Mostrando las entradas para la consulta apuntat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta apuntat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 16 de junio de 2018

Puigventós de la figuereta, Horta de Sant Joan

Puigventós de la figuereta, Horta de Sant Joan

http://www.ebre.com/es/horta-de-sant-joan/historia-completa-d-horta/


La conformación del nombre del pueblo de Horta de San Juan ha sido larga y compleja. La designación en las épocas medieval era de Orta, comenzando en el siglo XVIII llamándose Horta. En 1919, el consistorio municipal precedido por Onofre Pallarés, le añadió “de Sant Joan“. Intelectuales e historiadores comarcales han defendido el restablecimiento del topónimo originario, opinión mantenida también por la Asociación de Vecinos de Orta y el centro de estudios de la Terra Alta.


Hotel , Miralles, Horta , delicias de Lledó, Crial
Hotel Miralles, Horta, delicias de Lledó, Crial

La etimología de Horta podría derivar de un origen ibérico que significaría cima, punto elevado. Los defensores de la H, sostienen que el nombre puede derivar de unas tierras de cultivo de este tipo, de las que hay muy pocas en el término municipal, o de Fuerte (fortaleza), forta, en rememoranza de sus fortificaciones.

Otra teoría más reciente sugiere que el nombre procede de una mujer que habitaba el Mas de Miralles, Francisca Fortuño, de un solo ojo, "la torta", ya que perdió el ojo cogiendo olivas en el Parot en el año 1018. 

Pablo Picasso, tot el que sé ho he après a Horta
ho va dir en català amb lleuger accent de Màlaga
Los orígenes históricos de Horta no se pudieron precisar con certeza, aunque tendremos que suponer su presencia de yacimientos prehistóricos. Las excavaciones han sacado a la luz numerosos restos prehistóricos que se remontan al periodo de la edad de hierro. Si que tenemos constancia de la presencia de vestigios ibéricos ilercavons asentados en la zona más alta del pueblo y coincidiendo con lo que se denomina “el castillo”.
Encuentran, cabeza, faraón ,Tutanbidón, excavaciones,arqueología, excavar, paleontología
A partir del siglo II a C. Con la romanización de la península, Horta se encontraba situada cerca de una vía secundaria que se apartaba de Tortosa y atravesaba los puertos hacia la meseta, por el camino que luego sería Aragón hacia Castilla, siendo probable que en este momento el núcleo urbano no sufriera modificaciones.
No volvemos a tener noticias documentales de la población hasta la época musulmana. En este periodo y dado el impulso económico Tortosino debemos suponer la existencia de un castillo (documentado hasta el 1153 como fronterizo) sobre el antiguo poblado íbero.
Se trataría de un recinto fortificado de dimensiones desconocidas ya que no ha llegado a nuestros días ningún vestigio, por haberse excavado y construido el depósito municipal de aguas en el emplazamiento del antiguo castillo, documentalmente dependiendo del castillo de Miravet . Podemos suponer también en esta parte alta la extensión de un sistema de murallas por las calles del Castillo y de Grau.
Los historiadores sitúan la reconquista de Horta de San Joan el 1097, antes que la de Tortosa, cuando según la documentación, Ramón Berenguer III tras fallar el primer intento de conquistar esta, dirigió a los castillos de Horta y Miravet, arrasando el primero completamente hasta que fue abandonado y perdiendo incluido el calificativo del lugar, reducido a “Puigventós de la Figuereta” por el fuerte viento que había, puig, lugar elevado, como Puig Demont y una higuera pequeña. Reconquistada Tortosa en 1148 y Miravet en 1153, se repuebla toda esta gran zona. La repetición de las cartas de población revela la dificultad que comportaba poblarla por su amplitud, siendo un proceso que se extiende hasta el siglo XII.
La primera carta de población de Horta de San Joan de 1165 es dada por el monarca Alfonso I, (Alfonso II de Aragón) y una segunda de 1192 por Ponce de Reginaldo, del orden de templarios, los habitantes del lugar procedentes la mayoría de Lleida, dado que Horta había sido cedida por Alfonso II a los templarios (1177) a perpetuidad.

Fruto de esta donación será la existencia de la Comanda de Horta de la que dependían Prat del Compte, Bot, Arnes, y Caseres.
A finales del siglo XII se inicia un periodo a la vez que repoblador, reformador. La recuperación, aunque muy lenta, tal y como demuestra que el año 1296 no se consiguiera aprobar los costums en el denominado “Consentuds” de Horta, se atribuida a la repoblación del lugar bajo dominio templario hasta su extensión en el siglo XIV. En este siglo deberíamos contar la presencia de los hospitalarios y el hecho de que la Comanda de Horta pasó a depender de la Castellanía de Amposta, uniéndose al resto de los pedidos de Aragón y Valencia, por lo que se vio desvinculada por un tiempo de Cataluña.
En el siglo XIII-XIV cuando se inicia la construcción de la iglesia parroquial de San Juan Bautista, a la vez que se construía el Convento de San Salvador fuera del casco urbano, así como la Torre del Prior (o de Galindo), todos ellos nos aparecen documentados coetáneamente y presentan características estructurales y estilísticas comunes.
La situación geopolítica de proximidad con Castilla del núcleo urbano en determinó su enmurallament en el siglo XIV durante el reinado de Pedro el Ceremonioso (1336 a 1387). En el mismo siglo deberemos suponer un crecimiento continuado, una densificación en el interior del recinto fortificado, la construcción de los principales edificios y la configuración de la Plaza Mayor (s.XIV-XV) frente a la iglesia. También lo son gran parte de las casas que la forman (con soportales de arcos apuntados y rebajados).
Documentalmente constatamos un aumento de población en el número de fuegos (de 43 en 1358 a 81 en 1378), siendo una prueba de este crecimiento generalizado, continuando en los siglos XV y XVI. De estos periodos será posteriormente el Ayuntamiento (s. XVI), la casa del Delme, sede de los hospitalarios en Horta. Habrá que contar, también, con la construcción del hospital (1580), muy próximo a la muralla.
El siglo XVII supondrá un freno importante al crecimiento de Horta debido a diversos factores (gran parte serán las consecuencias derivadas de los conflictos de la Guerra de los Segadores). La defección de Horta, que se puso de lado de los castellanos, comportó el asalto y el saqueo para impedir el paso del enemigo hacia Cataluña.



El siglo XVIII será el inicio de un nuevo periodo de prosperidad, creciendo la población espectacularmente en el curso de este siglo y la primera mitad del siglo XIX tal como lo desprenden los censos: 460 habitantes en 1718; y 2.316 en 1860 
La estancia de Picasso en dos ocasiones: 1898 y 1909, particularmente fértil al inspirar más de doscientas obras entre dibujos y pinturas, es uno de los elementos dinamizadores de la economía turística de Horta que como todas las poblaciones de la Tierra Alta sufre una fuerte regresión demográfica y económica.
Actualmente Horta tiene una población de 1.240 habitantes (según el último padrón), pero cuando llega el fin de semana la afluencia de visitantes es muy grande, debido al atractivo turístico y cultural de esta población, y también a la gran cantidad de servicios que se pueden ofrecer.
http://www.ebre.com/es/horta-de-sant-joan/convent-de-sant-salvador-dhorta/

Història complerta del Convent de Nostra Senyore dels Angels.

La construcció del convent pròpiament dit no se sap molt bé quan se va iniciar. Segurament els templers i posteriorment els hospitalers van aixecar alguna construcció de tipus residencial o agropecuària de la qual en resten pocs indicis. Probablement hi residí algun frare servent amb la missió de custodiar l’església. Poc desprès, quan el patronatge de la parròquia d’Horta passà al bisbe i fins a l’arribada dels franciscans, va quedar a cura de la comunitat de preveres de la población d’ Horta de Sant Joan, els quals celebraven missa molt sovint a l’església.
Aquest el trobem situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara.
Els Franciscans van arribar dos segles desprès, l’any 1517, per iniciativa del magistrat d’ Horta de Sant Joan,  però ben aviat s’en va anar sense saber massa bé perquè. Després d’uns anys d’abandó, els governadors d’Horta, aprofitant una estada de Carles I a Montsò, on estava reunit amb les Corts Catalanes, li ven demanar que intercedís davant el Provincial dels franciscans amb l’objectiu que
tornessin al convent, aleshores buit. La petició va fructificar i els franciscans tornaren l’any 1542.
Puigventós de la figuereta, Horta de Sant Joan, convent
convent des de baix
Llegeix més sobre el convent a història dels Catars d’Horta.

Va ser llavors quan li van posar la denominació franciscana de Nostra Senyora dels Àngels i quan es va fundar oficialment el convent. Cinc anys mes tard va arribar al convent el llec franciscà, fra. Salvador, de gram fama com a miracler i que contribuí força al creixement de la comunitat i de les dependències del convent, el qual es va veure obligat a rebre a multitud de gents que arribaven d’arreu del país.
El fet que s’impartís un curs de filosofia franciscana i que s’acollia als donants, també hi va contribuir. Així, al segle XVIII la comunitat aplegava fins a 30 religiosos, i l’any 1835 quan s’arribà al seu punt culminant, va arribar a residir fins a 41 religiosos: 16 pares, 12 coristes, 9 llecs i 4 donants.
El convent va rebre nombroses donacions entre les quals destaquen de dos següents: els dos jornals d’Horta donats pel poble (1670) i les 700 lliures concedides en testament pel bisbe de Barcelona(1632).
Poc després de la marxa de Sant Salvador, van marxar del convent els franciscans de l’observança (1576) i ven venir els franciscans recol·lectes que buscaven llocs retirats i lluny de les poblacions.
A part de Sant Salvador, també hi residiren al convent altres homes sants com, per exemple, el francès fra. Antoni Mañero que va viure fins als 80 anys (s.XVI) a l’ermita de Sant Onofre; i D.
Alonso de Granada, fill del noble Marqués de Campoteja i Camporey i cavaller de Santiago, que residí com a donant (s.XVII) i que llegà dues Corones de plata (una per la verge i l’altra per al nen),
un encenser i barqueta de plata i una custòdia de plata de 141 onzes i mitja de pes.
Al llar del camí que des del poble porta fins al convent, hi havia tot un seguit d’estacions del Via Crucis –devoció típicament franciscana- que acabava a les 36 grades del convent. Aquestes estacions estaven formades per pilars quadrats de pedra amb poselles que contenen les escenes de la passió  de Crist reproduïdes en rajoles. Cada pilar de les estacions, quedava rematat per una bola, característica ornamental del s. XVII i principis del següent.
Amb el regnat de Felip IV comença la decadència del convent motivat pels reiterats saquejos a que foren sotmeses les seves dependències i l’església. Primer amb la guerra dels segadors, una tropa de 60 soldats francesos van penetrar al convent amb l’excusa que allí es refugiaven tropes espanyoles. El resultat fou el saqueig general del convent i el robatori entre altres coses, del copó i de la relíquia de Sant Salvador. Amb la Guerra de la Independència, un altre cop les tropes franceses, ara comandades pel general
Musnier, van tornar a saquejar el convent i l’església.
Aquest cop es van mutilar les imatges i cremar tant la Verge com el crucifix, convertint el convent en un eventual hospital de campanya.
Un cop retirades les tropes franceses, el guardià del convent, P. Josep Rel, fill d’ Horta de Sant Joan, va reprendre l’obra de reconstrucció.
Però el saquejos no s’acabaren aquí, i així, el 22 de Juliol de 1822, els revolucionaris constitucionals del Baix Aragó entraren a sac, retenint al guardià del convent fins que no van cobrar un rescat de mil duros. El 16 d’octubre van tornar i aquest cop ho van cremar tot. Els religiosos, però, van tornar i s’instal•laren fins a l’any 1835, quan van ser expropiades les seves propietats mitjançant la desamortització.
Llavors, el convent fou comprat per un fill del poble, Joan Bta. Fornós, el qual es dedicà a vendre teules, bigues, pedres, a casa del ferrer, cullera de melis, etc. Però quan l’església va estar en perill de ser desballestada, es va instituir una comissió amb exenclaustrats fills del poble, per comprar-li el que quedava, salvant d’aquesta manera l’esglèsia. El convent, però, va patir més les conseqüents d’aquesta acció destructora, com podem observar avui dia.

Arquitectura del Convent de Sant Salvador d’ Horta de Sant Joan.

A l’Esglesia de Santa Maria dels Àngels (Convent), es distingeixen dues fases de construcció ben diferenciades i contigües en el temps, perfectament visibles en el tram més curt de la nau.
Per un altra banda, tenim la nau de l’esglesia que és d’època templera, de començaments del s.XIII; es tracta d’una artitectura d’un romànic de transició cap al gòtic emparentat amb l’arquitectura
cistercenca, obrada en un carreuat perfecte. Per una altra banda, d’època Hospitalera (XIV), pertany el cor elevat com a prolongació de la nau, juntament amb la galilea davant la porta principal.
Tot l’edifici ès de pedra talla en carreus mitjans disposats en fileres trencajuntades; d´una sola nau rectangular, rematada cap a l’est per un absis semicircular, lleugerament més estret que la nau.
La planta està dividida en cinc trams rectangulars per arcs diafragma de contorn apuntat que coincideixen  amb els contraforts i serveixen de suport a una coberta de fusta.
Els introdossos dels arcs diafragma, els quals arrenquen de columnes de mitja canya, estan arrodonits amb un boet, forma característica de les primeres construccions cistercenques (con les de Poblet o Santes Creus) però amb la diferència que a Orta s’insereixen, en comtes d’una estructura típicament romànica, en una estructura mecànicament gòtica.
Els arcs de diafragma permeten una solució de la coberta de tipus mixt, entre les encavalcades de fusta i la volta de pedra, que permet una construcció ràpida i econòmica. Tenen el vèrtex situat a 10 m. de terra i carreguen a 5,5m. En columnes de tipus prismàtic i disminuït, adossades als contraforts que es projecten  cap a l’exterior.
Les proporcions de columnes i capitells segueixen els mòduls d`un ordre clàssic, fet que dóna una esveltesa gòtica a la nau, que no s`havia vist abans en les esglésies del Temple.
En els trams i al mig de l’absis es van obrir finestres altes, de doble esplandit i arc de mig punt, que tot semblar de factura romànica deixen entrar un cabdal de llum propi del gòtic.
L’absis va precedit d’un arc triomfal, de mig punt, bastant més baix que els de la nau, la qual cosa va permetre situar un òcul molt lluminós a l’extradós. L’arc carrega en columnes cilíndriques, amb capitells esculturats amb motius geomètrics.
La volta de l’absis és clàssic racó de forn romànic nervat a la manera provençal, solució força estranya a Catalunya. El primer nervi arrenca de columnates aparellades amb les de l’arc triomfal, els capitells dels quals van decorats amb elements vegetals; els altres nervis descansen en cul-de-llànties ornats amb el mateix motiu ornamental.
La porta principal està situada actualment a la galilea construïda pels hospitalers, però tot fa pensar que en època dels templers ho fos la que dóna accés al claustre. Aquesta ès una portalada cap-i-alçada, que per fora te les dovelles amb l’intradòs motllurat formant una arquivolta amb columna i capitell esculturat.
Exteriorment, els contraforts de la nau i absis sobresurten uns pams dels murs i estan coronats amb cornisa. Les capelles laterals, intercalades entre els contraforts de tramuntana, són d’èpoques
més recents. Entre aquestes capelles destaca la d’estil barroc, planta quadrada i cúpula esfèrica, aixecada l’any 1711 en honor de Sant Salvador i amb motiu de la seva beatificació.
Cal fer esment que en el tram més proper a l’absis, en la banda de les capelles laterals, es distingeix el que podria haver estat la sagristia, amb un arc apuntat i més alt, que el diferencia dels arcs
que obren les capelles i que disposa d’un òcul.
Els murs que es corresponen a l’afegit del cor no tenen contraforts, per la qual cosa són més gruixuts que els de la nau i poder suportar d’aquesta manera l’espadanya i permetre, sota seu,
l’amplia portalada de dotze arquivoltes ogivals de secció lobulada, amb capitells que formen un fris seguit de tema floral.
L’ampliació practicada a peu de la nau està molt ben identificada des de l’interior per un tram molt curt que fa la transició entre la nau i el cor. S’inicia amb un pilar visiblement diferent als altres,
que disposa de tres columnes adossades sobre el qual descansa un arc apuntat com els diafragmes de la nau, però més alt.
Segueix el cor cobert amb una volta de creuria. El pis del cor descansa sobre un embigat i aquest en una arcada transversal.
La galilea o nàrtex és de planta quadrada i està porticat, al qual s’arriba per una àmplia escalinata que salva el desnivell per accedir a l’església. Està cobert amb fusta que s’aguanta sobre un arc
diafragma que el divideix en dos trams. Es poden observar diversos sarcòfags, un d’ells encastat a la dreta de la porta d’accés al temple que es troba mig tapat per la construcció posterior del
convent i que ens priva llegir tota la inscripció. Probablement es tracta del sarcògraf del mestre constructor de l’ampliació hospitalera si ens atenem al text llegible i als símbols o escuts heràldics
inscrits. La lletra és igual que la d’un altre sarcògraf on es pot llegir la data de 1357, època en la qual podem datar l’ampliació.
Les mesures originals de la planta, abans de l’ampliació dels hospitalers, eren de 15m. De llarg. Per 9 m d’ample, proporció que representa un càlcul basat en la secció àuria, molt comuna en les
esglésies templeres. Pel que fa referència als elements ornamentals cal destacar la severitat existent. Tota la decoració, que és insignificant en relació al conjunt, es concentra en els capitells de l’arc triomfal i cul-de-llànties dels nervis de l’absis.
Biografia de Sant Salvador d’Horta.  Millor dit, de Santa Coloma de Farners.

Biografia de Sant Salvador d’Horta. Millor dit, de Santa Coloma de Farners. Només per estar deu o dotze anys a Orta ja és d'Orta?
Quín rigor científic més rigorós.
Religiós franciscà i sant miracler popular, nasquè a l´hospital de Sta. Coloma de Farners, on els seus pares eren servents, l’any 1520. als catorze anys quedà orfe de pares, se n’anà al santuari de Nostra Senyora de Montserrat,on passa una llarga temporada servint com  a criat, segurament allí, sota la direcció dels monjos, s’aniria iniciant en la seva vocació.
De Montserrat passa a fer de pagès al pla de Barcelona, però als vint anys resolguè entrar a la religió del Pare St. Francesc, vestint l´hàbit dels frares menors, l´any 1541. Prompte tingueren lloc els primers senyals extraordinaris i s´estengué la fama de santedat del frare.
Desprès de la feta la professió, els superiors, tement la fama de miracler que s’anava escampant, el traslladen  al convent de Jesús (Tortosa), però els miracles continuaren i molta gent acudia per trobar remei als seus mals. Llavors cregueren convenient enviar-lo al convent Bellpuig (Urgell), on fou relegat a la cuina, perquè  no hi hagués ocasió de comunicar-se amb els de fora. D’allí l’enviaren al convent de Lleida.
Els trasllats eren decidits pels seus superiors a causa dels miracles i les curacions, cosa que atreia molta gent.  Va exercir els oficis mes humils, com porter, cuiner, etc. Cap a l’any 1547, arribà al convent d’Orta on va restar de deu a dotze anys (marxà el 1559). Als pocs díes començaren a arribar gent de totes les parts de Catalunya, de Valencia, d’Aragó, de Provença de Flandes…Molts d’ells malalts, cecs, muts, paralitics, tambè grans personatges, prelats, sacerdots i nobles; es parla que un any va arribar a aplegar-se 4.000 persones, per alimentar tantes multituds els queviures escassejaven i anaven molt cars.
El P. Provincial fart de l’exit del frare, del moviment inacabable de gent al covent, li ordenà canviar-se de nom (fra. Alfons) i marxar a Reus, de Reus tornà a Barcelona, allí fou processat per la Inquisició a causa dels seus miracles (any 1560), sense que el poguessin castigar.
El 1565 fou tralladat al convent de Càller (Sardenya), on fèu de cuiner i continuà fent miracles; allì moria  l’any 1567. Fou beatificat el 1711 i canonitçat el 1938. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d´abril, I l’Esglesia en general el 18 de març.

martes, 29 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA. 

