Mostrando las entradas para la consulta almoina ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta almoina ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de enero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

Mitrídanes, envejós de la cortessía de Natán, anán a matál, sense conéixel, se trobe en ell. Este li diu cóm u té que fé, y después sel trobe a un bosquet, y, reconeixénlo, se avergoñix y se fa amic seu.

Cosa pareguda a un milacre los pareixíe a tots habé escoltat que un clérig haguere fet algo magnífic; pero acabanse ya la conversa de les siñores, li va maná lo rey a Filostrato que continuare; este va escomensá:

Nobles siñores, gran va sé la magnifissensia del rey de España y mol mes inaudita la del abat de Cluny, En una noveleta tos amostraré cóm un, per generosidat, a un atre que dessichabe la seua sang y lo seu espíritu, se va disposá a entregálsi y u haguere fet si aquell haguere vullgut péndrels. Es mol sert, si se pot doná fe a les paraules de algúns genovesos y de atres homens que han estat an aquelles terres, que a la part de Cata, va ñabé un home de linaje noble y ric sense comparassió, de nom Natán, que tenín una finca tocán a un camí per lo que casi obligadamen passaben tots los que desde Ponén a les parts de Lleváno de Lleván a Ponén volíen vindre, y tenín lo ánimo gran y liberal y dessichós de sé conegut per les seues obres, tenín allí mols mestres, va fé allí en poc tems construí una de les mes grans y riques mansións que may se hagueren vist, en totes les coses que eren nessessaries pera ressibí y honrá a gen noble. Y tenín mols bons criats, en festes a consevol que hi anabe o veníe fée ressibí y honrá; y tan va perseverá en esta loable costum que ya no sol al Lleván, sino al Ponén teníe fama. Y están ya carregat de añs, pero no cansat de la cortessía, va passá que va arribá la seua fama als oíts de un jove de nom Mitrídanes, de una terra no mol lluñ de la seua; este, veénse no menos ric que Natán, sentín sels de la seua fama y virtut, se va proposá o anulála en mes grans liberalidats; y fen construí una mansió pareguda a la de Natán, va escomensá a fé les mes desmedides cortessíes que may dingú habíe fet als que anaben o veníen per allí, y en poc tems se va fé mol famós. Ara be, va passá un día que, están lo jove completamen sol al pati de la seua mansió, una dona, que habíe entrat per una de les portes de la mansió, li va demaná almoina y la va tindre; y tornán a entrá per la segona porta hasta nell, la va torná a ressibí, y aixina sucessivamen hasta dotse vegades; y tornáni un atra vegada, li va di Mitrídanes: - bona dona, eres mol insistén en demaná - y no va dixá, sin embargo, de donáli una limosna. La agüeleta, sentides estes paraules, va di: - ¡Oh generosidat de Natán, qué maravillosa eres!, que per trenta dos portes que té la seua mansió, com esta, entrán y demanánli almoina, may me va reconeixe (o al menos u fée vore) y sempre ne vach tindre; y aquí no hay entrat mes que tretse y hay sigut reconeguda y empresa. Y dién aixó, sense torná mes, sen va aná.
Mitrídanes, al sentí les paraules de la agüela, com escoltá aixó de la fama de Natán u considerabe disminussió de la seua, se va enfadá y va di:

- ¡Ay, triste de mí! ¿Cuán alcansaré la generosidat de les grans coses de Natán, que no sol no lo puc superá, sino que en les coses menudetes no puc ni comparám? Me canso en vano si no lo fach desapareixe de la terra; aixó, ya que la vellesa no sel emporte, convé que u faiga yo en les meues propies mans.

Y en este ímpetu se va eixecá, sense díli a dingú la seua intensió y, montán a caball en pocs acompañáns, al cap de tres díes va arribá aon vivíe Natán; y habénlos manat als seus compañs que faigueren vore que no lo coneixíen y que se procuraren un albergue hasta que ressibigueren dell datres ordens, arribán allí al tardet y están sol, no mol lluñ de la hermosa mansió va trobá a Natán sol, sense cap roba pomposa, que estabe passejánse. Mitrídanes, que no lo va coneixe, li va preguntá si podíe díli aón vivíe Natán.
Natán alegremen li va contestá: - fill meu, dingú an esta terra pot amostrátu milló que yo, y per naixó, cuan vullgues te portaré allí. Lo jove va di que li agradaríe pero que, si podíe sé, no volíe sé vist ni conegut per Natán; a lo que Natán va di:

- Tamé faré aixó, ya que u vols aixina.

