champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de octubre de 2026
Guillem de Saint-Gregori. Be m platz lo gais temps de Pascor
jueves, 15 de agosto de 2024
Parabola - Parlementar
Parabola, s. f., lat. parabola, parabole.
Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.
Leys d'amors, fol. 140.
Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles.
CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola.
(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo.
Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)
2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.
On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.
Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.
Assumptaque parabola sua, dixit... ait.
Numer., c. 23, v. 7 et 18.
Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.
Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.
Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.
Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:
Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.
Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.
Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.
Fit son discours devant tous en telles paroles.
Non vol mas paraulas auzir.
Richard de Barbezieux: Be m cuiava.
Ne veut mes paroles ouïr.
A penas pot formir
Sa paraula.
Roman de Jaufre, fol. 60.
A peine il peut fournir sa parole.
- Loi, commandement, ordre.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.
Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon.
Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers.
Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.
V. et Vert., fol. 16 et 23.
Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.
Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.
Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.
Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.
Sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Tenir sa parole.
Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.
Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles.
En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.
Aux paroles de ceux-là on doit se fier.
En paraulas ociozas pot hom peccar.
Lo frug glorios de paraula de vida. V. et Vert., fol. 22 et 37.
On peut pécher en paroles oiseuses.
Le fruit glorieux de parole de vie.
Adv. comp. Deus no vol pas que l' amem solamen per paraula, mais en faitz. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Deu no vol que l' amem solamen per paraula, sino (pero) en fets.) Dieu ne veut pas que nous l' aimions seulement en parole, mais en faits.
ANC. FR. Vous eustes sur cela de grosses paroles avec sa majesté.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 130.
ANC. IT. Unde sopra di ciò metto la mia paraula, che a voi, nè alcuno non intendo più faccia mistieri.
Le fallacie delle divizie affogano la paraula di Dio, e la paraula di Dio vita d' anima è. Guittone d'Arezzo, lett. 1 et 3.
CAT. Paraula. ESP. Palabra. PORT. Palavra. IT. MOD. Parola.
(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)
Voyez Aver.
3. Parauleta, s. f. dim., petite parole, douce parole.
Per plus enganar la gen,
Ab proverbis dauratz de sen
Et ab parauletas venals,
Vol far creyre del ben qu' es mals.
Aimeri de Peguilain: D' aisso.
Pour tromper davantage la gent, avec proverbes dorés de sens et avec douces paroles vénales, il veut faire accroire du bien qu'il est mal.
CAT. Parauleta. ESP. Palabrita. IT. Paroletta.
(chap. Parauleta, parauletes.)
4. Parladura, s. f., langage, manière de parler.
Molt mi platz
Vostra parladura.
Pierre d'Auvergne: Ben ha.
Moult me plaît votre langage.
ANC. FR. As Normanz l' enveia, ki sont lor parléure.
Roman de Rou, v. 1227.
Car bien voi ore apertement,
Par vostre parléure bande,
Que vous estes fole ribaude.
Roman de la Rose, v. 7013.
ESP. Parladuría (habladuría). PORT. Palradura. IT. Parladura, parlatura.
(chap. Parladuría, parladuríes; sempre té un sentit despectiu (com la parlaria que seguix). Llengua, llenguache.)
5. Parlaria, s. f., parlage, bavardage.
Auripelat de parlaria.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Brillanté de parlage.
Folas parlarias.
V. et Vert., fol. 91.
Fous bavardages.
ANC. FR. Que trouverons-nous que sophistiqueries et règles confuses et incertaines dans la logique ou art de parlerie.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 302.
CAT. ESP. Parleria. (ESP. Habladuría.)
6. Parlament, Parlamen, s. m., entretien, conversation.
Venc ab ela a parlamen. Titre de 1168.
Vint avec elle à conversation.
Ieu sai so que cascus ditz
Al pus celat parlamen.
(chap. Yo sé lo que cadaú diu al mes selat (secret) parlamén.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je sais ce que chacun dit dans le plus secret entretien.