Una siciliana li pren a un viachán lo que éste ha portat a Palermo, y éste, fén vore que tornabe en molta mes mercansía que la primera vegada, prenén de ella dinés prestats, la dixe en aigua de borraines.

Esta historia de la reina va fé riure mol a tots; no ñabíe dingú allí que no tinguere llágrimes als ulls. Pero después de acabá ella, Dioneo, que sabíe que an ell li tocabe lo radé turno, va di:
Grassioses siñores, manifiesta cosa es que mes agraden les artimañes contra mes artifissioses són. Y per naixó, encara que hermossíssimes coses totes haigáu contat, vull yo contáton una que tos agradará; an ella es burlada la mes gran mestra en burles.

Solíe ñabé (y potsé encara ne ñague avui) una costum a totes les siudats portuaries de la marina, tots los mercadés que arriben an elles en les seues mercansíes, al descarregáles, les porten a un almassén al que a mols puestos diuen aduana, que es del ajuntamén o del siñó de la siudat; y allí, donán an aquells que están al seu cárrec, per escrit, tota la mercansía y lo preu de ésta, se li done al viachán una bodega a la que fique la seua mercansía y la tanque en clau; y los dits aduanés después escriuen al llibre de la aduana a cuenta del viachán tota la seua mercansía, fénse después pagá los seus drets per lo viachán o de tota o de part de la mercansía que éste trague de la aduana.
Y per neste llibre de la aduana moltes vegades se informen los corredós de la calidat y la cantidat de les mercansíes que ñan allí, y tamé están allí los mercadés que les tenen, en los que después ells, segóns los ve a ma, parlen de los cambis, los trueques, y de les ventes y de atres assuntos. Esta costum, com a mols atres puestos, ñabíe a Palermo de Sicilia; aon tamé ñabíen, y encara ñan, moltes dones de hermossíssim cos pero enemigues de la honestidat, les que, per los que no les coneixen siríen y són tingudes per grans y honestíssimes dames. Y están dedicades del tot no ya a afeitá sino a pelá als hómens, en cuan veuen a un viachán forasté allí, en lo llibre de la aduana se informen de lo que té y de cuán pot guañá, y después en los seus plassentés y amorosos actes y en paraules dolsíssimes se les ingenien en seduí y en atraure lo seu amor; y ya a mols ne han atret als que bona part de les seues mercansíes los han pres de les mans, y a bastáns tot; y de ells ne han ñagut que no sol la mercansía, sino tamé lo barco y les carns y los ossos los han dixat, tan suavemen la barbera ha sabut passáls la navalla.
Ara be, no fa mol tems va passá que aquí, enviat per los seus mestres, va arribá un dels nostres jovens florentíns de nom Niccolo de Cignano, encara que li díen Salabaetto, en tantes pesses de roba de llana que li habíen entregat a la fira de Salerno que podíen valdre uns singséns floríns de or; y entregán la tassa de ells als aduanés, los va ficá a una bodega, y sense mostrá molta pressa en despacháls, va escomensá a rondá per la siudat. Y sén ell blang y rubio y mol pincho, y mol gentil, va passá que una de estes dones barberes, que se fée cridá madama Lancofiore, habén sentit algo dels seus assuntos, li va ficá los ulls a damún; de lo que donánsen cuenta ell, creén que ella ere una gran Siñora, va pensá que per la seua hermosura li agradabe, y va pensá en portá mol cautamen este amor; y sense di res a dingú, va escomensá a passejá per dabán de la casa de aquella. Ella, donánsen cuenta, después de inflamál en les seues mirades, mostrán que se consumíe per nell, secretamen li va enviá una dona del seu servissi que mol be coneixíe l'art de la picardía, que, casi en llágrimes als ulls, después de moltes histories, li va di que en la seua hermosura y amabilidat habíe conquistat a la seua Siñora de tal manera que no trobabe descáns ni de día ni de nit; y per naixó, cuan vullguere, dessichabe mes que atra cosa pugué trobás en ell secretamen a uns bañs; y después de aixó, traén un anell de la bossa, de part de la seua Siñora lay va doná.
Salabaetto, al sentí aixó va sé lo home mes alegre que may van ñabé; y prenén lo anell y fregánse en ell los ulls y después besándolo, sel va ficá al dit y li va contestá a la bona dona que, si madama Lancofiore lo volíe, que estabe ben retribuida perque ell la volíe mes que a la seua propia vida, y que estabe disposat a aná aon an ella vullguere y a consevol hora. Tornada, pos, la mensajera a la seua Siñora en esta resposta, a Salabaetto li van di enseguida a quíns bañs al día siguién, después de véspres, debíe esperála;
éste, sense díli res a dingú, a la hora ordenada allí que sen va aná, y va trobá que la sala de bañs habíe sigut alquilada per la Siñora. Y casi acababe de entrá cuan van apareixe dos esclaves carregades de coses: la una portabe al cap un gran y hermós madalap de guata y l’atra una grandíssima sistella plena de coses; y estenén este madalap a un catre a una alcoba de la sala, van ficá damún un parell de llansols finíssims de seda y después un cobertó de blanquíssim cendal de Chipre en dos cuixíns bordats a maravilla; y después de aixó, despullánse y entrán al bañ, lo van rentá y van agraná tota la sala.
Y poc después la Siñora, seguida per atres dos esclaves, va víndre al bañ; aon ella, en cuan va pugué, va fé grans festes a Salabaetto, y después de los mes grans suspiros del món, después de que mol lo va abrassá y besá, li va di:

- No sé quí haguere pogut portám an aixó mes que tú; que me has botat foc, chiquet toscano.

Después de aixó, cuan ella va voldre, los dos despullats van entrá al bañ, y en ells dos de les esclaves. Allí, sense dixá que dingú mes li ficare la ma damún, ella mateixa en sabó en almizcle y en un atre perfumat en clavo, maravillosamen y be va rentá del tot a Salabaetto, y después se va fé rentá y refregá per les seues esclaves. Y fet aixó, van portá les esclaves dos llansols blanquíssims y sutils de los que emanabe tan bona auló a roses que tot lo que ñabíe pareixíen roses; y van embolicá en un a Salabaetto y en l’atre a la Siñora, y sels van emportá al llit preparat. Y allí, después de dixá eixugás la suó, traénlos les esclaves aquells llansols, se van quedá despullats. Y traén de la sistella poms de plata bellíssims y plens, uns de aigua de roses, atres de aigua de azahar, de aigua de flo de jazmíns, totes aquelles aigües van derramá; y después, traén caixes de dolsos y pressiadíssims vins, se van confortá. A Salabaetto li pareixíe está al paraísso; y mil vegades habíe mirat an aquella, que ere majíssima, y sen añs li pareixíe cada hora per a que les esclaves sen anaren y pugué trobás als seus brassos. Les esclaves, después de que, per orde de la Siñora, dixán una antorcha ensesa a la alcoba, sen van aná de allí, ésta va abrassá a Salabaetto y ell an ella; y en grandíssim plaé de Salabaetto, al que li pareixíe que se derretíe per nella, van está una llarga hora. Pero después de que a la Siñora li va pareixe tems de eixecás, fen víndre a les esclaves, se van vestí, van beure y minjá dolsaines, y rentánse la cara y les mans en aquelles aigües odoríferes, y volén anássen, li va di la Siñora a Salabaetto:
- Si vullgueres, me pareixeríe un favor grandíssim que esta nit vingueres a sopá en mí y a dormí. Salabaetto, que ya de la hermosura y de les amables artimañes de ella estabe pessigat, creén que ere per an ella com lo cor del cos amat, va contestá:
- Siñora, tot lo vostre gust me es mol grato, y per naixó tan esta nit com sempre faré lo que vullgáu y lo que per vos me sigue manat.

Entornánsen, pos, la Siñora a casa, y fen adorná la seua alcoba, y fen prepará un sopá esplendit, va esperá a Salabaetto. Este, cuan se va fé algo fosc, allá que sen va aná, y alegremen ressibit, en gran festa y ben servit va sená en la Siñora. Después, entrán a la alcoba, va sentí allí una maravillosa auló de fusta de aloe y va vore lo llit adornadíssim en muixonets de Chipre, y moltes bones robes penján de los barróns; estes coses, totes juntes y cada una per sí sola li van fé pensá que teníe que sé aquella una gran y rica Siñora; y per mol que haguere sentit parlá de la seua vida y costums, no su volíe creure per res del món, y si se haguere cregut que an algún lo haguere fet burla, per res del món se podíe pensá que aixó li podíe passá an ell. En grandíssim plaé se va gitá aquella nit en ella, inflamánse mes cada vegada. Arribat lo matí, li va señí ella un hermós y elegán cinturón de plata en una bona bossa, y li va di: - Dols Salabaetto meu, me encomano a tú; y aixina com la meua persona está a la teua dispossissió, aixina u está tot lo que ting, y lo que yo puc, a lo que vullgues maná.

Salabaetto, contén, besánla y abrassánla, va eixí de casa seua y va aná cap aon acostumaben a está los demés mercadés. Y anán una vegada y atra en ella sense que li costare res, y enviscánse cada día mes, va passá que va vendre la roba al contat y en un bon profit; lo que la bona dona no per nell, sino per atres va sabé en seguida. Y habén anat Salabaetto a casa seua una tarde, va escomensá ella a bromejá y a jugá en ell, y a besál y a abrassál, mostránse tan inflamada de amor que pareixíe que anabe a morísseli als brassos; y volíe donáli dos bellíssimes copes de plata que teníe, que Salabaetto no volíe pendre, perque entre unes vegades y atres be habíe ressibit de ella lo que valdríe uns trenta floríns de or sense habé pogut fé que ella ressibiguere dell res que valguere una grossa. Al final, habénlo ben inflamat en lo mostrás inflamada, una de les seues esclaves, tal com ella u habíe preparat, la va cridá; per lo que ella, eixín de la alcoba y están afora una mica, va torná a dins plorán, y tiránse damún del llit pancha per aball, va escomensá a lamentás. Salabaetto se va extrañá, la va agarrá en brassos y va escomensá a plorá en ella y a díli: - ¡Ah!, cor del meu cos, ¿qué tens tan de repén?, ¿quína es la raó de este doló? ¡Ah, dísmu, alma meua!

Después de que la dona se va fé rogá bastán, va di:

- ¡Ay, dols siñó meu! No sé qué fé ni qué di. Acabo de ressibí una carta de Mesina, y me escriu mon germá que, encara que haiga de vendre o empeñá tot lo que ting, que sense falta li envía abáns de vuit díes mil floríns de or y que si no li tallarán lo cap; y yo no sé qué puc fé per a obtíndrels tan pronte; que, si tinguera al menos quinse díes de tems, trobaría la manera de ajuntáls, o podría vendre algunes de les nostres possessións; pero no podén, preferiría está morta abáns de que me arribare aquella mala notíssia.
Y dit aixó, no dixabe de plorá. Salabaetto, al que les amoroses flames li habíen tret gran part del coneiximén, creén que aquelles llágrimes eren verdaderes y les paraules de amor mes verdaderes, va di:

- Siñora, yo no podré oferíton mil, pero sí singséns floríns de or, si creéu que mels podréu torná de aquí quinse díes; y vostra ventura es que pressisamen ahí vach vendre la cárrega de roba: que, si no fore aixina, no podría dixátos ni una grossa.

- ¡Ay! - va di la dona -, ¿aixina que has patit incomodidat de dinés? ¿Per qué no me u demanabes? Perque si no ne ting mil sí que ne ting sen y hasta dosséns per a donát; me has tret lo valor per a asseptá lo servissi que me oferixes.

Salabaetto, mol mes que cautivat per nestes paraules, va di:
- Siñora, per assó no vull que u dixéu; que si tan los haguera nessessitat com los nessessitéu vos, be tols hauría demanat.

- ¡Ay! - va di la Siñora -, Salabaetto meu, be sé que lo teu amor per mí es verdadé y perfecte cuan, sense esperá a que te u demanara, en tan gran cantidat de dinés espontáneamen me proveíxes en esta nessessidat. Y en sertesa era yo tota teua sense aixó, y en aixó u siré mol mes; y may dixaré de agraít la salvassió del cap de mon germá. Pero sap Deu que de mala gana los preng considerán que eres viachán y que los mercadés nessessiten los dinés per als seus negossis; pero com me apure la nessessidat y ting firme esperansa de tornátels pronte, los pendré, y per lo que falto, si no los trobo enseguida, empeñaré totes estes coses meues.

Y dit aixó, derramán llágrimes, se va dixá caure a la faldeta de Salabaetto, que va escomensá a consolála; y passán la nit en ella, per a mostrás magnánimamen lo seu servidó, sense esperá a que los hi demanare li va portá singséns floríns de or, que ella, rién en lo cor y plorán en los ulls va pendre, contentánse Salabaetto en una simple promesa seua. En cuan la dona va tindre los dinés van escomensá a cambiá les condissións; y cuan antes la visita a la dona estabe libre totes les vegades que Salabaetto volíe, van escomensá a apareixe raóns per les que de set vegades li passabe no pugué entráy ni una, ni li ficaben la cara ni li féen les caríssies ni les festes de abáns. Y passat en un mes y en dos lo plasso en que los seus dinés teníen que séli tornats, al demanáls li donaben paraules en pago; per lo que, acatánsen Salabaetto del engañ de la malvada dona y de lo seu poc coneiximén, y veén que de alló res profitós trauríe, perque no teníe cap escritura ni testimoni, y avergoñínsen de queixás a dingú, perque l´habíen avisat abáns de la burla que mereixcudamen per la seua brutalidat li vindríe de aixó, mol dolgut, en ell mateix plorabe la seua desgrassia. Y habén ressibit moltes cartes dels seus mestres per a que cambiare aquells dinés y los hi enviare, per a que no siguere descuberta la seua culpa, va deliberá anássen, y puján a un barquet, no a Pisa com debíe, sino a Nápoles sen va aná. Estabe allí en aquell tems lo nostre compare Pietro del Canigiano, tessorero de madama la emperatrís de Constantinopla, home de gran talento y sutil ingenio, grandíssim amic de Salabaetto y de los seus; en lo que, com a persona discretíssima, lamentánse Salabaetto después de algúns díes, li va contá lo que habíe fet y la seua desgrassiada aventura, y li va demaná ajuda y consell per a pugué allí guañás la vida afirmán que may enteníe torná a Florencia. Canigiano, entristit per estes coses, va di: - Mal has fet, mal te has portat, mal has obeít als teus mestres, massa dinés de una vegada te has gastat en moldre; pero ¿qué? Está fet, y se té que pensá en un atra cosa. Y com home avisat rápidamen van pensá lo que habíen de fé y lay va di a Salabaetto;
al que, agradánli lo plan, se va llansá a la aventura de seguíl. Y tenín algúns dinés y habénni dixat Canigiano uns pocs, va maná fé uns cuans embalajes ben lligats, y comprá vin barriques de oli y omplíles, y carregán tot alló sen va entorná cap a Palermo; y entregán la relassió de los embalajes als aduanés y la de les barriques, y fen anotá totes les coses a la seua cuenta, los va ficá a les bodegues, dién que hasta que un atra mercansía que estabe esperán no arribare no volíe tocá aquella. Lancofiore, habénsen enterat de aixó y sentín que valíe uns dos mil floríns de or o mes, alló que al presén habíe portat, sense contá lo que esperabe, que valíe mes de tres mil, pareixénli que habíe apuntat baix, va pensá en restituíli los singséns per a pugué tíndre la majó part de los sing mil; y va enviá a buscál. Salabaetto, ya en malissia, allí va acudí. Ella, fen vore que no sabíe res de lo que habíe portat, li va fé una maravillosa benvinguda, y va di:

- Aquí tens, si te habíes enfadat en mí perque no tels vach torná en lo plasso pressís... Salabaetto se va ficá a riure y va di:

- Siñora, en verdat me va desagradá un poc, perque me haguera arrencat lo cor per a donátol si en alló tos complaguera; pero vull que sapigáu lo enfadat que estic en vos.
Es tan l´amor que tos ting que hay fet vendre la majó part de les meues possessións, y ara hay portat aquí mercansía que val mes de dos mil floríns, y ne espero de Ocsidén mes que valdrá mes de tres mil, y vull fé an esta siudat un almassén y quedám aquí per a está sempre prop de vos, pareixénme que estic milló en lo vostre amor que crec que dingú pugue estáu en lo seu. A lo que la dona va di:

- Mira, Salabaetto, tot este arreglo teu me agrade mol, perque te vull mes que a la meua vida, y me agrade mol que hagues tornat en intensió de quedát perque espero passá encara mols bons ratos en tú; pero vull excusám un poc perque, en aquells tems en que ten vas aná algunes vegades vas voldre entrá y no vas pugué, y algunes vas vindre y no vas sé tan alegremen ressibit com solíes, y ademés de aixó, no te vach torná los dinés a tems. Tens que sabé que entonses estaba yo en grandíssima pena; y lo que está en este estat, per mol que vullgue a un atre no li pot ficá tan bona cara ni aténdrel com voldríe; y ademés tens que sabé que li es mol penós a una dona pugué reuní mil floríns de or, y tots los díes li diuen mentires y no se cumplix lo que se li ha prometut, y per naixó nessessitam tamé natros mentí als demés; y de ahí ve que yo no te puguera torná los teus dinés. Pero los vach reuní poc después de la teua marcha y si haguera sabut aón enviátels tels haguera fet arribá; pero com no u sabía, tels hay guardat. Y fénse portá una bossa aon estaben aquells mateixos que ell li habíe dixat, lay va ficá a la ma y li va di:

- Conta a vore si ne ñan singséns.

Salabaetto may se habíe sentit tan contén, y contánlos y veén que ne ñabíen singséns, y tornánlos a guardá, va di:

- Siñora, sé que diéu la verdat, pero prou hau fet; y tos dic que per naixó y per
l´amor que tos ting may me demanaríeu per a consevol nessessidat vostra una cantidat que puguera yo donátos que no to la donara; y en cuan me haiga establit podréu probám en aixó.
Y de esta guisa recuperat en ella l´amor en paraules, va escomensá Salabaetto a frecuentála galanmen, y ella a donáli gust y a féli los mes grans honors del món, y mostráli mol amor. Pero Salabaetto, volén en un engañ castigá lo engañ que ella li habíe fet, invitat un día per a que anare a sopá y a dormí en ella, va acudí tan melancólic y tan tristot que pareixíe que vullguere morís. Lancofiore, abrassánlo y besánlo, va escomensá a preguntáli per qué teníe aquella melancolía. Ell, después de fés rogá un bon rato, va di: - Estic arruinat, perque lo barco aon estabe la mercansía que yo esperaba ha sigut capturat per los corsaris de Mónaco y per a rescatál se nessessiten deu mil floríns de or, de los que yo ne ting que pagá mil; y no ting dinés perque los singséns que me vas torná los vach enviá enseguida a Nápoles per a invertíls en teles y portáles aquí. Y si vullguera ara vendre la mercansía que ting aquí, com no es la temporada apenes me donarán una perra per dos géneros; y encara no soc aquí prou conegut per a trobá qui mels dixo, y per naixó no sé qué di ni qué fé; y si no envío pronte los dinés se emportarán a Mónaco la mercansía y may mes la recuperaré.

