Mostrando las entradas para la consulta entendre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta entendre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de julio de 2026

Temptar, Temptacio, Temptament, Temptaire, Attentar, Ten, Tin, Tendre

Temptar, v., lat. tentare, tenter.
Qu' el diables no ns puesca temptar. Brev. d'amor, fol. 20.
(chap. Que lo dimoni (diable) no mos pugue tentá.)
Que le diable ne nous puisse tenter.
Cant lo temptayres nos tempta. V. et Vert., fol. 44.
(chap. Cuan lo tentadó - tentaire - mos tente.)
Quand le tentateur nous tente.
ANC. CAT. Temptar. CAT. MOD. ESP. PORT. Tentar. IT. Tentare. 
(chap. Tentá : tento, tentes, tente, tentem o tentam, tentéu o tentáu, tenten; tentat, tentats, tentada, tentades; tentaré; tentaría; si yo tentara.)

embutí al dimoni al infern, chapurriau; Temptar, v., lat. tentare, tenter.

2. Temptacio, Temptatio, Tentacio, Tentacion, s. f., lat. tentacionem, tentation.
Non pogram lur temptacios
Sofrir. 
Brev. d'amor, fol. 24.
Nous ne pourrions leurs tentations souffrir.
Met lo en temptacio. V. et Vert., fol. 11.
Le met en tentation.
Que no intres en tentacion. Hist. de la Bible en prov., fol. 60.
Que tu n'entres pas en tentation.
ANC. CAT. Temptació. CAT. MOD. Tentació. ESP. Tentación. PORT. Tentação. 
IT. Tentazione. (chap. Tentassió, tentassions.)

3. Temptament, Temptamen, s. m., lat. tentamentum, tentation, tentative.
Toz los temptamens del diable. Trad. de Bède, fol. 17.
(chap. Tots los tentamens del diable o dimoni.)
Toutes les tentations du diable.
IT. Tentamento. (chap. Tentamén, tentamens.)

4. Temptaire, Temptayre, Tentador, adj., lat. tentator, tentateur.
Diables es totz temps temptayres. V. et Vert., fol. 44.
(chap. Lo diable o dimoni es tots tems (sempre, seguit) tentaire o tentadó.)
Le diable est (en) tout temps tentateur.
Subst. Cant lo temptayres nos tempta. V. et Vert., fol. 44.
(chap. Cuan lo tentaire o tentadó mos tente.)
Quand le tentateur nous tente.
CAT. ESP. PORT. Tentador. IT. Tentatore. (chap. tentaire, tentaires; tentadó, tentadós; tentadora, tentadores.)

5. Attentar, v., lat. attentare, attenter.
Injustamen o senes causa si attentava. 
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.
Injustement ou sans cause s'il attentait.
CAT. ESP. Atentar. PORT. Attentar. IT. Attentare. (chap. Atentá : atento, atentes, atente, atentem o atentam, atentéu o atentáu, atenten; atentat, atentats, atentada, atentades; atentaré; atentaría; si yo atentara contra los amics dels etarres me diríen terroriste; aixina es la política.)

Ten, Tin, s. m., lat. tempus, tempe, partie de la tête.
Per tens, l' esprit animal si expan als nervis sensitius.
Eluc. de las propr., fol. 39.
Par les tempes, l'esprit animal s'étend aux nerfs sensitifs.
Lo feri al tin de costa l' aurelha. Cat. dels apost. de Roma, fol. 130.
(chap. Lo va ferí al tin (os temporal) contra la orella.)
Le frappa à la tempe de contre l'oreille.
(chap. Tin, tins; ten, tens; os temporal, ossos temporals; pulsera - vore Pols.)

2. Templar, s. m., tempe.
Del templar senestre entro al templar destre. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Del temporal esquerro hasta lo temporal dret; senestre : zurdo, esquerro; destre : diestro : dret, de la dreta.)
De la tempe gauche jusqu'à la tempe droite.

3. Templa, s. f., lat. tempora, tempe.
Am dos cauteris sobre doas templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Avec deux cautères sur les deux tempes.
IT. Tempia. (chap. Temporal, temporals - os, ossos; vore Pulsera, pulseres. ESP. Hueso temporal.)

Tendre, v., lat. tendere, tendre, étendre, bander, étaler, déployer.
Dieus, lo reys, sap s' arbalesta tendre. 
G. Faidit: Cascus hom.
Dieu, le roi, sait son arbalète tendre.
De mercier e de sabatier e de tot tendier estranh que tenda.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
De mercier et de cordonnier et de tout étalagiste étranger qui étale.
- Dresser des tentes.
Pausero se costa Sant Felitz, et aqui elhs se tendero. Philomena.
(chap. Se van posá al costat de San Félix, y aquí (allí) van pará les tendes.)
Se placèrent contre Saint-Félix, et là ils se dressèrent des tentes.
- Dresser des piéges.
Ieu saupra gent tendre,
E penre ors o laupart.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je saurais bien tendre, et prendre ours ou léopard.
- Viser à, se diriger vers, s'appliquer à.
Loc. Vas l' albert tenc de son vassalh, (albert : alberc)
En Bascol.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Il se dirigea vers la demeure de son vassal, le seigneur Bascol.
Cel que tenc vas s' amia. 
T. de Lanfranc Cigala et de (Guillelmine) Guillaumine de Roziers: Guilelma.
Celui qui se dirigea vers son amie.
Loc. fig. Toza, tal fazenda
Ai qu' obs m' es que y tenda.
G. Riquier: Gaya pastorella.
Fillette, j'ai telle affaire que besoin m'est que je m'y applique.
Part. pas. Dieus ten son arc tendut.
P. Cardinal: Razos es.
Dieu tient son arc tendu.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms.
Quand là il aura sa tente tendue.
Can la ost fonc tenduda entorn lo castel.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 7.
Quand l'armée fut déployée autour du château.
CAT. Tendre. ESP. PORT. Tender. IT. Tendere. (chap. Tendre; estendre o extendre; pará una tenda.)

2. Tendemen, s. m., tension.
Prov. Arc frain tendemens, et alaschamens, coratge. Trad. de Bède, fol. 3.
Tension brise arc, et relâchement, courage.
3. Tendier, s. m., tendeur, étalagiste.
De mercier e de sabatier e de tot tendier estranh que tenda.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., Comtes de Toulouse.
De mercier et de cordonnier et de tout étalagiste étranger qui étale.
CAT. Tender. ESP. Tendero. PORT. Tendeiro. IT. Tenditore. (chap. Tendé, tendés, tendera, tenderes; de botiga : botigué, botigués, botiguera, botigueres : de botica : farmassia : boticari, boticaris, boticaria, boticaries; apotecari, apotecaris, apotecaria, apotecaries. En alemán se li diu Apotheke a la farmassia : farmasséutic, farmasseutics, farmasséutica, farmasséutiques.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite

4. Tenda, s. f., tente.
Plai me quan vey sus el pratz
Tendas e pavallos fermatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Il me plaît quand je vois sur le pré tentes et pavillons fixés.
Tendas e traps despleyar.
(chap. Tendes y draps (pabellons) desplegá : pará.)
Pierre du Villar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
- Étendage.
Los garnidors dels draps no garnisso ni cardo los draps cant los auran levat de las tendas, entro que los pezadors establitz los aio pezatz.
Tit. de 1331, DOAT, t. CXLVI, fol. 220.
Que les garnisseurs des draps n'appareillent ni cardent les draps quand ils les auront levés des étendages, jusqu'à ce que les peseurs établis les aient pesés.
CAT. Tenda. ESP. Tienda. PORT. IT. Tenda. (chap. Tenda, tendes; tendeta, tendetes.)

