent ab gana viva obedients | l'ofici que 'ls doná. FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT. Puis obehint | yo fiu quant me maná l' amant virtut | fassa justa demanda car be defés | per advocats será causa seré | cascú son dret haurá é justament | li darán la garlanda pero gordáu | no vaje per la randa vostre proces | d'honest examináu car altrament | portaréu negra banda ab dolor gran | viuréu en vostra tanda foragitat | per vos tancat en clau. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Misteri gran ó concebiment noble. (Ab tornada.) II. Per satisfer al que tant me obliga. » III. Si en temps passat hagués hagut coneixer. » IV. De boca-dents postrat estich en terra. » V. Yo fuig d' amor per viure en libertat. » VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme. » VII. Fantasiant molt sovint en amor. » VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene. » IX. Si 'n negun temps d'amor me so clamat. » X. Vengut es ja qu' en amar daré terme. » XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla. » XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor. » XIII. Ab gran sfors quasi fora natura. »
Ausias March

PERE MASDOVELLES. 

Tot ignorant se pensa mòlt saber 
e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar 
met son camí pel qual no sab anar 
e tot sabent spatxa per grosser. 
Variejar lo veurets cada dia, 
parla tostemps, lo mesquí no s'compren, 
ab sos semblants li plau fer companyia, 
si ou parlar, lo sentit ho reprèn. 

l'home d'honor qui trenca sa paraula 
á cascun jorn li veureu fer viltat 
no duptant gens deute ni amistat 
d'acte d'honor no li plau tenir taula. 
Si 'l repta algú haya feta malesa 
no y respon may; si 'us ha pres diner 
satisfer hi vos ha ell apaguesa, 
¿mon car cosí que 'us par d'est mercader? 

Dona d'honor qui viure vol honesta 
en general deu esser estimada 
si sa honor castament ha guardada 
e per algú será estada raquesta; 
car la qui 'u es e requesta no l'han 
virtut li es mas no tant singular 
com es la qui estreta l'han haurán 
e dolçament s'es sabuda guardar. 
…....

Be pot pensar dona qui tal tempesta 
met lo seu cors será á mort liurada 
per lo marit qui l' aurá ben amada 
e lo renom qu'en lo mon d'ella resta; 
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán 
vituperats no 's poden alegrar 
e son incerts llur pares ahont l'han 
ne qual per dret deuhen la má besar. 

TORNADA AB ENDREÇA. 
Jo prech á Deu les qui mal usarán 
que prestament les vulla illuminar, 
les honestes á vos les recoman 
Mare de Dèu les vullats conservar. 
BERENGUER MASDOVELLES. 

Prenguen espill los curials que son 
de grans senyors é persona cascuna 
y aquell rich hom don Alvaro de Luna 
e com vilment es exit d'aquest mon 
segons se diu per crims executat 
en loch publich dient aquells ab crida 
fets tots per ell en lo temps de la vida 
e per lo quals a mort fonch condempnat. 

Pens cadescú pèl gran rey molt amat 
en aquest fet e crech ab bona cura 
que fets semblants trobarán l'escriptura 
erli aman herz alliot malvat 
que per lur dit e conçell desleyal 
feran reys tres ab lo poble cordats 
mas Dèu volent pres foren descordats 
executals aquells del consell mal. 

Tot conceller de rey ne curial 
qu'es amador de la cosa publica, 
ama, tem Dèu lo temps que pacifica 
rey ab vasalls e vol l'estat reyal 
e part lo be que 'n si n'aconsegueix 
ha merit gran e deu lo regordona (parece que pone regórdona)
mes al tirant que 'l rey e publich dona 
hon se que tir per si Dèu lo puneix. 

Los set peccats mortals aquells compleix 
á mon albir qui ama tiranía 
e vers infern te manifesta via 
ab l' enemich qui d'ell may se parteix, 
e va lo foll abandonadament 
tancats los ulls conaxença perduda, 
e ve la mort jornada no sabuda 
fall-li deixar lo gonyat malament. 

Molts dels passats visqueren noblement 
sol per haver en lo mon nomenada 
apres lur mort e que fos divulgada 
la virtut lur é savi regiment, 
quant mes deu vuy cadascú ben obrar 
que no 'l renom e paradís n'espera 
e sos bons fets li romanen derrera 
e van primers al loch qui es sens par. 

En açó vull aquesta obra finar 
á tots dients l'interés propi lexen 
com faça dan en aquells qui regexen 
e l' aquirit ha també de restar 
e mes anant en retre compte prim 
al jutge gran qui te justa balança 
á folls qui tots vindrem alrabucança 
si en vers Deu justament no vivim. 

TORNADA. 