Sen va aná en Natán, que va arrencá a charrá enseguida, cap a la mansió. Allí va fé Natán pendre a un dels criats lo caball del jove, y a la orella li va maná que arreglare en tots los de la casa que dingú li diguere al jove que ell ere Natán; y aixina se va fé.
Cuan ya estáen a la mansió, va portá a Mitrídanes a una majíssima cámara aon dingú lo voríe mes que qui ell habíe triat peral seu servissi; y, fénlo honrá, ell mateix li fée compañía. Están en aixó, Mitrídanes, encara que li tinguere tanta reverensia com a un pare, li va preguntá quí ere ell; a lo que va contestá Natán:

- Soc un humilde criat de Natán, que desde la meua infansia hay anat fénme agüelet en ell, y may hay dixat de sé criat, per lo que, encara que tots los demés lo alabon tan, poc puc alabál yo. Estes paraules li van doná algunes esperanses a Mitrídanes de pugué en milló consell y en mes gran seguridat portá a efecte lo seu pervers propósit.
Natán, mol cortésmen li va preguntá quí ere ell y quín assunto lo portabe per allí, oferínli lo seu consell y la seua ajuda en lo que puguere. Mitrídanes va tardá un rato en contestá y dessidínse al remat a confiás en ell, fen un llarg rodeo o sircunloqui, li va demaná la seua paraula y después lo consell y la ajuda; y li va descubrí quí ere ell y per qué habíe vingut.
Natán, sentín lo discurs y mal propósit de Mitrídanes, mol se va enfadá al seu interió, pero sense tardá mol, en fort ánim y gesto impassible li va contestá:
- Mitrídanes, noble va sé lo teu pare y no vols desmereixe dell, tan alta empresa habén emprés com u has fet, es a di, lo sé liberal en tots; y alabo mol la enveja que tens de Natán, perque, si de estos ne ñagueren mols, lo món, que es tot miseria, pronte se faríe bo. La intensió que me has descubert sense duda permaneixerá amagada, pera la que te puc oferí un consell útil, que es este: pots vore desde aquí un bosquet al que Natán casi tots los matíns va ell sol a passejás mol rato: allí fássil te sirá trobál y féli lo que vullgues; si lo mates, pera que pugues sense impedimén torná a casa teua, has de agarrá un atre camí, lo que veus a la esquerra, que ix del bosquet; encara que está ple de brosquill, está mes prop de casa teua y per consiguién, es mes segú.

Mitrídanes, ressibida la informassió y habénse despedit Natán dell, de amagatóns als seus compañs los va fé sabé aón teníen que esperál en son demá. Después de arribá lo nou día, Natán, sense habé cambiat de intensió per lo consell donat a Mitrídanes, sen va aná sol al bosquet y se va disposá a morí. Mitrídanes se va eixecá, va pendre lo seu arco y la seua espasa, que datres armes no teníe, y puján a caball, sen va aná cap al bosquet, y desde lluñ va vore a Natán sol passejánse per nell; y volén, antes de atacál, vórel y sentíl parlá, va corre cap an ell y, agarránlo pel turbán que portabe al cap, va di:
- ¡Agüelo, estás mort!

A lo que va contestá Natán: - Entonses es que mu hay mereixcut.

