Mostrando las entradas para la consulta almoina ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta almoina ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de enero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

Mitrídanes, envejós de la cortessía de Natán, anán a matál, sense conéixel, se trobe en ell. Este li diu cóm u té que fé, y después sel trobe a un bosquet, y, reconeixénlo, se avergoñix y se fa amic seu.

Cosa pareguda a un milacre los pareixíe a tots habé escoltat que un clérig haguere fet algo magnífic; pero acabanse ya la conversa de les siñores, li va maná lo rey a Filostrato que continuare; este va escomensá:

Nobles siñores, gran va sé la magnifissensia del rey de España y mol mes inaudita la del abat de Cluny, En una noveleta tos amostraré cóm un, per generosidat, a un atre que dessichabe la seua sang y lo seu espíritu, se va disposá a entregálsi y u haguere fet si aquell haguere vullgut péndrels. Es mol sert, si se pot doná fe a les paraules de algúns genovesos y de atres homens que han estat an aquelles terres, que a la part de Cata, va ñabé un home de linaje noble y ric sense comparassió, de nom Natán, que tenín una finca tocán a un camí per lo que casi obligadamen passaben tots los que desde Ponén a les parts de Lleváno de Lleván a Ponén volíen vindre, y tenín lo ánimo gran y liberal y dessichós de sé conegut per les seues obres, tenín allí mols mestres, va fé allí en poc tems construí una de les mes grans y riques mansións que may se hagueren vist, en totes les coses que eren nessessaries pera ressibí y honrá a gen noble. Y tenín mols bons criats, en festes a consevol que hi anabe o veníe fée ressibí y honrá; y tan va perseverá en esta loable costum que ya no sol al Lleván, sino al Ponén teníe fama. Y están ya carregat de añs, pero no cansat de la cortessía, va passá que va arribá la seua fama als oíts de un jove de nom Mitrídanes, de una terra no mol lluñ de la seua; este, veénse no menos ric que Natán, sentín sels de la seua fama y virtut, se va proposá o anulála en mes grans liberalidats; y fen construí una mansió pareguda a la de Natán, va escomensá a fé les mes desmedides cortessíes que may dingú habíe fet als que anaben o veníen per allí, y en poc tems se va fé mol famós. Ara be, va passá un día que, están lo jove completamen sol al pati de la seua mansió, una dona, que habíe entrat per una de les portes de la mansió, li va demaná almoina y la va tindre; y tornán a entrá per la segona porta hasta nell, la va torná a ressibí, y aixina sucessivamen hasta dotse vegades; y tornáni un atra vegada, li va di Mitrídanes: - bona dona, eres mol insistén en demaná - y no va dixá, sin embargo, de donáli una limosna. La agüeleta, sentides estes paraules, va di: - ¡Oh generosidat de Natán, qué maravillosa eres!, que per trenta dos portes que té la seua mansió, com esta, entrán y demanánli almoina, may me va reconeixe (o al menos u fée vore) y sempre ne vach tindre; y aquí no hay entrat mes que tretse y hay sigut reconeguda y empresa. Y dién aixó, sense torná mes, sen va aná.
Mitrídanes, al sentí les paraules de la agüela, com escoltá aixó de la fama de Natán u considerabe disminussió de la seua, se va enfadá y va di:

- ¡Ay, triste de mí! ¿Cuán alcansaré la generosidat de les grans coses de Natán, que no sol no lo puc superá, sino que en les coses menudetes no puc ni comparám? Me canso en vano si no lo fach desapareixe de la terra; aixó, ya que la vellesa no sel emporte, convé que u faiga yo en les meues propies mans.

Y en este ímpetu se va eixecá, sense díli a dingú la seua intensió y, montán a caball en pocs acompañáns, al cap de tres díes va arribá aon vivíe Natán; y habénlos manat als seus compañs que faigueren vore que no lo coneixíen y que se procuraren un albergue hasta que ressibigueren dell datres ordens, arribán allí al tardet y están sol, no mol lluñ de la hermosa mansió va trobá a Natán sol, sense cap roba pomposa, que estabe passejánse. Mitrídanes, que no lo va coneixe, li va preguntá si podíe díli aón vivíe Natán.
Natán alegremen li va contestá: - fill meu, dingú an esta terra pot amostrátu milló que yo, y per naixó, cuan vullgues te portaré allí. Lo jove va di que li agradaríe pero que, si podíe sé, no volíe sé vist ni conegut per Natán; a lo que Natán va di:

- Tamé faré aixó, ya que u vols aixina.

Sen va aná en Natán, que va arrencá a charrá enseguida, cap a la mansió. Allí va fé Natán pendre a un dels criats lo caball del jove, y a la orella li va maná que arreglare en tots los de la casa que dingú li diguere al jove que ell ere Natán; y aixina se va fé.
Cuan ya estáen a la mansió, va portá a Mitrídanes a una majíssima cámara aon dingú lo voríe mes que qui ell habíe triat peral seu servissi; y, fénlo honrá, ell mateix li fée compañía. Están en aixó, Mitrídanes, encara que li tinguere tanta reverensia com a un pare, li va preguntá quí ere ell; a lo que va contestá Natán:

- Soc un humilde criat de Natán, que desde la meua infansia hay anat fénme agüelet en ell, y may hay dixat de sé criat, per lo que, encara que tots los demés lo alabon tan, poc puc alabál yo. Estes paraules li van doná algunes esperanses a Mitrídanes de pugué en milló consell y en mes gran seguridat portá a efecte lo seu pervers propósit.
Natán, mol cortésmen li va preguntá quí ere ell y quín assunto lo portabe per allí, oferínli lo seu consell y la seua ajuda en lo que puguere. Mitrídanes va tardá un rato en contestá y dessidínse al remat a confiás en ell, fen un llarg rodeo o sircunloqui, li va demaná la seua paraula y después lo consell y la ajuda; y li va descubrí quí ere ell y per qué habíe vingut.
Natán, sentín lo discurs y mal propósit de Mitrídanes, mol se va enfadá al seu interió, pero sense tardá mol, en fort ánim y gesto impassible li va contestá:
- Mitrídanes, noble va sé lo teu pare y no vols desmereixe dell, tan alta empresa habén emprés com u has fet, es a di, lo sé liberal en tots; y alabo mol la enveja que tens de Natán, perque, si de estos ne ñagueren mols, lo món, que es tot miseria, pronte se faríe bo. La intensió que me has descubert sense duda permaneixerá amagada, pera la que te puc oferí un consell útil, que es este: pots vore desde aquí un bosquet al que Natán casi tots los matíns va ell sol a passejás mol rato: allí fássil te sirá trobál y féli lo que vullgues; si lo mates, pera que pugues sense impedimén torná a casa teua, has de agarrá un atre camí, lo que veus a la esquerra, que ix del bosquet; encara que está ple de brosquill, está mes prop de casa teua y per consiguién, es mes segú.

Mitrídanes, ressibida la informassió y habénse despedit Natán dell, de amagatóns als seus compañs los va fé sabé aón teníen que esperál en son demá. Después de arribá lo nou día, Natán, sense habé cambiat de intensió per lo consell donat a Mitrídanes, sen va aná sol al bosquet y se va disposá a morí. Mitrídanes se va eixecá, va pendre lo seu arco y la seua espasa, que datres armes no teníe, y puján a caball, sen va aná cap al bosquet, y desde lluñ va vore a Natán sol passejánse per nell; y volén, antes de atacál, vórel y sentíl parlá, va corre cap an ell y, agarránlo pel turbán que portabe al cap, va di:
- ¡Agüelo, estás mort!