5. Tendelh, Tendil, s. m., tenture, pavillon.
Que 'l ric, de cuy son li tendelh,
Tenon li pueg e la planha.
H. Brunet: Lanquan son.
Vu que les riches, de qui sont les pavillons, tiennent les coteaux et la plaine.
En la cambra qu' es vouta, dins lo tendil.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 34.
Dans la chambre qui est voûtée, dans le pavillon.

6. Atendar, v., camper, dresser des tentes.
Elh los fe atendar costa si am lurs tendas. Philomena. 
(chap. Ell los va fé atendá (pará) al costat d'ell en les seues tendes.)  
Il les fit camper contre soi avec leurs tentes.
Part. pas. Elh rey Marsseli, que saup que aqui s fo atendat R. am los XII pars.
Philomena.
Le roi Marsile, qui sut que là se fut campé R. avec les douze pairs.
CAT. ESP. Atendar. IT. Attendare. (chap. Atendá, pará una tenda de campaña o un pabelló de guerra.)

7. Atendre, v., lat. attendere, attendre, espérer.
Que farai, ieu, qu' autre joi non aten?
Hugues de Saint-Cyr: Tres enemicx.
Que ferai-je, moi, qui autre joie n'attends pas?
Atendion qu' el guazardon vengues.
(chap. Ells atendíen (esperaben) que lo guañ vinguere.)
G. Faidit: Fortz chausa es.
Ils attendaient que le profit vint.
A mi platz mais que atenda.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
A moi il plaît davantage que j'attende.
Fig. Rei castellas, l' emperi vos aten.
(chap. Rey castellá, l'imperi vos (tos) atén : espere.)
Guillaume de Montagnagout: Bel m' es.
Roi castillan, l'empire vous attend.
- Tenir, accomplir, soutenir.
O atendrai a te. Titre de 960.
Cela je tiendrai à toi.
Que ara nos atenda so que nos a promis. Guillaume de Tudela.
Que maintenant il nous tienne ce qu'il nous a promis.
Loc. Sol ma dona me deng voler,
E sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Seulement que ma dame me daigne vouloir, et sa parole tenir.
Per qu' ieu non puesc sa guerra sol atendre,
A sa merce me ren sos domengiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Puisque je ne puis sa guerre seul soutenir, à sa merci je me rends son sujet.
- Réputer, estimer.
Attenguatz lo per vilan qui no l' enten.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Que vous le teniez pour vilain (celui) qui ne l'entend pas.
- Faire attention.
Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce.
Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.
- Durer, se prolonger.
El se dava grand temor
Qu' al ser non atendes vius.
G. Riquier: Ad un fin.
Il se donnait grande crainte qu'au soir il n'attendît (n'atteignît) vivant.
- S'appliquer, être attentif, porter ses soins.
Tan m' atendiei per far lo sieu servir.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Tant je m'appliquai à faire le sien servir.
Quan auza sa malanansa
Dir a lieys a cui s' aten.
Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.
Quand il ose sa souffrance dire à celle à qui il porte ses soins.
Al mieu semblan, qui en dos luecs s' aten,
Vas quascun es enganaire e trahire.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sell.
A mon avis, qui en deux endroits porte ses soins, envers chacun est trompeur et traître.
Subst. A tot lo meins m' es l' atendres honor.
Aimeri de Sarlat: Fis e leials.
A tout le moins l'attendre m'est honneur.
Part. pas. Non pot esser suffert ni atendut
Qu' ades non chan, pus estius vey tornat.
G. Adhemar: Non pot esser.
Il ne peut être souffert ni attendu que maintenant je ne chante pas, puisque je vois l'été revenu.
Conj. Attendut la amor e la gran affection.
Tit. de 1391, bailliage de Sisteron.
Attendu l'amour et la grande affection.
Conj. comp. Attendut que de ben fach nos aurian avol guiardon.
Tit. de 1391, bailliage de Sisteron.
Attendu que de bien fait nous aurions mauvaise récompense.
Voyez Paraula.
CAT. Atendrer. ESP. Atender. PORT. Attender. IT. Attendere. (chap. Atendre.)

8. Aten, s. m., attente.
Trop cug que fas lonc aten. 
B. de Ventadour: Conort.
Beaucoup je crois que je fais longue attente.
Arnaut a fait e fara lons atenz.
A. Daniel: Si m fos Amors.
Arnaud a fait et fera longues attentes. 
ANC. CAT. Atend. (chap. Atén, atens : espera, esperes.)

9. Atenda, Atenta, s. f., attente, espoir.
Ni m faza far long' atenda,
Que lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Ni me fasse faire longue attente, vu que longs termes me font peur.
Per venir a lors atentas. Chronique des Albigeois, col. 21.
Pour venir à leurs attentes.
(chap. Atenda, atendes; atenta, atentes : espera, esperes.)

10. Atendensa, s. f., attente, délai.
No 'l vuelh plus tarzar
Ni far longu' atendensa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Je ne le veux plus retarder ni faire long délai.
Gen complir m' atendensa.
G. Faidit: L' onratz jauzens.
Gentiment remplir mon attente.
- Intention, affection, disposition.
Per bona atendensa
Esper qu' alcus jois m' en veigna.
Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.
Par bonne affection, j'espère que quelque joie m'en vienne.
Don sui paguatz, ses plus, ab s' atendensa.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de.
Dont je suis payé, sans plus, avec son affection.
CAT. Atendencia. (chap. Atendensa, atendenses : atensió, atensions.)

11. Atendezo, s. f., attente, espérance.
Anc non auzi, fors de Breto,
D' ome tan longua atendezo.
G. Adhemar: Be m' agr' obs.
Oncques je n'ouïs, hors de Breton, d'homme si longue attente.

12. Atendemen, s. m., attente, espoir.
A vos lais lo lonc atendemen
Senes jauzir, qu' ieu voill lo jauzimen.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.
A vous je laisse la longue attente sans jouir, vu que je veux la jouissance.
Per qu' ieu lais
L' atendemen. 
G. Faidit: Gen fora.
C'est pourquoi je laisse l'attente.
ANC. CAT. Atendement, atendiment. ANC. ESP. Atendimiento. IT. Attendimento. (chap. Atendimén, atendimens.)

13. Atenduda, s. f., attente, espoir.
Atenduda dels dreituriers et alegresa. Trad. de Bède, fol. 58.
Attente et allégresse des justes.
Aquesta mi' atenduda.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaisa. Var.
Cette mienne attente.
ANC. FR. Demain morras sans atendue.
Chr. de Troyes, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 207.

14. Atendudament, adv., attentivement.
Si atendudament regardam le mon, en sa grandeza... conoyssherem le gran poder del Payre. Eluc. de las propr., fol. 4.
Si attentivement nous regardons le monde, dans sa grandeur... nous connaîtrons le grand pouvoir du Père.
(chap. Atentamen o aténtamen.)

