Mostrando las entradas para la consulta argadells ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta argadells ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de noviembre de 2018

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/10/15/17haensch.pdf

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español» de Ramón Violant y Simorra
POR GÜNTHER HAENSCH 


En su magistral obra El Pirineo Español: Vida, usos, costumbres,creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (Madrid, 1949), el eminente etnógrafo y folklorista catalán Ramón Violant y Simorra, nos ofrece una visión de conjunto de lo que es y de lo que fue el Pirineo español (como ya lo señala el subtítulo de la obra). En ella se tratan todos los aspectos del medio ambiente y de la vida del Pirineo: paisaje, clima, flora y fauna, población, lenguas y dialectos, indumentaria, agricultura, industria, comercio, comunicaciones, emigración, vivienda, trabajos del hogar, alimentación, costumbres relacionadas con el nacimiento, matrimonio, la muerte, organización social y pecuaria, caza y pesca, vida pastoril, creencias, mitos y supersticiones, fiestas populares, danzas y deportes. Lo mismo que otro autor de una gran obra de síntesis sobre el Pirineo, Fritz Krüger, filólogo y etnógrafo 1 , Violant y Simorra ha recogido la mayor parte de sus materiales in situ. En la página 17 de su obra dice al respecto: "Ante la escasez de monografías folklóricas y etnográficas referentes a nuestros valles, y en particular a los aragoneses, hemos debido valernos del esfuerzo personal, recogiendo notas de primera mano, que siempre son las más apreciables, a todo lo largo de la cordillera. Esta labor se realizó especialmente durante las misiones de recolecta de documentos destinados a la Sección Etnográfica del Museo de Industrias y Artes Populares, de Barcelona, 1. Fritz Krüger, Die Hochpyrenäen, Hamburgo y Barcelona, 1935-1939. AFA - XXXVI-XXXVII 313 GÜNTHER HAENSCH y muy en particular en los veranos de 1940, 1941, 1942 y 1943. Durante este último recorrimos, de un cabo a otro, todos los valles pirenaicos, desde Figueras (Gerona) hasta Elizondo (Navarra), interrogando a las personas, fotografiando y tomando notas sin descanso". Hoy, más de cuarenta años más tarde, cuando las hablas pirenaicas están en decadencia, si ya no han desaparecido, los datos recogidos por el etnógrafo catalán, son por lo tanto un valioso testimonio sobre el estado de dichas hablas en los años 40. En una conversación que tuve, hace ya muchos años, con mi colega y amigo D. Manuel Alvar, éste señaló la conveniencia de aprovechar los materiales lingüísticos contenidos en la obra de Violant. Asimismo, el etnógrafo Julio Caro Baroja dice en su Prólogo a la obra: "Este libro de Violant será aprovechado, explotado, por lingüistas, geógrafos, etc., sacando de él datos aislados o series homólogas de ellos". Aprovechamos, pues, la oportunidad de ofrecer una contribución al homenaje al filólogo aragonés y aragonesista, don Tomás Buesa Oliver, para hacer el trabajo sugerido por M. Alvar y Caro Baroja, pero —por razones de tiempo y espacio— nos vamos a limitar al vocabulario aragonés registrado por Violant y Simorra, dejando a un lado sus observaciones y comentarios generales sobre las lenguas y dialectos del Pirineo español que requerirían muchas rectificaciones. En el glosario que sigue, se tienen en cuenta las unidades léxicas identificables registradas por Violant a lo largo de su obra (generalmente aparecen en cursiva), siempre que no coincidan en su denotación y connotación con el uso estándar español como ocurre con palabras como almadiero, candil, cazuela. En cada entrada del glosario, se indica —en negrita— la unidad léxica tal como aparece en Violant, o si ello plantea problemas, en una forma lematizada. Para no ofrecer tan sólo un catálogo de las voces registradas en la obra del autor catalán, que de por sí ya presentaría cierta utilidad, hemos añadido información procedente de otras fuentes: 1.º Para corroborar el uso de la unidad léxica en cuestión tal como consta en la obra de Violant. 314 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" 2.° Para completar esta información, sobre una base semasiológica, con palabras formalmente idénticas o similares, pero de distinto significado o uso en otros lugares. 3.° Para indicar, partiendo del significado, sinónimos y heterónimos de la unidad léxica registrada por Violant, que se usan en otros lugares. Es evidente que el carácter de este trabajo nos impide presentar un cuadro lexicográfico completo de cada unidad léxica con una ampliación onomasiológica y semasiológica. Tan sólo el aprovechamiento de la fuente más rica, el Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja2 , nos obligaría a triplicar o cuadruplicar el volumen de este glosario. Por eso, nos hemos tenido que limitar a remitir a los mapas del atlas que ofrecen un interés para las palabras registradas y a citar también ejemplos tomados de varios puntos del atlas, pero nunca de todos. Por otra parte, hemos aprovechado las obras siguientes que se citan así: ALC Atlas Lingüístic de Catalunya, Barcelona, 1923 y ss. ALEANR Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y la Rioja, dirigido por M. Alvar, Zaragoza, 1979-80. ANDOLZ Rafael Andolz, Diccionario aragonés castellano / castellano-aragonés, Zaragoza, 1977. BADIA, Bielsa Antonio Badía Margarit, El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés), Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, Filología 8, Barcelona, 1950. BADIA, Contr. Antonio Badía Margarit, Contribución al vocabulario aragonés moderno, Zaragoza, 1948. BALLARIN Ángel Ballarín, Vocabulario del Valle de Benasque, Madrid, 1971. DCVB A. Alcover y F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1935-62. 2. Hemos dispuesto par a nuestro trabajo de los tomos I-VII y IX del ALEANR. Como éste ofrece el conjunto de su información en una forma fácilmente accesible, nos hemos limitado, en muchos casos, a remitir al lector al mapa correspondiente de éste. Por otra parte, nos pareció interesante dar también documentación contenida en otras fuentes más dispersas, en gran part e más antiguas que el ALEANR. Cuando una palabra aparece sin referencia al ALEANR, esto significa que no figura en éste o que no se na podido localizar. AFA - XXXVI-XXXVII 315 GUNTHER HÀENSCH DRAE Diccionario de la Real Academia Española, 10.ª ed., Madrid, 1970. FERRAZ Vicente Ferraz y Castán, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza, Madrid, 1934. HAENSCH Günther Haensch, Las hablas de la Alta Ribagorza (Pirineo aragonés), Zaragoza, 1960. KUHN Alwin Kuhn, Der Hocharagonesische Dialekt, Revue de Linguistique Romane, XI, 1935. KRÜGER Fritz Krüger, Die Hochpyrenaën: A) Landschaften, Haus und Hof, t. I, 1936; II, 1939, Hamburgo. B) Hirtenkultur, Hamburgo, 1935. C) Ländliche Arbeit, t. I, Transport und Transportgeräte, Barcelona, 1936; t. II, Getreide-Heuernte, Bienen, Wohnung, Wein und Ölbereitung, Hamburgo, 1936. D) Hausindustrie, Hamburgo, 1936. PARDO ASSO José Pardo Asso, Nuevo Diccionario Etimológico, Zaragoza, 1938. ROHLFS Gerhard Rohlfs, Le Gascon. Etudes de philologie pyrénéenne, 2.ª ed., Tubinga y Pau, 1970. WILMES Rudolf Wilmes, La cultura popular de un valle alto aragonés (Valle de Vió), Anales del Instituto de Lingüística, t. X, Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza (Argentina), 1957, págs. 149-310. Además se usan las siguientes abreviaturas lexicográficas: alto-arag. alto-aragonés cat. catalán (común) f femenino fpl plural del femenino m masculino mpl plural del masculino sin. sinónimo s. l. sin localización (en Violant y Simorra) var. variante En el glosario que sigue, las palabras se escriben como en español. Sólo el sonido [s] se transcribe, como en catalán y gallego, con x, por ejemplo, buxeta [buseta]. Las páginas que siguen a la definición del lema, se refieren a la obra de Violant y Simorra. 316 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" GLOSARIO ABARQUERAS fpl 'cordones de lana de las abarcas', Ansó y Hecho (pág. 116); íd. en Ansó y Benabarre (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Benasque (BALLARIN). AGRAMIZA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', en alto-arag., s. l. (pág. 243), 'agramadera' como aragonesismo, s. l., en el DRAE. AGUILÓN m 'parte más peraltada de la cubierta de la casa', Ansó (pág. 204); véase el mapa 926 del ALEANR, VII. AHERMANAMIENTO m 'hermandad conyugal que consiste en que la mujer pone su dote a la disposición del marido', altoarag., s. l. (pág. 326). ALACAY m 'baile popular de cinco parejas que se bailaba en las fiestas de la cofradía', Ansó (pág. 638); íd. en ANDOLZ. ALADRE m 'arado que se tira con bueyes y que tiene una reja llana', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (págs. 455-456); íd. en Bonansa (HAENSCH). Para Jaca, el ALEANR da: ALADRO, APERO; ALATRE m en Bielsa (BADIA, Bielsa); en el ALEANR, en cambio: LA LATRE. Véanse los mapas 132 y 133 del ALEANR. ALADRO m 'arado de madera tirado por mulas', Aínsa, Valle de Gistaín (pág. 456); íd. en Bisaurri, Renanué y Espés (HAENSCH); íd. en Benasque (BALLARIN) y Campo (ALC); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR, mapa 132, confirma las formas recogidas por VIOLANT. ALBADAS fpl 'coplas de la aurora que cantaban los mozos después de haber anunciado la enramada' (véase esta voz), Aragón, s. l. (pág. 584); íd. en Huesca, Teruel, Ribagorza (ANDOLZ); ALBADES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). ALEBRO m 'acebo', Gistaín (pág. 486); íd. en ANDOLZ; GRÉVOL m en Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); GREVOL m en cat. AFA - XXXVI-XXXVII 317 GÜNTHER HAENSCH ALMARIO m 'armario', alto-arag., s. l. (pág. 236); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en KRÜGER, HP, A, II, pág. 266; ALMARI en Graus, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); ARMARI m en Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); íd. en Benasque, Benabarre (ALC); cat. ARMARI. ALMIDET m 'almirez de metal', Bielsa y Echo (pág. 227); íd. en Torres del Obispo (ANDOLZ); íd. en Puebla de Roda, Santaliestra (ALEANR, VII, mapa 844); ALMIDÉ m en Campo, Puebla de Castro, Laspuña, Laguarta, Yebra de Basa, Lasieso. Sobre más variantes y sinónimos, véase ALEANR, loc. cit. ANGUARINA f 'especie de gabán muy holgado', Ansó y Echo (pág. 94). APEDAR 'criar una oveja su corderillo a la fuerza mediante el apiadero' (véase esta voz), Gistaín (pág. 416). APEDERAR 'atar a las ovejas que no dejan tetar a su corderillo a un palo', Gistaín (pág. 416). APIADERO m 'palo al que atan una oveja que no quiere o no deja tetar a su corderillo', Ansó (pág. 416). APLANADOR m 'graduador de la reja del arado', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (pág. 456); 'gran trozo de madera que sujeta la espata', Sinués (ANDOLZ). ARAL m 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Ansó (pág. 482); íd. en Aragüés del Puerto, Echo y Campo de Jaca (ANDOLZ); íd. en Campo, Laspuña, Lasieso, Ansó, Berdún, Yebra de Basa, Biel (ALEANR, I, mapa 86); ORAL m en Bolea y Broto (ALEANR, loc. cit.); ERAL m en Santaliestra (ALEANR, loc. cit.). ÁRBOL MAYO 'árbol que los mozos del pueblo cortaban el 30 de abril y que, después de quitarle la corteza, plantaban en la plaza del pueblo', Tramacastilla y Pueyo de Jaca (Valle de Tena) (pág. 586). ARCA f DE AMASARE 'artesa para amasar', Vió (pág. 230). El ALEANR, I, mapa 240, da: ARCA DE AMASAR en Campo, ARCA AMASAR en Pozán de Vero; ARCA en Laspuña, Aínsa, Laguarta, Santaliestra, Puebla de Castro; ARQUETA en Gistaín. — En Graus: ARCA PASTERA (ANDOLZ); en Azanuy: CAPASTERA 318 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ALEANR, loc. cit). En cambio, en Bisaurri, Espés, Bonansa, Castanesa: PASTERA f (HAENSCH); íd. en el Valle de Vió (WILMES), en contradicción, pues, con la forma de VIOLANT; PASTERA f también en Torla (KUHN); íd. en Benasque, Noales, Puebla de Roda, Arén (ALEANR, loc. cit.); MASADERA f, íd. en Ansó (VIOLANT, pág. 230); íd. en Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ). Véase ALEANR, II, mapa 240. ARCHAS fpl 'aparejo de transporte para llevar haces de hierba y la mies', Gistaín, Bisaurri (pág. 474); íd. en HAENSCH; íd. en Calvera, Biscarrués y Gistaín (ANDOLZ); ARCHES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN), confirmado por el ALEANR, I, mapa 68; ibíd.: en Gistaín (lo cual confirma la forma que da VIOLANT). El área de ARCHAS no es, pues, muy extensa. ARGADERAS fpl I. 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Alquézar, Gistaín; íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Lasieso, Laguarta, Aínsa, Angüés, Puebla de Castro, Pozán de Vero, Las Pedrosas, Biel (El ALEANR, II, mapa 175, muestra la diversidad de denominaciones existentes en alto-arag.). Sin.: ESCARCELAS. II. 'aguadera o angarillas, apero de transporte que se cargaba en una caballería para llevar cuatro o seis cántaros de agua', Aínsa (pág. 222); íd. en Valle de Vió (WILMES); íd. en Torla, Bolea, Aineto (KUHN); íd. en Valle de Benasque (BALLARIN); ARGADELL m en Ribagorza (KRÜGER); ARGADELLS en Peralta (ALC); íd. en Bonansa (HAENSCH). ARIVO m var. ARIBO m 'aparato en forma de cruz, sujeto a un pie, que se giraba al impulso de la mano y servía para el aspado del lino o cáñamo', Ansó (pág. 24); íd. en Echo y la Canal de Berdún (ANDOLZ). Compárese ARIBO m y DARIBO m 'aspador' en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "aspador". AUSÍN m 'viento frío y atorbellinado que sopla en invierno en el valle de Ansó' (pág. 24); íd. en Echo y Siresa (ANDOLZ). BADIL m 'badila o pequeña pala para recoger ascuas y rescoldo del fuego', Vió (pág. 210); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Canfranc (ALEANR, VII, AFA - XXXVI-XXXVII 319 GÜNTHER HAENSCH mapa 910); íd. en una serie de otros puntos del ALEANR (loc. cit.). BANCA f DE MULIR 'banqueta de dos patas en la que se sienta el que ordeña', Bielsa (pág. 430). El verbo mulir parece algo extraño', frente a las variantes de MUÑIR que registraron otros autores, especialmente BADIA en Bielsa: MUYIR. BANCAL m I. 'pañuelo de paño blanco o negro con el que las mujeres se cubrían la cabeza', Ansó (pág. 112); íd. en ANDOLZ; II. 'manto blanco para la cabeza', Jaca (VIOLANT, pág. 102). BARANDAO m 'redil para las ovejas', Plan, Gistaín (pág. 417); íd. en Gistaín (ALEANR, V, mapa 591); BARRANNATO m (sic) en Bielsa (BADIA, Bielsa); BARANÁTO en Bielsa (ALEANR, V, mapa 591). Sin.: CLETA f, var. CLEDA f en el Valle de Vió (VIOLANT, pág. 417), para este pueblo, WILMES da CLETAU m, forma que aparece en varios puntos del ALEANR (loc. cit). BARATEROS mpl 'arrieros del Somontano de Barbastro' (pág. 140). BARREDERA f, véase s. v. TRESMALLO. BARZAL m, var. BARSAL m 'zarzal, sitio poblado de zarzas', Plan, Gistaín, Bielsa (pág. 87); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase también KRÜGER, A, I, pág. 52. BARZOL /bresol, bressol/ m 'cuna', Plan y Gistaín (pág. 236). Compárense cat. BRESSOL y BRES m en Calvera (KRÜGER); íd. en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en Valjunquera, Bonansa, Caspe, Espés (ANDOLZ); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Praga (ALEANR, VI, mapa 794). El término más usual en la provincia de Huesca es CUNA f, según el ALEANR, loc. cit. BIGÓS 77i 'azada horquillada propia para cavar las orillas de los árboles, donde no llega el arado', Broto (pág. 454); íd. en Barbastro, Valle de Bielsa, Espés, Puebla de Roda (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). BILLES fpl 'juego de bolos', Baraguás (Jaca) (pág. 647); en Huesca y Zaragoza: BILLA f 'bolo, palo en el juego de bolos' (ANDOLZ); BILLAS fpl 'bolos', en varios puntos de la provincia de Huesca, en el ALEANR, IX, mapa 1175, que da variantes y sinónimos. 