Mitrídanes, al sentí la seua veu y miránlo a la cara, va vore que ere aquell mateix que lo habíe benignamen ressibit y aconsellat; per lo que de repén va desapareixe la seua rabia y la seua ira se va torná en vergoña. Aventán lluñ la espasa que pera feríl habíe desenvainat, va baixá del caball y va corre plorán a aviás als peus de Natán y díli:
- Manifestamen vech, caríssim pare, la vostra generosidat, veén que hau acudit a entregám lo vostre espíritu. Deu, mes preocupat de mí que yo mateix, me ha ubert los ulls de la inteligensia, que la puta enveja me habíe tancat; vech que ting que fé penitensia per esta errada: prenéu, pos, de mí, la venjansa que estiméu convenién pera lo meu pecat.
Natán va fé eixecá a Mitrídanes, y lo va abrassá y besá, y li va di: - fill meu, en la teua empresa, vullgues díli roína o de un atra manera, no es nessessari demaná ni otorgá perdó, perque no la vas empendre per odio, sino pera pugué sé tingut per lo milló. Viu, pos, confiat en mí, y tín per sert que no viu cap home que te vullgue tan com yo, considerán la grandesa del teu ánim que no a amassá dinés, com fan los miserables, sino a gastá los amassats se ha entregat; y no tingues vergoña de habé volgut matám pera fét famós ni cregues que yo me extraña de aixó. Los emperadós y los grandíssims reys no han aumentat los seus regnes, y per consiguién la seua fama, mes que matán no sol a un home com tú volíes fé, sino a innumerables, insendián paísos y assolán siudats; per lo que si tú, pera fét mes famós, sol volíes matám a mí, no fees res maravillós ni extrañ.

Mitrídanes, alabán la honesta excusa que Natán li trobabe, li va di que se extrañabe mol de cóm Natán habíe pogut disposás an alló y a donáli la ocasió y damún lo consell; a lo que va di Natán: - Mitrídanes, no vull que ni del meu consell ni de la meua disposissió te extraños, perque desde que soc amo de mí mateix y disposat a fé lo mateix que tú has emprés, ningú ha vingut a casa meua que yo no lo contentara en lo que podía.
Vas vindre tú dessichós de la meua vida; per lo que, al sentít solissitála, pera que no te quedares sense obríndrela, vach dessidí donátela, y pera que la tingueres aquell consell te vach doná que vach pensá que ere bo; y per naixó encara te dic y demano que, si la vols, la prengues y te quedos satisfet. Ya la hay fet aná vuitanta añs y la hay gastat en mis plaés y consols; y sé que, segóns lo curs de la naturalesa, com los passe als demés homens, poc tems ya me quede per a disfrutála; per lo que crec que es mol milló donála, com sempre hay donat y gastat los meus tessoros, que vóldrela conservá tan que contra la meua voluntat la naturalesa me la prengue. Un don menut es doná sen añs; ¿cuán sirá doná sis o vuit que me quedon pera está aquí? Prénla, pos, si vols, te rogo, perque mentres hay viscut aquí encara no hay trobat a dingú que la haigue dessichat y no sé si ne trobaré, si no la prens tú que la dessiches; y per naixó, antes de que disminuíxque lo seu valor, prénla, te u demano.
Mitrídanes, avergoñínse profundamen, va di: - No vullgue Deu que cosa tan pressiosa com es la vostra vida la prenga yo, a la que no sol no vull tráureli añs, sino que ni afegiría dels meus si puguera.

A lo que rápidamen Natán va di:

- Y si pugueres, ¿voldríes afegín? Me faríes fé en tú lo que may hay fet en dingú, es a di, pendre les seues coses, que may a dingú les hi vach pendre.

- Sí - va di de repén Mitrídanes.

- Pos - va di Natán - farás lo que te diré. Te quedarás, jove com eres, aquí a casa meua y te farás di Natán, y yo men aniré a la teua y me faré di Mitrídanes.
Entonses Mitrídanes va contestá: - Si yo sapiguera obrá tan be com vos sabéu y hau sabut, faría sense pensámu massa lo que me oferiu; pero com me pareix que les meues obres recacharíen la fama de Natán y yo no vull espentoláli a un atra persona lo que no sé lográ pera mí, no u faré.
Estos y mols atres amables raonaméns se van sentí entre Natán y Mitrídanes, y después van torná juns cap a la mansió. Natán va honrá mols díes a Mitrídanes allí, y en tot lo seu ingenio y sabiduría lo va confortá. Y al cap de un tems Mitrídanes va voldre torná a casa en lo seu acompañamén, habén vist que may podríe guañáli a Natán en generosidat.

viernes, 14 de diciembre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA CUARTA.