15. Atensar, v., tendre, bander.
Part. pas.
Li Turc trazo sagetas ab lors arcx atensatz. Roman de Fierabras, v. 2947.
(chap. Los Turcos tiren saetes (fleches) en los seus arcs (arcos) tensats.)
Les Turcs tirent flèches avec leurs arcs tendus.

16. Destendre, v., détendre.
Mains cairels desclavar e destendre.
Aicarts del Fossat: Entre dos reis.
Maints carreaux détacher et détendre.
Pereiras far destrappar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
Nuills archiers tan dreich non sap destendre.
Richard de Barbezieux: Ben volria.
Nul archer si droit ne sait détendre.
Fig. Pus sos belhs ditz vol destendre.
Raimond de Miraval: Selh cui joys.
Puisque ses beaux propos il veut détendre.
IT. Distendere. (chap. Destendre : des + tendre, despará : des + pará.)

17. Entendre, v., lat. intendere, entendre, écouter.
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
(chap. No lay diré, si ella no u vol entendre : escoltá.)
Pons de la Garde: Sitot non.
Je ne le lui dirai pas, si elle ne le veut pas entendre.
Suau parlem, dona, c' om no ns entenda.
Un Troubadour Anonyme: Bona domna.
Parlons doucement, dame, qu'on ne nous entende pas.
- Comprendre, deviner, apprendre.
Conosc e sai entendre
Las lurs malvestatz.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Je connais et je sais entendre les leurs méchancetés.
Seinher Conrat, ieu sai dui rei qu' estan
D' ajudar vos; aras entendatz qui.
Bertrand de Born: Ara sai ieu.
Seigneur Conrad, je sais deux rois qui s'abstiennent de vous aider; maintenant apprenez qui.
Loc. Sos amics d' el li deron ad entendre l' engan.
(chap. Sons amics (d'ell) li van doná a entendre l'engañ.)  
V. de Savari de Mauléon.
Ses amis de lui lui donnèrent à entendre la tromperie.
- Savoir, avoir le talent, l'expérience.
Entendia se de trobar. V. de S. Honorat.
Il s'entendait à trouver. 
Mielhs s' entend que vos en amor.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Mieux il s'entend que vous en amour.
- Supposer, imaginer.
Lo vers a fait Peyrols, e no i enten 
Mot maladrech, ni ren que y descovenha.
Peyrols: Ben dei.
Peyrols a fait le vers, et il n'y entend propos malhonnête, ni rien qui y soit inconvenant.
- Prétendre, vouloir.
Que il plagues, s' ieu l' entendia 
Servir et honrar.
B. Zorgi: Totz hom.
Qu'il lui plût, si j'entendais la servir et honorer.
- Viser, avoir du penchant, s'affectionner, s'appliquer.
Tu, qu' en adulteri 'ntendes.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Toi, qui à l'adultère as du penchant.
Soliatz en domneiar entendre. V. de R. Jordan.
Vous souliez à courtiser vous appliquer.
Entendia en pretz et en ben dig de lauzor. V. de Bertrand de Born.
Il s'affectionnait à mérite et à bien dit de louange.
Entendet en una borzeza d' Orlhac. V. de H. Brunet.
(chap. Se enteníe en una burguesa de Orlhac.)
Il s'affectionna à une bourgeoise d'Orlhac.
L' autre en entendre sapuz.
T. de Rambaud et d'Albertet: Albertet.
L'autre à s'affectionner instruit.
Part. prés.
Tan ben parlan ni tan ben entenden.
Aimeri de Peguilain: En aquelh.
Si bien parlant et si bien comprenant.
Substantiv. Que m deignes suffertar
Qu' ieu sia sos fis entendens.
Giraud de Borneil: Quan lo freitz.
Qu'elle me daignât supporter que je sois son fidèle affectionné.
Part. pas. Quan sos pes
Es entes.
G. Riquier: Qui s tolgues.
Quand sa pensée est entendue.
ANC. FR. Non puet nus qui aim par amors
Entendre aillors que vers s'amie.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 83.
Si te suppli, entens à mes clamours.
Cl. Marot, t. IV, p. 110. 
CAT. Entendrer. ESP. PORT. Entender. IT. Intendere. 
(chap. Entendre, entendres : yo me enteng o entenc, entens, entén, entenem, entenéu, entenen; entés, entesos, entesa, enteses; entendré; entendría; si yo entenguera lo romans.)

18. Enten, s. m. attente, intention, but, fin, dessein.
Preyar no us aus per enten de jauzir.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Je n'ose vous prier par intention de jouir.
D' amar mi dons en cui es mos entens.
Pons de Capdueil: L' adreitz solatz.
D'aimer ma dame en qui est mon attente.
Val mais a mos entens 
En luec foudatz que sobriers sens.
G. Adhemar: Ieu ai.
Vaut mieux à mes desseins folie à propos que sens supérieur.

19. Entensa, s. f., attente, intention, volonté, dessein.
Vas vos soplei vas cui ai mes m' entensa.
R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Vas vos.
Je supplie vers vous vers qui j'ai mis mon attente.
Car ac entensa,
Nul temps, de far penedensa.
V. de S. Honorat.
Car il n'eut intention, (en) nul temps, de faire pénitence.
ANC. CAT. Entenza. IT. Intenza. (chap. Entensa, entenses; intensió, intensions;  voluntat, voluntats.)

20. Ententa, s. f., attente, intention, attention.
Per l' amor de la genta...
En cui ai mes m' ententa.
B. de Ventadour: Quan la doussa.
Pour l'amour de la gentille... en qui j'ai mis mon attente.
Ben pert m' ententa e ma cura.
Lamberti de Bonanel: Pois vei.
Je perds bien mon attention et mon soin.
ANC. FR. En fol lin ai mis m'entente. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 170.
Car celle-là vers qui tu as entente
De t'adresser. 
Cl. Marot, t. II, p. 14.
ANC. CAT. Ententa.

21. Entendensa, s. f., avis, idée, pensée.
De so don yeu soy doptos
Me diatz vostr' entendensa.
T. d'un Marquis et de Giraud: De so don.
De ce dont je suis douteux que vous me disiez votre avis.
- Attente.
Greus es trop longa entendensa. 
T. du Comte de Rodez et de Hugues de Saint-Cyr: N Ugo.
Pénible est fort longue attente.
- Affection, tendresse, inclination.
Non partrai m' entendensa. 
G. Faidit: Ben for' oimais.
Je ne départirai pas mon affection.
Ans que us vis,
Fo m' entendensa
Que us ames e us servis.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.
Avant que je vous visse, ce fut mon inclination que je vous aimasse et vous servisse.
On lit dans un passage de Gui d'Uisel, cité par Redi Annot. al Ditir., p. 50:
La vermeilla e blanca kara de la mea fina entendensa.
Et Boccacio, dans le Filostrato, a dit:
Di poter ricever, qual si vuol pria, la dolce sua e unica intendenza.
Intendenza alla provenzale in vece dell' amata.
CAT. Entendenza, entendanza. IT. MOD. Intendenza.
(chap. Entendensa, entendenses; idea, pensamén, cavilassió.)

Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá.

