Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de abril de 2024

Lexique roman; Habil, Abilh - Aderetar

H

H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.


H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.

Aquel H fay aqui so engal una consonan.

Leys d'amors, fol. 8.

Cet H fait là son égal à une consonne.

Aquesta significatio si deu scrieure ses haspiracio que es H.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Cette signification se doit écrire sans aspiration qui est h.

Aquesta figura H no es letra, segon que dizo li actor.

(chap. Esta figura H no es (cap) lletra, segons lo que diuen los autós.)

Leys d'amors, fol. 5.

Cette figure H n'est pas lettre, selon que disent les auteurs.


Habil, Abilh, adj., lat. habilis, habile, apte, propre.

A recebre impressio de forma es plus habil.

Eluc. de las propr., fol. 130.

A recevoir impression de forme est plus apte.

Abilhs a recebre las enfluensas luminosas. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Propre à recevoir les influences lumineuses.

CAT. ESP. (hábil) Habil. IT. Abile. (chap. Hábil, habils.)

2. Habilitat, s. f., lat. habilitatem, habileté, aptitude, facilité.

En lors movements... maior habilitat. Eluc. de las propr., fol. 131.

Dans leurs mouvements... plus grande facilité. 

CAT. Habilitat. ESP. Habilidad. PORT. Habilidade. IT. Abilità, abilitate, abiltade (abilitade). (chap. Habilidat, habilidats.)

3. Habilitar, Abilitar, v., exercer, rendre apte.

No devon autra causa pensar que si abilitar en armas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Ne doivent autre chose penser que s'exercer aux armes.

Part. pas. Foro may habilitatz en operacio. Eluc. de las propr., fol. 9.

Furent davantage rendus aptes au travail.

CAT. ESP. PORT. Habilitar. IT. Abilitare. (chap. Habilitá: habilito, habilites, habilite, habilitem o habilitam, habilitéu o habilitáu, habiliten; habilitat, habilitats, habilitada, habilitades.)


Habit, Abit, s. m., lat. habitus, habit, vêtement.

E 'l tolgues l' abit de mongia. V. de S. Honorat. 

Et lui ôtât l' habit de monachisme. 

Prov. L' abit no fa pas bon religios.

(chap. L' hábit no fa bon religiós; ESP. El hábito no hace al monje.)

V. et Vert., fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

- Port, contenance, complexion.

Aquel qu' es amayres a l' habit, so es la maniera e 'l saber d'amor.

Leys d'amors, fol. 50. 

Celui qui est amoureux a la complexion, c'est-à-dire la manière et le savoir d'amour.

CAT. Habit. ESP. (hábito) PORT. Habito. IT. Abito. (chap. Hábit, habits.)

2. Habiti, Abiti, s. m., habit, vêtement.

De sancta mongia l' abiti lur a dat.

Ell e son filh vesti d' abiti de mongia. 

V. de S. Honorat.

De saint monachisme leur a donné l' habit.

Lui et son fils il vêtit de l' habit de monachisme.

3. Habilhament, s. m., habillement.

Exceptat son habilhament.

Fors de Béarn, p. 1088.

Excepté son habillement.

Que la confrairia aya habillamens per ela.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 212.

Que la confrérie ait habillements pour elle.

ESP. Habillamiento (vestimenta). (chap. Vestit, vestits; vestimenta, vestimentes.)


Habitar, Abitar, v., lat. habitare, habiter, demeurer.

Doncx ges no deu hom valens habitar 

Ab home ric, vil, escas e tenen.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

Donc homme de mérite ne doit point habiter avec homme puissant, vil, avare et tenace. 

So es pueg hont Dieus habita. V. et Vert., fol. 65.

(chap. Aixó es lo puch aon Deu habite.)

C'est montagne où Dieu habite. 

L' islla tornara guasta... 

E non s' abitara de cinquanta tres ans. 

(chap. La isla se tornará deserta... y no se habitará en sincuanta tres añs.)

V. de S. Honorat.

L'île redeviendra déserte... et ne s'habitera de cinquante-trois ans. 

Fig. Dels sancts e de las sanctas que habiton en Dieu. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Dels sans y de les santes que habiten en Deu.)

Des saints et des saintes qui habitent en Dieu. 

Part. prés. empl. substantiv.

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Si 'l ve ni l'au ni es sos abitans.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

S'il le voit et l'entend et est son habitant (hôte). 

Part. pas.

Era adonc bons luecx e de gent abitatz, 

… ar es desamparatz. 

V. de S. Honorat.

Était alors bon lieu et de gens habité,... maintenant est abandonné. 

CAT. ESP. PORT. Habitar. IT. Abitare. (chap. Habitá: habito, habites, habite, habitem o habitam, habitéu o habitáu, habiten; habitat, habitats, habitada, habitades.)

2. Habitable, adj., lat. habitabilem, habitable.

No sera habitables, ans sera coma us desertz.

(chap. No sirá habitable, sino que sirá com un desert.)

Liv. de Sydrac, fol. 72.

Ne sera habitable, au contraire sera comme un désert.

De tota la terra habitabla. Eluc. de las propr., fol. 163.

(chap. De tota la terra habitable. En catalá barceloní de fa no mols añs encara se podíe sentí pronunsiá habitabla, en a, inclús “habitapla”)

De toute la terre habitable.

CAT. ESP. Habitable. PORT. Habitavel. IT. Abitabile. (chap. Habitable, habitables.)

3. Enhabitable, adj., lat. inhabitabilem, inhabitable.

Habitables et enhabitables.

(chap. Habitables e (y) inhabitables.)

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé. 

Habitables et inhabitables.

CAT. ESP. Inhabitable. PORT. Inhabitavel. IT. Inabitabile. 

(chap. Inhabitable, inhabitables.)

4. Habitacio, Habitacion, s. f., lat. habitationem, habitation.

Luenh de la habitacion dels homes. V. et Vert., fol. 85.

(chap. Lluñ de la habitassió dels homens.)

Loin de l'habitation des hommes. 

Fig. Dieus ell meteys, que es habitacio dels vivens, so es dels sancts.

V. et Vert., fol. 58. 

Dieu lui-même, qui est habitation des vivants, c'est-à-dire des saints.

CAT. Habitació. ESP. Habitación. PORT. Habitação. IT. Abitazione. 

(chap. Habitassió, habitassions.)

5. Habitacle, Abitacle, s. m., lat. habitaculum, habitacle.

Dieus, tu que fist tan bel miracle,

Met me el tieu sant habitacle.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu, toi qui fis si beau miracle, mets-moi en ton saint habitacle. 

Fig. Establist

Abitacle, e lo fesist

A Dieu de cel appareyllat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Tu établis habitacle, et tu le fis préparé au Dieu du ciel.

ANC. FR. As ciex firent lor habitacles. Roman de la Rose, v. 5417. 

Se retire aux tombeaux, habitacle d'horreur. 

R. Garnier, trag. de Marc-Antoine, acte IV, sc. 1.

(chap. Habitácul, habitaculs; com la siguién.)

6. Habitacol, Abitacol, s. m., habitacle, demeure.

Elhs passero oltra, e vengro vays lur habitacol. Philomena.

Ils passèrent outre, et vinrent vers leur demeure. 

L' abitacols es generals 

La terra de totz animals.

Brev. d'amor, fol. 39. 

La terre est la demeure générale de tous les animaux. 

ESP. Habitáculo. IT. Abitacolo.

7. Habitatge, s. m., habitation, domicile.

Persona aqui aven habitatge.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.

Personne ayant là habitation.

IT. Abitazzio. (chap. Habitassió, habitassions; domissili, domissilis; puesto aon se habite, aon se viu; casa, cases, etc.)

8. Habitaire, Abitaire, Habitador, Abitador, s. m., lat. habitator, habitant.

Cascus abitaire de Monpeslier. Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

(chap. Cada un dels habitans de Montpellier; cada habitán.)

Chaque habitant de Montpellier.

Donarem tantas de noblas possessios que totz los habitadors d'aqui poyran estar honradament. Philomena.

(chap. Donarem tantes nobles possessions que tots los habitans d'aquí podrán está honradamén - honorablemen.)

Nous donnerons tant de nobles possessions que tous les habitants de là pourront être honorablement.

A San Salvador et als abitadors de la gleisa de Biule. Titre de 1090.

(En chapurriau del añ 1090: 

A San Salvadó y als habitadós o habitans de la iglesia de Biule.)

A Saint-Sauveur et aux habitants de l'église de Biule.

Nat de la vila de Monpeslier et abitador d' aquella.

(chap. Naixcut a la vila de Montpellier y habitán d' aquella; natiu de.) 

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

Natif de la ville de Montpellier et habitant d'icelle. 

ANC. FR. Li sercles e li habiteour de lui.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

La cité est bien lavée du sanc aus habiteurs. Joinville, p. 128.

Loing, loing habitateur des cavernes funèbres. 

La Boderie, Hymnes ecclésiastiques, fol. 259. 

Et d' Athénien esté fait habitateur de l'isle Andros.

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 37. 

CAT. ESP. PORT. Habitador. IT. Abitatore. (chap. Habitadó o habitán, habitadós o habitans, habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)

9. Habitairitz, Habitayris, s. f., lat. habitatrix, habitante. 

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Adject. Personas... habitayris d' alcuna vila. 

Rég. des états de Provence, de 1401. 

Personnes... habitantes de quelque ville. 

ESP. PORT. Habitadora. IT. Abitatrice. (chap. Habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)


Habituar, Abituar, v., lat. habituare, habituer. 

Part. pas. Sia en son cors abituada voluntat de viure castament.

V. et Vert., fol. 92.

Soit en son coeur volonté habituée de vivre chastement.

En parlant des ecclésiastiques attachés volontairement au service des paroisses.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz, se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués, se trouveront au lutrin avec surplis revêtus. 

CAT. ESP. PORT. Habituar. IT. Abituare. (chap. Habituá, habituás: yo me habitúo, habitúes, habitúe, habituem o habituam, habituéu o habituáu, habitúen; habituat, habituats, habituada, habituades.)

2. Habitual, adj., lat. habitualis, habituel, usuel.

Aytal mot son dig habitual. Leys d'amors, fol. 50.

De tels mots sont dits habituels.

CAT. ESP. PORT. Habitual. IT. Abituale. (chap. Habitual, habituals.)

3. Habitut, s. f., article, l'une des parties du discours.

Quoras deu hom pauzar habitutz ni coras no.

Las dictios masculinas han lor proprias habitutz, e las femininas aquo meteysh.

Leys d'amors, fol. 59 et 58.

Quand on doit poser articles et quand non.

Les mots masculins ont leurs articles propres, et les féminins cela de même.

(chap. Artícul, articuls.)


Her, Hier, Er, Ier, adv., lat. heri, hier.

Reys Castellas, ges vostre pretz no col 

De melhurar, q' oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l' arbres. 

Roi Castillan, votre mérite ne glisse point d'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier. 

Loc. Mais huey s' oblida aco d' hier.

(chap. Pero avui s' olvide aixó d' ahí.)  

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d' hier. 

Ieu l'am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal val. Var. 

Je l'aime toujours, sans cesse plus aujourd'hui qu'hier.

Ier se det, et huey s' estrais.

Raimond de Miraval: Tals vai mon chan. 

Hier se donna, et aujourd'hui se retire. 

Adv. comp. L'autr'ier trobei la bergeira.

(chap. L'atre día vach trobá a la pastora.) 

G. Riquier: L'autr'ier trobei.

L'autre jour je trouvai la bergère.

L'autr'ier fuy en paradis. 

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

L'autre jour je fus en paradis.

Prép. comp. Si m'ai pessat des ier 

Qu' el fazes de tal razo. 

Giraud de Borneil: A penas sai. 

Ainsi j'ai pensé dès hier que je le fisse de tel motif. 

ANC. FR. Ne veil hui pas si jéuner

Comme ge fis er, par seint Jaque...

Je ne manjai très avant er. 

Roman du Renart, t. III, p. 91 et 131. 

L'autr'ier chevauchoie de lez Paris... 

Nous venions l'autr'ier de joer et de resver. 

Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214 et 217. 

Ha! quand j'ouy l'autrehier, il me souvient. 

Si fort crier la corneille en un chesne. 

Clément Marot, t. III, p. 300. 

ANC. CAT. Yr. ESP. Ayer. IT. Ier, l' altrier. 

(chap. Ahí, ahir: lo día abans d' avui.)

2. Arser, adv., lat. herisero, hier soir.

Senher, vecvos Folquet que venc arser. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19. 

Seigneur, voici Folquet qui vint hier soir.

ANC. FR. Qui dort si forment que il samble qu'il fust ersoir yvres.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 186. 

Le lingnages sainte Marie 

Est hui plus granz qu'il n'ere ersoir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 296. 

Mes cosins dit que il estoit, 

Més ersoir mangier me voloit.

Roman du Renart, t. III, p. 139. 

IT. Iersera. (chap. Ahí de nit.)


Heregia, Eretgia, s. f., lat. haeresis, hérésie. 

Mans reys e mans apoestatz

A mes en heregia.

V. de S. Honorat. 

Maints rois et maintes puissances a mis en hérésie. 

Lai definet en eretgia, segon c'om ditz. 

V. d'Aimeri de Péguilain. 

Là il mourut en hérésie, selon qu'on dit. 

CAT. Heretgia. ESP. Heregia (herejía). PORT. Heregia, heresia. IT. Eresia.

(chap. Herejía, herejíes.)

2. Heretge, Heretje, Eretge, adj., lat. haereticus, hérétique.

N' Esquiva fo heretgua... N' Auda, la maire... e sa sor foro heretgas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 269.

Dame Esquiva fut hérétique... Dame Auda, la mère... et sa soeur furent hérétiques. 

Substantiv.

Diguas me, tu heretje, parl' ap me un petit. 

Izarn: Diguas me.

Dis-moi, toi hérétique, parle avec moi un peu.

Cum fan los heretges e los menescrezens que volon mezurar lur entendemen e lur razo a la mezura de la fe. V. et Vert., fol. 102.

Comme font les hérétiques et les mécréants qui veulent mesurer leur entendement et leur raison à la mesure de la foi.

Per que l' eretge son levat.

P. Vidal: A per pauc de chantar. 

C'est pourquoi les hérétiques sont élevés. 

ANC. FR. Que il promette et ferme par son serment... de mettre hors de son royaume les hereges. 

Reg. de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. II, col. 740.

Lesquels enfin le trouvèrent hérèse et coulpable de mort.

Monstrelet, t. II, fol. 87. 

CAT. Heretge. ESP. (hereje) PORT. Herege. IT. Eretico. 

(chap. Hereje, herejes; qui practique la herejía, herejíes.)

3. Hereciarca, s. m., lat. haeresiarcha, hérésiarque.

Adjectiv. Girbert hereciarca o heretge.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 146. 

Girbert hérésiarque ou hérétique. 

CAT. ESP. PORT. Heresiarca. IT. Eresiarca. (chap. Heressiarca, heressiarques.)

4. Heretgal, adj., hérétique. 

Opinio heretgal. L'Arbre de Batalhas, fol. 15.

Opinion hérétique.

(chap. Herétic, heretics, herética, herétiques.)


Heres, s. m., lat. haeres, héritier. 

Heres pot esser instituitz. Trad. du Code de Justinien, fol. 63. 

(chap. Lo heréu pot sé instituít.)

Héritier peut être institué.