Don Felice li enseñe a Puccio cóm guañás la benaventuransa fen una peniténsia que ell sap; lo germá Puccio la fa, y don Felice, mentrestán, en la dona de Puccio se divertíx.

Después de que Filomena, acabada la seua história, va callá, habén Dioneo en dolses paraules alabat mol lo ingenio de la Siñora y tamé la plegaria feta per Filomena al acabá, la Reina va mirá cap a Pánfilo sonrién y va di:

- Pos ara, Pánfilo, allarga en alguna coseta plassentera lo nostre entretenimén. Pánfilo va contestá que de bona gana, y va escomensá:

Segóns hay sentit di, a San Brancazio vivíe un home bo y ric de nom Puccio de Rinieri, que, habénse entregat del tot a les coses espirituals, se va fé beato de ixos de San Francisco y va péndre lo nom de germá Puccio; y seguín la seua vida espiritual, com no teníe datra família que la seua dona y una criada, y no nessessitabe ocupás en cap ofissi, anabe mol a la iglesia. Y com ere un home simple y de tosca calaña, diebe los seus padrenuestros, anabe als sermóns, anabe a les misses y may faltabe als cántics de laudes que cantaben los seglás; y fee dijú y se disciplinabe, y habíe corregut la veu de que ere dels flageláns. La dona, a qui quirdaben Siñora Isabetta, jove de sol vintivuit o trenta añs, fresca y hermosa y tan redoneta que pareixíe una poma golden, per la santidat del home y potsé per la vellesa estabe en molta frecuénsia a dieta mol mes tems del que haguere volgut; y cuan volíe jugá en ell, lo encantat li contabe la vida de Cristo o los sermóns de fray Anastasio o los plos de la Magdalena o atres coses paregudes.

Va torná an este tems de París un flare de nom don Felice, del convén de San Brancazio, que ere bastán jove y hermós en persona, y de agut ingenio y de profunda siénsia, en lo que fray Puccio se va lligá en estreta amistat. Y com ell totes les seues dudes les hi ressolvíe, y ademés, habén conegut la seua condissió, se li mostrabe santíssim, va escomensá lo germá Puccio a portál algunes vegades a casa y a donáli de diná y sopá, segóns veníe al cas; y la dona tamé, per amor de fray Puccio, se habíe fet a la seua compañía y de bona gana li fée los honors. continuán, pos, lo flare les visites a casa de fray Puccio y veén a la dona tan fresca y redoneta, sen va doná cuenta de quina ere la cosa de la que mes careixíe; y va pensá si no podríe, per a tráureli faena a fray Puccio, suplílay ell. Y tiránli mirades una y un atra vegada, astutamen, tan va fé que li va ensendre a la seua men aquell mateix dessich que ell teníe; del que habénse apersebut lo flare, tan pronte com va pugué va parlá en ella de los seus dessichos. Pero encara que la trobare ben disposada a rematá lo assunto, no podíe trobá lo modo, perque ella de cap puesto del món se fiabe per a está en lo flare mes que a casa seua; y a la casa no se podíe perque lo germá Puccio no eixíe may de la siudat. Lo flare teníe gran pena; y después de mol cavilá se li va ocurrí un modo de podé está en la dona a la seua casa sense sospeches, encara que lo germá Puccio allí estiguere. 

Un día li va di al germá Puccio. 

- Ya men hay donat cuenta moltes vegades, germá Puccio, de que lo teu mes gran dessich es arribá a sé san, segóns me pareix, vas per un camí massa llarg cuan ña un atre mol mes curt, que lo Papa y los seus atres prelats lo saben y lo fiquen en práctica, y no volen que se divulgo perque lo orden clerical, que la mayoría viuen de ermoña (limosna, almoina) se desfaríe. Pero com eres amic meu y me has honrat mol, si yo creguera que no lay diríes a dingú al món, y vullgueres seguíl, tel enseñaría. 