320 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" BOIXO m var. BUIXO m Ansó (pág. 87). El ALEANR, III, mapa 288, en cambio, da para Ansó: BUXO, BUJO; BOIXO m también en Puebla de Roda (ALEANR, loc. cit.); íd. en Peralta de la Sal (ANDOLZ); BUIXO m en Campo, Santaliestra, Broto, Benasque (ALEANR); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué (HAENSCH); íd. en Bielsa (ALEANR, ANDOLZ, BADIA, Bielsa); BOIX en Arén, Tolva, Azanuy, Albelda (ALEANR); íd. en Benabarre (ANDOLZ); BUXO m en Gistaín, Benasque, Fanlo, Sallent de Gállego, Canfranc, Ansó, Echo, Aragüés del Puerto, Berdún, Yebra de Basa, Lasieso, Bolea, Laguarta (ALEANR). BORDA f 'casa aislada, que consta, por lo común, de corral o cuadra, en la planta baja y de un piso superior que sirve, a la vez, de almacén de forrajes y de dormitorio a las personas que viven allí temporalmente aparte de los pastores' (general en el Pirineo) (págs. 35, 71, 152, 159-161); íd. en ANDOLZ. BOTIJA f 'cántaro pequeño con pitorro para beber', Jaca y Aínsa (pág. 221). BRENDAR 'tomar la merienda de la tarde', alto-arag., s. l. (página 251); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa), Binéfar (ALC); BRENDÁ en Campo y Fonz (ALC y ANDOLZ); BRENÁ en Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué y en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Compárese el mapa 866 del ALEANR, VII, "Merienda". BRIBAR 'escardar los campos para limpiarlos de las malas hierbas', Gistaín (pág. 465); íd. en Campo y Aínsa (ALEANR); BRIBÁ en Benasque y Puebla de Roda (ALEANR, I, mapa 45). Según ANDOLZ, en Alquézar, Benabarre y La Fueva: BRIBAR 'podar árboles', 'remoldar'. BUCARDO m 'cabra hispánica', Valle de Ordesa (pág. 44); íd. en Fanlo, Broto, Sarrión, Torla (ANDOLZ); íd. en Sallent de Gállego, Ansó, Echo, Canfranc, Aragüés del Puerto, Jaca, en el ALEANR, IV, lámina 579, que da una serie de sinónimos. BUCHA f 'primitivo recipiente para pasar la colada', Echo (pág. 232); BOCHA f 'cocio de madera' en Sallent de Gállego AFA - XXXVI-XXXVII 321 GÜNTHER HAENSCH (ALEANR, VII, mapa 895). Ni la voz ni una variante de ella aparece en otros puntos, probablemente por no usarse ya el objeto. BUHARDA f 'abertura o lucerna en los techos de dos o cuatro aguas', alto-arag., s.l. (pág. 172). Esta forma no aparece en ningún punto del ALEANR, VII, mapa 918, que da, en cambio, GUARDILLA con este significado para una serie de puntos. BUXETA f 'escoba de ramos de boj', Benasque (pág. 232); íd. en ANDOLZ; BUIXETA en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). El ALEANR, VII, mapa 898, confirma los datos recogidos por Violant, ya que da para 'escoba': BUIXETA para Benasque. CABALERO m 'hermano del hijo primogénito. En este último recae, según el derecho aragonés, la mayor parte de la herencia', s.l. (pág. 146); íd. en ANDOLZ, s.l.; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); CABALLÉ m en Ardanuy (HAENSCH); cat. CABALER m. CABAÑERA f 'cañada o vía pecuaria', alto-arag., s. l. (pág. 384); íd. en Echo y Huesca (ANDOLZ); íd. en muchos puntos del ALEANR, IV, mapa 532. CABECERO m 'jefe de un grupo de esquiladores de ovejas', Gistaín (pág. 419). El ALEANR, I, mapa 1225, registra esta voz con el significado 'jefe de una cuadrilla de segadores' para Used (Zaragoza), Ciria (Soria), Berdún (Huesca). CABELLERAS fpl 'macetas con diversos cereales nacidos y crecidos a la sombra, que llevaban las mozas a la iglesia en Semana Santa', montaña de Huesca (pág. 578); íd. en Sobrarbe y Huesca (ANDOLZ). CADIERA f 'escaño a ambos lados del hogar', Ansó (pág. 198); íd., s.l. en ANDOLZ; íd. en Ansó, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz es de uso extenso en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 908). CAJETAS fpl 'apero de transporte que consiste en cajas largas y estrechas, en forma de artesa, y que se carga sobre las caballerías', Gistaín (pág. 443). CALDERIZO m 'cadena o lar', Baraguás (Jaca) (págs. 198 y 206); íd. en Almudévar, Aragüés del Puerto y Salvatierra 322 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ANDOLZ); CREMALLO m en Ansó (VIOLANT, pág. 206); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); íd. en alto-arag. occidental (KRÜGER, HP, A, II); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó (VIOLANT); CREMALL m en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). CALLAUAR m 'cencerrada que practicaban los chicos por San Antonio Abad (17 de enero)', Gistaín (pág. 568). CAMINAL m 'hueco interior y tubo por los que sale el humo hacia la chimenea', Gistaín (pág. 198); CAMINALES 'pivotes de hierro colocados ante el hogar de la chimenea', en Aragüés del Puerto, Valle de Bielsa y Salvatierra (ANDOLZ); íd. 'lugar donde se hace el fuego en el centro de la cocina', en Bielsa (BADIA, Bielsa). CAMEÑA f 'ajuar de la novia', Gistaín (pág. 198); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). CANABLETA f 'collar del que cuelgan las esquilas y los cencerros de las ovejas', Bielsa (pág. 414). Compárese, con el mismo significado: CANÁBLA f en Bielsa (KRÜGER, HP, II, pág. 55) y el mapa 555 del ALEANR, IV. CANADA f 'botijo de madera de forma elíptica', Bisaurri (página 222); íd. en Benasque (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz no aparece en el ALEANR, VII, mapa 852: "botijo de madera" y "barril y sustitutos para llevar agua al campo". CANDALIETO m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Vió (pág. 212). CANTILLO m 'trozo mayor que los demás que se cortaba de una torta y que coge la dueña de la casa que tiene que ofrendar otra torta el domingo siguiente', Gistaín (pág. 500). CASA DEL GASTO 'casa donde iban a comer todos los asistentes a la fiesta mayor del pueblo', alto-arag., s. l. (pág. 602); sin.: POSADA f. CASETA f 'cabaña de pastor en la montaña', alto-arag., s. l. (pág. 424); íd. en una serie de puntos del ALEANR (IV, mapa 537). CASTAÑETAS fpl 'castañuelas', Chía (pág. 612); íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 608); íd. en Bielsa, Sallent de Gállego; AFA - XXXVI-XXXVII 323 GÜNTHER HAENSCH CASTAÑETES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de CASTAÑETAS y CASTAÑUELAS, véase ALEANR, IX, mapa 1199. CEPO m RAPOSERO 'cepo de hierro para coger zorras', Ansó (pág. 367). Véase también el mapa 472 del ALEANR, III: "cepo para cazar zorras y lobos". CERMELLERA f 'la parte más peraltada de la cubierta de la casa', Echo (pág. 204). Compárese: CERNILLERA f 'teja que cubre el caballete del tejado' en Yebra de Basa según el ALEANR, VII, 923, que da una serie de sinónimos. CERNEDERA f 'cedazo para cerner harina', alto-arag., s. l. (página 230); CETAZO m en Bielsa (BADIA, Bielsa); SEDÁSO m en Bisaurri (HAENSCH). Véanse el mapa 237 del ALEANR, II, y la nota sobre CERNEDERAS, loc. cit. CLETA f, véase s. v. BARANDAO. COMANA f 'gran rebaño trashumante formado por un ganadero que arrienda pastos para él, pero con la intención de admitir otros rebaños más pequeños agregados al suyo', Bielsa (pág. 382). COSET m 'chaleco del traje tradicional', Benasque (pág, 92); íd. en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). COVARCHA f 'cueva donde viven los pastores en la montaña', Gistaín (pág. 424); en la Ribagorza catalanohablante: covARCHo m 'covacha, cueva pequeña' (HAENSCH); COBARCHO m según ANDOLZ en Ribagorza; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). CRABA f 'pieza de hierro resistente en que los pastores colgaban el caldero' para preparar la comida', Valle de Gistaín (pág. 398). CRABONERA f, var. CRAPONERA f 'el cencerro más grande que llevan los chotos guías de los rebaños trashumantes', altoarag., s. l. (pág. 412); íd. en Benasque (BALLARIN); íd. 'esquila redonda que llevan cabras y bueyes', en Ejea, Benasque, Salvatierra y Valle de Gistaín (ANDOLZ). El ALEANR registra CRABONERA para Tolva, Arén, Noales. Para Benasque da, a diferencia de ANDOLZ y BALLARIN: CUARTISO m. 324 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" CREMALLO m, véase s. v. CALDERIZO. CRUISÍ 'agramar el lino o cáñamo', en el alto-arag., s. l. (pág. 242); CRUIXÍ 'quebrantar transversalmente una cosa sin separar las cosas, poniéndola en condiciones de que se rompa completamente con facilidad...', en el Valle de Benasque (BALLARIN). CUBILAR m 'majada, zona de pastoreo del ganado' lanar', altoarag., s. l. (pág. 423); id, .en Gistaín (VIOLANT, pág. 356); íd. 'redil, lugar donde acude el ganado a dormir', en Aragüés del Puerto y Sandiniés (ANDOLZ); CUBILÁ m en el Valle de Benasque (BALLARIN). CUCHARERO m 'cucharatero o listón de madera con ganchos o huecos para guardar las cucharas', alto-arag., s. l. (página 220); CUCHARETERO m Sinués (ANDOLZ); CUCHARATERA f en Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR registra CUCHARERO para la mayoría de los puntos que corresponden a la provincia de Huesca (VII, mapa 840). CULLAR m I. 'cuchara larga de boj para revolver las gachas', Ansó, Echo y Biescas (pág. 219); II. 'cucharón de madera para servir la comida', Jaca (pág. 219); íd. 'cazo' en el Campo de Jaca, Panticosa, Salvatierra (ANDOLZ); íd. en varios puntos del ALEANR, VII, mapa 994. CUQUELA f 'cazo o recipiente de metal con mango en forma de cucharón que servía para sacar agua del cubo, etc.', Gistaín (pág. 224). Para este lugar, el ALEANR da: LOZA. La voz citada por VIOLANT no aparece en ningún punto del mapa 838, ALEANR, VII. CUTRE m 'arado de reja estrecha y puntiaguda que se emplea para romper los campos antes de darles la segunda mano de labrado', Gistaín (pág. 458); íd. 'herramienta que se usa en vez del "alatre" cuando la tierra es muy dura, para poderla cortar', en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). CHABOLA f 'cabaña primitiva portátil de los pastores', s. l. (pág. 158). La voz aparece en distintos puntos del ALEANR, IV, mapa 537, por ej., en Santaliestra, Salvatierra y en Navarra. AFA - XXXVI-XXXVII 325 GÜNTHER HAENSCH CHAMBROL m 'campana que recoge el humo encima del hogar', Gistaín (pág. 201); íd. en ANDOLZ. CHIBÓN m 'chaquetilla de bayeta blanca guarnecida con trencilla negra', Ansó (pág. 82); íd. 'jubón del traje masculino' en Echo y Fanlo (ANDOLZ). CHICOTÉN m 'especie de címbalo rústico o cítara que se tocaba el domingo de la Trinidad en Jaca' (págs. 552 y 633); íd. en ALEANR, IX, mapa 1202, nota). Véase también ANDOLZ, S. V. CHICOTÉN. CHINCHAINA f 'tonadilla airosa, de notas dulces y suaves, que se canta en la ceremonia de nombramiento de los mayordomos de la fiesta mayor'. Seira (pág. 616); CHINCHANA f 'danza típica de Campo' (ANDOLZ). Véase ALEANR, IX, mapa 1202, notas. CHINULLO m 'rodilla', Echo (pág. 87); íd. en Ansó, Echo, Embún (KUHN); CHENULLO en Sallent de Gállego (ALEANR, VII, mapa 975); CHINOLLO en Loarre (ANDOLZ); CHINOLL m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en varios puntos del ALEANR, loc. cit. CHIPÓN m 'corpiño o jubón', alto-arag., s. l. (pág. 98); íd. en Benasque, Bergosa, Valle de Bielsa, Cartirana (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). CHULO m 'pastorcillo o aprendiz de pastor que guarda el ganado débil o flojo', valles de Bielsa y de Gistaín (pág. 390). En cambio: VACIBERO m 'pastor que cuida ganado vacibo o vacivo que no es para parir' (PARDO ASSO); VACIBÉ m en Bonansa (HAENSCH). En Almudévar y Benasque: CHULO m 'criado, generalmente adolescente para llevar la comida al campo' (ANDOLZ); en el Valle de Benasque: CHULO m 'muchacho que sirve en la casa a la disposición del dueño y de los demás criados' (BALLARIN). Véanse CHULO y sus var. con este significado en el ALEANR, IX, mapa 1230. CHUPA f 'chaqueta corta, de forma cruzada, para llevarla desabrochada, solapa de pico y cuello derecho, con bocamanga, del traje tradicional', Gistaín y Bielsa (pág. 92); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). 326 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" CHURRO m 'postizo que se añadía a las trenzas de la mujer', Ansó (pág. 108); íd. en ANDOLZ. CHUSTILLO m 'chaleco' del traje tradicional', Benasque (pág. 92); íd. en Puebla de Roda (ANDOLZ). DALLAR 'segar la hierba', Gistaín (pág. 482); íd., s. l. (ANDOLZ); DALLÁ en Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). DESTRAL m, véase s. v. ESTRAL. DEVANTAL m 'delantal de fiesta', Ansó (pág. 101); DEBANTAL m 'delantal o mandil' en Ansó, Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). DIBUJAR 'vaciar los dibujos en tallos de madera que hacían los pastores', Ansó (pág. 408). DONADOS mpl 'personas que han dado a la casa por estar solas y que eran mantenidas con la condición de trabajar', altoarag., s. l. (pág. 322). Compárese: DONÁSE, Valle de Benasque 'hacer donación en vida de su persona' (BALLARIN). ENCORTAR 'hechizar las brujas a los hombres para que no puedan procrear', montaña de Huesca (pág. 533); íd. en ANDOLZ. ENRAMADAS fpl 'En la noche del Sábado de Gloria, los mozos escalaban las ventanas de las casas donde había chicas y escribían en el alféizar el nombre de éstas con peladillas. Una vez escritos los nombres en todas las ventanas, se reunían los mozos y disparaban un tiro al aire para anunciar la enramada a las mozas', Aragón, s. l. (pág. 584). Según ANDOLZ, ENRAMADA f es en Valdetorno, Ejea y Muniesa: 'resultado de haber ensuciado con pez, porquería u otra materia maloliente la puerta de la novia que se ha puesto en relaciones con otro...'. ESCARCELAS fpl 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Jaca, Canfranc (pág. 441); ESCÁRZELES mpl, Baraguás; íd. en Aragüés del Puerto y Javierregay (ANDOLZ); sin.: ARGADERAS I. (véase esta voz). AFA - XXXVI-XXXVII 327 GÜNTHER HAENSCH ESCOLANETA f 'comida a base de estómago de cerdo relleno de pasta de morcilla que se hacía en el carnaval', Baraguás, Alquézar (pág. 576); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase en el ALEANR, IV, mapa 693: 'Embutido que se hace con el estómago del cerdo', en el que la voz citada por VIOLANT y ANDOLZ no aparece. ESCUDILLA f 'fuente o plato hondo de madera', Bielsa (pág. 430) ; íd. en BADIA, Bielsa; sin.: MORTERA f en Bielsa (BADIA, Bielsa); ESCUÉLLA f en el Valle de Benasque (BALLARIN); ESCUDELLA f en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en cat. Véase también ALEANR, VII, lám. 1016 a, s. v. ESCUDILLA. ESMOLADA f 'afilada', Echo (pág. 87). ESPARAVERO m I. 'halcón', Jaca (pág. 87). Aquí parece que hay un error: en todo el dominio aragonés (y catalán), esta voz o sus variantes designan al 'gavilán'; por ej., ESPARABÉ en Peralta (ANDOLZ); ESPARABEL en Fonz (ibíd.); ESPARABER en Benabarre (ibíd.). Véanse las numerosas variantes en el mapa 463, ALEANR, V; II. 'esparavel, red de pescar que se arroja, a fuerza de brazo, en el agua', Valle de Tena (pág. 377); ESPARBÉ en Benasque (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bonansa (HAENSCH); cat. ESPARVER. ESPATIELLA f 'especie de espadilla de madera que servía para el espadado del cáñamo o del lino ya agramados', Ansó (pág. 243); ESPADILLA f, íd. en Agüero (ANDOLZ). Véase también el ALEANR, II, lámina 322 a. ESPEDO m 'asador para la carne al que se va dando vueltas', Aragón, s. l. (pág. 208); íd. en Alquézar, Echo, Campo de Jaca (ANDOLZ). La voz aparece en numerosos puntos del ALEANR, VII, mapa 835. ESPIRITUADO 'poseso por los malos espíritus, endemoniado', Baraguás (pág. 552); ESPIRITAU 'id.' en Orús (ANDOLZ). ESQUILA f 'cencerro de forma tubular', en alto-arag., s. l. (pág. 413). Véase ALEANR, IV, mapas 546-549. ESQUILERO m 'macho cabrío o choto, guía de un rebaño de ovejas y que está provisto de una esquila', Ansó (pág. 412); íd. en ANDOLZ; ESQUILLERO m en Broto, Bielsa, Laspuña, 328 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EX "EL PIRINEO ESPAÑOL" Campo (ALEANR, V, mapa 614, que da una serie de sinónimos) . ESQUIRUELO m 'ardilla', arag., s. l. (pág. 87); íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Ansó, Echo, Torla, Fanlo (ROHLFS); ESQUIRGÜELO en Biescas, Lanuza, Loarre y Panticosa (ANDOLZ); ESQUIROL en el Valle de Bielsa, Cretas, Huesca, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en BADIA, Bielsa; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); íd. en Bisaurri, Espés y Ribagorza oriental (HAENSCH), cat. ESQUIROL. Véanse las numerosas variantes de ESQUIRUELO y ESQUIROL que da el mapa 475 del ALEANR, IV. ESTIRASO m 'narria, apero de transporte muy primitivo, especie de carro sin ruedas que sirve para el transporte de piedras, estiércol, etc.', alto-arag., s. l. (pág. 446); íd. en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Renanué (HAENSCH); íd. en Benasque (ALEANR, I, mapa 183); ESTIRÁS en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Fraga (ALEANR, loc. cit.). Sobre la extensión de ESTIRAZO m y sus variantes, véase el ALEANR, loc. cit. ESTRAL m, var. DESTRAL m 'hacha', Gistaín (pág. 87); ESTRAL m en ANDOLZ, s. l., íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en muchos puntos de Aragón y en algunos de Navarra del ALEANR, III, mapa 406. ESTREUADES fpl 'trébedes', Echo (pág. 208); ESTREUDAS en Aragüés del Puerto (ANDOLZ); Bielsa (BADIA, Bielsa); ESTREUEDES en Benasque (BALLARIN); ESTRÉBEDES en el Valle de Vió (WILMES); ESTRESPEUS en Bisaurri, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 831. FAÍNA f 'marta', Bielsa, Plan (pág. 87); íd. 