Quar auran 

Heres sordeiors.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Car ils auront héritiers plus vils. 

CAT. Hereu. IT. Erede. (chap. Heréu, hereus, hereua, hereues. 

ESP. Heredero, herederos, heredera, herederas.)

2. Her, s. m., lat. haeres, hoir, héritier.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

3. Heritador, s. m., héritier.

Que per t' amor nos facza heritadors celestials. Lo Payre eternal.

Que par ton amour il nous fasse héritiers célestes.

4. Heretier, Eretier, s. m., héritier. 

Esser heretiers de Dieu e de totz sos bes. 

Sobre totz sos bes lo establira heretier. V. et Vert., fol. 38.

Être héritier de Dieu et de tous ses biens. 

Il l'établira héritier sur tous ses biens.

Qu' elh nos cuelha en resplendor 

On li sieu sanhs son eretier.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Qu'il nous accueille dans la splendeur où les siens saints sont héritiers.

Fig. Filhs de Mort et heretiers de yfern. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de Mort et héritiers d'enfer. 

ANC. CAT. Hereter. ESP. Heredero. PORT. Herdeiro. (chap. Heredé o heréu, heredés o hereus, heredera o hereua, herederes o hereues.)

5. Heretiera, Heretera, s. f., héritière. 

A ma universal heretiera. Tit. de 1278. Château de Capdenac.

A mon héritière universelle. 

Fig. Heretera de salvacio. Eluc. de las propr., fol. 13. 

Héritière de salut.

CAT. Hereva. ESP. Heredera. (chap. Heredera o hereua, herederes o hereues.)

6. Coheiritz, s. f., cohéritière. 

Procurairitz et coheiritz.

Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27. 

Procuratrice et cohéritière.

(chap. Coheredera o cohereua, coherederes o cohereues.)

7. Hereditari, adj., lat. haereditarius, héréditaire. 

Per drech hereditari.

(chap. Per dret hereditari.)

Eluc. de las propr., fol. 128. 

Par droit héréditaire.

Per causa hereditaria. Charte de Gréalou, p. 122. 

Pour chose héréditaire. 

Portion hereditaria.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 178. 

Portion héréditaire. 

CAT. Hereditari. ESP. PORT. Hereditario. IT. Ereditario.

(chap. Hereditari, hereditaris, hereditaria, hereditaries.)

8. Heritalmen, adv., héréditairement.

Corporalmen et heretalmen. Tit. du Périgord, de 1271.

Corporellement et héréditairement.

(chap. Corporalmen y hereditariamen.)

9. Heretablament, Heretablement, Hereditablement, adv., héréditairement.

Heretablament et a totz temps.

Tit. du XIVe siècle. Allou, Description de la Haute-Vienne, p. 244.

Héréditairement et à tous temps.

Heretablement et perpetualment.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 216 et 217.

Héréditairement et perpétuellement.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

(chap. Hereditariamen.)

10. Heretat, s. f., lat. haereditatem, héritage, hérédité.

Aqui deu esser lo plag tengutz on es la heretatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Là doit être tenu le plaid où est l'héritage.

Que puesc' a mon fort senhor 

Defendre mas heretatz.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis. 

Que je puisse contre mon puissant seigneur défendre mes héritages. ANC. FR. Duist à els l' éréditet des genz.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 110.

CAT. Heretat. ESP. Heredad. PORT. Herdade. IT. Eredità, ereditate, ereditade. (chap. Heredat, heredats; patrimoni, patrimonis; possessió, possessions; feudo, feudos; finca, finques; mas, masos, etc.)

11. Heretatge, Heritatge, s. m., patrimoine, héritage, fief.

Per qu' a perdut pro de son heritatge.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.

C'est pourquoi il a perdu assez de son patrimoine.

Sus en l' onrat heretatge

On son li sanctor.

R. Gaucelm de Beziers: Quascus planh.

En haut en l'honoré héritage où sont les saints.

Totz em heretiers dels gran heritatge del paradis. V. et Vert., fol. 56.

Nous sommes tous héritiers du grand héritage du paradis.

ANC. CAT. Eretatge, eritatge. ANC. ESP. Heredage. IT. Ereditaggio.

(chap. Patrimoni.)

12. Heretamen, Eretamen, s. m., héritage, hérédité.

Sitot non ai grans terras ni grans heretamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quoique je n'ai grandes terres ni grands héritages.

Que laisses, apres sa vida,

Lo seu bel captenemen 

A son fill ab l' eretamen.

Olivier de la Mer: Ai! cal. 

Qu'il laissât, après sa vie, sa belle conduite à son fils avec l'hérédité.

Fes perdre aquel heretament. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Fit perdre cet héritage. 

ANC. CAT. Heretament, eretament. ANC. ESP. Heredamiento. 

(chap. Heredamén, heredamens.)

13. Heretar, v., hériter, recevoir un héritage, faire héritier. 

Per so qu' els bens del payre non pogues heretar. V. de S. Honorat.

Pour ce qu'il ne pût hériter des biens du père. 

Los benignes et aquells de bon ayre heretaran la terra. 

V. et Vert., fol. 58. 

Les doux et ceux débonnaires hériteront de la terre. 

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l' a.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

On peut laisser terres et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur.

- Doter, investir.

Cent cavayers vos ai vist heretar, 

E cent autres destruir' et issilhar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Cent cavaliers je vous ai vu doter, et cent autres détruire et exiler. 

Part. pas. Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat, 

Si 'lh visques, e ric e honrat. 

Guillaume, Moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille bourgeois et mille serviteurs qui tous seraient agréablement dotés, et puissants et honorés s'il vécût.

ANC. FR. Vous hérite de toute la terre du Béarn. Froissart, t. III, p. 28.

Sa fille à feme li dona 

Et de sa terre l' ireta.

Roman de Brut, t. 1, p. 130.

CAT. Heretar. ESP. Heredar. PORT. Herdar. IT. Eredare. 

(chap. Heredá: heredo, heredes, herede, heredem o heredam, heredéu o heredáu, hereden; heredat, heredats, heredada, heredades. Si yo tinguera una tía rica, cuántes coses heredaría.)

14. Dezeretaire, Dezeretador, s. m., ravisseur d'héritages, envahisseur d'héritages.

Ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puissant homme envahisseur d'héritages est pire qu'autre larron.

Mals e fellons e dezeretadors.

P. Cardinal: Ges ieu. 

Méchants et félons et ravisseurs d'héritages.

(chap. Desheredadó, desheredadós, desheredadora, desheredadores.)

15. Deseret, s. m., exhérédation, dépouillement.

A totz degra de dolor lo cors fendre

Del deseret del fill sainta Maria.

G. Faidit: Cascus hom.

A tous devrait le coeur fendre de douleur à cause du dépouillement du fils de sainte Marie. 

Quar, si prezam leialtat ni valor, 

Son dezeret tenrem a dezonor.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Car, si nous prisons loyauté et valeur, nous tiendrons à déshonneur son exhérédation.

Ges non crei Frances, ses deman, 

Tengan lo deseret que fan 

A tort a mant baron presan. 

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Point je ne crois que les Français, sans opposition, maintiennent le dépouillement qu'à tort ils font à maint baron distingué.

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.

ESP. Despojamiento, desheredación.)

16. Dezeretamen, s. m., dépouillement, exhérédation.

Nos quer qu'el dezeretamen 

Que ill faun Sarrazi felo, 

Lo seguam tug la dreita via.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que. 

Il nous demande que, au dépouillement que lui font les Sarrasins félons, nous le suivions tous en la droite voie.

ANC. FR.

E Richart virent tornez à déséritement.

Ke Richart out torné à déséritement.

Roman de Rou, v. 3600 et 3671. 

Vous pourchaciez mon deshéritement.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 125. 

CAT. Desheretament. ANC. ESP. Desheredamiento. 

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.)

17. Desheretar, Deseretar, Dezeretar, v., déshériter.

Deu los desheretar nomnadamen e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60.

Doit les déshériter nommément, et doit dire la cause pourquoi il les déshérite.

En cas que las ingratitutz non serian sufficiens a desheretar Anthoneta. Tit. de 1399. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 134. 

En cas que les ingratitudes ne seraient pas suffisantes pour déshériter Antoinette.

- Dépouiller d'un héritage, déposséder.

Ans se laissen ses clam deseretar. 

Bertrand de Born: Un sirventes fatz. 

Mais se laissent déshériter sans réclamation. 

Ieu 'n sai de tals qu' amon dezeretar

Mais Crestias que Sarrazis fellos.

Pons de Capdueil: So qu' hom plus. 

J'en sais de tels qui aiment plus déposséder Chrétiens que Sarrasins félons. 

Fig. Ai! quant n'a deseretatz, 

Qu' eran tuit ric en s'amor! 

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

Ah! combien elle en a déshérités, qui étaient tous riches en son amour!

Part. pas. 

Oms que deseretatz viu, guaire non val re.

Sordel: Planher vuelh. 

Homme qui vit déshérité, ne vaut guère rien. 

Fig. Caitius, desheretatz d'amor.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chétif, déshérité d'amour.

Islla de Lerins, que faras, 

Destrucha e desheretada 

De ta gloriosa maynada?

V. de S. Honorat. 

Île de Lérins, que feras-tu, détruite et déshéritée de ta glorieuse famille?

CAT. Desheretar. ESP. Desheredar. PORT. Desherdar. IT. Diseredare.

(chap. Desheredá: desheredo, desheredes, desherede, desheredem o desheredam, desheredéu o desheredáu, deshereden; desheredat, desheredats, desheredada, desheredades.)

18. Aderetar, v., faire héritier, léguer. 

Terras pot hom laissar, 

Son filh aderetar.

Arnaud de Marueil: Razos es. Var. 

On peut laisser terres, faire héritier son fils. 

ANC. FR. Douaires n' ahérite uns enfans en manière que li pères n'en puist faire sa volenté de son hiretage puis la mort de sa fame.

Cout. de Beauvoisis, p. 75.

viernes, 27 de enero de 2023

VII. Notitia bonorum Raimundi, Episcopi Illerdensis ab Arnaldo ejus successore emptorum an. MCCCXXVII. (1327)

VII. 

Notitia bonorum Raimundi, Episcopi Illerdensis ab Arnaldo ejus successore emptorum an. MCCCXXVII. (1327) (Vid. pág 7.)

Noverint universi quod nos Arnaldus miseratione divina Episcopus Ilerdensis recognoscimus tenore presentium et fatemur nos habuisse et recepisse de bonis bonae memoriae Domini R. praedecessoris nostri res, quae inferius subscribentur.

Primo vasa seu apparamenta argentea de capella ponderantia viginti quinque marchas et tres uncias et tres quartos et medium. Videlicet unum turibulum ponderans III. marchas et tres onçs (uncias : onces, onçes, onzas). 

Item duo candelabra ponderantia III. march. III onz. et III quartos.

Item unam naviculam (naveta) cum esmaltis ponderantem II. march. et media.

Item una capsiculam (capseta : caixeta : cajita) pro tenendo crisma ponder. VI. onç.

Item I capsiam (capsa : caixa : caja) pro tenendo reliquias ponder V. oç. 

Item aliam capsiam pro tenendo hostias ponder. unam mar. et I. onç. minus medio quarto.

Item unam crossam sive baculum pastoralem sine trocio inferiori ponderantem X. mar. minus I. oç.

Item unum calicem cum sua patena deauratum ponderantem unam mar. minus II. oç. et I. quartum et medium.

Item duas canatellas ponder. unam mar. et III. onç. et III. quartos et medium. 

Praedictum argentum de capella fuit extimatum valens ad rationem quinque florenorum minus quarto pro marcha centum viginti unum florenor. (florenorum), et unum quartum. Pesave en suma XXV. marchs. et III quartans et mig.

Restituta fuit sacristiae Ilerdae.

Item unam mitram extimatam valere. LX. quinque florenor.

Item vexellam mensae seu vasa argentea quae sequuntur.

Primo XVI. scutellas ponder. XXI. mar. et V. oç. et med.

Item viginti quatuor taceas planas ponder. XIX. marchas minus media oç.

Item novem taceas deauratas et unam cum sobrecop, ponder. XIII. march. IIII. oç. et III. quartos.

Item VII. platerios seu discos parvos et unam grandem ponder. XIII. march. et quinque oç.

Item duos pelves cum esmaltis ponder. VI. march. VI. oç. et mediam.

Item duos petxellos (pitxell, pitxella, pichella; jarra para vino) maiores pro vino ponder. XII. march, minus media onç.

Item alios duos petxellos minores pro serviendo de aqua ponderantes VI. march. minus uno quarto.

Item viginti duas cuylerias et unam forquetam (22 cucharas y un tenedor; 22 culleras o culleres y una forquilla) ponder. II. march. minus media oç.

Ponderat autem tota vexella mensae, seu dictum argentum in summa nonaginta quatuor march. et mediam argenti.

Et fuit extimatum valere ad rationem quatuor florenorum cum dimidio minus sex denariis pro marcha, subtractis sive deductis inde pro triginta marchis argenti sterlinorum sex solid. pro marcha, quadrigentos et sexdecim florenos.

Item confitemur nos habuisse et recepisse de bonis praedictis unicos gavinetos (gavinyet; ganivet; gaviñet) mensales cum manubriis (mangos; manecs) esmaltatis sub extimacione II. floren.

Item cappellam rubeam sive omnia vestimenta episcopalia capellae rubea seu vermilia (roja o vermella) cum complemento suo sub extimacione CXX. floren.

Item cappellam albam seu vestimenta alba capellae cum complemento suo exceptis caligis et cendalis sub extimatione. C. flor.

Item unum davantal episcopale et processionale cum signis dicti praedecessoris (se lee praedessoris) nostri sub extimacione XVIII. floren. 

Item unam albam et unum amictum cum imaginibus, et unum cingulum de serico albo sub extimacione VII. flor.

Item aliam albam cum apparatu murischo seu arabico, et unum amictum cum imaginibus et unum singulum (cingulum) de serico rubeo sub extimatione IIII. floren. cum dimidio.

Item duos pannos tartareschos, qui ponuntur ante altare sub extimacione VI. flor. 

Item unam cohopertam altaris de veluto violato (vellut : terciopelo) sub extimatione III. flor.

Item unam lineam altaris cum cabadura rubea sub extimatione I. flor. et medii.

Item unum davantale de serico virgatum cum barris lividis et albis sub extimatione II. flor.

Item unam mappam sacrandi cum opere de serico et auro sub extimacione II. flor. et medii.

Item duas tovayloles cum operibus de serico nigro sub extimacione I. flor. et medii.

Item unum birretum episcopale sub extimat. II. turonen. argenti.

Item unum pectinem eburneum sub extimat. medii flor.

Item XI. tovayloles sub extimatione. II. flor.

Item duos pannos qui serviunt ad pectendum sub extim. unius flor.

Item undecim palmos sindonis nigrae sub extim. medii flor.

Item unam pitxidem eburneam munitam de argento sub extimatione duorum flor. 

Item XIII. lapillas cum aliquibus platonibus de auratis et unum mundatorium dentium, sub extimacione I. flor.

Item duos amictos folrratos de opere tartarescho, cum imaginibus sub extimacione I. flor.

Item duodecim annulos auri et unum de argento sub extim. LX. flor.

Item unam bonetam sub extimatione I. flor.

Item duas casulas de somito, alteram croceam, et alteram albam sub extimatione XIII. flor.

