SETGLE XVI.
(Se lee mejor aquí)
Almudevar, Onofre. - Boschá, Joan (Juan Boscán). - Bisbe y Vila, Fructuós. - Calsa, Francisco. - Fernandez de Heredia, Joan.
- Leonart, Gabriel. - Guerau de Montmajor, Gaspar. - Giberga, Pere.
- Havem, Ramon. - March, Ausias. - Pineda, Andreu Martí.
- Pujol, Joan.- Pujades, Geroni. - Pujades, Miquel. - Rius, Antoni.
- (Siurana, Jaume. - Valentí, Lluis Joan.) - *Solivella. - *Sentpere, Geroni. - Serafí, Pere.
ONOFRE ALMUDEVAR.
Si molt se conforten ab dolça fragancia
las flors dels ingenis dels vigils poetas
y en est verger entres, llegint ab instancia,
porás cullir fruitas ab gran abundancia
de molt grans sentencias subtils é ben tretas.
Avisos y exemples se pinten y broden
y ornats de molt dolsos vocables y versos
virtuts grans y vicis empelten y poden
y tals á les dones comparen y apoden,
que fan, si be 'ls gustan, retráurels dispersos.
Mastégals y gústals, rumíals mil voltas
si vols ben entendre sos fraus y revoltas.
Estos versos foren estampats al comensament de la edició que en 1561 se feu del Libre de les dones.
JOAN BOSCÁ. (Juan Boscán Almogáver, Almogávar, i Almogàver : no sale ninguna i latina como nexo, y pocas à)
Non sab lo camí d'amor
lo qui diu per fellonía:
Tal cosa jo no faria
mostrant lo esdevenidor.
Quant los ulls han presentat
al entendrer lo bon alt
la voluntat fa lo salt
esperant lo desijat;
en tal cas es gran error
dir una semblant follia:
Tal cosa jo no faria
mostrant lo esdevenidor.
Perque 's ver que dir no 's déu
en tal punt jo no vindré
car amor al qui retè
pot manar assó faréu.
Al qui sent de tai calor
no 'l crech si dirli lexia:
Tal cosa jo no faria
mostrant l' esdevenidor.
Déume donchs l'enfellonir
al desijós pensament
d'esperar estranyament
lo temps que no veu venir;
mes ab tot qu'es gran error
james algú dir deuria:
Tal cosa jo no faria
mostrant l'esdevenidor.
TORNADA.
Qui donar vol bo favor
dir no deu davant s'aymia:
Tal cosa jo no faria
mostrant l'esdevenidor.
Tè á mes altra dança que comensa: Amor la gran senyoría.
FRUCTUÓS BISBE Y VILA.
Si lo que mon cor pensa
poguès portar á llum com yo volria,
donara coneixensa
fins hont pot arribar la melodía.
De bon grat cantaria
del piadós Troyá las aventuras,
quant cercava la barca,
desitjant navegar á la comarca,
posada de las Ombras en obscuras
y negras espessuras.
Pero la força falta,
flaqueja lo sentit y la paraula;
qu'en materia tant alta,
lo joch al entaular se desentaula.
Perque pensau qu'es faula
trobar lo ram daurat dins un boscatge
cubert de tantas ramas
que no hi poguera anar ell per sas camas.
Y servint las colomas de misatje,
tinguès ditxos viatje.
Y que Eneas se frissa
per un pom d'or d'hont penja sa ventura.
Per ell fa gran pesquissa;
ab ell pretent tenirla fort segura,
lo qual te tal natura
que sols segueix la ma ben fortunada.
Y si no ve en tocarlo,
no pot força del mòn violentarlo.
Alfanja damascena ben trempada
s'hi trobara burlada.
Pero no vull cansarme
referint una historia tant palesa.
Ah! si volguès aydarme
lo ram, purificantme la rudesa,
ab quanta subtilesa
aniria plomant aquesta escorsa,
demostrant que no es falla
sino que jau lo gra sota la palla. (sota el llit té la mà Maria)
Mes ja sent que lo cor tot se 'm reforsa,
no hi haurá qui 'm torsa.
Qui no coneix á Eneas
allé porá trobarlo al port de Tossa.
Esta patint mareas
de la cuitada mort que allí la acossa
y no li tira cossa,
perqué de peus y mans ya no 's pot moura,
sols lo pom d'or desitja
pera poder fugir la obscura sitja.
Seráli lo pom d' or un mur de coura
que res no 'l porá moura.