A lo que va contestá Natán: - Entonses es que mu hay mereixcut.

Mitrídanes, al sentí la seua veu y miránlo a la cara, va vore que ere aquell mateix que lo habíe benignamen ressibit y aconsellat; per lo que de repén va desapareixe la seua rabia y la seua ira se va torná en vergoña. Aventán lluñ la espasa que pera feríl habíe desenvainat, va baixá del caball y va corre plorán a aviás als peus de Natán y díli:
- Manifestamen vech, caríssim pare, la vostra generosidat, veén que hau acudit a entregám lo vostre espíritu. Deu, mes preocupat de mí que yo mateix, me ha ubert los ulls de la inteligensia, que la puta enveja me habíe tancat; vech que ting que fé penitensia per esta errada: prenéu, pos, de mí, la venjansa que estiméu convenién pera lo meu pecat.
Natán va fé eixecá a Mitrídanes, y lo va abrassá y besá, y li va di: - fill meu, en la teua empresa, vullgues díli roína o de un atra manera, no es nessessari demaná ni otorgá perdó, perque no la vas empendre per odio, sino pera pugué sé tingut per lo milló. Viu, pos, confiat en mí, y tín per sert que no viu cap home que te vullgue tan com yo, considerán la grandesa del teu ánim que no a amassá dinés, com fan los miserables, sino a gastá los amassats se ha entregat; y no tingues vergoña de habé volgut matám pera fét famós ni cregues que yo me extraña de aixó. Los emperadós y los grandíssims reys no han aumentat los seus regnes, y per consiguién la seua fama, mes que matán no sol a un home com tú volíes fé, sino a innumerables, insendián paísos y assolán siudats; per lo que si tú, pera fét mes famós, sol volíes matám a mí, no fees res maravillós ni extrañ.

Mitrídanes, alabán la honesta excusa que Natán li trobabe, li va di que se extrañabe mol de cóm Natán habíe pogut disposás an alló y a donáli la ocasió y damún lo consell; a lo que va di Natán: - Mitrídanes, no vull que ni del meu consell ni de la meua disposissió te extraños, perque desde que soc amo de mí mateix y disposat a fé lo mateix que tú has emprés, ningú ha vingut a casa meua que yo no lo contentara en lo que podía.
Vas vindre tú dessichós de la meua vida; per lo que, al sentít solissitála, pera que no te quedares sense obríndrela, vach dessidí donátela, y pera que la tingueres aquell consell te vach doná que vach pensá que ere bo; y per naixó encara te dic y demano que, si la vols, la prengues y te quedos satisfet. Ya la hay fet aná vuitanta añs y la hay gastat en mis plaés y consols; y sé que, segóns lo curs de la naturalesa, com los passe als demés homens, poc tems ya me quede per a disfrutála; per lo que crec que es mol milló donála, com sempre hay donat y gastat los meus tessoros, que vóldrela conservá tan que contra la meua voluntat la naturalesa me la prengue. Un don menut es doná sen añs; ¿cuán sirá doná sis o vuit que me quedon pera está aquí? Prénla, pos, si vols, te rogo, perque mentres hay viscut aquí encara no hay trobat a dingú que la haigue dessichat y no sé si ne trobaré, si no la prens tú que la dessiches; y per naixó, antes de que disminuíxque lo seu valor, prénla, te u demano.
Mitrídanes, avergoñínse profundamen, va di: - No vullgue Deu que cosa tan pressiosa com es la vostra vida la prenga yo, a la que no sol no vull tráureli añs, sino que ni afegiría dels meus si puguera.

A lo que rápidamen Natán va di:

- Y si pugueres, ¿voldríes afegín? Me faríes fé en tú lo que may hay fet en dingú, es a di, pendre les seues coses, que may a dingú les hi vach pendre.

- Sí - va di de repén Mitrídanes.

- Pos - va di Natán - farás lo que te diré. Te quedarás, jove com eres, aquí a casa meua y te farás di Natán, y yo men aniré a la teua y me faré di Mitrídanes.
Entonses Mitrídanes va contestá: - Si yo sapiguera obrá tan be com vos sabéu y hau sabut, faría sense pensámu massa lo que me oferiu; pero com me pareix que les meues obres recacharíen la fama de Natán y yo no vull espentoláli a un atra persona lo que no sé lográ pera mí, no u faré.
Estos y mols atres amables raonaméns se van sentí entre Natán y Mitrídanes, y después van torná juns cap a la mansió. Natán va honrá mols díes a Mitrídanes allí, y en tot lo seu ingenio y sabiduría lo va confortá. Y al cap de un tems Mitrídanes va voldre torná a casa en lo seu acompañamén, habén vist que may podríe guañáli a Natán en generosidat.

lunes, 12 de febrero de 2024

Elambic - Emblausir

Elambic, s. m., alambic.

En vi blanc distillat per elambic.

(chap. En vi blanc destilat per alambique o alambic.)

Rec. de recettes de médecine.

En vin blanc distillé par alambic.

CAT. Alambí. ESP. Alambique. PORT. Lambique. IT. Lambicco.

Segarra, elambic, alambique, Chert

 

Electre, s. m., lat. electrum, électre, composition d'or et d'argent. Electre... al solelh, may resplan que aur ni argen.

Eluc. de las propr., fol. 187. 

Electre... au soleil, reluit plus qu'or et argent.

ANC. CAT. Electre. ESP. Electro. IT. Elettro.

 

Electuaris, s. m., électuaire. 

Uzar de electuaris confortatius.

Si purgacios ni electuaris no dono remedi.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 87. 

User d'électuaires confortatifs.

Si purgation et électuaire ne donnent remède.

CAT. Electuari. ESP. PORT. Electuario. IT. Elettuario.

2. Lectuari, Lectoari, Lactoari, s. m., électuaire.

Portet una boyssa

De lectuari.

V. de S. Honorat. 

Il porta une boîte d'électuaire.

Lactoari c'om ven tot l'an... 

D'aquest lactoari faretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Électuaire qu'on vend toute l'année... Vous ferez de cet électuaire.

Fig. Domna, metges e metzina, 

Lectoaris et enguens.

P. de Corbiac: Domna dels. 

Dame, médecin et médecine, électuaire et onguent.

ANC. FR. Je lor claim quite lor piletes... 

Lor leituaire sont molt chier.

Fables et cont. anc., t. II, p. 391. 

ANC. ESP. Sabe un lectuario à estos bien guisar. 

Poema de Alexandro, cop. 2237. 

Los muchos letuarios nobles è tan estraños (: extraños)... 

Muchos de letuarios les dan muchas de veses. 

Arcipreste de Hita, cop. 1307 et 1308.

 

Element, s. m., lat. elementum, élément.

Enquera i son tug li quatre element, 

Et eissamen hi veg la nueg e'l dia.

Gui d'Uisel: Be feira chanso. 

Encore y sont tous les quatre éléments, et j'y vois également la nuit et le jour.

Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens: Lo cel, l'aer, la terra e l'aiga eissamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments: le ciel, l'air, la terre et l'eau également.

Formet nostre senhor Dieus l'ome del plus estranh element, so es de la terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 1.

Notre seigneur Dieu forma l'homme du plus étrange élément, c'est-à-dire de la terre.

Element es una minima et simpla partida del cors elementat.

Eluc. de las propr., fol. 131.

Élément est une minime et simple partie du corps formé d'éléments. CAT. Element. ESP. PORT. IT. Elemento. (chap. Elemén, elemens.)