Item unam albam et unum amictum et unum çingulum et stolam et manipulum sub extimatione I. flor. et medii.

Item duos tapetos et unum bancale viride sub extim. III. flor. et medii.

Item IIII. marçapeus virides sub extim. II. flor.

Item III. auriculares sub extim. II. flor. et medii.

Item unum coxinum (coixí, cuixí, cojín) de veluto sub extim. II. flor.

Item duo matalaffia (colchones; matalás, matalaf, madalap) et unum travesserium sub extim. VII. flor.

Item IIII. linteamina sub extim. I. flor. et medii.

Item quatuor manutergia sub extim. IIII. turonen. argenti.

Item unam cathedram sub extim. II. flor. et medii. 

Item unum servatorium pro corporalibus sub extim. medii flor.

Item duos mulos sub extim. LXX. flor. (a 35 florines el mulo, sólo con los que hay en la DGA, sin contar las mulas, pero sí las muelas, seríamos ricos en Aragón a 27.01.2023)

Item quatuor cofres, et duo manutergia sub extimatione VII. flor. et medii.

Item duas ampullas per vas de balsamo sub extim. I. flor.

Quae quidem res praedictae ut praedicitur extimatae ascendunt ad summam mille quinquaginta sex flor. cum dimidio auri (1506,5 florines de oro), et novem turonensium argenti (y 9 turoneses de plata).

In quorum testimonium sigillum nostrum duximus presentibus apponendum. Dat. Avinione undecima die septembris anno Domini M.CCC vicesimo septimo.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Raimond - Rostans de Merguas

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Raimond. Tenson avec Lantelm, auquel il répond:

Lantelm, lo drutz e la domna m' es parvenz
Que tragan plus c' a doble lor dolors,
Que l' uns a dol del dan c' a l' autre sors,
E del sieu dan es l' autre si dolenz,
Aquist dui fan d' afan dobla sofrensa.
Ramond una.

Il y a sous le même nom de Raimond une tenson avec Rodrigue:
Ar chauzes de cavalaria,
En Rodrigos, lo laus e 'l pres
E retenes per tota via
Ses l' obra; e si mais voles
L' obra, no i sia
Lo pres nul dia
Ni 'l laus, mas pero tal prendes
Que vostr' amia
Totz temps n' estia
Vostra, sino er la perdes.
Ar chauzes.
Millot, III, 431.

Raimond d' Avignon. Une pièce, t. IV.
Bastero, 92. Crescimbeni, 207.

Raimond Bistors de Roussillon. Un couplet:
Non trob qu' en re me reprenda
En faitz ni en ditz,
Pos fui de Montan partitz,
Per qu' en val mens ma fazenda,
Car anc no fo, si Montans vi mon dan,
No m' o disses ab motz o en cantan,
Que cel qui ve son bon amic faillir
Molt l' ama pauc, si no ill lo ausa dir;
Per qu' eu am mais sel qu' el mal me retrai
Que cel que m dis lo be, can fag non l' ai.
Non trob qu' en.
Millot, III, 396.

Raimond de Durfort.
Raimons de Durfort e 'N Turcmalec si foron dui cavallier de Caersi, que feiron los sirventes de la domna que ac nom ma domna N' Aia, aquella que dis al cavallier Cornil qu' ella non l' amaria, si el no la cornava el cul.
Fragments d' une pièce:
Turcmalet, be us ten en grat
Quar ab mi vos vey acordat
De ben mantener En Bernat,
Seluy que no respon en fat
Al malastruc Caersinat...

Ben es malastrucx e dolens
Lo Caersis e totz sos sens,
Be m par qu' el cosselh ac sciens;
Ja ieu no sia sos parens,
Quar si m' en mostresson dos cens,
Ieu los cornera totz jauzens,
E pueys fora ricx e manens
Encaras que y fermes las dens.

Non a bona dompna el mon...
E pueys m' apellava 'N Ramon,
Cornatz me dedins en redon,
Qu' ieu no y baizes la cara e 'l fron,
Cossi volia beur' en fon...
Turcmalet be us.
Bastero, 92. Crescimbeni, 207. Millot, I, 255. P. Occ. 73. Hist. Litt. XV,
462.

Raimond de Castelnau, t. IV. Six pièces.
De servir a bon senhor
Pot hom venir a gran be;
Per qu' ades sier la melhor,
E nulha vetz no m recre
De far so que l' agensa,
Que la bona entendensa
Qu' ella m' aduy e m' atray
Mi ten ades a faire so que 'l play.

E tenc m' o a gran honor
Quan puesc far ni dire re
Qu' a lieys sol' aya sabor;
Pero non fas lo cente
Que tanh' a sa valensa,
Quar sabers e sciensa
Mi falh, mas ges no m' esmay
Qu' elha m pot ben donar so qu' ieu non ay.
De servir a bon.


Mietz mortz vau en un semdier,
Mas mas juntas e doblan
Ves lieys torsen e dressan,
E no sai qual part mi tenha,
Qu' en quascuna si rescon
So que m te plus deziron.
Entr' ira et alegrier.
Bastero, 92. Millot, III, 77. P. Occ. 273.

Raimond l' Écrivain. Une pièce, dont voici le premier couplet:
Senhors, l' autr' ier vi, ses falhida,
La cara que ges no m' oblida,
Gent encuyrad' e mielhs garnida,
E parlet a ley d' issernida,
E dis al trabuquet aital:
Fortz soi e no m podetz far mal,
En las lissas farai portal,
Que dins la vila vuelh ostal.
Senhors l' autr' ier.
Millot, 431.

Raimond Feraud. Il paraît par le prologue de la vie de saint Honorat, seul ouvrage qui nous reste de ce troubadour, qu' il en avait composé plusieurs autres:
Cel que volc romansar
La vida Sant Alban
E verses d' el compost
Volc tornar en vers plan,
E del rey Karlle play
Sa mort en sa chanson,
E 'ls verses del lay
Fes e la passion,
De novel fay sermon
D' un precios cors sant
Que fon neps de Marsili
E del rey Aygolant.
La vida si trobet
En un temple ja dis
De Roma l' aportet
Un monges de Leris
De lay si trays la gesta
D' una anticha scriptura;
Ren no y trobares
Mais de veritat pura.

Après le récit des faits, la plupart miraculeux, qui composent la vie de saint Honorat, le poëte rapporte un grand nombre de miracles opérés par ce saint ou par son intercession.
C' est à l' occasion de l' un de ces miracles qu' on trouve ces vers relatifs à la boussole:
Mays ira de mal temps
Lur a frascat lur vela;
Non val la caramida
Puescon segre l' estella.

Le poëte raconte le massacre des moines de Lerins par les Sarrasins, et s' écrie:
Ay! segner dieus de paradis!
Que fara l' islla de Leris?
Ar tornara gasta e boscoza;
Perdut a maynada joyosa
Que tan honrada la tenia
Per falsa jent de payania.
Qui dira messas ni mestiers?
Car no crey que fos monestiers
Hom tant agues de santas jentz
Com aysi que n' a mortz cinc centz.

Erma e deserta tornaras,
Illa del Lerins que faras?
Destrucha, e dezeretada
De tan glorioza maynada
Que son agut a gran turment
Mort e nafratz tan laydament
Et espesseiatz per Sarrazins,
Que faras illa del Lerins?

L' auteur dit à la fin de son ouvrage:
Comptat vos ai la veritat
De transtot so que n' ai trobat;
Plus non en puosc dire ni say,
Car plus en escrit trobat non ay...
Que l' an de dieu mil e tres cent
Compli lo priols son romans.
Nostrad. 172.

Raimond Gaucelm. Tenson avec Jean Miralhas, auquel il dit:
Joan Miralhas, si dieu vos gart de dol,
Cal vos play may vaqueira partizo
Que siatz totz redons del cap tro 'l sol,
O totz fendutz del pe tro al mento
E que portes sobr' el nas la culvera?
Diatz m' en ver ades ses falhizo,
Sinon eu vos dirai c' aital falvera
Que no devetz far cobla ni tenso.
Joan Miralhas.

Raimond Gaucelm de Beziers, t. IV. Huit pièces, dont cinq sont datées.
So son II coblas que fes Raimon Gaucelm del senhor d' Uzest que avia nom aissi quon elh Raimon Gaucelm.
Belh senher dieus, quora veyrai mo fraire
Lo pro Raimon Gaucelm franc, de bon aire,
Que tan de be n' aug comtar e retraire
Que mal m' ira, si no 'l vey ans de gaire,
Quar manta gen
Ditz que valen
Pretz a, doncx ses estraire
L' am de cor lialmen.

Tant a fin pretz, fe que deg a mon paire,
Que dels valens es qu' anc nasques de maire,
Segon qu' aug dir, don l' am tan ses cor vaire,
Qu' el cor e 'l sen e 'l saber e 'l veiaire
E 'l bon talen
Li diey coren,
Quo me dis son afaire
E son bon estamen.

Bernatz, breumen
Li digatz gen
Que ieu vuelh dir e faire
Tos temps sos mandamen.

Dans un de ses sirventes, il dit:
A penas vau en loc qu' om no m deman:
Raimon Gaucelm, avetz fac re novelh?
Et ieu a totz respon ab bon talan,
Quar totas vetz m' es per ver bon e belh,
E m play quand aug dir de mi: Aquest es
Tals que sap far coblas e sirventes
E non per so qu' ieu vuelha qu' om del mon
M' en don raubas, qu' ieu n' ay pro e say don.
A penas vau.

Planch ne fes Raimon Gaucelm en l' an que hom contava M.CC. LXII, per un borzes de Bezers lo qual avia nom Guirautz de Linhan.

Quascus planh lo sieu dampnatge
E sa greu dolor,
Per qu' ieu planc e mon coratge
Lo mieu bo senhor
Que es mortz: dieus la maudia
Mortz qu' aissi ns rauba tot dia,
Qu' elh melhors ne va menan
E selhs que meynhs fan folia,
Don y prendem totz gran dam.

Ja no veyrai son estatge
Que ieu tost no m plor,
On menava 'l gran barnatge
Soven a s' onor;
Sertas gran dolor deuria
Aver qui n' avia paria
Ni a cuy vay remembran
Los bos faitz que el fazia;
Sans Miquels, siatz li denan,

Sus en l' onrat heretatge
On son li sanctor...
Quascus planh.
Millot, III, 187. P. Occ. 300.

Raimond Jordan, vicomte de Saint-Antonin, t. IV. Treize pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours:
Lo vescoms de Saint Antoni si fo del evescat de Caortz, seigner de Saint Antoni e vescoms. Et amava una gentil domna moiller del seignor de Pena d' Albiges, d' un ric castel e fort. La domna si era gentils e bella e valens, e mout prezada e mout honrada; et el mout valens et enseignatz, e larcz e cortes, e bos d' armaz, e bels et avinens, e bons trobaire. Et avia nom Raimon Jordan; la domna era apellada la vescomtessa de Pena. L' amors de lor dos si fo ses tota mesura, tant se volgren de ben l' us a l' autre.
Et avenc si q' el vescoms anet cum garnimen en una encontrada del seus enemics; e si en fo una grans batailla, e 'l vescoms si fo nafratz a mort. E fo dich per los enemics de lui q' el era mortz; e la novella venc a la domna qu' el era mortz; et ella de la tristessa e de la dolor gran que ac de la novella si anet a lo, e si s rendet en l' orden dels Eretges.

E si cum dieus volc, lo vescoms meilluret e garic de la nafra; e negus no il volc dire qu' ella s fos renduda. E quan fon ben garitz, el s' en venc a Saint Antoni, e fon li dich cum la domna sera renduda, per la tristessa qu' il ac de lui quant auzi dire q' el era mortz. Dont quant el auzi so, perdet solatz e ris e chan et alegressa, e cobret plains e plors e sospirs et esmais e dolors, e non cavalguet ni anet ni venc entre la bona gen.

Et estet en aissi plus d' un an, don totas las bonas gens d' aquellas encontradas n' avian gran marrimen. Don ma dona Elis de Monfort, qu' era moiller d' En Guillem de Gordon, filla del vescomte de Torena, on era jovens e beutatz e cortezia e valors, lo mandet pregan ab mout avinens precs qu' el, per la soa amor, se degues alegrar e laissar la dolor e la tristessa, disen ella qu' ella li fazia don de son cors e de s' amor per esmenda del mal qu' el avia pres; e pregan lo e claman li merce qu' el la deignez anar vezer; e sino qu' ella venres a lui per vezer lo. Quan lo vescoms auzi aquels honratz plazers que la gentils valens domna li mandava, el si li comensa venir gran doussors d' amor al cor; si qu' el comensa a far allegresa et a s' esgauzir, et comensa a venir en plasa e recobrar solatz entre las bonas gens; e vestir se e sos compaignos e cobrar se en arnes et en armas et en solatz; et appareillet se ben et honradamen, et anet s' en a ma domna Elis de Monfort; et ella lo receup ab gran plazer et ab gran honor q' el li fetz. Et el fon gais et alegres de la honor e dels plazers q' ella ill fetz e ill dis; et ella mout alegra de la bontat e de la valor e del sen e del saber e de la cortesia qu' ill trobet en lui, ni no fo pentida dels plazers ni de las amors qu' ella li avia mandadas. E la saup ben grazir, e preguet la q' ella ill fezes tan d' amor per que el saubes que per bon cor e per bona voluntat li avia mandatz los plazers plazen, dizen qe 'ls portava en l' armari de son cor totz jorns escritz. E la domna o fetz ben, qu' ella lo pres per son cavallier, e receup son homenatge; et ella se det a lui per domna abrassan e baizan, e il det l' anel de son det per fermansa e per segurtat.
Et en aissi se parti lo vescoms de la domna molt alegres e molt gais, e cobret trobar e cantar e solatz; e fetz de lei adonc aquela chanson que dis:
Vas vos soplei en cui ai mes m' entensa.
Et enans qu' el fezes la chanson, una nuoich quant el dormia, li fon avis que amors l' assaillis d' una cobla, que dis:
Raimon Jordanz, de vos eis voill aprendre
Co us etz laissatz de solatz ni de chan.
Ja soliatz en domneiar entendre
Mout leialmen, so faziatz semblan,
E us feigniatz e us en faziatz gais;
Mas ara i vei qu' avetz fenit lo lais:
Encolpatz etz, si non es qe i responda.

Mantas bonas cansons fetz.
No puesc mudar no digua mon veiaire
D' aisso don ai al cor molt gran error,
Et er me molt mal e greu a retraire,
Quar aquist antic trobador
Qu' en son passat dic que son fort peccaire,
Qu' ilh an mes lo segle en error,
Que an dig mal de domnas a prezen,
E trastug silh qu' o auzon crezo 'ls en
Et autreyon tug que ben es semblansa,
Et aissi an mes lo segl' en erransa.

E tug aquist que eron bon trobaire
Tug se fenhon per lial amador,
Mas ieu sai be que non es fis amaire
Nuls hom que digua mal d' amor...

E ja nuls hom que sia de bon aire
No sufrira qu' om en digua folhor...
Qu' En Marcabrus a ley de predicaire,
Quant es en gleiza ho denant orador,
Que di gran mal de la gen mescrezen,
Et el ditz mal de donas eissamen;
E dic vos be que non l' es grans honransa
Selh que ditz mal d' aisso don nays enfansa.

Ja no sia negus meravellaire,
S' ieu aiso dic ni vuelh mostrar alhor
Que quascus hom deu razonar son fraire
E que ja domna sa serror,
Quar Adams fo lo nostre premier paire
Et avem dami dieu ad auctor...
No puesc mudar.

