SEGLE XVIII.Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci. - *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere. FRANCISCO BALART. Jesu-Christ la Passió vostra tots la devem contemplar; al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro) quant sentí lo Gall cantar. Christians lo que 'us diré: creuréu de la Passió dels Apóstols y deixebles, de Jesu-Christ Nostre Senyor: y de tota la conversa que entre ells va passar; al manco la de Sant Pere quan sentí lo Gall cantar. Un Dijous Sant de cap vespre com estava ordenat, digué Jesus als Deixebles que vajan á la Ciutat: allí trobaréu un home ab un canter d' ayga en má, seguíulo fins á la porta de ahont veuréu que entrará. Los Deixebles humilment fan lo que el Mestre 'ls ha dit, vanse á Jerusalem perque Dèu n'era servit. Allí entrant á la Vila, davant d' ells se demostrá un home ab gran alegría, ab un canter d' ayga en má. Diréu al amo de casa, que jo vos hi he enviat, que vull celebrar la Pasqua, puig lo temps es arribat. Demanaréu una Taula, comensáula de parar, esta nit los meus Deixebles ab vosaltres vull sopar. Quan Jesus fou en la Taula en casa Simeon Leprós, humilment li presentaren aquell menjar tant preciós. Digué Jesus estas paraulas, comensantse á contristar: ab gran desitg esperava de menjar aqueix sopar. Quan Jesus fou en la Taula, segons escriu Sant Matheu, esta nit los meus Deixebles hu de vosaltres me trahiréu. Ja fugirán las Ovellas quan lo Pastor pres será, los Soldats tots á la una deixarán llur Capitá. Lo qui á mí me trahirá posará la má al meu plat, y ell se'n portará 'l bocí que per mí está reservat. Y vindrá lo Fill del home, puix així promés está, crucificat será lo Home, Dèu clarificat está. Miráu quanta amistat porta Jesu-Christ á n' al traydor, posant junts la má al plat, qu' es voluntat del Senyor. Per veure si 's penediria no 'l volgué escandalisar, perque portava la bossa del vendre y del comprar. Diu Sant Pere gloriós: Senyor, may vos deixaré, avans moriré per Vos, Senyor, que no fugiré. Y si algú se escandalitsa escandalitsat será, que jo 'l ne perseguiré ab lo coltell en la má. Mira lo que jo 't dich, Pere, mira en esta santa nit, antes que lo Gall no cante jurarás que no m' has vist: y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado) ab mi vindrás á ignorar, fins dir no coneixes l' Home que es lligat en lo Pilar. Encara dich mes avant, mira, Pere, que farás, antes que lo Gall ne cante tres voltas me negarás. Llavors lo beneyt Sant Pere comensá de contristar, volgué entendrer lo Misteri que en la Taula se va obrar. Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules) acabaren de sopar; Jesus pren la tovallola, la bacina en l'altre má. (palangana, bacín) Per mostrarnos la Doctrina los peus los volgué rentar, á fins y los peus de Judas Jesu-Christ se va inclinar. Diu Sant Pere gloriós: Senyor, vos no 'm rentaréu; tú no rebrás lo meu Cos si jo no 't rento los peus. No, Senyor, los peus á solas, que las mans me vull rentar; lo que ja está net, Pere, no fretura de rentar. Deixebles, tots sou mòlt nets de culpas y de pecats, si no es aquell mal enterch Deixeble tant desditxat. Mira lo que jo 't dich, Pere, tot passa en veritat, valdria mes que en la terra un home tal no fos nat. Jesus may fa ninguna obra sinó ab gran cumpliment, va posar la tovallola. y ordená 'l Sant SAGRAMENT: Qui menjará de la Carn mia, y de la mia sanch beurá, si es mort cobrará vida, si es viu bè morirá. Judas també combregá, possehit ja del Dimoni, Jesu-Christ li va parlar: vesten acabar ta obra. Ningú d'ells may entengueren lo que Jesus va parlar, pensant podé li