champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Li
lauzengier e 'lh fals devinador, Abayssador de joy e de
joven, Quar vos, qu' ieu am mais que res qu' el mon sia, An
fait de me departir e lonhar, Si qu' ieu no us puesc vezer ni
remirar, Don muer de dol, d' ira e de feunia.
Selh
que m blasma vostr' amor, ni m defen Non podon far en re mon cor
mellor, Ni 'l dous dezir qu' ieu ai de vos maior, Ni l' enveya
ni 'l dezir ni 'l talen; E non es hom, tan mos enemicx sia, S'
il n' aug dir ben, que no 'l tenha en car; E, si 'n ditz mal, mais
no m pot dir ni far Neguna re que a plazer me sia.
Ja
no us donetz, belhs amics, espaven Que ja ves vos aia cor
trichador, Ni qu' ie us camge per nul autr' amador, Si m
pregavon d' autras donas un cen; Qu' amors, que m te per vos en sa
bailia, Vol que mon cor vos estuy e vos gar, E farai o; e, s'
ieu pogues emblar Mon cors, tals l' a que jamais non l' auria.
Amicx,
tan ai d' ira e de feunia Quar no vos vey, que quant ieu cug
chantar Planh e sospir, per qu' ieu no puesc so far A mas
coblas qu' el cor complir volria.
Clara d'Anduze, est une trobairitz de langue occitane, sans doute issue de la famille des seigneurs d’Anduze, dans le Gard, est née aux environs de l'an 1200. Elle était aimée du troubadour Huc ou Uc de Saint-Circ, amour partagé.
Son existence n'est pas assurée, elle se base sur la razo d'Uc de Saint-Circ qui la mentionne et un poème qui lui est attribué publié dans un manuscrit conservé à la Bibliothèque nationale de France, ms. C, BnF fr. 856.
« En grave émoi et grave inquiétude ils ont mis mon cœur et aussi en grande détresse les médisants et les espions menteurs qui rabaissent joie et jeunesse car pour vous que j'aime plus que tout au monde ils vous ont fait partir et vous éloigner de moi à tel point que si je ne puis vous voir ni vous regarder j'en meurs de douleur, de colère et de rancœur.
Ceux qui me blâment de mon amour pour vous ou veulent me l'interdire ne peuvent en rien rendre mon cœur meilleur ni faire croître encore mon doux désir de vous non plus que mon envie, mes désirs, mon attente et il n'y a pas un homme, fût il mon ennemi que je ne tienne en estime si je l'entends dire du bien de vous, mais s'il dit du mal, tout ce qu'il peut dire ou faire ne me sera jamais plaisir.
N'ayez pas de crainte, bel ami qu'envers vous je n'aie jamais le cœur trompeur ni ne vous délaisse pour quelque autre amoureux, même si cent dames m'en priaient, car mon amour pour vous me tient en sa possession, et veut que je vous consacre et vous garde mon cœur ainsi je ferai, et si je le pouvais être mon cœur, tel l'a qui jamais ne l'aurait.
Ami, j'éprouve tant de colère et de désespoir de ne pas vous voir que lorsque je pense chanter, je me plains et je soupire parce que je ne puis faire avec mes couplets ce que mon cœur voudrait accomplir. »
En grèu esmai a été repris par:
Aiga Linda, album Barrutladas, interprété par Hervé Robert (chant, chifonie) et René Huré (clarinette).
Duo Dedoceo, concert Le chemin de Regordane, interprété par Pascal Jaussaud (chant, vielle à roue) et Valère Kaletka (guitare électrique).
À Anduze, un buste dans le parc des Cordeliers, porte son nom.
Clara d'Anduze trobairitz Un spectacle du gargamelatheatre; texte: Anne Clément; mise en scène: Michel Froelhy
Cette lettre de 1989 écrite par Lionel BOURG est actuellement épuisée chez son Editeur Jacques BREMOND
(Ce dernier nous a joyeusement promis de la rééditer en claquant sa main contre celle de Lionel BOURG à GRIGNY -Rhône - le week-end dernier – Dont Acte …).
Je vous l'offre en attendant et pour inaugurer ce nouvel album qui sera le réceptacle de toutes les lettres écrites ou à écrire à toute sorte de Femmes Pathétiques... La liste en est, vous en conviendrez, immémoriale...
J’accueillerais toute lettre personnelle ou éditée dans cet esprit particulier. Une sorte de remise en écoute de voix s’adressant aux femmes de manière recevable et sensible à leurs limbes silencieuses.
Revenir sur ses pas. Marcher comme si rien n'avait été. Comme si cette morne journée de février ne contenait pas toutes celles vécues ici ou ailleurs, là où la brume frange de ses apparitions des pierres que tant de passants foulèrent. Je me suis arrêté un instant. Tout était gris. Le ciel, la garrigue, les strates même, accumulées pour je ne sais quelle ferveur, les rues soudain plus tristes, ce jardin où, me promenant, je contemplais le singulier visage d'une femme morte depuis des siècles, et dont , inexplicablement, je ne pouvais abandonner le regard immobile.
A quoi songez-vous, Clara ? Et quel amour vous ronge ?
Vous demeurez en ces lieux, aussi improbable qu'aux temps où, folle peut-être, vous composiez des poèmes pour les dire en secret à celui que vous aimiez. Vous êtes là. Distante. Présente de toute cette distance qui tient en votre façon un peu hautaine de jauger le silence, cependant que vous semblez vouloir retenir le promeneur, mêlant à cette invite un refus péremptoire : déjà loin, si loin, vous savez sans doute que ne s'étreignent vraiment, après tant de leurres, que ceux qui délaissent à la poussière la peur de ne pas être aimés.
Si lointaine. Si proche pourtant. Et ce n'est pas facilement faire jouer les mots : vous découvrant une nouvelle fois, j'ai compris davantage en quelle inaccessible patrie résident celles que l’on désire de cet amour plus fort que les vaines raisons qui nous font exister.
J’ai marché. Il y avait le ciel, les nuages, le gris des calcaires, toute cette lumière vague des nuages où passe une tristesse qui ressemble à la seule forme admissible du bonheur. Voyez-vous, je n’éprouve jamais plus fortement le sentiment de vivre qu’en ces moments comme suspendus entre deux rives inconciliables. Il y faut cette brume. Ces pierres chiffrées. Ces traces dont il importe peu alors de connaître l’origine : elles sont là, métissant leurs langages, livrant leur impassibilité aux interrogations qui restent retenues. Elles disent une sorte de paix. Une manière de repos. Et si j’en relève les empreintes, collectionnant les figures énigmatiques, c’est sans doute parce qu’en ces gravures de rien, ces marques élémentaires, quelque chose n’en finit pas de me parler du monde qui, tangible, évident, n’en demeure pas moins dissimulé sous ses propres dehors, et barré, raturé par l’errance qui nous voue à rechercher une présence aussitôt dérobée.
Et je voudrais qu’il pleuve, maintenant, que le ciel fût pleinement gris, haché de ce bleu si sombre qu’il est à la nuit une espèce de supplique, avec, çà et là, ces trouées claires, ces passages miraculeux ouverts dans l’épaisseur des ombres et que des oiseaux seuls, souverainement seuls, toisent un instant avant de s’y engouffrer pour se jeter de l’autre côté du monde et des choses. Et la pluie tomberait. Longue. Interminable. Une pluie d’avril ou de septembre, une eau sous laquelle il me serait possible d’aller, hurlant des hymnes incongrus, des mots stupides, criant peut-être « je t’aime », ou « je me fiche de tout », ou « je vis », une pluie qui me ferait l’égal de cet arbre qui, d’avoir été mille fois dépouillé, d’abriter en son tronc, sous l’écorce, des insectes qui le ruinent, essaie de se tenir debout face à tout, face à cette détresse sans borne et cette inextricable beauté d’un ciel déchiré sur la terre.
