Mostrando entradas con la etiqueta panches. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta panches. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Ventre, Ventrada, Ventralha, Ventrilh, Venus, Ver, Veramen, Veiramen, Verai, Veray - Foravertat

Ventre, s. m., lat. ventrem, ventre.
Ventre es dit quar d' el va la vianda, et es trameza a tot le corrs.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Ventre est dit parce que de lui va la nourriture, et est transmise à tout le corps.
Per la dolor que a el ventre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par la douleur qu'il a au ventre.
Loc. fig. Qui en manjar non met tempre,
E fai son Dieu de son ventre.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui à manger ne met tempérance, et fait son Dieu de son ventre.
CAT. Ventre. ESP. Vientre. PORT. IT. Ventre. (chap. Ventre, ventres; pancha, panches, com la de Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma, peix gort del catalanisme.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ventrada, s. f., ventrée, portée.
La femna pot portar en una ventrada set efans. Liv. de Sydrac, fol. 26.
La femme peut porter en une ventrée sept enfants.
ANC. ESP. Ventrada. IT. Ventrata. (chap. Ventrada, ventrades; la dona pot portá en una ventrada set o sat infans, chiquets o chiquetes, fetos, bebés.)

3. Ventralha, s. f., entraille.
Per tot lo cors et per los nervis et per las ventralhas.
(chap. Per tot lo cos y per los ñirvis y per les entrañes o ventralles.)
Es de cauda alena e de caudas ventralhas. 
Liv. de Sydrac, fol. 79.
Par tout le corps et par les nerfs et par les entrailles.
Est de chaude haleine et de chaudes entrailles.
ANC. FR. 
Si que de luy les boiaulx et ventrailles 
Cheurent en terre.
Foucqué, V. de J.-C., p. 464.
(chap. Ventralla, ventralles; entraña, entrañes; budell, budells : intestino, intestinos.)

4. Ventrilh, s. m. dim., ventricule.
Le ventrilh del cervel... d' on parto las mezolhas e 'spondils e 'ls nervis, ministrans a movement voluntari.
Arteria, la qual geyssh del sinestre ventrilh del cor.
(chap. Arteria, la cual ix del esquerro ventrícul del cor.)
Eluc. de las propr., fol. 34 et 20.
Le ventricule du cerveau,... d'où partent les moëlles et vertèbres et les nerfs, servant à mouvement volontaire.
Artère, laquelle sort du ventricule gauche du coeur.
CAT. Ventrell. IT. Ventriglio. (chap. Ventrícul, ventriculs. ESP. Ventrículo.)

Venus, s. f. et m., lat. Venus, Vénus, planète.
Las planetas,... salvat Venus. Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les planètes,... excepté Vénus.
Venus, entre las autras planetas,... es... pres del solelh,... e quant li va denant, es dit Lucifer; quan va apres, es apelat Vesper. Eluc. de Las propr., fol. 115.
Vénus,... entre les autres planètes,... est... près du soleil,... et quand elle lui va devant, elle est dite Lucifer; quand elle va après, elle est appelée Vesper.
CAT. ESP. Venus. (chap. Venus; vore Divendres y Planeta.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

Ver, adj., lat. verus, vrai, véritable.
Vers Dieus, vers hom, vera vida, merces.
G. Faidit: Fortz chauza.
Vrai Dieu, vrai homme, vraie vie, merci.
Subst. S' ieu en volgues dire lo ver.
B. de Ventadour: Chantars.
Si j'en voulais dire le vrai.
Adv. comp. Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver.
Bertrand de Born: Ges de far.
Dame, si je cherchai secours contre vous, je ne le fis pas de vrai (tout de bon). 
Bels dous amicx, ben vos puesc en ver dir.
La Dame Tiberge: Bels dous.
Beau doux ami, bien je vous puis en vrai (vraiment) dire.
Merces es perduda pen ver.
B. de Ventadour: Quan vey.
Merci est perdue pour vrai (en vérité).
ANC. FR. E Deus! peot c'estre vers!
Roman de Horn, fol. 20.
Donc sot il bien que veirs esteit 
Co que de lui pensez aveit.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 641.
L'estoire le tesmoigne à vraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
Prenez, mangez, c'est cy mon corps de vray.
(chap. Prenéu, mingéu, este es mon cos de verdat : verdadé : ver.)
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 145.
ANC. CAT. Ver. ANC. ESP. PORT. IT. Vero. (chap. Ver, vers, vera, veres; verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

2. Veramen, Veiramen, adv., vraiment, sincèrement.
Morrem tug, so sabem veramen.
(chap. Morirem tots, aixó u sabem veramen : verdaderamen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
Nous mourrons tous, cela nous savons vraiment.
Blacas, ben dic veiramen
Qu' ieu am mais trop fruit que flor.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbaut.
Blacas, bien je dis sincèrement que j'aime beaucoup davantage fruit que fleur.
CAT. Verament. ANC. ESP. IT. Veramente. (chap. Veramen; verdaderamen.)