22. Entencio, Entensio, Entenssio, s. f., lat. intentio, intention, affection, attention, application.
Si la entencios de ton cors es torta. V. et Vert, fol. 62.
Si l'intention de ton coeur est tortue.
Membre li que long' entencios
A destorbat manta bona fazenda. 
Albert de Sisteron: En amor ai.
Qu'il lui souvienne que longue application a troublé mainte bonne affaire.
Loc. Non agui m' entensio
En autra, si en vos no.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Je n'eus mon intention en autre, sinon en vous.
El avia tot jorn s' entensio
En aculhir et en far onramen.
B. Carbonel: S' ieu anc.
Il avait toujours son attention à accueillir et à faire honneur.
- Intensité.
Per compressio del cor, et intenssio de calor.
Eluc. de las propr., fol. 84.
Par compression du coeur; et intensité de chaleur. 
ANC. CAT. Entenció. CAT. MOD. Intenció. ESP. Intención. PORT. Intenção. 
IT. Intenzione. (chap. Intensió, intensions.)

Charlie Hebdo: los catalans, mes tontos que los corsos

23. Entendement, Entendemen, Intendemen; s. m., entendement, intelligence.
El sen e l' entendemen
Que m tolc Amors al venir,
Ai tot cobrat al partir.
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Le sens et l'entendement que m'ôta Amour au venir, j'ai tout recouvré au partir.
Cavall o mul que son bestias ses entendemen. V. et Vert., fol. 93.
(chap. Caball o macho que són besties sense entenimén - com los de la Ascuma.)
Cheval ou mulet qui sont bêtes sans entendement.
- Explication, avis, interprétation.
Volguem saber,
Per cascus d' els, l' entendemen.
Henri, Comte de Rhodez: Si m fos.
Nous voulûmes savoir, par chacun d'eux, l'explication.
Enterpreta e retorna en la melhor partida so que se pot far o dir o entendre en divers intendemens. V. et Vert., fol. 52.
Interprète et retourne du meilleur côté ce qui se peut faire ou dire ou entendre en diverses interprétations.
Loc. Al mieu entendemen. V. de S. Honorat.
Au mien avis.
 - Intention, projet, but.
Mantas vetz rizen, guaban,
Caussiga 'l pe a manta gen
Domna, ses autre entendemen.
T. de Savari de Mauleon, de Hugues de la Bachelerie et de G. Faidit: Gaucelm.
Que maintes fois riant, jouant, presse le pied à mainte gente dame, sans autre intention.
Retornon en mal entendement so que se pot far et entendre en be.
V. et Vert., fol. 52.
Tournent en mauvaise intention ce qui se peut faire et entendre en bien.
- Affection, inclination.
En tal domna, qu' es belh' e pros,
Ai mon entendemen assis.
Arnaud de Marueil: Bel m' es lo.
En telle dame, qui est belle et méritante, j'ai placé mon affection.
Que m don son entendemen.
H. Rigaut: Tota domna.
Qu'elle me donne son affection.
ANC. CAT. Entendement, entendiment. ESP. Entendimiento. PORT. Entendimento. IT. Intendimento. (chap. Entenimén, entenimens; coneiximén, coneiximens; inteligensia, inteligensies.)

24. Entendeire, Entendedor, s. m., entendeur, qui entend.
Mos sens es clars
Als bos entendedors.
Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.
Mon sens est clair aux bons entendeurs.
Li conoissen entendedor.
(chap. Los inteligens entenedós.)
T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm.
Les intelligents entendeurs.
- Confident, affectionné, soupirant.
S' anc fuy gays entendeires ni drutz.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor.
Si oncques je fus gai soupirant et galant.
A m pres per entendedor.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Elle m'a pris pour confident.
CAT. ESP. PORT. Entendedor. IT. Entenditore. (chap. Entenedó, entenedós,  entenedora, entenedores. Lo bon entenedó no sap minjá sopes en tenedó.)

25. Entendable, adj., intelligible, compréhensible.
A bels ditz et entiers,
Entendables e plas.
Giraud de Borneil: Dels bels.
Avec beaux mots et entiers, intelligibles et imples.
ANC. FR. En romanz k'il seit entendables
A laie genz e covenables.
Marie de France, t. II, p. 499.
- Intelligent.
so menhs entendables que bestias. Liv. de Sydrac, fol. 106.
Sont moins intelligents que bêtes.
(chap. Entendible, entendibles : que se pot entendre; inteligible, inteligibles; comprensible, comprensibles.)

26. Entendablamens, adv., intelligiblement.
Ne sai razon rendre ben entendablamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
J'en sais rendre raison bien intelligiblement.
(chap. Entendiblemen; comprensiblemen; inteligiblemen.)

27. Ententiu, adj., attentif.
Ententivas trop fortmen. Leys d'amors, fol. 100.
Attentives très fortement.
ANC. FR. Ils sont ententifs à veoir faire cest ouvrage.
Hist. maccaronique, t. II, p. 203.

28. Entesar, Entezar, v., tendre, diriger.
Part. pas. Pueis trag demanes
Sagetas d' aur ab son arc entesat.
Giraud de Calanson: A lieys cui am. Var.
Puis tire de suite sagettes d'or avec son arc tendu.
ANC. FR. Si a le vilein regardé 
Qui avoit son coup entesé.
Roman du Renart, t. III, p. 171.
ESP. PORT. Entesar.

29. Entensar, Intensar, v., avoir intention, disposer, appliquer.
Part. pas.
Lo coms lo vic venir de ferir entensatz. 
Cascus es del ferir duramentz entensatz. 
Roman de Fierabras, v. 1474 et 1479.
Le comte le vit venir à frapper disposé.
Chacun est au frapper rudement disposé.
(chap. Intensioná : tindre la intensió : disposá : está disposat. Intensionat, intensionats, intensionada, intensionades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

30. Intens, adj., lat. intensus, tendu, intense.
Calor trop intenssa.
Virtut intensa.
Eluc. de las propr., fol. 19 et 20.
Chaleur trop intense. 
Force intense.
CAT. Intens. ESP. PORT. IT. Intenso. (chap. Intens, intensos, intensa, intenses.) 

31. Ensio, s. f., intention.
N' entr' en mar ab bona ensio.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
Qu'il en entre en mer avec bonne intention.

32. Estendre, Extendre, v., lat. extendere, étendre, allonger, répandre, 
épanouir.
A lui platz son cors en crotz estendre.
Bernard d'Auriac: Be volria.
A lui il plut de son corps sur la croix étendre.
Feric lo del punh tal qu'en terra l' esten. Roman de Fierabras, v. 3838.
Le frappa du poing (de) telle (sorte) qu'en terre il l'étend.
Tan cum mars clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas amor.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Coia salvagga que si exten per terra. Eluc. de las propr., fol. 204.
Citrouille sauvage qui s'étend par terre.
Rey qui badal ni s' estenda,
Quan aug de batalha parlar.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Roi qui bâille et s'étende, quand il entend de bataille parler.
Ben se cuiden en las terras estendre,
E far conquitz.
G. Faidit: Cascus hom.
Bien ils se pensent dans les terres répandre, et faire des conquêtes.
Ans que s' estenda
Sobr' el cor la dolors.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Avant que se répande sur le corps la douleur.
Extenden et ronsan lors alas per l' ayre. Eluc. de las propr., fol. 45.
Étendant et agitant leurs ailes dans l'air.
Fig. En valor
M' a fait estendre, e poiar en honor.
P. Raimond de Toulouse: Lo dolz chan.
En mérite m'a fait étendre, et monter en honneur.
Segon que sera mos poders,
E s' estendra mos paucx saber.
Brev. d'amor, fol. 79.
Selon que sera mon pouvoir, et s'étendra mon petit savoir.
Fig. et moral.
Ab un bays li fes lo cor estendre.
Un Troubadour Anonyme: Bona domna.
Avec un baiser lui fit le coeur épanouir.
Part. pas. Lo deleiz de las genitalias sec lo ventre estendut per viandas.
Trad. de Bède, fol. 45.
Le délice des génitoires suit le ventre étendu par aliments.
Un peys teriblamen estendut e gros. Carya Magalon., p. 1.
Un poisson terriblement étendu (long) et gros.
CAT. Estendrer, extendrer. ESP. Extender. PORT. Estender, extender. 
IT. Stendere. (chap. Estendre, estendes; extendre, extendres : yo me esteng o estenc, estens, estén, estenem, estenéu, estenen; se ha estés tot lo llarc que es, estesos, estesa, esteses; yo me estendré an terra; estendría; si yo me estenguera. Yo me exteng o extenc, extens, extén, extenem, extenéu, extenen; extés, extesos, extesa, exteses; yo me extendré fén este discurs; extendría; si yo me extenguera. ¿Quín san es avui? - San Estés.)