- Caquetage, babil.
Qui aira parlament estengera malicia. Trad. de Bède, fol. 33.
Qui hait caquetage éteindra malice.
- Conférence, congrès.
Fon ordenatz per lor uns parlamen, on foron ensems en la marcha de Torena et de Berrieu. V. de Bertrand de Born.
Fut disposée par eux une conférence, où ils furent ensemble en la marche de Touraine et de Berri.
- Parlement, assemblée délibérante.
Ten a sos baros un parlamen.
Karles Martels lai tenc son parlamen.
(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 22.
Tint avec ses barons un parlement.
Charles Martel tint là son parlement.
Fig. Al derrier jorn que tenra parlamen
Aysel Senher que ns formet de nien.
(chap. Al radé día que tindrá parlamén aquell Siñó que mos va formá del no res.)
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Au dernier jour que tiendra parlement ce Seigneur qui nous forma de néant.
ANC. FR. Li rois fist parlement de ses barons et du pueple.
Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 234.
Il avoit commandé que li baron e li poples fussent là assemblé à parlement. Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI,
p. 149.
CAT. Parlament. ESP. PORT. IT. Parlamento.
(chap. Parlamén, parlamens.)
7. Parlier, Parler, s. m., parleur, bavard.
Non dupta lauzengiers
Ni parliers.
Aimar de Rocaficha: Si amors.
Ne craint médisants ni bavards.
Papagay, trop es bel parliers.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Perroquet, tu es fort beau parleur.
Adj. De lieys lauzar no serai trop parliers.
R. Jordan: Vas vos.
A la louer je ne serai pas trop parleur.
De trastotz los lengatjes parliers et entendens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De tous les langages parleur et entendeur.
ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36.
ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charraire, charlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)
8. Parlieira, s. f., parleuse, bavarde.
No m' aiatz per trop parlieira.
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Ne me teniez pour trop parleuse.
Adj. Dis vostra lengua parlieira
Al comte greu mal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Votre langue bavarde dit au comte grief mal.
ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622.
ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.
Barberini, Docum. d'amore, p. 238.
ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)
9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.
Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.
V. et Vert., fol. 93.
Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.
10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.
Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.
Sage parleur fait de grandes paroles, petites.
Ben sai que li mal parlador
M' en appelaran sofridor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient.
Adj. Sabs tu d' aquestz amadors,
Leus parladors?
Giraud de Borneil: Alegrar me.
Sais-tu de ces amants, légers parleurs?
Lauzengiers ni mal parlaire.
Raimond de Miraval: Cel que.
Médisant ni mauvais parleur.
CAT. ESP. Parlador. PORT. Palrador. IT. Parlatore.
(chap. Parladó, parladós, parladora, parladores.)
- Parloir, salle de conférence.
Pilat intret el parlador. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Pilate entra au parloir.
De mersorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104.
De mensonges il y a grand marché dans leurs parloirs.
CAT. Parlador. IT. Parlatorio.
(chap. Parladó: sala de conferensies, aon se conferensie o se parle.)
11. Parlablament, adv., disertement, verbeusement.
Mot parlablament et en motas manieras.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Moult disertement et en nombreuses manières.
(chap. Parlablemen, disertamen.)
12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.
Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.
Rimes en oire, comme... parlatoire.
(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)
13. Paraular, v., parler.
L' us paraula ties, l' autre roman.
(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
L' un parle thiois, l' autre roman.
(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)
Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.
(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)
Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.
ANC. FR. Molt parolent parfondement
Des décrez et dou testament.
L' abé parole à toz ensanble.
Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.
Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731.
Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.
14. Parlar, v., parler, dire.
Ses parlar, la preguarai,
E cum? Per semblan.
Peyrols: Atressi col.
Sans parler, je la prierai, et comment? Par apparence.
El mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab leys un mot, non torn cortes.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Au monde il n'est vilain si mal appris, s'il parle un mot avec elle, qui ne devienne poli.
Ella ab Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boèce.
Ella avec Boèce parla si doucement.