La dona, mol contrariada per naixó, perque li pareixíe pédreu tot, pensán qué podíe ella fé, va di:

- Deu sap lo que me dol per amor teu; ¿pero de qué servix apenás tan? Si yo tinguera eixos dinés sap Deu que tels dixaría enseguida, pero no los ting; ña una persona que fa tems men va dixá singséns, pero en forta ussura, que no demane menos del trenta per sen; si de eixa tal persona los vullgueres, nessessitaríes de garantía un bon empeño; y en cuan a mí yo estic disposada a empeñá totes estes robes y la meua persona si cal per lo que vullgue dixám, per a pugué servít, pero lo remanén, ¿cóm lo asseguraríes?

Va vore Salabaetto la raó que movíe an ésta a féli tal servissi y sen va acatá de que de ella siríen los dinés prestats. Primé lay va agraí y después va di que encara que fore a mol alt interés no u podíe dixá, pos li apretabe la urgensia; y después va di que u asseguraríe en la mercansía que teníe a la aduana, fénla escriure a nom del prestamiste, pero que volíe conservá la clau de la bodega, per a pugué mostrá la seua mercansía si algú la volíe vore y per a que res li tocaren o permutaren o cambiaren. La dona va di que aixó estabe ben dit y ere mol bona garantía; y per naixó, al arribá lo día va enviá a buscá a un corredó del que sen fiabe mol y parlán en ell sobre este assunto li va entregá mil floríns de or, que lo corredó va prestá a Salabaetto, y va fé inscriure al seu nom lo que Salabaetto teníe a les bodegues, y habén fet les escritures y contraescritures juns, y quedán en concordia, sen van aná als seus assuntos. Salabaetto, tan pronte com va pugué, puján a un barquet, en mil singséns floríns de or sen va aná a vore a Pietro del Canigiano a Nápoles, y desde allí los va enviá una fiel y completa cuenta a Florencia als seus mestres, los que l´habíen enviat en les robes; y pagánli a Pietro y a consevol atre al qui deguere algo, mols díes a Canigiano su va passá be en lo engañ fet a la siciliana; después, de allí, no volén continuá sén viachán, va víndre a Ferrara.
Lancofiore, com no trobabe a Salabaetto a Palermo va escomensá a extrañás y va sospechá; y después de esperál uns dos mesos, veén que no tornabe, va fé que lo corredó manare despressintá les bodegues. Y examinán les barriques que se creíe que estaben plenes de oli, va trobá que estaben plenes de aigua del mar, y sol ñabíe una capa de oli damún. Después, deslligán los embalajes, tots menos dos, que eren teles, plens los va trobá de borra; y entre tot lo que ñabíe no valíe mes de dosséns floríns; per lo que Lancofiore, veénse burlada, va plorá per los singséns floríns tornats y mol mes per los mil prestats, diénse moltes vegades: - Qui trate en toscano no pot sé segato.

Y aixina, quedánse en la pérduda y la burla, se va trobá en que tan listos eren la una com l´atre.
Al acabá Dioneo la seua novela, Laureta, veén que habíe arribat lo final del seu reinat, alabats los consells de Pietro Canigiano, que per los seus efectes se habíen vist sé bons, y la sagassidat de Salabaetto, que no va sé menos al ficáls en obra, traénse del cap lo lloré lay va ficá al cap a Emilia, dién:

- Siñora, tindrem una hermosa reina, féu, pos, que a la vostra hermosura acompañon les vostres obres.

Y va torná a assentás. Emilia, per vóres feta reina y alabada en públic per la seua bellesa, se va colorá, y la seua cara pareixíe los nugolets rosa de la aurora. Después de tindre los ulls cachos una mica, va organisá en los seu senescal los assuntos pertinéns a la compañía, y aixina va escomensá a parlá:

- Deleitables siñores, mol manifestamen veém que, después de que los bueys se han cansat durán lo día, amarrats al jou, són aliviats y liberats, y sels dixe pasturá per aon volen. Veém tamé que són mes hermosos los jardíns en varies plantes que los carrascals; per naixó, considerán los díes que ham estat parlán daball de una ley, demá no tos limitaré cap tema, vull que cadaú parlo de lo que vullgue, y crec que la variedat de les charrades que se conton sirá milló que parlá de sol un tema. Lo que vingue después de mí al trono, podrá constreñímos a les acostumades leys. Y dit aixó, hasta la hora de sopá los va consedí libertat a tots. Tots van alabá a la reina, y alsánse, se van entretindre.
Van sopá al voltán de la hermosa fon, y después de la sena, del modo acostumat un bon rato se van divertí cantán y ballán. Al final la reina, per a seguí lo estil dels seus predecessós, li va maná a Pánfilo que cantare una cansó, que díe aixina:

Tan es, Amor, lo be

y lo contén que estic per tú sentín

que soc felís cremánme a les teues flames.

Lo meu cor tanta alegría rebose,

tan de goch está ple

per lo que me has donat,

que amagáu siríe cosa seria

y a la cara serena

se mostre lo meu alegre estat:

que están enamorat

de un be tan elevat y estupendo

leve me sigue estám an ell cremán.

Yo no sé demostrá cantán

ni indicá en lo dit,

Amor, lo be que séntigo;

y encara que u sapiguera hauría de callá

que, sense dixáu callat,

se tornaríe tormén:

pos estic tan contén

que consevol parlá aniríe menguán

antes que anáu descubrín.

¿Quí pensaríe ya que estos brassos meus

podríen torná

aon los han tingut,

y que la meua cara sense patí rechás

tornaríe a arrimás

aon va sé beneída?

may haguera cregut

la meua fortuna, encara que estiga sucarrat
y lo meu plaé y goch estiga amagán.

La cansó de Pánfilo acabada, y per tots corejada, no van ñabé dingú que, en mes atenta solissitut que li corresponíe, no prenguere nota de les seues paraules, esforsánse en adiviná alló que ell cantabe que li conveníe tíndre amagat; y encara que uns cuans van esá imaginánse diferentes possibilidats, dingú va arribá a la verdat del assunto.
Y la reina, después de vore que la cansó de Pánfilo habíe acabat, va enviá a les joves siñores y als jovens siñós a dormí.

ACABE LA OCTAVA JORNADA.

martes, 30 de octubre de 2018

Dicsionari chapurriau - castellá, A

La A, com díe Eugenio







a cascarrulles, a costes, ancostes, a la esquena, a costelles, a cuestas
a la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
a palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
ab, amb catalá modern. En chapurriau: EN con
ababol, ruella, roella, ruelles, roelles amapola, amapolas
abadejo, abadejos – lo abadejo va callá (bacallá) y no va di res mes abadejo, bacalao
abadía, abadíes, abad, abadesa abadía
abadiat (terreno de la abadía) abadiado
abáis, a baix, abaix abajo
abaixá, baixá bajar
abalansáben (se) – en cambi, a balansades es aná de costat a costat, per ejemple cuan vas gat abalanzaban (se)
abalot (alborot) alboroto
abalotá, abalotás alborotar, alborotarse
abalotadores, abalotadós alborotador, alborotadora
abalotat, abalotats, abalotada, abalotades alborotado, alborotada
abalotéu alborotéis
aball (cap) abajo, hacia abajo
abán - abán y crits ! adelante (y gritos)
abanderat abanderado
abandoná abandonar
abandonabe abarca, calzado suela de goma
abandonabe, abandonáe abandonaba
abandonades abandonadas
abandonál abandonarlo
abandonat abandonado
abandonats, abandonades abandonados, abandonadas
abandone abandona
abandoném abandonemos
abandono abandono
abáns, avans, aváns antes
abansá, avansá avanzar
abansada, avansada avanzada
abansahí VS después demá antes de ayer VS pasado mañana
abánse, avánse avanza, avance
abaratá, baixá lo preu abaratar, bajar el precio
abarca, albarca, abarques, albarques abarca, calzado con suela de goma
abarcála, abarcál abarcarla, abarcarlo
abatimén abatimiento
abatix (abatí, abatíx) abate (abatir)
abatollá, pegá en una batolla a les llegums, olives, ameles, anous, etc varear con una batolla
abátre, abatre, tira an terra, fé caure, tombá abatir
abatussá, esbatussá pegar, golpear
abatut, abatuda, abatuts, abatudes abatido, abatida
abaubádamen, de baubo bobamente
abella , abelles abeja, abejas
abellá, abellás - A Beseit lo de rampí, garsía, etc abejar, abejares, donde se tienen las colmenas para hacer miel
abellé, lo que cuide abelles per a fé mel

http://saboresconarte.com/miel/35-el-apicultor-miel-de-mil-flores-1-kg.html



abellé, lo que cuide abelles per a fé mel
mel de Francisco Berge de Valderrobres

apicultor
abellerol, abellerols, merops apiaster


abellerol, abellerols, abejarruco, abejarrucos, merops apiaster

abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá


abentá , aventá lo carro pel pedregal (aviá, tirá)

aventar, aviar, tirar


Manolo Escobar ya ha trobat lo carro que li van robá

abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa abrevar, abrevarse
abeuradó, abeuradós abrevadero, abrevaderos
abeuráls (als machos), abeuráles (a les mules) abrevarlos, abrevarlas
abeurás abrazos
ablaníe ablandaba, golpeaba
ablaníla ablandarla, golpearla
ablanít abren
abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá


abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá

verter, vaciar un recipiente en otro, ensacar
aboco abres
abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)


abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)

abofeteo (bofetada, bofetón)
abogat abrevadero
abogat, abogats, abogada, abogades – Vols vore al abogat ? Quin abogat ? Lo que porto aquí penjat ! abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot zángano
abogot , zángano abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche


aboñá, fé un boñ al coche, aboñat, que té un boñ

abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe -
https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040

Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. 


Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
aboñat, que té un boñ abultado
abono abrir, abierto, abierta
abono, abonos abono, abonos
aboque (abocá) vierte
abordáen o abordaben abrirse de piernas, despatarrarse
abordála, abordál abordarla, abordarlo, abordarle
aborto, abortos abrírsele
abotonáe o abotonabe (botó) abotonaba
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrasá (brasa, brases) abrasar, brasa, brasas
abrasá (foc, brasa), abrasat, abrasada, chamuscá, chamuscat, chamuscada (vore torrá) abrasar
abrasadó, abrasadora, abrasadós, abrasadores abrasador
abrassá abubilla
abrassá – de bras, brás, abrás abrazar
abrassá (foc) abuelitas, viejitas
abrassaba abrazaba
abrassabe abrazaba
abrassál abrazarlo, abrazarle
abrassála abrazarla
abrassám abrazarme
abrássam ! abrázame !
abrassán (g) abrazando
abrassánla abrazándola
abrassánlo abrazándolo
abrassáre abrazara o abrazase
abrassaré abrazaré
abrassat abrazado
abrassátos abrazaros
abrassats abrazados
abrasse abraza
abrassen abrazan
abrassen abrazan
abrasso abrazo (yo)
abrassos abrazos
abrassos – que tú abrassos, abrássos Abrazos – que tú abraces
ábre, álbre, árbre, ábre vell y trasplantat, antes mort que arrailat Árbol – árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué, albercoc, albercoqué, abrecocs, albercocs, albercoqués, abrecoqués , alberge albaricoque, albaricoques, albaricoquero - Prunus armeniaca, llamado comúnmente damasco, albaricoque, albergero o chabacano, es un árbol frutal originario de China (donde fue hallada la variedad originaria silvestre), Turquía, Irán, Armenia, Azerbaiyán y Siria.
https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_armeniaca
abrecoqué, albercoqué


albaricoquero (árbol)
abret, abrets arbolito, arbolitos
abreviat abreviado
abreviatura abreviatura
abrigadets, abrigadetes abrigaditos, abrigaditas
abrigat, abrigada abrigado, abrigada
abrillantadó abrillantador
abrillanten abrillantan
absóldrel absolverlo
absóldrels absolverlos
absolt, absolta absuelto, absuelta
absolusió, absolusións absolución, absoluciones
absolut, absoluta, absoluts, absolutes absoluto, absoluta
absolutamén absolutamente
abstémia, abstémio (com mon cusí Artemio), abstémios, abstémies abstemio, abstemia
abstenénme, abstenínme absteniéndome
abstíndre, abstíndres abstenerse, abstenir
absting (me) yo me abstengo
abstracsió abstracción
abstracte, abstracta, abstractes abstracto, abstractos, abstracta, abstractas
abstraíe abstraía
absurd, absurt absurdo
absurda absurda
abultáe o abultabe abultaba
abultat abultado
abundabe, abundáe abundaba
abundáen o abundaben abundaban
abundán abundante, abundando
abundáns, abundantes abundantes
abundánsia abundancia
abundantíssim abundantísimo
abundantíssima abundantísima
abunden abundan
aburrí, aburrís (v) aburrir, aburrirse
aburría aburría
aburríe aburría (él)
aburrimén aburrimiento
aburriren o aburriguéren aburrieran
aburriríen aburrirían
aburrisque, aburrixque aburra
aburrísses, aburríxes aburres
aburrit, aburrida aburrido, aburrida
aburríu – vatros tos aburríu – aixó ña per a aburríu pa tota la vida aburrís, aburrirlo
aburrixco aburro
abusá acequia
abusáe, abusabe abusaba
abusáen, abusaben abusaban
abusat, abusada abusado, abusada
abusius, abusives abusivo, abusiva
abussón, abussóns, abussona, abussones abusón, abusones
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar
acababa acababa
acababe (ell, ella) acababa (él)
acabábem acabábamos
acabada, acabat acabado, acabada
acabades acabadas
acabáe o acababe acababa (él)
acabáen o acababen acababan
acabán (g) acabando
acabaré, acabarás, acabará, acabarém, acabaréu, acabarán, futuro del verbo acabá, acabás acabar, futuro
acabarém acabaremos
acabáren acabaran o acabasen
acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen (condissional verbo acabá o acabás) acabaría
acabás acabarse
acabat, acabada, acabats, acabades acabado, acabada
acabém, acabám acabamos
acabósse (lo) el acabose (el se acabó)
acachá, acachás – yo me acacho, acaches, acache, acachém o acachám, acachéu o acacháu, acáchen – cacho, cachet, cachotet, cacheta, cacha, cachoteta agacharse, agachar
acachadets, acachadetes agachaditos, agachaditas
acacháen o acachaben agachaban
acachats, acachades, acachat, acachada agachados, agachadas
académiques, académic académico, académicos
acalentát, acalentat acalentado
acaloradamén acaloradamente
acaloránse acalorándose
acalorat, acalorada acalorado, acalorada
acampá acampar
acampaben o acampáen acampaban
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás. sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acantalejá, acantalechá (cantal) – lapidá, codolejá apedrear, lapidar
acantilat, acantilats, no ne tením cap al terreno chapurriau. acantilado
acarissiá acariciar
acarissiá – acaríssio, acaríssies, acaríssie, acarissiém, acarissiéu, acaríssien – acarissiaría – acarissiára – acarissiaré – acarissiat, acarissiada – caríssies, caríssia acariciar
acarissiáben acariciaban
acarissiadós, acarissiadores acariciadores, acariciadoras
acarissiáe, acarissiabe acariciaba
acarissiál, acarissiála acariciarlo, acariciarla
acarissián (g) acariciando
acaríssie acaricia
acaríssios (que tú) acaricies
acás – si acás – auncás acaso, si acaso
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

perseguir
acassadós, acassadores perseguidores, perseguidoras
acassámos perseguirnos
acassán (g) persiguiendo
acassánme persiguiéndome
acassat, acassada perseguido
acassáts, acassats, acassades perseguidos, perseguidas
acatánse (acatá), acatánsen dándose cuenta
acataríe se daría cuenta
acataríen se darían cuenta
acataríeu os daríais cuenta
acatássen (v) darse cuenta
acatat – men hay acatat de que lo coche pert oli Me he dado cuenta de que el coche pierde aceite
acento, acentos al parlá una llengua, acento de una paraula (tilde, tildes es la forma gráfica del acento) acento, acentos, tilde, tildes
ací, açí , aquí, astí (Litera y mes amún) aquí
aclamáe o aclamabe aclamaba
aclamán (g) aclamando
aclaperáen o aclaperaben – de clapé (mún) amontonaban
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida


aclarar, aclararse, despejar, despejarse
aclariguéu aclaréis
aclarínse aclarándose
aclarirá aclarará
aclarisque (ell, ella) aclare
aclaríu aclaráis
aclaríx – se aclaríx lo sel – ell no se aclaríx aclara – se despeja el cielo – él no se aclara
aclarixco acreditativo, acreditativos
aclarixco aclaro
aclocada (gallina ponedora), acllocada, aclocat, acllocat, allocada - vore nial gallina clueca, preparada para poner huevos
aclofat, aclofats, aclofada, aclofades (al sofá) tumbado en el sofá
acollonán, acollonáns acojonante, acojonantes
acollonat, acollonit, acollonada (ella), acollonida (ella) acojonado, acojonada
acometénlo acometiéndole
acométre acometer
acometut, acometuda acometido, acometida
acomodades acomodadas
acomodánla acomodándola
acomodassió, acomodo acomodación, acomodo
acomodats, acomodades acomodados, acomodadas
acomódon (ells, elles) acomoden
acompañá acompañar
acompañabe acompañaba
acompañaben acompañaban
acompañada acompañat
acompañada, acompañades acompañada, acompañadas
acompañáe o acompañabe acompañaba
acompañál acompañarlo
acompáñal ! acompáñale ! acompáñalo
acompañála acompañarla
acompañáles acompañarlas
acompañám acompañarme
acompañamén acompañamiento
acompañán (g) + lo que acompañe – acompañáns acompañante, acompañante, acompañando
acompañánla acompañándola
acompañánles acompañándolas
acompañánlo acompañándolo
acompañánlos acompañándolos
acompañáns acompañantes
acompañáns acompañantes
acompañárem acompañáramos
acompañarém acompañaremos
acompañaréu acompañaréis
acompañaríe acompañaría
acompañaríen acompañarían
acompañat acompañado
acompañátos acompañaros
acompañats, acompañades acompañados, acompañadas
acompañe acompañaba
acompaño acompaño
acomparán (g) comparán comparando
acompassada acompasada
acompassat acompasado
acondissionada acondicionada
acondissionat acondicionado
aconsejable admitían
aconsellá, doná consell, consells – aconsello, aconselles, aconselle, aconsellém o aconsellám, aconselléu o aconselláu, aconséllen – aconsellaría – aconsellára – aconsellat, aconsellada – aconsellaré aconsejar
aconsellada aconsejada
aconselláe o aconsellabe aconsejaba
aconsellará aconsejará
aconsellás aconsejarse
aconsellat aconsejado
aconselle aconseja
aconsello aconsejo
acontentat , acontentada – fart de minjá acontentado, acontentada – harto, haíto
acontessiméns acontecimientos
aconvido (tos) - convido convido (os)
acoquinaben – acoquiná, acobardá, intimidá, assustá, amilaná, amedrentá, atemorisá, acogotá, achicá acoquinar - acoquinaban – acobardar, intimidar, asustar, amilanar, amedrentar, atemorizar, acogotar, achicar - achantar - achantarse - achicarse - acobardarse - acogotar - acojonar - acollonar - arredrar - arredrarse - atemorizar - atemorizarse - aterrar - descorazonar – descorazonarse
acorassada (Brunete, barco), acorassat, que té corassa acorazada, acorazado Brunete
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acordalá, ficá una corda a la curdiola acordalar, poner una cuerda en la polea
acordat acordado
acorde, acordes – estic de acuerdo – estic d´acord – acordá – acordat, acordada acorde
acorpórea, forma sense cos acorpórea, forma sin cuerpo
acossánme acosándome
acostumá (acostumbrá) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms acostumbrar
acostúmbrá (que yo me) que yo me acostumbre
acostumbrabe acostumbraba
acostumbrades acostumbradas
acostumbráen o acostumbraben acostumbraban
acostumbrála acostumbrarla
acostumbrán acostumbrando
acostumbrat acostumbrado
acostumbrats acostumbrados
acostumbre acostumbra
acostumbréu acostumbráis
acostumbron (ells se) acostumbren
acotat, acotats, en cota acotado, con cota
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet. agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr. Ar. Aniquilaracabar con algoespecialmente con los animales o frutos de la tierra.
acre, acres, medida de terreno acre, acres
acreditá acreditar
acreditat acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià) acreditativo, acreditativos
acreditátos acreditaros
acsedí acceder
acsedíx accede