Dans une pièce on trouve cette invocation à l' Amour:
Amors, si us plagues preyar
Lieys d' amar,
Feiratz gran merce
Endreit me,
Quar ses lieys no puesc guerir,
Ni ieu no l' aus dir
Lo mal qu' ieu trai;
Per dieu, vai
Li m son cor ferir
Sol tan qu' en cossir
O 'n sospire!
Per solatz e.

Il dit ailleurs:
Per qual forfait o per qual falhimen
Qu' ieu anc fezes encontra vos, Amors,
Mi destrenhetz e m tenetz enveios
Per la bella que mos precs non enten;
Trop demostratz en me vostre poder,
E qui vencut vens mout fai pauc desfors.
Si vensiatz lieys que no us tem ni us blan,
Adoncx sai eu que y auriatz honor gran.
Per qual forfait.

E s' ieu en dic mon conort
No m' o tengas ad orguelh,
Que ta fort l' am e la vuelh
Que, si era cochatz de mort,
Non queria dieu tan fort
Que lai el sieu paradis
M' aculhis,
Com que m des lezer
D' una nueg ab lieys jazer.
Lo clars temps.

Voici l' envoi de deux de ses pièces:
Tan vos det dieus d' astre e de poder,
Bona domna, que hom no us vai vezer
S' a 'l cor marrit no 'l li tornetz en jay,
Salf vostre pretz segon so que 'l n' eschay.
Aissi cum cel.

De lieys lauzar no serai trop parliers,
Qu' entendrion de cui sui cavalliers,
S' ieu dizia lo quart de sa valensa.
Vas vos soplei.
Nostrad. 50. Crescimbeni, 31. Bastero, 92. Hist. gén. du Languedoc III, 327. Millot, II, 316. P. Occ. 199. Hist. Litt. XV, 464.

Raimond Menudet. Une pièce en partie lacérée; en voici des fragments:
Ab grans dolors et ab grans marrimens
Comens mon planc per selh cui dieus ampar,
Quar tot lo mon s' en deuria plorar,
Per lo melhor qu' es mortz de lunhas gens
E 'l plus prezat e tot lo mielhs aybit,
Per que ieu cre que lo Sant Esperit
Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida
Per metre lay en la santa establida.

Qui fara mais los belhs aculhimens,
Senher Daude, que vos soliatz far,
Qu' anc natura non formet vostre par
Per aver cap de totz belhs complimens,
E de fin pretz eras sims e razitz,
E paratges s' era en vos noyritz;
Be m meravelh quar tot lo mons non crida,
Quar aissi ns es la sua mortz falhida.

Francx cavalliers, ples de bos ardimens,
Arditz de cor, savi per cosselh dar,
De tot un an non poiri' hom comtar
La tersa part dels belhs captenemens
Que faziatz ni dels plazentiers ditz.
Maudita mortz! mal nos as escarnitz,
Quar lo melhor as pres d' esta partida
En cui valors s' era loncx temps noyrida.

Mas ieu prec dieu de bon cor leyalmen,
Aysselh que fes cel e terra e mar
Qu' el meta lay en belh luec et en clar,
En paradis, davan los ignocens,
E pels angels sia gent aculhitz,
E tal perdo quon ac la peccairitz
Prec que 'l fassa la trinitatz complida
Que tot quant es el mon capdella e guida.

Ai! Borsaguas e tos sos mandamens
La nueg e 'l jorn deuriatz sospirar
Quar dieus nos a volgut desheretar...
Ab grans dolors.
Millot, III, 432.

Raimond de Miraval, t. III. Environ cinquante pièces.
Raimons de Miraval si fo us paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part del castel de Miraval; et en aquel castel non estavo XL home. Mas per lo seu trobar e per son bel dire, e car el saup plus d' amor et de domnei, e de totz los faitz avinens, e de totz los ditz plazens que corron entr' amadors et amairitz, el fo amat e tengut car per lo coms R. de Toloza, qu' el clamava son Audiart, et el lui. El coms li dava cavals et armas, e 'ls draps que besoignaven, e so que 'l fazia mestier.

Et era senher del alberc de lui, e senher del rei Peire d' Arago, e del vescoms de Bezers, e d' En Bertran de Saissac, e de totz los grans baros de aquela encontrada. E non era neguna gran domna ni valens que no dezires e no se penes que el entendes en ella, o que li volgues be per domesteguessa, quar el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om; per que neguna no crezia esser presiada, si Raimons de Miraval no fos sos amics. E R. de Miraval s' entendet en mantas domnas, e 'n fetz mantas bonas cansos; e no se crezet mais qu' el de neguna en dreg d' amor agues ben, e totas l' enganeren.
Ben avetz auzit R. de Miraval qui fo ni don, per qu' ieu vos vuelh dire mais de son fag. Don el amava una dona de Carcasses que avia nom Na Loba de Puegnautier, filha d' En R. de Puegnautier; et era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel. La Loba si era sobravinens e voluntoza de pretz e d' onor; e tug li baro de la encontrada e li estranh que la vezian entendian en ela: lo coms de Fois, En Olivier de Saissac, En Peire Rotgier de Mirapeys, En Aimeric de Monrial, En Peire Vidal que fes mantas bonas cansos de lieis. En Raimons de Miraval si l' amava mais que totz, e la metia enans a son poder ab sas cansos e en comtans, com sel que o sabia meils far de cavalier del mon, et ab plus plazens razos et ab plus bels digz. E la Loba per lo gran pres en que el l' avia meza, car conoissia qu' el la sabia enansar fort e dezenansar, ela li sofria sos precs e 'l prometia de far plazer en dreg d' amor, e l' avia retengut baizan. Mas ela o fazia tot per engan, et amava lo coms de Fois tan que ela ne avia fag son drut. Et era l' amor paleza de lor per tota la encontrada de Carcasses, don ela fon descazucha de pres e de honor e d' amics: que lai tenian per morta tota domna que fassa son drut d' aut baro.
En Miraval auzi la novela del mal c' avia fag, e que Peire Vidal n' avia facha una mala chanso d' ela que di:
Estat ai una gran sazo;
en lacal el dis en unas coblas:
Mot ai mon cor felo
Per lieis que mala fo.
Miraval fo sobre totz pus dolens, et ac voluntat qu' en diches mal e en decazer ponhes; e pueis pesset se que mai valia que ponhes en ela enganar, aisi com ela avia lui enganat: e comensa la a defendre, a cobrir et a razonar del fag del comte. La Loba auzi que Miraval la defendia del mal que avia fag, sobre la gran tristeza qu' el avia. Si s' alegra molt per la defensio de Miraval, per so qu' ela avia maior paor d' el que de totas las autras gens. E si 'll fai venir a se, e si 'll regrasia molt en ploran del mantenemen e de la defensio qu' el fazia d' ela; e si li dis: Miraval, s' ieu anc jorn agui pretz ni honor, ni amic ni amiga, ni fos auzida ni prezada luenh ni pres, ni aigui ensenhamen ni cortezia, per vos m' es tot avengut e de vos o tenh. E cum so sia causa que ieu non ai fag tot so que vos aves volgut en dreg d' amor, no m' o a vedat amors d' autrui, mas una paraula que vos disses en una vostra canso, que ditz:
Amors me fai cantar et esbaudir...
Bona domna no s deu d' amor gequir;
E pus tan fai qu' ad amor s' abandona,
No s' en coch trop ni massa non o tir,
Que mens en val tot fag que dessazona.
Et ieu volia vos far tan de plazer ab onrada razo, per que vos l' acsetz plus car, que m' en volia cocha; que non a mais dos ans e cinq mes que vos retengui baizan, si com vos diches en vostra canso:
Passatz so cinq mes e dui ans
Qu' ieu vos retengui a mos comans.
Aras vei be que vos no m voles abandonar per lo blasme fals e mensongier que m' aun mes enemix et enemiguas desobre me. Per so vos dic que pos vos me mantenes contra tota gent, et ieu me tuelh de tota autra amor per vos, e don vos lo cor e 'l cors per far tot cant que vulhatz; e met me del tot en vostre poder et en vostras mas, e prec vos que m defendatz a vostre poder. Miravals ab gran alegreza receup lo don de la Loba, et ac de lieis tot so que a lui plac longa sazo. Mas denan s' era enamorat de la marqueza de Menerba, qu' era joves e gaia e gentils domna; e non avia mentit ni enganat, ni era estada enganada ni trahida. E per aquesta se parti Miravals de la Loba, per que fez aquesta canso que dis:
S' ieu en cantar soven
No m' atur ni m' aten,
Non cujetz que sabers
M' en falha ni razos.
Vos avez entendut d' En Raimon de Miraval co saup enganar la Loba e remaner ab lieis en patz. Mas ar vos dirai de N' Alazais de Boissazon com l' enganet; et una autra apres qu' era sa vezina, Na Esmengarda de Castras, et il dizia hom la bela d' Albeges. Abdoas ero de l' avescat d' Albi: N' Alazais era d' un castel que a nom Lombes, molher d' En Bernat de Boissazo; Na Esmengarda si era d' un borc que a nom Castras, molher d' un ric valvassor qu' era fort de temps.
Miravals s' enamoret de N' Alazais qu' era joves e gentils e bela, e voluntoza de pretz e d' onor e de lauzor. E car ela conoissia que Miravals li podia plus donar de pretz que nuls hom que fos, si fo molt alegra car vi qu' el l' amava; e fetz li totz los semblans e los plazers que dona pot far a home. Et el la enanset cantan e comtan a son poder, e de lieis fes motas bonas chansos. E mes la en tan gran pretz, que totz los baros de aquela terra entendero en ela, lo vescomte de Bezers, e 'l coms de Toloza, e 'l rei Peire d' Arago, als cals Miravals la avia tan lauzada, qu' el reis, ses vezer, s' en era fort enamoratz, e l' avia mandatz sos messatges e sas joias. Et el ac voluntat de lieis vezer; e Miravals ponhet mot com el la vis, e fetz una cobla en sa chanso que dis:
Ar ab la forsa del freis...
S' a Lombes corteja 'l reis,
Per tos temps er jois ab lui;
E sitot s' es sobradeis,
Per un ben en venran dui:
Que la cortezi' e 'l jais
De la bella N' Alazais,
E 'l fresca color e 'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.
Donc lo rei s' en venc en Albiges a Lombes per vezer N' Alazais; En Miravals venc ab lo rei, pregan lo rei qu' el li degues valer ab ma domna N' Alazais. Fort fo ereubutz et onratz lo reis, e vegut volentiers per ma domna N' Alazais. El rei, tantost can fon assegut apres d' ela, la preguet d' amor; et ela autreiet de far tot so que volria; si que la nueg ac lo rei tot so que volc; e 'l lendema fo saubut tot lo castel e per tota la cort del rei. En Miravals, que atendia esser rics de joi per prec del rei et auzi aquestas novelas, fo fort marrit; et anet s' en, e laisset lo rei e la dona. Longamen se plais del mal que avia fag la dona, e de la felonia qu' el rei avia facha de lui; don el per aquesta razo fe esta chanso:
Entre dos volers soi pessiu.
Can lo coms de Toloza fon deseretatz per la guerra e per los frances, et ac perdut Argensa e Belcaire; e li frances agro San Gili et Albiges e Carcasses; et Bederres fon destruitz, e 'l vescomte de Bezers era mort, e tota la bona gent d' aquela encontrada foro morta e guandida al coms,
ab cui el se clamava 'N Audiart, el vevia ab gran dolor, per so que tota la bona gent, de cui era lo coms senher e maystre, e donas e cavaliers ero mortz e deseretatz. Pueis avia sa molher perduda, aisi com auziretz, e sa dona l' avia trait et avia son castel perdut. Avenc se qu' el reis d' Arago venc a Toloza per parlar ab lo comte, e per vezer sa seror ma dona Na Elionor e ma dona Sancha. E confortet mot sa seror e 'l comte e sos filh e la bona gen de Toloza. E promes al coms qu' el li rendria e cobraria Belcaire e Carcassona, et a Miraval lo sieu castel; e que la bona gen cobraria lo joi que avia perdut. En Miravals, per joi qu' el ac de la promessio qu' el reis fes al comte et a lui de rendre so qu' avion perdut, e per lo tems d' estat qu' era vengutz, ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval que avia perdut, e car s' era enamorat de ma dona Na Elionor, molher del comte, qu' era la plus bela dona del mon e la melhor, a cui el non avia encaras fag semblan d' amor, fes esta canso que di:
Bel m' es qu' ieu chan e condei,
Pos l' aur' es dossa e 'l temps jai.
E cant ac facha la canso la trames en Arago, per qu' el rei venc ab mil cavayers a servizi del comte, per la promessio qu' el avia facha. Don lo rei fon mortz per los frances denan Murel ab totz los mil cavayers que avia ab se, que negus non escapet ab vida.
Eu vos ai dich de sobre en l' autra raison d' En Raimon de Miraval, et avetz auzit qui fo ni don, e com gran ren entendet en totas las meillors dompnas e las plus valens d' aquelas encontradas, si com el dis:
Ja ma dompna m' a lei,
S' eu a sas merces m' estais,
Que non ai cor que m' abais
Ni vas bas amor desrei;
C' ades ai lo meills volgut
Dedins e fors son repaire, etc.
Que las mes en gran pretz et en gran lauzor entre la bona gen. Ben ni ac de tal que feiron ben de lui, e d' autras qu' en feiron mal, si com el dis:
Que mantas vetz me tornet a folor
E mantas vetz en gaug et en doussor.
E ben fo per tals galiatz que el las galiet pueis tot galiatz, si com el dis:
Et en sufren mon dan
Saup l' enganar toz enganatz,
E pois remaner ab leis en patz.
Mas a lui desplasia fort qui dizia qu' el non agues ben de las dompnas, e si desmentia aquels que disian qu' el non agues ben, si com el dis:
Ar vau disen a lairo
Q' anc d' amor no fi mon pro,
M' en ten qautz, n' ai bes e jauzimens
E sufert dans e galiamens.
Ancmais no volc enganar las finas ni las leials per mal qu' elas li fezeson sofrir, ans de lor dan poc aver fait son pro, mas anc no volc ren qu' a lor no fon bos. E si s' enamoret d' una joven domna gentil d' Albiges que avia nom ma domna Aimengarda de Castras; bela era e cortesa et avinens et enseignada e gen parlans.
Dig vos ai de N' Alazais de Boissazo com engannet Miravals e si meteusa aissi; ara vos vuelh dir com Na Esmengarda de Castras saup que N' Alazais l' avia escarnit; mandet per En Miravals; et el venc, et ela 'l dis que mot era dolenta de so que se dizia de Na Alazais, don ela avia cor e voluntat de far esmenda a lui de se mezeissa, del mal que li avia fag N' Alazais. Et el fon leu per enganar, can vi los bels semblans e 'ls bos ditz ab qu' ela li presentava l' esmenda del dan qu' el avia pres; e dis li que voluntiers voldria prendre de lieis la esmenda. Et ela pres lo per cavalier e per servidor; e Miravals la comenset a lauzar et a grazir, et a enansar son pretz e sa valor. E la dona avia sen e saber e cortezia, e saup gazanhar amics et amigas. En Olivier de Saissac, que era un gran bar de la terra, si entendia en ela e la pregava de penre per molher.
En Miravals, can vi que l' avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo; e si la preget que li fezes plazer en dreg d' amor. Et ela li dis qu' ela no il faria plazer d' amor per nom de drudaria, qu' enans lo pendria per marit, per so que lur amor no s pogues partir ni s rompre; e qu' el degues partir sa molher de se, la qual avia nom ma dona Gaudairenca. Don Miravals fon fort alegres e jauzens cant auzit que per marit lo volia; et anet s' en al sieu castel, e dis a sa molher que no volia molher que saupes trobar, que assatz avia en un alberc d' un trobador; e que se aparelhes d' anar ves l' alberc de son paire, qu' el no la tenria plus per molher. Et ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas. Cant ela auzi so que En Miravals li dis fes se fort irada, e dis que mandaria per sos parens. E mandet per En G. Bremon que vengues, que ela lo pendria per marit e s n' iria ab el.