Peut-être est-ce pour cela que je vous écris, Clara , pour cette déchirure. Pour ces regards que je ne puis croiser sans baisser les yeux, sans même savoir ce qui gît derrière eux, comme si, à l’extrémité de j’ignore quelle nuit, une neige tombait, dont je ne saurais retenir que d’infimes étoiles bientôt fondues entre mes doigts et pareilles à des larmes.
Puis à nouveau , le ciel. Les pierres nues. Et, devant moi, la lente, l’invincible crue de la lumière. Je vous ai longtemps contemplée. Me retournant une ultime fois, vous paraissiez sourire à l’inacceptable.
Derrière le parc, un chemin secret entre deux murs. Passage étroit, préludant à quelque initiation. Parmi les grès, des blocs de tuf fourmillant de traces végétales :réseau de feuilles, de tiges, morceaux de bois inscrits en creux, mémoire d’une boue sans âge où pourrissait la vie. Il y avait quelque chose de poignant dans cette sente. La certitude peut-être, irréfléchie, qu’on ne parvient jamais à combler la faille où l’on erre, rêvant à des visages ou fomentant, du plus loin de ses songes, des paradis brisés, des édens invivables.
Ma vie, Clara, qu’est-ce donc que ma vie ?
Une promenade obstinée sur une berge. Une déambulation hasardeuse.
J’aurai vu, de l’autre côté, la lèvre où je crus devoir vivre. Pour ne pas crever tout de suite. Pour continuer à marcher sous la pluie. Serrer tout contre moi cette femme que j’aime. Et si rien n’aura été qu’un trou béant, qu’une patiente, peut-être irrévocable déchirure, c’est ici, arpentant une à une les journées ordinaires, que je tente de faire de mes jours autre chose que leur banale insuffisance. Comme vous. Comme celle qui me sourit. Qui est là. Seule. Criblée d’amour et comme foudroyée par la douceur lancinante des étoiles.
Dona, genser qu' ieu no sai dir, Per
que soven planh e sospir, Est vostre amicx fis et leials, Assaz
podetz entendre cals, Mand e tramet salutz a vos; Mas a sos obs
n' es sofraitos: Jamais salutz ni autre be Non aura, si de vos
no 'l ve. Dona, loncx temps a qu' ieu cossir Co us disses o vos
fezes dir Mon pessamen e mon coratge, Per mi meteys o per
messatge; Mas per messatge non aus ges, Tal paor ai no us
desplagues; Ans o dissera ieu metes, Mas tan soi d' amor
entrepres, Quan remir la vostra beutat, Tot m' oblida quant m'
ai pensat: Messatge trametrai fizel, Breu sagelat de mon
anel; No sai messatge tan cortes Ni que mielhs seles totas
res. Cest cosselh m' a donat amors A cui deman tot jorn
secors; Amors m' a comandat escriure So que 'l boca non ausa
dire, E no puesc far esdig ni garda En so que amors me
comanda. Ar auiatz, dona, s' a vos plai, So que mos breus vos
dira lai: Corteza domn' e conoissens, E de bon grat a totas
gens, Apreza de totz benestars En fatz, en ditz et en
pessars, La cortezi' e la beutatz, E 'l gen parlars e 'l bels
solatz, L' ensenhamentz e la valors, Li bel ris, l' esgartz
amoros, E l' autre benestan de vos, Li bon fait e 'l dig
agradiu, Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu; Quan non ai loc de
vos vezer, Joi ni deport non puesc aver; Non puesc aver joi ni
deport. Peritz soi si non venc al port; Qu' el loncs espers e
'l greus sospirs, E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs, E 'l
deziriers de vezer vos, Mi tenon si 'l cor angoissos, Cen vetz
prec dieu la nueg e 'l jor, Que m do la mort o vostr' amor: Dona,
si m don vostr' amor dieus, Cen tantz soi mielz vostres que
mieus, Car de vos sai, dona, que m ve Tot quant ieu fas ni dic
de be. Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi, M' intret el cor
vostr' amor si Qu' un fuec m' avetz lainz assis, Qu' anc no
mermet, pus fo enpris; Fuecx d' amor escart e destreing, Que
vins ni l' aiga no l' esteing; Pus fon enpris, pueys no s'
esteys, De jorn en autre dobl' e creys. E quan me soi de vos
lonhatz Creys e dobla pus l' amistatz: Mas quan se pot
esdevenir Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir, Soi aissi que
mais res no m sen; Per que sai be qu' es falhimen Lo
reprochiers c' om dire sol, Que huelhs no vezo cors ne dol; Lo
cors m' en dol, dona, per ver Quan no us podon miei huelh
vezer; Mas del vezer cosselh no i sai: Pero mon cor que remas
lai, Lo premier jorn que anc vos vi, Anc pueis de vos no si
parti; Non si parti de vos un torn: Ab vos sojorna nueg e
jorn Ab vos esta on qu' ieu m' esteia, La nueg e 'l jorn ab vos
domneia; Per que m' esdeven mantas vetz, Qu' en autr' afar
pessar no m letz, Quan cug pensar en autra res. De vos ai
messatge cortes, Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers, M' en
ven de vos sai messatgiers, Me ditz e m remembr' e m retray Vostre
gen cors cuendet e gay, La vostra bella saura cris, E 'l vostre
fron pus blanc que lis, Los vostres huelhs vairs e rizens, E 'l
naz qu' es dreitz e be sezens, La fassa fresca de colors Blanca,
vermelha pus que flors, Petita boca, bellas dens Pus blancas
qu' esmeratz argens, Mento e gola e peitrina Blanca com neus e
flors d' espina, Las vostras bellas blancas mas E 'ls vostres
detz grailes e plas, Pueis la vostra bella faisso On non a ren
de mespreiso, Los vostres gaps plazens e bos, E 'l gen solatz e
'l franc respos, E 'l ben semblan que m fetz al prim Quan s'
esdevenc qu' amdui nos vim; Quan so m remembr' al cor ni m
ditz, Adoncx remanc si esbaitz No sai on vauc ni don mi
venc, Meravilh me car me sostenc, Qu' el cor me falh e la
colors. Si m destrenh, dona, vostr' amors Tot jorn suefri aital
batalha: Mas la nueg trac peior trebalha; Que quan me soi anatz
jazer, E cug alcun repaus aver, E 'l compaigno dormon
trestuit, Que res non fai n' auia ni bruit, Adoncx me torn e m
volv e m vir, Pens e repens, e pueis sospir; Soven mi levi en
sezens, Apres m' en retorn en jazens, E colgui me sobr' el bras
destre, E pueis me vire el senestre; Descobre mi
soptozamen, Pueis me recobri bellamen; E quan me soi pro
trebalhatz Ieu get defor amdos mos bratz, E tenc lo cor e 'ls
huelhs aclis, Mas juntas, deves lo pais On ieu sai, dona, que
vos es; Tot aiso fas c' auzir podes. Ai! bona dona
benestans, Si veira ja est fis amans A son viven lo jorn ni 'l
ser Que, a selat o per lezer, Vostre gen cors cuend e
prezan Entre mos bras remir baizan, Huelhs e boca tan
doussamen! Que sol un bais fassa m dels cen, Et ieu pel joi
blasmar m' en lais; Er ai trop dig, mas no puesc mais, S' una
vetz sola ai parlat So qu' el cor a mil vetz pensat; Quant aiso
dic, non puesc pus dir, Clauzi mos huelhs, fas un sospir, En
sospiran vau endormitz; Adoncx s' en vai mos esperitz Tot
dreitamen, dona, ves vos De cui vezer es cobeitos; Tot en aisi
con ieu dezir La nueg e 'l jorn quan m' o cossir, A son talan
ab vos domneya, Embrass' e baiza e maneya; Ab que dures aisi