Lo germá Puccio, dessichán aquella cosa, primé va escomensá a rogáli en grandíssimes instánsies que lay enseñare y después a juráli que may lay diríe a dingú, afirmán que se ficaríe a fé lo que li diguere.

- Ya que aixina mu prometixes - va di lo flare - te la explicaré. Tens que sabé que los sans doctós sosténen que qui vol arribá a benaventurat té que fé la peniténsia que sentirás; pero enténu be: no dic que después de la peniténsia no sigues tan pecadó com eres, pero passará que los pecats que has fet hasta la hora de la peniténsia estarán purgats y per nella perdonats y los que faigues después no se escriurán per a la teua condenassió sino que sen anirán en l´aigua beneita com ara fan los venials. Lo home té que confesás dels seus pecats cuan va a escomensá la peniténsia, y después de alló té que escomensá un dijú y una abstinénsia grandíssima, que convé que duro coranta díes, als que té que abstíndres no ya de atres dones sino de tocá a la seua própia. Y ademés de aixó, tens que tíndre a casa algún puesto aon per la nit pugues vore lo sel, y cap a la hora de completes anáten an este puesto; y tíndre allí un tauló mol ample colocat de manera que, están de peu, pugues apoyá los riñóns an ella y, en los peus an terra, exténdre los brassos en creu; y si los vols apoyá an algún clau pots féu; y de esta manera, mirán al sel, has de está sense mouret gens hasta maitines. Y si fores lletrat te convendríe an este tems di sertes orassións que te donaré; pero com no u eres tens que resá tresséns parenostres en tresséntes avemaríes y alabanses a la Trinidat, y mirán al sel tíndre sempre a la memória que Déu ha sigut lo creadó del sel y de la terra, y la passió de Cristo están de la mateixa manera en que va está ell a la creu. Después, al tocá maitines, pots si vols anáten, y aixina vestit tombát al llit y dormí; y al matí siguién tens que aná a la iglesia y sentí allí per lo menos tres misses y di sincuanta padrenuestros en atres tantes avemaríes y, después de aixó, en sensillés fé algúns dels teus negossis si ne tens algún que fé, y después diná y aná de véspres a la iglesia y di sertes orassións que te donaré escrites, sense les que no se pot passá, y después a torná a lo dit abáns. Y fen aixó, com yo hay fet, espero que al acabá la peniténsia sentirás la maravillosa sensassió de la beatitut eterna, si la has fet en devossió. 

Lo germá Puccio va di entonses:

- Aixó no es cosa massa pesada ni massa llarga, y té que pugués fé bastán be; y per naixó vull escomensá lo domenge en nom de Déu.

Y separánse de ell y anánsen a casa, en llisénsia per a féu, a la seua dona lay va contá tot. La dona u va enténdre mol be, per alló de estás coto hasta lo matí sense moures, va vore qué volíe di lo flare, pel que, pareixénli bon invento, li va di que de aixó y de consevol atre be que li faiguere a la seua alma, estabe ella contenta; y que, per a que Déu faiguere la seua peniténsia profitosa, volíe en ell fé dijú, dichuná, pero lo demés no.
Habén quedat, pos, de acuerdo, arribat lo domenge, lo germá Puccio va escomensá la seua peniténsia, y lo siñó flare, habénse ficat de acuerdo en la dona, a una hora a la que no podíe sé vist, la mayoría de les nits veníe a sopá en ella, portán sempre en ell bons manjars y begudes; después, se gitáe en ella hasta la hora de maitines, a la que, eixecánse, sen anabe, y lo germá Puccio tornáe al llit. Lo cuarto que lo germá Puccio habíe triat per a cumplí la seua peniténsia estáe a la vora de la alcoba aon se gitáe la dona, y només estabe separat de ella per una paret mol primeta; pel que, retossán lo siñó flare en massa brío en la dona y ella en ell, li va paréixe al germá Puccio sentí una tremoló del terra de la casa; pel que, habén ya dit sen de los seus padrenuestros, fen una pausa, va cridá a la dona sense moures, y li va preguntá qué fée. La dona, que ere ingeniosa, potsé cabalgán entonses en la bestia de San Benito o la de San Juan Gualberto, va contestá: 

San Juan Gualberto
San Juan Gualberto


- ¡A fe, home, que me menejo tot lo que puc!