Lo pom d'or es la gracia,
los quatre frares son colomas bellas,
seguirlas no 'us desplacia
que lo ram trobaréu seguint aquellas
lo lloch hon serán ellas
procuráu que no 's perda may de vista.
¿No veyéu com se llansan
sobre una Penyafort que 'ls ulls alcansan?
Y encara que de lluny vos apar trista
no dexéu la conquista.
La selva que tant brota,
que 'ns amaga lo ram, que 'l pom aporta,
de humilitat es tota,
que mitras d'Archebisbe no comporta,
ser subdit lo deporta;
fuig, com á foch cremant, honra mundana
y en mes te lo Rosari
que lo Pontifical ni l'ordinari.
¿Voléulo fer estar de mala gana?
Donauli pompa humana.
Y am per cosa prou clara
saber trobar lo ram per los indicis,
pus veem que 'l nostro frare
te dins son pit lo pom de tals oficis,
son llarchs los beneficis
que per lo medi seu Jesuchrist dona;
miraume en aquest pobra
que, pera que confès, vida li cobra,
y per passar á vida molt mes bona
ab lo pom d'or lo abona.
¡RAMON DE PENYAFORT, remey se troba!
¡O confessor tan noble
que pera confessar tornáu la vida!
Mirau per vostre poble,
reprimiu á qui 'l roba
y pus teniu la gracia tan cumplida
si 'us agrada cant nostro
dauli contra Charó la bell pom vostro.
Esta composició tambè fou escrita per la festa de Sant Ramon.
Ab lo mateix objecte n' escriguè un altra que comensa:
Al temps que clarejar l'alba comensa.
FRANCISCO CALÇA.
(Sentencia dels versos catalans que prengueren part en lo certamen de las festas de Sant Ramon.)
Axí com fonch sobrada la alegría
que á tots causá la Canonizació,
fora tambe grandissima rahó
correspongués la fertil poesía.
Los Catalans ¿perque deixam la llengua?
Catalá fonch lo Benaventurat:
qui no coneix poch haver agradat
no tinch á molt que caiga en semblant mengua.
Los provençals y limosins poetas
han inventat la mòlt delicada art
pera agusar l' human ingeni tart
y poder fer ses trobas mes perfetas.
Ausias March en ella fonch poeta
tan excellent que 's tingut per mes net
de quant bells rims y bells cants hajen fet
y axí son temps sa troba fou eleta.
La Gaya, fonch sciencia nomenada
pèls catalans antichs de gran renom,
y es gran dolor no entendre perque y com
casi per tots greument es menyspreada.
En castellá tothom se dona á escriure
tenint per cert que 'ls será mes profit
y donarán axí major delit,
emperó molts han donat mes que riure.
Mes fácil es compondre en Castellá
per ser les lleys dels catalans estretas,
per los accents no poden los poetas
liberament escriure en Catalá.
Molts castellans á tort y á dret escriuen
sens advertir lo accent si es llarch ó breu
y si no fan figura no 'ls sab greu
aquella entench que sinalefa diuen.
Ningú adverteix lo que es Sineresí (sinéresis)
dónásel poch si fan tornada rima,
no tornar mot no 'ls es molt estima
pero ya veig que renyirán ab mí.
Tot hom va tras de molta llibertat
y de cantar chacona y çarabanda,
vers de primor y 'ls posen á la banda
curant molt poch del art la gravedat.
Pero advertint los cants de mot en mot,
volria honrar l'autor d'una cansó
y emplear en ell un costosissim do
sino que vol passar sols per devot.
Prech al Autor d'assi en avant pretenga,
que á haver scrit com han molts á la joya
pèls jutges tots units de bona voya
fore premiat y axí es be que ho entenga.
No 's pot negar que son molt bellas trassas
dels qui han pretés, y molts grans invencions
qu'han merescut per molt bones rahons
haver llohós tots ells no gens escassas.
Donchs comensant volria molt honrarlos
ingenis bells de nostre lymosí,
pero be tinch molt gran enuig ab mí
ventm' impotent pux que no puch premiarlos.
ESPARÇA.
Y axí diem mereixer grans llahors
los qu'han escrit en llengua catalana
portant quiscú sa troba molt galana
y esser tots ells subtils componedors.
Emperó havent greument faltat en l'art
lo qual no admet tan culpable descuyt
perdonarán si se 'n tornen de buyt,
forals millor que fossen vinguts tart.
ALTRA ESPARSA.
O pecador de mi quant grans querellas
quant grans clamors y quanta fallonia
y quants grans crits y quanta parlaría
ohint estant aquestas mas orellas.