3. Verai, Veray, adj., vrai, sincère, véritable.
Senher, verays Jhesus, cuy soy aclis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Seigneur, vrai Jésus, à qui je suis soumis.
Pois ieu li sui veraia
Be i s taing qu' el me sia verays.
La Comtesse de Die: Ab joy et ab.
Puisque je lui suis sincère, bien il y convient qu'il me soit sincère.
ANC. FR. Esprove se il sont verai. 
2e Trad. du Castoiement, cont. 1.
Si cum nus dit la verai' estoire.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 758.
Voyez Moniment.

4. Veraiamen, Verayamen, adv., véritablement, vraiment.
Mostrar
Com ieu vos am veraiamen.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Montrer comme je vous aime véritablement.
Verayamen, el fo lo primier emperayre, que jamays fos a Roma.
L' Arbre de Batalhas, fol. 63.
Vraiment, il fut le premier empereur, qui jamais fût à Rome.

5. Veritat, Vertat, s. f., lat. veritatem, vérité.
Contra menzonga sun fait de veritat. Poëme sur Boèce.
Contre mensonge ils sont faits de vérité.
Ges non ditz vertatz aicel que men.
Bertrand de Born: Gent fai.
Point ne dit vérité celui qui ment.
Adv. comp. En veritat vos dic. Liv. de Sydrac, fol. 66.
(chap. En verdat vos (tos) dic. Frasse típica de Jessús de Nazaret.)
En vérité vous dis.
Aras sai per veritat.
B. de Ventadour: Acosselhatz.
Maintenant je sais en vérité.
ANC. FR. Vérités est, il mesparla. Marie de France, t. 1, p. 532.
La vertet de lui. Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 90.
CAT. Veritat. ESP. Verdad. PORT. Verdade. IT. Verità, veritate, veritade. 
6. Vertan, adj., vrai, véritable.
Jurarai suls sanhs vertans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Je jurerai sur les saints véritables.

7. Vertadier, Vertader, adj., véridique, vrai.
Ieu sai mentir, e remanc vertadiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Je sais mentir, et je reste véridique.
S' ilh volgues esgardar mon semblan,
Ja no 'l calgra plus vertader messatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Si elle voulait regarder mon apparence, jamais il ne lui faudrait plus véridique message.
CAT. Vertader. ESP. Verdadero. PORT. Verdadeiro. (chap. Verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

8. Vertadierament, adv., vraiment, véridiquement.
Ajustant vertadierament una semlansa ab autre (: autra). 
Eluc. de las propr., fol. 17.
Ajustant vraiment une ressemblance avec une autre.
ESP. Verdaderamente. PORT. Verdadeiramente. (chap. Verdaderamen o verdadéramen; verídicamen.)

9. Verificar, v., vérifier.
Part. pas. Prophecias verificadas. L'Arbre de Batalhas, fol. 1.
(chap. Professíes verificades.)
Prophéties vérifiées.
CAT. ESP. PORT. Verificar. IT. Verificare. (chap. Verificá, verificás : verifico, verifiques, verifique, verifiquem o verificam, verifiquéu o verificáu, verifiquen; verificat, verificats, verificada, verificades; verificaré; verificaría; si yo verificara les mentires dels catalanistes, me se enfadaríen.)

Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, catalanistes

10. Averar, Aveirar, v., avérer, certifier, garantir, déclarer véridique. 
Cuion ben lur mentir averar
Ab afortir.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Ils pensent bien leur mentir avérer avec le fortifier.
Per aver, avera 'ls messongiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Pour de l'argent, il déclare véridiques les menteurs.
En que se avera be so que dis S. Paul. V. et Vert., fol. 75.
En quoi s'avère bien ce que dit saint Paul.
Lo somi s' averet, mala fos l' encontrada. Roman de Fierabras, v. 5080.
Le songe s'avéra, male fut la rencontre.
Quan le cuiars s' aveirara. Roman de Flamenca, fol. 16.
Quand le soupçonner s'avérera.
Part. pas. Es la paraula ecricha (escricha)
Per prophetas, et averada. Trad. d'un Évang. apocr.
Est la parole écrite par les prophètes, et avérée.
ANC. FR. L' estoire le tesmoigne à vraie,
Uns bons conterres l'avéraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
CAT. ESP. PORT. Averiguar. IT. Avverare. (chap. Averiguá; averá, averás : demostrá que es verdat; convertís en verdat, com un somni.)