Va di entonses lo germá Puccio:

- ¿Cóm que te meneges? ¿Qué vol di aixó de meneját?

La dona, enriénsen, com ere espabilada y valenta, y perque potsé teníe motiu de riure, va contestá: 

- ¿Cóm, no sabéu lo que vull di? Pos yo u hay sentit di mil vegades:
«Qui per la nit no sope, totala nit se sorolle».

Se va creure lo germá Puccio que lo dijú, que en ell fingíe fé, ere la raó de no podé dormí, y que per naixó se sorollabe al llit; pel que, de bona fe, va di: 

- Dona, ya te u hay dit: «No desdichunos»; pero ya que u has volgut fé no pensos en alló; pensa en descansá; que dones tantes voltes al llit que u fas tremolá tot. 

Va di entonses la dona:

- No tos amoinéu, no; be sé lo que me fach; féu be lo vostre que yo faré be lo meu si puc. Va callá entonses, pos, lo germá Puccio y va torná als seus padrenuestros, y la dona y lo siñó flare desde aquella nit, fen colocá un llit a un atra part de la casa, allí mentres durabe lo tems de la peniténsia del germá Puccio en grandíssima festa se estaben; y a un tems colabe lo flare y la dona tornáe al seu llit, y als pocs instáns de la seua peniténsia veníe an ella lo germá Puccio. Continuán, pos, de este modo lo germá la peniténsia y la dona en lo flare lo seu gust, moltes vegades fen broma li va di:

- Tú li fas fé una peniténsia al germá Puccio que mos ha fet guañá a natros lo paraísso. Y pareixénli a la dona que li anabe be, tan se va afissioná a les minjades del flare, que habén sigut pel home mol tems tinguda a dieta, después de acabás la peniténsia del germá Puccio, va trobá lo modo de alimentás en ell a un atre puestet, y en discressió mol tems en ell va péndre lo seu plaé.

jornada tersera novela quinta

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos laberinto, laberintos
labio, labios labio, labios
labor, labors labor, labores
laborable, laborables laborable, laborables
laboral, laborals laboral, laborales
lactán, chiquet que mame lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera Zorrilla de Valjunquera
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, laméns lamento, lamentos
Lamentá, lamentás lamentar, lamentarse
lamentánse lamentándose
Lámpara, lámpares Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán lapidando, apedreando
lateral, laterals lateral, laterales
latí (v) bategá latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor latir, bombear el corazón
latíe latía
látigo, látigos (vore surriaca) látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs latido, latidos
laúd, laúds laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos) cánticos de laudes
lavandería lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet la he hecho
lealíssim lealísimo
lealmen lealmente
lealtat lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero lechero
lechero, lecheros lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións lección, lecciones
lecsións lecciones
lectó, lectós lector, lectores
lectura, lectures lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses legañosa, legañosas
legítim, legítims legítimo, legítimos
legítimamen legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
lejía, lleixiu lejía
lenguaje lenguaje
lensería, roba interió lencería, ropa interior
lenta, lentes lenta, lentas
lentamén lentamente
lentitut lentitud
lento, len lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat León – el león del Maestrazgo
leona leona
leprós, leprosos leproso, leprosos
leprosa, leproses leprosa, leprosas
les las
letanía, letaníes letanía, letanías
letargo letargo
levadura, llevat levadura
leve leve
leves leves
ley, leys (latín lex) ley, leyes
Li le
liá liar
liál liarlo
lián (g) liando
liberá liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar
liberal liberal
libéral libéralo, líbralo
libéral libéralo
liberalidat liberalidad
liberalisme liberalismo
liberalmen liberalmente
liberals liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats libertad
Libránla, lliuránla librándola
Libránlo, lliuránlo librándolo
libránme librándome
librat, lliurat librado
librátos, lliurátos libraros
libre, lliure, libres, lliures libre, libres
libremen libremente
libres libres
licor, licors licor, licores
líe lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol) lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano liga (pierna)
ligat (ha) ligado (ha)
ligeramen ligeramente
ligeresa ligereza
ligeret, ligerets ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes ligerita, ligeritas
ligero ligero
ligeros ligeros
límit límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
limitaben limitaban
limitadíssim limitadísimo
limitadíssima limitadísima
limitat limitado
límits límites
limo, fang limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá liquidar
líquida, líquides líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids líquido, líquidos
Lira, lires Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó Lirón, lirones