Com se pot fer haver trevall debadas
Síals conort que no 's pot dir millor
lo qui es estat á tots opositor
perque lo prises de misser Pujadas.
Coneixem d'aquest poeta á mes de alguns versos llatins un sonet que va dedicat á Ausias March y comensa aixís: Lo molt famos autor que Plini diuhen.
JOAN FERNANDEZ D'HEREDIA.
(Respon á A. Martí Pineda que al deixarle un llibre li havia enviat uns versos.)
Per versos responch, sab Deu lo que 'ns costa,
tan mal me te 'l mal, tan dat al través,
tan flach está 'l cos y l' ánima mes,
com vos ho veuréu per exa resposta.
Ab tanta primor he vist que 'm lloháu
per hon la llaór es vostra y no mia,
qui no 'm conegués yo crech que 'us creuria:
mas yo que 'us conech, conech que 'us burláu.
No vull mes lloaros per mudar de joch,
perque en vostres obres lloar tal se mostra
que 'l que s'atrevís en dir llaor vostra
quant mes pensás dir, diria molt poch.
De véurem vos dich que no 'us escuséu,
qu'encara que 'us veig assí per la llista,
de qui hom vol be gran cosa es la vista:
donchs feuho y seré gran be del mal mèu.
GABRIEL LEONART (1: Versos posats davant d'una Aritmética de Bernat Vila.)
Ingenis, que 'l rich talent
en arts suptils empleau,
de aquest llibre contemplau
l' estil, l' art, y document.
Veureu ab facilitat
mil suptilezes escrites
en l'Art de comptar may dites
de gran ser y utilitat.
Reglas breus de las monedas,
y pesos de Barcelona
pera tots negocis dona
de exemples, ricas veredas.
Diverses operacions
de Trencats, reglas de tres,
destos Regnes, y estrangers
Cambis, y Reductions.
En fi ques traça discreta
excellent y perfeta obra,
y per creureu, basta y sobra
dir: Bernat Vila la feta.
Auctor que en esta ciutat
es sa virtut estimada,
y la Republica honrada
de sa rara habilitat.
Que no tan sols per comptar
puja de punt son talent,
que en tot moral document
es Mestre y viu exemplar.
Ea ingenis acudíu
á conexer d'est Auctor
l' Art, virtut, fer, y valor
l'ingeni suptil, y viu.
Que sa habilitat perfecta
vostra fineza traurá:
como sol fer la suplil má
lo filet de la llanceta.
__________
GUERAU DE MONTMAJOR.
(SÁTIRA.)
Yo mestre Grau
á qui mes plau
ser lo bochi
del rey Pasquí,
e lo fiscal
pera dir mal,
vulch de mon dit
deixar escrit
los besamans
que 'ls Mestres vans
han fet al rey,
perque en la lley
en que yo vixch
d'est modo 'us rixch,
riurem de tot,
y dir un mot,
del mes agut
del corral brut
de les escoles
de beceroles.
Gran nuvolada
e cavalcada
de cada trib
al rey Felip
ne fan viatge
que may passatge
de areners viu
passar lo riu
que tant durás.
….......
Passa carrera un mestre Peres
(1: Joan Baptista Perez, catedrátich que fou de Hebreu en Valencia en 1559.
qu'en totes veres
vol ser Hebreu.
¿Y qui no creu
qu'Hebreu no sia?
….....
Perque 's descobra
d'aquesta obra
la utilitat
e dignitat
des que han poder (2)
de dar llicencia
del sobredit,
e açi va scrit
fonch ben mirat
é examinat
per lo Doctor
gran bebedor
Micer Clement
home imprudent,
que cavaller
se volgué fer
en la jornada
de la entrada
del nostre rey.
….........
Al sobresalt
tot espantat
també ha fermat
la obra present
e Perpuchent
comanador
Falcó (3) ó atzor
que está en muda,
ave mes ruda
(2) Ab tot y que en lo llibre d'hont hem tret esta sátira no hi ha nota que ho diga, creyem que aquí hi faltan dos versos.
(3) Jaume Joan Falcó, home eminentíssim, com que segons se conta Felip II deya al tractar de homes de lletras que en Espanya no 'n tenia un altre que passés la ma per la cara al docte Falcó.
que 'l quebraós,
rocí molt gros
de moliner:
est preten fer
cercol quadrat (4:Falcó sospitava haver trobat la quadratura del cercle.)
e ases volar
y ell may vola.
Adargat, hola
e tinch recort
d'aquell gran tort
que has causat
en la ciutat
satirisant
e llastimant
á molta gent
ab la insolent
sátira antiga,
perque no 's diga
qu' has acertat
ni mes trobat
sátira fent.