11. Adveration, s. f., vérification.
Despensa facha per occasion de escripturas et adverations.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
Dépense faite par occasion d'écritures et vérifications.
CAT. Averiguació. ESP. Averiguación. PORT. Averiguação. (chap. Averiguassió, averiguassions; adverassió, adverassions : verificassió, verificassions.) 

12. Foravertat, s. f., outre-vérité.
Foravertat, es cant hom ditz una causa que non es vertatz ni semblansa.
Outre-vérité, c'est quand on dit une chose qui n'est vérité ni apparence.
(chap. Foraverdat, foraverdats : mentira grossa, mentires grosses, com les que diu lo cap gros de Juaquinico Monclús, ascumita en cap, que estaríe milló sense cap.)

La Franja del meu cul

domingo, 26 de mayo de 2024

Mathematica - Maurela (morelle, Morella)

Mathematica, s. f., lat. mathematica, mathématiques.

Apres, senes maestre, totas las sciensas de mathematicas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

Apprit, sans maître, toutes les sciences de mathématiques.

CAT. ESP. (matemática, matemáticas) Matematica. PORT. Mathematica. IT. Matematica. (chap. Matemática, matemátiques.)

2. Mathematic, adj., lat. mathematicus, mathématique.

Ses nombre no podem saber neguna mathematica sciencia.

(chap. Sense número no podem sabé cap siensia matemática.)

Eluc. de las propr., fol. 278. 

Sans nombre nous ne pouvons savoir nulle science mathématique.

CAT. Matematic (matemàtic). ESP. Matemático. PORT. Mathematico. IT. Matematico.

(chap. Matemátic, matematics, matemática, matemátiques)


Maurela, morelle, morella, Uvas de perro, beninas, bleo negro, borrachera, cenizos, ceñiglos, ceñilos, chirinchos, ciñilos, diablos, gajo tomatero, genijo, guinda de perro, hierba negra, hierba negral, hierbamora, jajo borriquero, jajo caballar, jajo rastrero, pan de culiebra, pico de azada, pimenticos, planta mora, solano negro, tomate del diablo, tomatera, tomatera borde, tomatera morisca, tomatera negra, tomaterilla, tomaterilla borde, tomates del diablo, tomatico, tomaticos del diablo, tomatilla, tomatillo, tomatillo del diablo, tomatillo negro, tomatillo zorrero, tomatillos, tomatillos del diablo, tomatillos verdes, tomatina, tomatito, tomatitos, tomatitos del diablo, ugueros, uva de perro, uvas de culiebra, uvas de perro, uvas del diablo, venenos, yerba mora, yerba mora española, yerba mora italiana, yerba mora menor, yerba morisca, yerba-cotones, yerbos moros

Maturitat, s. f., lat. maturitatem, maturité.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dépeuplerait champs, vignes ou blé avant maturité.

ANC. FR. On voit à meureté venir tous fruits. Bataille de Crécy.

ANC. CAT. Maturitat. IT. Maturità, maturitate, maturitade.

2. Maturacio, s. f., lat. maturatio, maturation.

Frugz veno a maturacio.

(chap. Los fruits venen a madurassió : maduren.)

Quan l' apostema es en maturacio. Eluc. de las propr., fol. 84.

Les fruits viennent à maturation.

Quand l'apostème est en maturation. 

ESP. Maduración. PORT. Maduraçao. IT. Maturazione. 

(chap. Madurassió, madurassions.)

3. Maduresa, Madureza, s. f., maturité.

Pueis qu' es vengutz a madureza, et es sas. V. et Vert., fol. 20.

Puisqu'il est venu à maturité, et qu'il est sain.

Fig. Sia facha ab sobeyrana maduresa e atrempansa.

Regla de S. Benezeg, fol. 53. 

Soit faite avec extrême maturité et modération.

CAT. Maduresa. ANC. ESP. PORT. Madureza. IT. Maturezza. 