G. Bremon cant auzi las novelas fo molt alegres; e pres cavaliers, e venc s' en al castel d' En Miraval e desmontet a la porta. E Na Gaudairenca o apres, e dis a 'N Miraval que siei amic eron vengut per lieis, e qu' ela s' en volia anar ab lor. Miravals fo molt alegres e la dona plus. La dona fo aparelhada d' anar; En Miravals la menet fora e troba En G. Bremon e sa companha e receup los fort. Can la dona volc montar el caval, ela dis a 'N Miraval, que pus que la volia partir de liei, que la des a 'N Guilhem Bremon per molher. Miravals dis que voluntiers, si ela o volia. En G. se trais enan e pres l' anel per espozar; En Miraval la 'l det per molher, e menet la 'n. Can Miraval ac partida sa molher de se, anet s' en a ma dona Na Imengarda; e dis li qu' el avia fag son comandamen de sa molher, e qu' ela denhes faire e dir e li atendes so que li avia promes.

E la dona li dis que ben avia fag; e que s' en tornes a son castel e que fezes son aparelhamen de far grans nossas e de recebre lieis per molher, car ela mandaria tost per el. Miravals s' en anet e fes gran aparelhamen per far nossas. Ela mandet per N Olivier de Saissac, et el venc tost: et ela 'l dis co ela faria tot so qu' el voldria, e 'l penria per marit. Et el fo lo plus alegres hom del mon; et acorderon aisi lur fag que 'l ser la 'n menet al sieu castel, e lendeman l' espozet, e fes grans nossas e gran cort.
Las novelas vengro a 'N Miraval que la dona avia pres N Olivier de Saychac per marit. Fort fo dolen e trist, car l' avia fag sa molher laissar, e que l' avia promes qu' el prendria per marit, e que n' avia fag son aparelhamen de nossas; e dolens de N' Alazais del mal qu' ela avia fag ab lo rei d' Arago: e si perdet tot joi e tot alegrier e tot solatz, e cantar e trobar. Et estet com hom esperdutz ben dos ans. Aquestas novellas foron auzidas per totas aquelas contradas loing e pres; et avenc a saber a un valen baron de Cataloigna que avia nom N Uget de Mataplana qu' era mout amics de Miravals, e si en fetz aquest sirventes que ditz:
D' un sirventes m' es pres talens.
E mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu' en fazian. Mas una gentil dona que avia nom Brunessen, molher d' En P. Rotgier de Cabaret, que era enveioza de pretz e d' onor, si mandet saludan e pregan e confortan a 'N Miraval que s degues alegrar per l' amor de lieis: e que saubes per veritat qu' ela l' anaria vezer si no volia venir vas lieis, e li faria tan d' amor, qu' el conoisiria be que no 'l volia enganar. E de aquesta razo fes esta chanso que di:
Ben aia 'l messatgier.
Fragments d' une pièce où, dans chaque couplet, il y a un mot dont la répétition fréquente est obligée:
Be m' agrada 'l dous temps d' estiu,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
E 'l vert fuelh m' agrad' e 'l verjans,
E 'ls pratz vertz me son agradiu;
E vos, domna, m' agradatz cent aitans,
Et agrada m quan fauc vostres comans,
E vos no platz que m denhetz res grazir,
Et agrada m, quar me muer de dezir.

Per un dezir, domna, reviu
Qui m' es d' autres dezirs plus grans,
Qu' ieu dezir qu' el rics ben estans
Vostre cors deziran m' aiziu,
E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan;
E pus tan be us dezir ses tot enguan
Ja no m laissetz al dezirier aucir,
Quar deziran deu hom d' amor jauzir.

Tot jauzir d' autr' amor esquiu
Quar per vos m' esjauzi enans...
Be m' agrada.

Dans une tenson avec Bertrand d' Allamanon Ier, il prend le parti des Provençaux contre les Lombards:
Trop son plus ric guerreiador
Li Proensal e plus valen
Per guerra e per mession,
Toilon la terra a 'N Symon,
E ill demandon la mort a lor seingnor,
Et al comte cuit que renda s' onor...

De lai es proesa e barnatz
Mantengutz; larguesa e covitz
Lai donon cavals e destriers
E fan rics condutz e pleniers;
En Lombardia podetz be, si us platz,
Morir de fam si deniers non portatz.
Bertran si fossetz.
Nostrad. 39. Crescimbeni, 40. Bastero, 93. Hist. gén. du Languedoc III, 326. Millot, II, 396. P. Occ. 220.

Raimond Rigaut. Une pièce de trois couplets:
Tota domna que m don s' amor
Vuelh m' o lays far premeiramen,
E que m don son entendemen
Son aculhir e son honrar,
Son gen tener e son bayzar;
Qu' ieu no suy ges dels pecx cortes
Que no sabon amar que s' es;
Qui s vuelha m' en tenha per fat,
Qu' ieu tenc l' afar per mielhs triat...
Tota domna.
Millot, III, 434.

Raimond de Salas. Quatre pièces:
Raimons de Salas si fo un borges de Marseilla, e trobet cansos e coblas e retroenchas. No fo mout conogut ni mout prezatz.
Une de ses pièces commence ainsi:
Si m fos grazitz mos chanz, eu m' esforcera
E dera m gaug e deportz e solatz,
Mas aissi m sui a non chaler gitatz,
Que ma dompna, que a totz jorns esmera,
So qu' eu li dic non deigna en grat tener,
Qu' a penas sai entr' els pros remaner,
Ni non sui ges cel que era antan,
Aissi me vol mos covinenz e 'l fran.

Hailas! cum muor quan mi membra cum era
Gais e joves, alegres, envesatz,
E quan m' albir qu' eu sui de joi loingnatz,
Per pauc mos cors del tot no s desespera;
E donc mei oill cum la pogron vezer,
Car n' ai perdut d' els e de mi poder!
So m' an ill fatz don mos cors vai ploran,
Qu' eu non posc far conort ni bel semblan.
Si m fos grazitz.

Dans une tenson avec une dame, il lui dit:
Vos veni conseill demandar
D' aisso dont estau en bistenz;
C' un' amor ai encobida
Tan ric e de gran valor
Que no li aus dir la dolor
Que per leis m' es escarida...

Il finit en disant:
Domna, totz temps a ma vida
Li vol celar ma dolor,
Mas pos a vos par meillor,
Dara il mon cor ses faillida.
Domna qu' a.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, III, 323. Papon, II, 402. P. Occ.
328.

Raimond. Voyez Comte de Toulouse.

Raimond de Tors, ou de la Tour, de Marseille. Six pièces.
Ar es ben dretz
Que vailla mos chantars
E mos sotils trobars,
Pos lo coms d' Anjou s' aficha
En l' emperial deman
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec,
Mas car es seinher e sers
D' amor, m' es greus et avers.

Tant es adretz
D' amor q' el torneiars
L' en es plazens, e dans lo guerreiars,
Per que m' er mal s' om lo tricha,
Mas qui m' en crezes d' aitan
Clerge n' agran tot l' afan,
Quar en aquest mezeis plec
Dui valen lo pers,
Per q' ar ai paor del ters...

Quar es eletz
Sobre totz e ses pars
Lo reis Manfreis a cui non platz trichars,
Per cui Poilhars, Autaricha
E Cecili' atretan
E Calabria que 'l blan,
E 'l principatz ses tot dec,
Fins e dretz ses tot envers,
Li prec que s gart dels pervers.
Ar es ben.

Ar es dretz qu' ieu chant e parlle,
Pos de Viena e d' Arlle
Vol esser reis En Richartz,
Don a dol lo reis de Karlle
E ric plazer N Odoartz
Que non es lotz ni coartz.

Per qu' ieu mon chantar esmeri,
Quar cuia aver l' emperi
E seinhorezar Lombartz
Qui sabon tot lo sauteri
De cor e totas las partz
E mais que per las VII artz.

E quar lo reis de Castella
Que prez e valor capdella,
Estan ab sos Espainhols,
Vol l' emperi ni l' apella,
Don ieu dic que escurols
Non es plus lieus que sos vols.
Quar es de pretz emperaires
E de valor caps e paires,
E fins jois es sos filhos,
E fin' amors es sa maires,
E gais solatz sos estolls
E sos grans enemics dols.

E quar sai qu' a nostre comte
De Proensa rendra comte
Qui s coronera lonc clau...
Quan la corona del ferre
Venran drec ez Engles querre,
L' un ab forsa, l' autr' ab frau;
Pero quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a dieu lau...
Ar es dretz.

Dans un autre sirvente, il dit:
Totas las noras prezic
Que son ni seran
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.

E faran lur pro,
Quar ses tota uchazo
Sabon bastir
Gran mal e gran dan e gran azir,
Per que d' alberc gieta fora
Chascuna suegra sa nora.
A totz maritz.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, III, 111. Papon, III, 451.

Raimond Vidal de Bezaudun, t. III. Quatre pièces, dans l' une desquelles il cite des passages de plusieurs troubadours, comme on le voit dans ce fragment:
E la dona, que de valor
Lo vi aital e de proeza,
No y esgardet anc sa riqueza,
Ans lo retenc lo premier jorn,

Qu' En Bernard dis de Ventadorn:
“Amor segon ricor non vay...”
Anc malvatz no fon de linhatge,
Ni hom galhart de vilania,
Mas lay on valor ven e tria
Ven paratge e de lay fuy
On avol cors soven s' aduy,
Que mans n' a faitz d' aut bas baros,
E per so dis En Perdigos:
“En paratge non conosc ieu mais re
Mas qu' en a mais sel que meilhs se capte...”
En aquelh temps.
Millot, III, 277.

Ralmenz Bistors d' Arles. Cinq pièces; en voici quelques passages:
Aissi col fort castels ben establitz
A son guerrier s' en ten e si defen
Tro 'l ven de genz e d' armas afortitz
Tan qu' el lo venz e lo forsa e 'l pren,
Me sui d' amor defendut tota via,
Domna, tro vi vostre cors ben estan...

Amors mi met e mos fols cors envia
Que us clam merce, a lei de fin aman,
E can vos cuitz pregar, la lenga m lia
Qu' el cor en ai escritz tot mon deman...
Donc es ab vos et amor al meu dan.
Aissi col fort.

Qui vol vezer bel cors e ben estan,
E vol vezer on fis prez cars s' es mes,
E vol vezer on fina beutatz es,
E vol vezer on nais e viu honransa,
E vol vezer on nais jois e jovens,
E vol vezer on n' es valors e sens,
Vegna vezer ma dompna Na Costansa...

Na Costansa, dompna, 'l vostre cors gens
Es de beutat e de prez tan manens
Qu' en poriaz feira tener en Fransa.
Qui vol vezer.

Ar agues eu, dompna, vostra beutatz,
E vos agsetz tot mon voler un dia;
Et eu agues vostra plazen coindia,
E vos agsetz totas mas voluntatz;
Et eu agues vostre plazen solatz
E vos agsetz mos sospirs e mos plors;
Et eu agues la valor qu' en vos regna,
Que si non etz de peira o de legna,
Be sabriatz mos mals e mas dolors;
E pois be sai que m fariatz secors.
Ar agues.

Si us desplatz quar vos voill be,
Dompna, ni us am ses engan,
Miratz vostra beutat gran
En un miraill, e pois cre
Que non tenretz a folia
Qu' ie us am ni 'n sui enveios,
Ans diretz qu' ieu vos deuria
Desirar mais per un dos.
A vos meillz.
Crescimbeni, 208. Millot, III, 431. Papon, III, 462.

Rambaud, t. IV. On trouve sous ce nom une tenson avec Azémar et Perdigon:
En Azemars, chauzetz de tres baros
Cal prezatz mais; e respondes premiers,
Et apres vos respond' En Perdigos:
Que l' uns es larcs e gais et ufaniers;
E 'l segons es adreg e bons terriers,
Et aquel larcs, mas non d' aital semblansa;
E 'l ters es bos per conduich e per lansa
E gen garnit; cals a meillors mestiers?
En Azemars.

Dans une tenson avec Albertet, il lui dit:
Albertet, dos pros cavallier
Amon doas donas valenz
Cortesas, bellas e plassenz
Et an amdoas pres entier,
E 'l cavallier son d' un poder;
Digaz me qual deu mais valer
Per sa dompna, que l' us es drutz
E l' autre en entendre sapuz;
Qual deuri' esser plus amoros
Ni plus larc ni plus franc d' amdos?
Albertet dos.

Rambaud de Beaujeu. Une pièce.
En Peire, m' er lo conort del salvatge
Que chant al temps en que plorar deuria,
E plor a sel que no ill faill nul dampnage,
Ans per son grat per tot temps estaria;
E tot aiso venz en me veramen,
Qu' eu chan sitot non ai mon cor jauzen,
Car non s' eschai, d' ome que ben enten,
Que son dol plor ni tot sos plasers ria...

Per tot lo mon voill tan anar aratge
Tro trobi pretz, si tant es qu' en loc sia;
E voill loingnar ma terra e mon lignage,
Car lai sai ben que trobar no ill poiria
Mas paubrera et outracuidamen,
Et ira m' en entr' els Lombards breumen
A l' onrat rei presat, pro e valen
Dels Alemans en cui creis que pretz sia.
En Peire m' er lo.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, II, 432.

Rambaud d' Hières. Un couplet adressé au comte de Provence:
Coms proensals, si s' en vai domna Sanza,
No vos tenrem tan valen ni tan pro...
Qu' ill domna es bella, plaisens e franza
E gensara tota nostra reio.
Ben aia arbres don nais tan bella brancha...
Crescimbeni, 208. Millot, III, 433. Papon, III, 462.

Rambaud d' Orange, t. II, III et IV. Environ trente pièces.
Ce troubadour étant l' un des plus anciens parmi ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, puisqu' il mourut en 1173, il a paru convenable d' en imprimer un nombre assez considérable de fragments.
Non chant per auzel, ni per flor,
Ni per neu, ni per gelada,
Ni neis per freich, ni per calor,
Ni per reverdir de prada;
Ni per nuill autre esbaudimen
Non chan ni non fui chantaire,
Mas per mi dons en cui m' enten,
Car es del mon la bellaire.

Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada;
Et am del mon la bellazor
Domna e la plus prezada,
E farai ho, al mieu viven,
Que d' al res non sui amaire,
Car ieu cre qu' ill a bon talen
Ves mi, segon mon vezaire.

Ben aurai, domna, grand honor
Si ja de vos m' es jutgada
Honransa, que sotz cobertor
Vos tenga nud' enbrassada,
Car vos valetz las meillors cen,
Que non sui sobregabaire,
Sol del pretz ai mon cor gauzen
Plus que s' era emperaire...