Fig. Ades vol de l' aondansa
Del cor la boca parlar.
Aimeri de Peguilain: Ades.
Incessamment veut la bouche parler de l'abondance du coeur.
Parlavon per me miei sospir. Passio de Maria.
Parlaient pour moi mes soupirs.
Part. pas. No puesc mais
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je ne puis mais si une seule fois j'ai dit ce que le coeur a mille fois pensé.
Aquestas causas vos ay parladas, estant ab vos.
Fragment de trad. de la Passion.
Ces choses je vous ai dites, étant avec vous.
ANC. FR. Les ancelles dont tu as parled.
Tu as parled vers moi tun serf.
Trad. des Livres des Rois, l. I, fol. 48 et 49.
Vous sçavez bien que j' estoye parlée de marier à tels et tels.
Les XV Joyes de Mariage, p. 21.
Qui daigne escouter si souvent
Les vers que ma muse lui parle.
Olivier de Magny, p. 52.
Ont tost mal dit et mal parlet.
Roman du chastelain de Coucy, v. 4491.
CAT. ESP. Parlar. PORT. Palrar (falar). IT. Parlare.
(chap. Parlá: parlo, parles, parle, parlem o parlam, parléu o parláu, parlen; parlat, parlats, parlada, parlades.)
15. Mesparlar, v., mal parler, médire.
Mesparlar e contendre.
Giraud de Borneil: Honraz es hom.
Médire et disputer.
ANC. FR. Si jangleur u si losengier
Le me volent à mal turner,
Ceo est lur dreit de mesparler.
Marie de France, t. 1, p. 48.
(chap. Malparlá, mal parlá: malparlo, malparles, malparle, malparlem o malparlam, malparléu o malparláu, malparlen; malparlat, malparlats, malparlada, malparlades.)
16. Sobreparlar, v., sur-parler, trop parler.
Amors m' a fag sobreparlar.
P. Vidal: Ges del.
Amour m'a fait sur-parler.
Substantiv. Giet fors folia
E fol sobreparlar.
Marcabrus: Lo vers.
Jette hors folie et fou sur-parler.
(chap. Parlá massa.)
17. Enparaular, v., apprendre, informer.
Part. pas. Cortes et ensenhatz
E ben enparaulatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Courtois et enseigné et bien appris.
18. Emparlar, Enparlar, v., apprendre, emboucher, informer.
Part. pas. A n' y d' enparlatz
Que parlan leu e plan.
Nat de Mons: Sitot non.
Il y en a d' appris qui parlent facilement et uniment.
Per que domna gen enparlada
Sera tos temps pros et onrada.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
C'est pourquoi dame gentiment apprise sera en tous temps méritante et honorée.
Doctrinatz,
Emparlatz
De bon' aventura.
Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.
Instruit, informé de bonne aventure.
ANC. FR. Dix vos bénie, fait li uns qui plus fu enparlés des autres.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 398.
Seras-tu mès si emparlée
Com tu as esté jusqu'à ore.
Fables et cont. anc., t. III, p. 390.
ANC. IT. Imparolare.
19. Parlementar, v., parlementer.
Parlementar an els. Chronique des Albigeois, col. 16.
Parlementer avec eux.
CAT. ESP. Parlamentar. PORT. Parlamentear, palramentear.
IT. Parlamentare.
(chap. Parlamentá: parlamento, parlamentes, parlamente, parlamentem o parlamentam, parlamentéu o parlamentáu, parlamenten; parlamentat, parlamentats, parlamentada, parlamentades.)
martes, 23 de abril de 2024
Legat - Relegar, Releguar
Legat, s. m., lat. legatus, envoyé, légat.
Per cardenals e per legatz.
(chap. Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barcelona o Arquebisbe de Barchinona, Barselona. Vach fé un blog que se diu https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Pons de Capdueil: En honor.
Par cardinaux et par légats.
Nostres legats, don ieu vos dic per ver
Qu' els vendon Dieu e 'l perdon per aver.
Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.
Nos légats, dont je vous dis en vérité qu'ils vendent Dieu et le pardon pour argent.
CAT. Llegat. (N. E. Incluso antes de Pompeyo Fabra, los catalanes tenían la manía de duplicar la l inicial del occitano, como pasa con el apellido Lull, que el mismo Ramón no escribía con LL inicial.
Lerida o Lérida en Lleida, etc. Más adelante lo de la l geminada, l·l, ya es de risa.)
ESP. PORT. Legado. IT. Legato. (chap. Legat, legats; són com enviats del Papa de Roma a diferentes regions o provinsies del seu territori.)
2. Legacio, Legation, Leguation, s. f., lat. legationem, légation, ambassade, députation.
Lor legation e messatge an fait. Chronique des Albigeois, p. 6.
Ont fait leur ambassade et leur message.
Messagaria e legacio. Eluc. de las propr., fol. 10.
Mission et députation.
Fo descarguat del fach de la leguation.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.
Fut déchargé du fait de la légation.
ANC. CAT. Llegacia. ESP. Legación. PORT. Legação. IT. Legazione.
(chap. Legassió, legassions.)
3. Legat, s. m., lat. legatum, legs.
O per legat o per fideicomis o per do que nom fai a sa mort.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Ou par legs ou par fidéicommis ou par don qu'on fait à sa mort.
CAT. Llegat. ESP. PORT. Legado. IT. Legato.
4. Allegation, s. f., lat. allegationem, allégation.
Non vol admetre las exceptions, allegations.
(chap. No vol admetre o admití les exepsions, alegassions.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430.
Ne veut admettre les exceptions, allégations.
Ni per allegations de dreg. Tit. de 1268. DOAT, t. CLXXII, fol. 41.
(chap. Ni per alegassions de dret.)
Ni par allégations de droit.
CAT. Allegacio. ESP. Alegación. PORT. Allegação. IT. Allegazione.
(chap. Alegassió, alegassions.)
5. Allegar, Alleguar, v., lat. allegare, alléguer, rapporter.
Ni pot hom ges calumpniar
Denan luy ni fals allegar.
Contricio e penas ifernals.
Ni on ne peut point accuser (injustement) devant lui ni alléguer faux.
Car so dis la Escriptura, e S. Gregori o allega. V. et Vert., fol. 97.
(chap. Ya que aixó diu la Escritura, y san Gregori u alegue.)
Car cela dit l'Écriture, et saint Grégoire le rapporte.
Part. pas. Aponctamens dessus dits et alleguats.
Chronique des Albigeois, col. 29.
Accords dessus dits et allégués.
CAT. Allegar. ESP. Alegar. PORT. Allegar. IT. Allegare. (chap. Alegá: alego, alegues, alegue, aleguem o alegam, aleguéu o alegáu, aleguen; alegat, alegats, alegada, alegades.)
6. Delegar, Deleguar, v., lat. delegare, déléguer.
Part. pas. Substantiv. Trames lo papa alqus deleguatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 210.
Le pape envoya quelques délégués.
Delegat de la meissa sea. Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 115.
(chap. Delegat de la mateixa seu; sede; sedere; La Seu de Saragossa, o la Seu d'Urgell.)
Délégué du même siége.
CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y alguns delegats vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera, en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus).
Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá Ken Follet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga o estira la garra, o les dos.)
7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.
Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.
(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades, a patades, a puntapeus, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.
ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)
L'ancien catalan avait relegació.
(N. E. Sin tilde también se encuentra en este documento: https://historia-aragon.blogspot.com/2020/01/salaris-comissaris.html – recuerden que los catalanes aún utilizaban el hoc, oc, och, òc : sí afirmativo: hasta mínimo 1505.)
sábado, 11 de julio de 2026
Taparel, Tapin, Tapi, Tapit, Tapinozis, Tara, Tardar, Tarzar, Tart, Tard
4. Tardor, s. f., lat. tardor, retard.