lissensiats licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau lista, listas
listín de teléfonos listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit listo de inteligencia – estar listo
literal literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental literario, literarios
literária, literáries literaria, literarias
literatura, literatures literatura, literaturas
litro litro
litros litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx ladra
lladre, lladres ladrón, ladrones
lladres ladrones
lladrits ladridos
llágrima, llágrimes lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes lágrima, lágrimas
llágrimes lágrimas
llagrimeta lagrimita
llagrimetes lagrimitas
llagrimosa, llagrimós Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota lagrimón
llagrimots, llagrimotes lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines golosina
llaminé, golut, llépol goloso
llana, llanes (vore suncha) lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos saltamontes
llansa, llanses lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos lanzar, brotar (árbol)
llansabe lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols sábana, sábanas
llanuda, que te llana lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua largo, extendido
llarcs largos, extendidos
llardé (dijous, dichous) lardero (jueves)
llarga, llargues larga, largas
llárgamen largamente
llargária, distánsia, extensió longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela) Almendra largueta
llarguirut larguirucho
llarguíssim, llarguíssims larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes lástima, lástimas
llatí, latín latín
llatina, latina, llatines, latines latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré labrar, arar
llaurabe labraba, araba
llauraben labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g) labrando
llaurat (bancal), llaurada (era) labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals) labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores lavadora
llaván (g), rentán lavando
lláven lavan
llavores entonces
llavors entonces
llebre, liebre liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí) leían
llechín (g), lligín leyendo
llechís, llich, llix lee
llechisco, llixgo leo
llechisen, llígen leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc legumbre, legumbres
llei, ley ley
lleis, lleys, leys leyes
lleit, lleits, llet, llets leche, leches
lleitós, lleitosos lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses longanizas
llengües lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes lentejas
llentíes, llentilles lentejas
llentilles, lentilles lentillas
lleña leña
Llepá llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades lamer
llepáe, llepabe lamía
llepáli lamerle
llepán (g) lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) letrado
lletrats letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells letrero, letreros
lletres letras
lletreta, lletretes letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe quitaba
llevaben, lleváen (traíen) quitaban
llevades quitadas
lleváe, llevabe quitaba
lleváen, llevaben quitaban
lleváles quitarlas
lleváli quitarle
lleván (g) quitando
llevánlos quitándoles
llevantabe levantaba
llevantada levantada
llevantaren levantaran, levantasen
llevantaríe levantaría
llevantás levantarse
llevante levanta
llevaré (llevá) quitaré, ver llevá
llevaríe quitaría
llevássela quitársela
llevássels quitárselos
Llevat – tret – levadura Quitado – levadura
lleváu quitáis
lleve quita
llevém quitamos
lleven quitan
llevo quito
llevon quiten
lleys, leys leyes
llibertat, libertat libertad
llibre, llibres libro, libros
llibre, llibres libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes libreta, libretas
llich lee
llíches lees
llichí leer
llichíe leía
llichíen leían
llichíla leerla
llichín (g) leyendo
llichís lee
llichquere, llichguere leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó almez, latón
llidoné, llidonés árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc atar, ligar
lligaben ataban
lligabes atabas
lligada atada
lligada, lligades atada, atadas
lligáe, lligabe ataba
lligáen, lligaben ataban
lligál atarlo
lligála atarla
lligáles atarlas
lligám atarme
llígam átame
lligán (g) atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns) anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare atara, atase
lligarem atáramos
lligarém ataremos
lligaren ataran, atasen
lligaríe ataría
lligaríen atarían
lligássel atárselo
llígat átate
lligat, lligats atado, atados
lligats atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer
lligida leída
lligíe leía
lligíen leían