acsés, acsésos, accesos acceso, accesos
acsidén, acsidéns accidente, accidentes
acsidental accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa


acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat, ECCE HOMO BORJA

ecce homo, persona mal vestida, dejada, https://www.heraldo.es/noticias/ocio-cultura/2018/02/06/el-eccehomo-borja-prepara-llegada-del-visitante-200-000-1223144-1361024.html
acsioná accionar
acsionats accionados
acsiono acciono
acsións acciones
acte, actes (sala o salón de actes) acto, actos
actitut – eixa es la actitut ! actituts actitud, actitudes
actiu, actius, activa, actives activo, activa, activos, activas
actividat actividad
actó, actós, actriu, actrius, actrís, actríses actor, actriz, actores, actrices
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres. actuar
actuaben actuaban
actuáe o actuabe actuaba
actual, actuals actual, actuales
actualisá actualizar
actualisán (g) actualizando
actualmén, avui en día, a día de avui actualmente, hoy en día, a día de hoy
actuassió actuación
actuát (p) actuado
actúe actúa
actúo actúo
acudí acudir
acudíe acudía
acudíen acudían
acudiguérem acudiéramos
acudiguéreu acudiéseis, acudiérais
acudím acudimos
acudín (g) acudiendo
acudirém acudiremos
acudiren, acudiguéren acudieran, acudiesen
acudíssen, acudíxen acuden
acudit, acudida – en catalá acudit es chiste acudido, acudida – acudit en catalán, chiste
acudíx acude
acudixco acudo
acudíxen acuden
acudixquen acudan
acuerdo , estar de acuerdo, acuerdos acuerdo, acuerdos
acullidó acogedor
acumuláe o acumulabe acumulaba
acumulánse acumulándose
acunál, acunála acunarlo, acunarla
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen hacer corto, acortar
acusál acusarlo
acusán acusando
acusassió acusación
acusat acusado
acusém, acusám acusamos
achicá (aigua) achicar (agua)
achinollat, aginollat (vore ginoll) de rodillas
achopás, chopás, fótres chop, chopet, amerás, calás de aigua mojarse, calarse
achuda, ajuda ayuda
achudaben, achudáen, ajudáen, ajudaben ayudaban
achudáe o achudabe ayudaban
achúdal – achudál Ayúdale !
achudála, ajudála ayudarla
achúdala, ajúdala ! ajúdala
achudáli, ajudáli ayudarle
achudals, ajudals ayudarles
achúdam ayúdame
achudám, ajudám ayudarme
achúdamos ! ajúdamos ayúdanos
achudámos, ajudámos ayudarnos
achudán, ajudán (g) ayudando
achudánla, ajudánla ayudándola
achudánli, ajudánli ayudándole
achudáns, ajudáns ayudantes
achudantes, ajudantes ayudantas
achudará, ajudará ayudará
achudarán, ajudarán ayudarán
achudarás, ajudarás ayudarás
achudaré, ajudaré ayudaré
achudarém, ajudarém ayudaremos
achudáres, ajudáres (que tú) ayudaras (que tú)
achudat, ajudat ayudado
achude, ajude (ell) ayuda (él)
achudém, ajudém ayudamos
achúden, ajúden ayudan
achúdes, ajudes ayudas
achudo, ajudo ayudo
achuní, chuní, juñí, ajuntá, juntá unir
achuntada, ajuntada juntada
achuntaménajuntamén , casa de la vila, casa del consistori, consistorial, achuntaméns ayuntamiento
achuntat, ajuntat ajuntado
adaptá adaptar
adaptánla adaptándola
adaptás adaptarse
adapte adapta
adecuadamen adecuadamente
adecuades adecuadas
adecuassió, adecuasió adecuación
adecuat, adecuats, adecuada, adecuades adecuado, adecuados, adecuada, adecuadas
adelán, adeláns adelanto, adelantos
adelantá adelantar
adelantabe, adelantáe adelantaba
adelantán (g) adelantando
adelantánme adelantándome
adelantánseli adelantándosele
adelantárem adelantáramos
adelantarém adelantaremos
adelantaríeu adelantaríais
adelantat adelantado
adelantats adelantados
ademán, ademáns, gesto, gestos ademán, gesto
ademés además
adentrá, se va – adentrás adentrar, adentrarse
adependrá aprenderá
adepéndre, adepréng o adeprénc, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa – adependría – si yo adeprenguéra – adependré aprender
adepéndrel – vols adepéndre chapurriau ? Natros tel amostrém, no es difíssil adepéndrel. aprenderlo
adepéndreles aprenderlas
adepéndren (no podrás adepéndren may) aprender, no podrás aprender(lo) nunca
adepéndreu aprenderlo
adependría (yo) aprendería (yo)
adependríe aprendería (él)
adependríen aprenderían
adeprén aprende
adeprénen aprenden
adeprenénu aprendiéndolo
adepreng aprendo
adeprenga, cuan yo adeprenga física cuántica, los sapos criarán pel. cuando yo aprenda física cuántica, los sapos criarán pelo.
adeprenguere aprendiera, aprendiese
adeprengues aprendas
adepreníe aprendía
adeprés, adepresa aprendido, aprendida
adepreses aprendidas
adés, ara fa poc hace poco rato
adhesiu, adhesius, adhesiva, adhesives adhesivo, adhesivos, adhesiva, adhesivas
adiós, adéu adiós
adissional adicional
adiviná (ensertá), adivinás – si la enserto la endivino – adivino, adivines, adivine, adiviném o adivinám, adivinéu o adivináu, adivínen – adivinaría – adivinára – adivinaré – adivinat, adivinada adivinar
adivinabe adivinaba
adivinán (g) adivinando
adivinánu adivinándolo
adjectiu, adjectius, adj. adjetivo, adjetivos
admétre (vore admití) – aixó no se pot admétre, admití admitir, esto no se puede admitir
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar – ministro, ministra
administrabe administraba
administradó, administradora administrador, administradora
administrassió administración
admirá, admirás admirar, admirarse
admirabe admiraba
admiraben, admiráen admiraban
admirablemen admirablemente
admirassió, admirasió, admirassións admiración, admiraciones
admirat, admirada, admirats, admirades admirado, admirada, admirados, admiradas
admití, admitixgo o admitixco, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió – admitiría – admitiguera o admitíra – admitiré admitir
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió admitir
admitíe admitía
admitíen admitían
admitiguére admitiera, admitiese
admitiguéren admitieran, admitiesen
admitím admitimos
admitíren , admitiguéren admitieran, admitiesen
admitís admitirse
admitit admitido
admitits admitidos
admitíu – admétre - aixó no podém admitíu – aixó no se pot admití admitirlo
admitíx admite
admitixco o admitixgo admito
admonissió , admonissións, avís, avísos, amonestassió, reproche, recriminassió, reprimenda, reconvensió, regañina, filípica, sermó admoniciones, admonición, aviso, amonestación, reproche, recriminación, reprimenda, reconvención, regaño, regañina, filípica, sermón
adobá, ficá en adobo, salsa, aliño, condimén, espéssia, espéssies, conserva, salmuera adobar, poner en adobo, salsa, aliño, aderezo, condimento, especia, conserva, salazón
adobaréu adobaréis
adopsió adopción
adoptá adoptar
adoptán (g) adoptando
adoptat, adoptada adoptado, adoptada
adopto adopto
adorable, adorables adorable, adorables
adorál adorarlo
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren) adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm) se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual dormirse
adormida, adormit, adormides, adormits dormido, dormida, dormidos, dormidas
adormíen (se) se dormían
adórmigo duermo
adormiguere durmiera, durmiese
adormilat, adormilats, adormilada, adormilades, adormiscat, adormiscada adormilado, adormilados, adormilada, adormiladas
adormím dormirme
adormits dormidos
adormíx (se) se duerme
adorná adornar
adornaben adornaban
adornades, adornats adornadas, adornados
adornadíssima adornadísima
adornadíssimes adornadísimas
adornál adornarlo
adornánles adornándolas
adornat, adornada adornado, adornada
adornats, adornades adornados, adornadas
adosada, adossada, una casa pegada a un atra adosada, una casa pegada a otra
adosats, adossats (chalets) adosado, adosados, chalets
adotsenat, adotsenats, adotsenada, adotsenades, vulgar, comú, corrén, trivial, ramplón, sáfio, mediocre, ordinari, chabacano, charro, plebeyo adocenado, vulgar, común, corriente, trivial, ramplón, zafio, mediocre, ordinario, chabacano, charro, plebeyo
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida – adquiriría – adquiriguera – adquiriré adquirir
adquirit, adquirida adquirido, adquirida
adquirixquen adquieran
adquissisió adquisición
adressá, adressás – ficá algo recte (al dret) – aná cap an algún puesto – adressat, adressada – agarrá una adressera, atajo, camí mes recte Enderezar, poner algo recto – dirigirse hacia – atajar, coger un atajo
adressála enderezarla
adressánse dirigiéndose, enderezándose
adressera, adresseres, dressera, dresseres (atajo) – vore adressá – acursá lo camí agarrán una adressera atajo, atajos
adulá, afalagá, lissonjeá, alabá, agassajá, loá, exaltá, camelá, requebrá, piropejá,
doná coba, fé la pilota,
adular, halagar, lisonjear, alabar, agasajar, loar, exaltar, camelar, incensar, embelecar, requebrar, piropear,
dar coba, hacer la pelota
 adulades, adulat, adulats aduladas, adulados
adulteri, adúltero, adúltera – dos adults han cometut adulteri. adulterio, adúltero, adúltera
adulto, adulta, adultos (escola de adultos), adultes adulto, adulta, adultos (escuela de adultos), adultas
adverbio, adverbios adverbio, adverbios
adversidat adversidad
advertánsia, adverténsia, advertimén, advertiméns, avís, observassió, consell, exhortassió, indicassió, insinuassió, sugerénsia, amenassa, admonissió, prevensió, informassió, opinió, apersibimén, sermón, aclarassió, nota, explicassió, prefassi, prólogo advertencia, aviso, observación, consejo, exhortación, indicación, insinuación, sugerencia, amenaza, admonición, prevención, información, opinión, apercibimiento, sermón, aclaración, nota, explicación, prefacio, prólogo
advertí, advertixgo o advertixco, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia – advertín – advertínli advertir
advertiguere advirtiera, advirtiese
advertit, advertida advertido, advertida
advertíu advertirlo
aerossol aerosol
afabilidat afabilidad
afabilíssima, mol afable afabilísima
afable afable, cordial, amable, cortés, afectuoso, cariñoso, simpático, acogedor, tierno, dulce, sencillo, llano, franco, abordable, bondadoso, apacible, gracioso, ameno, gentil, amistoso, afectivo, cálido, benévolo, benigno, condescendiente, sociable, familiar, humano, expresivo, efusivo, jovial, campechano, urbano, atento, obsequioso
afablemen afablemente
afaenat, que té faena (atrafegat) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
afaito, afeito (yo me) afeito
afalagamén, afalagaméns halagos
afalague halaga
afalagues halagas
afamat, afamada afamado, afamada
afán, afáns afán, afanes
afanéutos, afanáutos daros prisa
afanós , afanosa, afanosos, afanoses, aufanós, aufanosa que tiene afán
afavorí – aixó te afavorix, - fé un favor an algú - afavoríe, afavoríen, afavoríl, afavorit, afavorida, afavorixen favorecer
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada afectar
afectades afectadas
afectassió afectación
afecte afecto
afectiu afectivo
afectuós, afectuosa afectuoso, afectuosa
afectuosamen afectuosamente
afectuoses afectuosas
afectuossíssima, mol afectuosa afectuosísima
afechí, afegí afegixco, afegíxes, afegíx, afegím, afegíu, afegíxen afechíe afechirém afechís afechísquen afechit, afechida añadir
afegix añade
afegixco añado
afegixque añada (él)
afegixques añadas (tú)
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré afeitar, afeitarse
afeitám afeitarme
afeitán (g) afeitando
afeitat, afeitada afeitado, afeitada
afeite – de afeitá - cosmétic, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte afeita – afeite : aderezo, adorno, embellecimiento, cosmético, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte
afiladó, afiladora


afiladó, afiladora, afilador, moto, guzzi, antigua, blanco y negro

afilador, afiladora, la moto del afilador (o la bicicleta)
afiláe o afilabe afilaba
afiláe, afilabe afilaba
afilán (g) afilando
afilat, afilada afilado, afilada
afinat, afinada afinado, afinada
afinidat, afinidats afinidad, afinidades
afirmá - afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) afirmar
afirmabe afirmaba
afirmaben afirmaban
afirmán (g) afirmando
afirmánli afirmándole
afirmassió afirmación
afirmat afirmado
afirmatiu, afirmatius afirmativo, afirmativos
afirme afirma
afissió, afissións afición, aficiones
afissioná, afissionás aficionar, aficionarse
afissionada aficionada
afissionat, afissionats aficionado, aficionados
afissións aficiones
aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá


aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá

se han quemado las pimentoneras (plantas que dan pimientos) – de llama, demasiado calor – ver agostejá : agostar
aflicsió, pena, pesá, doló, tristesa, congoja, amargura, cuita, dol, consternassió, tribulassió, abatimén, dessolassió, desconsol, dessesperassió, patimén, mortificassió, tormén, tortura, quebranto, agonía, ofec, cárrega, contrariedat aflicción, pesar, pena, dolor, pesadumbre, tristeza, congoja, amargura, desazón, cuita, duelo, consternación, tribulación, abatimiento, desolación, desconsuelo, desesperación, sufrimiento, mortificación, tormento, tortura, quebranto, agonía, ahogo, sinsabor, carga, contrariedad
afligides, afligida, afligit, afligits, vore aflicsió afligido, afligida, afligidos, afligidas
afligíxen (se), se apenen afligen, apenan
aflorá – aflorat, aflorada (a la superfíssie) aflorar – a la superficie
afluén , afluéns (riu) afluente, afluentes (río)
afluénsia (de gen) afluencia (de gente)
afluixá, afluixás aflojar, aflojarse
afluixabe, afluixáe aflojaba
afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – anássen cap al fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe


afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe

hundir, hundirse, irse al fondo
afonaben (se) hundían (se)
afonán (g) hundiendo
afonare hundiera, hundiese
afonaríen hundirían
afonats hundidos
afondá, paregut a afoná, afondá la rella, l´aladre, que vaigue mes fondo ahondar, el arado
afora, a fora, a les afores fuera, afuera, a las afueras
afores aniquilar, aniquilado, aniquilada, aniquilara, aniquilaría
aforrá, aforrás - aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren (vore estauviá, estalviá) ahorrar, ahorrarse
aforrámos, aforramos, vore aforrá ahorrarnos
aforrán (g) ahorrando
aforrat, aforrada ahorrado, ahorrada
aforrátos ahorraros
aforre ahorra
aforréutos los dinés ! ahorraos el dinero, los dineros !
aforro ahorro
afortunat, afortunada, afortunats, afortunades afortunado, afortunada
afrenta, afrentes – afrentat, afrentada – ofensa, ofenses – afrentós, afrentosa afrenta, ofensa, agravio, ultraje, insulto, injuria, desprecio, desdén, infamia, burla, mofa, zaherimiento, escarnio, vejación, vergüenza, ignominia, deshonor, deshonra, vilipendio, baldón
afrentabe afrentaba
africats (sonidos) sonidos africados
afuetat, que li han futut en un fuét golpeado con una fusta
agarrá (de garra), agarrás – agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada – agarrára – agarraré – agarraría – agarradet, agarradeta agarrar, coger
agarraben agarraban
agarrabes agarrabas
agarrada agarrada, cogida
agarrades agarradas, cogidas
agarráe o agarrabe agarraba
agarráen o agarraben agarraban
agarrál, agarráli, agarrála, agarrálay cogerlo, agarrarlo
agarrála agarrarla
agarrals, agarráls agarrarlos
agarramén, agarre (codíssia, tacañería) – vore agarrat, agarrada codicia, tacañería, avaricia
agarrán (g) agarando
agarránla agarrándola
agarránli agarrándole
agarránlo agarrándolo
agarránme agarrándome
agarránse agarrándose
agarránu agarrándolo
agarráre agarrara, agarrase
agarrarém agarraremos
agarraríen agarrarían
agarrat, agarrada (de la vírgen del puñ), preto, preta, tacaño, tacaña tacaño, de la virgen del puñoagarrado, agarrada
agarréume ! aguantéume ! Cogedme ! Agarradme ! Aguantadme !
agarron agarren
agassajá agasajar
agassaján (g) agasajando
agén, agéns agente, agentes
agenda, agendes (se ponúnsie la g com en castellá) agenda, agendas
agénsia agencia
agilidat - lo vi done agilidat agilidad
agilíssim, mol ágil agilísimo
ágils, ágil ágil, ágiles
aginollá, aginollás – yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollém o aginollám, aginolléu o aginolláu, aginóllen – a ginollóns cullía codoñs - ginoll, ginolls – aginollaría – aginollára – aginollaré – aginollat, aginollada, aginolladet, aginolladeta ponerse de rodillas, arrodillarse
aginollada de rodillas, arrodillada
aginollo (yo me) me pongo de rodillas, arrodillo
agitassió agitación
aglomerassió, aglomerassións aglomeración, aglomeraciones
agon, aon – aón, agón ? donde, dónde ?
agonía, agoníes agonía, agoníes
agónic, agónics , agónica, agóniques agónico, agónicos, agónica, agónicas
agonisán agonizando
agost agosto
agosté (de agost) – treballadó que ajude a la cullita o cullida al mes de agost. trabajador que ayuda en la cosecha en el mes de agosto
agostejá secarse algunas plantas (en agosto)
agostejat , agostejada , la cullita, les pataqueres (pataca) plantas secas (mes de agosto), las plantas de la patata por ejemplo.
agotat, agotats, agotada, agotades agotado, agotada, agotados, agotadas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres Agrio – vino agrio = vinagre – agrios
agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, satisfacer, interesar, complacer, contentar, encantar, deleitar, alegrar, regocijar, cautivar, atraer, seducir, hechizar, arrebatar, entusiasmar, embelesar, embriagar, absorber
agradá, chauchá gustar, (no) me gusta
agradabilíssima, mol agradable agradabilísima
agradable, agradables agradable, agradables
agradablemen agradablemente
agradáe, agradabe agradaba (gustaba)
agradáen, agradaben agradaban (gustaban)
agradála agradarla
agradáles agradarlas
agradáli agradarle
agradám agradarme
agradánli agradándole
agradántos agradándoos, gustándoos
agradaría agradaría
agradaríe (an ell li) agradaría (a él le) gustaría
agradat agradado, gustado
agrade, agráe agrada
agraden, agráen agradan
agradéu agradéis
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer – agradecido, agradecida, agradecimiento
agraída agradecida
agraídes agradecidas
agraíe (ell) agradecía
agraíli agradecerle
agraím agradecerme
agraimén agradecimiento
agraín (g) agradeciendo
agraínli agradeciéndole
agraínu agradeciéndolo
agrairía agradecería
agraísquen, agraíxquen agradezcan
agraít agradecido
agraíts agradecidos
agraíuli agradecedle
agraíx (ell) agradece (él)
agraíxco agradezco
ágramen – li va contestá ágramen agriamente – le contestó ágriamente
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría


agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
En catalá, escombrar, escombrem-los