'garduña' en Ardanuy, Noales (HAENSCH); íd. en Arén, Noales (ALEANR, IV, mapa 474). Véanse las numerosas variantes de la. palabra en el ALEANR, loc. cit., a las que hay que añadir FOÍNA f 'marta', en Sallent y Ansó (VIOLANT, pág. 87). FALÇ f (mejor: FALZ) 'hoz dentada', en alto-arag., s. l. (pág. 469); íd. en gran parte de la provincia de Huesca (ALEANR, I, mapa 53); cat. FALÇ. AFA - XXXVI-XXXVII 329 GÜNTHER HAENSCH FALDAR m 'refuerzo de bayeta en el traje típico femenino', Echo (págs. 101-102); íd. en ANDOLZ. FALSA f 'piso alto o buhardilla', alto-arag., s. l. (pág. 178); íd. s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN), y, en general, muy usual en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 916). FALZ f, véase s. v. FALÇ. FALLA f 'tea grande que se encendía el día de San Juan', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). Compárese: FALL m 'astilla' en Benasque (ANDOLZ). FARO m 'tronco de árbol que se quemaba la víspera de San Juan Bautista', en San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). FARRATA f, var. FORRATA f 'cubo para ordeñar', alto-arag., s. l. (pág. 430); FORRADA f 'íd' en el Valle de Benasque (BALLARIN) y en Gistaín (VIOLANT, pág. 220); FORRATA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); FORRADA f 'cubo' en Benasque (FERRAZ). Véanse también KRÜGER, HP, A, II, págs. 322-323, y DCVB, s. v. FARRADA, y las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, V, mapa 638. Compárese también ALEANR, VII, mapa 853: "herrada". FAXA f 'bancal de los terrenos costeros que forma terraza para el cultivo', alto-arag., s. l. (pág. 438); íd. 'trozo de terreno de labor' (que es el sentido más usual), s. l. (ANDOLZ); FAIXA f 'íd' en el Valle de Vió (ANDOLZ); FAXA 'cada trozo en que se divide una finca en Ansó' (ALEANR, I, mapa 19). Sobre FAJA f y las otras denominaciones, véase ALEANR, loc. cit., y también el mapa 20. FIERROS mpl DEL CAN 'collar de púas de los perros pastores', Gistaín (pág. 414). FILATÓ m 'red de pescar muy fina, de dos o tres metros de largo, provista de pequeños plomos en la parte inferior y corchos en la parte superior, que sirve para pescar en las partes poco hondas de los ríos', Ansó y Valle de Tena (pág. 376). FILOSA f 'rueca', Benasque (pág. 87); íd. en BALLARIN; íd. en Estadilla, Fonz, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Graus, Benabarre 330 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ALC); ROCA f en Baraguás (VIOLANT, pág. 247). El ALEANR, II, mapa 270, da FILOSA sólo para Albelda, Azanuy, Santaliestra, Puebla de Roda y no para las zonas occidentales, para las que la voz aparece documentada en otros autores. Posiblemente el castellanismo RUECA ha desplazado la forma más antigua FILOSA. FOGARIL m 'fogón del hogar', Ansó y Baraguás (pág. 198); íd., s. l. (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la extensión de la voz, sus variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 812. FORACHA f 'pequeña agramadera que se manipulaba en el regazo, estando sentada la mujer', Ansó (pág. 243); íd. en Agüero, Banaguás, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Compárese ESFORACHA 'agramadera sobre cuatro patas' en el ALEANR, II, lámina 322. FORACHAR 'agramar con la foracha (véase esta voz), Ansó (pág. 243); íd. en Ejea, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Comp. ESFARACHAR, ESFORACHAR y ZORACHÁ en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "agramar". FORNIGUERO m 'montón de broza cubierta de tierra que se quema, como primitivo sistema de abono', Echo, Panticosa (pág. 438); íd. en Alquézar y Echo (ANDOLZ); FORMIGUERO m 'íd.' en Benasque (BALLARIN); ORDIGUERO m en Ansó (VIOLANT, pág. 438). Véanse la extensión de FORNIGUERO, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, I, mapa 18. FORRADA f, FORRATA f, véase s. v. FARRATA. FOZ f 'desfiladero estrecho', 'garganta' o 'tajo' en los valles del Pirineo central, Ansó, Echo (págs. 35 y 37); íd., s. l. en ANDOLZ. FREGADOR m 'fregadero, que consistía en una lastra grande, inclinada hacia la pared', Benasque (pág. 216); FREGADÓ m 'id.' en Benasque (ANDOLZ); en cambio: FREGADERA f 'fregadero' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, VII, mapa 883, FREGADERA f 'fregadero' es el término común en Aragón. Véanse allí más variantes y sinónimos. AFA - XXXVI-XXXVII 331 GÜNTHER HAENSCH FREIXEL m 'fresno', Gistaín, Plan (pág. 87); íd. en el ALEANR, III, mapa 399; íd. en Ribagorza (ANDOLZ); FREIXINO en Bielsa (VIOLANT, pág. 87). Sobre otras variantes, véase ALEANR, loc. cit. FURNO m 'horno de pan', Plan y Gistaín (pág. 228); íd. en el Valle de Bielsa y Echo (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Echo y Panticosa (KUHN); íd. en Echo, Bielsa y Gistaín (ALEANR, II, mapa 240), lo cual confirma la forma recogida por VIOLANT. Sobre las variantes FORNO, FORN, FORT y FURNERA, véase ALEANR, loc. cit. Fuso m 'huso', Benasque (pág. 87); íd. en el Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza, Litera (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Ansó, Bielsa, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); FUS m en Espés, Ribagorza or. (HAENSCH) y en cat. Véanse la extensión de la voz, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, II, mapa 272. GANCHOS m 'apero de transporte que consiste en ganchos aparejados que lleva una caballería y que sirve para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Jaca, Broto (pág. 473); íd. en Ejea, Salvatierra, Zaragoza (ANDOLZ); sin.: PICOS GARBA f 'gavilla de tres manojos de trigo', Plan (pág. 470); íd. en el DRAE como aragonesismo; íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz así como su extensión en el ALEANR, I, mapa 60. GARRABERA f 'rosal silvestre', en La Litera, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Graus (ROHLFS); GARRABONERA f en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las numerosas variantes y sinónimos de esta palabra en el ALEANR, II, mapa 296. VIOLANT cita además: GAVARSERA f 'rosal silvestre', Castejón de Sos (pág. 510). GORGUERA f 'especie de golilla que cubría por detrás casi la mitad de la cabeza, en las camisas tradicionales', Echo (pág. 96); íd. en ANDOLZ. 332 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" GRAMADERA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', alto-arag., s. l. (pág. 243); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase el ALEANR, II, lámina 322, s. v. AGRAMADERA. GRIBA f 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Vió (pág. 482); íd. en Alcañiz, Alquézar, Valle de Bielsa, Huesca (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA); íd. en una serie de puntos del ALEANR, I, mapa, 80; sin.: ARAL m. GUAMBRE f 'reja redonda o tubular del arado', Ansó, Echo, Canfranc, Sallent (pág. 454); íd., pero m en Aragués del Puerto (ANDOLZ). GUARDACENIZAS m 'estrecha faja de hierro que rodea los lados y la parte delantera del fogón', Bielsa (pág. 200); confirmado por el ALEANR, VI, mapa 812. Véanse la extensión, las variantes y los sinónimos de esta voz ibíd. GUARDAPUCHEROS m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Broto (pág. 212); íd. 'hierro con forma de media luna, con un mango en la parte convexa, con el cual se mueven los pucheros o se quitan de la ceniza', en el Valle de Vió (ANDOLZ). GÜELA f 'abuela', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd. en el Valle de Vió (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Sin.: MAYE, MALE, MADRINA. GÜELO m 'abuelo', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd. Valle de Bielsa, Echo (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); también BUELO en BADIA, Bielsa. Sin.: PADRINO m, PAYE, PALE. HILERA f 'ranura del huso de hilar', en alto-arag., s. l. (pág. 246); íd. en el ALEANR, II, mapa 271. IXATA f 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', /eixada/ Bielsa (pág. 452); íd. en ANDOLZ y BADIA, Bielsa. Véanse las variantes de esta voz y las diferencias de la herramienta en los distintos puntos del ALEANR, I, mapa 99. IZARZO m (sic) 'gamuza', Castejón de Sos (pág. 87); IXARSO m, íd. en Benasque (ANDOLZ, ROHLFS, BALLARIN); íd. en Bisaurri y Renanué (HAENSCH); ISARZO m en Graus AFA - XXXVI-XXXVII 333 GÜNTHER HAENSCH (ROHLFS); CHIZARDO en Bielsa, Plan (ROHLFS); CHIZARD en Bielsa (BADIA, Bielsa); EIXARSO m en Espés (HAENSCH); ISART m en cat. La forma más usual en Aragón, también en el castellano regional, es SARRIO m (VIOLANT, pág. 129); íd. en Ansó y Echo (ROHLFS). Véase ALEANR, IV, lám. 579. LARDO m 'sebo derretido', Aragón, s. l. (pág. 242); íd. 'manteca de cerdo' en Ejea, Sobrarbe, Huesca (ANDOLZ). En la Ribagorza oriental, en cambio, LLART m 'chicharrones' (HAENSCH). LEXIVA f 'lejía de ceniza que se usaba antiguamente para lavar la ropa', Ansó (pág. 240); LEIXIVA, LIXIVA en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); LLEXIÚ m en Bisaurri (HAENSCH); LIXIVA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véanse las variantes y sinónimos en el ALEANR, VII, mapa 896. LEIXIVÁ f 'colada de la ropa', Ansó (pág. 240). LINZUELO m DE CRISTO 'mortaja para cubrir los muertos', en alto-arag., s. l. (pág. 304); LINZUELO m en Ansó (ANDOLZ). En cambio, LLÍNSOL m 'sábana' en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); cat. LLENÇOL 'sábana'. LUNETA f 'palo largo con un arco de hierro en el extremo que sirve para sacar el pan y las tortas del horno', Fanlo (pág. 230); LUNA f en Bielsa (ALEANR, II, mapa 244). Sin.: ROLLETA f en Plan (VIOLANT, pág. 230); íd. en Huesca (ANDOLZ); íd. en Gistaín (ALEANR, loc. cit.). MAGALLA f 'escardadera de mano cuyas formas acusan la de una pequeña azada', Aínsa, Castejón de Sos (pág. 453). Esta voz no aparece en el ALEANR, I, mapa 48 ("escardillo"). MAIRALES mpl, véase s. v. MAYORDOMBRES. MAITINO m 'mañana' en Bisaurri (pág. 87); íd. en HAENSCH; íd. en Azanuy, Benasque, Campo (BADIA, Contr.); MAITÍN en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MAITÍ m en Benabarre (BADIA, Contr.); Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); cat. MATÍ. MALLAR 'trillar el trigo a golpe con un mayal', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); íd. en el Valle de Bielsa 334 AFA - XXXVI-XXXYII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase "apalear" en ALEANR, I, lámina 132 bis, donde mallar aparece documentado para Laguarta, Aínsa y Campo. MANCHETA f 'fuelle para avivar el fuego', Gistaín (pág. 213); íd. en Benasque (BADIA, Contr.; FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Biscarrués (ANDOLZ). Compárese la nota "fuelle" en el ALEANR, VI, mapa 818. MANILLERA f 'esteva y mancera del arado', alto-arag., s. l. (página 456); íd. en Araguás, Baraguás, Espierba (ANDOLZ); íd. en Jaca y Lasieso (ALEANR, I, mapa 140). En otros puntos, MANILLERA es la 'empuñadura de la esteva' (véase loc. cit). MARDANO m 'carnero padre o reproductor', Ansó (pág. 412); íd. en Echo, Fanlo, Berbegal, Graus (ROHLFS); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MARDÁN en Bielsa, Plan (ROHLFS y BADIA, Bielsa); MARDÁ m en Benabarre (BADIA, Contr.) y en Espés (HAENSCH). Véanse las variantes y la extensión de la palabra en ALEANR, V, mapa 604. MARINETES mpl 'calzoncillos', Valle de Gistaín (pág. 89); MARINETAS fpl 'prenda interior masculina de vestir, parecida a los calzoncillos y que llega hasta debajo de la rodilla...', Agüero y Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). MARRAZO m 'instrumento cortante, especie de podadera, con el cual se cortaba el trigo sobre el PILÓ (véase esta voz), Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); MARRAZO m en la Litera; MARRÁSO m en Benasque 'cuchilla grande para partir la carne a golpe' (ANDOLZ y BALLARIN). MASADERA f, véase s. v. ARCA DE AMASARE. MASADERÍA f 'lugar de la casa donde se amasa', Ansó (pág. 228); íd. en Valpalmas, Echo y Siresa (ANDOLZ). MATANCÍAS fpl 'mes de febrero en que se mataban los cerdos', montañas de Huesca (pág. 241). Compárese el mapa 666 "matanza" del ALEANR V. MAYE f, var. MALE f 'nombre que dan los nietos a la abuela', Gistaín (pág. 319); MAYE f, en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); sin.: MADRINA, GÜELA. AFA - XXXVI-XXXVII 335 GÜNTHER HAENSCH MAYORAL m 'rabadán o jefe de un equipo de pastores', Roncal, Ansó, Bielsa, Gistaín (pág. 386). Véase el mapa 1227 del ALEANR, IX. MAYORDOMBRES mpl 'mozos del pueblo escogidos para organizar la fiesta mayor', Valle de Gistaín (pág. 602); MAYORDOMOS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sin.: MAIRALES mpl, s.l. (VIOLANT, pág. 602). MILICO m 'ombligo', Ansó (pág. 87); MELICO m 'id.', en Agüero, Ayerbe, Echo, Huesca, Somontano de Huesca (ANDOLZ), Bielsa (BADIA, Bielsa); MELIGO m en Benasque, Biscarrués, Graus, Litera, Valle de Gistaín (ANDOLZ); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MELÍC m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en cat. Véase el mapa 969 del ALEANR, VII, "ombligo". MOLLONES mpl 'ramas de boj o montoncitos de piedras que deslindan un campo', Gistaín (pág. 348). Sobre los nombres del 'mojón' o 'señal de límite', véase el ALEANR, I, mapa 25. MORTERA f 'escudilla de madera de los pastores', Gistaín (página 218); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y en BADIA, Bielsa). Sin.: ESCUDILLA f. MUCHILA f 'zurrón de cuero de los pastores', en Aragón, s. l. (pág. 396); íd. en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN); sin.: ZAMARRA f en Ansó, Echo, Aragüés, Pantícosa, Biescas (KUHN); MOCHILA f 'morral de piel de res para las caballerías', Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase el mapa 524 del ALEANR, IV. MUÑIDERO m 'cabaña de pastor en la montaña donde se elabora el queso', alto-arag., s. l. (pág. 424); MUÑIDÓ 'sitio donde se ordeña', Bonansa (HAENSCH). Compárese el mapa 539 del ALEANR, IV, 'aprisco, sitio donde se ordeña'. MUÑIR 'ordeñar', Alto Aragón, s. l. (pág. 429); íd. en Híjar (ANDOLZ); MUÑI en Bonansa (HAENSCH); MUYÍ en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN). Sobre las numerosas variantes y sinónimos, véase ALEANR, V, mapa 638: "ordeñar" MUÑÉNS (en VIOLANT, MUNYÉNS) y MADAMAS 'chicos y chicas disfrazados, ellos de mamarrachos, ellas con las mejores galas' Valle de Gistaín (pág. 573). 