dolia quan Judas se va penjar. Quan Judas se 'n fou anat Jesu-Christ feu un Sermó, haja pau entre vosaltres y no hi haje mes rencor: lo que lo mes petit vulla lo mes gran també ho voldrá, que jo pregaré al meu Pare vos tinga tots de sa má. Un poch estaré ab vosaltres, mes tantost me 'n aniré, teniu ferme esperansa que al ters dia tornaré: de Adam la gran cayguda Jo la tinch de reparar, y las Ovellas cautivas aniré Jo á rescatar. Allí ahont Jo aniré valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros) que per conservar la Fé haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés) Quan se vindrá la jornada Jo vos vindré á cercar, y vos donaré una vida, la qual sempre durará. Quan aniréu per lo Mon predicant la Santa Fé, Deixebles, ab lo meu nom destruiréu a Llucifer: y en mostrarli la Creu mia ahont me posarán demá, ahont se vulla que sia, ab lo meu nom fugirá. Contempláulo dins del hort com estava agenollat, aguardant la trista mort ab tanta humilitat. Los Sants Pares y Profetas may cessavan de clamar: Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix) veníunos á llibertar. La segona oració que va fer lo Fill de Déu, lo Calzer de passió (cáliz) li aportá San Miquel. Acceptáulo, Jesus Dèu, que aquesta ha de passar la Vostra Santa Persona, si lo mòn voléu salvar. Quan Jesus hagué acceptat lo Calzer de passió, se girá á sos Deixebles, que dormian de tristor: esta nit los meus Deixebles, tots me voliau ajudar, ara solament una hora ab mí no podeu vetllar. Despertáu los meus Deixebles y direm Oracions, que Dèu nos do paciencia en nostras tribulacions. Lo enemich del Fill del Home esta nit no dormirá, per guiar que 'l Fill del Home lo pugan crucificar. Lo enemich may ha sabut, ni entés perfectament, que Jo sia la virtut del Pare Omnipotent; ni entendre lo Misteri de la Santa Trinitat á fins que lo meu Deixeble falsament me haurá besat. Ja se acostan las tenebras, pero anemsen aviat, que ja sento las cadenas ab que tinch de ser lligat: qui tindrá coltell ó gladi bè lo podrá guardar, perque tots son gent de armas los que 'm venen á cercar. Llavors Judas arribá ab los Jueus ab grans crits, Jesu-Christ los va parlar: ¿qué cercáu los meus amichs? Ells llavors cauhen en terra en sentir Jesus parlar, fins que plagué á Jesus ningú d' ells se va aixecar. Diumenge era ab vosaltres que 'm feyau mòlt gran honor, ara veniu tots ab armas, com si fos un malfactor. Ell los diu veniume á pendre que 'us ne dono llibertat, cumplit se han las Profecías del que está profetisat. Llavor Judas lo besa á la galta preciosa; prestament se va acostar aquella gent rabiosa: Llavors lo beneyt Sant Pere volguels fer tornar atrás, y va tallar la orella á Malcos, criat de Caifás. Torna lo teu coltell, Pere, á son lloch acostumat; qui de coltell feriria, de coltell será nefrat. En tocant Jesus la orella prestament la va curar, quan veren semblant Misteri mes se varen indignar. En casa de Anás portaren á Jesus pres y lligat, perque la anyada passada tenia 'l Pontificat. Dintre de una gran sala aquella nit va passar Christo ab las mans lligadas arrimat en un Pilar. Diu Sant Pere á Sant Joan seguim tots á Jesu-Christ, ara no 'ns coneixerán, perque es obscura la nit. A dins de aquella sala los dos se varen entrar, perque Sant Joan de casa era mòlt familiar. Quan Sant Pere va sentir maltractavan al Senyor, la sirventa li va dir: ¿tú ets de aquell Malfactor? No 'l conech, digué Sant Pere, innocent me fas tornar: dicte que n' ets Galileo, jo 't conech ab lo parlar. La sirventa may callava perque es cap de pecat: dicte que tú ets Deixeble de aquell endemoniat! No 'l