2. Elementar, Elemental, adj., lat. elementaris, élémentaire.

La cometa fai movemen

Segon lo cors del firmamen,

Quo fai lo fuocx elementars

El dig planeta nomnat Mars.

Brev. d'amor, fol. 37. 

La comète fait mouvement selon le cours du firmament, comme fait le feu élémentaire en ladite planète nommée Mars. 

Per calor elemental. Eluc. de las propr., fol. 116.

(chap. Per caló elemental.)

Par chaleur élémentaire.

Especia es elementals, so es literals compositios.

Leys d'amors, fol. 44. 

Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.

CAT. Elementar. ESP. PORT. Elementar, elemental. IT. Elementare. (chap. elemental, elementals.)

3. Elementar, v., composer d'éléments. 

Part. pas. Dels quatre elemens tot cors elementat ve. 

A las cauzas elementadas.

Eluc. de las propr., fol. 130 et 105. 

Tout corps composé d'éléments vient des quatre éléments.

Aux choses composées d'éléments.

ANC. ESP. Elementar. IT. Elementare.

 

Elemosina, Elimosina, s. f., lat. eleemosina, aumône.

Dava a VII paubres elemosinas...

(chap. Donabe a set pobres almoines, almoynes.)

Li faria tantas messas dire, e tantas elimosinas faria per ella.

V. de Guillaume de la Tour.

Il donnait à sept pauvres des aumônes... 

Lui ferait dire tant de messes, et ferait tant d'aumônes pour elle.

ANC. ESP. Elemosina. IT. Limosina.

2. Almosna, Almorna, s. f., aumône. 

Quant hom vei romieu

Cochat, s'almosna 'l fazia,

Honors e bes li seria.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Quand un homme voit un pélerin malheureux, s'il lui faisait aumône, honneur et bien lui serait.

- Qui adordenamens vol far almorna, a se mezeys deu comenssar.

V. et Vert., fol. 82. 

Qui avec ordre veut faire aumône, doit commencer par soi-même.

- Compassion, pitié.

Fig. D'ome, qu'es aissi conques,

Pot dompna aver almosna gran.

B. de Ventadour: Non es. 

D'homme, qui est ainsi conquis, dame peut avoir grande pitié. 

ANC. ESP. Candelas e almosnas e cantos e pregos.

Poema de Alexandro, cop. 660.

CAT. Almoyna. ANC. ESP. Almosna. ESP. MOD. Limosna. PORT. Esmola. (chap. almoina, almoyna, almoines, almoynes, aumosna, aumosnes.)

3. Almosnera, s. f., aumônière, bourse.

Vos, per fin' amor entera,

Domna, mi des vostr' almosnera, 

Don ieu vos rend cin centz merces. (cin : cinc : cinq : cinco : sing, sinc)

Folquet de Romans: Domna, ieu pren.

Vous, par pur amour entier, dame, vous me donnâtes votre aumônière, dont je vous rends cinq cents mercis.

ANC. FR. Une herbe avoit en s'aumosniere 

Qui moult ert precieuse et chiere.

Roman du Renart, t. III, p. 118. 

Li moines traist une aumosniere; 

Dix sols i ot.

Fables et cont. anc., t. I, p. 247.

4. Almornier, Almoynier, Almonier, s. m., qui demande, qui fait l'aumône, aumônier.

L'autre ve paure almoyniers

A senhor qu'il fa valensa,

Tan qu'es rics; pueys, si mestiers

Li fa, non a sovinensa.

Folquet de Lunel: E nom del paire.

L'autre vient pauvre demandeur d'aumône à seigneur qui lui fait générosité, tant qu'il est riche; puis, s'il lui fait besoin, il n'a pas souvenance.

Sapchatz que bos almorniers 

Deu almorna dar volontiers.

(chap. Sapiáu que bon almoiné deu almoina doná en voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 71. 

Sachez que bon faiseur d'aumône doit donner l'aumône volontiers.

Avenc se que sos cambriers

No 'lh fo de pres ni l' almorniers. 

Brev. d'amor, fol. 187. 

Il advint que son chambellan ne lui fut de près ni l'aumônier.

- Chargé de distribuer des aumônes.

Alcus dels sobredigs almoniers desamparaba la almonaria d'aquest testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVIII, fol. 253. 

Quelqu'un des susdits chargés de distribuer les aumônes abandonnait l'aumônerie de ce testament.

Adj. Ab la maio almoinera de la dicha gleia.

Tit. de 1276. DOAT, t. CXIII, fol. 75. 

Avec la maison aumônière de ladite église.

CAT. Almoyner. ANC. ESP. Almosnero. ESP. MOD. Limosnero. 

PORT. Esmolero. IT. Limosiniere. (chap. almoiné, almoinés, almoyné, almoynés, aumoiné, aumoinés.)

5. Almonaria, s. f., soin de distribuer des aumônes, aumônerie.

Recepio aquesta almonaria et la administracio d'aquest... testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVII, fol. 252.

Recevaient ce soin de distribuer les aumônes et l'administration de ce... testament.

6. Almornar, v., aumôner, faire l'aumône.

Nienz es dejunz senes almornar.

Sermons en prov., fol. 24.

Rien n'est le jeûne sans faire l'aumône.

ANC. ESP. Almosnar. PORT. Esmolar. IT. Limosinare.

 

Elephant, s. m., lat. elephantus, éléphant.

La elephanta va ves orient, e l' elephant la sec.

(chap. La elefanta va cap al orién, y lo elefán la seguix.)

Elephans nayscho en ela.

Eluc. de las propr., fol. 249 et 158. 

L'éléphante va vers l'orient, et l'éléphant la suit. 

Éléphants naissent en elle. 

CAT. Elefant. ESP. Elefante. PORT. Elephante, elefante. IT. Elefante.

(chap. elefán, elefans, elefanta, elefantes.)

2. Olifan, Orifan, s. m. et f., éléphant.

Atressi cum l'olifans 

Que, quan chai, no s pot levar. 

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ainsi que l'éléphant qui, quand il tombe, ne se peut relever.

Can l'orifan vol enfantar, ela vay al flum de Tigre, sobeira de India, et a la riba enfanta.

Naturas d'alcunas bestias.

Quand l'éléphante veut mettre bas, elle va au fleuve du Tigre (Tigris), souverain de l'Inde, et met bas sur la rive.

ANC. FR. De Perse i vint li olifans... 

Li oliphans qui estoit lens. 

Roman du Renart, t. IV, p. 131 et 97.

3. Elephanta, s. f., éléphante. 

Femna ni elephanta no engenro mas un filh.

Rescondo las elephantas domesjas.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 249. 

Femme et éléphante n'engendrent qu'un fils. 

Ils renferment les éléphantes apprivoisées.

4. Elephantessa, s. f., éléphante.

Bestias, que han paucas popas, engendro paucs filhs, cum femna et elephantessa. Eluc. de las propr., fol. 51.

Bêtes, qui ont peu de mamelles, engendrent peu de fils, comme femme et éléphante. IT. Elefantessa.

5. Elephantin, adj., lat. elephantinus, éléphantin, d'éléphant.

Dens elephantinas.

Eluc. de las propr., fol. 16.

Dents d'éléphant.

CAT. Elefantí. ESP. IT. Elefantino.

6. Elefancia, Elephacia, s. f., lat. elephantiasis, éléphantiasis, sorte de maladie qui rend la peau rude comme celle de l'éléphant.

Una specia es de lebrozia dita elefancia. 

De leprositat et elephacia preservativa.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 183. 

Il est une espèce de lèpre dite éléphantiasis. 

Préservative de léprosité et éléphantiasis. 