33. Estendament, Extendement, s. m., extension.
Frenezia,... senhals... so... dissolut extendement de mas.
Eluc. de las propr., fol. 80.
Frénésie ... les signes... sont... excessive extension de mains.
- Expansion.
Per aspersion o estendament del sanc de Jhesu Crist.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 4.
Par effusion ou expansion du sang de Jésus-Christ.
IT. Stendimento. (chap. Extendimén, extendimens de sang o sanc; estendimén, estendimens; extensió, extensions; estesa, esteses; estesina, estesines.)

34. Estenduda, s. f., étendue.
Que es sel ? - Sel? estenduda. Declaramens de motas demandas.
Qu'est (-ce que) le ciel? - le ciel? l'étendue.

35. Extencio, Extensio, Extension, s. f., lat. extensionem, extension.
Sens far... extension. Fors de Béarn, p. 1086.
(chap. Sense fé... extensió.)
Sans faire... extension.
Extenda aquels am extencio vehement. 
Vehement extensio.
Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 68.
Qu'il étende ceux-là avec extension véhémente.
Véhémente extension.
CAT. Extensió. ESP. Extensión. PORT. Extensão. IT. Stensione.
(chapurriauExtensió, extensions.)

36. Extensiu, adj., extensif, propre à étendre.
Movement,... quan es del centre ves la circumferencia, es extensiu.
Grayssha... es... de las ruas del cuer extensiva.
(chap. La grassa es de les arrugues de la pell extensiva : fa extendre la pell. La grassa té datres noms, greix, sagí, cansalada.)
Eluc. de las propr., fol. 121 et 65.
Le mouvement,... quand il est du centre vers la circonférence, est extensif.
La graisse... est... des rides de la peau extensive.
CAT. Extensiu. ESP. Extensivo. IT. Stensivo. (chap. Extensiu, extensius, extensiva, extensives : que fa extendre. Un códul al camí es estensiu, fa que te estengues.)

37. Estendilhar, Estendillar, v., étendre, allonger, étirer. 
S' estendilh' e badalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
S'étire et bâille.
Veill la nuoich, e m' estendill.
Giraud de Borneil: No m platz.
Je veille la nuit, et je m'étire. 
ANC. FR. D'eures en autres s'estendeille.
Roman du Renart, t. I, p. 242.
ANC. CAT. Estendillar.

38. Sobrestendre, v., sur-étendre, sur-allonger, étendre, allonger beaucoup.
Qu' om, per engan, lo col no us sobrestenda.
Giraud de Borneil: Cardalhac.
Que, par tromperie, on ne vous sur-allonge le cou.
(chap. Sobrestendre, sobrextendre : estendre o extendre massa, per ejemple, lo coll dels catalanistes en un llasset groc penjat a una branca de olivé.)

Sobrestendre, sobrextendre : estendre o extendre massa, per ejemple, lo coll dels catalanistes en un llasset groc penjat a una branca de olivé.

miércoles, 12 de diciembre de 2018

Orgañá, homilías, homilíes d´Organyà.

Dicen que en Orgañá se redactaron unas homilías en catalán, supuestamente son de fines del s. XII. Pero es erróneo llamarle así a tal lengua, porque geográficamente tal aldea no era Cataluña, que además aún no existía como entidad geopolítica, como lo podía ser la taifa valenciana, reino de Navarra (824), Castilla (1065), reino de Aragón (desde 1035).

"homilias, latín"


Orgañá, homilías, homilíes d´Organyà.


OCCITAN

Este prestigioso historiador nos delimita el territorio catalán de entonces, que se circunscribe a las actuales provincias de Barcelona y Gerona;


"Cataluña la Vieja era un territorio situado entre los Pirineos, el mar y una línea que unía aproximadamente la desembocadura del Llobregat con los macizos del Montsec, y de la que forman frontera los cursos de este río y del Cardoner." (García de Cortázar; La época medieval, Alianza Madrid. 1973)



mapa, CAT, Catalunya, García de Cortázar; La época medieval, Alianza Madrid. 1973



Orgañá, homilíes, mapa, google



Pau de Ponts


No tos cregáu tot lo que veéu o lligíu:








Homilies d'Organyà
d' autor desconegut
Joaquim Miret Sans (transcripció)
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.

HOMILIES DE QUARESMA

SEGONS LO MANUSCRIT D'ORGANYÀ

————————

 «Per zo dix sapi salamo. Uanitas uanitancium et omnia uanitas ... set caritas nuncam excidit. Totes les coses del segle son uanitats e caden e tornen enient mas carita iames no cadra e cels qi la segieran ia unqua nos faliran. E per zo si sins uolem gardar de perdicio e de uanitad obs auem a saber qe es caritad. Karitas est dileccio dei et proximi. caritad es propriament qe om am deu mas qe nula res. e tot cristia aixi com si elex fedelment. Aqesta es la mor de Deu e de tot xristia. per zo a nom caritad qar del es pus car qe nula res. Cel om a caritad en si. acui es pus car zo qe pus car li deu eser zo es deu el espirit dom qi ia sempre durara e totes altres coses temporals periran. E per aizo. S. per les coses peridors no uulams lo gog del durable paradis perdre. Ni per les uanitats del segle qui gian om a les penes..... (segueixen algunes ratlles esborrades en la part dreta de la plana).....

 Sapiatz S. [Senyor?] que zo apela o lasmosna caritad..... qar cel qi dona almosna asson proxme fa be et a Deu plader et amor e onranza e deus radrallsen bo gadardo perpetual a c. dobles et als bons et als mals del remedi dinfern e de la gloria de paradis. Sapiatz S. qe tot lo be qe om fa tu diz per bo cor e per pentencia de deu tot es caritat e lauament del anima. E per zo dix sent paul en lapistola que nulla obra non es bona ni perfeita senes caritad zo es cel qi a caritad no ret mal per mal e cels qi estan mal fa auenir. E encara aqel qia caritad no a enuega a nula re e no mou barala a nul om e no mou barales entre uns frares e altres, qia zoa noa ergul. Qi caritad a noqer aqels coses qe sues son, zo es qe no uol la uolluntad de la carn mas solament de lanima. Zo es qe noa cor e mal a fer, mas en seger dretera e ueritad Aqel om. S. qi te la persecucio del segle sapiatz qe noa perfeita caritad qar qe caritad noa paor for de deu. Et encara si dix sent paul en la..... 