barrer, escobar
agraná en una granera – ramás – sepillá,
passá la granera,
arrollá, atropellá, apartá, despedí, expulsá
barrer, escobar, escobillar, cepillar, barrisquear,
pasar la escoba,
arrollar, atropellar, apartar, despedir, expulsar
agranades, agranada, agranat, agranats barrida, barridas, barrido, barridos
agranán (g) barriendo
agranat barrido
agranen barren
agrassiat, agrassiada, en cambi, Josep Miguel Gracia Zapater de La Codoñera no té gens de grássia agraciado, agraciada
agravat, de grave, agravada agravado, agravada
agravi, agravis, ofensa, ofenses, injuria, injúries, afrenta, afrentes, ultraje, ultrajes, deshonra, deshonres, humillassió, humillassións, mansilla, mansilles, insult, insults, calumnia, calumnies, mal, moléstia, perjuissi agravio, ofensa, injuria, afrenta, ultraje, deshonra, humillación, mancilla, insulto, calumnia, daño, molestia, perjuicio
ágre, ágra – vi ágre, vinagre – quina cara mes ágra té ta sogra ! agrio, agria, vinagre – qué cara más agria tiene tu suegra !
agredí agredir
agredíxen agreden
agregá, afegí, afechí, sumá, adissioná, incorporá, ajuntá, assossiá, anexioná, anexá, chuní, pegá, vinculá, mesclá, combiná, aumentá, incrementá, completá, complementá agregar, añadir, sumar, adicionar, incorporar, adjuntar, asociar, anexionar, anexar, unir, juntar, pegar, vincular, mezclar, combinar, aumentar, incrementar, completar, complementar
ágres agrios
agressividat agresividad
agrupá agrupar
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada) aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada) aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe aguantaba
aguantáen aguantaban
aguantán (g) aguantando
aguantánla , aguantánlo aguantándola, aguantándolo
aguantánli aguantándole
aguantánme aguantándome
aguantánse aguantándose
aguantaríe aguantaría
aguantaríen aguantarían
aguantat, aguantát aguantado
aguante – capassidat de aguantá aguanta – capacidad de aguantar
aguantém aguantamos
aguanten aguantan
aguánton, aguanton aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual) aguardar, esperar
aguardabe aguardaba, esperaba
aguardaben aguardaban
aguardál aguardarlo
aguardán (g) aguardando
aguardánlos aguardándolos
aguarde aguarda, espera
aguda – veu aguda o fina, fineta – agudes – agut, aguts – agudesa, agudeses – agudisat, agudisada aguda, agudas, agudeza, agudezas, agudizado
agüelets abuelitos
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda), agüelet, agüeleta, agüelos, agüeles abuelo, abuela
aguinaldo, aguinaldos aguinaldo, aguinaldos
agulla, agulles – agulles de cap aguja, agujas – alfileres
agut , agudes, aguts, aguda agudo, aguda, agudos, agudas
ahí (ahir) ayer
ahorros (vore aforrá) ahorros
ahuyentá ahuyentar
aigua, aigües, aigueta, aigüetes, aigualera (rosada) – aiguat, aiguats agua, aguas, agüita, rocío, mucha agua
aiguardén, aigua ardén, aiguardéns barrejat en mistela o moscatell es una barreja o barrecha – cassalla (mol típica de Valénsia) aguardiente, agua ardiente, barreja : mezcla de moscatel y aguardiente (cazalla)
aiguat mucha agua
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc (xeic a Tortosa) saludo, saludos
airadamen, en enfado airadamente
aire , ven, aireguina aire, viento
airegaz , ventolina – Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. mucho aire, viento – Qué es el viento? Las orejas de X en movimiento.
airejá – airejás – airejo, aireges, airege, airegém o airegám, airegéu o airejáu, airégen – airejara, airejáres, airejáre, airejárem, airejáreu, airejáren – airejaría, airejaríes, airejaríe, airejaríem, airejaríeu, airejaríen – airejat, airejada airear
airet, airets airecito, airecitos
aisladamen aisladamente
aislades, aislats aisladas, aislados
aisláe , aislabe (ell o ella) aislaba
aislare (condissional), si ell aislare la finestra, no entraríe tan fret aislara, aislase
aislat, aislada aislado, aislada
aissá, eissá, eixada, aixada, vore cavegueta azada
aissí, així, aixína, aissina, aixínes así, de esta manera
aissó, aixó, aixós, ixo, ixos esto, estos
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! fuera de ahí !
aixecás, eixecás levantar, levantarse
així , aixina, aixines, aixíns, de esta manera, així m´agrade, fésmu aixina, fému aixina,
aixina que no vols eixí
así, de esta manera
aixó esto
ajedrés, ajedrez ajedrez
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar
ajudáda, ajudada ayudada
ajudáe o ajudabe ayudaba
ajúdal (an ell), ajúdala (an ella) ayúdale, ayúdala
ajudála, ajudál ayudarla, ayudarlo
ajudáls ayudarles, ayudarlos
ajudám ayudarme
ajúdam ! Ayúdame !
ajúdamos ! Ayúdanos !
ajudánla ayudándola
ajudánli ayudándole
ajudánme ayudándome
ajudánmos ayudándonos
ajudánse ayudándose
ajudanta, ajudán (tamé gerundio) ayudanta, ayudante
ajudará ayudará
ajudarán ayudarán
ajudaríe ayudaría
ajudat ayudado
ajudats ayudados
ajude ayuda
ajúden, ajuden ayudan
ajudéume ! ayudadme
ajudéutos ! ayudaros
ajudo ayudo
ajúdon, ajudon (que ells) ayuden
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren juntar, unir
ajuntaben juntaban
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén Ayuntamiento
ajuntán (g) juntando
ajuntánlos juntándolos
ajuntat juntado
ajuntémos juntémonos
ajupá, pujá an algú mes alt, a una paret, per a que véigue milló aupar
ajupida, ajupit agachado, en cuclillas
ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont


ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont

agacharse, ponerse en cuclillas
ajupís, arrupís acurrucarse, agazaparse
ajust (de cuentes) ajuste (de cuentas)
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém ajustaremos
ajustat, ajustada ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre) ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe alababa
alabáen, alababen alababan
alabál – alábal ! alabarlo – alábalo !
alabálay alabárselo
alabám alabarme
alabán (g) alabando
alabánlo alabándolo
alabansa, alabanses alabanza, alabanzas
alabánte alabándote
alabat alabado
alabats alabados
aladre, aladres per a llaurá arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines) albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).



albañal,  tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques agujero, grieta en las rocas
albercoc, abrecoc, albercocs, abrecocs albaricoque, albaricoques
alberchineta, alberchina, aubergínia, oberginga, etc berengena, berenjena
albergabe albergaba
albergaben, albergáen albergaban
albergám albergarme
albergámos albergarnos
albergará albergará
albergaréu albergaréis
albergat, albergada albergado, albergado
álbre, álbres, albret, albrets, albre, albres árbol, árboles, arbolito, arbolitos
albrechines, alberchina, alberchines, etc berenjena
albríssies, regalo al que porte bones notíssies – albríssia albricias, albricia
álbum álbum
álbums álbumes
alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldeses alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldesas
Alcañís Alcañiz
alcáns, alcanse alcance
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar
alcansabe alcanzaba
alcansaríe alcanzaría
alcansaríen alcanzarían
alcansat, alcansada alcanzado, alcanzada
alcansats, alcansades alcanzados, alcanzadas
alcansáume, alcanséume alcanzadme
alcansém alcancemos
alcánsen alcanzan
alcanso alcanzo
alcantarilla, alcantarilles alcantarilla, alcantarillas
alcantarillat alcantarillado
alcaparra, alcaparres alcaparra, alcaparras
alcoba, habitassió normalmén sense finestra, humida, fosca y freda – alcobes, alcobeta alcoba, habitación normalmente sin ventana, húmeda, oscura, fría
alcohol alcohol
alchez, alchés, ges, gessaire - cals, clarió, tiza, escayola, lechada (vore yessaire, gessaire) Yeso, - cal, clarión, tiza, escayola, lechada – el yesaire es el albañil especializado en yeso.
aldabón, picaport, aldaba, trucadó en aragonés aldaba, picaporte, aldabón, llamador, trucador en aragonés
aldeá, aldeana, aldeáns, aldeanes aldeano, aldeana
aldea, aldees, com la del agüelo Sebeta  aldea, aldeas
alé, alén, aliento aliento
alegá alegar
alegat alegado
alegoría, alegoríes - símbolo, emblema, enseña, imache, insignia, signo, siñal, iconografía, romanse, leyenda, ficsió, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusió, comparassió, metáfora, personificassió, prossopopeya
alegoría, símbolo, emblema, enseña, imagen, insignia, signo, iconografía, romance, leyenda, ficción, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusión, comparación, metáfora, personificación, prosopopeya
alegrá, alegrás alegrar, alegrarse
alegrabe, alegráe alegraba
alegraben, alegráen alegraban
alegrán (g) alegrando
alegránse alegrándose
alegrarán alegrarán
alegraríe alegraría
alegrat alegrado
alegre, alegres – Alegre com apellit, per ejemple a Valjunquera, la Yolanda de la asoc. Amics del chapurriau – ella está alegre, ell está o es alegre alegre, alegres
alegremén alegremente
alegren alegran
alegréu (tos) os alegráis
alegréutos ! Alegraos !
alegría, (vore alifara o jubiléu), alegríes, alifares alegría
alegro (men) Me alegro
aleguéu, alegáu alegáis
alentabe alentaba
alerta, alertes alerta, alertas
ales alas
aleta, aletes aleta, aletas
alfabeto, analfabeto, alfabeta alfabeto, analfabeto, alfabeta
alfalz, aufals – fals, falseta, falsejá, falsechá, corbella, corvella Alfalfa – hoz
alfombrá alfombrar
alforja, alforges alforja, alforjas
Alga, algues – Algás o Algars , riu

algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars

algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
algarsa, garsa, algarses, garses picaraza, urraca
algú, algún, algúns, alguna, algunes alguien, algún, alguna, algunos, algunas
alguasil, alguassils, alguassilet, aguassil, aguassilet alguacil
alguns, algúns algunos
alicates alicates
alienígena, alienígenes alienígena, alienígenas
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy. alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues águila, águilas
aligerán (g) aligerando
alimaña , alimañes alimaña , alimañas
alimén, aliméns alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar
alimentaben alimentaban
alimentades alimentadas
alimentáe, alimentabe alimentaba
alimentáen, alimentaben alimentaban
alimentánla alimentándola
alimentassió alimentación
alimentat, alimentada, alimentats, alimentades alimentado, alimentada
alimenten alimentan
aliñá la ensalada (arreglá lo ensiam) aliñar la ensalada (de lechuga)
alineades, aliniades, alineats, aliniats alineadas
alineán (g) alineando
alineat, alineats, aliniat, aliniats, (línia), aliniada, aliniades alineado, alineados, alineada, alineadas
aliviat aliviado
aljezó , alchezó (de ges, alchez, alchés), tros de ges trozo de yeso
alma , almes alma, almas
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori



calendario, anuario, agenda, efemérides, repertorio, recordatorio
almari, armari, almaris, armaris - guardarroba, aparadó, cómoda armario, armarios, ropero, guardarropa, aparador, cómoda, taquillón, bargueño, anaquel, estante
almassén, almasséns (sens de almes naveguen pel sementeri) almacén, almacenes (cientos de almas deambulan por el cementerio)
almassenada, almassenades, almassenat, almassenats almacenada, almacenadas
almassenáe, almassenabe almacenaba
almeja, almejes, pichina, pichines, chirla, chirles, (clasca, valva) almeja, almejas, chirla, amayuela, telina, mejillón, concha, valva
almíbar, jarabe, dols, sirope, caramelo almíbar, jarabe, arrope, dulce, sirope, caramelo
almirante almirante
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
almorsaben desayunaban
almostades (vore aumosta, almosta) coger algo con las dos manos formando cuenco
almut, almud, celemín, medida antiga almud, celemín, medida
alocat, alocats, alocada, alocades alocado, alocados
alocussións alocuciones
aloe (vera) aloe (vera)
alomilló, a lo milló, potsé - igual u fem quizás, a lo mejor, - igual lo hacemos
alquería, alqueríes – mas, masada alquería, alquerías – mas, masada, masía
alquilá alquilar
alquilán (g) alquilando
alquilé, alquiler, alquilés alquiler, alquileres
alrededó alrededor
alrededós (los), lo voltán, la roglada alrededores
als, a les a los, a las
álsa - álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres levanta !
alsá, alsás levantar, alzar, levantarse, alzarse
alsada, alsades altura, alturas
alsáe o alsabe alzaba
alsáen o alsaben (se) alzaban
alsála, alsál alzarla, alzarlo
alsán (g) alzando
alsánlo alzándolo
alsánmos alzándonos
alsánse alzándose
alsat, alsada, alsats, alsades alzado, alzada, alzados, alzadas
also – apellit de Tortosa, aon se parle valensiá tortosí Alzo – Also, apellido de Tortosa, donde se habla valenciano tortosino
alt, alts, alta, altes, altet (altillo), altets, alteta, altetes alto, altos, alta, altes
altá, altás – altá majó de Beseit altar, altares
áltamen altamente
altané, altiu, engreít, arrogán, presumit, petulán, vanidós, orgullós, soberbio, desdeñós, despressiadó altanero, altivo, engreído, arrogante, presumido, petulante, vanidoso, envanecido, orgulloso, soberbio, desdeñoso, despreciativo
altaveu, altaveus altavoz, altavoces
alterá alterar
alterá alterar
alterada, alterades, alterat, alterats alterada, alteradas, alterado, alterados
alterassió alteración
altere altera
alternán (g) de alterná alternando, gerundio de alternar
alternativa, alternatives alternativa, alternativas
altíssim altísimo
altíssima altísima
altíssimes altísimas
altíssims altísimos
altiu, altiva, altius, altives altivo, altiva, altivos, altivas
altramússos, tramússos, altramuz, tramús (paregut a la guixa) altramuz, altramuces, lupino, chocho
altura, eixecada, altures, eixecades altura, alturas
alumbrat alumbrado
alumne, alumno, alumnes, alumnos alumno, alumnos
alusió, alusións alusión, alusiones
alussiná alucinar
alussinats alucinados
all y oli, all-i-oliallioli, all i oli - allium oleum en latín

all y oli, all-i-oli, allioli, all i oli - allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



all y oli, allioli, all i oli - allium oleum en latín
estos alliolis de compra fóten un tuf a butano o un atre gas que tire cap a atrás

ajo y aceite, alioli
all, alls ajo, ajos
allá allá
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc. hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada) allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto alargar
allargabe, allargáe alargaba
allargánse alargándose
allargat alargado
allargo alargo
allargue alarga
allegat, allegats - familiá, parén, próxim, prójimo, inmediat, simpatisán, seguidó, partidari, leal Allegados - familiar, pariente, cercano, próximo, inmediato, secuaz, simpatizante, seguidor, partidario, leal
allí allí
alló – Qué es alló d´allá dal? aquello
alloque (se), allocás una gallina o polla Ponerse una gallina a incubar o poner huevos
alluñá, alluñás - distansiá, separá, aislá, apartá, retirá, rechassá, desdeñá, desvinculá, anássen, llargás, marchá, etc alejarse, distanciar, separar, aislar, apartar, retirar, rechazar, desdeñar, desvincular, irse, largarse, marcharse
alluñabe alejaba
alluñada alejada
alluñám alejarme
alluñat alejado
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles) persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen alejan
ama, ames ama, amas
amabe amaba
amaben amaban
amábeu, volíeu, estimábeu amábais
amabilidat amabilidad
amabilíssima amabilísima
amabilíssimes amabilísimas
amable amable
amablemen amablemente
amades amadas
amadó amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás esconder, amagar, amenazar, conminar, ocultarse, esconderse, agacharse, atrincherarse
amagaben escondían
amagades escondidas
amagadets, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagáe o amagabe escondía
amagáen o amagaben (se) escondían
amagaets, amagadets, amagaetes, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagál esconderlo
amagáls esconderlos
amagámos – amágamos ! Escondernos – escóndenos !
amagánla escondiéndola
amagánse escondiéndose
amagántos escondiéndoos
amagaré esconderé
amagát, amagat escondido
amagatall, amagatalls / amaga´l tall escondrijo, escondrijos / esconde la comida
amagatóns (a), amagatontes (a) a escondidas
amagats, amagades, amagadet, amagadeta, amagadets, amagadetes escondidos, escondidas
amago escondo
amague – Jordi Pujol amague los dinés an algún paraís fiscal com Andorra Esconde – Mario Conde esconde los dineros en algún paraíso.
amainá – amainat, amainada - afluixá, calmás, sedí, debilitá, disminuí, moderá, escampá amainar, aflojar, calmarse, ceder, debilitar, disminuir, moderar, escampar
amál amarlo
amála amarla
amamantá, assormá, alimentá en lleit, atetá (teta, teta, carnucet Aiguaiva) – criá, nutrí, doná de mamá, doná lo pit amamantar, alimentar, atetar, criar, nutrir, lactar, dar de mamar, dar el pecho
amán (g) – amáns Amante, amantes – amando
amanerat, amanerats - afeminat, amariconat, afectat, remilgat, ensayat, estudiat, forsat, rebuscat, teatral amanerado, amanerados - afeminado, amariconado, amujerado, afectado, remilgado, ensayado, estudiado, forzado, rebuscado, teatral
amaní, amanís preparar, prepararse
amanit, amanits, amanida, amanides – amanida (ensalada) de ensiám (lechuga) preparat, preparados, preparada, preparadas – ensalada
amánla amándola
amáns amantes
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amansabe, amansáe amansaba
amánse, amanse – de amá amansa – amándose
amansém amansamos
amánsen amansan
amánses amansas
amanséu amansáis
amansí – amansá amansar
amargá amargar
amargamen amargamente
amargaréu amargareis
amargat, amargats amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures amargura, amarguras
amartellá (un arma) martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta) Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada amasar
amassála amasarla
amasso amaso
amat, amada amado, amada
amátos amaros
amats, amades amados, amadas
ámbar – coló – mineral – servesa ámbar – color – mineral – cerveza
ambarina, ambarines amabarino, de color ámbar
ambién, ambiéns ambiente, ambientes
ambissió ambición
ambulán (deambulán), ambuláns ambulante (deambulando), ambulantes
ambulánsia, ambulánsies ambulancia, ambulancias
amedrentat, assustat – amedrentá, assustá, intimidá, acobardá, apocá, arredrá, assustá, atemorisá, achantá, espantá, esbarrá, etc amedrentado, asustado - intimidar, acobardar, apocar, arredrar, asustar, atemorizar, achantar, espantar
amela, armela, armeles, ameles, amelé, armelé, amelés, armelés, ameleret, almendra, almendras – almendro, almendros
amelat, amelats (pastes de amela) almendrado, almendrados
amém, amám amamos
amén amén
amenassa amenaza
amenassá – amenasso, amenásses, amenásse, amenassém o amenassám, amenasséu o amenassáu, amenássen – amenassaría – amenassára – amenassat, amenassada amenazar
amenassabe amenazaba
amenassadó, amenassadora, amenassadós, amenassadores amenazador, amenazadora
amenassáe amenazaba
amenassáen , amenassáben (ells, elles) amenazaban
amenassán (g) amenazando
amenassánlo , amenassánla amenazándolo, amenazándola
amenassare amenazara
amenassaren amenazaran
amenassat amenazado
amenassat amenazado
amenasse amenaza
amenasse (ell) amenaza
amenidat amenidad
amenisá, divertí, entretíndre, distraure, animá, atraure, encantá amenizar, divertir, entretener, distraer, animar, atraer, encantar
americá, americáns, americana, americanes americano, americanos, americana, americanas
améu amáis
amic , amics, amiga, amigues, amiguet, amiguets, amigueta, amiguetes amigo, amigos, amiga, amigas
amigablemen amigablemente
amigot, amigots amigote, amigotes
amigues amigas
amigueta amiguita
amiguets amiguitos
amistat, amistats amistad, amistades
amistós , amistosa, amistósos, amistóses, amistoses amistoso, amistosa
amistosamen amistosamente
amo, ama, amos, ames dueño, dueña, amo, ama, amos, amas
amoblat amueblado
amoinás, preocupás preocuparse
amoinat, preocupat preocupado
amoinos (no te), preocupos no te preocupes
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada – afilá amolar, afilar - aburrir, cansar, enojar, fastidiar, incomodar, molestar, hastiar
afilar, aguzar
amollá aflojar
amolle afloja
amonestá,
recriminá, reprobá, reprochá, apersibí, increpá, reconvení, sermonejá, regañá, renegá, reñí, repéndre, empéndre, advertí, avisá, recordá, informá
amonestar,
recriminar, reprobar, reprochar, apercibir, increpar, reconvenir, sermonear, regañar, reñir, reprender, advertir, avisar, recordar, informar
amonestáls amonestarles
amonestassió amonestación
amonestat amonestado
amoneste amonesta
amoniác amoniaco
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles) amontonaban
amor, amors amor, amores
amorós amoroso
amorosa amorosa
amorosamen amorosamente
amoroses amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás amorrar, amorrarse - bajar, inclinar
amorsá - amorso, amorses, amorse, amorsém o amorsám, amorséu o amorsáu, amórsen – amorsat, amorsada – amorsaría – amorsára – amorsá , amorsás (sustantiu), desdichuná (des + dichú), desdijuná (des + dijú)
amorsabe desayunaba
amorsán (g) desayunando
amorsaret desayuno (almuerzo es a mediodía)
amorsás desayunos
amorsat desayunado
amorso (yo) desayuno (yo)
amorson desayunen
amostrá , enseñá – amostro, amostres, amostre, amostrém o amostrám, amostréu o amostráu, amóstren – amostrat, amostrada – mostra – amostraría – amostrára, amostráres, amostráre, amostrárem, amostráreu, amostráren – yo te haguera amostrat aón está aquella finca mostrar, enseñar - exhibir, exponer, presentar, revelar, destapar, abrir, manifestar, evidenciar, ofrecer, indicar, señalar, advertir, orientar, aconsejar, sugerir, encaminar, guiar
amostrálesi mostrárselas, mostrárselos
amostráli mostrarle
amostrám mostrarme
amostránles mostrándolas
amostránse mostrándose
amostrarán mostrarán
amostraré, amostrarás, amostrará, amostrarém, amostraréu, amostrarán – vore amostrá mostrar en futuro
amostrat mostrado
amostre muestra
amostren muestran
amostro muestro
amotinás amotinarse
amotinat amotinado
amparaben amparaban
amparála ampararla
amparat amparado
ampla, ample, amples (los carrés amples, les carreres amples, les esquenes amples, la esquena ampla, lo carré ample) ancha, ancho, anchas, anchos
amplaria anchura
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar
ampliada, ampliat ampliada, ampliado
ampliassió ampliación
amplíssim anchísimos
amplíssimes anchísimas
amún – damún (de) hacia arriba – encima de
amuntoná, amontoná, amontonás, amuntonás Amontonar -