CAT. ESP. (chap. elefantiasis) Elefancia. PORT. Elephancia, elefancia. 

IT. Elefanzia.

 

Elitropia, s. f., grec *, héliotrope, sorte de pierre.

Elitropia es peyra vert.

(chap. Lo heliotropo es una pedra verda; al Decamerón en chapurriau podéu lligí una noveleta sobre esta pedra y Calandrino.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Héliotrope est pierre verte.

ESP. Heliotropio. PORT. Heliotropia. IT. Elitropia. (chap. heliotropo)

Calandrino, Bruno y Buffalmacco van per lo Muñone aball buscán lo heliotropo, una pedra mágica que te fa invissible,

2. Elytropia, s. f., grec *, héliotrope, tournesol, sorte de plante.

Elytropia es herba dita sol sequir, quar si mov siguen... movement del solelh. Eluc. de las propr., fol. 206.

Héliotrope est herbe dite suivre le soleil, car elle se meut suivant... 

le mouvement du soleil.

ESP. (como el girasol) PORT. Heliotropio. IT. Elitropia.

 

Ellebori, s. m., elleborum, ellébore. 

Ellebori val a purgar humors flegmaticas.

(chap. Lo ellebori val per a purgá humors flemátiques.)

Eluc. de las propr., fol. 206.

Ellébore vaut à purger humeurs flegmatiques.

De ellebori blanc.

Rec. de recettes de médecine. 

D'ellébore blanc.

ANC. CAT. Elebor. ESP. Eleboro. PORT. IT. Elleboro.

 

Ematiste, s. f., lat. amethystus, améthyste.

Ematiste es peyra de color ferrenca. 

(chap. L'amatista es una pedra de coló ferrós, de coló de ferro.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Améthyste est pierre de couleur de fer.

CAT. Amatista. ANC. ESP. Amatiste (MOD. Amatista). PORT. Ametysta. 

IT. Amatista.

 

Embarc, Embarg, s. m., obstacle, embarras.

Aura cert salvacio 

En Paradis, ses tot embarc.

Brev. d'amor, fol. 80. 

Il aura certainement salut en Paradis, sans aucun obstacle.

Qui aras se met en tal embarc

De sostener valor qu'a pauc non tomba. 

G. de Durfort: Quar say. 

Qui maintenant se met en tel embarras de soutenir le mérite qui peu s'en faut qu'il ne tombe.

- Embarquement.

Tots nostres embargs pagats.

Tit. de 1312. DOAT, t. XLII, fol. 142. 

Tous nos embarquements payés.

ANC. CAT. Embarg. ESP. PORT. Embargo. IT. Imbarco. (chap. Embarc, embarg; v. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen. Embargat, embargats, embargada, embargades.)

2. Embargament, s. m., embarras, empêchement.

Sens tot contrast e sens tot embargament.

Tit. de 1309. DOAT, t. CLXXIX, fol. 43. 

Sans aucune contradiction et sans aucun empêchement.

De tot embargament o torbament... contrast o embargament.

Tit. de 1418. Bordeaux, bibl. Monteil.

De tout embarras ou trouble... opposition ou empêchement.

Per alcun autre embargament manifest.

Tit. de 1284. DOAT, t. XXXVIII, fol. 74. 

Par aucun autre empêchement manifeste.

3. Embargar, v., embarrasser, empêcher.

Cant si pais, 

Embarga lo; no pot trair 

So que manja.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il se repaît, elle l'embarrasse; il ne peut avaler ce qu'il mange.

Tos temps ey paors que ns embarc 

La freoltatz.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

J'ai toujours peur que la faiblesse nous embarrasse. 

Si be m fas lonc esper, no m'embarga. 

A. Daniel: Si m fos. 

Bien que je fasse longue attente, cela ne m'embarrasse.

De nulha ren no s'esmet ni s'embarga 

Ses bon yssir.

G. de Durfort: Quar say.

Ne se mêle ni s'embarrasse de nulle chose sans bonne issue. 

Part. pas.

Iverns no m ten de chantar embargat,

Ni per estiu non suy plus voluntas. 

G. Riquier: Iverns. 

Hiver ne me tient empêché de chanter, ni par l'été je ne suis pas plus empressé. 

CAT. ESP. PORT. Embargar. (chap. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen.)

4. Desembargar, v., débarrasser. 

Delivrar o desembargar la terra.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223. 

Délivrer ou débarrasser la terre. 

CAT. ESP. PORT. Desembargar. (chap. desembargá, se conjugue com embargá.)

 

Embelic, s. m., lat. umbilicus, nombril.

Cercuit del embelic.

Trad. d'Albucasis, fol. 7. 

Contour du nombril. 

ESP. Ombligo. PORT. Embigo. IT. Ombilico

(chap. melic, melics; meligomelico al alt Aragó.)

2. Emborill, Embonilh, Enbonill, s. m., nombril.

Per lo budel del emborilh. 

(chap. Per lo budell del melic.)

Lo budels del embonilh.

Liv. de Sydrac, fol. 85 et 103. 

Par le boyau du nombril. 

Le boyau du nombril.

Tro al embonill.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Jusqu'au nombril.

3. Emborigol, s. m., nombril.

Li autre que so cabessatz tro l'enborigol, aquels son fornicadors.

Revelatio de las Penas dels inferns.

Les autres qui sont velus jusqu'au nombril, ceux-là sont fornicateurs.

 

Emblar, Enblar, v., voler, dérober, prendre, enlever.

Manthas vetz ieu cossir tan

Lairon me poirian emblar, 

Ja no sabria dir que s fan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Souvent je pense tellement que voleurs me pourraient voler, que je ne saurais dire ce qu'ils font. 

Car lai vivia ab sos lairos, 

Emblan las fedas e'ls moutos.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Car il vivait là avec ses larrons, dérobant les brebis et les moutons.

S' us paubres hom emblava un lansol, 

Laires seri' et iria cap cli.

(chap. Si un pobre home emblabe, robabe, un llansol, lladre siríe y aniríe en lo cap cacho, inclinat.)

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Si un pauvre homme enlevait un linceul, il serait voleur et irait tête baissée. 

Un bais que forsa d'amor 

Mi fetz a ma domna emblar.

P. Vidal: Pus tornatz.

Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.

Per qu'ieu l'embles un dous baisar.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Pour que je lui dérobasse un doux baiser.

Fig. Pros domna, ab un dous esguar... 

Mi venguest mon cor emblar.

P. de Maensac: Estat aurai. 

Vaillante dame, avec un doux regard... me vîntes voler mon coeur.

- S'éloigner, s'envoler, s'enfuir.

Quan m'en cuic enblar, plus mi repren. 

Aimeri de Peguilain: En amor. 

Quand je m'en pense éloigner, plus elle me reprend. 

Embleron si dels frayres, e van pres de la mar.

V. de S. Honorat. 

Ils s'éloignèrent des frères, et vont près de la mer. 

Er quan s'embla 'l fuelh del fraisse.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Maintenant quand s'envole la feuille du frêne. 

Part. pas. Que no m pogues esser emblatz. 

Passio de Maria. 

Qu'il ne me pût être dérobé.

Dic que mon cors m'es emblatz.

P. Cardinal: Ar mi puesc. 

Je dis que mon coeur m'est enlevé. 

Tota la gen morta, c'us no n'es escapatz, 

Mas ieu tant solament que m'en sey gent emblatz.

Roman de Fierabras, v. 119.

Toute la gent morte, tellement qu'un n'en est échappé, excepté moi tant seulement qui m'en suis habilement enfui.