 Ex parte enim cognouimus et ex parte prophetamus. De la una part conoxem e de laltra profetam, zo es qe conexem aqest segle qe es nient, empero prohfitam lo regisme de deu lo qel es perfeita causa. E pero aqeles coses qi son del segle periran. Cum essem paruulus loqebar ut paruulus, sapiebam ut paruulus, cogitabam ut paruulus. Qan om es macip penssa aixi com macip e sab aixi com macip. Et empero qan es feit om lex aqeles coses qe son de macip. Moltes coses qe emacipea a feites esment, qar ia a om uergonia a dir zo que dezie qan ere macip. Aixi sera fora aqest segle uil en ues aqel qe es auenir. Donches frares cars aiam carita uera senes ira, senes auarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo qe la caritad de deu sia espandida els nostres cors Q. i. p. d. c. p.

 Dominica in LX.ª In illo tempore cum turba plurima conuenirent et de ciuitatibus properarent ad ihesum dixit per similitudinem. Exiit qi seminat seminare semen suum. S. nostre S. dix aqesta paraula per semblant et el esposa per si elex. Aqel qui ue seminar la sua sement e dementre qe semenaua la una sement cadec prob de la uia e fo calzigad els ocels del cel mengaren aqela sement. Aquest seminador dix. n. s. qe son los maestres de sent eglesia..... . Los auzels del cel qi mengaren..... los diables qi tolen la paraula de deu..... e per males obres. Et aliut cecidit supra petram, et natum aruit quia non habebat humorem. Aqela sement qe cadeg sobre la pedra fo seca per car noi auie humor demostra la paraula de deu qi cad el cor del om e uen diable e la tol del cor, per zo qar noa humor de caritad. Et aliud cecidit inter spinas et simul exorte spine suffocauerunt illud. Et aqela sement qi cadeg en les espines demostra la paraula de deu qi cad entrels auers dels rics omens daqest segle qar pensen de lurs riqezes e no segeixen la paraula de deu e amen les terenals coses e meins preden les cestials. Et aliut cecidit in teram bonam et ortum fecit fructum centupulum. Aixi aqela sement qi cadeg en la bona tera demostra lo cor del bon xhrisptia qi reten be la paraula de deu e la ment en obra.


SIA : sigue, SIAN : siguen.

//

Co es senes auarea / avarea recorde a bellea valensiá, avaríssia / e senes adulteri et senes escarn / del germánic skairnjan: burlás /
e senes neguna oreeza primerament no entemen los apostols de qi. n. s. ordene. E ia dixeren adel interrogabant autem eum discipuli eius qe esset hec parabola. Seiner trastot poderos sia tu platz fes nos entendre aqesta paraula. E. n. s. dix adels uobis datum est nose misterium regni dei ceteris autem in parabolis. A uos es donad a conexer lo mester del regisme de deu pusqe aqels qi no creren per paraules. Donces frares cars rezebam la paraula de la predicacio de ihesu xhrist en goig e retingams la en nostre cor qe diable no la pusca gitar / aragonés gitar : 
arrojar, a Beseit se díe gitá allacuanta en lo significat de vomitá, aviá, ara sol de tombás, dormí o datra cosa
de nostre cor et aixi farem fruit en paciencia senes nulla oreeza. Sapiats. s. qe qi mas se trebalara dels afans de deu en est segle maior gazardo naura el seu regisme. Donces fraires / latín frater / cars / Del latín carus ("volgut"), del protoindoeuropeo *kāro-/ esforcennos qels pecats en que somo nos lexen, e nostres penitencies prenam per zo qe ihesu xhrist nos deu portar denant los angels el cel. Qi. i. p. d. i. l.