(chap. Maduresa, madureses.)

4. Madurament, s. m., maturité.

Color et madurament.

Pren... madurament.

Eluc. de las propr., fol. 225 et 197.

Couleur et maturité.

Prend... maturité. 

CAT. Madurament. ESP. Maduramiento. IT. Maturamento. 

(chap. Maduramén, maduramens.)

5. Madur, adj., lat. maturus, mûr.

La fuelh' e 'l flors e 'l frugz madurs.

(chap. La fulla y la flo y lo fruit madú : la fruita madura.)

Pierre d'Auvergne: La fuelh' e 'l flors. 

La feuille et la fleur et le fruit mûr. 

Sa fruita, cant es madura.

(chap. Sa (la seua) fruita, cuan está madura.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Son fruit, quand il est mûr. 

Fig. Mas yeu par ybres,

Quan li dic so don sui madurs.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Mais je parais ivre, quand je lui dis ce dont je suis mûr.

Lo cellarier... sia elegutz... savis et madurs de costumas.

Regla de S. Benezeg, fol. 43.

Le cellérier... soit élu... sage et mûr de coutumes. 

Agut madur cosselh. Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 367. 

(chap. Hagut (tingut) madú consell.)

Eu mûr conseil.

Subst. loc. Quan n' ac pres lo vert e 'l madur.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il en eut pris le vert et le mûr. 

CAT. Madur. ESP. PORT. Maduro. IT. Maturo. 

(chap. Madú, madús, madura, madures.)

6. Maturatiu, adj., maturatif, hâtif, actif.

Mesclat ab sal, d'apostemas maturatiu.

De frugz maturativa.

Eluc. las propr., fol. 208 et 125. 

Mêlé avec sel, maturatif d' apostèmes. 

Maturative de fruits.

Ministra maturatius emplastres.

Collect. de recettes de médecine. 

Administre emplâtres maturatifs.

ESP. Madurativo. IT. Maturativo.

7. Madurar, v., lat. maturare, mûrir.

Frugz fa madurar.

Apostemas madura.

Eluc. de las propr., fol. 123 et 208. 

Fait mûrir les fruits. 

Mûrit les apostèmes. 

CAT. ESP. Madurar. PORT. Maturar, madurar. IT. Maturare.

(chap. madurá: maduro, madures, madure, madurem o maduram, maduréu o maduráu, maduren; madurat, madurats, madurada, madurades.)

 

Mauca, s. f., panse, bedaine, gros ventre.

El bras d'outra en outra trauca,

Mas l'ausberc li gueri la mauca.

Roman de Jaufre, fol. 90. 

Perce le bras d'outre en outre, mais le haubert lui garantit la panse.

2. Maucut, adj., ventru. 

Ieu t' agra dat caval maucut

Ab sela de Carcassona

Et entressenh et escut

De la cort de Narbona.

Raimond de Miraval: A Dieu me. 

Je t'aurais donné cheval ventru avec selle de Carcassonne et enseigne et écu de la cour de Narbonne.

(chap. Pancha com Sancho Pancha o lo sagal de la pancha de Valderrobres, panches. Panchut com lo presidén de la Ascuma, Juaquinico Monclús, panchuts, panchuda, panchudes.)

 

Maurela, s. f., morelle, sorte de plante.

Serpens que manja maurela 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50.

Serpent qui mange morelle tout aussitôt se renouvelle.

CAT. IT. Morella. (ESP. hierba mora; solanum nigrum.
Uvas de perro, beninas, bleo negro, borrachera, cenizos, ceñiglos, ceñilos, chirinchos, ciñilos, diablos, gajo tomatero, genijo, guinda de perro, hierba negra, hierba negral, hierbamora, jajo borriquero, jajo caballar, jajo rastrero, pan de culiebra, pico de azada, pimenticos, planta mora, solano negro, tomate del diablo, tomatera, tomatera borde, tomatera morisca, tomatera negra, tomaterilla, tomaterilla borde, tomates del diablo, tomatico, tomaticos del diablo, tomatilla, tomatillo, tomatillo del diablo, tomatillo negro, tomatillo zorrero, tomatillos, tomatillos del diablo, tomatillos verdes, tomatina, tomatito, tomatitos, tomatitos del diablo, ugueros, uva de perro, uvas de culiebra, uvas de perro, uvas del diablo, venenos, yerba mora, yerba mora española, yerba mora italiana, yerba mora menor, yerba morisca, yerba-cotones, yerbos moros.)