lligíla leerla
lligíli un cuento a un chiquet leerle un cuento a un niño
lligín (g) leyendo
lligínles leyéndolas
lligirá leerá
lligirán leerán
lligirás leerás
lligiré leeré
lligit, lligida , lligits, lligides leído, leída, leídos, leídas
lliguen atan
llíguen atan
llígues atas
lliguéu atais
lliguéulo atadlo
lliguéutos ataos
Llima, llimes lima, limas
llimó, llimóns limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc limpiar
llimpiabe limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe limpiaba
llimpiáen, llimpiaben limpiaban
llimpiál limpiarlo
llimpiála limpiarla
llimpiáles limpiarlas
llimpiáls limpiarlos
llimpiamen limpiamente
llimpián (g) limpiando
llimpiaríe limpiaría
llimpiás limpiarse
llimpie limpia
llimpien limpian
llimpies limpias
llimpiesa limpieza
llimpio limpio
llimpios limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes linterna, linternas
llinterneta, llinternetes linternita, linternitas
llintiarna linterna
llis, llisos, llisa, llises liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats licenciado, licenciados
llises lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa nube pequeña
llissó, llissóns lección, lecciones
llissoneta, llissonetes leccioncita, leccioncitas
llissóns lecciones
llista, lista lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá tabla de madera
llisura lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris literario, literarios
llitet, llitets camita, camitas
llits camas
lliurá, librá, lliurás, librás librar, librarse
lliurarán, librarán librarán
lliure, libre, lliures, libres libre, libres
lliures, libres libres
lliuro, libro libro
llixgo, llixco leo
llixgue lea
llíxguen lean
llixguera, llixquera leyera, leyese
llixguere (ell) leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) loba
llobes lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca Clueca – loca
Lloco, loco loco
llocos, locos locos
Llodo, fang lodo, fango
llogá alquilar
llogán (g) alquilando
llogué alquiler
llom, lloms lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta loma, montañita, collado
llomillo, solomillo lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! rienda, riendas
llonganissa longaniza
llonganisses longanizas
llop lobo
llops lobos
lloques cluecas
lloques, loques Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre sucio, pesado
lloré laurel
lloré, llorés laurel, laureles
llorés laureles
lloses losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum reluciente (de luz)
lluentó fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero ligero
llugera, ligera ligera
llugo, después (luego) luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís,
Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)
Lucir -
brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída lucida
lluíe lucía
lluíen lucían
lluít lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao Luz – estar loco
llumenária, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta lucecita
llumenetes lucecitas
llumera, travessé, viga, barró viga de madera
llumeres vigas de madera
lluminária, llumenária destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa luminosa
lluminosidat luminosidad
lluminosos luminosos
llums luces
lluna luna
llunes lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás lejos, alejar, alejarse
lluñá lejano
lluñanía lejanía
lluñáns lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. merluza, pescadilla – lucio
llustre lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos lustroso
Llustrosa, llustroses lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen loablemente
loánla loándola
local, locals local, locales
localisá localizar
localiso localizo
locals locales
locamen, llocamen locamente
loco, lloco loco
locomossió locomoción
locos, llocos locos
locura locura
locures locuras
locutori, locutoris locutorio, locutorios
lógic, lógics lógico, lógicos
lógica, lógiques lógica, lógicas
lograbe lograba
lográn (g) – lo gran Logrando – el grande
lograt, lograts logrado, logrados
logro, logros logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals longitudinal, longitudinales
longitut, llargária longitut
los los
lotería, loteríes lotería, loterías
lucha, luches lucha, luchas
luchada, luchades luchada, luchadas
luchadó, luchadós luchador, luchadores
lucháe, luchabe luchaba
lucháen, luchaben luchaban
luchán (g) luchando
luchare luchara, luchase
lucharé lucharé
luchat, luchats luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) lúdico, lúdicos
lujo, lujos lujo, lujos
lujós lujosos
lujuria lujuria
lujuriosa, lujurioses lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs lustro, lustros, cinco años