conech, digué Sant Pere, ignocent me fas tornar; dicte que ets Galileo, se 't coneix ab lo parlar. Respon un criat de casa servidor del Sacerdot: aquest perseguia á Malcos quant eram dintre del Hort. No l' conech, digué Sant Pere, ab jurament ho afirmá; tant prest com la Fe li falta lo Gall se posa á cantar. Jesus mira á Sant Pere quan lo Gall hagué cantat, prestament hisqué de casa á plorar lo seu pecat. Diu la Santa Escriptura, que es cosa de contemplar, que 'ls ulls de la sua cara pareixian una mar. Humilment ne respongué Jesu-Christ al Pontífice: digas, ¿per qué me interrogas de mos costums y Doctrina? A los de la Sinagoga davant tots he predicat, interroga tot lo Poble que dirá la veritat. Llavors Malcos lo ingrat, oblidat del benefici, un bofet li va pegar: (bofetada, bufetada) ¿axí parlas al Pontífice? Portantne la ma armada fortament li va pegar: en aquella cara sagrada, quels ángels miran de grat. Respongué mòlt humilment Jesu-Christ a ne 'l criat: si mal parlo al Pontífice, digas ¿ab qué he errat? Y si bè, ¿per qué me pegas sens trobar en mí error? Contemplém com maltractavan a Jesus nostre Senyor. Lo divendres quant fou dia portárenlo á Pons Pilat; perque era President del Emperador enviat. Llavors en aquella hora que 'l hagué interrogat Jo enviá al Rey Herodes, que 's trobava en la Ciutat. Quan Herodes lo vegé, digué als cavallers seus: per cert ne trobo gran pler de veure al Rey de Jueus. Miréu de qué me ha servit lo senyor de Pons Pilat; eram mòlt grans enemichs, y ara cobram amistat. Herodes lo interrogá, mes Jesus no respongué, y veyent no li parlava mòlt admirat ne estigué. Dient que pot ser la causa que Jesus no li ha parlat era perque el Rey Herodes estava excomunicat. Herodes per menysprearlo ja de blanch lo feu vestir, á casa Pilat tornáulo, puig á mí res no m' vol dir. Jo no sé la causa sua, ell ab mí no ha parlat, digáuli las mans li beso per la nova amistat. Los Jueus altre vegada prengueren al Fill de Dèu, davant Pilat tots cridavan muyra, muyra, vaje en Creu. Crucificáulo vosaltres, los respongué Pons Pilat, perque may entre Escripturas jo tal Lley no he trobat. Pons Pilat li preguntava: digas ¿ets rey dels Jueus? Jesu-Christ li va parlar: puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus? Assó no es lo meu regne, ni may lo he aministrat; dicte que ets Rey de Judea, diu Pilat ab veritat. Diu Pilat no trobo causa, que sia causa de mort, si ell vos ha fet agravi, jo 'l faré assotar mòlt fort. Pensant que així estaria tot lo Poble acontentat; pero ab grans crits cridavan que sia crucificat. Ab gran furia assotaren los Jueus al Fill de Dèu, cinch mil assots li donaren ab diferents instruments. Tot lo cos li maltractaren per pagar nostre pecat, plorém com plorá Sao Pere quan veu lo Gall ha cantat. Puig que Rey es aquest Home. així ho diuhen los Rabins, fassamli una Corona de puntas de jonchs marins. Y dos de la Sinagoga se 'n anaren al mercat á comprar una Corona per posarli en son cap. Quan tingueren la Corona al sant cap li han ficada, per afligir sa Persona ab bastons li han apretada. La cara li han tapada, saludantlo ab deshonor, de setanta y dos espinas coronaren al Senyor. Mòlt volia Pons Pilat que Jesus ne prengués mort; així 'l trau á la finestra per rebre algun conort. Dient: veus aquí lo Home que m'haveu encomanat, y miráu entre vosaltres si será prou castigat. Quan Pilat sentí la gent que cridavan tol-le, tol-le: per cert que sou mólt dolents de fer morir aquest Home. Puig que vostra lley ordena que un home se llibertás, llibertém pues á Jesus, y sentenciám á Barrabás. Deixa estar á Barrabás, tot lo poble