336 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" MURILLOS mpl, var. MORILLOS mpl 'morillos o caballetes de hierro que se ponen en el hogar para sustentar la leña'; arag., s. l. (págs. 198 y 206); MURILLOS en Aragüés, Bergosa, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Sin.: FARRÓLS en Bisaurri; FARROLLS en Espés, Bonansa, Las Paúles, Noales (HAENSCH). Véase el mapa 832: "morillos", del ALEANR, VI. ORDIGUERO m, véase s. v. FORNIGUERO. ORDIO m 'cebada', Canfranc (pág. 87); como aragonesismo en el DRAE; íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó y Campo (BADIA, Contr.); ORDI m en Benabarre, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); benasqués (FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en cat. os f, véase s. v. FALÇ. PADRINA f 'nombre que los nietos dan a la abuela', Chía (pág. 319); PADRINA f en Bonansa (HAENSCH); MADRINA f en Bisaurri y Espés (ibíd.); en Campo (ALC). Sin.: GÜELA, MAYE, MALE. PADRINO m 'nombre que los nietos dan al abuelo', Chía (pág. 319); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Campo (ANDOLZ). Sin.: GÜELO, PAYE, PALE. PALE m, véase s. v. PAYE. PASAVILLA f 'baile sencillo que bailaban los mozos tocando las típicas castañetas y las gaitas al hacer el pasacalle', Gistaín (pág. 638); íd. en ANDOLZ. PAYE m, var. PALE m 'nombre que dan los nietos al abuelo', Gistaín (pág. 319); PAYE m 'id.' en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Sin.: GÜELO, PADRINO. En cambio, en Castanesa, Bielsa, Biscarrués, Benasque, Panticosa: PAY = 'padre', lo mismo: PAYE m en Plan (ANDOLZ). PEALS mpl 'refuerzo de abrigo que se lleva encima de los calcetines que consiste en una especie de calcetín, ora abrochado con botones al lado, ora con cordones y ojetes por delante', alto-arag., s. l. (pág. 114); PEALES en Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ); PIALS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase ALEANR, IV, mapa 520. AFA - XXXVI-XXXVII 337 GÜNTHER HAENSCH PEALETAS fpl '"peducos" negros, ribeteados de trencilla morada', Ansó y Echo (pág. 114); íd. en Echo, Embún, Siresa (ANDOLZ); PIALETES fpl 'especie de zapatillas, todas de piel suave, que se llevan con los zuecos. Abrigan los pies, protegen los calcetines y permiten despojarse de los zuecos, cuando se entra en una habitación', Valle de Benasque (BALLARIN). Véase el mapa 520 del ALEANR, IV. PEAZOS mpl I. '"peducos" negros u oscuros', Gistaín (pág. 114); II. 'paños blancos muy gruesos en que las mujeres se envolvían los pies y las piernas cuando calzaban abarcas', Ansó (pág. 114); íd. en ANDOLZ. Véase el mapa 520 del ALEANR, IV. PESCAR A UÑETA 'pescar cogiendo los peces con las manos', Ansó (pág. 372). PICARDA f 'esquila que llevan las ovejas, más pequeña que el cencerro del macho cabrío guía', alto-arag., s. l. (pág. 413); íd. en Gistaín y La Fueva (ANDOLZ); íd. en Alberuela de Tubo (ALEANR, IV, mapa 548). PICONES mpl 'apero de transporte rudimentario que tiene ganchos aparejados y que sirve para transportar, sobre caballerías, ramas y leña' (pág. 473); PICONS mpl en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque y Biscarrués (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); PICOLLS mpl en Espés (HAENSCH). PICOS mpl 'apero de transporte que consiste en unos ganchos aparejados que lleva una caballería para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Baraguás (pág. 473). Sin.: GANCHOS mpl. PILARET m 'mojón que marca un límite', Canfranc (pág. 36). PILÓ m 'tarugo o tronco de madera con patas sobre el cual se cortaba la paja del trigo', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476). PIQUETE m 'cencerro pequeño que llevan los corderos más pequeños', Fago y Roncal (pág. 413); íd. en Ejea y Salvatierra (ANDOLZ). PORGAR 'cribar el grano', Gistaín (pág. 238); íd., s. l. en ANDOLZ. El ALEANR, I, mapa 79, en cambio, da para Gistaín: CRIBAR; 338 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" PORGAR 'aventar el trigo' en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase ALEANR, loc. cit. POSADA f, véase s. v. CASA DEL GASTO. PULGARETAS fpl 'castañuelas pequeñas que se tocaban con el pulgar en la misa del gallo', Alquézar (pág. 562); íd. en Zaragoza (ANDOLZ); PULGARILLAS fpl, 'id.', en Zaragoza (ANDOLZ). RABASA f DE NAVIDAD 'tronco de Navidad en el que se ponían golosinas', Castejón de Sos (pág. 559). Compárese: TIZÓN DE NAVIDAD. RAS m 'terraza en la montaña', Valle de Ordesa (pág. 46). RASERA f I. 'paletín de hierro para despegar la masa de las paredes de la artesa', alto-arag., s. l. (pág. 230). Véase el mapa 244, ALEANR; II. 'batidor de madera o de hierro que usaban los pastores para batir la sopa'; Alto Aragón occidental (VIOLANT, pág. 397). RASTRA f 'rastrillo para rastrillar los campos', alto-arag., s. l. (pág. 464); RASCLLO m en Renanué (HAENSCH), RASCLLE en Bonansa y Castanesa (HAENSCH). RASTRILLAR 'peinar el lino o el cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. RASTRILLAR. RASTRILLO m 'peine de púas de acero que servía para peinar el lino o cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase ALEANR, II, lámina 322 a, "rastrillo". REBADÁN m 'pastor de rango inferior, ayudante del mayoral', Bielsa y Gistaín (pág. 386); íd., s. l. (ANDOLZ); REPATÁN en Roncal y Ansó (VIOLANT, pág. 386); íd., s.l., en ANDOLZ; REBADANO en el Valle de Benasque (BALLARIN). El REBADÁN del aragonés no corresponde, por lo tanto, al RABADÁN del castellano. (Véase en este glosario s. v. MAYORAL.) REGOLVER 'batir la cuajada, en la fabricación del queso', Ansó (pág. 431); REGOLBER 'revolver' en Echo, Siresa, Urdués (ANDOLZ). RELINCHO m 'sonido gutural que se lanza en ciertas fiestas populares al unísono', Valle de Benasque, Gistaín (pág. 632); íd. en Albarracín (ANDOLZ). AFA - XXXVI-XXXVII 339 GÜNTHER HAENSCH REMANGA f 'red de forma redonda, fijada, que se usa para pescar truchas en los riachuelos. Esta red se pone en el cauce previamente canalizado del riachuelo. Al ser ahuyentadas las truchas, quedan cogidas en la red', Ansó (pág. 377). Compárese la nota sobre "remanga" en el ALEANR, IV, lámina 555. RENDERO m 'tambor de bolillos', Ansó (pág. 96). REPATÁN m, véase s. v. REBADÁN. ROCA f, véase s. v. FILOSA. ROLLETA f, véase s. v. LUNETA. ROSCO: CORRER EL ROSCO 'costumbre popular que consistía en que los mozos efectuaban una carrera a pie y el ganador era premiado con el roscón, hecho de harina, huevos y aguardiente', Baraguás (pág. 614). RUSCADOR m 'tronco de madera vaciado de los dos extremos que va colocado encima de un plato circular de gruesa madera y acanalado', en el Valle de Gistaín (pág. 232). SAIGÜELO m 'prenda de vestir parecida a la basquiñna, pero de paño negro y con un ribete blanco o de otro color', Ansó (pág. 10); íd. en ANDOLZ. SAÍNO m 'pan de sebo salado', Gistaín (pág. 231); íd. 'tocino o grasa rancios que adquieren con el tiempo sabor fuerte y color amarillo', Benasque (ANDOLZ). SALCERA f 'sauce' (Salix alba), Baraguás (pág. 486); íd. en Canfranc según el ALEANR, III, mapa 397, que da una serie de variantes y sinónimos. SALERO m 'bolsa de piel en que los pastores guardaban la sal', Ansó (pág. 398); SALINERA f, íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 398); íd. en ANDOLZ. Sin.: SARRONA f, Espés, Bonansa (HAENSCH) y cat. Las formas que da VIOLANT, no coinciden con las del ALEANR, IV, mapa 525. SALINERA f, véase s. v. SALERO. SALUDADOR m 'curandero', Aragón, s. l. (pág. 530). Sin.: CURANDÉ m en Espés, Bonansa (HAENSCH). SARRIO m, véase s. v. IZARZO. 340 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" SARTANA f 'sartén', Ansó, Echo (p. 218); íd. en Ansó (ANDOLZ); SARTÉN f en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Graus y Alto Aragón occidental (KRÜGER, A, II, pág. 175); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la lámina 1016 del ALEANR, VII, s. v. "sartén". SARTICAR 'descuajar la tierra', Vió (pág. 438); íd. en Aragüés del Puerto, Valle de Vió, Castiello de Jaca (ANDOLZ); XARTICAR en Aragüés del Puerto, Lasieso', Yebra de Basa (ALEANR, I, mapa 16); XARTIQUIAR en Bolea, Ardisa (ALEANR, loc. cit.). Véase el mapa 16, ALEANR, I. SAYALEJO m 'refajo, prenda mixta, medio interior, medio exterior que antiguamente llevaban las mujeres', Gistaín (página 96); íd. en ANDOLZ. SERVILLA f 'bandeja adornada con estofas donde se depositaba el dinero de la colecta para la fiesta mayor', Alquézar (pág. 606); SERBILLA f, 'id.' en Alquézar, Estadilla (ANDOLZ). SOFOCANTE m 'gargantilla con joya o relicario que llevaban las novias en la boda', Ansó (pág. 102); íd. en Echo (ANDOLZ). SOPERA f 'caperuza de piel de oveja que usaban los pastores y que colgada entre las piernas a modo de delantal, les servía para recoger las migas que se echaban al caldero', en el Alto Aragón occidental (pág. 397). TABLILLAS fpl 'placas de madera, cuadrilongas, un poco mayores que un ladrillo, colocadas en forma de escama de pescado con las que se cubrían los tejados', Ansó y Echo (pág. 188); TABLETAS fpl en Bielsa (BADIA, Bielsa). TARRANQUERO m 'esquilador de ovejas que esquila la parte más difícil de éstas, las patas y el vientre', Gistaín (pág. 420). TENAXA f 'jarra grande para guardar aceite', alto-arag., s. l. (pág. 227); TINAJA f en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de las variantes TENALLA, TINALLA, TENAJA, véase el ALEANR, II, mapa 230, donde la forma citada por VIOLANT no aparece. Véase también el ALEANR, VII, mapa 854: "tinaja". TENTEBIÉN m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Ansó (pág. 212); íd. en Echo (ANDOLZ). AFA - XXXVI-XXXVII 341 GÜNTHER HAENSCH TIEDA f 'tea', alto-arag., s. l. (pág. 213); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Plan, Bielsa, Gistaín (KRÜGER); íd. en alto-arag., desde Ansó hasta Loarre (KUHN); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque. TIONEs mpl 'solterones que viven en la comunidad familiar', alto-arag., s. l. (pág. 318); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd., s.l. en ANDOLZ; TIÓN m 'solterón' en Bielsa (BADIA, Bielsa) y en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TIÓ m en Bonansa, Espés (HAENSCH). TIRABRASES m 'palo largo con una especie de gancho de hierro en el extremo para avivar el fuego', Plan (pág. 230). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz en el ALEANR, II, mapa 249. TIZÓN m DE NAVIDAD 'tronco enorme que se llevaba a la casa con dos parejas de bueyes y que se encendía en Navidad', Gistaín (pág. 599). Véase también: TRONCADA DE NOCHEBUENA y el mapa 823 del ALEANR, VI. TOCADO m 'redecilla blanca que las mujeres llevaban sobre el peinado', Ansó (pág. 108). TORTETAS fpl 'tortas que se hacían con la pasta sobrante de los embutidos y que se comían fritas o asadas', Aragón, s. l. (pág. 241); íd., s.l. en ANDOLZ. TRASCA f, var. TRASCAL 'trozo de madera redonda para sujetar el timón del arado al yugo', alto-arag., s. l. (pág. 460); TRASCA f en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Gistaín y Ribagorza (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TRASCAL m en Aragüés; TRASCÓN en Bielsa (BADIA, Bielsa). TRENZADERA f 'hiladillo ancho con el que se recubrían las trenzas', Ansó (pág. 108); íd., s.l. en ANDOLZ. TRESMALLO m 'red de arrastre para pescar', 'trasmallo', Valle de Tena (pág. 377); íd. en Fonz y Binéfar (KRÜGER, HP, D, pág. 212); TRESMALL m en Calvera y Fraga (KRÜGER, loc. cit.); TRASMALLO m en Renanué (HAENSCH); TRASMALL en Bonansa (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes de la palabra que da el ALEANR, IV, mapa 479. Sin.: BARREDERA f en el Valle de Tena (VIOLANT, pág. 337); íd. en Echo (ANDOLZ). 342 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" TRIBALLADOR m 'trabajador', Echo (pág. 87); en ANDOLZ: TRIBALLO 'trabajo' en Echo; TRIBALLAR 'trabajar' en Echo. TRINQUETE m 'lugar donde se juega a la pelota, al modo vasco, lanzándola a la pared con la mano desnuda, sin guante, cesta ni pala', Aragón, s. l. (pág. 647); TRINQUETE 'juego de pelota' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, IX, mapa 1163, TRINQUETE es general en Aragón. TRONCADA f DE NOCHEBUENA 'troncos de leña que se ponían, en Nochebuena, al hogar para calentar al Niño Dios', Ansó (pág. 559). Compárese TIZÓN DE NAVIDAD y el mapa 552 del ALEANR, IV. TRUCO m 'zumbo o cencerro grande, generalmente de 31 cm. de alto y 29 de ancho, para borregos y carneros', alto-arag., s. l. (pág. 414); en Bisaurri, Espés: 'cencerro del carnero guía' (HAENSCH); en Alquézar, Valle de Bielsa, Biscarrués, Campo, Espés, Fonz, La Fueva 'cencerro del carnero guía' (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de TRUCO y TRUC, véase el ALEANR, IV, mapa 550. VALONES mpl 'calzón', Roncal, Ansó y Echo (pág. 90); BALONES mpl 'calzones' en BORAO; BALÓNS pl en Ansó, Bielsa, Benasque, Graus (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). VOLANTES mpl 'telares que se usaban en el Pirineo, más evolucionados que los populares', s. l. (pág. 134). XATA f DE GALLÓN 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', Broto (p. 452); en el ALEANR, I, mapa 15: XATA DE GALLÓN. Véase el mapa 15 ("azadón de peto") del ALEANR, I. ZAMARRA f I. 'mandil de piel suave, abierto por delante en forma de perneras, sujetado a la cintura, cuello y piernas que llevaban los segadores', Aragón, s. l. (pág. 469); íd., 'mandil de cuero del herrero' en Almudévar (ANDOLZ). Esta voz da el mapa 56, ALEANR, I: "mandil de segador" para Puebla de Roda, Puebla de Castro, Azanuy; SAMARRA f 'íd.' en Arén, Tolva (ALEANR); ZAMARRO m, íd. en una serie de puntos del ALEANR; II. 'típica prenda de vestir de los AFA - XXXVI-XXXVII 343 GÜNTHER HAENSCH pastores, hecha de piel de oveja o cabra y que sirve especialmente para cubrir la espalda'; alto-arag., s. l.; palabra de uso en extensas zonas de Aragón. Véase el mapa 519 del ALEANR, IV. ZARAGÜELLES mpl 'calzoncillos', Ansó (pág. 89); íd. en el DRAE como aragonesismo. ZOCA f 'tronco grande de pino', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ); íd. 'tocón de pino' en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en varios puntos del ALEANR, III, mapa 343, con las variantes CHOCA, SOCA. CONCLUSIONES 1.ª La mitad de los 225 significantes léxicos del aragonés registrados por Violant y Simorra aparece en el ALEANR, a veces con otra denotación o connotación o distinta localización, o como variante de la forma que da Violant. Muchas de las palabras recogidas por Violant y no tenidas en cuenta en el ALEANR, son confirmadas por otros autores, a veces con muy pocas diferencias formales, por ej.: buixeta - buxeta. 2.ª Entre las palabras que no aparecen en el ALEANR, hay algunas que designan conceptos tenidos en cuenta en éste y que, por lo tanto, completan, aunque modestamente, el inmenso caudal léxico recogido por el ALEANR, por ej.: barzol, cuquela, escolaneta. 3.ª Cuando hay discrepancias entre el material léxico de la obra de Violant y el del ALEANR y de otras fuentes, cabe preguntarse, si ello no es debido, por lo menos en parte, a la fecha en que los diferentes autores han recogido sus materiales. Seguramente la obra de Violant contiene una serie de palabras caídas en desuso y desplazadas por otras, por ejemplo, barzol /bresol o bressol/ por cuna. 4.ª En ciertos casos, se trata de unidades léxicas a las que, por diversas razones, otros autores no prestaron atención, como por ejemplo, cabelleras, callauar, cantillo, casa del gasto, que son localismos. 344 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" 5.ª Si bien el vocabulario recogido por Violant es confirmado en gran parte directa o indirectamente por otras fuentes, hay algunos errores de detalle; como por ejemplo, en el caso de esparbero, según Violant 'halcón'; pero como en todo el dominio aragonés y catalán, las variantes de esta palabra designan al 'gavilán', lo más probable es que el autor se haya equivocado. 6.ª Sea como sea, a pesar de algunos casos de dudas o de errores, el vocabulario recogido por el etnógrafo catalán completa oportunamente el conjunto de materiales léxicos recogidos por otros autores y representa una valiosa documentación digna de ser tenida en cuenta en futuros trabajos sobre el alto-aragonés. AFA - XXXVI-XXXVII 345 