Sobre totz aurai gran valor,
S' aitals camisa m' es dada
Cum Yseus det a l' amador
Que mais non era portada;
Tristan mout prezet gent presen;
D' aital sui eu enquistaire;
Si 'l me dona cill cui m' enten,
No us port enveia, bels fraire.
Non chant per auzel.

Si m fos grazitz
Mos chantars ni ben aculhitz
Per cella que m' a en desdeing,
D' aitan mi feing
Que mains bos locs for' enbruzitz
Mais que non er...

Mos cors me ditz
Per que sui per lei enveillitz,
Car saup que nuill' autra non deing;
Per so m n' estreing;
Morrai, car mos cors enfollitz,
Mas ges non quier...

Trop sui arditz;
Domna, mos sens eissaboritz
M' a faig dir fols motz qu' ieu non deing;
Contra mi reing
Tan sui fors de mon sen issitz,
Non sen qui m fer.

Molt es petitz,
Domna, 'l tortz qu' ieu vos ai servitz;
Per que vos m' avetz en desdeing,
Faig n' es deveing;
Pendutz fos aut per la servitz
Qui a moiller!

Humils ses geing,
Domna, vostre sers faillitz
Merce vos quier.
Braus chanso qui 'ls.

Mas vos avetz don morai,
Amors, l' us de Barabas,
Qu' els vostres faitz soteiras
Qu' estan mal, per qu' ieu viu blos,
No faitz ges als plus iros;
Mas ves aquels etz ombriva
C' avetz en poder ses plai.

Ades mi datz plus d' esmai
On miels sui vas vos sertans,
E fas i be que vilans,
Car per mal sui amoros,
Mas non sai esser anctos
Vas vos, c' ades recaliva
Mos leus cors on pieg m' en vai...

Mas non es de mar en sai
Ni lai on es flum Jordans
Sarrazis ni crestians
Qu' ieu no venques tres o dos;
E sai qu' en serai joios
Mas grans ira m' en abriva
Que m fai ver dir e no m plai.
Amors com er.

Ben sai qu' a selhs seria fer
Que m blasmon quar tan soven chan,

Si lur costavon mei cantar;
Mielhs m' estai
Pos leis plai
Que m ten jai,
Qu' ieu non chan ni ja per aver,
Qu' ieu n' enten en autre plazer...

Si ben en amar lieys m' esmer,
Qu' ieu sai que si pel mon s' espan
Qu' autras m' en faran fraiturar,
Don m' esglay.
Qu' en faray?
Cobraray
Doncs mon cor ab jauzen ver?
Oc, si m' avia lo poder.

Mas tos temps fo e tos temps er
Que grans amors no te guaran;
Grans meravelhas son d' amar.
Qu' en dirai,
S' amors chai
Quar va 'n bai?
Ailas! ja no m' o lais vezer
Selh dieu que m n' a dat jauzen ser...
Ben sai qu' a selhs.

Aras no siscla ni canta
Rossinhols,
Ni crida l' auriols
En vergier ni dins la forest,
Ni par la flor gruegua ni blava...
Qu' a pauc lo cor no m' avanta,
Qu' esquirols
Non es ni cabirols
Tan leus cum ieu sui...
Don guais e trenchans
Serai tot l' ans,
Pus ma dona vol mos chans.

E neis noqua m n' espavanta
Lor estols
Dels fals, fols, trics e mols
Lauzengiers cui dieus tempest,
Si m pren mi dons e m' entrava
Per mais de mil ans
Tot als sieus comans
Qu' en als non ai cor que m' eslans...
Aras no siscla.

A mon vers dirai chanso
Ab leus motz et ab leu so
Et en rima vil e plana,
Pois aissi son incolpatz,
Quand fatz avols motz o 'ls fatz,
E dirai so qu' en cossir,
Qui que m n' am mais, o m n' azir...

Dieus retenc lo cel e 'l tro
A sos obs ses compagno,
Et es paraula certana
C' a mi dons laisset en patz
La seignoria vas totz latz,
Qu' el mons totz li deu servir
E sos volers obezir.

Ja de mort ni de preizo
No m gart dieus, ni gaug no m do,
Si mi dons, que m te ses cana,
No val pro mais c' autra assatz,
Segon qu' eu cre, e sapchatz
Que totz hom que la remir
S' enten en lieis al partir...

Domna, ieu vos dei grazir
So qu' ieu sai ben far e dir...
A mon vers dirai.

Dona, si m' auzes rancurar,
De vos ploran mi clamera,
Mas no vos deg encolpar;
Qu' ieu sai ben que tan valetz
Que tot quant faitz ni dizetz
Es bon, sitot a me tira;
Mas dieu que no faill en re,
Prega lo hom de son be...
Dona si m' auzes.

El temps qu' el gris pres del sivre

Canta el mur jos lo caire
Que s compassa e s' escaira...

Car jois e giens ses fuec gresesc...

Que greu er qu' en leis conderga

Fis jois, ses flama gresesca...

Malvestatz roill et usa
Et enclau joven e serca,
Per qu' ira e jois entrebesca...

Que non tem correg ni verga
Lo fuecs que compren ses esca.
Car douz e.

Er quan s' embla 'l fuelh del fraisse

E 'l sim s' entrencon pel som,
Que per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba,
E l' auzel son de sisclar mut
Per freg que cug qu' els destrengua,
Mas ges per aiso no m remut
Qu' el cor no m tragua fag de drut...

E ja trobaire no s laisse,
Qu' anc pus Adams manget del pom
No val d' un, qui que s' en bruia,
Lo sieus trobar una raba
Contra 'l mieu que m' a encrebut,
Ni crey q' us tan aut s' emprengua,
Qu' ieu ai trobat cossegut
Lo miels d' amor, tant l' ai quesut.

E qui m' en desmen, tost prengua
L' ausberc e la lansa e l' escut,
Qu' ieu l' en farai estar vencut.
Er quan s' embla.

Als durs, crus, cozens lauzengiers
Enuios, vilans, mals parliers
Dirai un vers que m' ai pensat
Que ja d' als no i aura parlat;
C' a pauc lo cors no m' esclata,
Per so qu' ieu ai vist e proat
De lor mals serva barata.

E dirai vos de lurs mestiers
Si cum cel qu' en es costumiers
D' auzir e de sofrir lur glat;
Si m peza, mas non er laissat
Qu' ieu de mal dir no 'ls combata,
E ja del plus no m sapchon grat
Car mos cors totz non los mata.

Lauzenjador fan encombriers
Als cortes et als dreituriers
Et a cellas qu' an cor auzat...
Son vergoingnos d' avol barat,
Aissi son de fera escata.
Per que i faill totz bos cavaliers
Qu' els cre, c' us no l' es plazentiers
Mas per qu' en traga miels son at,
Qu' els penson ist malaurat
Mas d' als no val una rata
De qui 'l fara sa voluntat,
Si no 'l ditz lauzenga plata.

Qu' els plus pros e 'ls plus galaubiers

Vei de lauzengiers presentiers
E pes mi d' ome qu' a amat,
Com pot far amador irat;
Mas ges, qui qu' en crit ni 'n glata,

Non amon tut sil qu' an baisat,
So sap mi dons Na Lobata.

Tal cug esser cortes entiers
Q' es vilans dels quatre ladriers
Et a 'l cor dins mal enseignat,
Plus que feutres sembla sendat,
Ni cuers vielhs bon' escarlata,
No sabon mas que s van trobat
E quecx, quo s pot, calafata...

D' aquest vers empli tos paniers,
E porta m tot ton col cargat
A 'N Giraud, de cui ai peccat,
A Perpignan, part Laucata...

Ben chant, qui que s' en debata,
De lauzengiers qu' an joi baissat
Del suc entro la sabata.
Als durs crus.

En aital rimeta prima
M' agradon leu mot e prim
Bastit ses regl' e ses ligna...

Mas eu no m part del dreg fil;
Car mos talans no m roilla
Qu' en joi no s ferm que s roill...

Qu' asatz m' a saubut d' escrima
Ni tan can vas mi s' escrim,
Mas non a d' Aix tro a Signa
Sa par defor ni dinz vil.
En aital rimeta.

Si per razo am vilana
Com es cesta don ieu chan,
Hi fos enpres ab tal engan
Sai entr' el Monteil e Gordo;
La forsa qu' ai en las ancas
Perda ieu e 'l fetg' e 'l fel,
S' ieu troppel agues ferran,
Non fezes guerra deman...
Parliers.

Bo m sap quar tan m' apodera
Mos cors qu' el m' en puesc sufrir
De mon talan descobrir,
Qu' ades pueg a plena vela
Cui que veia joi dessendre
Per que no i puesc nul' escrima
Trobar, ans ai trop suffert
De far parer la conquiza.
Una chansoneta.

Domna, cel que es jutgaire
Perdonet gran forfaitura
A cel, so ditz l' escritura,
Que era trachers e laire;
Eissamen,
En son sen
Qui no men
E no perdona coren,
Ja no l' er dieus perdonaire.
Ar m' er un vers.

Era m' es belh
Que, de novelh,
Fassa parer
De mon saber,
Tot plan, als prims sobresabens
Qui van conhdan
Qu' ab sen d' enfan
Dic e fatz mos captenemens;
E sec mon cor
E 'n mostri for

Tot aisso don ilh m' es cossens...
Era m' es belh.

Les passages suivants sont tirés d' une pièce où le mot LENGA est obligé en rime à chaque cinquième vers:
Er ai gaug car s' esbronda 'l freis,
E remanon sol li abric,
E li auzellet en lor leis
Cascus de cantar no se tric;
Usquecs s' alegr' en sa lenga
Per novel temps que lur sovenga,
E dels arbres qu' eran tut sec
Lo fueilz pels branquitz s' arenga.

E qui anc jorn d' amar si feis
No s tanh qu' eras s' en desrazic,
Qu' ab lo novel temps que pareis
Deu quecs aver son cor plus ric;
E qui non sap ab la lenga
Dir so que il coven, aprenga
Cossi ab lo nou temps s' esplec,
C' aissi vol pretz que s captenga.

Estat ai fis amics adreis
D' una que m' enguanet ab tric;
E car anc s' amors mi destreis,
Totz temps n' aurai mon cor enic,
Per qu' ieu no vuelh ab la lenga
Dir que s' amors mi destrenga
Per c' autres ab leis s' abric,
Et ieu cas so qu' aissel prenga.

Ab leis remagna 'l malveis
Et elh' estei' ab son amic
Que tals jois m' a pres e m' azeis
Don ja non creirai fals prezic;
Ans vuelh qu' om me talh la lenga,
S' ieu ja de leis crezi lauzenga,
Ni de s' amor me desazic,
S' ieu sabia perdre Aurenga.

Be s tanh qu' ieu sia fis vas leis,
Quar ancmais en tan aut non cric
Que nostre senher el mezeis
Per pauc de far no i faillic,
Qu' a penas saup ab la lenga
Dir aitals vuelh que devenga
La grans beutatz qu' en leis assic,
No vuelh qu' autra si espenga.

Domna, no us sai dir loncs plaideis,
Mas far de mi podetz mendic
O ric plus que anc no fo reis;
Del tot sui en vostre castic
Sol que m digatz ab la lenga
Cossi volretz que m captenga,
Qu' ieu ai cor qu' en aissi estic
E que ja vas vos no m fenga.

Domn', als no quier ab la lenga
Mais qu' en baizan vos estrenga
En tal loc on ab vos m' azic,
E que d' ams mos bras vos senga.
Pos tals sabers mi.

Le mot GENTA est pareillement obligé en rime au quatrième vers dans la pièce d' où sont tirés les fragments suivants:
Entre gel e vent e fanc,
E giscl' e gibr' e tempesta
El braus pensars que m turmenta
De ma belha domna genta
M' a si mon cor mout en pantais
C' ar vau dretz et ar en biais;
Cen ves sui lo jorn trists e gais...

Domn' ab cor cortes e franc,
Ar m' es puiat en la testa
Qu' ieu sapcha que us atalenta;
Ai! douza res, car' e genta,
Per dieu no s fraingna nostre jais;
Sol remembre vos del dolz bais,
Quar alegrera us, si 'n dic mais...

Quan mi soven, domna genta,
Com era nostre jois verais
Tro lauzengiers crois e savais
Nos longeran ab lor fals brais.

Quar, si m sal dieus, non aic anc,
Que mos cors m' o amonesta,
Sor, cozina, ni parenta,
S' amar vol de guiza genta,
Qu' anc de mi si gardes ni s tais...

Qu' ieu en pert la color e 'l sanc,
Tal talent ai que m devesta
C' ab vos fos ses vestimenta,
Aissi com etz la plus genta,
Que tan grans voluntatz m' en nais;
Qu' en un jorn hom tan be no s pais
En per so que d' un mes engrais.
Entre gel e vent.

De même le mot GAUG est obligé dans cette pièce:
Un vers farai de tal mena
On vuelh que mos sens paresca,
Mas tant ai rica entendensa
Que tost n' estauc en bistensa
Que no poc anc complir mon gaug,
Ans tem q' un sol jorn viva,
Tant es mos dezirs del fag lonh.

Qu' ins e mon cor me semena
Us voler, e crey que y cresca
D' amor que y met tal creyssensa
Que d' als non ai sovinensa,
Ni res qu' ieu aya no m fa gaug;
Ans lays e mos cors esquiva
Autre ioy que non a lay sonh.

Pero si 'n suefr' ieu gran pena
Qu' ins e mon cor sal e tresca,
Qu' anc hom per belha parvensa
Non trays tan greu penedensa,
Mas non ai per qu' ieu n' aya gaug
Quar us volers m' en abriva
E m ditz qu' en altre joy non ponh.

Be m' a nafrat en tal mena
Est' amors qu' era m refresca
Don nulhs metges de Proensa
No m pot far ni dar guirensa
Ni mezina que m fassa gaug;
Ni ja non er hom qu' escriva
Lo greu mal qu' ins el cor m' esconh.

Qu' amors m' a mes tal cadena
Plus doussa que mel de bresca;
Quan mos pessars en comensa,
Pus pes qu' el dezirs me vensa;
Don per que torn mon plor en gaug
E vau quo fai res penssiva?
Quar non aus mostrar mon besonh.
Mas ben grans talans afrena
Mon cor que ses aigua pesca
Pus vos no puesc a prezensa
Dir, dieus l' en do entendensa
A lieys tal que me torn en gaug,
Qu' el vers farai que m caliva
Dir a lieys a cuy pretz se jonh.

Ricx hom suy s' ilh me ten en gaug,
Mas ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten e pueys non a sonh.

Non entendray mo mal en gaug,
Qu' el bos respiegz no vol qu' ieu viva,
E 'l mal mostra, don non ai sonh.
Nostrad. 94. Crescimbeni, 64. Bastero, 94. Millot, I, 161. Papon, II, 381. Hist. Litt. XIII, 471. P. Occ. 47.

Rambaud de Vaqueiras, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces.
Raimbaut de Vaqueiras si fo filhs d' un paubre cavayer de Proensa, del castel de Vaqueiras, que avia nom Peirors, qu' era tengutz per mat.

