Amazon ads

sábado, 15 de abril de 2017

truita

Truita, tortilla, truites, tortillas




Truita f.
Peix de la família dels salmònids, de l'espècie Salmo fario, que habita en els rius i llacs de muntanya, es fa de 15 fins a 40 cm. de llarg i és comestible i molt saborós (pir-or., or., occ.); cast. trucha. Si li trobats truytes e esturió e altres viandes delicades, lexats-lo defora, Eximplis, i, 276.
    Refr.
—«La truita, per esser bona, ha de tenir quatre efes: franca, fresca, fregida i del Freser»: es diu perquè les truites que es crien en el riu Freser tenen molta fama de saboroses.
    Fon.: tɾúјtə (pir-or., or.); tɾúјta (Vall d'Àneu, Pobla de S.); tɾúјtɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.).
    Var. form.: troita (aquesta forma apareix com formant part d'un topònim, el riu de les Troytes, en Jaume I Cròn. 183).
    Intens.:—a) Augm.: truitassa.—b) Dim.: truiteta.—c) Pejor.: truitota.
    Etim.: del llatí tardà tructa, mat. sign.

2. TRUITA f.
|| 1. Ou o ous debatuts fregits a la paella i formant una massa circular o oblonga

 cast. tortilla.

Dinaren-se de pa e de vi e de truyta e d'ous,Desclot Cròn., c. 5. Un ou en truyta, Spill 8157. Fes una truyta que sia ben cuyta,Robert Coch 20. Sopa d'una truyta amb jonquillo, Aguiló Poes. 166.
|| 2. El sol que en sortir apareix esgrogueït, pàl·lid, cosa que es considera senyal de mal temps (St. Pol de Mar).
|| 3. Bunyol, cosa mal feta, que ha sortit malament (Vallès); cast. pifia.
|| 4. Embull, embolic (Forcall); cast. lío.
|| 5. Desorde, conjunt de coses confuses (Mall.). La mare se'n va, i al punt, quina truital, Caimari Edif. 53.
    Loc.—a) Fer truita: no anar a escola (Eiv.); cast. hacer novillos.—b) Fer-se una truita: esclafar-se per efecte d'un gran cop, topada o caiguda.—c) Girar la truita: vendre doble partida de la que es té comprada o comprar doble de la que s'havia venut, quan el canvi de valors oscil·la contràriament al que un desitja o esperava (Barc.). Forçar la baixa dels Vilanius i, un cop sota la par, girar la truita, Oller Febre, ii,297.—d) Girar-se la truita: canviar radicalment una situació política, enconòmica, etc. No és excessiu pensar que hauria donat tot un cop d'Estat, girant d'una vegada la truita, Vidal Mirall 44. Des d'aquell dia se va girar la truita: tothom tornà a fer-li jochs y festes, Penya Mos. iii, 18.—e) Somiar truites: somiar coses que un desitja però que són impossibles d'obtenir.
    Refr.
—«Qui té fam, somia truites»: vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.
    Fon.: tɾúјtə (or., bal.); tɾúјtɛ, tɾúјta (occ., val.).
Intens.:—a) Augm.: truitassa, truitarra.—b) Dim.: truiteta, truitetxa, truitel·la, truitona, truitoia.—c) Pejor.: truitota, truitot.
    Etim.: incerta, però sembla possible que vingui del llatí torta, ‘coca’, amb metàtesi *trota o *trotta, potser amb influència del nom de peix tructa que en català ha donat truita homònim de la truita ‘fritada d'ous’.