champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.
Leys d'amors, fol. 140.
Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles. CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola.
(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo.
Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)
2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.
On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.
Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.
Assumptaque parabola sua, dixit... ait.
Numer., c. 23, v. 7 et 18.
Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.
Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.
Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.
Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:
Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.
Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.
Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.
Fit son discours devant tous en telles paroles.
Non vol mas paraulas auzir.
Richard de Barbezieux: Be m cuiava.
Ne veut mes paroles ouïr.
A penas pot formir
Sa paraula.
Roman de Jaufre, fol. 60.
A peine il peut fournir sa parole.
- Loi, commandement, ordre.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.
Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon.
Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers.
Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.
V. et Vert., fol. 16 et 23.
Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.
Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.
Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.
Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.
Sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Tenir sa parole.
Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.
Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles.
En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.
(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)
ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36.
ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charraire, charlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)
ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622.
ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.
Barberini, Docum. d'amore, p. 238.
ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)
9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.
Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.
V. et Vert., fol. 93.
Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.
10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.
Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.
Sage parleur fait de grandes paroles, petites.
Ben sai que li mal parlador
M' en appelaran sofridor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient.
12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.
Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.
Rimes en oire, comme... parlatoire.
(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)
13. Paraular, v., parler.
L' us paraula ties, l' autre roman.
(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
L' un parle thiois, l' autre roman.
(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)
Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.
(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)
Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.
ANC. FR. Molt parolent parfondement
Des décrez et dou testament.
L' abé parole à toz ensanble.
Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.
Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731.
Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.
Cuan crides a un etarra, terroriste, a que te apoyo políticamen, estás dixán mol cla que eres un terroriste, que es lo que son la CUP y Junts pel sí, en mayoría al parlamén de Cataluña. Ademés ñan atres grups y assossiassions catalanistes terroristes. Si tú no te consideres terrorista pero has votat a Cataluña, los que te representen sí que u son. Un español ha pogut votá a IU pero al gobern tenim al PP.
Un catalá ha pogut votá a Falange y JONS pero al gobern están estos dos partits.
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Terrorismo (por ejemplo, Terra lliure) no sólo es terrorista quien mata, en la wikipedia (modificable) hay una definición extensa. A final de este post pongo el primer párrafo.
Toda esta broza se merece un tiro en la nuca mientras se manifiestan
A veces, uno sabe de qué lado estar, simplemente viendo quiénes están del otro lado, Leonard Cohen
La lealtad entre los catalanes brilla por su ausencia desde hace tiempo, aquí tenemos a Arnaldo Otegi paseando tranquilamente por Barcelona como si no pasase nada, ya no es que no lo linchen a hostias, es que encima tenemos a los independentistas catalanes aplaudiendo a un miembro de la banda que les metio un bombazo en el Hipercor, el tío, cómo no, descojonándose en la cara de todo ellos.
El atentado de Hipercor fue una acción terrorista perpetrada por ETA el 19 de junio de 1987, que consistió en la colocación de un potente explosivo en un centro comercial de la empresa Hipercor ubicado en Barcelona, que causó la muerte de 21 personas e hirió a 45. La organización terrorista explicó en un comunicado posterior que había avisado previamente de la colocación de la bomba y que la policía no desalojó el local. // Ahora tendrá la culpa la policía, hijos de la grandísima puta vasca !
//
El terrorismo es el uso sistemático del terror para coaccionar a sociedades o gobiernos, utilizado por una amplia gama de organizaciones, grupos o individuos en la promoción de sus objetivos, tanto por partidos políticos nacionalistas y no nacionalistas, de derecha como de izquierda, así como también por corporaciones, grupos religiosos, racistas, colonialistas, independentistas, revolucionarios, conservadores y gobiernos en el poder.
Com escriu David Lozano a 'EsDiario', que es qui ha eixecat la liebre, no se veu massa preocupat al expresidén catalá a díes del pleno de investidura: "Viu a tot lujo fotenli al 'amarc' champagne y la 'freda' langosta del exili".