apilar, acumular, aglomerar, hacinar, apelotonar, apiñar, agrupar, almacenar, reunir, enrollarse, arrejuntarse, juntarse, abarraganarse
amuntonáen, amuntonaben amontonaban
amuntonáes, amuntonades amontonadas
amuntonán amontonando
an ella a ella
an esta casa en esta casa
añ, añs – per mols añs (cumpleañs) año, años – por muchos años (cumpleaños feliz)
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir
aná als atres morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada ir, irse
anaba (yo) iba
anabe iba
anabem íbamos
anada – y tornada ida – y vuelta
añadí, afegí añadir
añadiba, afechiba, afegía, añadía añadía
añadín, afegín, afechín añadiendo
anáem, anabem íbamos
anáen, anaben iban
anáes, anabes ibas
anal, anals - artes anals NO es lo mateix que artessanals anal, anales – artes anales no es lo mismo que artesanales
analéptic, analéptics, analéptica, analéptiques (medissina), reconstituyén, fortificán analéptico, reconstituyente, fortificante
analisá analizar
análissis (lo, los) análisis (el, los)
analític, analítics, analítica, analítiques analítica, analítico
anám vamos
anámen irme
anámon irnos
anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van yendo
anánsen yéndose
anare, aniguére fuera, fuese
anárem, aniguérem fuéramos, fuésemos
anáren, aniguéren fueran, fuesen
anáreu fueseis
anat ido
anáten irte
anatomía anatomía
anáu, anéu vais
anáy – Mama, avui no vull aná a escola. - Tens que anáy, perque eres lo directó. Mama, hoy no quiero ir a escuela. Tienes que ir porque eres el director.
anchelet, anchelets, angelet, angelets angelito, angelitos
Andalussía, Andalusía Andalucía
andarín, trotamóns, corremóns com Bernat lo de les catalanades pel Matarraña, caminadó andarín, trotamundos, andariego
andurrial, andurrials, puestos poc transitats, fréstecs andurriales, lugar, paraje, sitio
anécdota, anécdotes Anécdota, anécdotas
anell, anells anillo, anillos
aném ! sómi, sóm-hi ! Vamos !
anémi ! aném-hi ! Vamos allá !
anémon, némon, aném ! Vámonos !
anéuton ! Idos !
ángel, ángels, angelet, angelets ángel, ángeles, angelito, angelitos
angelicals, angelical angelicales, angelical
ángelus ángelus
ángul, ánguls ángulo, ángulos
angula, angules angula, angulas
angunia, angunies, angustia, angústies angustia, intranquilidad, malestar, pesadumbre, ansiedad, desconsuelo, incertidumbre, pesar, zozobra, aflicción, ansia, congoja, desesperación, preocupación, inquietud, pena, tormento, tristeza
anhelán, anheláns Anhelante, anhelantes
anigám, aniguém vayamos
aniguéra fuese
aniguere (ell, ella) del verbo aná fuera, fuese
aniguéren (ells, elles) del verbo aná fueran, fuesen
anigueres fueras, fueses
ánim, ánimo, ánims, ánimos ánimo, ánimos
animá animar
ánima, alma, ánimes, almes ánima, alma, ánimas, almas
animabe animaba
animaben, animáen animaban
animada animada
animades animadas
animal , animals (animál es animá an ell, animála an ella) – animat, animada animal, animales


animalá, animalada animalada
animalades animaladas
animalet, animalets animalito, animalitos
anímam ! Anímame !
animán (g) animando
animánlo animándolo
animats animados
anime anima
animes animas
animeta, animetes, alma, almes almita, almitas, alma, almas
animéu animáis
animo animo
anímos animes
animós animoso
animosamen animosamente
animosidat animosidad
aniquilá – aniquilo, aniquiles, aniquile, aniquilém o aniquilám, aniquiléu o aniquiláu , aniquílen – aniquilara, aniquilares, aniquilare – aniquilaría, aniquilaríes – aniquilat, aniquilada aniquilar
anirá (ell, ella) verbo aná irá
anirás (tú) verbo aná irás
aniré (yo) iré
anirém (natros, natres) iremos
aniréu (vatros, vatres) iréis
aniríe iría
aniríen irían
aniríeu iríais
anit anoche
anivellá anivelar
aniversari, aniversaris aniversario, aniversarios
anogué, noguera, nogué nogal
anomenades nombradas
anomenám nombrarme
anomenat, anomenada X, nom, noms de nombre, nombrado
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros ! añorar
añorabe añoraba
añorada, añorat añorada, añorado
añoráe, añorabe añoraba
añoransa añoranza
añoro (yo me) añoro (yo me)
anotá anotar
anotán (g) anotando
anote anota
anou, anous, anogué, anogués, noguera nuez, nueces, nogal, noguera
ánsia, ánsies, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ansia, ansias, ansioso, ansiosa, con afán
ansiáu (vatros, vatres), ansiéu ansiáis
ansiedat ansiedad
ansiosa (ella), ansiós (ell) ansiosa, ansioso
ansiosamén ansiosamente
antára, punta del solc extremo del surco
antena, antenes antena, antenas
antepassades antepasadas
antepassats antepasados
anterió (a), anteriós anterior (a), anteriores
anterioridat anterioridad
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra a tierra, en el suelo, en la tierra
antes, abáns, aváns, avans, abáns antes
antessala antesala
antessales antesales
antessedéns antecedentes
antiarra, an terra, a enterra en el suelo, tierra
antic, antiga, antics, antigues antiguo, antigua, antiguos, antiguas
anticlericals anticlericales
antichoque antichoque
antídoto, antídot antídoto
antigamén antiguamente
antigüedat antigüedad
antigüedats antigüedades
antimagnétic antimagnético
antirreumátics antirreumáticos
antissipada anticipada
antissipadamen anticipadamente
antissipassió anticipación
antojá, antojás antojar, antojarse
antojo, antojos antojo, antojos
antología, antologíes antología, antologías
antorcheta antorchita
anual, anuals anual, anuales
anugolá – anugolás, se anugole – se está anugolán (g) - está anugolat, ting la vista anugolada nublar, nublarse
anugolada nublada
anugolat nublado (nublo)
anulá , anulás – anulo, anules, anule, anulém o anulám, anuléu o anuláu, anúlen – anulada, anulat – anularía, anularíes, anularíe, anularíem, anularíeu, anularíen – anulára, anuláres, anuláre, anulárem, anuláreu, anuláren – haguera anulat lo vol anular
anulál , anulála anularlo, anularla
anunsi, anunsis anuncio, anuncios
anunsiá , anunsi – anunsio, anunsies, anunsie, anunsiém o anunsiám, anunsiéu o anunsiáu, anúnsien – anunsiat, anunsiada – anunsiára, anunsiáres, anunsiáre, anunsiárem, anunsiáreu, anunsiáren – haguera anunsiat – anúnsiat al periódic ! - anunsiaría, anunsiaríes, anunsiaríe, anunsiaríem, anunsiaríeu, anunsiaríen anunciar
anunsiabe anunciaba
anunsiaben anunciaban
anunsián (g), anunsiáns anunciando, anunciante
anúnsie, anunsie anuncia
aon donde
aón ? dónde, adónde ?
apagá – apago, apagues, apague, apaguém o apagám, apaguéu o apagáu, apáguen – apagat, apagada (acorat, acorada) – apagára – apagaría – apagaré apagar
apagabe apagaba
apagada, apagades apagada, apagadas
apágales apágalas
apágals apágalos
apagat, apagats apagado, apagados
apago apago
apagó, apagón, apagóns apagón, apagones
apague apaga
apalissá apalizar, dar una paliza
apalissála apalizarla
apalissat, apalissats apalizado
apamplat, apamplats (atontat, atontada, vore baubo) atontado, atontada
apañá, arreglá arreglar, apañar
apañéu apañáis
apará parar
aparadó, aparadós – alacena, vitrina, escaparate, estantería, rebost (despensa) – puesto aon pará o aon se apare algo, l´aigua (aturadó) aparador, alacena, trinchero, vitrina, escaparate, estantería, despensa – sitio donde parar o donde se para algo, como el agua.
aparato, aparatos aparato, aparatos
aparcadó aparcador
aparcat aparcado
apareguda, acomparada, pareguda, aparegut, acomparat, paregut parecida, parecido
aparégue aparezca
aparegut (ha) aparecido
aparéisse, apareixe aparecer
aparéissen copiar, copia, copiado
apareissíe, apareixíe aparecía
apareix aparece
aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) – apareixería – apareguéra, apareguéres, apareguére, apareguérem, apareguéreu, aparaguéren – aparissió – apariénsia aparecer
apareixén (g) apareciendo
apareixerá aparecerá
apareixíe aparecía
apareixíen aparecían
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat aparejada, aparejado
aparells aparejos
aparén , aparenta aparente
aparen, apáren paran
aparenmén, aparenmen aparentemente
aparenten aparentan
aparesque, apareixque aparezca
apariénsia, apariénsies apariencia, apariencias
aparissió, aparissións aparición, apariciones
apart, a part aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben apartar (pasado)
apartabe apartaba
apartaben apartaban
apartada, apartat apartada, apartado
apartadeta, apartadet
ting uns dinés apartadets
apartadita, apartadito – tengo unos dineros, unas perras, apartaditos.
apartáe, apartabe apartaba
apartál apartarlo
apartála apartarla
apartáls, apartáles apartarlos, apartarlas
apartám apartarme
apartamén , apartaméns (de turisme rural, de playa) apartamento
apartán (g) apartando
apartánse apartándose
apartat, apartats, apartada, apartades apartado, apartados, apartada, apartadas
apartéulo ! apartadlo !
apassibilidat, pas, pau, tranquilidat, calma, benignidat, dolsó, passiénsia, serenidat, suavidat, mansedumbre apacibilidad, paz, tranquilidad, calma, benignidad, dulzura, paciencia, serenidad, suavidad, mansedumbre
apassible apacible
apassiguá, passificá, paliá, amortiguá, aplacá, acotolá, calmá, dolsificá, frená, mitigá, serená, assosegá, suavisá, tranquilisá apaciguar, pacificar, paliar, amortiguar, aplacar, aquietar, calmar, dulcificar, frenar, mitigar, serenar, sosegar, suavizar, tranquilizar
apassionada, apassionades apasionada, apasionadas
apassionat, apassionats apasionado, apasionados
apátic, sense ganes de fé res, indiferén, indolén, dixat, descuidat, dessidiós, abúlic apático, sin ganas de hacer algo, indiferente, indolente, dejado, descuidado, desidioso, abúlico
apeám apearme
apeánse apeándose
apedassá, ficá pedassos, pedás apedazar
apedregare granizara, apedreara
apedregat, apedregada granizado, granizada
apegá – apegás una enfermedat pegar, pegarse – contagiar, contagiarse
apegabe pegaba
apegaben, apegáen pegaban
apegades, apegats (per ejemple, en visc o wesque), enganchats, enganchades, enviscat, enviscada, enviscolat, enviscolada, enviscolats, enviscolades pegadas, pegados
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla


apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla

que se pega, que se contagia, hierba que se pega con facilidad (setaria verticillata)
apegán (g) apegánse (g) – pegán (g) es de pegá, fótre, esbatussá Pegando, pegándose – pegando (golpear)
apegat, apegats – ballá apegats es ballá ... pegado, pegados – bailar pegados es bailar ...
apegue (se) se pega
apellidat, apellidats apellidado, apellidados
apellit, apellits - denominassió, designassió, apelatiu, patronímic, sobrenom, alias, apodo, mote, títul
clamor, crit, cridada
apellido, apellidos - nombre, denominación, designación, apelativo, patronímico, sobrenombre, alias, apodo, mote, título
clamor, grito, llamada
apenada, apenades apenada, apenadas
apenáe, apenaba apenaba
apenat, apenats apenado, apenados
apéndis, apéndix (lo) – no es la pendis apéndice - añadido, agregado, aditamento, prolongación, suplemento, anexo, adjunto, adición, añadidura, complemento, alargamiento
rabo, cola, tentáculo, antena, miembro, extremidad
apenen apenan
apenes apenas
apersibí apercibir
apertura – vore obrí - estreno, inaugurassió, inissiassió, escomensamén, prinsipi Apertura, - ver abrir – abertura, estreno, inauguración, iniciación, comienzo, principio
apessadumbrat, apessadumbrat, apenat, apenada apesadumbrado, apesadumbrada, apenado, apenada
apestá, putí (vore putput), atufá apestar, heder
apestáe, apestabe, putíe apestaba, hedía
apeteissíe, apetíe, apeteixíe apetecía
apetí apetecer
apetíe apetecía
apetiguere, apetire apeteciera, apeteciese
apetiríe apetecería
apetís, apetix – m´apetix, me apetix, t´apetix, te apetix, li apetix, mos apetix, tos apetix, los apetix apetece, me, te, le, nos, os, les
apetisque, apetixque apetezca
apiazá , apedassá (pedás) - remendá, compónre, apañá, arreglá apedazar, remendar, componer, apañar, arreglar
apissonánla apisonándola
apissoná , aplaná, nivellá, enrasá, comprimí, espachurrá, despachurrá, aplastá, apretá, potejá, patejá, explaná, alisá apisonar; allanar, nivelar, enrasar, comprimir, apachurrar, aplastar, apretar, laminar, pisonear, espachurrar, explanar, alisar
apissonada, apissonades apisonada, apisonadas
apissonadora apisonadora
apissonat, apissonats apisonado, apisonados
ápit , ápits apio, apios
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar
aplanades allanadas, llanas
aplanadeta, aplanadet allanadita, allanadito
aplanat, aplanats allanado, allanados
aplanirém, aplanarém allanaremos
aplanit, aplanat allanado
aplassá aplazar
aplassat aplazado
aplastabe aplastaba
aplastades, empanades, empanada, aplastada, aplastat, empanat aplastadas, empanadas
aplastánlo (g), aplastánla (g), empanánlo (g), empanánla (g) aplastándolo, aplastándola, empanándolo, empanándola
aplastánlos aplastándolos
aplastat aplastado
aplastémla aplastémosla
aplaudí aplaudir
aplaudín (g) aplaudiendo
aplaudirá aplaudirá
aplaudíssen, aplaudíxen aplauden
aplaudix aplaude
aplausso, aplaussos aplauso, aplausos
aplec, conjún de varies coses o persones (reunió, junta) conjunto de varias cosas o personas (reunión, junta)
aplegat, aplegats reunido, reunidas
aplenat, ple (omplit) lleno
aplicá, aplicás – yo me aplico, apliques, aplique, apliquém o aplicám, apliquéu o aplicáu, aplíquen – aplicat, aplicada – aplicára – aplicaré – aplicaría aplicar, aplicarse
aplicabe aplicaba
aplicadamen aplicadamente
aplícali Aplícale
aplícam aplícame
aplicán (g) aplicando
aplicánles aplicándolas
aplicassió, aplicassións aplicación, aplicaciones
aplicat, aplicada aplicado, aplicada
apocá, apocás apocar, apocarse - humillarse,
limitar, menguar, mermar, minorar,
amedrentarse, amilanarse, cortarse, aflojar, deprimirse, abatirse, acobardarse, acoquinarse, achicarse, amenguar, aminorarse, arredrarse, asustarse, aturdirse, avergonzarse, rebajarse, degradarse, retraerse, acojonarse
apocades apocadas
apocadet apocadito
apocadeta apocadita
apocadets apocaditos
apocat apocado
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué) apoderar, apoderarse
apoderáe o apoderabe (ell se, ella se) apoderaba
apoderat apoderado
apolillá, apolillás - ratás, carcoma : corcás, querás, deteriorás, fes malbé, corrómpres apolillar - raerse, carcomerse, deteriorarse, estropearse, corromperse
apolillán (g) apolillando
apoquit, apocat apocado
aportá aportar
aportassió aportación
apósits - gassa, cotó, compresa, vena, vendaje apósitos - gasa, algodón, compresa, venda, vendaje
apossento, apossentos aposento, aposentos
aposta – fé algo aposta (a propósit) – fé una aposta (jugá, joc, primitiva, lotto, loto, euromillones) aposta, adrede – apuesta
apóstols apóstoles
apóstrofe – l´apóstrofe en chapurriau se fa aná lo menos possible, es mol afransesat. apóstrofe
apoyá, apoyás – yo me apoyo, apoyes, apoye, apoyém o apoyám, apoyéu o apoyáu, apóyen – apoyat, apoyada – apoyaría – apoyára, apoyáres – apollaré – poyet apoyar, secundar, defender, ayudar, proteger, auxiliar, amparar, animar, avalar, asistir, patrocinar, estimular, favorecer, respaldar, reafirmar, corroborar, confirmar, descansar, descargar, arrimar, gravitar, adosar, asentar, fundar, basar, armar, hincar, apuntalar, cargar, soportar, sustentar, sostener, reclinar, acodar, sujetar,
afirmar, reafirmar, confirmar, corroborar
apoyabe apoyaba
apoyáben apoyaban
apoyada apoyada
apoyades apoyadas
apoyáe o apoyábe (ella, ell) apoyaba
apoyán (g) apoyando
apoyánse (ell,ella) apoyándose
apoyánsel apoyándoselo
apoyat, apoyada, apoyats, apoyades apoyado, apoyada, apoyados, apoyadas
apoyo, apoyos - soport (aon se apoye algo) apoyo, apoyos
apremiá , donás pressa – Dónat pressa, que ham de torná a Premià de Mar (Enric o Xavi) apremiar, urgir, acuciar, apresurar, compeler, aguijonear, azuzar, apurar, atosigar, estimular, exigir, incitar, instar, hostigar, obligar,
darse prisa, meter prisa
apremiabe apremiaba
aprendís, aprendísos aprendiz, aprendices
aprensió, prejuissi, escrúpol, ressel, reparo, manía, repugnánsia, miramén, desconfiansa, sospecha, temó, po, vergoña, asco, tirria, obsessió aprensión, prejuicio, escrúpulo, recelo, reparo, manía, repugnancia, miramiento, desconfianza, figuración, sospecha, miedo, temor, vergüenza, asco, tirria, ojeriza, obsesión
aprensións aprensiones
aprentánsels – apretánse apretándoselos – apretándose
apresamén - detensió, captura, aprehensió, arresto, redada, secuestro, prendimén, aprisionamén, engarjolamén, engabiamén apresamiento, detención, captura, aprehensión, arresto, redada, secuestro, prendimiento, aprisionamiento, asimiento
apresánlo apresándole
apresats apresados
apressiá, apressiás apreciar, apreciarse
apressiába, apressiábes o apressiáes, apressiábe o apressiáe, apressiábem o apressiáem, apressiábeu o apressiáeu, apressiáben o apresiáen apreciar, pasado
apressiabe apreciaba
apressiable apreciable
apressiables apreciables
apressiades apreciadas
apressián (g) apreciando
apressiánlo apreciándolo
apressiassió apreciación
apressiat apreciado
apressiats apreciados
apréssio (yo) aprecio
apressio, afecte, estima, cariño, respecte, amor, amistat, considerassió, atensió, apressiassió, crédit
, valorassió
aprecio, afecto, estima, cariño, respeto, amor, amistad, consideración, atención, apreciación, crédito, valoración
apressurada, apressurat, en pressa, apressurades, apressurats, apressúrat ! apresurada, apresurado, con prisa, apresurados, apresúrate !
apressuradamén apresuradamente
apressurades apresuradas
apressurámos apresurarnos
apressure (se), se done pressa se apresura, se da prisa
apretá, apretán (g) – apreto, apretes, aprete, apretém o apretám, apretéu o apretáu, apréten – apretaría – apretára – apretat, apretada – apréta ! - un apretó de pancha o de máns apretar
apretaba, apretábes o apretáes, apretáe o apretábe, apretábem o apretáem, apretábeu o apretáeu, apretáen o apretáben apretar, pasado
apretabe apretaba
apretabes apretabas
apretades apretadas
apretadets apretaditos
apretáe, apretabe apretaba
apretáen, apretaben apretaban
aprétala apriétala
apretála apretarla
apretán (g) apretando
apretánla apretándola
apretánli apretándole
apretaré apretaré
apretats apretados
apretáume apretadme
aprete aprieta
apreto – preto, apretos, pretos – me has ficat en un aprieto aprieto – prieto, sujeto – me has puesto en un aprieto
apretó, apretóns apretón, apretones
apretonet apretoncito
apretos aprietes – prietos, sujetos
aprimat (se ha) adelgazado (ha)
aprobá – aprobassió – aprobo, aprobes, aprobe, aprobém o aprobám, aprobéu o aprobáu, apróben – aprobat, aprobada – aprobaría – aprobára – apróba este exámen ! aprobar
aprobabe aprobaba
aprobán (g) aprobando
aprobánu tot (hay passat lo curs) aprobándolo todo (he pasado el curso)
aprobaríe aprobaría
aprobassió aprobación
aprobe aprueba
aprobéu aprobáis
aprofita aprovecha
aprofitá – aproftán (g) – aprofito, aprofites, aprofite, aprofitém o aprofitám, aprofitéu o aprofitáu, aprofíten – aprofitat, aprofitada – aprofitára – aprofitaría – aprofíta ! - profit, bon profit aprovechar
aprofitabe aprovechaba
aprofitada aprovechada
aprofitáe o aprofitabe (ell, ella) aprovechaba
aprofítal aprovéchalo
aprofitála aprovecharla
aprofitáls aprovecharlos
aprofitán (g) aprovechando
aprofitará aprovechará
aprofitarán aprovecharán
aprofitare aprovechara
aprofitaríe aprovecharía
aprofitat aprovechado
aprofitats aprovechados
aprofite aprovecha
aprofito – que aprofito – bon profit aprovecho – que aproveche – buen provecho
apropá, apropás (prop) acercar, acercarse
apropánse acercándose
apropiá, apropiás apropiar, apropiarse
apropiada, apropiades apropiada, apropiadas
apropiadamen apropiadamente
apropiades apropiadas
apropiat apropiado
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada aproximar, aproximarse
aproximadamen aproximadamente
aproximánse aproximándose
aproximánsels, apropánsels aproximándoseles
aproximassió aproximación
aproximáu aproximáis
aproxime aproxima
apte, apto apto
aptes aptos
aptitut aptitud
apuche, puge (lo) lo sube
apún - a pun de Apunte – a punto de
apúns apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó apuntar, apuntarse
apuntabe apuntaba
apuntaben apuntaban
apuntáe, apuntabe apuntaba
apuntalá apuntalar
apuntán (g) apuntando
apuntaríe apuntaría
apuntassió, apún, apúns, apunte, apuntes, apuntamén apunte, apuntamiento
apuradamen apuradamente
apuradet, apuradeta apuradito, apuradita, apuradillo, apuradilla
apurat, apurada apurado, apurada
apuros (los, en) apuros (los, en)
aquell aquel
aquell , aquella, aquells, aquelles aquel, aquella, aquellos, aquellas
aquella aquella
aquelles aquellas
aquells aquellos
aquí, astí, assí, ací aquí
ara ahora
ara mateix ahora mismo
árabe, árabes (moro, moros es diferén pero sels diu igual) – ara ve un árabe y al cap porte un turbán Árabe – ahora viene un árabe y en la cabeza lleva un turbante
arabescos (adornos) arabescos, adorno, ornato, espiral, voluta
arabissassió arabización
Aragó Aragón
aragonés aragonés
aragonesos aragoneses
araña, arañes – animal – persona bruta araña, arañas – animal – persona sucia
arbelló (aubelló, auvelló) drenaje de agua
arbequina, oliva – tamé ñan uns olivés borts que fan les olives casi iguals oliva arbequina – también hay unos olivos bordes, sin injertar, que hacen las olivas casi iguales.
arbitri, arbitris arbitrio, arbitrios - potestad, capacidad, poder, autoridad, derecho, albedrío, voluntad, opción, licencia, resolución, recurso, medio,
impuesto, tasa, carga, tributo, contribución, gabela, exacción, gravamen, tributación, imposición
árbre , árbres, ábre, ábres árbol, árboles
arbret, arbrets, abret, abrets arbolito, arbolitos
arc, arco arco
arcada, arco, arc, arcá (portal) arcada, arco, portal
arcano, arcanos, arcana, arcanes, de aixó sap mol Carlos Ollés (misteri, mistiari) arcano,
misterio, enigma, secreto, problema, misterioso, enigmático, secreto, oculto, recóndito, reservado, hermético, sibilino, impenetrable, insondable, subrepticio, incógnito, esotérico
arco, arcos arco, arcos
Arcoiris – arc de San Martí arcoiris, arco de San Martín
arcón, baúl, arcóns, baúls arcón, baúl, arcones, baúles
archilaga, argilaga, archilagues, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
archiu, archius, archivo, archivos archivo, archivos
archivada archivada
archivat archivado
ardén (ruén, mol calén) ardiente (muy caliente)
ardénmen ardientemente
ardid, ardids ardid, ardides, astucia, treta, truco, maña, engaño, añagaza, trampa, artificio, artimaña, amaño, estratagema, jugarreta, maquinación, celada, lazo, embuste, mentira, falacia, timo, fraude, chasco, trápala, trapaza, bribonada, zancadilla
ardó, ardós ardor, ardores
arena, arenes arena, arenas
arenilla, areneta arenilla
arenós arenosos
arenosa arenosa
arenque, arenques, sardines de cubo, guardiassivils arenque, arenques, sardinas de cubo, guardiaciviles
Areñs de Lledó, Matarraña Areñs de Lledó, pueblo del Matarraña
arestes, aresta (de la espiga, espigues, espigadilla) aristas, arista, espiga, espigas
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestos de mimbre
argent, plata, dinés plata (AG), dinero
argila, argiles arcilla, arcillas
argilaga, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta, arguellats, arguellades seco, delgado, enfermizo
argumén, arguméns argumento, argumentos
argumentá – argumento, argumentes, argumente, argumentém o argumentám, argumentéu o argumentáu, arguménten – argumentat, argumentada – argumentára – argumentaría – arguménta milló ! argumentar
árid, aon no se críe la vida – vore grava Árido, donde no se cría la vida – grava
arissó – arissóns erizo, erizos
armá , armás - armo, armes ,arme, armém o armám (jaleo), arméu o armáu, ármen – armára – se armará grossa – armaría – armaré, armarás, armará, armarém, armaréu, armarán armar, armarse
arma, armes, armat, armada arma, armas
armabe armaba
armán (g) jaleo armando (jaleo)
armari, armaris, almari, almaris armario, armarios
armat armado
armats armados
armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
armelat, amelat almendrado
armelats, amelats almendrados
armelé, amelé almendro
armelés, amelés almendros
armeleta almendrita
armen arman
armónica, armónic, armoniós, acorde, eufóric, afinat, avingut, solidari, unit, conforme - vore harmónica armónico, armonioso, acorde, eufórico, afinado, avenido, solidario, unido, conforme
armoníes armonías
arna, arnes (abelles, apicultura) arna, arnas de las abejas, colmenas - colmenar, abejar, panal
arnella, arnelles (de ferro, per a lligá als machos, burros, mules) anilla, anillas de hierro, para atar a los equinos
arnés, arnesos – Arnes a Tarragona : lo nom ve de les arnes de les abelles, arna, y la gen de allí són gendarmes (gent d´Arnes) arnés, arneses – Arnes en Tarragona : el nombre proviene de las arnas de las abejas, arna, la colmena, y la gente de allí son gendarmes (gent d´Arnes)
aro, aros aro, aros
aroma (vore flat y auló) aroma
aromátic, aromátics aromático, aromáticos
aromes aromas
arpioc , arpiot , ferramenta en forma de U y detrás té un CAS de ferro herramienta con forma de U y detrás otra pieza de hierro (cas)
arpón, arpóns (per a peixcá) arpón, arpones
arquejada arqueada
arquejat arqueado
arquitecto, arquitecte, arquitectes, arquitectos arquitecto, arquitectos
arrabal (carré) - barri, barriada, afores, periféria, extrarrádio, extramuros, alrededós, enchample, sercaníes arrabal (calle) - suburbio, barriada, afueras, periferia, extrarradio, extramuros, alrededores, aledaños, alfoz, ensanche, cercanías
arracada, arracades pendiente, pendientes para la oreja
arraclau, arreclau (Scorpio), arraclaus, arreclaus La Perla de Steinbeck en chapurriau escorpión, escorpiones
arraíl , arraíls raíz, raíces
arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arrailar, arraigar, aclimatar, fijar, implantar, adaptar, agarrar, prender, cuajar
arrailat, arrailats, arrailada, arrailades arraigado, arraigados, arraigada, arraigadas
arrancá, arrencá, arrencás, arrancás – arrencán (g), arrancán (g) – arranco, arranques, arranque, arranquém o arrancám, arranquéu o arrancáu (a córre), arránquen – arrancára – arránca ! - arrancaría – arrancat, arrencat, arrancada, arrencada arrancar
arrancaba, arrencaba, arrancabes, arrencabes, arrancáes, arrencáes, arrancabe, arrencáe, arrencabe, arrencáe, arrancábem, arrencábem, arrencáem, arrancáem, arrancábeu, arrencábeu, arrencáeu, arrancáeu, arrancáben, arrancáen, arrencáben, arrencáen arrancar, pasado
arrancál arrancarlo
arrancáls arrancarlos
arrancán (g) arrancando
arrancat, arrancada arrancado, arrancada
arrancats, arrancades arrancados, arrancadas
arranque arranque
arrasat arrasado
arrassá arrasar
arrassaben arrasaban
arrassats arrasados
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada ! buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen arrastraba, arrastrabas, etc
arrastrabe, arrastráe arrastraba
arrastraben, arrastráen arrastraban
arrastrán (g) arrastrando
arrastránme arrastrándome
arrastránse arrastrándose
arrastraríe arrastraría
arrastrat arrastrado
arrastre arrastre
arrastron arrastren
arreá arrear - azuzar, aguijar, aguijonear, hostigar, animar, estimular, excitar, activar, acelerar, exhortar, golpear, pegar, zurrar, tundir, atizar, apalear, sacudir, fustigar, cascar, magullar
arreáben arreaban
arrebatá – tráure, robá - (yo te) arrebato, arrebates, arrebate, arrebatám o arrebatém, arrebatáu o arrebatéu, arrebáten – arrebataría – arrebatára – arrebataré arrebatar
arrebataben arrebataban
arrebatán (g) arrebatando
arrebatánli arrebatándole
arrebatat, arrebatats arrebatado, arrebatados
arrebol, roch, encarnat, colorat, rogéng, carmín, carmessí, escarlata – royo en aragonés arrebol, rojo, encarnado, colorado, rojizo, carmín, carmesí, escarlata, bermejo (vermell en catalán), bermellón
arrebolat, arrebolats, arrebolada, arrebolades (vore arrebol) arrebolado, arrebolada
arrechucho, arrebato, pronto, ataque, arranque, eixida, jamacuco, desmayo, achaque, enfermedat, crisis, empijoramén arrechucho, arrebato, pronto, impulso, rapto, acceso, ataque, arranque, salida, vehemencia, pasión, apasionamiento, éxtasis, arrobo
indisposición, malestar, desmayo, abatimiento, afección, achaque, enfermedad, ataque, crisis, empeoramiento
arredrá, arredrás - atemorisá, assustá, fé po, fé temó, intimidá, acobardá, acoquiná, amedrentá, amilaná, apocá, desalentá, desanimá, espantá, esbarrá, horrorisá, horripilá, acolloná arredrar, arredrarse, atemorizar, asustar, intimidar, acobardar, acoquinar, retraer, amedrentar, amilanar, apocar, desalentar, desanimar, espantar, horrorizar, horripilar, acojonar, sobrecoger
arredrabe arredraba
arrefredá, arrefredás (tamé encatarrás) enfriar, enfriarse
arrefredál enfriarlo
arrefredáls enfriarlos
arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar
arreglaben arreglaban
arreglades arregladas
arregláe, arreglabe arreglaba
arregláen o arregláben arregalaban
arreglál arreglarlo
arreglála arreglarla
arregláls arreglarlos
arreglám, arreglém arreglamos, arreglarme
arreglán (g) arreglando
arreglánse arreglándose
arreglare arreglara, arreglase
arreglarém arreglaremos
arreglarem, arreglárem arregláramos
arreglaríen arreglarían
arreglat, arreglada, arreglats, arreglades arreglado, arreglada, arreglados, arregladas
arregláu arregláis
arregle arregla
arreglém arreglamos
arregléu arreglais
arreglo arreglo
arrele, arraíle, vore arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arraiga, aclimata, fija, implanta, adapta, agarra, prende, cuaja, echa raíces,
arremangá, arremangás, remangá, eixecás les mánegues, mánega – pujás, alsá, enrollá arremangar, arremangarse, remangar, recoger, levantar, subir, alzar, enrollar, respingar
arremangue (arremangar) arremanga
arremétre, embestí, aviás, pressipitás, abalansás, aventás, agredí, atacá, assaltá, combátre, chocá, estrellás, empéndre arremeter,embestir, acometer, arrojarse, precipitarse, abalanzarse, lanzarse, agredir, atacar, asaltar, combatir, chocar, estrellarse
arremolinat arremolinado
arremullá (ficá algo a remull, a remulla) – al Matarraña no se diu mullá, sino bañá - humí, duchá, empapá, regá, calá, chopá, amerá, remojar, mojar (poner algo en remojo),humedecer, mojar, bañar, duchar, empapar, regar, calar
arremullaben remojaban
arrénca ! arranca ! arranca !
arrencá, extirpá, extraure, separá, desarrailá, traure, suprimí, eliminá, erradicá, desapegá, desclavá, arrebatá, eixí, partí, aná, asselerá, marchá, escomensá, inissiá arrancar, extirpar, extraer, separar, descuajar, desarraigar, desraizar, descepar, sacar, quitar, suprimir, eliminar, erradicar, despegar, desencajar, desclavar, descerrajar, arrebatar, salir, partir, ir, acelerar, marchar, comenzar, iniciar
arrencaben arrancaban
arrencán (g) arrancando