mos soms No volria esser reis ni coms: Mais volria jauzens
dormir Que velhan deziran languir. E Rodocesta, ni
Biblis, Blancaflors, ni Semiramis, Tibes, ni Leyda, ni
Elena, Ni Antigona, ni Esmena, Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel
bloy, Non agro la meitat de joy
Ni
d' alegrier ab lurs amis, Cum ieu ab vos, so m' es avis. Per la
douzor fas un sospir, Pueis mi trasail al resperir, Obri mos
huelhs isnelamen, Gart sai e lai tot belamen, Trobar vos cug,
domna, latz mei, Mas no vos truep ni no vos vei; Clauzi mos
huelhs e torn ma cara, Las mas juntas, d' eissa maneira Vezer
si poiria durmir, Mas ges no i puesc esdevenir; Ans torn en
eyssa la batalha D' amor que m' aussi e m trebalha. Dona, no us
puesc lo cente dir De las penas, ni del martir, Del pantays, ni
de la dolor Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor; Per vostr'
amor totz vieus aflam, Mas per merce, dona, reclam Que m
perdones s' ieu falh ni pec; Auiatz et entendetz est prec, Dona,
la genser creatura Que anc formes el mon natura, Genser qu' ieu
non puesc dir ni say, Pus bela que bels jorns de may, Solelhs
de mars, umbra d' estieu, Roza de may, pluia d' abrieu, Flors
de beutat, miralhs d' amor, Claus de bon pretz e crinz d'
onor, Mas de do, capdels de joven, Sim e razitz d'
ensenhamen, Cambra de joi, loc de domnei, Dona, mas juntas vos
soplei; E pos sui vostres leialmentz, Venza us merces e
chauzimentz Que m retengas a servidor, E prometes mi vostr'
amor. Del plus no us prec, ni no s cove, Mas tot si' en vostra
merce; C' aissi lais dieus d' amor jauzir: Mais am de vos sol
un dezir, E l' esperanz' e 'l lonc esper Que de nuilh' altra
son jazer; E pos de mi vos fas ligansa, Prometes mi bon'
esperansa; De la promess' aurai confort, E bon respieg tro a la
mort. Mais vuelh en bon esper morir, No vuelh dezesperatz
languir. Dona, no us aus de pus preyar, Mas dieus vos sal e
dieus vos gar; Si us platz, rendetz mi ma salut: Pus amors m' a
per vos vencut, Vensa us per mi cortesamentz Amors, que totas
causas ventz, Dompna!
II.
Si cum li peis an en l'
aigua lor vida, L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai, Qu'
amors m' a fait en tal domna chauzir Don viu jauzens sol del
respieit qu' ieu n' ai; Tant es valens que, quan ben m' o
cossir, M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz; Si s tenon
joinz amors e jois amdos Que ren no i pert mezura ni razos.
Tot
autre joy desconois et oblida Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e
guay, Que tan gen sap avinen far e dir Ab pur plazer tot so que
ben estay, Que hom non pot mal dire ses mentir; Qu' en lieis es
sens, honors, pretz e beutatz: E se no m val sos gens cors
amoros, Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.
Belha
domna, cui joys e jovens guida, Ja no m' ametz, totz temps vos
amarai, Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir; E quar
conois qu' ieu am ab cor verai, Mostra m de vos de tal guiza
jauzir: Pensan vos bais e us maney e us embraz; Aquest domneis
m' es dous e cars e bos, E no 'l me pot vedar negus gelos.
Mais
am de vos lo talant e 'l dezir Que d' autr' aver tot so qu' a drut
s' eschai;
D'
aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,
Pero
non sui del tot dezesperatz, Qu' en ricas cortz ai vist mantas
sazos Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Vas
lo pays, pros domna issernida, Vire mos huelhs on vostre cors
estai, E quan de vos plus pres no m puesc aizir, Ten vos el cor
ades, e cossir sai Vostre gen cors cortes que m fai languir, Lo
bel semblant e 'l deport e 'l solatz, Lo pretz e 'l sen e las
beutatz de vos Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.
Mos
Gens Conquis, jois e pretz e solatz Vos tenon guai vostre pretz e
joyos, Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.
Ves
mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,
Quar
es adregz e francs e larcs e pros.
III.
Belh m' es quan
lo vens m' alena En abril ans qu' intre mays, E tota la nuegz
serena Chanta
'l
rossinhols e 'l jays; Quecx auzel en son lenguatge, Per
la frescor del mati, Van menan joy d' agradatge; Com quecx ab
sa par s' aizi!
E pus tota res terrena S' alegra, quan
fuelha nays, No m puesc mudar no m sovena D' un' amor don ieu
sui jays; Per natur' e per uzatge M' aven qu' ieu vas joy m'
acli Lai, quant fai lo dous auratge Que m reven lo cor
aissi.
Pus blanca es que Elena, Belhazors que flors que
nays, E de cortezia plena, Blancas dens ab motz verays, Ab
cor franc ses vilanatge, Color fresca ab sauras cri: Dieus que
'l det lo senhoratge La sal, qu' anc gensor no vi.
Merce
fara, si no m mena D' aissi enan per loncs plays, E don m' en
un bais d' estrena, E, segon servizi, 'l mays; E pueys farem
breu viatge Sovendet, e breu cami, Qu' el sieu belh cors d'
alegratge M' a mes en aquest trahi.
IV.
Belh m' es
lo dous temps amoros,
Lanquan
lo mons reverdezis,
Per
qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis
Ab
joy de las novellas flors,
E
chant d' amor jauzens pel bon esper;
Qu'
aissi m' estai mos cors mati e ser
Que
d' als no m ve pessamen ni cossires.
En tal domna qu' es belh'
e pros Ai mon entendemen assis, E sos pretz es tan bos e
fis Qu' en sa beutat gensa valors: Aisso la m fai plus duptar e
temer; Et on mielhs vey que no m deu eschazer, M' en creys
magers voluntatz e dezires.
Ges no puesc esser oblidos, Qu'
el mon ren tant no m' abelis; Be m mal menet e be m' aucis, Quar
anc l' a m fes amar amors. Si m' an li mal abaissat a plazer Que
totz jorns muer e no m' en puesc mover,
Ans
m' es sojorns lo solas e 'l martires.
E pero, si 'l bel mals
m' es bos, Grans ops m' auria qu' en gueris, E silh vas cui ieu
sui aclis Fezes m' ajuda e secors. Amors! faras ja ren al mieu
voler? Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder, Qu' un pauc
ves mi lo sieu coratge vires.
E
s' ieu auzes dir quar mi fos Un ser lai on se desvestis, Sol
que 'l plagues qu' ieu la servis, No volgra guazardos maiors: E
s' a present, per proar de saber, Non l' auzava solatz adoncx
tener, Mans jocs y a que valon mais que rires.
Contra 'ls
lauzengiers enueyos, Mal parlans, per qui jois delis, Volgra
que celes e cobris Son cor quasqus dels amadors; Que tals es
fals lo segles a tener, E ges ades non deu hom dire ver; Soven
val mais mentirs et escondires.
Lo
vers tramet a mi dons per plazer: Mal o fas, cors, car te potz
abstener, Quant te parli de lieys, que non sospires.
V.
L'
ensenhamentz e 'l pretz e la valors De vos, domna, cui sopley
nueyt e dia, M' an si mon cor duit de belha paria, On plus me
duelh ieu chant e m' esbaudei, E quar amors mostra totz sos
poders Vas me tot sol que troba plus leyal, No m val esfors
contra lieys ni sabers.