responguè, crucificáu á Jesus, que aixís al poble convé. Y muyra donchs aquest Home per guardar algun excés; diu Pilat no li veig causa, ni abasta tot son procés. Dos testimonis cercaren falsos per testificar, perque Pilat á las horas lo hagués de condemnar. pero entengué la mentida, aygua vol pera las mans, dient, jo no tinch la culpa, cayga sobre vostres sanchs. Ab gran furia cridaren tots los Jueus ab un crit: vinga ja sobre nosaltres la sanch de aquest inich. Y no sols sobre nosaltres, nostres fills volém posar, condempna prest aquest Home, que 'l volem crucificar. Lo endemá era festa; mòlt tardava als Jueus que la sentencia fos dada per carregarli la Creu. Essent ella tant pesada, temeren no 'ls desfallís, que no li caygués en terra, per lo camí no morís. Quan los Jueus varen veure que rossegava la Creu, férenli posar darrera á ne 'l Simon Cirineu: no per pietat alguna, que bè 'l ne varen pagar, sino perque temian que no hi pogués arribar. En lo carrer de Amargura vostre Mare os encontrá, plena de molt gran tristura prestament vos abrassá. Ningú d 'ells la va tocar que 's voluntat del Senyor; caminant al mont Calvari sentíreu mòlt grant dolor. Quan allí fou arribat, aquella gent inhumana, mòlt prest vos han despullat de vostra roba sagrada. La sanch de nou vos brollava, que eixia per tot lo Cos, y los sayons prest jugaren sobre del vestit la sort. Després de haverhos clavat en la preciosa Creu, los Jueus tots á la una vos feyan burla y menyspréu. pero Vos al vostre Pare los havéu encomenat, que 'ls tinga misericordia, y los perdone llur pecat. Sobre la Creu vos posaren, així hu diguè Pons Pilat, la causa de vostre agravi, ab aquell Títol honrat. De tres llenguas lo ha dictat, que així tots ho entendrém, dient lo que el Títol deya: Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI) No poguè estar ocultat en vos lo diví amor, perdonant en aquell lladre que 'us confessá per Senyor. Perdonant lo que devia y tot altre pecat: perque en vostra má dreta, en Creu estava posat. A vostre mare diguereu: Dona, aquí está vostre fill, á sant Joant la donareu com á clar y net Espill. Sant Joan la pren per Mare, puig que Jesus ho ha manat, que may tals cambis se veren ab temps tan abreviat. Quan Jesus se véu clavat y obert tot lo sèu cos, cridant está á son Pare li done algun socós. Ja que ell mort per amor de beure ha demanat, portárenli fel y vinagre; no 'l vol quant lo ha gustat. Consumatum est exclama Jesu-Crist nostre Senyor, quan la mort se acosta tractanlo ab gran rigor. Cumplit ha las Profecías que de ell estava parlat, sens faltar una paraula del que Dèu ha ordenat. Bè savem perfectament, que als inferns devallá, y deslliurá als Sants Pares. y de allí se 'ls ne portá donantlos la sua vista de gloria ab cumpliment, aná á veurer á sa mare ab tant rich acompanyament. Perdona nostre pecat, Jesu-Crist nostre Senyor, si en res habem errat en la mort y Passiò. Y la humil Verge María que nos vulla ajudar y en Sant Jaume de Galicia per tots ne vulla pregar. TORNADA. Jesu-Crist la Passió vostra tots la devém contemplar, al manco la de Sant Pere quant sentí lo Gall cantar. AGUSTÍ EURA. Lo morir es tan injust y tan superfluo l'espant, que segons l' Esperit Sant morir es cosa de gust. Quant mor y acaba lo just, dolcíssimament s'adorm; lo lance fatal y enorm de Lázaro 'n dará fé; puix Cristo en sa mort diguè nostre amich Lázaro dorm. …... Si fos ta desgracia igual á la de un brut y una flor que quan moren tambe mor l' ánima material, podria saberte mal la mort fatal alashoras: pero tu, oh home, no ignoras que l' ánima no fineix; antes quan del cor parteix