ANC. FR. Plusieurs fois la folle femme amble l'argent à son mary pour acheter vestures. Tr. de S. Bernard, Montfaucon, Bib. bib. p. 1390. 

Dirai vos que mon cuer amblé m'a

Li douz ris et li bel oil qu'ele a.

Le Roi de Navarre, chanson 3. 

ANC. CAT. Emblar. PORT. Embellezar.

 

Emblausir, Enblauzir, v., éblouir, ébahir.

Voyez Denina, t. III, p. 21.

Part. pas. De gaug que avian eran totz emblausitz. 

Auziron tan grans cans delhs angils que totz estavan enblauzitz.

Philomena.

Ils étaient tous éblouis de la joie qu'ils avaient. 

Ils ouïrent si grands cantiques des anges, qu'ils étaient tous ébahis.

viernes, 14 de diciembre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA CUARTA.

Don Felice li enseñe a Puccio cóm guañás la benaventuransa fen una penitensia que ell sap; lo germá Puccio la fa, y don Felice, mentrestán, en la dona de Puccio se divertix.

 
Después de que Filomena, acabada la seua história, va callá, habén Dioneo en dolses paraules alabat mol lo ingenio de la Siñora y tamé la plegaria feta per Filomena al acabá, la Reina va mirá cap a Pánfilo sonrién y va di:
 
- Pos ara, Pánfilo, allarga en alguna coseta plassentera lo nostre entretenimén. Pánfilo va contestá que de bona gana, y va escomensá:
 
Segons hay sentit di, a San Brancazio vivíe un home bo y ric de nom Puccio de Rinieri, que, habénse entregat del tot a les coses espirituals, se va fé beato de ixos de San Francisco y va pendre lo nom de germá Puccio; y seguín la seua vida espiritual, com no teníe datra família que la seua dona y una criada, y no nessessitabe ocupás en cap ofissi, anabe mol a la iglesia. Y com ere un home simple y de tosca calaña, diebe los seus padrenuestros, anabe als sermons, anabe a les misses y may faltabe als cántics de laudes que cantaben los seglás; y fee dijú y se disciplinabe, y habíe corregut la veu de que ere dels flagelans. La dona, a qui quirdaben Siñora Isabetta, jove de sol vintivuit o trenta añs, fresca y hermosa y tan redoneta que pareixíe una poma golden, per la santidat del home y potsé per la vellesa estabe en molta frecuensia a dieta mol mes tems del que haguere volgut; y cuan volíe jugá en ell, lo encantat li contabe la vida de Cristo o los sermons de fray Anastasio o los plos de la Magdalena o atres coses paregudes.

Va torná an este tems de París un flare de nom don Felice, del convén de San Brancazio, que ere bastán jove y hermós en persona, y de agut ingenio y de profunda siensia, en lo que fray Puccio se va lligá en estreta amistat. Y com ell totes les seues dudes les hi ressolvíe, y ademés, habén conegut la seua condissió, se li mostrabe santíssim, va escomensá lo germá Puccio a portál algunes vegades a casa y a donáli de diná y sopá, segons veníe al cas; y la dona tamé, per amor de fray Puccio, se habíe fet a la seua compañía y de bona gana li fée los honors. continuán, pos, lo flare les visites a casa de fray Puccio y veén a la dona tan fresca y redoneta, sen va doná cuenta de quina ere la cosa de la que mes careixíe; y va pensá si no podríe, per a tráureli faena a fray Puccio, suplílay ell. Y tiránli mirades una y un atra vegada, astutamen, tan va fé que li va ensendre a la seua men aquell mateix dessich que ell teníe; del que habénse apersebut lo flare, tan pronte com va pugué va parlá en ella de los seus dessichos. Pero encara que la trobare ben disposada a rematá lo assunto, no podíe trobá lo modo, perque ella de cap puesto del món se fiabe per a está en lo flare mes que a casa seua; y a la casa no se podíe perque lo germá Puccio no eixíe may de la siudat. Lo flare teníe gran pena; y después de mol cavilá se li va ocurrí un modo de podé está en la dona a la seua casa sense sospeches, encara que lo germá Puccio allí estiguere. 


Un día li va di al germá Puccio. 

- Ya men hay donat cuenta moltes vegades, germá Puccio, de que lo teu mes gran dessich es arribá a sé san, segóns me pareix, vas per un camí massa llarg cuan ña un atre mol mes curt, que lo Papa y los seus atres prelats lo saben y lo fiquen en práctica, y no volen que se divulgo perque lo orden clerical, que la mayoría viuen de ermoña (limosna, almoina) se desfaríe. Pero com eres amic meu y me has honrat mol, si yo creguera que no lay diríes a dingú al món, y vullgueres seguíl, tel enseñaría. 

Lo germá Puccio, dessichán aquella cosa, primé va escomensá a rogáli en grandíssimes instansies que lay enseñare y después a juráli que may lay diríe a dingú, afirmán que se ficaríe a fé lo que li diguere.
 
- Ya que aixina mu prometixes - va di lo flare - te la explicaré. Tens que sabé que los sans doctós sostenen que qui vol arribá a benaventurat té que fé la peniténsia que sentirás; pero enténu be: no dic que después de la peniténsia no sigues tan pecadó com eres, pero passará que los pecats que has fet hasta la hora de la peniténsia estarán purgats y per nella perdonats y los que faigues después no se escriurán per a la teua condenassió sino que sen anirán en l´aigua beneita com ara fan los venials. Lo home té que confesás dels seus pecats cuan va a escomensá la peniténsia, y después de alló té que escomensá un dijú y una abstinensia grandíssima, que convé que duro coranta díes, als que té que abstindres no ya de atres dones sino de tocá a la seua propia. Y ademés de aixó, tens que tindre a casa algún puesto aon per la nit pugues vore lo sel, y cap a la hora de completes anáten an este puesto; y tíndre allí un tauló mol ample colocat de manera que, están de peu, pugues apoyá los riñons an ella y, en los peus an terra, extendre los brassos en creu; y si los vols apoyá an algún clau pots féu; y de esta manera, mirán al sel, has de está sense móuret gens hasta maitines. Y si fores lletrat te convendríe an este tems di sertes orassions que te donaré; pero com no u eres tens que resá tressens parenostres en tressentes avemaríes y alabanses a la Trinidat, y mirán al sel tíndre sempre a la memória que Déu ha sigut lo creadó del sel y de la terra, y la passió de Cristo están de la mateixa manera en que va está ell a la creu. Después, al tocá maitines, pots si vols anáten, y aixina vestit tombát al llit y dormí; y al matí siguién tens que aná a la iglesia y sentí allí per lo menos tres misses y di sincuanta padrenuestros en atres tantes avemaríes y, después de aixó, en sensillés fé algúns dels teus negossis si ne tens algún que fé, y después diná y aná de véspres a la iglesia y di sertes orassións que te donaré escrites, sense les que no se pot passá, y después a torná a lo dit abáns. Y fen aixó, com yo hay fet, espero que al acabá la peniténsia sentirás la maravillosa sensassió de la beatitut eterna, si la has fet en devossió.

Lo germá Puccio va di entonses:
 
- Aixó no es cosa massa pesada ni massa llarga, y té que pugués fé bastán be; y per naixó vull escomensá lo domenge en nom de Déu.
 