Mon creador, si lo mon desestim 
servint á tu en qui tinch esperansa, 
em guarts d'açò que mes no dech estim. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Obra en 5 estrofas y tornada: L'hom qui del mon s'aparta per servir. 

JOAN MASDOVELLES. 

Qui pert lo temps detrás ço que no val 
me par de seny que molt freturòs sia 
e crech tenir se fa la darraria 
per hom qui 's te content de poch cabal, 
hi aquest tal, 
mon frare car, de vos saber volria 
per quin l' haveu, donchs sens parenseria. 
digáumho prest que jo molt le per al. 

RESPOSTA. 

No pensáu gens que metrè un jornal 
ni dos, ni tres que sia grossería, 
de mi 'us se dir l'home conçellaria 
metès lo temps d'açi per tot Nadal 
ab gran destral 
que mon parer follia gran seria, 
lexás lo fet axi 'n la mijanía, 
ans veure déu la fi de be ó mal. 

REPLICACIÓ. 

Entés haveu ben be lo general 
que 'us dich que 'n res esmenar se poria, 
mas á mon juy servir es gran follia 
dona ab poch seny qui tir al natural, 
mas tot es tal 
per tant diré al qui es en la via 
servesque 'l temps per vos dit e lo dia 
ab tot son cert menjará menys de sal. 

ALTRA. 

Qui de mi 'us dir que fos enamorat 
dona de vos jurvos ma fé mentí 
que per null temps altra que vos aymí 
ni aymaré, tal es ma voluntat. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
I. Increat Deu sol creador. 


HUCH DE MONCADA. 

(Fragment de un poema.) 

Ab laugeresa no pesada é sompa 
ix de Valencia ressonant la Fama 
inflant (ses galtes de rubins) la trompa 
que 'l so inmortal del mon suspens inflama; 
roba de Dafnes la segona pompa, 
de sa transformació sens deixar rama, 
oberta ó closa flor, oliva é fulla 
que pera fer garlandes no la culla. 

Totes les palmes trau de Berbería 
podentles tallar d' Elx, mes considera 
que en la terra qu'es nit y está á mig dia 
no hi reste palma pus de romaguera; 
é les ales batent ab armonía 
fa per tot l'univers vol é carrera; 
é ab trompa é veu silenci á tots demana 
d' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana. 

Torna á Valencia publicant la crida 
que á les Nacions ha fet, y allí prepara 
sens cosa reservar de eterna vida 
un acte publich de memoria clara; 
processó fa Granade, pus florida 
que na vist lo mon de mes afable cara 
tal que la enveja vent tant gran ressenya 
mordent lo cor les serps del cap desgrenya. 


JOHAN MORENO. 

Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota 
Sra. Dona Violant d'Urria. 

Yo si be 'm tinch | per indigna serventa 
de vos que sou | celestial regina 
alt sobre 'ls cels | mare verge divina 
filla de Aquel | que tot lo mon sostenta 
contemplaré | á Vos magnificada 
en paradís | segons que puch bastar 
car no se algú | tant vos puga loar 
quant merexéu | en vos esser honrada. 

E que 'us diré | verge humil sagrada 
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan 
mos pensaments | be troben é conexan 
que ja nasqués | al mon santificada 
de sant Joan | Batista y Jeremies 
se diu ben cert | foren santificats, 
donchs mes de vos | que sou luny de pecats 
conjuncta ab Deu | en cambre del Macies. 
L'esperit Sant | cumplint las profecias 
vench sobre vos | eternalment eleta 
Deu 'us elets | essent verge perfeta 
segons que 'u dix | profetant Isaias. 
Del beneyt part | nata es maravella 
entendres pot | per la virtut de fe, 
Deus inmortal | home mortal naixqué 
Jesus parint | restas mare donzella. 


Ab quanta amor | criá vostre mamella 
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare 
…......
de grans virtuts | sobre totas pus bella, 
ab quanta amor | vos plague esser venguda 
casta plorant | sus al peu de la creu, 
ab quanta amor | amás lo Fill de Deu 
restant en vos | la fe que era perduda. 

No 's pot contar | com fos al cel rebuda 
Deu é los sants | quanta 'us feren la festa 
mes que la neu | teniu la sobre vesta, 
molt resplandent | la corona deguda, 
de plenitut | de gracia sou plena 
en paradís | ahont senyorajáu, 
tots van aquí | los que vos prohiscáu 
delliures son | de la infernal cadena. 

TORNADA. 

Tots los meus drets | Mare de Deu serena 
tinch ja perduts | si vos no m'advocáu 
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu 
sots lo mantel | cobre la mia 'squena. 

ENDRESSA ALS JUTGES. 