Mira imprudent
que no tenia
lo que havia
de contenir
lo que en mal dir
es sol guardar.
Ves á estudiar
en Juvenal,
si vols dir mal,
d'ell treslladant
é acomodant
á ton ofici
lo que en est vici
ell ha guardat.
Puix he format
aquesta obra,
veurás que 't sobra
lo compliment
d'entendiment.
….....
Mestre Cordero (5).
ab son sombrero
é barret fort
que de la mort
es adjutor,
lo portador
al degollar
e sentenciar
los desdichats (qué curioso, ch y no tx)
esquarterats
fins al suplici.
….......
La vida d'aquest poeta en estrem curiosa se troba en las notas al canto del Turia, á seguiment de la Diana enamorada de Gil Polo, edició de 1778 feta en Madrid estampa de don Antoni de Sanxa.
(5) Joan Martí Cordero, mestre en Arts y doctor en sagrada Teología, morí en 1588.
GIBERGA, PERE
(Loant un retrato pintat per P. Serafí.)
¡O gran saber y empresa d'altre força
veure mortals en vista que 's divina!
¡O Serafí, qu'es obra Serafina!
Sou dels pintors lo cors y ells vostra scorça.
Traure lo sol del viu sens may al' orça
fer ni maynar sol qui l'alt cel domina
pens que 'u pot fer, respon y ell m'encamina,
y es lo compás qui en tals afers m'esforça.
¿No 'us par qu'está divina y acabada?
Sí; pero té l'esperit sols d' aquella
qu'amor pintá perfecta y animada.
Y hont? Dins mon cor, lo qual contemplo d'ella:
canta y contix, qu'es rara y ben dotada
que 'l sol lluent s'iguala sols ab ella.
RAMON HAVEM.
(Poesía premiada en las festes de San Ramon.)
De un catalá breument cantar volria
la vida y fi, la regalada historia
pus qu'en mos fets sempre 'us tinch en memoria
Reyna del cel mostraume vostra guia.
Barcelonés Ramon de Penyafort
ara es lo temps, donaume en aquesta obra
d'aqueix licor tant abundant que 'us sobra
puis dir de vos mereix ma bona sort.
La vida fonch tal com fonch vostra mort
á Dèu beneyt, sagrada y molt preciosa
exemple cert y regla religiosa
dels penitents consolaciò y conort.
Foreu gran hom versat en dret canonich,
als confessors donareu molta llum
ab un tractat que sos afers resum
de Deu la lley y lo camí catolich.
Contrari sou del esperit diabolich
puis convertint á heretjes, juèus y moros
patireu molt, sufrint lo colp dels toros
contravenints al sant jou apostólich.
La religiò dels nobles Mercenaris
tinguè començ del vostre bon govern,
ab gran enginy fundareu son gran pern
qu'es lo quart vot á mes dels ordinaris.
Los doctors grans y los penitenciaris
podrán seguir á vostre exemple y norma
vos los donau redrès y nova forma
y als qui volrán fer vida solitaris:
no trobarém semblant en tot lo mon
pera poder gran Sant acompararvos
tots son molt curts en alabar y honrarvos
Deu pot dir sols les gracies qu'en vos son.
Ab pensa humil lo vull pregar que 'don
son esperit que en aquest past no 'm falt,
quin fonch l'esforç quant fereu tant gran salt
sobre lo mar, l'enteniment confon.
Un ángel just á qualsevol hom guarda
vos ne teniu un altre, cosa rara,
pera 'ls afers qu'estaven á la clara
encomanats á vostra sola guarda.
Sens dupte aquest portava l'avantguarda
en aquell fet y triunfo divinal,
y vostre cos semblant al celestial
ágil, en sech, passá que res no 'l tarda.
Si tanta fé tinch, que una gran montanya
mudarla puch d'aquesta á l'altra part
y amor no tinch, en tot serè molt tart;
amor servent causa tan gran hazanya.
Sols Jesuchrist per l' aygua va y no 's banya,
axí mateix vos sobre vostra capa
als vents manant si algú dells vos escapa
regint lo sol qu'en tot vos acompanya.
Si algú no sab qui es lo rey que tant mana
ab tal ergull á cel, vent, mar y terra,
si be 'u entench es lo qui als mals desterra
un Semidèu vestit de carn humana.
TORNADA.
Vostra virtut y gracia sobre humana
contra tots mals Ramon ya es coneguda,
tots vos pregám que al menester acuda
puis que us servim y honrám de bona gana.