Y separánse de ell y anánsen a casa, en llissensia per a féu, a la seua dona lay va contá tot. La dona u va entendre mol be, per alló de estás coto hasta lo matí sense moures, va vore qué volíe di lo flare, pel que, pareixénli bon invento, li va di que de aixó y de consevol atre be que li faiguere a la seua alma, estabe ella contenta; y que, per a que Déu faiguere la seua peniténsia profitosa, volíe en ell fé dijú, dichuná, pero lo demés no.
Habén quedat, pos, de acuerdo, arribat lo domenge, lo germá Puccio va escomensá la seua peniténsia, y lo siñó flare, habénse ficat de acuerdo en la dona, a una hora a la que no podíe sé vist, la mayoría de les nits veníe a sopá en ella, portán sempre en ell bons manjars y begudes; después, se gitáe en ella hasta la hora de maitines, a la que, eixecánse, sen anabe, y lo germá Puccio tornáe al llit. Lo cuarto que lo germá Puccio habíe triat per a cumplí la seua peniténsia estáe a la vora de la alcoba aon se gitáe la dona, y només estabe separat de ella per una paret mol primeta; pel que, retossán lo siñó flare en massa brío en la dona y ella en ell, li va pareixe al germá Puccio sentí una tremoló del terra de la casa; pel que, habén ya dit sen de los seus padrenuestros, fen una pausa, va cridá a la dona sense moures, y li va preguntá qué fée. La dona, que ere ingeniosa, potsé cabalgán entonses en la bestia de San Benito o la de San Juan Gualberto, va contestá: 
 
San Juan Gualberto
San Juan Gualberto
 

- ¡A fe, home, que me menejo tot lo que puc!
 
Va di entonses lo germá Puccio:
 
- ¿Cóm que te meneges? ¿Qué vol di aixó de meneját?
 
La dona, enriénsen, com ere espabilada y valenta, y perque potsé teníe motiu de riure, va contestá: 

- ¿Cóm, no sabéu lo que vull di? Pos yo u hay sentit di mil vegades:
«Qui per la nit no sope, tota la nit se sorolle».
 
Se va creure lo germá Puccio que lo dijú, que en ell fingíe fé, ere la raó de no podé dormí, y que per naixó se sorollabe al llit; pel que, de bona fe, va di: 

- Dona, ya te u hay dit: «No desdichunos»; pero ya que u has volgut fé no pensos en alló; pensa en descansá; que dones tantes voltes al llit que u fas tremolá tot. 

Va di entonses la dona:
 
- No tos amoinéu, no; be sé lo que me fach; féu be lo vostre que yo faré be lo meu si puc. Va callá entonses, pos, lo germá Puccio y va torná als seus padrenuestros, y la dona y lo siñó flare desde aquella nit, fen colocá un llit a un atra part de la casa, allí mentres durabe lo tems de la peniténsia del germá Puccio en grandíssima festa se estaben; y a un tems colabe lo flare y la dona tornáe al seu llit, y als pocs instans de la seua peniténsia veníe an ella lo germá Puccio. Continuán, pos, de este modo lo germá la penitensia y la dona en lo flare lo seu gust, moltes vegades fen broma li va di:
 
- Tú li fas fé una penitensia al germá Puccio que mos ha fet guañá a natros lo paraísso. Y pareixénli a la dona que li anabe be, tan se va afissioná a les minjades del flare, que habén sigut pel home mol tems tinguda a dieta, después de acabás la peniténsia del germá Puccio, va trobá lo modo de alimentás en ell a un atre puestet, y en discressió mol tems en ell va pendre lo seu plaé.


jornada tersera, novela quinta

viernes, 15 de marzo de 2024

Fortuna - Fraissher

Fortuna, s. f., lat. fortuna, fortune.

Los bes de fortuna que son coma nient.

Dona fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Doña, la dona fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 32 et 29.

Les biens de fortune qui sont comme rien.

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Loc. Tot atressi com fortuna de ven,

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir.

P. Cardinal: Tot atressi.

Tout ainsi comme coup de vent qui trouble la mer et fait fuir les poissons.

CAT. ESP. PORT. IT. Fortuna. (chap. Fortuna, fortunes; sort, sorts; fortuna de dinés; marca de tabaco. Desideri Lombarte va escriure algo paregut an aixó: cuan passe la fortuna estic dormín... No sé quína marca de sigarros fumáe. Ya diuen que lo fumá, mate. Lo naixe tamé.)

Desideri Lombarte, fumán, Peñarroya, Peñarroija, Pena-Roja, Penarroija, Tastavins; Fortuna

2. Fortunar, v., lat. fortunare, fortuner, rendre heureux, favoriser, combler de biens.

Part. pas. Lo qual es ben savi e ben fortunat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 77.

Lequel est bien sage et bien heureux.

Per conjunctio de la luna ab planetas fortunadas.

De totz bes... so fortunadas et plenas. 

Eluc. de las propr., fol. 117 et 170. 

Par conjonction de la lune avec planètes fortunées.

De tous biens... sont comblées et pleines.

ANC. FR. L'Inde pourtant ne pense 

Te veincre; car les dieux 

D'une autre récompense 

Te fortunent bien mieux.

Ronsard, t. 1, p. 410. 

Nature t'a de ses dons fortuné.

Forcadel, Épigrammes, p. 177.

ANC. ESP. Fortunar. IT. Fortunare.

3. Infortunat, adj., lat. infortunatus, infortuné, malheureux, défavorable.

Per conjunctio de la luna ab planetas fortunadas... et per conjunctio ab infortunadas. Eluc. de las propr., fol. 117.

Par conjonction de la lune avec planètes fortunées... et par conjonction avec infortunées.

CAT. Infortunat. ESP. Infortunado. IT. Infortunato. (chap. infortunat, infortunats, infortunada, infortunades; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

 

Fotre, v., lat. futuere, coïter, se livrer à l'acte de la copulation. 

Lo fotaire es tan de fotre angoxos.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelicer. 

Le coïteur est tellement angoisseux de coïter. 

Tomás Bosque; Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí

Part. pas. Entro que pro fotut agues.

(chap. Hasta que haguera fotut o futut prou; chulá, fotre, follá, cardá, fótrela a dins, enterrá la nutria, com diu lo comandán Lara, embutí al dimoni al infern, etc.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Jusqu'à ce que j'eusse assez coïté.

IT. Fottere. (chap. Fotre: fótego, fots, fot, fotem, fotéu, foten; fotut, fotuts, fotuda, fotudes; futut, fututs, futuda, futudes; follat, follats, follada, follades; chulat, chulats, chulada, chulades.)

2. Fotaire, s. m., coïteur, qui jouit d'une femme.

Lo fotaire es tan de fotre angoxos.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelicer. 

Le coïteur est tellement angoisseux de coïter.

(chap. Fotedó, chuladó, folladó, cardadó; fotedora, chuladora, folladora, cardadora.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, quína grassia que fa lo catalaniste

 

Fozil, s. m., du lat. focillare, fusil.

Port la peir' e l' esc' e 'l fozill.

Marcabrus: Lo vers comens.

Je porte la pierre et l'amorce et le fusil.

Qui de fort fozil

Non vol cotel tochar.

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. 

Qui de fort fusil ne veut frotter couteau.

Fig. Ill clerc son li

Cotz e fozill.

Paulet de Marseille: L'autr'ier. 

Les clercs lui sont pierre et fusil.

E m sent feritz d' un tal fozil,

D'on nueg e jorn mi apilh.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Et je me sens frappé d'un tel fusil, d'où nuit et jour je me soutiens.

ANC. CAT. Focil. ESP. (Pedernal, piedra de fusil) PORT. Fusil. IT. Fucile. 

(chap. Pedra cuarzo, per a ensendre, trau purnes o chispes. Después se va fé aná la mecha, mechero, en una pedra com les que encara veém als mecheros de gas.)