logra notables milloras. Alsa la imaginació y mira que no es aquí sinó en lo Empíreo, lo fí de la hermosa creació. La nostra conversació al cel está dirigida. Esta ditxosa partida no 't deu costar ni un sospir; puix millor que no morir ve á ser, conmutar de vida. ¿Quí pot estar trist lo dia que ix llibre de una presó? Quí, al pendrer possessió de la herencia que apetía? Quí ha tingut melancolía lo dia de sa victoria? Quí, al fecundar la memoria de la Benaventuransa? Y quí, lo dia que alcansa una corona de gloria? IGNACI FERRERAS. (Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.) ¿Qué pretens agitada fantasía que vaga, perturbada y pesarosa formidables ideas me presentas, y l'ánimo y sentits tot m'alborotas? La nit que ab sa quietut al descans brinda funestas inquietuts me causa y dona, perturmantme 'l descans ab mil fantasmas y horribles visions de negras sombras. Lo llit, que per alivio de fatigas ab lo tou matalás de finas plomas la dolça son deuria conciliarme es pera mí catasta fatigosa. …. Acusa la inocencia ma malicia, sa mansuetut á mon furor s' oposa, sa doctrina confon mas ignorancias y sa sencillés m'autoritat mofa. Los escarnis á ells fets en mí recauhen, lo cervell me traspassa sa corona, la creu pesada atrunca mes espatlles, los assots rigurosos me deshonran, los claus de peus y mans contra mí 's giran, clavantme 'l cor en creu la mes penosa; y 'l bot del ferro de la dura llansa iras, horrors y confusions aborta. La sanch per tantas llagas derramada del llibre de la vida apar que 'm borra y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto) la terra bocarons profundos obra. No trobo puesto en que los peus afirme engullintme sas grutas horrorosas. IGNACI PUIG Y BLANCH. (Tros del Temple de la Gloria.) Rodejat de la sombra formidable que difundeix la mort assoladora, desterrat á una terra inhabitable que als tristos moradors cruel decora; ¿com cantaré la llum inagotable del sol etern que brilla sens aurora que no ha vist del ocás la tomba obscura y derrama á torrents la ditxa pura? Sentat ab los germans del cautiveri en la endolada y fúnebre ribera dels negres rius del Babiloni Imperi sufrint del enemichs la sanya fera y 'ls dardos de la burla y vituperi en una terra estranya y forastera, ¿Com cantaré tan trájicas escenes entre grillons, manilles y cadenes? O Vos! que resplandiu en las alturas de la Santa Sió, Dèu de grandesa, abisme inagotable de dolçuras donau vigor y aliento á ma flaquesa: en una mar sumergit de amarguras parlar de vostra gloria es árdua empresa; mes jo entraré en la senda peregrina si vostra llum preciosa m'encamina. Renovava una tarde la memoria dels héroes esforsats que reportaren de si mateixos la inmortal victoria, y ab ilustres hassanyas decoraren los fastos indelebles de la historia, y de llaurers eterns se coronaren; quant me rendeix un sol molt apacible y pujo á la morada inaccessible. Per las regions etéreas navegava sens rumbo, sense carta y sense guia: un aura dolça y fresca respirava y mon cor dilatava la alegría: una calma benéfica reynava y la pálida lluna resplandia: y centellant las vívidas estrellas mars inmensos formavan de llums bellas. Superava á las onas lluminosas sens fatiga en ma rápida carrera y ab forças inauditas y assombrosas corria los espays de l' alta esfera; vencent en las regions esplendorosas lo curs velós del águila llaugera la nau que surca 'l mar arrebatada y del aire la saeta disparada. Des d'aquellas diáfanas alturas un átomo la terra parexia, buscava las palmeras y planuras, los valls, lo mar inmens, la selva umbría, tantas y tan preciosas hermosuras, y res