E doncs, domna, valha m vostre
secors, E vensa vos merces e cortezia, Ans qu' el talans ni l
deziriers m' aucia Del vostre cors gensor qu' el mon estei; Als
vostres laus dir mi sofranh lezers, Quar tant es rics vostre pretz
e tan val, Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.
Domna
valens, don dic veras lauzors, Ren de mon cor non ai mas la
bailia, De vos lo tenc don tot lo mon seria, S' elh era mieus;
e quar soven no us vei, Lai on vos etz contrasta m mos temers; Qu'
ins en mon cor ieu vos faisson aital Com ieu vos vi als prims
plazens vezers.
Domna, 'ls plazers grazisc e las honors, E
us grazirai totz temps, si tan vivia, Quar me sufretz qu' en bon
esper estia, E, s' a vos plai, conosc que far o dei; Doncs, s'
aissi muer, que m val mos bos espers?
S'
en breu de me pus coralmen no us cal,
Dezesperar
me fara 'l non chalers.
Domna, nos tres vos et ieu et
amors Sabem totz sols, ses autra guerentia, Quals fo 'l covens;
no s tanh qu' ieu plus en dia, Quar vostres suy e per vostre m'
autrei; Si es mos cors en vos joinhz et aders De fin' amor e de
dezir coral, Qu' en autra part non es ferms mon volers.
D'
aisso sai grat als autrestrobadors Que quascus pliu en sos digz,
et afia Que sa domna es la genser que sia; Sitot s' es fals
lurs digz, laus e mercei, Qu' entre lurs guaps passa segurs mos
vers, Q' us no l' enten ni no so ten a mal, Quar atressi s
cuion sia plazers.
Plus fora ricx de totz entendedors, Si
ieu agues lo joi que plus volria, De proeza ja par no trobaria, Ni
nulha res non fora contra mei; E pel gran cor qu' auri' e dels
sabers, De paradis foran mieu li portal, E mais d' honor no i
poiria avers.
VI.
Aissi cum selh qu' ama e non es
amatz, O ai ieu fag qu' ai amat longamen En un sol luec don ges
no m' en repen, Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz Que d'
autr' aver totas mas voluntatz; E quar ieu l' am leyalmen, ses
engan, Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.
Auzit ai
dir, per que m sui conortatz, Que qui ben sier bon guazardon
aten, Ab qu' el servirs sia en luec jauzen, Qu' en aissi es
trop miels guazardonatz; Per qu' ieu me sui del tot a vos
donatz, Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan Mas de servir
vostre cors benestan.
Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m'
entendatz, Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven, E no m'
en lais mas per dreg espaven; Qu' ieu me feira molt de vos plus
privatz, Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz; Pero vers es qu'
anc re non amiei tan, Mas endreg vos eu non aus far semblan.
Vos
valetz tan qu' ieu crei que conoscatz Que mielhs ama selh que
pregua temen, Que no fai selh que pregua ardidamen; Bona domna,
ja aisel non crezatz Qu' ab engan vai e si es enganatz; Mas ieu
sui selhs que muer temen aman, Per que no us aus preyar mas en
chantan.
Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz, Qu' ieu
sui ab vos per semblan en durmen; Adoncs estauc en tan ric
jauzimen, Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz, Tan cum dures
aquel plazenz pensatz; E quan m' esvelh, cug murir deziran, Per
qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.
Chascun que us ve,
domna, sap qu' es vertatz Que totz bons aibs avetz complidamen; En
vos pot hom trobar beutat e sen, Pretz e valor, e totz bons faitz
onratz: Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz Del mal qu' eu
ai; e per vos muor aman, Que non fora, se non valgues aitan.
Bona
domna, soven sui acordatz Qu' ie us an vezer, e soven vau
duptan Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.
Seinher
Frances, cal que si' abaissatz, De totz bos pretz vos anatz
meilluran Per dir e far trestot faich benestan.
VII.
Anc
vas amor no m puesc re contradire, Pus anc hi volc son poder
demostrar; Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre, A sa
merce me ren sos domengiers, E ja mos cors vas lieys non er
leugiers; Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis, Ni aquelh
eys no fo de cor pus fis.
D' amor no m fenh, ni 'n sui del
plus jauzire, Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar, A
lei d' aman, mi fai en tal entendre, De cuy es pretz fis e cars et
entiers; E non er ja per me conquiza estiers, Si fin' amors,
que a mon cor assis, Lo sieu bel cors per forsa non languis.
Si
dieus volgues lo sieu ric pretz devire, Gran ren pogra d' autras
donas honrar; Tan cum mars clau ni terra pot estendre, Es lo
sieu pretz de totz bos aips premiers; Et agra m' ops lo jorn,
vilas portiers, Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no
vis; Que mon saber ai paor que m' aucis.
Bona domna, li
plazer e 'l dous rire E l' avinens respos que sabetz far, M' an
si conquis qu' ad autra no m puesc rendre; Partira m' en si pogues
voluntiers, Que vostre pretz cre que m' es sobransiers; Mas en
aisso m conort e m' afortis, Que paratges es vas amor aclis.
Al
ferm voler don vos am e us dezire, Dona, m jutgatz, e si mezura us
par Que us en denha merces al cor deyssendre, No m' o tuelha
paors de lauzengiers, Que ja negus non er tan plazentiers Al
prim saber, ni lunhdas ni vezis, Que ja sia de mos afars
devis.
Aitan se pert qui cuia plazers dire Ni lauzenguas
per mon cor devinar, Q' atressi ben e mielhs m' en sai
defendre, Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers: Tal ver y a
qu' es fals e messongiers; Car qui dis so per qu' amor
avilzis, Vas si dons ment e si mezeis trahis.
Chansoneta,
selh cuy es Monpesliers, Qu' es guays e pros volgra ben que t'
auzis, Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.
VIII.
Aissi
cum selh que anc non ac cossire Ni voluntat ni cor ni pessamen De
nulha re, pueis vos vi, mas de vos Ai ieu estat, domna, tan
cossiros Co us pogues tans de plazers far e dire, Que una vetz,
en trastot mon viven, Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir
servire.
Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,
Bona
domna, tan vos am finamen, Mos cors no s pot per ren partir de
vos, Ans en durmen me vir mantas sazos, Qu' ieu joc e ri ab
vos, e 'n sui jauzire; Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen Que
res non es, torn en plorar lo rire.
E doncx, domna, genser qu'
el mon se mire,
Pus
aissi sui vostre serf leialmen, Per chauzimen e per honor de
vos Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos Tengua 'l
mieu cor plazen en tal albire, Que 'l voluntatz qu' ai del vostre
cors gen No l' estengua, ni l' angoissos martire.
Pero
plazen e dous, senes devire, M' en son li mal per los bens qu' ieu
n' aten; E si us plagues qu' ieu agues ren de vos, Ans qu' om
saubes per me que res en fos, Sapchatz, domna, que m laissari'
aucire: Ja dieus no m do pueis viure lonjamen, Pus ja serai en
re vas vos trayre.
Mais
vuelh estar totz temps francx e suffrire, Quan pus non puesc aver
de jauzimen, Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos Qu' anes
preyan sai e lai a rescos, Que ges no m puesc mon coratge
devire: Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten Vas quascun
es enganaire e trahire.
De las domnas non s' eschai ges a
dire, Que mainh n' i a que s camjon tan soven Que dan hi a selh
qu' es ses mal cossire.
Domna, lo jorn m' aucietz mantenen Que
ja m trobetz ves vos mas en ben dire.
IX.