 In illo tempore ecce ascendimus ierosalimam et consumabuntur omnia qe scripta sunt per profetas de filio hominis. S. qan. n. s. ihesu xhrispt anaue per les terres de iherusalem ab los seus disciples el los dix zo que del ere auenir aixi com lauengeli odix en aquesta gisa. Ecce ascendimus. i. e. c. o. q. s. s. p. d. f. o. Ara zo dix. n. s. i. x. als seus diciples nos entrarem en la Ciutat de iherusalem e sera acabad tot zo qe de mi an escrit les profhetes. En aital gisa dix. n. s. Yo sere tradid e pres e liad et escopid e lanceiad e pugad en crod e coronad despines et al terzer dia resusetara. Els diciples de n. s. no enteneren adaquela hor les paraules qe el los dizie de la sua passio e de la sua ressureccio entro al dia qe els uideren e conogren com el o ac dit. E qen els no enteneren les paraules qe el los ag dites li fet n. s. un precios miracle dun ceg qe el alumena dauant els. Aqest ceg ere itera prob de ierico et el acaptaues tot zo don uenie. E qan ozi que. n. s. i. x. i pasaue per aqela terra el comenza a cridar en aquesta gisa. Ihesu fili d. d. miserere mei. Seiner fil de d., merce aies a mi et aqeles companges de les gents qi anauen dauant. n. s. manazauen ad aqel ceg e dezienli qe calas. E com els li manazauen el mas li cridaue. Ihesu fili d. d. m. m.. O seiner fil de la uerge merce ages de mi. En. i. quan audi aizo qe tan fort lo pregaue e li clamaue merce, esteg et aturas e fedlos amenar dauant entre la gent gran e demanali qe qeria et el dix. Domine ut uideam. Seiner trostor poderos sia tu platz que ueia et en apres daico. n. s. posa la sua benedita ma sobrels uls del ceg espre el uit. El ceg qan ag uist fed grans gracies a nostre S. esegil en totes bones obres. E les compaines de les gens qan uiderent lo tan gran miracle feren grans gracies e grans laudors a. n. s. S. audid auetz del ceg qe n. s. alumena per la sua vertud e per lo poxeule quel ceg li fazie de merce a clamar per qe el no estaue per los menazadors qil volian fer calar. Et el on mas li menacauen el mas cridaue. Aixi com odid auetzIhesu. f. d. d. m, m. S. sapiatz qe aizo porta aital figura de tot pecador qi es en tenebres de mort et en cega de pecad e dauoleza e de no fe. E per aizo S. deuem clamar merce de dia e de nuit a. n. s. qe el nos traga de tenebres de mort e de no fe ens do alumenament de la sua vertut. Aizeles gentz qi menazauen al ceg qe calas porta figura dels fols pensamentz de les cures daqest segle qins destorben en oracions et en bones obres. E per zo. S. fazamo nos aixi com lo ceg o fet e trobarem mercia ab. n. s. aixi com audid auetz per les paraules del sent euengelii. Can. n. s. uenia de iherusalem pendre passio de la ·· lo ceg auetz audid li clama merce mas el no la troba a la primera uegada. E com el comenza. n. s. a clamar a forza de cels qil manaien calar. n. s. li ac merce aital com el la demanda qar el li qis uezer et el uit sempre. E nosatre si elex qen sem en tenebres de pecad e de mala uoluntat-pregem n. s. ab bona fe e ab bones obres per zo qe el nos do alumenament de la sua gracia qe nos entendam, la sua paraula e segescam lo seu manament..... mas per la torba del uans pensamentz del segle qins destorben en oracions et en bones obres fazamo o aixi com lo ceg fed qe com mes lo mandauen calar el mas clamaue merce a. n. s. e per zo troba mercia. E nos S. com mas no destorban les cures daquest segle els desirers carnals els uans pensamentz nos mas deuem puxular. n. s. ab pregs e ab oracions et ab deiunis et ab oficis et ab almoines et ab oblacions et ab uegilies et ab romeries et ab bones obres de fe e de caritad entro a. n. s. ne prena merce per lo puxoule de les oracions e de les bones obres aixi com ac merce al ceg qi pouxoula a forza daqueles gens qil manauen calar. E per aixo. s. nos clamem merce e mercia a. n. s. i. xi., qe a forza dels nostres pensamentz e dels desigs carnals qe el nos faza uenir enan memoria et e enan sanitat auera penitencia et auera confessio ens do uida durable per totz temps. Cui est honor et gloria.
Conuertimini ad me in toto corde uestro in ieiunio et fletu et planctu et scindite corda uestra et non uestimenta uestra ait dominus omnipotens S. audir et entendre deuem. n. s. per la sancta scriptura e con nos apela dolzament tornad uos a mi zo dix. n. s. ab tot nostre cor et ab tota nostra pensa no dix merca ab la meitad del cor mas ab tot lo cor perque qar del cor ixen totes les obres qe son feites primerament son pensades e pux son messes en obra. Qi de cor exeunt male cogitaciones del cor ixen males cogitacions homicidis adulteris fornicacions monzonges periuris cobezes auaredes e tots los mals del mon. E per aixo dix. n. s. conuertimini ad me in toto corde uestro tornaduos a mi zo dix. n. s. de tot uostre cor..... de bon cor a. n. s. no no fara daltra causa qan el dix donos cor demostra qe de totz sos pecatz si deu om partir. Car si pren om penitencia de sos pecatz sils a feits dom qe aia mort et altres moltz enrote ab si negu pauc li ual sa penitencia aixi com dix. Quid prodest uiro si tota domus claudatur et unum relinquitur in ea foramen. Quel predes ad om zo dit qi ben tanca sa casa o son castel ei laxa un trauc on entran los laires e rauben lo castel e la maiso. Qel predes ad om qi a pres altrui auer o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament e pren sa penetencia o no aqel auer pauc pred li te aquela penitencia et el la cuide pendre o no la pren. E per zo dix. n. s. si ergo offers munus tuum ad altare et. r. f. q. f. t. a. a. u. t. r. i. o. t. a. t. u. p. r. f. f. et tunc. u. o. a. a. Si tu vols a mi uenir zo dix. n. s. e tum uols ren donar del teu uate primerament acordar ab ton proxme a cui mal auras fait. Car enant no redebria tu ni ton do. Aizo aferma sent agosti. Si res aliena non reditur propria quia pecatum sit cum redi posit penitencia nangitur. Aizo dix que no perdonaria deus pas lo pecad ad om qe aia altrui auer si nol red e nossen acorda ab el si far o pod. E si far no o pod si li clam merce. S. bo es altrui auer a pendre mas males a rendre. Qar aixi o trobam en la homelia de sent gregori qe. u. monge fo e qan se dec morir derezi totson auer e partil estirs dos besans qe li oblidaren e per aqels dos besans deg esser perdud en infern et estec ne XXX dies en pena. E per aizo dix. n. s. Conuertimini ad me. i. t. o. u. i. i. et f. et d. c. et. u. c...Tornaduos a mi de tot uostre cor en ieiuni et en oracions et en plorar et en planier et en trencar uostres cors. Trencar manda lo cor per aizo qe om se tola les males cogitacions els pecatz de si. E qes qe peccads aia om faitz entro aizi ne qas qe falimentz ara en la senta qeresma de. n. s. nos deuem tornar a deu ab almosnes et ab uigilies et ab oracions et abones obres qe fazames. E per aizo .S. clamem merce e merca a. n. s. qe el nos do a fer zeles obres per qe la sua amor puxam auer al exir daquest segle. Q. de ipse. p. d. qi. c. p.


Dominica in iclo XL.

 In illo tempore. Ductus est ihesus in deserto a spiritu ut tentaretur a diabolo. Et cum ieiunaset XLª diebus et XLª noctibus postea esurit. S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable. Qar en aixi trobam qe el dejuna XLª dies. XLª nuitz qe anc no beg ne menga et en apres si ag fam. S. el no deiuna gens per zo qe el ages peccad feit per qe el deges fer penitencia ni deges deiunar mas per exemple o fet de nos e per zo que nos deiunasem per los nostres peccads. E per aizo qar el deiuna XLª dies e XLª nuitz mostra qe el ere uer deus. Et aizo qe el ag fam mostra ere uer om. E per aizo deuem cretre qe el fo uer deus e uer om. Et en apres si dix leuangeli qe can. n. s. ac fam si ueng lo diable a el e uolglo temtar e dix. Si filius dei es dic ut lapides isti panes fiant. Si tu es fil de deu di a les pedres qes tornen pa e mangan. E .n. s. respos ad el e dix. Non in solo pane uiuit homo. s. i. o. u. q. p. d. o. dei. No uiu om solament de pa mas de les paraules de deu uiu om et es de ueritat car en aixi com lo cors mor si no a pa terenal aitambe mor larma si no a pa cestial. Aizo es la paraula de deu. Qan lo diable uit e conog qe re de azo no faria .n. s. portal en la ciutad senta de iherusalem e posal sus el temple e dixli. Si filius dei es mitete de orsum. Si tu es lo fil de deu laxat cader en aual qe los teus angels ti soferan e not faras mal. E .n. s. respos e dix ad el. Non tentabis dominum deum tuum. Tu ia no tentaras deu lo teu seinor. Qan lo diable uit qe re daizo no faria .n. s. portal in mont oliuis el pus alt mont qi es en la tera de flum iorda e mostrali tot lo mon e tota la gloria del segle e dixli. Tot aizo te mostrad te donare sit gites als meus peds emadores. Ad aqela paraula .n. s. respos e dix. Va de retro satana. Deu el seinor deu om adorar et ad el solament seruir. S. ara podetz audir com es diable mals et es ardidz e com a gran poder. Molt fo ardit qan el uolia tentar aqel seinor qi es .s. de tot lo mon per qel diable pogra cegar sis uolges e gitar en infern si qe iames no nasqes. E .n. s. ac tant gran humilitad per qe el se lexa exaiar a diable a no nos torna ad el ni anc mal no li fed. Mas lexetse ad el portar portar perert et exaiar a seu esperit. Aizo dona a nos exemple qe nos deuem sofrir nostres enemigs e mostra qe no deuem redre mal per mal qe auantz deuem auer paciencia et humilitad per aizo qar diable exaiet .n. s. qi es cab de totz omens. Docs be podem saber qe negu om no escapara qel diable nol exag just ni pecador per qe qar el tenta lo primer om adam qe deus auia feit al seu semblant et a la sua image el auia espirad del seu sent espirit el auia pausad en paradis. Anc aizo nolne gari qel diable nol temtas e nol enganas laintz en paradis. E lo temta per glotonia qen li fet mengar lo pom de paradis lo qel deus li auia uedad. El lo temta de uana gloria qan li dix. Eritis sicut dii. Tu seras aixi com deus. Temtal per auarea qan li dix. Scientes bonum et malum. Tu sabras be e mal. Per aqestes tres coses uolg temtar lo diable .n. s. per aizo qar el uenceg lo primer om adam. Diable exaia .n. s. per glotonia qan li dix que fedes de la pedra pa. E lo exaia de uana gloria qan li dix qes lexas cader del temple qe nos faria mal. Et lo exaia dauarea qan li dix qe lo mon li daria sis gitaue a tera als seus peds el adoraue. S. be ere fol lo diable qe aizo qe feu no ere ni en sompoder. Aizo li uolia donar. Tot era de n. s. zo qe el li uolia donar ni el li prometia. Mas lo diable li uolia tolre tot son regisme e tot som poder si poges. Ara auetz audid com lo diable tenta om per glotonia de mengar e per uana gloria e per auarea. Nousen poden tant dir qe encara no aia mes de folia diable e de maleza. S. gardar nos deuem daqestes coses qe odides auem e guardar nos deuem maierment de tentacio de diable e del seu engan. E gardar nos deuem de mala uoluntad e de leges paraules e de monconges e dergul e de superbia e qe deiunen la senta qerentena ab almoines ab oracions ab bona voluntad qe deuem atendre a sante ecclesia a odir nostres menestris e qe deus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. S. dels grans pecats qe fem qan de les fols paraules qe dezim aurem a redre rado al dia del judici per qe .n. s. nos o dix ab la sua domenga boca nonso mana gens per altre. Mas el noso ueng dir propriament del cel ontera aixi com el o dix de omni occiosa quod loccuti fuerint homines reddent racionem de eo in iudicii die. De totes les paraules e de totz los faits qe om fa aura a redre rado al dia del iudici a. n. s. E les prefetes nosen porten garenza. Ret damus domino labiorum nostrorum et predes qi locuntur mondanii. Negu de nos zo dit no enganassem los altres qar tals nia daicels qi cuidara enganar son uedi et engane si elex. S. qant qe aiam feit entro aici ara nosen deuem emendar a. n. s. en aqesta senta qerentena. Qar zo es lo desme del dies de lan qar deuem nostres cors..... fer deiunar et estar en oracions et en fer bones obres qe qan uenra al dia de la resureccio qe dignes siam de redebre lo seu precios de ihesu xrispti. Q. i. p. d. c.