la vista atenta descobria; mes fixantla del cel en la bellesa del Etern m' anunciaban la grandesa. SERRA Y POSTIUS. Si vas á Montsserrat ves per Sant. Lluch. que no 't picará l' sol per mes que t' toch, no vajes ab calés, gasta mes poch, ves com Madó Guillaume sobre un ruch; Veurás allí unas perlas com un truch, las esmeraldas com un plat de foch, los diamants mes grossos que un gran roch, entre las llantias mira la del duch; Si pujas á la hermita del bon grech, com molt no fassa lo xerrich xerrach, veurás pinsá que pren pinyó ab lo bech, de la má del que va vestit de un sach; altras cosas veurás que jo no aplech; perque no caben en aquest buyrach.TAULA. Planas (se omitix) Prólech SEGLE XIIAnfós II Guillen de Bergadan Guerau de Cabrera Huch de Mataplana Ramon Vidal de Bezaudun SEGLE XIII.Arnau lo Catalá Guillem de Cervera Bernat d'Esclot (Desclot, d'Es clot; Asclot; Desbots) Amanéu des Escas Ramon Lull Guillem de Mur Oliver lo Templari Pere II. - Guerau Borneil Pere III Pere Salvatge. Serverí de Girona SEGLE XIVPau de Bellviure Fraderich de Sicilia Llorens Mallol Arnau March Jaume March Pere March Bernat Miquel Muntaner Daude de Prades Pere lo Ceremoniós Pons Huch III Pere de Queralt Anselm Turmeda SEGLE XV Pere d'Abella Mossen Avinyó Na Tecla de Borja Mossen Crespí de Valldaura Roderich Diez 102 Arnau d'Eril Estanya Francesch Ferrer Fenollar. - Scrivá Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel Stela Andreu Febrer Joan Fogasot Ferrando. Figueres Pere Galvany Jaume Gazull Guillem Gibert Martí Gralla Martí García Franci Guerau Jordi de Sant Jordi Romeu Lull Ausias March Pere Masdovelles Berenguer Masdovelles Joan Masdovelles. Huch de Moncada Joan Moreno Mossen Navarro Francisco Oliver Perot Joan Pestrana Mossen Pere Puig Jaume Roig Lluis Requesens Vescompte de Rocabertí Mossen Joan Roig de Corella Joan Rocafort Ramis Lleonart de Sors Jaume Safont Comenador Stela Mossen Sunyer Mossen Bernat Serra Serradell de Vich Ramon Gavall (Çavall) Miquel Stela Pere Torroella Trafort (Traffort) Lluis de Vilarasa Anton Valmanya Mossen Verdú Francesch de la Via SEGLE XVI. Onofre Almudevar Joan Boschá (Boscá) (Juan Boscán) Fructuòs Bisbe y Vila Francisco Calsa (Calça) Joan Fernandez d'Heredia Gabriel Leonart Guerau de Montmajor Pere Giberga Ramon Havem Ausias March Andreu Martí Pineda Joan Pujol Jeroni Pujades Miquel Pujades Antoni Rius Jaume Siurana - los tres juntos - Lluis Joan Valentí Andreu Martí Pineda Geroni Santpere Pere Serafí SEGLE XVII Magí Casas Pere Pau Feuria Geroni Ferrer de Guisona Francisco Fontanella Vicens García Joseph Romaguera SEGLE XVIII. Francisco Balart Agustí Eura Ignaci Ferreras Ignaci Puig y Blanch Serra y Postius TAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta acontentat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta acontentat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
martes, 16 de noviembre de 2021
Lo llibre dels poetas. Segle XVIII. + Taula
martes, 7 de marzo de 2017
Chapurriau, Beseit, Beceite
(Escrites com se pronunsien)
Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o datres pobles. "neab", no existix a Beseit
A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles
Ací, así, aquí, astí (Litera)
A la vegada = A la vez.
Ací, así, aquí, astí (Litera)
A la vegada = A la vez.
Allacuanta, hace mucho tiempo
A paupons = A tientas
Ababol = Amapola,
ruella, roella,
ruella, roella,
Acontentat = Lleno , harto, etc. / fart a Beseit
Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
AGOSTER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
Aigua = Agua
aigua als alls !
aigua als alls !