Tot quant ieu
fauc ni dic que m sia honrat Me mostr' amors que m' es al cor
assiza, E lai on vey plus ferma voluntat De pretz conquerr' e
de joy mantener, Esforsi m mais de far e dir plazers; Quar
mezura es e sabers et honors Qu' om puesc' esser plus plazens als
melhors. Mout fora greus, mas quar ven tant en grat, Lo mals d'
amor franh per si e us e briza, E 'l gaug que son ab la dolor
mesclat Fan la pena e la fan leu parer: Qu' ieu fora mortz, mas
us jauzens espers M' a enrequit, gent conortat e sors; E si 'n
trac mal, ieu n' aten gen secors.
Qu' aissi m' a tot amors
vout e virat D' autres afars, e tornat a sa guiza; Tug silh qu'
ieu veg mi semblon folh e fat, Qu' ab lor non puesc solatz d' amor
aver Per vos, dona, don no part mon volers: E s' ieu ja 'l cor
vir per amar alhors, No m valha dieus ni merces ni amors.
Mout
estai gent franquez' ab gran beutat;
Doncx,
si cum etz la genser qu' anc fos viza,
Dona,
si us platz aiatz humilitat De mi que sui totz el vostre
poder; Valha m' ab vos merces e car teners, Qu' en breu seran
mey ris tornat en plors,
Si
'l mieu fin cor no vens vostra valors.
D'
amor no m par qu' om puesca far meitat, Quar, segon dreg, pus es
per locx deviza, D' aqui enan deu aver nom camjat; Per so no us
cal, bona dona, temer Que ja vas vos tan falha mon sabers, Qu'
els vostres mans no m tenha per senhors,
Neus
amaray, si us platz, mos nozedors.
X.
Ses joy non es
valors, Ni ses valors honors, Quar joy adutz amors, Et amor
domna guaya, E gayeza solatz, E solatz cortezia; Per qu' ieu
non vuelh un dia Viure desconortatz, Ans on pus suy iratz Ieu
chant e m' asolatz, Quoras qu' avinen sia.
En joy ai mon
esper, Fin cor, e ferm voler, E joy no m puesc aver, Domna,
tro qu' a vos playa Cui me suy autreyatz, Per aital
aventura Qu' amors m' en assegura, E vos m' en esfreidatz; Mas
una re sapchatz, S' amor e mi forsatz, Mout etz salvatg' e
dura.
Chauzimen e merce Podetz aver de me, Qu' ie us
amarai jasse, E tot so que m n' eschaya, Domna, penrai en
patz Aissi cum bos sufrire; Qu' ie us am tant e us dezire, Mais
m' en platz us somnjatz De vos, quan sui colguatz, Que us
tengues en mos bratz, Que d' autra esser jauzire.
Domna,
merce vos clam, Que totz ard et afflam, Tan de bon cor vos
am: Ai! doussa res veraya, Quar es tant alt puiatz Lo dezirs
que m turmenta, Merce us clam, domna genta, Colors d' autras
beutatz, Que s' ieu orguelh y fatz, La vostr' humilitatz Per
merce m' o cossenta.
El
cor vos mir ades, E quar vos sui plus pres, La genser qu' anc
nasques, Prec vos que dan no i aia; Belha domna, si us
platz
Vuelh vostre pretz retraire, Si qu' ab fin joi s'
esclaire Per vos ma voluntatz; Qu' en nuls autres pensatz No
fui alezeratz, Des que ieu vos vi guaire.
XI.
Si m
destrenhetz, dona, vos et amors Qu' amar no us aus, ni no m' en
puesc estraire; L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner, L'
us m' enardis, e l' autre m fai temer; Preyar no us aus per enten
de jauzir, Aissi cum selh qu' es nafratz per murir, Sap que
mortz es, e pero si s combat, Vos clam merce ab cor
dezesperat.
Bona domna, paratges ni ricors, On plus autz es
e de maior afaire, Deu mais en se d' umilitat aver, Quar ab
erguelh non pot bos pretz caber, Qui gen no 'l sap ab chauzimen
cobrir; E puois no m puesc de vos amar suffrir, Per merce us
prec e per humilitat Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.
No
mi nogua vostra rica valors, Qu' anc non la puec un jorn plus
enans traire; De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber De vostre
pretz creysser a mon poder, Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag
auzir: E si us plagues que m denhessetz grazir, No quezira plus
de vostr' amistat, Ans prezera per guazardon lo grat.
Totz
los forfaitz e totas las clamors, En que m podetz acuzar ni
retraire, Son quar m' auzatz abelhir ni plazer Plus d' autra re
qu' ieu anc pogues vezer; Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz
dir, Mas quar vos sai conoisser e chauzir Per la melhor et ab
mais de beutat; Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Vostre
gen cors, vostra fresca colors, E 'l dous esguartz plazens que m
sabetz faire Vos mi fan tan dezirar e voler, Qu' ades vos am on
plus m' en dezesper; E si folhei, quar no m' en sai partir: Mas
quant me pens quals etz que m faitz languir, Cossir l' onor, et
oblid la foudat, E fug mon sen, e sec ma voluntat.
Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir; Mas qui 'l marques mentau
de Monferrat, Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura
lauzat.
XII.
A guiza de fin amador, Ab franc cor
humil e verai, Viu sol del bon respieg d' amor Jauzens, ab greu
pena qu' en trai Mos cors, per que la m fetz chauzir, Dont hom
non pot lauzan mentir, Ni del be que y es dir el tertz.
Ges
no l' aus mostrar ma dolor Estiers adhorar, quan s' eschai Qu'
ieu la vey, li dic ab temor Semblans per que sap be cum vai; E
s' ieu en re mensprenc el dir, Sobretemers me fai falhir, Que
fai humils los plus espertz.
Ailas! qu' en er si no m
socor? Non als, mas deziran morrai; E doncx aura hi gran
honor, Si per so quar l' am mi dechai! Ilh en pot ben son cor
complir, Mas non l' er, segon mon albir, Apres me nulhs amics
tan sertz.
Tot ades sopley et azor Al pays on ma don'
estai; E 'n tenria neys per senhor Un pastor que vengues de
lai Empero negus no s cossir Qu' el castelh, on se fai
servir, Ja sia per me descubertz.
Chanso, vai t' en a la
melhor, E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai; Quan cossir
ara sa valor, Li membre del fin cor qu' ieu l' ai: Que, si m
lais dieus s' amor jauzir, Semblaria m; tan la dezir, Ab lieys
paradis us dezertz.
Pueys diguas a mon Ben S' Eschai Qu' en
tal son pauzat mei dezir, S' il puesc a son plazer servir, De
ric guizardon serai sertz.
Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.
La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.
Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento. Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.
Dicen que en Orgañá se redactaron unas homilías en catalán, supuestamente son de fines del s. XII. Pero es erróneo llamarle así a tal lengua, porque geográficamente tal aldea no era Cataluña, que además aún no existía como entidad geopolítica, como lo podía ser la taifa valenciana,reino de Navarra (824), Castilla (1065), reino de Aragón (desde 1035).
Este prestigioso historiador nos delimita el territorio catalán de entonces, que se circunscribe a las actuales provincias de Barcelona y Gerona; "Cataluña la Vieja era un territorio situado entre los Pirineos, el mar y una línea que unía aproximadamente la desembocadura del Llobregatcon los macizos del Montsec, y de la que forman frontera los cursos de este río y del Cardoner." (García de Cortázar; La época medieval, Alianza Madrid. 1973)
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.
HOMILIES DE QUARESMA
SEGONS LO MANUSCRIT D'ORGANYÀ
————————
«Per zo dix sapi salamo. Uanitas uanitancium et omnia uanitas ... set caritas nuncam excidit. Totes les coses del segle son uanitats e caden e tornen enient mas carita iames no cadra e cels qi la segieran ia unqua nos faliran. E per zo si sins uolem gardar de perdicio e de uanitad obs auem a saber qe es caritad. Karitas est dileccio dei et proximi. caritad es propriament qe om am deu mas qe nula res. e tot cristia aixi com si elex fedelment. Aqesta es la mor de Deu e de tot xristia. per zo a nom caritad qar del es pus car qe nula res. Cel om a caritad en si. acui es pus car zo qe pus car li deu eser zo es deu el espirit dom qi ia sempre durara e totes altres coses temporals periran. E per aizo. S. per les coses peridors no uulams lo gog del durable paradis perdre. Ni per les uanitats del segle qui gian om a les penes..... (segueixen algunes ratlles esborrades en la part dreta de la plana).....