Mechero, mecha, ensendre, chisquero

 

Frachurar, Fraiturar, v., être indigent, manquer.

Autras m'en faran fraiturar.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu' a. 

Autres m'en feront manquer.

Part. prés. Qui dona a prueyme frachuran,

Almorna dona.

(chap. Qui done al prójimo nessessitat, almoina done.)

Brev. d'amor, fol. 62. 

Qui donne au prochain indigent, donne aumône.

ANC. CAT. Freturar, Freyturar.

2. Frachura, Fraitura, s. f., manquement, disette.

Per fraitura d' aiga son ab lui acordat.

Guillaume de Tudela. 

Sont accordés avec lui par disette d'eau.

De tot be frachura e carestia.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

De tout bien disette et cherté. 

CAT. Fretura.

3. Frachuros, adj., indigent, souffreteux.

Om al enemic frachuros,

Que a fam, deu dar que manjar.

Brev. d'amor, fol. 68.

A l'ennemi souffreteux, qui a faim, on doit donner de quoi manger.

Substantiv. Partis lo als frachuros que moron de fam. V. et Vert., fol. 77.

(chap. Lo partix als nessessitats, indigens que se moren de fam – com lo pressidén de la Ascuma, Juaquinico Monclús.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús

Partage-le aux indigents qui meurent de faim

ANC. CAT. Freturos.

4. Sofranher, Sofraigner, v., manquer, faire faute.

Ja vilan non deu hom planher 

Si 'l vetz bras o camba franher

Ni ren de sos obs sofranher.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

Jamais on ne doit plaindre vilain si on le voit se casser bras ou jambe et manquer de quelque chose de ses besoins.

Ren no m sofraing,

Sol qu'amor no m sofraigna.

Aimeri de Peguilain: En amor. 

Rien ne me manque, pourvu qu'amour ne me manque pas.

Part. pas.

Nuls bos pretz no l'es en re sofraitz.

E. Cairel: Lo rossinhols.

Nul bon mérite ne lui est en rien manqué.

5. Sofracha, Sofrancha, s. f., manque, disette, dénuement, pénurie.

Quar aissi s pert ad estros, 

Per sofracha d'omes bos, 

Aquest segle ves totz latz.

G. Anelier de Toulouse: Ar faray.

Car ainsi ce monde se perd entièrement du tous côtés, par pénurie d'hommes bons. 

Per sofracha de bes temporals. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Par dénuement de biens temporels. 

Fig. Sabers no m fai sofracha 

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Savoir ne me fait manque pour faire un nouveau sirvente.

ANC. FR. Grant sofrete a de pain d'avaine. 

Roman de la Rose, v. 10198. 

Mès de ce ont trop grant souffrete

Qu'il ne se pueent solacier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 171. 

Car de viande aveient sofreite.

Marie de France, t. II, p. 77. 

Con cil qui avoit grant soufraite.

Roman du Renart, t. I, p. 241.

6. Sofrachilla, s. f., dénuement, misère.

Quan ve a la sofrachilla.

B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan. 

Quand vient au dénuement.

7. Sofrachos, Sofraitos, adj., souffreteux, pauvre, privé de. 

Mas ges los paubres sofrachos 

No seran per els sebelitz.

P. Cardinal: Quan vey lo segle. 

Mais les pauvres souffreteux ne seront point ensevelis par eux.

Fig. La caytiva doloyrosa,

D'amic e d'aver sofrachosa.

V. de S. Honorat. 

La chétive affligée, pauvre d'ami et d'avoir. 

Sofraitos de coratge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Pauvre de coeur. 

ANC. FR. Jugement del soffraitus e venjance des poures.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 139. 

Tant fusse d'argent sofreitoz.

Tu ne seras jà sofretos 

De rien.

Roman du Renart, t. II, p. 214 et 137. 

Son armée fort afoiblie et souffreteuse de toutes choses.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

D'aidier ce poure souffreteux.

Charles d'Orléans, p. 134.

Sauvant les vies misérables 

Des povres soufreteux.

Clément Marot, t. IV, p. 298.

 

Fradel, Fradelh, Fraidel, adj., scélérat, ignoble, impie, infâme.

Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista, catalanista, imbécil, aragonés; Fradel, Fradelh, Fraidel, adj., scélérat, ignoble, impie, infâme.

Aital lairon fraidel.

Giraud de Borneil: Lo doutz chant. 

De tels infâmes voleurs.

Una puta gens fradelha.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es. 

Une gent dévergondée scélérate. 

Aquilh gens fradelha.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Cette gent scélérate.

Subst. S'us fradels partitz de lei... 

No fosso.

G. Pierre de Casals: Ar m' es. 

Si quelques impies séparés de la loi... ne fussent.

2. Fraidit, adj., infâme, vil, misérable.

En fan essais fraiditz. 

Guillaume de Montagnagout: Non an tan. 

En font essais infâmes. 

Subst. Plus que serps de sicomor

M'en deslong per un fals fraiditz. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu'em. 

Pour un faux misérable, je m'en éloigne plus que serpent de sycomore.

3. Frairin, adj., vil, misérable, odieux, méprisable, mauvais.

Per conseill d'omes frairis.

Marcoat: Mentre m'obri. 

Par conseil d'hommes méprisables. 

Mas la semensa frairina 

Geta malvatz fruch, quan grana.

Marcabrus: Per l'aura freida. 

Mais la vile semence jette mauvais fruit, quand elle graine. 

Fig. Tot tos afars es niens,

Peire Raimon, e 'l sens frairis.

T. de B. de Gourdon et de P. Raimond: Tot tos.

Pierre Raimond, toute ton affaire est néant, et le sens méprisable.

Vostr' amor frairina.

T. de Bernard et de Gaucelm: Gausselm.

Votre amour misérable.

ANC. FR. Ne de cuer povres ne frarins, 

Ne blastengiers de ses voisins. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 207. 

Tant com il ont le froit éu, 

Et le tens divers et frarin.

Roman de la Rose, v. 69.

La lasse dame, la frarine. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 56.

Artur Quintana Font, catalá, catalanista

 

Fragellar, v., babiller.

Qui qu'en frima ni en fragel.

Pierre d'Auvergne: A vieill trobar.

Qui que ce soit qui en critique et en babille.

Fraire, Fratre, s. m., lat. fratrem, frère. 

Si com Abels e son fraire.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

Ainsi comme Abel et son frère.

Totz temps es ver qu' el laire 

Cuida tuit sian sei fraire.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

En tout temps il est vrai que le larron pense que tous soient ses frères.

Fig. Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen. 

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté.

Si los agachons que trobaras al pe del terme non eron fraires.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 2.

Si les témoins que tu trouveras au pied du terme n'étaient pas frères.

- Religieux, frère d'un couvent. 

Los fraires menors 

En son en grans blasmors.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Les frères mineurs en sont en grands blâmes. 

Li fraire del covent. V. de S. Honorat. 

fradre, fradra, 842, serments, homenaches, proto chapurriau, juramens

(chap. Los flares del convén; flare, flares : germá, germans), la forma de flare mes antiga en proto chapurriau es fradre, fradra, que se trobe al añ 842, als juramens, sagramens, homenaches, serments de Estrasburgo, a la actual Fransa.)

Les frères du couvent.

Blas Flare, Black Friday

Ce mot était employé familièrement et amicalement.

Folques lhi a dih: “No fassatz, fraire

Quar lo reis es tos senher e tos compaire.” 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Foulques lui a dit: “Ne faites pas, frère, car le roi est ton seigneur et ton compère.”