Aisá, azada
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada
Aladre, arado
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada
Aladre, arado
Abarca, albarca
Alfalz = Hoz / fals
Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared / neab
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás, fuig, fugir en català
Allacuanta
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir
yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van
Aparent = Apropiado / neab
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. / apedassá
Ara = Ahora
Arguellat = Delgado, enfermizo, débil
Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Asobin = A menudo, con frecuencia
Aspre = Áspero, seco
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho
vore empapussá
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás
Aufádega, = albahaca
Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat
Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert
Bada = Grieta
Bada = Grieta
Badoc
Bambollas = Burbujas, ampollas / bambolles, bambolla
Bandechá = Bandear, voltear las campanas / doblá les campanes, bandejá
Barallofa,
Barrala, vore cantrella
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)
Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat
Bolicha = Medio agua y medio nieve / aiguaneu, vore matacabra
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / barroco, barroc
Botiga = Tienda de ropa / tenda
Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli
Bufá = Soplar
bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen
Bufa = Ventosidad silenciosa / bufa, llufa, pet
Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut
Cacique, CACIQUEJAR v. intr.
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.
Calcé = Calzado / calsé,
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen
Caló = Calor
Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno
Cante = Cántaro / canti = cantrella
Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa
Cariñá = Añorar / añorá
Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals
Carrechadós (vist a Vallibona)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...
Caterva = Multitud de personas o animales
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit
Chambra = Blusa / neab
Chandre = Yerno / gendre
Chirigol
Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado
Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau
Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera
Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens
Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla / ginoll
Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb
Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé
Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido // chorrada, chorradeta, chorret
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab
Chuflá = Silbar (y también copular). // chulá
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia
Cibá = Cebada / sibada
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha
Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé
Coca = Torta
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab
Conill o Cunill = Conejo / conill
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab
Cordé , cordés = Cordero, corderos
Cordera, corderes
Corp = Cuervo, corv
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa
Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)
Dalla = Guadaña
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat
Dies de la semana: = Días de la semana:
Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Los Draps a la wikipedia en aragonés
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.
Embasadó = Embudo / embut
Embolicá = Embrollar, confundir.
Embossiná, atragantarse
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada / neab
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)
Escaparrá = Echar de mala forma / neab
Esclafá = Romper, escachar... / neab
Esclafitá = Bofetada / no u sé
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé
Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé
Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat
Estenazes = Tenazas / tenasses
Estirores = Tijeras
Estral = Hacha / destral
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Fals
Falcó = Halcón , esparvé cernícalo
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva
Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)
Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa
Galinassa , fem de les gallines, guano
Galliné , gallinero
Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás,
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho
Garza = Urraca / garsa
Gitam (planta)
Golut = Goloso / llépol, golut
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro / gos
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab
Llaurá = Labrar
Llesca = Rebanada de pan
Llit = Cama
Llodo = Lodo, barro / fang // yodo, I
Llop = Lobo
Llum = Luz
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá
Mangrana = Granada
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego
Mare = Madre
Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís
Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques
Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeño. Minut . Petit en catalá
Milló = Mejor. También millón de euros
Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no
Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.
Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,
verbo
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten
Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada
Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari
Muñí = Ordeñar
muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán
Nina = Muñeca para jugar las niñas.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos
No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
"No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.
No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla
Paniz = Maíz / panís
Paraigues = Paraguas / paraigües
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma / pijó
picho = canica
Pisá = Orinar / pixá
Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar
Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porró = Porrón para el vino u otra bebida
Porta = Puerta
Portá, traer, llevar
Pot = Bote de vidrio o metálico.
Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego, purnes
Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /
Raim = Uva o racimo de uva
Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá
Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat
Reglot = Erupto / rot
Res = Nada
Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo / ribás
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell
Sargantaña = Lagartija / sargantana
Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /
Singlot, hipo
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí
Timó = Tomillo, timón de barco
Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra
Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá
menos samba, y mes traballá
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa, poble
Zaboc = Memo, iluso / saboc
Zapo = Sapo / sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca
paraules despectives:
cagarmaris (cagá armaris)
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