AUSIAS MARCH.
Ram, on se posa la coloma blanca
del esperit que al vostre mes afina
Penyafort sou tresor y medicina
al perseguit malalt y al qui tot manca.
Sou la mes alta cima y rica branca
del arbre de sciencia y de doctrina
la caramida sou que á Deu inclina
y tira á sí d'aquell la gracia franca.
Lo gran Neptu ne sou á qui obeeixen
la mar, los vents, los peixos y les ones
sou lo de qui mes los vicis se queixen.
Sou lo qui vuy molt honren les persones
les que assi podeu mes y mes mereixen
y les tres y un sol Deu sobre tot bones.
ANDREU MARTÍ PINEDA.
(Enviant un llibre á Joan Fernandez Heredia.)
La magestat de vostre gran policia
noble senyor dechado dels poetes,
senyala clar ab gran rahó y justicia
qu'en les virtuts y en actes de malicia
guanyau de tots les honres y les dretes.
Fertilitat de fines y altres venes
en vos trobam, cercantles com á vostres,
mes abundants que dins les mars arenes,
per qui perdem recort de les Atenes
veent mes gentils les vostres sutils mostres.
Ab lo thesor de vostra rica vena
es ferro y plom lo nostre baix compondre,
pero puix vol, dispon, mana y ordena
veure 'l tarquim de nostra pobre vena,
lo meu desig no pot negar respondre:
mes atenyent per premi y benefici
poder suplir lo nunca visitarvos,
vull, puix vos tinch del cor fet sacrifici
ab gran descans tenir est goig propici
que del que he fet vulláu, Senyor, burlarvos.
JOAN PUJOL.
(Fragments del poema La batalla de Lepanto que escrigué aquest autor.)
Carta de Pio V al rey Felip.
Fill amat
qui del catholich remat
sou defensor infalibble
ab lo poder invencible
que Deu vos ha comanat;
pus es cert
que lo sant y bon concert
s' es romput de nostra lliga
jo 'us avis ab gran fatiga
del perill que veig obert.
Entenéu
que Celim enemich greu
de la esglesia sagrada
vol ab molt potent armada
destruir lo poble seu.
Es mester,
perque tal fet no requer
descuyt ni llarga tardança
reunir nostra lligança
contra 'l maleyt Lucifer.
Daré jo
sancta benedictió
contra la bestia fera,
al general y bandera
de la santa unió
y ab sant zel
jo 'us daré contra l'infel
quant poder tinch en la terra,
y per ferli major guerra
cercaré favor del cel.
Donchs mon fill
puis sou clarejant espill
hon ma sperança 's remira
repriment sa cruel ira
guardaunos de tan perill
Y sens mes,
daré fi á mon procés
puis tinch certa esperientia
ab quant santa obedientia
sempre sou á Deu sotmés.
…......
JOAN D' AUSTRIA INVOCA Á DEU.
Apres que fonch lo savi general
ab presa gran tornat en sa galera
abans d'entrar en la batalla fera
cerca favor del rey celestial.
Los ulls al cel y juntades les mans,
agenollat ab molt devota pença,
á Deu etern de majestat inmensa,
ab prechs humils diu paraules semblants:
- Fill de Dèu
pux per nos clavat en creu
comportareu mort tan dura,
mirau, Senyor ab gran cura
vuy per aquest poble seu,
que si s' pert
nostre bon é sant concert,
perilla l' cristianisme.
Eya donchs, fill del Altisme
miráunos ab ull despert.
Jo, senyor,
confés que son pecador:
mes ab tot que aixis sia
no 'm neguèu la vostra guia
puig vos prench per defensor.
Y de grat
sempre estich aparellat
defensánt vostra creu santa
á deixar la mortal manta
ab que vos m'haveu criat
…...
CONCLUSIÓ.
Aquesta es donchs lo triunfant succès
james oit de tan bella victoria
de que 's fará durant lo mon memoria
y mes avant si mes durar poguès.
Te à mes infinitat de obras de tots géneros que forman part del groixut manuscrit que 's troba á Paris ab lo titol de Cansoner de obres enamorades.
GERONI PUJADES.
Font caballí, ni somni del Parnás,
les Muses nou, si 's vol que fossen cent,
vuy no les prech me donen son talent
car tot es poch é falt en aquest cas.
Cell qui en l' Olimp te goig en son llohor
guie puix sab ma plana voluntat
que si ell se vol iré be encaminat
sens que mon psalm cayga en algun error.
Christ ja fet hom restant potent senyor
pedra en la clau que está en la sumitat
per fer etern del christiá l'estat
pedra prengué d'un Pere pescador.