Carlos Puchdemón passe estos díes a la capital belga aparénmen al marge de los problemes judissials que lo acassen y desconectán de la complicada situassió política que viu Cataluña a 3 díes del primé pleno del Parlamén después de les elecsions del 21-D
Lo fugit se divertíe este cap de semana a un exclusiu restaurán de Bruselas, Carnivore Grill, que está al carré Quai aux Briques 18, a la vora de la séntrica plassa de Sainte-Catherine.
Tal y com se pot apressiá a la foto que publique en exclusiva ESdiario, lo ex mandatari catalá no s'ha estat de res an este restaurán car y lo seu menú ha sigut prinsipalmén, ademés de atres entrans, champagne (no importe que no sigue cava catalá) y una suculenta langosta.
Choque la imache gourmet de Puchdemón pensán en lo rancho carselari de cap de semana que haurán mastegat a la presó los seus compañs golpistes Oriol Junqueras, Joaquim Forn y Jordi Sánchez.
Puchi: "Lo primé que faré es enviá a España a la m..."
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle,
enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no
espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito,
acordado por el parlamento.
Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.
Lo
parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta
per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri
doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers
per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del
regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles
coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que
jatsiaab gran fraternal e cordial amor aquest
parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig
del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present
per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada
del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos
missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu
per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada
certa resposta ans per les dites coses et altres
toquantsproffit e utilitat del regne o comu be del dit
molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e
molt honorables senyors quis dihenforanslo dit
regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la
gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e
spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo
adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt
honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que
vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e
ferma no han de present
clara resposta de hoc o de no
e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sianothori que lo present parlament de la mort del senyor rey
a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament
dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda
una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre
losregnicoles dels regnes a la corona reyal
pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint
per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija
turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de
la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present
parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades
tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los
residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha
offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com
a ell se pertanga ensempsablos altres regnes e
terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus
breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e
desliberar qual es son ver rey princep e senyor
justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell
que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la
qual resposta requer lo present parlament a cascun
singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita
cedula et presa a ells e a cascun dellsliurets carta
publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
Babia (está en : a) – com Antonio Babia – Poble de León
estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»
babós (bolet), babosos, bateó, bateons
baboso, seta
babosera, baboseres
donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá
bajar
bache, baches – de bachá (baixá)
bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit : al carré pla venen blat, a Vilanova porgueres, y al carré de La Muleta, la flo de les bachilleres.
alcahuete
bachillejá, chafardejá
alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat
bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se minjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques
judías verdes
bachoquetes, bajoquetes
judías verdes pequeñas
badá, badás
agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelesás, quedás encantat
embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe
Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada
cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)
banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats
mojado, mojados
banbán, bambán
holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit.
banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) - Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra. Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá. Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres. Arena acumulada a la vora del mar. Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo. Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales. Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua. Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría
bandear las campanas
bandeja, bandejes
bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes
bandejita, bandejitas
bandera, banderes
bandera, banderas
banderilla, banderilles
banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa
banderillero, banderilleros
bando, bandos
bando, bandos
bañe (se)
se baña
bañera, bañeres
bañera, bañeras
bañet, bañets
bañito, bañitos
bañéu (no tos)
mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo.
colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos
bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana....
báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda
calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita
cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet
balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella.
bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas. Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá.
tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures
basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes
bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes
berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré
merendar
berenán (g)
merendando
berene (berená)
merienda
bereném (berená), berenám
merendamos
berénen (berená)
meriendan
berenes (berená)
meriendas
berenéu, berenáu (berená)
romper, esclafar
bereno (berená)
meriendo
berénon (berená)
romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó
Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea)
ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues
verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada
besar
besabe, besáe
besaba
besál
besarlo
besála
besarla
besáli
rota, que tiene una hernia, roto
besám
besarme
bésam !
Bésame !
besamáns
besamanos. Muestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo. Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla
besándola
besánlo
besándolo
besátos
besaros
Beseit
Beceite
beset, besets, bes, besos
besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos
broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,