arrencats, arrencat, arrencada, arrancada, arrencades, arrancades (vore arracades : pendientes) arrancados, arrancado, arrancada, arrancadas
arrénco, arrenco, arranco - Pare, sego o arrenco? arranco
arrendá arrendar, alquilar
arrendá alquilar
arrenquéu arrencais
arreo, arreos – de arreá - adorno, atavío, gala, ornato, guarnissió, guarnissións, aparell, apero, brides, equip, equipamén arreo,adorno, atavío, gala, ornato, aderezo, guarnición(es), jaeces, atalaje, aparejo, apero, bridas, equipo
arrepentí, arrepentís arrepentir, arrepentirse
arrepentimén arrepentimiento
arrepentit, arrepentida arrepentido, arrepentido
arrepentíu arrepentís
arrepentíx arrepiente
arrepentixes arrepientes
arrepetá – arrepeto,arrepetes,arrepete, arrepetém o arrepetám,arrepetéu o arrepetáu, arrepéten – arrepetaría – arrepetára – arrepetaré recoger, poner orden
arrepetán (g) recogiendo
arrepetát, arrepetat recogido
arreplegada recogida
arreplegades recogidas
arreplegáe o arreplegabe (ell, ella) recogía
arreplegála (an ella), arreplegál (an ell) recogerla, recogerlo
arreplegáles recogerlas
arreplegáls recogerlos
arreplegán (g) recogiendo
arreplegat, arreplegats recogido, recogidos
arrepleglá (de enterra) – vore arrepetá recoger
arreplego (yo) – que ella arreplego Recojo – que ella recoja
arreplegos recojas
arrestos -
detensió, apresamén, captura, péndre, reclusió, apresonamén, encarselamén, enchironamén, engabiamén, espossamén, valor, brío, ímpetu, ánim, ánimo, determinassió, ressolusió, valentía, gallardía, enjundia, atrevimén, ossadía
arrestos -
detención, apresamiento, captura, prendimiento, reclusión, aprisionamiento, encierro, encarcelamiento, enchironamiento, enjaulamiento, aherrojamiento, esposamiento, coraje, audacia, intrepidez, arrojo, brío, ímpetu, ánimo, determinación, resolución, valor, valentía, bizarría, gallardía, enjundia, atrevimiento, osadía
arretrasat atrasado
arreu , está per tot arreu está por todos lados, doquier
arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar (arribar)
arribaba llegaba
arribabe llegaba
arribaben llegaban
arribada llegada
arribáe o arribábe (ell, ella) llegaba
arribáen o arribáben (ells, elles) llegaban
arribám llegamos
arribán (g) llegando
arribare (ell, ella) llegara
arribarém (natros, natres) llegaremos
arribaríen llegarían
arribat, arribada, arribats, arribades llegado, llegada, llegados, llegadas
arribon lleguen
arriendo alquiler
arriero, arrieros arriero, arrieros
arriesgades arriesgadas
arrimá, arrimás arrimar, arrimarse
arrivá, arribá llegar
arrogán, arrogáns, arroganta, arrogantes arrogante, arrogantes
arronsá (los muscles, lo fron, la esquena), contráure, contracsió – ajupí, arrupí Encoger, contraer
arronsat engogido, contraido
arronse encoge
arronso encojo
arrós, arróssos arroz, arroces
arrossegá (fusta), vore rossegadó, rossegadós arrastrar (mader)
arrugá arrugar
arrugaben arrugaban
arrugades arrugadas
arrugán (g) arrugando
arrugat, arrugats arrugado, arrugados
arruiná arruinar
arruinán (g) arruinando
arruinánse arruinándose
arruinat, arruinats arruinado, arruinados
arruissá, arruixá mojar, salpicar, esparcir agua
arruissán, arruixán mojando
arruisse, arruixe moja
arrúissen, arrúixen mojan
arruissó, arruixó acto de salpicar, mojar
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada mojar, salpicar, esparcir agua
arrullo, arrullos arrullo, arrullos - canturreo, tarareo, cantar, susurro, murmullo, bisbiseo, nana, acunamiento, adormecimiento,
canción de cuna, galanteo, requiebro, piropo, carantoña, mimo, arrumaco, engatusamiento, embeleco
arrupís, ajupís acurrucarse, agazaparse
arrupit, arrupits, arrupida, arrupides, arrupideta, arrupidetes, arrupidet, arrupidets agachados, medio escondidos
arte, art arte
artefacte, artefactes artefacto, artefactos
arteria, arteries arteria, arterias
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
artícul artículo
articulá articular
articulassións articulaciones
articulat articulado
artículs artículos
artifissi artificio
artifissial artificial
artifissialmen, artifissiosamen artificialmente, artificiosamente
artimaña , artimañes artimaña, artimañas
artiste, artista artista
artistes artistas
artística artística
artritis artritis
arts artes
as, asos as, ases
ascensor ascensor
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen cortar la leña – romper algo
asclada, asclades cortada, rota
asclat, asclats cortado, roto
ascles rompes
áscles , riscles, riscla, áscla astilla, astillas
asco asco
assossegá sosegar
aspa, aspes aspa, aspas
aspavéns aspavientos
aspecte, aspectes aspecto, aspectos
asperesa aspereza
aspirá aspirar
aspirabe aspiraba
aspiradó aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós. aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
áspra, áspre , mes aspra que una serva o serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspero, áspera
áspramen ásperamente
áspre, áspra áspero, áspera
asquerós, asquerosos asqueroso, asquerosos
asquerosa, asqueroses asquerosa, asquerosas
assaetejá, dispará fleches, saetes asaetear, disparar saetas, flechas
assaetejada asaeteada
assaltá asaltar
assaltabe asaltaba
assaltaben asaltaban
assaltat asaltado
assalte asalta
assalto, assaltos asalto, asaltos
asseá asear
asseada aseada
asseat aseado
asseátos asearos
asseats aseados
assechá, acechá acechar
assechán, acechán acechando
assediat asediado
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ? asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada asegurada
assegurám asegurarme
asseguránla asegurándola
asseguránli asegurándole
assegurántos asegurándoos
assegurarém aseguraremos
assegurat asegurado
assegure asegura
asseguren aseguran
asseguréu aseguráis
asseguro aseguro
asselerá acelerar
asselerada, asselerat acelerada, acelerado
asselero acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse, parecer
assemellats parecidos
assemelle (se) se parece
assemellen (se) se parecen
assemelles (te) te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos sentarse, sentar
assentada sentada
assentades sentadas
assentadet sentadito
assentáe o assentabe (se + ) sentaba
assentám sentarme
assentánse sentándose
assentaren sentaran
assentat, assentada, assentats, assentades, assentadeta, assentadet sentado, sentada, sentados, sentadas, sentadita, sentadito
assentáu, assentéu – Aón tos assentáu? - Assentáu al chiquet a la trona. Dónde os sentáis? - Sentad al chiquillo en la trona.
assente sienta
assentém (mos) sentamos (nos)
assénten (se) sientan (se)
assentes (te) te sientas
assentí, di que sí, yo assentixco, assentíxes, assentíx asentir
assentíe asentía
assentíen asentían
assento asiento
asseo, asseos aseo, aseos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada aceptar
asseptada aceptada
asseptáe, asseptabe aceptaba
asseptáre aceptara
asseptat aceptado
assepte acepta
assepto acepto
asser, assers, acero, aceros acero
assera, asseres acera, aceras
asserada (de asser, acero) acerada
asserenada, serena serena
asserenat, sereno sereno
assertá acertar
assertabe acertaba
assertadamen acertadamente
assertades acertadas
assertáe, assertabe acertaba
assertán (g) acertando
assertarás – pensa mal y assertarás acertarás – piensa mal y acertarás
assertat acertado
asserte acierta
asserto acierto
assessinat, assessinato asesinato, asesinado
assessino, assessinos asesino, asesinos
assessorá asesorar
assí, astí, aquí aquí
assicalá acicalar - aderezar, aliñar, adornar, engalanar, ornamentar, componer, arreglarse, asearse, atusarse, atildarse, emperejilarse, emperifollarse, endomingarse, maquillarse, bruñir, pulir, limpiar
assicalades acicaladas
assiduidat asiduidad - frecuencia, constancia, continuidad, puntualidad, hábito, costumbre, reiteración, perseverancia, persistencia, asistencia, aplicación
assíduo, assídua asiduo, asidua
assiento asiento
assignatures asignaturas
assimilable, assimilables asimilable, asimilables
assistánsia, assisténsia asistencia
assistí asistir
assistida asistida
assistíen asistían
assistínlos asistiéndolos
assistit asistido
assistix asiste
assistixen asisten
ássit, ássits ácido, ácidos
assó, aixó esto
assobín, a sobín, sobín a menudo (sovint catalán)
assolá - destruí, arrassá, devastá, saquejá, arruiná, aniquilá, derrumbá, tombá, dessolá, desmantelá, afoná – tallá, ermá asolar, derrumbar - destruir, arrasar, devastar, saquear, arruinar, aniquilar, demoler, desolar, desmantelar, hundir, agostar, abismar, talar, yermar
assolada asolada
assomá asomar
assomabe asomaba
assománli asomándole
assománse asomándose
assomare asomara
assomás asomarse
assomats asomados
assombrá asombrar
assombrada, assombrades asombrada, asombradas
assombrat, assombrats asombrado, asombrados
assombro asombro
assombrós asombroso
assombrosa asombrosa
assombrósamen asombrosamente
assombroses asombrosas
assome (se) se asoma
assomen asoman
assomo (me) me asomo
assormá a una cría (cordé per ejemple) ressién naixcut amamantar a una cría
assormaben, assormáen amamantaban
assossegá sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar, rehacer, reponer, descansar, reposar
assossegat sosegado
assosségat sosiégate
assosségos (que te) sosiegues
assossegue sosiega
assossiassió, assossiassións asociación, asociaciones
assubín , assobín, a sovín, a sobín a menudo
assumíe asumía
assunto, assuntos asunto, asuntos
assuriacá, fé corre la suriaca, surriaca azurriagar, hacer correr la zurriaga
assuriacabe, assuriagabe, assuriacáe, assuriagáe azurriagaba
assustá asustar
assustabe, assustáe asustaba
assustada asustada
assustades asustadas
assustál asustarlo
assustála asustarla
assustás asustarse
assustat, assustats asustado, asustados
assuste asusta
assusto asusto
asterisco, asteriscos asterisco, asteriscos
astí, assí, aquí aquí
astro, astres astro, astros
astrolabio, astrolabios astrolabio, astrolabios, sextante, atacir, instrumento, artefacto
astronauta, astronautes astronauta, astronautas
astutamen astutamente
astutes astutas
atabalá (tabal), aturdí, turbá los sentits per un soroll mol fort. aturdir, ensordecer
atabalat, atabalada aturdido, aturdida
atabut, ataúd, féretro, sarcófago, urna, caixa, caixó ataúd, féretro, sarcófago, urna, caja, cajón
atacá atacar
atacaben, atacáen atacaban
atacada atacada
atacán (g) atacando
atacará atacará
atacat atacado
atalaya, atalayes atalaya, atalayas
atañí - afectá, incumbí, importá, interessá, conserní, pertenéixe, correspondre, competí, tocá, aludí, relassioná, atribuí atañer, afectar, incumbir, importar, interesar, concernir, pertenecer, corresponder, competer, tocar, aludir, relacionar, atribuir
atansá, atansás, arrimás a un puesto, aná cap a un puesto acercar, acercarse
atapí apretar, compactar
atapíx compacta, aprieta
ataque, ataques ataque, ataques
ataronjada, de coló taronja, ataronjat anaranjada, anaranjado
ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo. pasar la tabla para allanar un campo después de labrar
atauláe, ataulabe pasaba la tabla
ataullá, otejá, mirá otear, mirar
ataullán lo món des del Moliná (mas de Penarroija) oteando, mirando – el mundo desde el Molinar (masía de Peñarroya)
ataúllen otean, miran
atemorisá atemorizar
atemorisá, atemorissá atemorizar
atemorisáe, atemorisabe atemorizaba
atemorisat atemorizado
atemorissabe atemorizaba
atendre, aténdre atender
aténdrels atenderlos
atenén (g) atendiendo
aténen, atenen atienden
atengueren atendieran, atendiesen
atensió, atensións atención, atenciones
atenta, atento – atén ! atenta, atento – atiende !
atentamén, atentamen atentamente
aterrissá aterrizar
aterrissaje aterrizaje
aterrorisats aterrorizados
atés (de aténdre) atendido
atesos atendidos
atestada, atestades atestada, atestadas
atestat, atestats atestado, atestados
atiborrá / empapussá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
átic ático
atildá - assicalá, cuidá, asseá, arreglá, pulí, ataviá, adorná, engalaná, emperifollá (en Pere follá no) atildar, acicalar, cuidar, asear, componer, arreglar, pulir, atusar, ataviar, adornar, engalanar, emperejilar, emperifollar
atiná atinar
atinabe atinaba
atinán (g) atinando
atissá lo foc atizar el fuego
Atlántic Atlántico
atlas atlas
atmósfera atmósfera
atmósferes atmósferas
atmosféric, atmosférics, atmosférica, atmosfériques atmosférico, atmosféricos, atmosférica, atmosféricas
atontades atontadas
atontat atontado
atontats atontados
atontí, atontá atontar
atormentá atormentar
atossigá atosigar - hostigar, fustigar, acosar, azuzar, aguijonear, cansar, fatigar, fastidiar, incordiar, importunar, brear, asaetear, molestar, insistir, acuciar, apremiar, urgir, conminar, obligar, oprimir
atossigat atosigado
atracsió atracción
atractiu, atractius atractivo, atractivos
atractiva atractiva
atractives atractivas
atrafegat, atrafegada, en mol tráfec (afaenát) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
atragantás, embossinás atragantarse
atraguere atrayese
atrapá, enchampá, agarrá atrapar, agarrar
atrás atrás
atraure atraer
atravessá atravesar
atravessáe, atravessabe atravesaba
atravessála atravesarla
atravessán (g) atravesando
atravessat, atravessada, atravessats, atravessades atravesado, atravesada, atravesados, atravesadas
atravessen atraviesan
atre, atra otro, otra
atres otros, otras
atreví, atrevís atrevir, atrevirse
atrevides atrevidas
atrevidet, atrevideta atrevidillo, atrevidilla
atrevíe atrevía
atrevíen atrevían
atrevimén atrevimiento
atrevínmos atreviéndonos
atreviría atrevería
atrevisco, atrevíxco atrevo
atrevisque, atrevixque atreva
atrevíssen, atrevíxen atreven
atrevisses, atrevíxes atreves
atrevit atrevido
atrevítos atreviros
atrevits atrevidos
atrevíu atrevís
atrevixca atreva
atrevixco atrevo
atrevíxen atreven
atrevixque atreva
atribuí Atribuir -
asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir,
cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar
apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít atribuido
atribuíxen atribuyen
atronán ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro) sonido como un trueno
atropelládamen atropelladamente
atropellaríe atropellaría
atropellat, atropellada atropellado, atropellada
atuendo, atuendos atuendo, atuendos
atún, bonito atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) parar, aturar en aragonés
aturámos aturarnos, pararnos
aturán (g) aturando, parando
aturat parado, aturado
aturdimén aturdimiento
aturdíxen aturden
aturéu paréis, aturéis
aturon, que se paron paren
au ! interjección
aubarca, abarca, albarca abarca, sandalia de suela de goma y hechas de cuero
aubarda, albarda, aubardes, albardes albarda, albardas
aubarques, abarques, albarques abarcas, sandalias de suela de goma y hechas de cuero
aubelló, albelló, desaiguadó desagüe en una finca
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena
aubrí, obrí abrir
aubríe abría
aubrís, obrís – a Valjunquera, ell o ella aubrís = ell o ella obri abrirse – en Valjunquera = abre
aubrisque, óbrigue abra
aubríssen, óbrin abren
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufanidat – A Beseit, Carlos de Benito díu bastán : Aixó sen va de la aufanidat (orfanidat) ufanidad ? De ufano.
aufanós, aufanosos ufano, ufanos
aufanosa, aufanoses ufana, ufanas
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse
aufegabe, aufegáe ahogaba
aufegada, aufegades ahogada, ahogadas
aufegánse ahogándose
aufegare ahogara, ahogase
aufegaréu ahogaréis
aufegat, aufegats ahogado, ahogados
aufego ahogo
aufegue ahoga
auló (flat), - auloreta, bona auló, fragánsia, perfume olor (sentido del olfato) – buen olor, fragancia, perfume
aulorá oler
aulorabe, auloráe olía
auloro huelo
auloroses olorosas
aulós olores
aullá, udulá, ululá, bramá, chillá, cridá aullar, ulular, bramar, chillar, gritar, vociferar
aullabe, aulláe aullaba
aullaben, aulláen aullaban
aumén aumento
aumentá aumentar
aumentáe, aumentabe aumentaba
aumentals aumentarlos
aumentán (g) aumentando
aumentaríe aumentaría
aumentat aumentado
aumente aumenta
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada almosta, lo que cabe en las dos manos unidas
auncás (si), per si acás acaso, si acaso, por si acaso
auriculá, auriculás auricular, auriculares
aurora, aurores aurora, auroras
auscultá (meche) auscultar (médico)
aussén ausente
aussénsia ausencia
aussentá, aussentás ausentar, ausentarse
aussentám ausentarme
auténtiques auténticas
autó, autós, autora, autores autor, autora, autores, autoras
autobús, autobusos, autobussos, autocar, autocars autobús, autocar
autóctona (fauna) autóctona (fauna)
autoelogio, elogiás a un mateix autoelogio, elogiarse a uno mismo
automátic, automátics automático, automáticos
automática, automátiques automática, automáticas
automatisme automatismo
automóbils, automóvils automóvil, automóviles
autónoma, autónomo autónoma, autónomo
autonómica, autonómiques autonómica, autonómicas
autopista, autopistes autopista, autopistas
autopsia, autopsias autopsia, autopsias
autoridat, autoridats (com l´arcarde de un poble, alcalde) autoridad, autoridades
autorisá autorizar
autorisada, autorissada, autorisat, autorissat autorizada, autorizado
autorisáe, autorisabe autorizaba
autorisassió autorización
autorise autoriza
autorisen, autoríssen autorizan
autorissadamen autorizadamente
autorissarán autorizarán
autorissassió, autorisasió autorización
autosservissi autoservicio
auxili, auxilio, auxilis, auxilios auxilio, auxilios
auxiliá auxiliar
auxiliánme auxiliándome
auxiliéulos auxiliadlos
aval, avals aval, avales
avalansá, avalansás, abalansá, abalansá avalanzar, avalanzarse
aván, abán alante, adelante
avans, abáns – avanse, abanse avance
avans, abáns (de) antes (de)
avansá avanzar
avansada avanzada
avansán (g) avanzando
avanse avance
avariento, afanós, avarissiós, avarienta, afanosa, avarissiosa afanoso, avaricioso
avaríssia (trenque lo sac) avaricia (rompe el saco)
avarissiós, avarissiosa, avarissiosos, avarissioses avariciosos, avariciosas, avaricioso, avariciosa
avassallá avasallar
avellana, avellanes, avellané – avellaneta, avellanetes Avellana, avellanas, avellano – avellanita, avellanitas
Avemaría, Ave María, Avemaríes Avemaría, Ave María
avena, avenes avena, avenas
avénta aixó ! tira esto !
aventá, aviá, tirá aventar, aviar, tirar, arrojar, etc
aventáben aventaban
aventajat, aventajada aventajado, aventajada
aventajats, aventajades aventajados, aventajadas
aventál aventarlo
aventála aventarla
aventáli aventarle
aventánli aventándole
aventánloshi aventándoselos
aventaríen aventarían
aventat, aventats (tamé lloco, com lo del cacao de la facao, Manuelico Riu Fillat) aventado, aventados (tb loco)
avente avienta
aventéu aventáis
avento – lo carro pel pedregal aviento el carro por el pedregal
aventurá, aventurás aventurar, aventurarse
aventura, aventures aventura, aventuras
avergoñí, avergoñís (v) avergonzar, avergonzarse
avergoñía (yo) avergonzaba
avergoñida avergonzada
avergoñides avergonzadas
avergoñíe avergonzaba
avergoñínse avergonzándose
avergoñire avergonzara, avergonzase
avergoñiré avergonzaré
avergoñit avergonzado
avergoñits avergonzados
avergoñíx avergüenza
avería : lo gallinám (les gallines) y tota classe de bestiá doméstic. gallinas y toda clase de animales domésticos
averiá, averiás averiar, averiarse
avería, averíes avería, averías
averiat averiado
averiguá averiguar
averiguassións averiguaciones
averiguat averiguado
averigüe (ell) averigua
averíguo, averiguo averiguo
aversió, tírria tirria, aversión
avespa, avespes, avespé (niu de avespes) avispa, avispas, avispero
aviá aviar, aventar, tirar, arrojar, etc
aviabe aviaba
aviáda, aviada aviada
avián (g) aviando
aviánlo aviándolo
aviánlos aviándolos
aviánse aviándose
aviánseli aviándosele
aviáts – aventats aviados, aventados
aviáu aviáis
avíe avía
aviémla aviémosla, tirémosla
avíen avían, arrojan, tiran
aviéume aviadme
avindré avendré
avíndre, avíndres – yo me aving, avéns, avé, avením, aveníu, avénen – avindría – avindré – avinguéra – allá se les avíngue ! avenirse
avinguda, avingudes (carrés, aigua) avenida, avenidas
avión, avións avión, aviones
avís, avisos aviso, avisos
avisá, avisán – aviso, avises, avise, avisém o avisám, aviséu o avisáu, avísen – avisára – avisaré – avisaría avisar
avisadó, avisadós, avisadora, avisadores avisador, avisadores, avisadora, avisadoras
avisáen, avisaben avisaban
avisál avisarlo
avisám avisarme
avísam ! avísame !
avisán (g) avisando
avisánlo avisándolo
avisaríe avisaría
avisat avisado
avisat, avisats, avisada, avisades avisado, avisados, avisada, avisadas
avisém avisamos
avisen avisan
avituallamén, proví de vitualles avituallamiento, proveer de vituallas
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
axila, axiles – sobaco, sobacos axila, axilas – sobaco, sobacos

dicsionari chapurriau castellá B