E com qui enpren perfetament obrar
aten abans si lo lloch es pantá,
vol lo macís é mira mòlt que allá
sia ben ferm lo sol que jus ha estar.
Si penya ó roch veu no li cal duptar
en construhir lo mur ó fort que fa
que de tal part mòlt ben segur está
son enemich no le y podrá minar.
Axí mateix Gregori desijant
muntar en alt lo temple sens segon
sabent perçó ser tal nostre Ramon
qual pogués ser en tot lo mon cercant.
A passar vench cell edifici avant
que fundar volch la vera llum del mon
ab acort just aquell poder pregon
de plenitut en tal penya posant.
O llahor gran que haya succehit
en veu y esfors per Pere Penyafort
la clau tenint que 'ns lliura de la mort
y dona 'l goig del eternal delit.
Un portich feu lo rey que savi es dit
al temple bell de pedres de tal sort
que diferents son entre si 'm recort
y en lo dels reys me pens estar escrit.
De l'una cert car trobe sens afan
figura á Christ y altra Pere es
lo Ramon veig fa compliment á tres
volents lo cel per ells entrar hauran.
Quant ja les paus vench á firmar Laban
ab en Jacob volguè que pedra fes
senyal perfet del acte allí promes
de unions que tot temps durarán.
Per Christ son tots ab Deu consiliats
del pacte es ell eterna fe y senyal
pero yo crech que ab ella es altre tal
Ramon ab dos absolent los pecats.
TORNADA.
Y nos pux som del tot certificats
del simbol cert entre 'ls tres casi igual
tots conegam lo gran Ramon que val
y fassam nos á ell encomanats.
Esta poesía guanyá joya en lo certámen que ab motiu de las festas de la canonisassiò de sant Ramon de Penyafort se feu en Barcelona en lo any de 1601.
MIGUEL PUJADES (1).
(1) Eix autor es cosí de Geroni Pujades autor de la Crónica universal de Catalunya: la present poesía fou escrita ab l'objecte de alabar n' aquesta obra y á son autor.
(Cançó.)
Inclita Barcelona, á qui la fama
qual rara y singular, al mon publica
per mappa abreviat, de la grandesa
qu'ab fullatge vistós al cel enrama
y á la terra ab colors vius magnifica:
theatro de la héroe noblesa,
temple sagrat á virginal puresa,
academia illustre, mes que Athenas: (Athenes, venes)
erari, que tens venas,
molt mes que lo Pado, de riquesas:
triunphos mes que Roma
paratges y ciutats, castells no doma:
inmens mar de grandesas;
Deu vulla qu'en tot crescas
qu'eternament als teus afavorescas.
Excellent Mecenate d'un Pujades,
o be del Principat: puix que sustentas
Aquell, qu'en lo desitx Atlant imita
portant les breus espalles carregades
de la inmença esphera: ja qu'intentas
guardarlo del fer Mommo troglodita,
que al profundo oblit lo precipita:
les gracies degudes se 't presenten,
per tots los qui be senten
del liberal perfet y bon empleo
en donar tal ajuda
al que en eternitat avi nos muda
lo que prengué Leleo
enemich de memorias
cruel perseguidor de nobles glorias.
Ja per avant lo pes del Deu de risa
(aquí Apuleyos fan solemne festa),
no oprimirá lo geni que no hisca
de colors variats y divisa.
Y si (com á qui es) hont cau se resta,
fará que la balança en alt rehisca (o rebisca, no se ve si es h o b)
y siempre eternalment lo ingeni visca.
Que un contrari al altre sempre eleva.
Y no podrá la gleva
de la pedra molar, fer tant pesada,
macissa, grave y mala
que forç á abatre en terra aquella ala
que ab la ploma daurada
serveix la patria cara,
y exalta tant quant pot la honrada mara.
Los ingenis un temps (es cosa bella)
molt mes que les riqueses se estimaren.
Los oradores als homens suspenian
los músichs los portavan per l' orella.
Empero quant los Cressos dominaren,
del princep á la guisa tots vivian,
ingenis y las lletres avorrian.
Mes quan regná Alexandre Macedónich (Alejandro Magno)
lo dexeble platónich
de molts paripathétichs se feu mestre.
Y quan lo pa trameta
Octavia á Virgili, ix poeta.
Homeros fa destre
al mateix punt y dia
qu'ab sos muscles Smyrna li don guia:
Per Cervera, ciutat ilustre y noble,
á dar á la virtut llum y carrera.