E Raimbaut se fes joglars, et estet longa saison cum lo princeps d' Aurenga Guillem del Baus. Ben sabia cantar e far coplas e sirventes; e 'l princeps d' Aurenga si li fetz gran be e gran honor, e l' enanset e 'l fetz conoisser e prezar a la bona gen. E pueis se parti de lui, et anet se a Monferrat a messier lo marques Bonifaci, et estec en sa cort lonc temps. E crec si de sen e de saber e d' armas; et enamoret se de la seror del marques, que avia nom ma dona Biatritz, que fo molher d' En Enric del Carret, e trobava de lieis mantas bonas cansos. Et apelava la Bels Cavayers en sas cansos; e fon crezut qu' ela li volgues ben per amor.
Ben aves entendut qui fo Raimbaut de Vaqueiras, ni com venc en honor, ni per qui. Mas si vos vueill dire que, quant lo marques l' ac fac cavayer, Raimbaut s' enamoret de ma domna Biatritz sa seror, e seror de ma domna Azalais de Salutz. Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput; e mot la mes en pretz, e mains amics li gazanhet e maintas amigas. Et ela 'l fazia gran onor d' aculhir; et el moria de dezir e de temensa, quar non l' auzava pregar d' amor ni far semblan qu' el entendes en ella. Mas com hom destreg d' amor si 'l dis qu' el amava una domna de gran valor, et avia gran prevadeza ab ela, e non li auzava dir lo ben que 'l volia ni mostrar, ni pregar d' amor, tan temia sa gran valor. E preguet la per dieu que li des conselh, si 'l diria son cor ni sa voluntat, o si morria celan et aman. Aquela gentil domna, ma domna Biatritz, quant aiso auzi e conoc la bona voluntat d' En Raimbaut, e denan era ben aperceubuda qu' el moria languen deziran per ela, si la toquet piatat et amor; e dis: Raimbaut, be cove que totz fis amics, si ama una gentil domna, que aia temensa a mostrar s' amor. Mas ans qu' el mueira si 'l don cosselh que lo 'l diga, e que la prec qu' el prenga per servidor e per amic. Et assegur vos be que si ella es savia e corteza, que no s' o tendra en mal ni en desonor, ans lo 'n prezara mai e l' en tenra per meillor home. Et a vos don coselh que a la domna que amas digatz vostre cor, e la voluntatz que vos li avetz; e pregatz la que vos prenda per son cavayer. Que vos etz tals que non a dona el mon que per cavayer e per servidor no us degues retener; que ma don' Azalais, comtessa de Saluza, sofri Peire Vidal; e la comtessa de Burlatz, Arnaut de Maruelh; e ma dona Maria, Gausselm Faiditz; e la dona de Marselha, Folquet.

Per qu' ieu vos do conseil et austorgui que vos, per la mia paraula e per la mia segurtat, la pregues e l' enqueiras d' amor. En Raimbaut, quant auzi lo cosselh e l' asseguramen que 'l donava, e l' autorc qu' ela li prometia, si li dis qu' ela era eisa la dona qu' el tant amava, e d' ela avia pres cosselh. E ma dona Biatritz li dis que be fos el vengut; e que s' esforses de ben far e de ben dire e de valer, e qu' ela lo volia retener per cavayer e per servidor. Don Raimbaut s' esforset d' enansar son pretz tan quan poc, e fes adoncs aquesta canso que dis:
Era m requier sa costum' e son us.
Et esdevenc si que la domna se colquet dormir ab el; e 'l marques, que tant l' amava, atrobet los dormen e fos iratz: e com savis hom no 'ls volc tocar. E pres son mantel e cobri los ne; e pres cel d' En Raimbaut et anet s' en. E quant En Raimbaut se levet conoc tot com era; e pres lo mantel al col et anet al marques dreg cami, et aginolhet se denan el, e clamet merce. El marques vi que savia com s' er' avengutz; e membret li los plazers que li avia fatz en mans locs; e car li dis cubertamens, per que no fos entendutz al querre del perdo, que 'l perdonec car s' era tornatz en sa rauba; selh que o auziron se cujeron que o disses per lo mantel, car l' avia pres. El marques perdonet li, e dis li que mais no tornes a sa rauba. E no fo sauput mas per abdos.
Apres esdevenc se qu' el marques ab son poder passet en Romania et ab gran ajuda de la gleiza, on conquis lo regisme de Salonic. Et adoncs fo cavayer En Raimbaut per los fatz que fes; e lai li donet gran terra e gran renda el regisme de Salonic, e lai mori. E per los fatz de sa sor fetz una canso que trames a 'N Peire Vidal, que di:

Cant ai ben dig del marques.
Voici plusieurs fragments de ce troubadour:
E s' anc fui guays entendeire ni drutz,
Ma dona m fai tot refregir del caut,
Que m tolt tot gaug, e tota ira m dona,
E me meteys e tot quan m' a promes;
E mas cansos me semblo sirventes,
Et ieu qu' en pert lo cor e la persona.

Qu' ieu fora pro ricx e de bon azaut,
Sol de s' amor pogues issir allutz,
Mas trahitz sui si cum fo Ferragutz
Qu' a Rotlan dis tot son maior espaut,
Per on l' aucis; e la bella fellona
Sap, qu' ieu l' ai dig, ab qual gienh m' aucizes,
Ab un dous ris me nafra 'l cor d' un pes
Ab que m' auci on mielhs m' acuelh ni m sona...

Si m' a bon cor, ara 'lh prec e l' incaut
Que m do sa joy e m prometa salutz,
Qu' en port anelhs e manjas e 'ls escutz,
E m fassa tant per que de lieys no m raut;
Si no vau m' en el pays de Tortona,
E si de sai mi deu venir un bes,
A dieu coman Proensa e Gapenses,
Qu' ieu reman pres si cum perditz en tona.
D' amor no m lau.

Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seron mei sojorn derenan
E sufrirai fregz e calors,

Armatz de fust e de fer e d' acier;

E mos ostal seran bosc e semdier

E mas cansos sirventes e descortz,

E mantenrai los frevols contra 'ls fortz.

Ges si tot.

Guerra ni platz no son bo
Contr' amor en nulh endreg,
E sel fabrega fer freg
Que vol far ses dan son pro;
C' aisi m vol amor aucire
Cum auci 'ls sieus senher mals...

Car non es ni er ni fo
Genser de neguna leg
Ni tan pros, per qu' ieu espleg
Lo mieu oc el vostre no.
E s' ieu fos del plus jauzire,
Al dieu d' amor fora engals,
Q' ie 'l sieu paradis soi sals...
Guerra ni platz.

Ben sai e conosc veramen
Que vers es so que 'l vilas di
Que nuils hom qu' es dins son aizi
Trobe tot so que vai queren,
E si anc non ac malanansa
No sap que s' es benestansa,
Mas adoncx l' es tot son deleit doblatz,

Quan sap l' aize salvatge,
E 'n aura mais tot so dins son estatge.

Mas d' ome m meravill fortmen
Que sap mals e bes autressi,
E sap com vai cars al moli
E pot viure onradamen,
Com pot far tan gran ufana
Que suefra tal malestansa
Que an per mar, mas al dezamparatz
Que non an peins ni gatge

Lais tot aquo, e fass' autre viatge...

E ja no il tengron fiansa
Ni sagramen ni fermansa;
Ans, si podon, li sera lo sieus panatz;
Ges ieu no ten per sage
Sel c' o persec, ans fai dotble folatge.

Q' ieu pretz mais jazer nutz e gen
Que vestitz josta peleri,
E mais aigua fresca ab bon vi...
E bos manjars e palafres assatz
Que bescueitz ab auratge,
E bel ostals mais que port ni ribatge.

Per qu' ieu me part, s' anc n' aic talen,
De l' anar, ni anc m' abeli;
E, qui s vol, segua aquest trai
E garde levan e ponen,
Qu' ieu am mais estar en Fransa
On ha mais joi et onransa,
Et ab totz vens ieu penrai vas totz latz

En luec ferm et alberguatge,
E cui plaira segua aquest viatge.
Ben sai e conosc.

Qu' anc trepas ni sonail
Ni auberc ab capmail

No fon per els portatz,
Ni lor cavals armatz,
Ni colps pres ni donatz;
Pero 'l coms ten en patz
Lo castel de Mornatz.

E si mielz d' autre fuoill
Chantai, c' ara s van
Li baron cambian,
Qu' En Guillems se desdui
De Monpeslier a cui
Vim jurar sobre sans
Guerr' e massans,
E dec segr' el viatges
Del Baus, mas sos coratges
L' es viratz d' autre taill;
E 'l coms non es d' un aill
Cregut ni sos comtatz,
E 'N Bernard qu' es raubatz
D' Andusse desfiatz
A 'ls covinens fratz
Del Baus et oblidatz.
Leu sonet si cum.

Ges no pretz un botacays
Dona que aitals sia
Qu' un prenda et autre 'n lais;
No fai ges cortezia,
Soven presta son carcays;
Nuls hom no si fadia...

Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria
Si be m fai colh e cays...

Ben es tornada en deguays
La beutat qu' ilh avia,
E no l' en te pro borrays
Ni tesinhos que sia..
D' una dona m tuelh.

Per frevols son vencut li fort,
E potz d' agre doussor gitar,
E caut e freyt entremesclar,
E niens met son don a mort...
Los frevols venson.

Bona domna, fis e franc et adret
Vos ai estat e portat vostre lau;
Parlem abdui planamen e suau
Et entendetz que us dirai esta vetz;
Amada us ai mais c' Andrieus la reyna,
Premieyramens que fos mieus ni d' autruy
Soi ieu vostres e serai ses totz cui;
Donc non es vos ma sor ni ma cozina?

Lo jorn que ns ac amors abdos eletz,
Vostra beutatz me det l' erguelh del pau
Que remira 'l vert, e 'l vermelh, e 'l blau
Tro per erguelh serra de las paretz;
Aquel erguelh li te tro qu' el cap clina
Que ve sos pes; et ieu contrafas lui
Can vey mi dons, c' ab bels semblans m' aduy
Gaug et erguelh, tro qu' ab no m' atayna.

En Proensa cant encaus ni can fuy
Crit Monferrat la senha de qu' ieu suy
E Quartona lay part Alexandria.
Non puesc saber.

Il reste de ce troubadour trois épîtres qui, à proprement parler, peuvent être considérées comme n' en formant qu' une, dont les trois divisions sont chacune sur une seule rime.
Il a été rapporté dans le tome II, page 260, un fragment; en voici d' autres:
Valen marques, senher de Monferrat,
A dieu grazisc car vos a tant onrat
Que mais avetz mes, conques e donat
C' om ses corona de la crestiantat,
E laus en dieu, car tant m' a enansat
Que bon senher ai molt en vos trobat,
Que gen m' avetz noirit et adobat
E de nien fag cavalier prezat,
E fai gran be e de bas aut poiat,
Grazit en cort, e per donas lauzat;
Et ieu ai vos servit de volontat,
De bona fe, de bon cor e de grat
Que mon poder vos n' ai ben tot mostrat,
Et ai ab vos fait maint cortes barat,
Qu' en mans bels locx ai ab vos domneyat
Et ab armas perdut e guazanhat,
E per Grecia ai ab vos cavalguat
E pres mans colps durs, e mans n' ai donat...
E par barrieyras ab vos esperonat
Et esvazit barbacan' e fossat,
Vensen grans cochas, et ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat,
Estranhas terras, illas e dugat...
Et a venser maint cavayer armat,
E man baro, man comte, man comtat;
Man bel palaitz ai ab vos assaiat...
Et encausei ab vos En Felipat
L' emperador c' avetz dezeretat
De Romania, e l' autre coronat;
E si per vos no sui en gran rictat,
No semblara c' ab vos aya estat,
Ni servit tan can vos ai repropchat,
Et vos sabetz qu' ieu dic del tot vertat,
Senher marques.
Senher marques, ja no diretz de no,
Que vertatz es, e vos sabetz be co
Me tinc ab vos a ley de vassal bo...
Que quatre cens cavayers a tenso
Vos encaussavan, feren ad espero...
Pueis vos dopteron mais que grua falco;
E ieu torney al maior ops que us fo,
Can vos et ieu levem gen del sablo
N Albert marques cazut jos de l' arso;
Et ai per vos estat en greu preizo...
Fag mant assaut et art manta maiso...
A Messina vos cobri del blizo,
En la batalha vos vinc en tal sazo
Que vos ferian pel pieitz e pel mento
Dartz e cairels, sagetas e trenso,
Lansas e brans e cotels e fausso...
Entorn Blaquerna, sotz vostre gonfaino,
Portey armas a ley de Bramanso
D' elm e d' aulberc e de gros ganbaiso,
E m combatey sotz la tor al peiro,
E y fuy nafratz desotz la garnizo,
Et estey tan armatz pres del doymo
Tro que cazet l' emperador fello
Sel que destruis son frair' a trassio,
Quam vi gran fum e la flam' e 'l carbo
E 'l mur traucar en man loc, ses bon so,
E us vi el camp per combatr' abando
Que de nos eron cen per un per razo,
E vos pensetz de far defensio
E 'l coms de Flandres, e Franses e Breto
Foro rengat cavalier e pezo,
E l' emperaire ab lo cor al talo
Esperonet e sei vil companho
Plus d' una legua, puis volvero li glouto;
Nos fom austor et il foron aigro,
E cassem los si cum lop fai mouto;
E l' emperaire fugic s' en a lairo,
E laisset nos palaitz Bocelenso
E la sua filha ab sa belha faisso...
Senher marques.

Honratz marques, no us vuelh tot remembrar...
Que vos e mi 'n fezetz per totz lauzar
Vos com senher, e mi com bacalar...
E fag que fem de Seldina de mar,
Cant al marques la levem del so par
A Malespina, sus el pus fort logar,
E pueys detz la a 'N Posson d' Angilar
Que s moria el leyt per lieys amar.
E membre vos Aimonet lo joglar,
De las novelas c' a Montaut venc contar
De Jacobina que n' en volian menar
En Serdanha, mal son grat, maridar;
E vos prezetz un pauc a sospirar,
E membre vos cant vos det un baizar
Al comjat penre, cant vos preguet tan car
Que de son oncle la volsetz amparar
Que la volia a tort dezeretar;
E vos mandetz V escudiers montar
De tot lo mielhs que vos saupes triar,
E cavalguem la nueg apres sopar
Vos e Guiet et Hugonet d' Alfar
E Beytaudo que gent nos saup guidar
Et ieu meteys, que no mi vuelh laisar,
Que la levei del port a l' embarcar,
El crit se dressa per terr' e per mar,
E segon nos pezo e cavansar;
Grans fo l' encaus e nos pessem d' anar,
E cugem lor a totz gent escapar,
Tro sels de Piza nos vengron assautar
E can los vim devan nos traversar,
Tan cavayer tan estreg cavalgar,
Tan belh auberc, ab tan bel elme clar,
Tan golfayno contra 'l ven baneyar,
S' aguem paor no us o cal demandar.
Amaguetz nos entr' el Benc e 'l Finar;
Auzim vas nos de mantas partz sonar
Man corn, man grayle, manta signa criar,
Dos jorns estem ses beure, ses manjar;
Can ven al tres que nos cugem anar,
Nos encontrem al pas de Belestar
XII lairos que y eron per raubar,
E no saubem penre cosselh ni dar,
Car a caval no y podiam brocar;
Et ieu a pe anei m' ab els mesclar
Don fui nafrat ab lansa pel colar,
Mas y nafrey tres o quatre, so m par,
Si que a totz fi las testas virar,
E Bertaldo et Hugonet d' Alfar
Viro m nafrat e vengro m' ajudar,
E can fom trey, fim lo pas desliurar
Dels layros si que vos poguetz passar
Seguramen; e deuria us membrar
Que nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,
D' un pan tot sol, ses beure e ses lavar...
Honrat marques.
Nostrad. 79. Crescimbeni, 56. Bastero, 94. Millot, I, 257. Papon, II, 248, 387. P. Occ. 73.