Fe que dei a Deu, bel fratre.

Guillaume de la Tour: Unas doas. 

Foi que je dois à Dieu, beau frère.

- Signe du zodiaque.

Del ter signe m' es veiayre 

Que es nomnat li duy fraire.

Brev. d'amor, fol. 27. 

Du troisième signe il m'est avis qu'il est nommé les deux frères.

ANC. ESP.

Fradre, disso, tue cosa asmela bien contada.

Los fradres de la casa. 

V. de San Millán, cop. 85 et 351. 

ANC. CAT. Frare. ESP. MOD. Fraile. IT. Frate. (chap. Flare, flares.)

2. Frar, s. m., frère.

Fetz li tot lo comtat recobrar 

De Ventamilha, que devia tornar 

A Jacobina per la mort de son frar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Vous lui fîtes recouvrer tout le comté de Vintimille, qui devait retourner à Jacobine par la mort de son frère.

3. Frai, s. m., frère.

Li autre frais del temple.

Li frais del temple respondio.

Dels frais del temple.

Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.

Les autres frères du temple.

Les frères du temple répondaient.

Des frères du temple.

CAT. Fra. ESP. MOD. (chap.) Fray. PORT. Frei, frey. IT. Frà.

4. Fratuel, s. m., lat. fratruelis, neveu du côté de frère, fils de frère.

Avia usurpat l' emperi de son fratuel.

Laicet lo reaume a son fratuel Childebert

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120 et 77.

Avait usurpé l'empire de son neveu du côté de frère.

Laissa le royaume à son neveu du côté de frère Childebert.

5. Fraternitat, s. f., lat. fraternitatem, fraternité.

Natural fraternitat.

Brev. d'amor, fol. 133. 

Fraternité naturelle. 

Nostra fraternitat humilment vos requier. V. de S. Honorat. 

Notre fraternité vous demande humblement. 

Cant hom requier ad un abbat lo pa e l'ayga de son monestier, homs demanda essems la fraternitat e la companhia.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand on requiert à un abbé le pain et l'eau de son monastère, on demande ensemble la fraternité et la compagnie.

CAT. Fraternitat. ESP. Fraternidad. PORT. Fraternidade. IT. Fraternità, fraternitate, fraternitade. (chap. Fraternidat, fraternidats; germanó, germanós.)

6. Frairesca, s. f., part, portion de frère.

Sol que el non lais a negun meins ne la falcidia, so es de la tersa part de sa frairesca. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

Pourvu qu'il ne laisse à nul moins de la falcidie, c'est-à-dire de la troisième partie de la part de frère.

De la frairesca que era avenguda ni podia escazer a Na Gailharda, ma seror. Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 26. 

De la part de frère qui était advenue et pouvait échoir à dame Gaillarde, ma soeur. 

ANC. CAT. Fraresca.

7. Frayral, adj., fraternel.

No demanda res els bens payrals e frayrals.

Tit. de 1232. DOAT, t. L, fol. 95. 

Ne demande rien aux biens paternels et fraternels.

8. Frairenal, adj., fraternel. 

Corrump la frairenal netceira. Trad. de Bède, fol. 47.

Corrompt l'ignorance fraternelle.

9. Fraternal, adj., du lat. fraternus, fraternel.

La fraternal concordia. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. La fraternal concordia.)

La concorde fraternelle.

ANC. FR. La biauté et l'honnour fraternal.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 262.

CAT. ESP. PORT. Fraternal. IT. Fraternale. (chap. Fraternal, fraternals.)

10. Confraire, Cofraire, s. m., confrère, associé, compagnon.

Moillerat, per saint Ylaire, 

Son d'una foldat confraire.

Marcabrus: Al son. 

Les mariés, par saint Hilaire, sont confrères d'une même folie.

An portels, tras lor repaire, 

Per on entran li cofraire 

Vergonhos, can van cofessar.

B. Carbonel: Tans ricx.

Ont guichets, derrière leur demeure, par où entrent les confrères honteux, quand ils vont se confesser.

Los confrayres e confrayressas de Sanct Esperit.

Statuts de la confr. du S.-Esprit.

Les confrères et confréresses de Saint-Esprit.

CAT. Confrare. ANC. ESP. Confrade. ESP. MOD. Cofrade. PORT. Confrade. IT. Confrate. (chap. Conflare, conflares.)

11. Confrairessa, s. f., confréresse.

Ordenat que entre los confrayres e confrayressas aura bona pax e concordia. Statuts de la confr. de S. Joseph à Toulouse.

Ordonné qu'entre les confrères et confréresses aura bonne paix et concorde.

Seran tengutz totz los confraires et confrairessas.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Seront tenus tous les confrères et confréresses.

12. Confrairia, s. f., confrérie, association.

Aver ajostar non es paradis, 

Ans comandet Dieus qu'on lo departis 

Tot per confrairia.

Le Moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesse n'est point paradis, mais Dieu commanda qu'on la partageât toute par confrérie. 

Quar d' autras confrayrias ha en la villa.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174. 

Car il y a d'autres confréries en la ville.

ANC. ESP.

Meter algun destorbo en esta confreria. 

Poema de Alexandro, cop. 316. 

CAT. Confraria. ESP. MOD. Confradia (cofradía). PORT. Confraria.

(chap. Cofradía, cofradíes; conflaría, conflaríes.)

13. Confraternitat, s. f., confraternité. 

Que haian confraternitat entre lor. 

(chap. Que tinguen confraternidat entre ells.)

Leys. d'amors, fol. 13. 

Qu'ils aient confraternité entre eux.

CAT. Confraternitat. ESP. Confraternidad. PORT. Confraternidade. 

IT. Confraternità, confraternitate, confraternitade.

 

Fraisier, s. m., du lat. fragum, fraisier, plante.

De fraisier me fazia semblar vim.

Rambaud d'Orange: Ancmais.

De fraisier me faisait sembler osier.

(chap. Fresera, freseres; fresa, freses; Fraga; fraula en valensiá antic.)

 

Fresera; fresa, freses; Fraga; fraula en valensiá antic

 

Fraisse, Frayshe, Fraisne, s. m., lat. fraxinus, frêne.

Quan la bruna bisa branda

De la forest fraisses e faus.

G. Adhemar: Quan la bruna.

Quand la brune bise brandit frênes et hêtres de la forêt.

Fraishe val a far hastas.

Eluc. de las propr., fol. 207. 

Frêne vaut à faire lances. 

Bona asta de fraisne.

Guillaume de Tudela. 

Bonne lance de frêne.

CAT. Frexe. ESP. Fresno. PORT. Freixo. IT. Frassino.

(chap. Fresno, fresnos; La Fresneda, Matarraña. Los catalanistes volen que se digue La Freixneda, per la freixa, que es justamen la paraula que Raynouard no fique. Dingú del poble ni dels voltans li diu aixina, menos los cuatre sabocs aragonesos catalanistes, per ejemple Julio o Juli Micolau, lo gosset de Quintaneta y Fuentecica. Se pot triá entre fraisse, frayshe, fraisne, fraissher, fresno, frexe, freixo, frassino, fraxinus, frêne. Se ha de pará cuenta en los que están fen toponimies per Aragó, perque són uns ignorans catalanistes. Per ejemple, Juan Luis Camps Joan, de Queretes.)

Juan Luis Camps Joan, menudet

2. Fraissher, s. m., frêne.

Ab grossa asta de fraissher.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Avec grosse lance de frêne.

fraisse, frayshe, fraisne, fraissher, fresno, frexe, freixo, frassino, fraxinus, frêne, La Fresneda