Que á las arts lliberals sols las fomenta
lo premi: mes que honor ni veu de poble.
La musa ab lo sustento sens esmera,
Minerva entre los princeps se sustenta,
y assossegat quant vol lo ingeni intenta.
Mil Tulios, Vulpians, y mes Gregoris
que no l'Assyria voris
te promet de donar: com tu acudas
á tos fills ab llet pura.
Y resta ab confiansa molt segura
que donant tal ajudas
á la mes alta zona
te exalçará en exir la part segona.
Estirará l'autor aquesta corda
que puje al degut punt de la alabança:
remuntará en ses mans tota memoria
perque lo fet al nom sovint concorda.
La sua Clio ara un poch descansa
pera pujar la patria á major gloria
exint ab nou progrés d'antiga historia.
Y no podrá fer menys que no t' sublime
al punt que mes s'estime
que abundant lo subjecto ab tanta copia
del que noblesa estima:
y per Pujades puje que si arrima:
vos será cosa propria
y tindréu, si si pensa (s'hi)
los dos etern honor y fama inmensa.
ANTONI RIUS.
Si á la Arabia felix, inventora
de reduir en art, y diciplina (disciplina)
de numeros: la sciencia peregrina
del Cel y de la terra, adornadora.
O sia Grecia, quant del mon Senyora
se feu per forsa de armes, y doctrina
de Apuleyo sabem, que en la llatina
llengua, la adorna augmenta y la millora.
Pero faltava encara la secreta
forma: que en facil, enseñansa y clara
l'art mercantil, abrassa y recopila.
Que per ser invenció, rara y perfeta (perfecta, se encuentra mucho)
de noble ingeni, y de virtut preclara
era obra reservada, á Bernat Vila.
JAUME SIURANA, LLUIS JOAN VALENTÍ, ANDREU MRATÍ PINEDA.
(Comença lo Procés ó disputa de viudes y doncelles, ordenat per los magnífichs Moss. Jaume Siurana,
y Mestre Lluis Joan Valentí, Doctor en Medicina, ab una Sentencia ordenada per l'honorable
y discret Andreu Martí Pineda, Notari.)
(Fragments.)
SIURANA.
Puix sou la font clara brollant abundancia
de dolça doctrina, senyor Valentí,
lo meu baix ingeni vexell d'ignorancia
vos prega y suplica ab molt gran instancia,
qu'en esta demanda doneu ver juhí.
A cert amich nostre tothom li concella,
puix jove se troba, que prenga muller,
parlantli una viuda y un' altra doncella:
donchs vos responéume en esta querella
qual d'elles déu pendre á vostre parer.
Qu' estant en est dupte quant mes imagine
menys trobe la senda que dret m' encamine.
VALENTÍ.
Volent prest excloure los plets y tempesta
y dar fi complida en est bell procés,
les viudes y verges ab molta requesta
requiren, que causa tan justa y honesta
sia declarada per bell compromés:
y prenen per jutges molt practichs y destres
á dos grans juristes provectes en l' art,
Miçer Guardiola, qu'es mestre dels mestres,
en qui james caben embust ni sinestres
y aquel gran monarcha micer Luch Ricart.
Y 'l escrivá volen que sia Pineda
puix sab de richs versos teixir fina seda.
….....
PINEDA.
Cascú dels dos pinta y recama
tot lo que diu,
d'or exellent, tan rich, tan viu,
qu'es maravella:
pero deixáunos la doncella
tan despullada
y ab tals pecichs tan maltractada
qu'es pietat.
…..
En nom de Deu,
qui de no res fabricá y feu
los cels y terra,
pacificant dels dos la guerra
pronunciám,
y molt conformes arbitrám
semblant sentencia.
Definitiva.
Que tornen la fama y gran preminencia
á verges y viudes honestes y bones,
y en altres tants metres, guarnits de eloquencia
alegres publiquen la gran excelencia,
les honres y gracies de totes les dones;
y puix qu' entre totes ateny mayor gloria
dels estaments d'elles tenint lo mes noble
mostrant la medulla de nostra memoria
la palma y triumpho, llorer y victoria
deu rebre la verge dels reys y del poble.
Als dos condempnantlos que d'ells clar entenga
que verge y no viuda l' amich content prenga.
GERONI SENTPERE.