Sapiatz S. [Senyor?] que zo apela o lasmosna caritad..... qar cel qi dona almosna asson proxme fa be et a Deu plader et amor e onranza e deus radrallsen bo gadardo perpetual a c. dobles et als bons et als mals del remedi dinfern e de la gloria de paradis. Sapiatz S. qe tot lo be qe om fa tu diz per bo cor e per pentencia de deu tot es caritat e lauament del anima. E per zo dix sent paul en lapistola que nulla obra non es bona ni perfeita senes caritad zo es cel qi a caritad no ret mal per mal e cels qi estan mal fa auenir. E encara aqel qia caritad no a enuega a nula re e no mou barala a nul om e no mou barales entre uns frares e altres, qia zoa noa ergul. Qi caritad a noqer aqels coses qe sues son, zo es qe no uol la uolluntad de la carn mas solament de lanima. Zo es qe noa cor e mal a fer, mas en seger dretera e ueritad Aqel om. S. qi te la persecucio del segle sapiatz qe noa perfeita caritad qar qe caritad noa paor for de deu. Et encara si dix sent paul en la.....
Ex parte enim cognouimus et ex parte prophetamus. De la una part conoxem e de laltra profetam, zo es qe conexem aqest segle qe es nient, empero prohfitam lo regisme de deu lo qel es perfeita causa. E pero aqeles coses qi son del segle periran. Cum essem paruulus loqebar ut paruulus, sapiebam ut paruulus, cogitabam ut paruulus. Qan om es macip penssa aixi com macip e sab aixi com macip. Et empero qan es feit om lex aqeles coses qe son de macip. Moltes coses qe emacipea a feites esment, qar ia a om uergonia a dir zo que dezie qan ere macip. Aixi sera fora aqest segle uil en ues aqel qe es auenir. Donches frares cars aiam carita uera senes ira, senes auarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo qe la caritad de deu sia espandida els nostres cors Q. i. p. d. c. p.
Dominica in LX.ªIn illo tempore cum turba plurima conuenirent et de ciuitatibus properarent ad ihesum dixit per similitudinem. Exiit qi seminat seminare semen suum. S. nostre S. dix aqesta paraula per semblant et el esposa per si elex. Aqel qui ue seminar la sua sement e dementre qe semenaua la una sement cadec prob de la uia e fo calzigad els ocels del cel mengaren aqela sement. Aquest seminador dix. n. s. qe son los maestres de sent eglesia..... . Los auzels del cel qi mengaren..... los diables qi tolen la paraula de deu..... e per males obres. Et aliut cecidit supra petram, et natum aruit quia non habebat humorem. Aqela sement qe cadeg sobre la pedra fo seca per car noi auie humor demostra la paraula de deu qi cad el cor del om e uen diable e la tol del cor, per zo qar noa humor de caritad. Et aliud cecidit inter spinas et simul exorte spine suffocauerunt illud. Et aqela sement qi cadeg en les espines demostra la paraula de deu qi cad entrels auers dels rics omens daqest segle qar pensen de lurs riqezes e no segeixen la paraula de deu e amen les terenals coses e meins preden les cestials. Et aliut cecidit in teram bonam et ortum fecit fructum centupulum. Aixi aqela sement qi cadeg en la bona tera demostra lo cor del bon xhrisptia qi reten be la paraula de deu e la ment en obra.
Co es senes auarea / avarea recorde a bellea valensiá, avaríssia / e senes adulteri et senes escarn / del germánic skairnjan: burlás / e senesneguna oreeza primerament no entemen los apostols de qi. n. s. ordene. E ia dixeren adel interrogabant autem eum discipuli eius qe esset hec parabola. Seiner trastot poderossia tu platz fes nosentendreaqestaparaula. E. n. s. dix adels uobis datum est nose misterium regni dei ceteris autem in parabolis. A uos es donad a conexer lo mester del regisme de deu pusqe aqels qi no creren per paraules. Donces frares cars rezebam la paraula de la predicacio de ihesu xhrist en goig e retingams la en nostre cor qe diable no la puscagitar / aragonés gitar : arrojar, a Beseit se díe gitá allacuanta en lo significat de vomitá, aviá, ara sol de tombás, dormí o datra cosa / de nostre cor et aixifaremfruit en pacienciasenes nulla oreeza. Sapiats. s. qe qi mas se trebalara dels afans de deu en est segle maior gazardo naura el seu regisme. Donces fraires / latín frater / cars / Del latín carus ("volgut"), del protoindoeuropeo *kāro-/ esforcennos qels pecats en que somo nos lexen, e nostres penitencies prenam per zo qe ihesu xhrist nos deu portar denant los angels el cel. Qi. i. p. d. i. l.
In illo tempore ecce ascendimus ierosalimam et consumabuntur omnia qe scripta sunt per profetas de filio hominis. S. qan. n. s. ihesu xhrispt anaue per les terres de iherusalem ab los seus disciples el los dix zo que del ere auenir aixi com lauengeli odix en aquesta gisa. Ecce ascendimus. i. e. c. o. q. s. s. p. d. f. o. Ara zo dix. n. s. i. x. als seus diciples nos entrarem en la Ciutat de iherusalem e sera acabad tot zo qe de mi an escrit les profhetes. En aital gisa dix. n. s. Yo sere tradid e pres e liad et escopid e lanceiad e pugad en crod e coronad despines et al terzer dia resusetara. Els diciples de n. s. no enteneren adaquela hor les paraules qe el los dizie de la sua passio e de la sua ressureccio entro al dia qe els uideren e conogren com el o ac dit. E qen els no enteneren les paraules qe el los ag dites li fet n. s. un precios miracle dun ceg qe el alumena dauant els. Aqest ceg ere itera prob de ierico et el acaptaues tot zo don uenie. E qan ozi que. n. s. i. x. i pasaue per aqela terra el comenza a cridar en aquesta gisa. Ihesu fili d. d. miserere mei. Seiner fil de d., merce aies a mi et aqeles companges de les gents qi anauen dauant. n. s. manazauen ad aqel ceg e dezienli qe calas. E com els li manazauen el mas li cridaue. Ihesu fili d. d. m. m.. O seiner fil de la uerge merce ages de mi. En. i. quan audi aizo qe tan fort lo pregaue e li clamaue merce, esteg et aturas e fedlos amenar dauant entre la gent gran e demanali qe qeria et el dix. Domine ut uideam. Seiner trostor poderos sia tu platz que ueia et en apres daico. n. s. posa la sua benedita ma sobrels uls del ceg espre el uit. El ceg qan ag uist fed grans gracies a nostre S. esegil en totes bones obres. E les compaines de les gens qan uiderent lo tan gran miracle feren grans gracies e grans laudors a. n. s. S. audid auetz del ceg qe n. s. alumena per la sua vertud e per lo poxeule quel ceg li fazie de merce a clamar per qe el no estaue per los menazadors qil volian fer calar. Et el on mas li menacauen el mas cridaue. Aixi com odid auetz. Ihesu. f. d. d. m, m. S. sapiatz qe aizo porta aital figura de tot pecador qi es en tenebres de mort et en cega de pecad e dauoleza e de no fe. E per aizo S. deuem clamar merce de dia e de nuit a. n. s. qe el nos traga de tenebres de mort e de no fe ens do alumenament de la sua vertut. Aizeles gentz qi menazauen al ceg qe calas porta figura dels fols pensamentz de les cures daqest segle qins destorben en oracions et en bones obres. E per zo. S. fazamo nos aixi com lo ceg o fet e trobarem mercia ab. n. s. aixi com audid auetz per les paraules del sent euengelii. Can. n. s. uenia de iherusalem pendre passio de la ·✠· lo ceg auetz audid li clama merce mas el no la troba a la primera uegada. E com el comenza. n. s. a clamar a forza de cels qil manaien calar. n. s. li ac merce aital com el la demanda qar el li qis uezer et el uit sempre. E nosatre si elex qen sem en tenebres de pecad e de mala uoluntat-pregem n. s. ab bona fe e ab bones obres per zo qe el nos do alumenament de la sua gracia qe nos entendam, la sua paraula e segescam lo seu manament..... mas per la torba del uans pensamentz del segle qins destorben en oracions et en bones obres fazamo o aixi com lo ceg fed qe com mes lo mandauen calar el mas clamaue merce a. n. s. e per zo troba mercia. E nos S. com mas no destorban les cures daquest segle els desirers carnals els uans pensamentz nos mas deuem puxular. n. s. ab pregs e ab oracions et ab deiunis et ab oficis et ab almoines et ab oblacions et ab uegilies et ab romeries et ab bones obres de fe e de caritad entro a. n. s. ne prena merce per lo puxoule de les oracions e de les bones obres aixi com ac merce al ceg qi pouxoula a forza daqueles gens qil manauen calar. E per aixo. s. nos clamem merce e mercia a. n. s. i. xi., qe a forza dels nostrespensamentze dels desigs carnals qe el nos faza uenir enan memoria et e enan sanitat auera penitencia et auera confessio ens do uida durable per totz temps. Cui est honor et gloria.