Raynier. Une tenson avec Giraud Riquier, auquel il répond:
Guiraut Riquier, ieu ay mantas sazos
Gaug e deport ab lieys on pretz s' espan,
Que bel parlar me dona joia gran
E tenc mon cor alegre e joyos,
E l' aculhirs dona m tan d' ardimen
Que no m membra degun mal pessamen,
Mas la veuza, c' a so marit uzat,
Uzara vos ab sa falsa beutat.
Raynier pus.

Reculaire. Tenson avec Hugues, qui lui dit:
Cometre us voill Reculaire,
Pois vestirs no us dura gaire;
De paubertat es confraire
Als bons homes del Leon,
Mas de fe no 'n semblatz un
Que vos es fols e jugaire.

Reculaire lui répond:
N Uget, ben sai, s' ieu moria,
C' atretan m' enportaria
Col plus rics reis qu' el mon sia,
Per qu' ieu sec mas voluntatz
E jogui ab los tres datz,
E m pren ab los ponz paria
Et ab bon vin on que sia...
Cometre us voill.
Bastero, 94.

Reforsat de Forcalquier. Un sirvente,
En aquest son qu' eu trob leugier e pla
Voill far auzir un sirventes venal;
D' avol razon ni d' ome que no val
Non es blasmatz qui bon cantar no fa,
E si En Guillems se gardes de faillir
Si co s garda c' om non deu nuill ben dir,
El fora tan sobr' els pros plus valens
Com es sotz els aunitz e recrezens...

Qu' el non ditz ver si no cuia mentir
Ni non ama si non cuia trair;
E pois aitals es sos captenemens,
A dieu grazisc, car non es mos parens...

En aisso pert lo gazaing e 'l captal,
Car dieus no vol desleial ermita
Mas cel acuoill que ill sapcha en grat servir,
Lais lo lo segle ans qu' el segles l' air,
Mas Guillems es tan blasmatz per las gens
Que dieus no 'l vol e 'l segles lo vol meins.
En aquest son.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 434. Papon, III, 461.

Renaud Gaucelm, de Beziers. Une pièce:
So son coblas que fes Renaut Gaucelm de Bezers quan fo malautes.
Dieus m' a dada febre tersana dobla
Que vol que ieu sia d' elh remembratz,
E pus que 'l play, en la primeira cobla
Li pregarai que m perdo mos peccatz,
E que m do la sia bevolensa,
E que m garde de far falhensa,
Et a la fi m' arma de marrimen
Qu' en negun loc non sufieira turmen...
Dieus m' a.

Renaud de Pons.
Rainautz de Pons si fo gentils castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu, e seingner del castel de Pon, que sabia trobar. En Jaufre de Pon si era uns cavalliers del castel e que sabia asi trobar, e fazia tensos con Rainautz de Pon.
Tenson avec Geoffroi de Pons, qui lui dit:
E n' amas mais l' atendre qu' el jauzir,
Per so s' en fan li Breton escarnir.
Il répond:
Segner Jaufre, Artus non atend eu,
Qu' a tal ai dat e mon cor e ma via...
E si me fai mas ric pena endurar,
No m' en dei ges per so desesperar,
Seigner Jaufre.
Crescimbeni, 208. Millot, III, 433. P. Occ. 384.

Richard, roi d' Angleterre, t. IV.
Quant la patz del rei de Fransa se fetz e del rei Richart, si fon faitz lo cambis d' Alvergne e de Quaersin; qu' Alvergnes si era del rei Richart, e Quaercins del rei de Fransa, e remas Alvergnes al rei de Fransa e Caercins a 'N Richart; don lo Dalfins e sos cosis, lo coms Gis, qu' eron seingner d' Alvergne, e 'l comte foron molt trist et irat, per so qu' el reis de Fransa lor era trop vezis; e sabian qu' el era cobes et avars e de mala seingnoria; e si fon el, que tan tost com el ac la seingnoria, el compret un fort castel en Alvergne que a nom Novedre; e tolc Usoire al Dalfin, que era uns rics borcs; e si tost com En Richartz fon tornatz a la guerra ab lo rei de Fransa, En Richartz si fo a parlamen ab lo Dalfin et ab lo comte Guion son cosin del Dalfin, e si lor remembret los tortz qu' el reis de Fransa fazia, e com el los manteria se il li volion valer, e revelar se contra 'l rei de Fransa, e 'l lor daria cavaliers e balestiers e deniers a lor comandamen. Et il, per los grans tortz qu' el reis frances lor fazia, si crezeron los ditz d' En Richart, e sailliron a la guerra contra lo rei de Fransa. E tan tost com En Richartz saup que ill dui comte d' Alvergne, lo Dalfins e 'l coms Gis sos cosins, eran revelat contra 'l rei de Fransa, el pres trevas ab lo rei de Fransa, et abandonet lo Dalfin, e 'l comte Guion e si s' en passet en Englaterra. E 'l reis de Fransa si fetz sa gran ost e venc s' en en Alvergne e mes a fuoc et a flama tota la terra del Dalfin e del comte Guion, e tolc lor borcs e vilas e chastels. E com ill viron que ill no s podion deffendre del rei de Fransa, si preiron trevas ab lui a V mes, e si ordeneren qu' el coms Gis s' en anes en Englaterra saber si En Richart lor ajudaria si com el lor avia jurat e promes. E 'l coms Guis s' en anet lui en Englaterra ab X cavalliers; En Richartz lo vi mal, e 'l recep mal e mal l' onret, e no ill donet ni cavallier ni sirven ni balestier ni aver, don el s' entornet paubres e dolenz e vergoingnos. E tan tost com fon tornatz en Alvergne, lo Dalfins e 'l coms Gis s' en aneren al rei de Fransa, e si s' acorderon ab el. E quant se foron acordatz, la treva del rei de Fransa e d' En Richart si fo fenida; e 'l reis frances aunet sa gran ost et entret en la terra del rei Richart, e pres vilas et ars e borcs e castels. E quant a 'N Richartz auzi aquest faich, si venc ades e passet de sai mar; e tan tost com el fo vengutz, el mandet dizen al Dalfin et al comte Guion que ill li deguessen ajudar e valer, que la treva era fenida, e saillir a la guerra contra 'l rei de Fransa; et ill no ill en feiron nien. E 'l reis Richartz cant auzi que ill no ill volion ajudar de la guerra, si fez un sirventes del Dalfin e del comte Guion, el qual remembret lo sagramen qu' el Dalfins e 'l coms Gis avion fait ad el; e com l' avian abandonat, car sabian qu' el tresors de qui non era despendutz, e car sabian qu' el reis frances era bons d' armas e 'N Richartz era vils, e com lo Dalfins fon larcs e de gran mession e qu' el era vengutz escars per far fortz castels; e qu' el volia saber si 'l sabia bon d' Usoire qu' el reis frances li tolia ni s' en prendia venjamen ni 'l tenria soudadier. E 'l sirventes si comensa en aissi:
Dalfin, ie us voill deraisner.
E lo Dalfins si respondet al rei Richart en un autre sirventes a totas las razos qu' En Richartz el avia razonat, mostran lo seu dreich e 'l tort d' En Richart, et encusan En Richart dels mals qu' el avia faitz de lui e del comte Guion e de mainz autres mals qu' el avia faitz d' autrui.

El sirventes del Dalfin si comensa en aissi:
Reis, pois de mi chantatz.
Nostrad. 139. Crescimbeni, 95. Bastero, 94. Millot, I, 54. P. Occ. 13. Hist. Litt. XV, 320.

Richard de Barbezieux, t. III. Environ douze pièces.
Richartz de Berbesieu si fo un cavalliers del castel de Berbesieu de Saintonge, del evesquat de Saintas, paubres vavassors. Bons cavalliers fo d' armas e bels de persona, e saup miels trobar qu' entendre ni que dire. Mout fo paures dizens entre las gens; et on plus vezia de bons homes, plus s' esperdia e mens sabia; e totas vetz li besoingnava altre que 'l conduisses enan. Mas ben cantava e dizia sons, e trobava avinenmen mots e sons.
Et enamoret se d' una domna moiller d' En Jaufre de Taonai, d' un valen baron d' aquela encontrada. E la domna era gentils e bella, e gaia e plazens, e mot enveioza de pretz e d' onor, filla d' En Jaufre Rudel prince de Blaia. E quant ella conoc qu' era enamoratz d' ella, fetz li doutz semblan d' amor; tan qu' el cuilli ardimen de lieis pregar. Et ella ab doutz semblanz amoros retenc sos precs, e los recep e los auzi, com domna que avia voluntat d' un trobador que trobes d' ella. Et aquest comenset a far sas cansos d' ella, et apellava la Meillz De Domna en sos cantars.

Et el si se deletava molt en dire en sas cansos similitudines de bestias e d' ausels e d' omes, e del sol e de las estellas, per dire plus novel las rasos qu' autre non agues ditas ni trobadas. Mout longamen cantet d' ella, mas anc non fo crezut qu' ella li fezes amor de la persona.
La domna mori; et el s' en anet en Espaigna al valen baron don Diego; e lai visquet, e lai mori.
La pièce suivante est entière:
Atressi cum l' olifans
Que quan chai no s pot levar
Tro que l' autre, ab lo cridar
De lor votz, lo levon sus,
Et eu segrai aquel us
Quar mos mesfaitz m' es tan greus e pesans;
E si la cortz del Puei e 'l ric bobans
E l' adreitz pretz dels leials amadors
No m relevon, jamais non serai sors;
Que deigneson per mi clamar merce
Lai on preiars ni merces no m val re!

E s' ieu per los fis amans
Non puosc en joi retornar,
Per totz temps lais mon chantar
Que de mi no i a ren plus;
Ans viurai cum lo reclus,
Sols, ses solatz, c' aitals es mos talans,
Quar ma vida m' es trebaillz et afans,
E gaugz m' es dols, e plazers m' es dolors;
Qu' ieu non sui ges de la maneira d' ors
Que, qui 'l bat fort ni 'l ten vil ses merce,
El engraissa e meillura e reve.

Ben sai qu' amors es tant grans
Que leu me pot perdonar,
S' ieu failli per sobramar,
Ni reignei cum Dedalus
Que dis qu' el era Jhesus,

E volc volar al cel outracuidans,

Mas dieus baisset l' orguelh e lo sobrans;

E mos orguelhs non es res mas amors,

Per que merces mi deu faire socors;

Que luecx i a on razos vens merce,

E luecx on dreitz ni razos no val re.

A tot lo mons sui clamans
De mi e de trop parlar;
E s' ieu pogues contrafar
Fenix don non es mas us
Que s' art e pois resortz sus,
Eu m' arsera, car sui tant malanans,
Ab mos fals digz mensongiers e truans,
Resorsera en sospirs et en plors
Lai on beutatz e jovens e valors
Es, que no i falh mas un pauc de merce
Que no i sion assemblat tuich li be.

Ma chansos m' er drogomans
Lai on eu non aus anar
Ni ab dregz huels esguardar,
Tan sui conquis et aclus;
E ja hom no m' en escus,
Miels De Domna, que fugit ai dos ans;
Er torn a vos doloiros e plorans;
Aissi col cers que, quant a faich son cors,
Torna morir al crit dels cassadors,
Aissi torn eu, domna, en vostra merce,
Mas vos non cal, si d' amar no us sove.

Tal Seignor ai en cui a tant de be
Quant m' en sove non puosc faillir en re.

Belh Bericle, joi e pretz vos mante;
Tot quan vuelh ai, quan de vos me sove.
Nostrad. 242. Crescimbeni, 209. Millot, III, 81. P. Occ. 275.

Richard de Noves. Voyez Pierre Bremond.

Richard ou Ricaud de Tarascon. Trois pièces attribuées à d' autres troubadours.
Richartz de Tarascon si fo uns cavalliers de Proensa, del castel de Tarascon. Bons cavalliers fo d' armas, e bons trobaire e bons servire; e fez bons sirventes e bonas cansos.
Fragments d' une tenson avec Gui de Cavaillon, qu' il appelle Cabrit.
Ricautz de Tarascon e 'N Guis de Cavaillon:
Cabrit, al mieu veiaire,
Vos fatz ves mi
Que fals e que bausaire,
Segon c' om di,
Tro que mon cor n' esclaire,
Non aures fi;
D' ueils e de lenga traire
Ar vos desfi...

Il finit en disant:
Cabrit, el poder N' Audiart
Vos n' apel, no us vei tan gaillart,
Que vas mi es de peior art
Non fon vas N Esengrin Rainart.
Cabrit al mieu.
Crescimbeni, 209. Millot, III, 434. Papon, II, 409. P. Occ. 385.

Rodrigue. Tenson avec R., auquel il répond:
Laus mensongiers es juglaria,
R., per que saber podes
Que non m' azaut de sa paria,
E vueilh l' obra aver ades

En ma bailhia,
Qar a bauzia
Non es dretz mi dons gazainhes,
Tan s' umelia
En leis coindia
Per qu' ab frau non tainh qu' ieu l' ames.
Ar chauzes.
Millot, III, 431.

Rofian, ou Rufian. Une tenson avec le frère Izarn, auquel il dit:
Vos que amatz cuenda domna e plazen,
Fraire 'N Izarn, mi digaz, si us sap bo,
Quar del saber asaz n' avez e pro,
Qal penriaz d' un novel partimen:
Qu' ab leis c' amatz fosses en luec rescos
E pres lo joi de leis morises vos,
O que totz temps l' ames entieramen
E qu' ill no us am ni us port nuill bon coratge.
Vos que amatz.

Rofin. Tenson avec une dame qui lui propose:
Rofin, digatz m' ades de cors
Cals fetz meills, car es conoissens:
Una domna coinda e valens,
Qu' eu sai, ha dos amadors,
E voll que quecs jur e pliva
Enanz qu' els voilla ab si colgar
Que plus mas tener e baisar
No ill faram; e l' uns s' abriva
E 'l faig, que sagramen no ill te;
L' autres no l' ausa far per re.

Entre autres réponses, Rofin lui fait celle-ci:
Domna, ben mi par gran errors
D' amics pois ama coralmens
Que nuills gaug li sia plazens
Qu' a sa domna non sia honors,
Car no ill deu esser esquiva
Pena per sa domna onrar,
Ni 'l deu res per dreg agradar
S' a leis non es agradiva;
E drutz qu' en aissi no s capte
Deu perdre sa domna e se.
Rofin digatz.
Millot, III, 434.

Rostans de Merguas. Une pièce lacérée; en voici un couplet:
Ma dona m ditz que m demor
E 'l cor s mor;
Dieus li don aital demora
Cum ilh mora;
Belh l' es que m deschan
E m gap quan l' enchan,
E 'l poder d' amor deschanta
Que m tol lo sen e m' enchanta;
La dolor qu' ieu tray,
Don ges no m' estray,
Me don dieus vezer qu' ilh traya;
No s n' estraya
Tan tro que m' esmen
Per esmandamen
D' un baizar, que tal esmenda
Penrai, si ves me s' esmenda.
La douss' amor.
Millot, III, 435.