Jutges d'honor | puix que teniu la mena 
del bon saber | e de virtuts la clau 
aquest meu dir | si 'n res vos desplau 
yo 'l vos tramest | que hi sia feta smena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Ab tot que á esperiments (47 estrofas). 
Tambè figura en lo Procés de les olives é disputa dels joves é dels vells, fet Fenollar, Gazull, Vinyoles y alguns altres. 


MOSSEN NAVARRO. 

STRAMPS. 

Veig que 'm plau e pas dolor estrema 
per un desig que dins mon cors se tanca 
muyr sens morir é la mort m'es stranya 
sent ço que déu sentir home que fina, 
no crin la mort e desig molt la vida 
tot no mes un ans veig la diferença 
que 'ns ha forçat á amar á qui desama 
tota amistat qu'ab rahó no s' ordena. 

Aquella fi que tot amant desija 
de ses amors ma voluntat cobeja 
é no la teny ans la troba defesa 
perqué la par tal amistat refusa, 
ço que 'm fa amar desamar me consella 
aquell desig que mon voler demana 
é no 'l desam ans l' am sens sperança 
e com mes l' am renova ella ma pena. 

Ço que mes val e no 's pert may en dona 
fin que la carn es de l' arma dijuna 
quant pus hi pens mon sperit atroba 
la hon es tant inclinada ma pensa 
tant m'abelleix ço que forma natura 
humanalment quant acaba tal forma 
que tot voler d'altra amistat me passa 
e lo restant del mon me descontenta. 

TORNADA. 

Dona de mi mon esperit contemple 
vostra amistat á mon delit es causa 
per lo desig humá que no 's conferma 
á vos qui sou d'honestat genitura. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
Una que comensa: Si be d' amor me clam sovent. 


FRANCISCO OLIVER. 

Requesta d'amor de madama Sans merci feta per mestre M. Chartier, 
treta de francs en cathalá per Franc. Oliver. 
(Alain Chartier (ou Charretier, en latin «Alanus Auriga»), 
né vers 1385/90 à Bayeux, mort vers 1430 (le 20 mars 1430?), 
sans doute à Avignon, est un poète, diplomate, orateur et écrivain politique français, 
ayant écrit à la fois en latin et en moyen français.

Naguères chevauchant pensoye,
Com’ homme triste et douloureux,
Au dueil où il faut que je soye
Le plus dolent des amoureux ;
Puisque par son dart rigoureux
La mort me tolli ma Maistresse,
Et me laissa seul langoureux
En la conduite de tristesse....
Copio y pego todo el poema en una entrada aparte)

No ha molt temps cavalcant jo pensava 
com un hom trist cansat e dolorós 
en un gran dol hon fortuna 'm lançava 
lo mes dolent de negun amorós 
pusqu'ab son dart é força rigorosa 
me tolch la mort la senyora de mí 
lexantme sol ab tristor engoxosa 
en lo govern dolorós é mesquí 
e si vull dir forçat mes que 'm jaquescha 
de fer dictats e de cobles rimar 
e qu'abandon e de mí convertescha 
riure y solaç per lo lagremajar 
cert en açó m'es forçat lo temps metra 
car jo no tinch sentiment ni confort 
d'escriura res ni tampoch de tremetra 
cosa qu'á mi ni altra fos deport. 
…...
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora 
se pot mils dir que no fa pas lo fer 
de creureu yo me perdonáu estora 
car lo meu cor es tan fort é sançer 
qu'ab res del mon no pot girar la pensa 
en cosa tal d'hon no ha leyaltat 
ni pus concell mester no 'm fan defensa 
sino de vos mercé e pietat. 
….....

Senyores vos é vosaltres donzelles 
en qui honor neix e fa gran ajust 
no vulláu ser cruelment tan rebel-les 
cascuna may ni totes de tal fust 
é ja de vos neguna no ressembla 
aquella qui m'ohiu parlar açí 
á qui hom diu hi apella so 'm sembla 
la bella cert dama Sense mercí. 
…...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. La Borja y 'l d' Aragó. 
II. Bocairent te nom de fel. 

Bocairent te nom de fel
Mes no fel de amaritat
Que fel de tanta lealtat
Es fel dolça com la mel,
Est nom li ha donat lo cel,
Puix que de la Germania
No te raza ni sang cria
Ans te en llealtat lo non plus
Perque li guanya en Bellùs
Honrra y vanderes un dia.

https://books.google.de/books?id=WD9lAAAAcAAJ&pg=PA65&lpg=PA65&dq=%22Bocairent+te+nom+de+fel%22&source=bl&ots=EuvBbE7wZI&sig=ACfU3U2utIRjL-RZw7LfllWUPKIayXQ3Tg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjnzounzJz0AhXF_7sIHZIfC5IQ6AF6BAgEEAM#v=onepage&q=%22Bocairent%20te%20nom%20de%20fel%22&f=false

Part 2