Conuertimini ad me in toto corde uestro in ieiunio et fletu et planctu et scindite corda uestra et non uestimenta uestra ait dominus omnipotens S. audir et entendre deuem. n. s. per la sancta scriptura e con nos apela dolzament tornad uos a mi zo dix. n. s. ab tot nostre cor et ab tota nostra pensa no dix merca ab la meitad del cor mas ab tot lo cor perque qar del cor ixen totes les obres qe son feites primerament son pensades e pux son messes en obra. Qi de cor exeunt male cogitaciones del cor ixen males cogitacions homicidis adulteris fornicacions monzonges periuris cobezes auaredes e tots los mals del mon. E per aixo dix. n. s. conuertiminiad me in toto corde uestro tornaduos a mi zo dix. n. s. de tot uostre cor..... de bon cor a. n. s. no no fara daltra causa qan el dix donos cor demostra qe de totz sos pecatz si deu om partir. Car si pren om penitencia de sos pecatz sils a feits dom qe aia mort et altres moltz enrote ab si negu pauc li ual sa penitencia aixi com dix. Quid prodest uiro si tota domus claudatur et unum relinquitur in ea foramen. Quel predes ad om zo dit qi ben tanca sa casa o son castel ei laxa un trauc on entran los laires e rauben lo castel e la maiso. Qel predes ad om qi a pres altrui auer o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament e pren sa penetencia o no aqel auer pauc pred li te aquela penitencia et el la cuide pendre o no la pren. E per zo dix. n. s. si ergo offers munus tuum ad altare et. r. f. q. f. t. a. a. u. t. r. i. o. t. a. t. u. p. r. f. f. et tunc. u. o. a. a.Si tu vols a mi uenir zo dix. n. s. e tum uols ren donar del teu uate primerament acordar ab ton proxme a cui mal auras fait. Car enant no redebria tu ni ton do. Aizo aferma sent agosti. Si res aliena non reditur propria quia pecatum sit cum redi posit penitencia nangitur. Aizo dix que no perdonaria deus pas lo pecad ad om qe aia altrui auer si nol red e nossen acorda ab el si far o pod. E si far no o pod si li clam merce. S. bo es altrui auer a pendre mas males a rendre. Qar aixi o trobam en la homelia de sent gregori qe. u. monge fo e qan se dec morir derezi totson auer e partil estirs dos besans qe li oblidaren e per aqels dos besans deg esser perdud en infern et estec ne XXX dies en pena. E per aizo dix. n. s. Conuertimini ad me. i. t. o. u. i. i. et f. et d. c. et. u. c...Tornaduos a mi de tot uostre cor en ieiuni et en oracions et en plorar et en planier et en trencar uostres cors. Trencar manda lo cor per aizo qe om se tola les males cogitacions els pecatz de si. E qes qe peccads aia om faitz entro aizi ne qas qe falimentz ara en la senta qeresma de. n. s. nos deuem tornar a deu ab almosnes et ab uigilies et ab oracions et abones obres qe fazames. E per aizo .S. clamem merce e merca a. n. s. qe el nos do a fer zeles obres per qe la sua amor puxam auer al exir daquest segle. Q. de ipse. p. d. qi. c. p.
Dominica in iclo XL.
In illo tempore. Ductus est ihesus in deserto a spiritu ut tentaretur a diabolo. Et cum ieiunaset XLª diebus et XLª noctibus postea esurit. S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable. Qar en aixi trobam qe el dejuna XLª dies. XLª nuitz qe anc no beg ne menga et en apres si ag fam. S. el no deiuna gens per zo qe el ages peccad feit per qe el deges fer penitencia ni deges deiunar mas per exemple o fet de nos e per zo que nos deiunasem per los nostres peccads. E per aizo qar el deiuna XLª dies e XLª nuitzmostra qe el ere uer deus. Et aizo qe el ag fam mostra ere uer om. E per aizo deuem cretre qe el fo uer deus e uer om. Et en apres si dix leuangeli qe can. n. s. ac fam si ueng lo diable a el e uolglo temtar e dix. Si filius dei es dic ut lapides isti panes fiant. Si tu es fil de deu di a les pedres qes tornen pa e mangan. E .n. s. respos ad el e dix. Non in solo pane uiuit homo. s. i. o. u. q. p. d. o. dei. No uiu om solament de pa mas de les paraules de deu uiu om et es de ueritat car en aixi com lo cors mor si no a pa terenal aitambe mor larma si no a pa cestial. Aizo es la paraula de deu. Qan lo diable uit e conog qe re de azo no faria .n. s. portal en la ciutad senta de iherusalem e posal sus el temple e dixli. Si filius dei es mitete de orsum. Si tu es lo fil de deu laxat cader en aual qe los teus angels ti soferan e not faras mal. E .n. s. respos e dix ad el. Non tentabis dominum deum tuum. Tu ia no tentaras deu lo teu seinor. Qan lo diable uit qe re daizo no faria .n. s. portal in mont oliuis el pus alt mont qi es en la tera de flum iorda e mostrali tot lo mon e tota la gloria del segle e dixli. Tot aizo te mostrad te donare sit gites als meus peds emadores. Ad aqela paraula .n. s. respos e dix. Va de retro satana. Deu el seinor deu om adorar et ad el solament seruir. S. ara podetz audir com es diable mals et es ardidz e com a gran poder. Molt fo ardit qan el uolia tentar aqel seinor qi es .s. de tot lo mon per qel diable pogra cegar sis uolges e gitar en infern si qe iames no nasqes. E .n. s. ac tant gran humilitad per qe el se lexa exaiar a diable a no nos torna ad el ni anc mal no li fed. Mas lexetse ad el portar portar perert et exaiar a seu esperit. Aizo dona a nos exemple qe nos deuem sofrir nostres enemigs e mostra qe no deuem redre mal per mal qe auantz deuem auer paciencia et humilitad per aizo qar diable exaiet .n. s. qi es cab de totz omens. Docs be podem saber qe negu om no escapara qel diable nol exag just ni pecador per qe qar el tenta lo primer om adam qe deus auia feit al seu semblant et a la sua image el auia espirad del seu sent espirit el auia pausad en paradis. Anc aizo nolne gari qel diable nol temtas e nol enganas laintz en paradis. E lo temta per glotonia qen li fet mengar lo pom de paradis lo qel deus li auia uedad. El lo temta de uana gloria qan li dix. Eritis sicut dii. Tu seras aixi com deus. Temtal per auarea qan li dix. Scientes bonum et malum. Tu sabras be e mal. Per aqestes tres coses uolg temtar lo diable .n. s. per aizo qar el uenceg lo primer om adam. Diable exaia .n. s. per glotonia qan li dix que fedes de la pedra pa. E lo exaia de uana gloria qan li dix qes lexas cader del temple qe nos faria mal. Et lo exaia dauarea qan li dix qe lo mon li daria sis gitaue a tera als seus peds el adoraue. S. be ere fol lo diable qe aizo qe feu no ere ni en sompoder. Aizo li