Amazon ads

viernes, 14 de abril de 2017

BAJOCA

BAJOCA f. 

|| 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13. 

|| 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i,36. 

|| 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar). 
|| 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo
|| 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74.
    Loc.
Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.).
    Fon.: 
bəʒɔ́kə (pir-or., or., bal.); baʒɔ́kɛ (Ll., Urgell, Falset); baјʒɔ́ka (Ascó, Tortosa); baјʒɔ́kɛ (Bot, Vinaròs); baʧɔ́ka (Val.); baʒɔ́ka (Dénia); baʤɔ́ka (Llucena); bágɔ́kɔ (Gandia, El Pinós, Campello); baʤɔ́kɛ (Alcoi).
    Etim.: 
probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.