Qui porá dir la gran substancia
del vostre dir
estil del vers y l'escandir
sil-labicant,
pesant ab pes lo consonant
en res escás,
á plom, llivell, retgle y compás,
fexuch, ni tart,
mostrant lo prim del prim del art
ab excel-lencia
tant que mostram nostra sentencia
ab gran temor
deixant vil prech, ira y favor
tenint present
lo jutje just omnipotent
per dar guió
mirant la definició
de la justicia
qu'es un voler just sens malicia
dar judicant
á cada hu son dret donant
ab pes egual
vist quant fa veure en general,
sentenciám
pronunciám y declarám
d' aquest tenor.
Mirant entre 'ls altres ab quanta primor
la Reyna sens culpa blasona Pineda,
volem premiarlo del pris de la seda,
del nom y del títol de just guanyador,
y puix vem que sembra de mestres llavor (y pos veém;i donchs veiem)
l'espert é molt docte subtil Solivella
la gran praderia puxant y molt bella
pendrá per insignias la fama y honor.
Miquel Johan Gomis qui grans llahors dona
se 'n porta del resto la palma corona.
PERE SERAFÍ.
(Contad las y griegas. Hay muchas en otros textos, pero en este más.)
CANTICH D'AMOR.
Tots quants d' amor seguexen la carrera
fujan sa ley cruel, falsa, enemiga,
que dins l' hivern sentir fa primavera
y en mig l'estiu fredor y greu fatiga:
no esper james ningú per fé sencera
tenir qu' á tot perfet amant obliga
trobar ja may pietat, que per estrena
don' amargor, torment, dolor y pena.
Axí com vol en qualque pas fortuna
pereix algú per ferro ó mort soptada
mas charitat universal, comuna
fa dar al cos la terra, y de passada
los via andants ab pedras d'una en una
de poch en poch fan sepultura alçada;
y yo morint per la senyora mia
may no 'm tirá piadosa pedra un dia.
Lo peregrí que nit y jorn camina
spera 'n l' alberch trobar repos una hora;
lo navegant si la gran mar s' enpina
cessa lo vent y del perill surt fora;
lo fer soldat qu'en batallar s'inclina
spera campar perqu' algun sanct honora; (o acampar; sobrevivir)
y en mi tostemps creix la dolor superna
que ingratitut ma trista sort governa.
Premi sperant, treballa tot lo dia (treballe)
lo laurador y lo seu cos molesta; (moleste)
y un capitá qu'es de soldats la guia
per lo semblant no tem fret ni tempesta;
y un vil pastor d' ovelles, fent sa via
treballa y pren descans per la floresta;
yo treballant may lo meu cos reposa (repose)
ni sper de ben servir ninguna cosa.
Mouse lo vent molt fort de tramontana
ab lamps y trons y pluja tempestosa;
trenca los tronchs dels monts y terra plana
desfá los camps ab l' aygua furiosa:
fent molt gran so de les campanes sana,
y mostra 'l sol la fas molt luminosa
mas en mi trist per ma desaventura
la tempestat creix sempre mes escura.
Baix en l'infern ab só de dolsa lira
Orfeu trobá pietat en sa tristura,
del gran Plutó cantant placá la ira
havent d'aquell una ánima segura:
yo trist que nit y jorn mon cor sospira (suspira, suspire)
blanir no puch un cor, ans mes s' endura;
no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera,
ans quant mes va, creix mes cruel é fera.
L'hom desterrat luny de sa dolça terra (se encuentra dolsa arriba)
sper ab lo temps tornar al ser qu'estava.
y hu saltejat de una molt crua guerra
per temps ha pau ó treva qu' esperava.
Qui está en presó y la cadena l' ferra
libert se veu per temps com desijava,
yo perseguit de tanta desventura
no se qu' esper, sino la sepultura.
Lo cervo qu'es nafrat cerca aygua clara (el ciervo)
per refrescar tenint mortal ferida;
si troba font ó riu, prest se declara
de ben curar y renovar sa vida;
tal so nafrat, mas sent qu'es molt avara
qui 'm pot donar la sanitat complida,
que te per be de pura set matarme
primer que may no vulla remediarme. (remediar; remedi, remei)
Tot reverdeix, la fértil primavera
quant es passat l' hivern que 'l mon despulla (despulle; desnuda)
floreix los prats y 'ls aucellets prospera, (pajaritos; muixonets)
al arbre nuu fa recobrar la fulla;
dins l' aygua 'l peix y al bosch tot altra fera
troban descans y amant qui be 'ls reculla;
y en mi lo temps james no fa mudansa
ans sent del tot secarse la esperança.
Las obras d'est poeta s'han imprés diferentas vegadas per separat y junt ab las del rector Vicens García. Qui vulla llegirne mes poesías no li será difícil trobar satisfet son desig. (el seu desitg)