uolia donar. Tot era de n. s. zo qe el li uolia donar ni el li prometia. Mas lo diable li uolia tolre tot son regisme e tot som poder si poges. Ara auetz audid com lo diable tenta om per glotonia de mengar e per uana gloria e per auarea. Nousen poden tant dir qe encara no aia mes de folia diable e de maleza. S. gardar nos deuem daqestes coses qe odides auem e guardar nos deuem maierment de tentacio de diable e del seu engan. E gardar nos deuem de mala uoluntad e de leges paraules e de monconges e dergul e de superbia e qe deiunen la senta qerentena ab almoines ab oracions ab bona voluntad qe deuem atendre a sante ecclesia a odir nostres menestris e qe deus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. S. dels grans pecats qe fem qan de les fols paraules qe dezim aurem a redre rado al dia del judici per qe .n. s. nos o dix ab la sua domenga boca nonso mana gens per altre. Mas el noso ueng dir propriament del cel ontera aixi com el o dix de omni occiosa quod loccuti fuerint homines reddent racionem de eo in iudicii die. De totes les paraules e de totz los faits qe om fa aura a redre rado al dia del iudici a. n. s. E les prefetes nosen porten garenza. Ret damus domino labiorum nostrorum et predes qi locuntur mondanii. Negu de nos zo dit no enganassem los altres qar tals nia daicels qi cuidara enganar son uedi et engane si elex. S. qant qe aiam feit entro aici ara nosen deuem emendar a. n. s. en aqesta senta qerentena. Qar zo es lo desme del dies de lan qar deuem nostres cors..... fer deiunar et estar en oracions et en fer bones obres qe qan uenra al dia de la resureccio qe dignes siam de redebre lo seu precios de ihesu xrispti. Q. i. p. d. c. Dominica ua.....
Egressus ihesus inde cecessit un partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamauit dicens ei. Miserere mei domine. f. e. d. f. m. m. a. d. uexatur. S. audir et entendre deuem sent Mateu lapostol et euangelista qe dix enen euangeli qe ades auetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan n. s. anaue per la tera si ana el per les teres doltra mar per qe el sa proximaue a la passio que deuie rede en iherusalem tot per zo qels falses iudeus nol anasen cercar en altra terra ia ueng el en les ciutatz qi son en riba de mar qi son molt fortz si qels fils disrael anc no les pogren pendre per forza. Aicestas III. ciutatz apela om per so nom la una tir elaltra Sidon. Aquesta qe om apela tirus. Sg. las tribulacions daquest segle. E laltra qe. o. a. sidon. sg lo poble qi ans del aueniment de . i. xi. menaua diable a mort. Mas ia ueng una femna qi era en aquela terra e auia una fila qi auia mal de dimonis et ela audi dir qe. n. s. ere en aqela tera et exi de sa tera et ana cercar lo seinor per zo qe garis sa fila. E ia ueng la femna en aqela tera e troba lo seinor trastot poderos e clamali merce e dix. fili d. d. mi. mi.. O seiner fil de la uerge merce aies de mi. S. per aqesta femna deuem entendre sancta ecclesia qi ere morta entre la mala gent. Et en aixi com aqesta. f. dementre qe fo en sa terra no clamaua merce a deu tot exoant aqeles males gentz dementre qe adorauen les ydoles e foren descrents no clamaren merce a deu. Donces. S. aqesta femna gran fe ag per qe qan sa fila no mena e creceg qe de sola za paraula de .n. s. garia sa fila. Molt gran sauieza ag ab si aizela f. per qe qar en persona dom conog deu zo es qe uit la umanitad e credeg la diunitad et encara si dix femina fili d. d. m. mi. filia mea. or a. d. uexatur. O seiner fil de dauid la mia fila a mal de demoni. S. per aqesta .f. deuem entendre les gentz qi eren meins credents. Et en aixi com aqesta .f. pregaua per sa fila tot exament sancta eglesia no ceses de pregar per son poble qe uinga a saluament zo es a la fe de crist. Et encara deuem entendre. per la fe de. crist la nostra carn e per la fila la nostra anima. E per zo si la fe es malauta zo es la nostra anima qi es el nostre cors. per nul pecad qe lo cors aia fet. la mare zo es la nostra carn deu clamar merce a deu per deiuni e per almoines. e per oracions. e per tot be feit per qe deliure la fila de poder de diable qi la te. Et encara .s. per la .f. deuem entendre la nostra anima. e per la fila la nostra carn. Aizo deuem saber qe si la fila zo es la nostra carn fa nuil pecad sempre a mal de demoni la anima. E la donc la mare deu pregar. zo qoue a saber qe es la anima qi deu pregar per deiunar e per almoina e per oracions qe deus la deliure daqel pecad en qe es. et encara .s. deuen saber qe .n. s. no respos a la .f. per tres uegades. la primera qar aquesta .f. ere pagana. la segona qe per auentura no dixesen los falses judeus aqesta .f. de la nostra generacio pres carn. e ua a les altres gentz tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe nol credegesen. la terza qe uolian prouar si auian misericordia los seus diciples qe pregasen per aqesta .f. ono. Mas ia pregaren los seus diciples al. n. s. seiner sia tu platz aias merce ad aqesta .f.. E per zo qe los falses judeus credegesen qe el ere ihesu crist. ere misericordios ia exaudi el los pregs dels apostols tot per zo qe no dixesen los iudeus aqest no es misericordios. per .la .f. qi clamaue merce a. n. s. deuem entendre qe pos la pasio e la resureccio. e la ascencio. de. ihesu xrist. per la predicacio dels apostols credeg tot lo poble qi ere paga per los apostols qi pregaren. per aquesta .f. deuem entendre los doctors de sancta ecclesia qi dia cotidi pregan deu per els. Et enaxi con los apostols pregauen per la .f. tot exament pregan los preueres per totz cristians qe deus los aport a bona fi. Et en aizo podem conoxer qe deus no od pecadors per qe qar ana aqesta .f. no la uolg audir tro qe ag parlad ab los diciples. zo coue asaber qe qan ag parlad ab los preueres et ele per la penitencia sempre fo deliurada del poder del demoni. Aizo porta significanza de tot peccador qi esta en peca et en males obres. audir nol uol. n. s. oñ can el se part de pecad e de males obres e pren sa penitencia fermament sempre li es perdonad tot son pecat. E per aizo .s. clamen merce e misericordia. a. n. s. qe el nos do adir et a fer zeles obres qe qan exirem daquest segle qe segurament puscam uenir al seu celestial palaz qe el a promes als seus fodels. »Dominica III. Erat dominus ihesus eiciens demonium et illud erat mutum.»