Dominica ua.....

 Egressus ihesus inde cecessit un partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamauit dicens ei. Miserere mei domine. f. e. d. f. m. m. a. d. uexatur. S. audir et entendre deuem sent Mateu lapostol et euangelista qe dix enen euangeli qe ades auetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan n. s. anaue per la tera si ana el per les teres doltra mar per qe el sa proximaue a la passio que deuie rede en iherusalem tot per zo qels falses iudeus nol anasen cercar en altra terra ia ueng el en les ciutatz qi son en riba de mar qi son molt fortz si qels fils disrael anc no les pogren pendre per forza. Aicestas III. ciutatz apela om per so nom la una tir elaltra Sidon. Aquesta qe om apela tirus. Sg. las tribulacions daquest segle. E laltra qe. o. a. sidon. sg lo poble qi ans del aueniment de . i. xi. menaua diable a mort. Mas ia ueng una femna qi era en aquela terra e auia una fila qi auia mal de dimonis et ela audi dir qe. n. s. ere en aqela tera et exi de sa tera et ana cercar lo seinor per zo qe garis sa fila. E ia ueng la femna en aqela tera e troba lo seinor trastot poderos e clamali merce e dix. fili d. d. mi. mi.. O seiner fil de la uerge merce aies de mi. S. per aqesta femna deuem entendre sancta ecclesia qi ere morta entre la mala gent. Et en aixi com aqesta. f. dementre qe fo en sa terra no clamaua merce a deu tot exoant aqeles males gentz dementre qe adorauen les ydoles e foren descrents no clamaren merce a deu. Donces. S. aqesta femna gran fe ag per qe qan sa fila no mena e creceg qe de sola za paraula de .n. s. garia sa fila. Molt gran sauieza ag ab si aizela f. per qe qar en persona dom conog deu zo es qe uit la umanitad e credeg la diunitad et encara si dix femina fili d. d. m. mi. filia mea. or a. d. uexatur. O seiner fil de dauid la mia fila a mal de demoni. S. per aqesta .f. deuem entendre les gentz qi eren meins credents. Et en aixi com aqesta .f. pregaua per sa fila tot exament sancta eglesia no ceses de pregar per son poble qe uinga a saluament zo es a la fe de crist. Et encara deuem entendre. per la fe de. crist la nostra carn e per la fila la nostra anima. E per zo si la fe es malauta zo es la nostra anima qi es el nostre cors. per nul pecad qe lo cors aia fet. la mare zo es la nostra carn deu clamar merce a deu per deiuni e per almoines. e per oracions. e per tot be feit per qe deliure la fila de poder de diable qi la te. Et encara .s. per la .f. deuem entendre la nostra anima. e per la fila la nostra carn. Aizo deuem saber qe si la fila zo es la nostra carn fa nuil pecad sempre a mal de demoni la anima. E la donc la mare deu pregar. zo qoue a saber qe es la anima qi deu pregar per deiunar e per almoina e per oracions qe deus la deliure daqel pecad en qe es. et encara .s. deuen saber qe .n. s. no respos a la .f. per tres uegades. la primera qar aquesta .f. ere pagana. la segona qe per auentura no dixesen los falses judeus aqesta .f. de la nostra generacio pres carn. e ua a les altres gentz tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe nol credegesen. la terza qe uolian prouar si auian misericordia los seus diciples qe pregasen per aqesta .f. ono. Mas ia pregaren los seus diciples al. n. s. seiner sia tu platz aias merce ad aqesta .f.. E per zo qe los falses judeus credegesen qe el ere ihesu crist. ere misericordios ia exaudi el los pregs dels apostols tot per zo qe no dixesen los iudeus aqest no es misericordios. per .la .f. qi clamaue merce a. n. s. deuem entendre qe pos la pasio e la resureccio. e la ascencio. de. ihesu xrist. per la predicacio dels apostols credeg tot lo poble qi ere paga per los apostols qi pregaren. per aquesta .f. deuem entendre los doctors de sancta ecclesia qi dia cotidi pregan deu per els. Et enaxi con los apostols pregauen per la .f. tot exament pregan los preueres per totz cristians qe deus los aport a bona fi. Et en aizo podem conoxer qe deus no od pecadors per qe qar ana aqesta .f. no la uolg audir tro qe ag parlad ab los diciples. zo coue asaber qe qan ag parlad ab los preueres et ele per la penitencia sempre fo deliurada del poder del demoni. Aizo porta significanza de tot peccador qi esta en peca et en males obres. audir nol uol. n. s. oñ can el se part de pecad e de males obres e pren sa penitencia fermament sempre li es perdonad tot son pecat. E per aizo .s. clamen merce e misericordia. a. n. s. qe el nos do adir et a fer zeles obres qe qan exirem daquest segle qe segurament puscam uenir al seu celestial palaz qe el a promes als seus fodels.


 »Dominica III. Erat dominus ihesus eiciens demonium et illud erat mutum.»