El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

martes, 30 de octubre de 2018

Dicsionari chapurriau - castellá, A

La A, com díe Eugenio







a cascarrulles, a costes, ancostes, a la esquena, a costelles, a cuestas
a la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
a palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
ab, amb catalá modern. En chapurriau: EN con
ababol, ruella, roella, ruelles, roelles amapola, amapolas
abadejo, abadejos – lo abadejo va callá (bacallá) y no va di res mes abadejo, bacalao
abadía, abadíes, abad, abadesa abadía
abadiat (terreno de la abadía) abadiado
abáis, a baix, abaix abajo
abaixá, baixá bajar
abalansáben (se) – en cambi, a balansades es aná de costat a costat, per ejemple cuan vas gat abalanzaban (se)
abalot (alborot) alboroto
abalotá, abalotás alborotar, alborotarse
abalotadores, abalotadós alborotador, alborotadora
abalotat, abalotats, abalotada, abalotades alborotado, alborotada
abalotéu alborotéis
aball (cap) abajo, hacia abajo
abán - abán y crits ! adelante (y gritos)
abanderat abanderado
abandoná abandonar
abandonabe abarca, calzado suela de goma
abandonabe, abandonáe abandonaba
abandonades abandonadas
abandonál abandonarlo
abandonat abandonado
abandonats, abandonades abandonados, abandonadas
abandone abandona
abandoném abandonemos
abandono abandono
abáns, avans, aváns antes
abansá, avansá avanzar
abansada, avansada avanzada
abansahí VS después demá antes de ayer VS pasado mañana
abánse, avánse avanza, avance
abaratá, baixá lo preu abaratar, bajar el precio
abarca, albarca, abarques, albarques abarca, calzado con suela de goma
abarcála, abarcál abarcarla, abarcarlo
abatimén abatimiento
abatix (abatí, abatíx) abate (abatir)
abatollá, pegá en una batolla a les llegums, olives, ameles, anous, etc varear con una batolla
abátre, abatre, tira an terra, fé caure, tombá abatir
abatussá, esbatussá pegar, golpear
abatut, abatuda, abatuts, abatudes abatido, abatida
abaubádamen, de baubo bobamente
abella , abelles abeja, abejas
abellá, abellás - A Beseit lo de rampí, garsía, etc abejar, abejares, donde se tienen las colmenas para hacer miel
abellé, lo que cuide abelles per a fé mel

http://saboresconarte.com/miel/35-el-apicultor-miel-de-mil-flores-1-kg.html



abellé, lo que cuide abelles per a fé mel
mel de Francisco Berge de Valderrobres

apicultor
abellerol, abellerols, merops apiaster


abellerol, abellerols, abejarruco, abejarrucos, merops apiaster

abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá


abentá , aventá lo carro pel pedregal (aviá, tirá)

aventar, aviar, tirar


Manolo Escobar ya ha trobat lo carro que li van robá

abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa abrevar, abrevarse
abeuradó, abeuradós abrevadero, abrevaderos
abeuráls (als machos), abeuráles (a les mules) abrevarlos, abrevarlas
abeurás abrazos
ablaníe ablandaba, golpeaba
ablaníla ablandarla, golpearla
ablanít abren
abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá


abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá

verter, vaciar un recipiente en otro, ensacar
aboco abres
abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)


abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)

abofeteo (bofetada, bofetón)
abogat abrevadero
abogat, abogats, abogada, abogades – Vols vore al abogat ? Quin abogat ? Lo que porto aquí penjat ! abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot zángano
abogot , zángano abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche


aboñá, fé un boñ al coche, aboñat, que té un boñ

abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe -
https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040

Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. 


Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
aboñat, que té un boñ abultado
abono abrir, abierto, abierta
abono, abonos abono, abonos
aboque (abocá) vierte
abordáen o abordaben abrirse de piernas, despatarrarse
abordála, abordál abordarla, abordarlo, abordarle
aborto, abortos abrírsele
abotonáe o abotonabe (botó) abotonaba
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrasá (brasa, brases) abrasar, brasa, brasas
abrasá (foc, brasa), abrasat, abrasada, chamuscá, chamuscat, chamuscada (vore torrá) abrasar
abrasadó, abrasadora, abrasadós, abrasadores abrasador
abrassá abubilla
abrassá – de bras, brás, abrás abrazar
abrassá (foc) abuelitas, viejitas
abrassaba abrazaba
abrassabe abrazaba
abrassál abrazarlo, abrazarle
abrassála abrazarla
abrassám abrazarme
abrássam ! abrázame !
abrassán (g) abrazando
abrassánla abrazándola
abrassánlo abrazándolo
abrassáre abrazara o abrazase
abrassaré abrazaré
abrassat abrazado
abrassátos abrazaros
abrassats abrazados
abrasse abraza
abrassen abrazan
abrassen abrazan
abrasso abrazo (yo)
abrassos abrazos
abrassos – que tú abrassos, abrássos Abrazos – que tú abraces
ábre, álbre, árbre, ábre vell y trasplantat, antes mort que arrailat Árbol – árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué, albercoc, albercoqué, abrecocs, albercocs, albercoqués, abrecoqués , alberge albaricoque, albaricoques, albaricoquero - Prunus armeniaca, llamado comúnmente damasco, albaricoque, albergero o chabacano, es un árbol frutal originario de China (donde fue hallada la variedad originaria silvestre), Turquía, Irán, Armenia, Azerbaiyán y Siria.
https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_armeniaca
abrecoqué, albercoqué


albaricoquero (árbol)
abret, abrets arbolito, arbolitos
abreviat abreviado
abreviatura abreviatura
abrigadets, abrigadetes abrigaditos, abrigaditas
abrigat, abrigada abrigado, abrigada
abrillantadó abrillantador
abrillanten abrillantan
absóldrel absolverlo
absóldrels absolverlos
absolt, absolta absuelto, absuelta
absolusió, absolusións absolución, absoluciones
absolut, absoluta, absoluts, absolutes absoluto, absoluta
absolutamén absolutamente
abstémia, abstémio (com mon cusí Artemio), abstémios, abstémies abstemio, abstemia
abstenénme, abstenínme absteniéndome
abstíndre, abstíndres abstenerse, abstenir
absting (me) yo me abstengo
abstracsió abstracción
abstracte, abstracta, abstractes abstracto, abstractos, abstracta, abstractas
abstraíe abstraía
absurd, absurt absurdo
absurda absurda
abultáe o abultabe abultaba
abultat abultado
abundabe, abundáe abundaba
abundáen o abundaben abundaban
abundán abundante, abundando
abundáns, abundantes abundantes
abundánsia abundancia
abundantíssim abundantísimo
abundantíssima abundantísima
abunden abundan
aburrí, aburrís (v) aburrir, aburrirse
aburría aburría
aburríe aburría (él)
aburrimén aburrimiento
aburriren o aburriguéren aburrieran
aburriríen aburrirían
aburrisque, aburrixque aburra
aburrísses, aburríxes aburres
aburrit, aburrida aburrido, aburrida
aburríu – vatros tos aburríu – aixó ña per a aburríu pa tota la vida aburrís, aburrirlo
aburrixco aburro
abusá acequia
abusáe, abusabe abusaba
abusáen, abusaben abusaban
abusat, abusada abusado, abusada
abusius, abusives abusivo, abusiva
abussón, abussóns, abussona, abussones abusón, abusones
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar
acababa acababa
acababe (ell, ella) acababa (él)
acabábem acabábamos
acabada, acabat acabado, acabada
acabades acabadas
acabáe o acababe acababa (él)
acabáen o acababen acababan
acabán (g) acabando
acabaré, acabarás, acabará, acabarém, acabaréu, acabarán, futuro del verbo acabá, acabás acabar, futuro
acabarém acabaremos
acabáren acabaran o acabasen
acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen (condissional verbo acabá o acabás) acabaría
acabás acabarse
acabat, acabada, acabats, acabades acabado, acabada
acabém, acabám acabamos
acabósse (lo) el acabose (el se acabó)
acachá, acachás – yo me acacho, acaches, acache, acachém o acachám, acachéu o acacháu, acáchen – cacho, cachet, cachotet, cacheta, cacha, cachoteta agacharse, agachar
acachadets, acachadetes agachaditos, agachaditas
acacháen o acachaben agachaban
acachats, acachades, acachat, acachada agachados, agachadas
académiques, académic académico, académicos
acalentát, acalentat acalentado
acaloradamén acaloradamente
acaloránse acalorándose
acalorat, acalorada acalorado, acalorada
acampá acampar
acampaben o acampáen acampaban
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás. sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acantalejá, acantalechá (cantal) – lapidá, codolejá apedrear, lapidar
acantilat, acantilats, no ne tením cap al terreno chapurriau. acantilado
acarissiá acariciar
acarissiá – acaríssio, acaríssies, acaríssie, acarissiém, acarissiéu, acaríssien – acarissiaría – acarissiára – acarissiaré – acarissiat, acarissiada – caríssies, caríssia acariciar
acarissiáben acariciaban
acarissiadós, acarissiadores acariciadores, acariciadoras
acarissiáe, acarissiabe acariciaba
acarissiál, acarissiála acariciarlo, acariciarla
acarissián (g) acariciando
acaríssie acaricia
acaríssios (que tú) acaricies
acás – si acás – auncás acaso, si acaso
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

perseguir
acassadós, acassadores perseguidores, perseguidoras
acassámos perseguirnos
acassán (g) persiguiendo
acassánme persiguiéndome
acassat, acassada perseguido
acassáts, acassats, acassades perseguidos, perseguidas
acatánse (acatá), acatánsen dándose cuenta
acataríe se daría cuenta
acataríen se darían cuenta
acataríeu os daríais cuenta
acatássen (v) darse cuenta
acatat – men hay acatat de que lo coche pert oli Me he dado cuenta de que el coche pierde aceite
acento, acentos al parlá una llengua, acento de una paraula (tilde, tildes es la forma gráfica del acento) acento, acentos, tilde, tildes
ací, açí , aquí, astí (Litera y mes amún) aquí
aclamáe o aclamabe aclamaba
aclamán (g) aclamando
aclaperáen o aclaperaben – de clapé (mún) amontonaban
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida


aclarar, aclararse, despejar, despejarse
aclariguéu aclaréis
aclarínse aclarándose
aclarirá aclarará
aclarisque (ell, ella) aclare
aclaríu aclaráis
aclaríx – se aclaríx lo sel – ell no se aclaríx aclara – se despeja el cielo – él no se aclara
aclarixco acreditativo, acreditativos
aclarixco aclaro
aclocada (gallina ponedora), acllocada, aclocat, acllocat, allocada - vore nial gallina clueca, preparada para poner huevos
aclofat, aclofats, aclofada, aclofades (al sofá) tumbado en el sofá
acollonán, acollonáns acojonante, acojonantes
acollonat, acollonit, acollonada (ella), acollonida (ella) acojonado, acojonada
acometénlo acometiéndole
acométre acometer
acometut, acometuda acometido, acometida
acomodades acomodadas
acomodánla acomodándola
acomodassió, acomodo acomodación, acomodo
acomodats, acomodades acomodados, acomodadas
acomódon (ells, elles) acomoden
acompañá acompañar
acompañabe acompañaba
acompañaben acompañaban
acompañada acompañat
acompañada, acompañades acompañada, acompañadas
acompañáe o acompañabe acompañaba
acompañál acompañarlo
acompáñal ! acompáñale ! acompáñalo
acompañála acompañarla
acompañáles acompañarlas
acompañám acompañarme
acompañamén acompañamiento
acompañán (g) + lo que acompañe – acompañáns acompañante, acompañante, acompañando
acompañánla acompañándola
acompañánles acompañándolas
acompañánlo acompañándolo
acompañánlos acompañándolos
acompañáns acompañantes
acompañáns acompañantes
acompañárem acompañáramos
acompañarém acompañaremos
acompañaréu acompañaréis
acompañaríe acompañaría
acompañaríen acompañarían
acompañat acompañado
acompañátos acompañaros
acompañats, acompañades acompañados, acompañadas
acompañe acompañaba
acompaño acompaño
acomparán (g) comparán comparando
acompassada acompasada
acompassat acompasado
acondissionada acondicionada
acondissionat acondicionado
aconsejable admitían
aconsellá, doná consell, consells – aconsello, aconselles, aconselle, aconsellém o aconsellám, aconselléu o aconselláu, aconséllen – aconsellaría – aconsellára – aconsellat, aconsellada – aconsellaré aconsejar
aconsellada aconsejada
aconselláe o aconsellabe aconsejaba
aconsellará aconsejará
aconsellás aconsejarse
aconsellat aconsejado
aconselle aconseja
aconsello aconsejo
acontentat , acontentada – fart de minjá acontentado, acontentada – harto, haíto
acontessiméns acontecimientos
aconvido (tos) - convido convido (os)
acoquinaben – acoquiná, acobardá, intimidá, assustá, amilaná, amedrentá, atemorisá, acogotá, achicá acoquinar - acoquinaban – acobardar, intimidar, asustar, amilanar, amedrentar, atemorizar, acogotar, achicar - achantar - achantarse - achicarse - acobardarse - acogotar - acojonar - acollonar - arredrar - arredrarse - atemorizar - atemorizarse - aterrar - descorazonar – descorazonarse
acorassada (Brunete, barco), acorassat, que té corassa acorazada, acorazado Brunete
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acordalá, ficá una corda a la curdiola acordalar, poner una cuerda en la polea
acordat acordado
acorde, acordes – estic de acuerdo – estic d´acord – acordá – acordat, acordada acorde
acorpórea, forma sense cos acorpórea, forma sin cuerpo
acossánme acosándome
acostumá (acostumbrá) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms acostumbrar
acostúmbrá (que yo me) que yo me acostumbre
acostumbrabe acostumbraba
acostumbrades acostumbradas
acostumbráen o acostumbraben acostumbraban
acostumbrála acostumbrarla
acostumbrán acostumbrando
acostumbrat acostumbrado
acostumbrats acostumbrados
acostumbre acostumbra
acostumbréu acostumbráis
acostumbron (ells se) acostumbren
acotat, acotats, en cota acotado, con cota
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet. agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr. Ar. Aniquilaracabar con algoespecialmente con los animales o frutos de la tierra.
acre, acres, medida de terreno acre, acres
acreditá acreditar
acreditat acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià) acreditativo, acreditativos
acreditátos acreditaros
acsedí acceder
acsedíx accede


acsés, acsésos, accesos acceso, accesos
acsidén, acsidéns accidente, accidentes
acsidental accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa


acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat, ECCE HOMO BORJA

ecce homo, persona mal vestida, dejada, https://www.heraldo.es/noticias/ocio-cultura/2018/02/06/el-eccehomo-borja-prepara-llegada-del-visitante-200-000-1223144-1361024.html
acsioná accionar
acsionats accionados
acsiono acciono
acsións acciones
acte, actes (sala o salón de actes) acto, actos
actitut – eixa es la actitut ! actituts actitud, actitudes
actiu, actius, activa, actives activo, activa, activos, activas
actividat actividad
actó, actós, actriu, actrius, actrís, actríses actor, actriz, actores, actrices
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres. actuar
actuaben actuaban
actuáe o actuabe actuaba
actual, actuals actual, actuales
actualisá actualizar
actualisán (g) actualizando
actualmén, avui en día, a día de avui actualmente, hoy en día, a día de hoy
actuassió actuación
actuát (p) actuado
actúe actúa
actúo actúo
acudí acudir
acudíe acudía
acudíen acudían
acudiguérem acudiéramos
acudiguéreu acudiéseis, acudiérais
acudím acudimos
acudín (g) acudiendo
acudirém acudiremos
acudiren, acudiguéren acudieran, acudiesen
acudíssen, acudíxen acuden
acudit, acudida – en catalá acudit es chiste acudido, acudida – acudit en catalán, chiste
acudíx acude
acudixco acudo
acudíxen acuden
acudixquen acudan
acuerdo , estar de acuerdo, acuerdos acuerdo, acuerdos
acullidó acogedor
acumuláe o acumulabe acumulaba
acumulánse acumulándose
acunál, acunála acunarlo, acunarla
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen hacer corto, acortar
acusál acusarlo
acusán acusando
acusassió acusación
acusat acusado
acusém, acusám acusamos
achicá (aigua) achicar (agua)
achinollat, aginollat (vore ginoll) de rodillas
achopás, chopás, fótres chop, chopet, amerás, calás de aigua mojarse, calarse
achuda, ajuda ayuda
achudaben, achudáen, ajudáen, ajudaben ayudaban
achudáe o achudabe ayudaban
achúdal – achudál Ayúdale !
achudála, ajudála ayudarla
achúdala, ajúdala ! ajúdala
achudáli, ajudáli ayudarle
achudals, ajudals ayudarles
achúdam ayúdame
achudám, ajudám ayudarme
achúdamos ! ajúdamos ayúdanos
achudámos, ajudámos ayudarnos
achudán, ajudán (g) ayudando
achudánla, ajudánla ayudándola
achudánli, ajudánli ayudándole
achudáns, ajudáns ayudantes
achudantes, ajudantes ayudantas
achudará, ajudará ayudará
achudarán, ajudarán ayudarán
achudarás, ajudarás ayudarás
achudaré, ajudaré ayudaré
achudarém, ajudarém ayudaremos
achudáres, ajudáres (que tú) ayudaras (que tú)
achudat, ajudat ayudado
achude, ajude (ell) ayuda (él)
achudém, ajudém ayudamos
achúden, ajúden ayudan
achúdes, ajudes ayudas
achudo, ajudo ayudo
achuní, chuní, juñí, ajuntá, juntá unir
achuntada, ajuntada juntada
achuntaménajuntamén , casa de la vila, casa del consistori, consistorial, achuntaméns ayuntamiento
achuntat, ajuntat ajuntado
adaptá adaptar
adaptánla adaptándola
adaptás adaptarse
adapte adapta
adecuadamen adecuadamente
adecuades adecuadas
adecuassió, adecuasió adecuación
adecuat, adecuats, adecuada, adecuades adecuado, adecuados, adecuada, adecuadas
adelán, adeláns adelanto, adelantos
adelantá adelantar
adelantabe, adelantáe adelantaba
adelantán (g) adelantando
adelantánme adelantándome
adelantánseli adelantándosele
adelantárem adelantáramos
adelantarém adelantaremos
adelantaríeu adelantaríais
adelantat adelantado
adelantats adelantados
ademán, ademáns, gesto, gestos ademán, gesto
ademés además
adentrá, se va – adentrás adentrar, adentrarse
adependrá aprenderá
adepéndre, adepréng o adeprénc, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa – adependría – si yo adeprenguéra – adependré aprender
adepéndrel – vols adepéndre chapurriau ? Natros tel amostrém, no es difíssil adepéndrel. aprenderlo
adepéndreles aprenderlas
adepéndren (no podrás adepéndren may) aprender, no podrás aprender(lo) nunca
adepéndreu aprenderlo
adependría (yo) aprendería (yo)
adependríe aprendería (él)
adependríen aprenderían
adeprén aprende
adeprénen aprenden
adeprenénu aprendiéndolo
adepreng aprendo
adeprenga, cuan yo adeprenga física cuántica, los sapos criarán pel. cuando yo aprenda física cuántica, los sapos criarán pelo.
adeprenguere aprendiera, aprendiese
adeprengues aprendas
adepreníe aprendía
adeprés, adepresa aprendido, aprendida
adepreses aprendidas
adés, ara fa poc hace poco rato
adhesiu, adhesius, adhesiva, adhesives adhesivo, adhesivos, adhesiva, adhesivas
adiós, adéu adiós
adissional adicional
adiviná (ensertá), adivinás – si la enserto la endivino – adivino, adivines, adivine, adiviném o adivinám, adivinéu o adivináu, adivínen – adivinaría – adivinára – adivinaré – adivinat, adivinada adivinar
adivinabe adivinaba
adivinán (g) adivinando
adivinánu adivinándolo
adjectiu, adjectius, adj. adjetivo, adjetivos
admétre (vore admití) – aixó no se pot admétre, admití admitir, esto no se puede admitir
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar – ministro, ministra
administrabe administraba
administradó, administradora administrador, administradora
administrassió administración
admirá, admirás admirar, admirarse
admirabe admiraba
admiraben, admiráen admiraban
admirablemen admirablemente
admirassió, admirasió, admirassións admiración, admiraciones
admirat, admirada, admirats, admirades admirado, admirada, admirados, admiradas
admití, admitixgo o admitixco, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió – admitiría – admitiguera o admitíra – admitiré admitir
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió admitir
admitíe admitía
admitíen admitían
admitiguére admitiera, admitiese
admitiguéren admitieran, admitiesen
admitím admitimos
admitíren , admitiguéren admitieran, admitiesen
admitís admitirse
admitit admitido
admitits admitidos
admitíu – admétre - aixó no podém admitíu – aixó no se pot admití admitirlo
admitíx admite
admitixco o admitixgo admito
admonissió , admonissións, avís, avísos, amonestassió, reproche, recriminassió, reprimenda, reconvensió, regañina, filípica, sermó admoniciones, admonición, aviso, amonestación, reproche, recriminación, reprimenda, reconvención, regaño, regañina, filípica, sermón
adobá, ficá en adobo, salsa, aliño, condimén, espéssia, espéssies, conserva, salmuera adobar, poner en adobo, salsa, aliño, aderezo, condimento, especia, conserva, salazón
adobaréu adobaréis
adopsió adopción
adoptá adoptar
adoptán (g) adoptando
adoptat, adoptada adoptado, adoptada
adopto adopto
adorable, adorables adorable, adorables
adorál adorarlo
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren) adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm) se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual dormirse
adormida, adormit, adormides, adormits dormido, dormida, dormidos, dormidas
adormíen (se) se dormían
adórmigo duermo
adormiguere durmiera, durmiese
adormilat, adormilats, adormilada, adormilades, adormiscat, adormiscada adormilado, adormilados, adormilada, adormiladas
adormím dormirme
adormits dormidos
adormíx (se) se duerme
adorná adornar
adornaben adornaban
adornades, adornats adornadas, adornados
adornadíssima adornadísima
adornadíssimes adornadísimas
adornál adornarlo
adornánles adornándolas
adornat, adornada adornado, adornada
adornats, adornades adornados, adornadas
adosada, adossada, una casa pegada a un atra adosada, una casa pegada a otra
adosats, adossats (chalets) adosado, adosados, chalets
adotsenat, adotsenats, adotsenada, adotsenades, vulgar, comú, corrén, trivial, ramplón, sáfio, mediocre, ordinari, chabacano, charro, plebeyo adocenado, vulgar, común, corriente, trivial, ramplón, zafio, mediocre, ordinario, chabacano, charro, plebeyo
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida – adquiriría – adquiriguera – adquiriré adquirir
adquirit, adquirida adquirido, adquirida
adquirixquen adquieran
adquissisió adquisición
adressá, adressás – ficá algo recte (al dret) – aná cap an algún puesto – adressat, adressada – agarrá una adressera, atajo, camí mes recte Enderezar, poner algo recto – dirigirse hacia – atajar, coger un atajo
adressála enderezarla
adressánse dirigiéndose, enderezándose
adressera, adresseres, dressera, dresseres (atajo) – vore adressá – acursá lo camí agarrán una adressera atajo, atajos
adulá, afalagá, lissonjeá, alabá, agassajá, loá, exaltá, camelá, requebrá, piropejá,
doná coba, fé la pilota,
adular, halagar, lisonjear, alabar, agasajar, loar, exaltar, camelar, incensar, embelecar, requebrar, piropear,
dar coba, hacer la pelota
 adulades, adulat, adulats aduladas, adulados
adulteri, adúltero, adúltera – dos adults han cometut adulteri. adulterio, adúltero, adúltera
adulto, adulta, adultos (escola de adultos), adultes adulto, adulta, adultos (escuela de adultos), adultas
adverbio, adverbios adverbio, adverbios
adversidat adversidad
advertánsia, adverténsia, advertimén, advertiméns, avís, observassió, consell, exhortassió, indicassió, insinuassió, sugerénsia, amenassa, admonissió, prevensió, informassió, opinió, apersibimén, sermón, aclarassió, nota, explicassió, prefassi, prólogo advertencia, aviso, observación, consejo, exhortación, indicación, insinuación, sugerencia, amenaza, admonición, prevención, información, opinión, apercibimiento, sermón, aclaración, nota, explicación, prefacio, prólogo
advertí, advertixgo o advertixco, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia – advertín – advertínli advertir
advertiguere advirtiera, advirtiese
advertit, advertida advertido, advertida
advertíu advertirlo
aerossol aerosol
afabilidat afabilidad
afabilíssima, mol afable afabilísima
afable afable, cordial, amable, cortés, afectuoso, cariñoso, simpático, acogedor, tierno, dulce, sencillo, llano, franco, abordable, bondadoso, apacible, gracioso, ameno, gentil, amistoso, afectivo, cálido, benévolo, benigno, condescendiente, sociable, familiar, humano, expresivo, efusivo, jovial, campechano, urbano, atento, obsequioso
afablemen afablemente
afaenat, que té faena (atrafegat) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
afaito, afeito (yo me) afeito
afalagamén, afalagaméns halagos
afalague halaga
afalagues halagas
afamat, afamada afamado, afamada
afán, afáns afán, afanes
afanéutos, afanáutos daros prisa
afanós , afanosa, afanosos, afanoses, aufanós, aufanosa que tiene afán
afavorí – aixó te afavorix, - fé un favor an algú - afavoríe, afavoríen, afavoríl, afavorit, afavorida, afavorixen favorecer
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada afectar
afectades afectadas
afectassió afectación
afecte afecto
afectiu afectivo
afectuós, afectuosa afectuoso, afectuosa
afectuosamen afectuosamente
afectuoses afectuosas
afectuossíssima, mol afectuosa afectuosísima
afechí, afegí afegixco, afegíxes, afegíx, afegím, afegíu, afegíxen afechíe afechirém afechís afechísquen afechit, afechida añadir
afegix añade
afegixco añado
afegixque añada (él)
afegixques añadas (tú)
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré afeitar, afeitarse
afeitám afeitarme
afeitán (g) afeitando
afeitat, afeitada afeitado, afeitada
afeite – de afeitá - cosmétic, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte afeita – afeite : aderezo, adorno, embellecimiento, cosmético, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte
afiladó, afiladora


afiladó, afiladora, afilador, moto, guzzi, antigua, blanco y negro

afilador, afiladora, la moto del afilador (o la bicicleta)
afiláe o afilabe afilaba
afiláe, afilabe afilaba
afilán (g) afilando
afilat, afilada afilado, afilada
afinat, afinada afinado, afinada
afinidat, afinidats afinidad, afinidades
afirmá - afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) afirmar
afirmabe afirmaba
afirmaben afirmaban
afirmán (g) afirmando
afirmánli afirmándole
afirmassió afirmación
afirmat afirmado
afirmatiu, afirmatius afirmativo, afirmativos
afirme afirma
afissió, afissións afición, aficiones
afissioná, afissionás aficionar, aficionarse
afissionada aficionada
afissionat, afissionats aficionado, aficionados
afissións aficiones
aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá


aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá

se han quemado las pimentoneras (plantas que dan pimientos) – de llama, demasiado calor – ver agostejá : agostar
aflicsió, pena, pesá, doló, tristesa, congoja, amargura, cuita, dol, consternassió, tribulassió, abatimén, dessolassió, desconsol, dessesperassió, patimén, mortificassió, tormén, tortura, quebranto, agonía, ofec, cárrega, contrariedat aflicción, pesar, pena, dolor, pesadumbre, tristeza, congoja, amargura, desazón, cuita, duelo, consternación, tribulación, abatimiento, desolación, desconsuelo, desesperación, sufrimiento, mortificación, tormento, tortura, quebranto, agonía, ahogo, sinsabor, carga, contrariedad
afligides, afligida, afligit, afligits, vore aflicsió afligido, afligida, afligidos, afligidas
afligíxen (se), se apenen afligen, apenan
aflorá – aflorat, aflorada (a la superfíssie) aflorar – a la superficie
afluén , afluéns (riu) afluente, afluentes (río)
afluénsia (de gen) afluencia (de gente)
afluixá, afluixás aflojar, aflojarse
afluixabe, afluixáe aflojaba
afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – anássen cap al fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe


afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe

hundir, hundirse, irse al fondo
afonaben (se) hundían (se)
afonán (g) hundiendo
afonare hundiera, hundiese
afonaríen hundirían
afonats hundidos
afondá, paregut a afoná, afondá la rella, l´aladre, que vaigue mes fondo ahondar, el arado
afora, a fora, a les afores fuera, afuera, a las afueras
afores aniquilar, aniquilado, aniquilada, aniquilara, aniquilaría
aforrá, aforrás - aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren (vore estauviá, estalviá) ahorrar, ahorrarse
aforrámos, aforramos, vore aforrá ahorrarnos
aforrán (g) ahorrando
aforrat, aforrada ahorrado, ahorrada
aforrátos ahorraros
aforre ahorra
aforréutos los dinés ! ahorraos el dinero, los dineros !
aforro ahorro
afortunat, afortunada, afortunats, afortunades afortunado, afortunada
afrenta, afrentes – afrentat, afrentada – ofensa, ofenses – afrentós, afrentosa afrenta, ofensa, agravio, ultraje, insulto, injuria, desprecio, desdén, infamia, burla, mofa, zaherimiento, escarnio, vejación, vergüenza, ignominia, deshonor, deshonra, vilipendio, baldón
afrentabe afrentaba
africats (sonidos) sonidos africados
afuetat, que li han futut en un fuét golpeado con una fusta
agarrá (de garra), agarrás – agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada – agarrára – agarraré – agarraría – agarradet, agarradeta agarrar, coger
agarraben agarraban
agarrabes agarrabas
agarrada agarrada, cogida
agarrades agarradas, cogidas
agarráe o agarrabe agarraba
agarráen o agarraben agarraban
agarrál, agarráli, agarrála, agarrálay cogerlo, agarrarlo
agarrála agarrarla
agarrals, agarráls agarrarlos
agarramén, agarre (codíssia, tacañería) – vore agarrat, agarrada codicia, tacañería, avaricia
agarrán (g) agarando
agarránla agarrándola
agarránli agarrándole
agarránlo agarrándolo
agarránme agarrándome
agarránse agarrándose
agarránu agarrándolo
agarráre agarrara, agarrase
agarrarém agarraremos
agarraríen agarrarían
agarrat, agarrada (de la vírgen del puñ), preto, preta, tacaño, tacaña tacaño, de la virgen del puñoagarrado, agarrada
agarréume ! aguantéume ! Cogedme ! Agarradme ! Aguantadme !
agarron agarren
agassajá agasajar
agassaján (g) agasajando
agén, agéns agente, agentes
agenda, agendes (se ponúnsie la g com en castellá) agenda, agendas
agénsia agencia
agilidat - lo vi done agilidat agilidad
agilíssim, mol ágil agilísimo
ágils, ágil ágil, ágiles
aginollá, aginollás – yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollém o aginollám, aginolléu o aginolláu, aginóllen – a ginollóns cullía codoñs - ginoll, ginolls – aginollaría – aginollára – aginollaré – aginollat, aginollada, aginolladet, aginolladeta ponerse de rodillas, arrodillarse
aginollada de rodillas, arrodillada
aginollo (yo me) me pongo de rodillas, arrodillo
agitassió agitación
aglomerassió, aglomerassións aglomeración, aglomeraciones
agon, aon – aón, agón ? donde, dónde ?
agonía, agoníes agonía, agoníes
agónic, agónics , agónica, agóniques agónico, agónicos, agónica, agónicas
agonisán agonizando
agost agosto
agosté (de agost) – treballadó que ajude a la cullita o cullida al mes de agost. trabajador que ayuda en la cosecha en el mes de agosto
agostejá secarse algunas plantas (en agosto)
agostejat , agostejada , la cullita, les pataqueres (pataca) plantas secas (mes de agosto), las plantas de la patata por ejemplo.
agotat, agotats, agotada, agotades agotado, agotada, agotados, agotadas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres Agrio – vino agrio = vinagre – agrios
agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, satisfacer, interesar, complacer, contentar, encantar, deleitar, alegrar, regocijar, cautivar, atraer, seducir, hechizar, arrebatar, entusiasmar, embelesar, embriagar, absorber
agradá, chauchá gustar, (no) me gusta
agradabilíssima, mol agradable agradabilísima
agradable, agradables agradable, agradables
agradablemen agradablemente
agradáe, agradabe agradaba (gustaba)
agradáen, agradaben agradaban (gustaban)
agradála agradarla
agradáles agradarlas
agradáli agradarle
agradám agradarme
agradánli agradándole
agradántos agradándoos, gustándoos
agradaría agradaría
agradaríe (an ell li) agradaría (a él le) gustaría
agradat agradado, gustado
agrade, agráe agrada
agraden, agráen agradan
agradéu agradéis
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer – agradecido, agradecida, agradecimiento
agraída agradecida
agraídes agradecidas
agraíe (ell) agradecía
agraíli agradecerle
agraím agradecerme
agraimén agradecimiento
agraín (g) agradeciendo
agraínli agradeciéndole
agraínu agradeciéndolo
agrairía agradecería
agraísquen, agraíxquen agradezcan
agraít agradecido
agraíts agradecidos
agraíuli agradecedle
agraíx (ell) agradece (él)
agraíxco agradezco
ágramen – li va contestá ágramen agriamente – le contestó ágriamente
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría


agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
En catalá, escombrar, escombrem-los

barrer, escobar
agraná en una granera – ramás – sepillá,
passá la granera,
arrollá, atropellá, apartá, despedí, expulsá
barrer, escobar, escobillar, cepillar, barrisquear,
pasar la escoba,
arrollar, atropellar, apartar, despedir, expulsar
agranades, agranada, agranat, agranats barrida, barridas, barrido, barridos
agranán (g) barriendo
agranat barrido
agranen barren
agrassiat, agrassiada, en cambi, Josep Miguel Gracia Zapater de La Codoñera no té gens de grássia agraciado, agraciada
agravat, de grave, agravada agravado, agravada
agravi, agravis, ofensa, ofenses, injuria, injúries, afrenta, afrentes, ultraje, ultrajes, deshonra, deshonres, humillassió, humillassións, mansilla, mansilles, insult, insults, calumnia, calumnies, mal, moléstia, perjuissi agravio, ofensa, injuria, afrenta, ultraje, deshonra, humillación, mancilla, insulto, calumnia, daño, molestia, perjuicio
ágre, ágra – vi ágre, vinagre – quina cara mes ágra té ta sogra ! agrio, agria, vinagre – qué cara más agria tiene tu suegra !
agredí agredir
agredíxen agreden
agregá, afegí, afechí, sumá, adissioná, incorporá, ajuntá, assossiá, anexioná, anexá, chuní, pegá, vinculá, mesclá, combiná, aumentá, incrementá, completá, complementá agregar, añadir, sumar, adicionar, incorporar, adjuntar, asociar, anexionar, anexar, unir, juntar, pegar, vincular, mezclar, combinar, aumentar, incrementar, completar, complementar
ágres agrios
agressividat agresividad
agrupá agrupar
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada) aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada) aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe aguantaba
aguantáen aguantaban
aguantán (g) aguantando
aguantánla , aguantánlo aguantándola, aguantándolo
aguantánli aguantándole
aguantánme aguantándome
aguantánse aguantándose
aguantaríe aguantaría
aguantaríen aguantarían
aguantat, aguantát aguantado
aguante – capassidat de aguantá aguanta – capacidad de aguantar
aguantém aguantamos
aguanten aguantan
aguánton, aguanton aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual) aguardar, esperar
aguardabe aguardaba, esperaba
aguardaben aguardaban
aguardál aguardarlo
aguardán (g) aguardando
aguardánlos aguardándolos
aguarde aguarda, espera
aguda – veu aguda o fina, fineta – agudes – agut, aguts – agudesa, agudeses – agudisat, agudisada aguda, agudas, agudeza, agudezas, agudizado
agüelets abuelitos
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda), agüelet, agüeleta, agüelos, agüeles abuelo, abuela
aguinaldo, aguinaldos aguinaldo, aguinaldos
agulla, agulles – agulles de cap aguja, agujas – alfileres
agut , agudes, aguts, aguda agudo, aguda, agudos, agudas
ahí (ahir) ayer
ahorros (vore aforrá) ahorros
ahuyentá ahuyentar
aigua, aigües, aigueta, aigüetes, aigualera (rosada) – aiguat, aiguats agua, aguas, agüita, rocío, mucha agua
aiguardén, aigua ardén, aiguardéns barrejat en mistela o moscatell es una barreja o barrecha – cassalla (mol típica de Valénsia) aguardiente, agua ardiente, barreja : mezcla de moscatel y aguardiente (cazalla)
aiguat mucha agua
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc (xeic a Tortosa) saludo, saludos
airadamen, en enfado airadamente
aire , ven, aireguina aire, viento
airegaz , ventolina – Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. mucho aire, viento – Qué es el viento? Las orejas de X en movimiento.
airejá – airejás – airejo, aireges, airege, airegém o airegám, airegéu o airejáu, airégen – airejara, airejáres, airejáre, airejárem, airejáreu, airejáren – airejaría, airejaríes, airejaríe, airejaríem, airejaríeu, airejaríen – airejat, airejada airear
airet, airets airecito, airecitos
aisladamen aisladamente
aislades, aislats aisladas, aislados
aisláe , aislabe (ell o ella) aislaba
aislare (condissional), si ell aislare la finestra, no entraríe tan fret aislara, aislase
aislat, aislada aislado, aislada
aissá, eissá, eixada, aixada, vore cavegueta azada
aissí, així, aixína, aissina, aixínes así, de esta manera
aissó, aixó, aixós, ixo, ixos esto, estos
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! fuera de ahí !
aixecás, eixecás levantar, levantarse
així , aixina, aixines, aixíns, de esta manera, així m´agrade, fésmu aixina, fému aixina,
aixina que no vols eixí
así, de esta manera
aixó esto
ajedrés, ajedrez ajedrez
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar
ajudáda, ajudada ayudada
ajudáe o ajudabe ayudaba
ajúdal (an ell), ajúdala (an ella) ayúdale, ayúdala
ajudála, ajudál ayudarla, ayudarlo
ajudáls ayudarles, ayudarlos
ajudám ayudarme
ajúdam ! Ayúdame !
ajúdamos ! Ayúdanos !
ajudánla ayudándola
ajudánli ayudándole
ajudánme ayudándome
ajudánmos ayudándonos
ajudánse ayudándose
ajudanta, ajudán (tamé gerundio) ayudanta, ayudante
ajudará ayudará
ajudarán ayudarán
ajudaríe ayudaría
ajudat ayudado
ajudats ayudados
ajude ayuda
ajúden, ajuden ayudan
ajudéume ! ayudadme
ajudéutos ! ayudaros
ajudo ayudo
ajúdon, ajudon (que ells) ayuden
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren juntar, unir
ajuntaben juntaban
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén Ayuntamiento
ajuntán (g) juntando
ajuntánlos juntándolos
ajuntat juntado
ajuntémos juntémonos
ajupá, pujá an algú mes alt, a una paret, per a que véigue milló aupar
ajupida, ajupit agachado, en cuclillas
ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont


ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont

agacharse, ponerse en cuclillas
ajupís, arrupís acurrucarse, agazaparse
ajust (de cuentes) ajuste (de cuentas)
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém ajustaremos
ajustat, ajustada ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre) ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe alababa
alabáen, alababen alababan
alabál – alábal ! alabarlo – alábalo !
alabálay alabárselo
alabám alabarme
alabán (g) alabando
alabánlo alabándolo
alabansa, alabanses alabanza, alabanzas
alabánte alabándote
alabat alabado
alabats alabados
aladre, aladres per a llaurá arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines) albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).



albañal,  tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques agujero, grieta en las rocas
albercoc, abrecoc, albercocs, abrecocs albaricoque, albaricoques
alberchineta, alberchina, aubergínia, oberginga, etc berengena, berenjena
albergabe albergaba
albergaben, albergáen albergaban
albergám albergarme
albergámos albergarnos
albergará albergará
albergaréu albergaréis
albergat, albergada albergado, albergado
álbre, álbres, albret, albrets, albre, albres árbol, árboles, arbolito, arbolitos
albrechines, alberchina, alberchines, etc berenjena
albríssies, regalo al que porte bones notíssies – albríssia albricias, albricia
álbum álbum
álbums álbumes
alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldeses alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldesas
Alcañís Alcañiz
alcáns, alcanse alcance
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar
alcansabe alcanzaba
alcansaríe alcanzaría
alcansaríen alcanzarían
alcansat, alcansada alcanzado, alcanzada
alcansats, alcansades alcanzados, alcanzadas
alcansáume, alcanséume alcanzadme
alcansém alcancemos
alcánsen alcanzan
alcanso alcanzo
alcantarilla, alcantarilles alcantarilla, alcantarillas
alcantarillat alcantarillado
alcaparra, alcaparres alcaparra, alcaparras
alcoba, habitassió normalmén sense finestra, humida, fosca y freda – alcobes, alcobeta alcoba, habitación normalmente sin ventana, húmeda, oscura, fría
alcohol alcohol
alchez, alchés, ges, gessaire - cals, clarió, tiza, escayola, lechada (vore yessaire, gessaire) Yeso, - cal, clarión, tiza, escayola, lechada – el yesaire es el albañil especializado en yeso.
aldabón, picaport, aldaba, trucadó en aragonés aldaba, picaporte, aldabón, llamador, trucador en aragonés
aldeá, aldeana, aldeáns, aldeanes aldeano, aldeana
aldea, aldees, com la del agüelo Sebeta  aldea, aldeas
alé, alén, aliento aliento
alegá alegar
alegat alegado
alegoría, alegoríes - símbolo, emblema, enseña, imache, insignia, signo, siñal, iconografía, romanse, leyenda, ficsió, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusió, comparassió, metáfora, personificassió, prossopopeya
alegoría, símbolo, emblema, enseña, imagen, insignia, signo, iconografía, romance, leyenda, ficción, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusión, comparación, metáfora, personificación, prosopopeya
alegrá, alegrás alegrar, alegrarse
alegrabe, alegráe alegraba
alegraben, alegráen alegraban
alegrán (g) alegrando
alegránse alegrándose
alegrarán alegrarán
alegraríe alegraría
alegrat alegrado
alegre, alegres – Alegre com apellit, per ejemple a Valjunquera, la Yolanda de la asoc. Amics del chapurriau – ella está alegre, ell está o es alegre alegre, alegres
alegremén alegremente
alegren alegran
alegréu (tos) os alegráis
alegréutos ! Alegraos !
alegría, (vore alifara o jubiléu), alegríes, alifares alegría
alegro (men) Me alegro
aleguéu, alegáu alegáis
alentabe alentaba
alerta, alertes alerta, alertas
ales alas
aleta, aletes aleta, aletas
alfabeto, analfabeto, alfabeta alfabeto, analfabeto, alfabeta
alfalz, aufals – fals, falseta, falsejá, falsechá, corbella, corvella Alfalfa – hoz
alfombrá alfombrar
alforja, alforges alforja, alforjas
Alga, algues – Algás o Algars , riu

algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars

algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
algarsa, garsa, algarses, garses picaraza, urraca
algú, algún, algúns, alguna, algunes alguien, algún, alguna, algunos, algunas
alguasil, alguassils, alguassilet, aguassil, aguassilet alguacil
alguns, algúns algunos
alicates alicates
alienígena, alienígenes alienígena, alienígenas
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy. alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues águila, águilas
aligerán (g) aligerando
alimaña , alimañes alimaña , alimañas
alimén, aliméns alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar
alimentaben alimentaban
alimentades alimentadas
alimentáe, alimentabe alimentaba
alimentáen, alimentaben alimentaban
alimentánla alimentándola
alimentassió alimentación
alimentat, alimentada, alimentats, alimentades alimentado, alimentada
alimenten alimentan
aliñá la ensalada (arreglá lo ensiam) aliñar la ensalada (de lechuga)
alineades, aliniades, alineats, aliniats alineadas
alineán (g) alineando
alineat, alineats, aliniat, aliniats, (línia), aliniada, aliniades alineado, alineados, alineada, alineadas
aliviat aliviado
aljezó , alchezó (de ges, alchez, alchés), tros de ges trozo de yeso
alma , almes alma, almas
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori



calendario, anuario, agenda, efemérides, repertorio, recordatorio
almari, armari, almaris, armaris - guardarroba, aparadó, cómoda armario, armarios, ropero, guardarropa, aparador, cómoda, taquillón, bargueño, anaquel, estante
almassén, almasséns (sens de almes naveguen pel sementeri) almacén, almacenes (cientos de almas deambulan por el cementerio)
almassenada, almassenades, almassenat, almassenats almacenada, almacenadas
almassenáe, almassenabe almacenaba
almeja, almejes, pichina, pichines, chirla, chirles, (clasca, valva) almeja, almejas, chirla, amayuela, telina, mejillón, concha, valva
almíbar, jarabe, dols, sirope, caramelo almíbar, jarabe, arrope, dulce, sirope, caramelo
almirante almirante
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
almorsaben desayunaban
almostades (vore aumosta, almosta) coger algo con las dos manos formando cuenco
almut, almud, celemín, medida antiga almud, celemín, medida
alocat, alocats, alocada, alocades alocado, alocados
alocussións alocuciones
aloe (vera) aloe (vera)
alomilló, a lo milló, potsé - igual u fem quizás, a lo mejor, - igual lo hacemos
alquería, alqueríes – mas, masada alquería, alquerías – mas, masada, masía
alquilá alquilar
alquilán (g) alquilando
alquilé, alquiler, alquilés alquiler, alquileres
alrededó alrededor
alrededós (los), lo voltán, la roglada alrededores
als, a les a los, a las
álsa - álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres levanta !
alsá, alsás levantar, alzar, levantarse, alzarse
alsada, alsades altura, alturas
alsáe o alsabe alzaba
alsáen o alsaben (se) alzaban
alsála, alsál alzarla, alzarlo
alsán (g) alzando
alsánlo alzándolo
alsánmos alzándonos
alsánse alzándose
alsat, alsada, alsats, alsades alzado, alzada, alzados, alzadas
also – apellit de Tortosa, aon se parle valensiá tortosí Alzo – Also, apellido de Tortosa, donde se habla valenciano tortosino
alt, alts, alta, altes, altet (altillo), altets, alteta, altetes alto, altos, alta, altes
altá, altás – altá majó de Beseit altar, altares
áltamen altamente
altané, altiu, engreít, arrogán, presumit, petulán, vanidós, orgullós, soberbio, desdeñós, despressiadó altanero, altivo, engreído, arrogante, presumido, petulante, vanidoso, envanecido, orgulloso, soberbio, desdeñoso, despreciativo
altaveu, altaveus altavoz, altavoces
alterá alterar
alterá alterar
alterada, alterades, alterat, alterats alterada, alteradas, alterado, alterados
alterassió alteración
altere altera
alternán (g) de alterná alternando, gerundio de alternar
alternativa, alternatives alternativa, alternativas
altíssim altísimo
altíssima altísima
altíssimes altísimas
altíssims altísimos
altiu, altiva, altius, altives altivo, altiva, altivos, altivas
altramússos, tramússos, altramuz, tramús (paregut a la guixa) altramuz, altramuces, lupino, chocho
altura, eixecada, altures, eixecades altura, alturas
alumbrat alumbrado
alumne, alumno, alumnes, alumnos alumno, alumnos
alusió, alusións alusión, alusiones
alussiná alucinar
alussinats alucinados
all y oli, all-i-oliallioli, all i oli - allium oleum en latín

all y oli, all-i-oli, allioli, all i oli - allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



all y oli, allioli, all i oli - allium oleum en latín
estos alliolis de compra fóten un tuf a butano o un atre gas que tire cap a atrás

ajo y aceite, alioli
all, alls ajo, ajos
allá allá
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc. hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada) allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto alargar
allargabe, allargáe alargaba
allargánse alargándose
allargat alargado
allargo alargo
allargue alarga
allegat, allegats - familiá, parén, próxim, prójimo, inmediat, simpatisán, seguidó, partidari, leal Allegados - familiar, pariente, cercano, próximo, inmediato, secuaz, simpatizante, seguidor, partidario, leal
allí allí
alló – Qué es alló d´allá dal? aquello
alloque (se), allocás una gallina o polla Ponerse una gallina a incubar o poner huevos
alluñá, alluñás - distansiá, separá, aislá, apartá, retirá, rechassá, desdeñá, desvinculá, anássen, llargás, marchá, etc alejarse, distanciar, separar, aislar, apartar, retirar, rechazar, desdeñar, desvincular, irse, largarse, marcharse
alluñabe alejaba
alluñada alejada
alluñám alejarme
alluñat alejado
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles) persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen alejan
ama, ames ama, amas
amabe amaba
amaben amaban
amábeu, volíeu, estimábeu amábais
amabilidat amabilidad
amabilíssima amabilísima
amabilíssimes amabilísimas
amable amable
amablemen amablemente
amades amadas
amadó amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás esconder, amagar, amenazar, conminar, ocultarse, esconderse, agacharse, atrincherarse
amagaben escondían
amagades escondidas
amagadets, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagáe o amagabe escondía
amagáen o amagaben (se) escondían
amagaets, amagadets, amagaetes, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagál esconderlo
amagáls esconderlos
amagámos – amágamos ! Escondernos – escóndenos !
amagánla escondiéndola
amagánse escondiéndose
amagántos escondiéndoos
amagaré esconderé
amagát, amagat escondido
amagatall, amagatalls / amaga´l tall escondrijo, escondrijos / esconde la comida
amagatóns (a), amagatontes (a) a escondidas
amagats, amagades, amagadet, amagadeta, amagadets, amagadetes escondidos, escondidas
amago escondo
amague – Jordi Pujol amague los dinés an algún paraís fiscal com Andorra Esconde – Mario Conde esconde los dineros en algún paraíso.
amainá – amainat, amainada - afluixá, calmás, sedí, debilitá, disminuí, moderá, escampá amainar, aflojar, calmarse, ceder, debilitar, disminuir, moderar, escampar
amál amarlo
amála amarla
amamantá, assormá, alimentá en lleit, atetá (teta, teta, carnucet Aiguaiva) – criá, nutrí, doná de mamá, doná lo pit amamantar, alimentar, atetar, criar, nutrir, lactar, dar de mamar, dar el pecho
amán (g) – amáns Amante, amantes – amando
amanerat, amanerats - afeminat, amariconat, afectat, remilgat, ensayat, estudiat, forsat, rebuscat, teatral amanerado, amanerados - afeminado, amariconado, amujerado, afectado, remilgado, ensayado, estudiado, forzado, rebuscado, teatral
amaní, amanís preparar, prepararse
amanit, amanits, amanida, amanides – amanida (ensalada) de ensiám (lechuga) preparat, preparados, preparada, preparadas – ensalada
amánla amándola
amáns amantes
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amansabe, amansáe amansaba
amánse, amanse – de amá amansa – amándose
amansém amansamos
amánsen amansan
amánses amansas
amanséu amansáis
amansí – amansá amansar
amargá amargar
amargamen amargamente
amargaréu amargareis
amargat, amargats amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures amargura, amarguras
amartellá (un arma) martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta) Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada amasar
amassála amasarla
amasso amaso
amat, amada amado, amada
amátos amaros
amats, amades amados, amadas
ámbar – coló – mineral – servesa ámbar – color – mineral – cerveza
ambarina, ambarines amabarino, de color ámbar
ambién, ambiéns ambiente, ambientes
ambissió ambición
ambulán (deambulán), ambuláns ambulante (deambulando), ambulantes
ambulánsia, ambulánsies ambulancia, ambulancias
amedrentat, assustat – amedrentá, assustá, intimidá, acobardá, apocá, arredrá, assustá, atemorisá, achantá, espantá, esbarrá, etc amedrentado, asustado - intimidar, acobardar, apocar, arredrar, asustar, atemorizar, achantar, espantar
amela, armela, armeles, ameles, amelé, armelé, amelés, armelés, ameleret, almendra, almendras – almendro, almendros
amelat, amelats (pastes de amela) almendrado, almendrados
amém, amám amamos
amén amén
amenassa amenaza
amenassá – amenasso, amenásses, amenásse, amenassém o amenassám, amenasséu o amenassáu, amenássen – amenassaría – amenassára – amenassat, amenassada amenazar
amenassabe amenazaba
amenassadó, amenassadora, amenassadós, amenassadores amenazador, amenazadora
amenassáe amenazaba
amenassáen , amenassáben (ells, elles) amenazaban
amenassán (g) amenazando
amenassánlo , amenassánla amenazándolo, amenazándola
amenassare amenazara
amenassaren amenazaran
amenassat amenazado
amenassat amenazado
amenasse amenaza
amenasse (ell) amenaza
amenidat amenidad
amenisá, divertí, entretíndre, distraure, animá, atraure, encantá amenizar, divertir, entretener, distraer, animar, atraer, encantar
americá, americáns, americana, americanes americano, americanos, americana, americanas
améu amáis
amic , amics, amiga, amigues, amiguet, amiguets, amigueta, amiguetes amigo, amigos, amiga, amigas
amigablemen amigablemente
amigot, amigots amigote, amigotes
amigues amigas
amigueta amiguita
amiguets amiguitos
amistat, amistats amistad, amistades
amistós , amistosa, amistósos, amistóses, amistoses amistoso, amistosa
amistosamen amistosamente
amo, ama, amos, ames dueño, dueña, amo, ama, amos, amas
amoblat amueblado
amoinás, preocupás preocuparse
amoinat, preocupat preocupado
amoinos (no te), preocupos no te preocupes
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada – afilá amolar, afilar - aburrir, cansar, enojar, fastidiar, incomodar, molestar, hastiar
afilar, aguzar
amollá aflojar
amolle afloja
amonestá,
recriminá, reprobá, reprochá, apersibí, increpá, reconvení, sermonejá, regañá, renegá, reñí, repéndre, empéndre, advertí, avisá, recordá, informá
amonestar,
recriminar, reprobar, reprochar, apercibir, increpar, reconvenir, sermonear, regañar, reñir, reprender, advertir, avisar, recordar, informar
amonestáls amonestarles
amonestassió amonestación
amonestat amonestado
amoneste amonesta
amoniác amoniaco
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles) amontonaban
amor, amors amor, amores
amorós amoroso
amorosa amorosa
amorosamen amorosamente
amoroses amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás amorrar, amorrarse - bajar, inclinar
amorsá - amorso, amorses, amorse, amorsém o amorsám, amorséu o amorsáu, amórsen – amorsat, amorsada – amorsaría – amorsára – amorsá , amorsás (sustantiu), desdichuná (des + dichú), desdijuná (des + dijú)
amorsabe desayunaba
amorsán (g) desayunando
amorsaret desayuno (almuerzo es a mediodía)
amorsás desayunos
amorsat desayunado
amorso (yo) desayuno (yo)
amorson desayunen
amostrá , enseñá – amostro, amostres, amostre, amostrém o amostrám, amostréu o amostráu, amóstren – amostrat, amostrada – mostra – amostraría – amostrára, amostráres, amostráre, amostrárem, amostráreu, amostráren – yo te haguera amostrat aón está aquella finca mostrar, enseñar - exhibir, exponer, presentar, revelar, destapar, abrir, manifestar, evidenciar, ofrecer, indicar, señalar, advertir, orientar, aconsejar, sugerir, encaminar, guiar
amostrálesi mostrárselas, mostrárselos
amostráli mostrarle
amostrám mostrarme
amostránles mostrándolas
amostránse mostrándose
amostrarán mostrarán
amostraré, amostrarás, amostrará, amostrarém, amostraréu, amostrarán – vore amostrá mostrar en futuro
amostrat mostrado
amostre muestra
amostren muestran
amostro muestro
amotinás amotinarse
amotinat amotinado
amparaben amparaban
amparála ampararla
amparat amparado
ampla, ample, amples (los carrés amples, les carreres amples, les esquenes amples, la esquena ampla, lo carré ample) ancha, ancho, anchas, anchos
amplaria anchura
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar
ampliada, ampliat ampliada, ampliado
ampliassió ampliación
amplíssim anchísimos
amplíssimes anchísimas
amún – damún (de) hacia arriba – encima de
amuntoná, amontoná, amontonás, amuntonás Amontonar -

apilar, acumular, aglomerar, hacinar, apelotonar, apiñar, agrupar, almacenar, reunir, enrollarse, arrejuntarse, juntarse, abarraganarse
amuntonáen, amuntonaben amontonaban
amuntonáes, amuntonades amontonadas
amuntonán amontonando
an ella a ella
an esta casa en esta casa
añ, añs – per mols añs (cumpleañs) año, años – por muchos años (cumpleaños feliz)
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir
aná als atres morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada ir, irse
anaba (yo) iba
anabe iba
anabem íbamos
anada – y tornada ida – y vuelta
añadí, afegí añadir
añadiba, afechiba, afegía, añadía añadía
añadín, afegín, afechín añadiendo
anáem, anabem íbamos
anáen, anaben iban
anáes, anabes ibas
anal, anals - artes anals NO es lo mateix que artessanals anal, anales – artes anales no es lo mismo que artesanales
analéptic, analéptics, analéptica, analéptiques (medissina), reconstituyén, fortificán analéptico, reconstituyente, fortificante
analisá analizar
análissis (lo, los) análisis (el, los)
analític, analítics, analítica, analítiques analítica, analítico
anám vamos
anámen irme
anámon irnos
anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van yendo
anánsen yéndose
anare, aniguére fuera, fuese
anárem, aniguérem fuéramos, fuésemos
anáren, aniguéren fueran, fuesen
anáreu fueseis
anat ido
anáten irte
anatomía anatomía
anáu, anéu vais
anáy – Mama, avui no vull aná a escola. - Tens que anáy, perque eres lo directó. Mama, hoy no quiero ir a escuela. Tienes que ir porque eres el director.
anchelet, anchelets, angelet, angelets angelito, angelitos
Andalussía, Andalusía Andalucía
andarín, trotamóns, corremóns com Bernat lo de les catalanades pel Matarraña, caminadó andarín, trotamundos, andariego
andurrial, andurrials, puestos poc transitats, fréstecs andurriales, lugar, paraje, sitio
anécdota, anécdotes Anécdota, anécdotas
anell, anells anillo, anillos
aném ! sómi, sóm-hi ! Vamos !
anémi ! aném-hi ! Vamos allá !
anémon, némon, aném ! Vámonos !
anéuton ! Idos !
ángel, ángels, angelet, angelets ángel, ángeles, angelito, angelitos
angelicals, angelical angelicales, angelical
ángelus ángelus
ángul, ánguls ángulo, ángulos
angula, angules angula, angulas
angunia, angunies, angustia, angústies angustia, intranquilidad, malestar, pesadumbre, ansiedad, desconsuelo, incertidumbre, pesar, zozobra, aflicción, ansia, congoja, desesperación, preocupación, inquietud, pena, tormento, tristeza
anhelán, anheláns Anhelante, anhelantes
anigám, aniguém vayamos
aniguéra fuese
aniguere (ell, ella) del verbo aná fuera, fuese
aniguéren (ells, elles) del verbo aná fueran, fuesen
anigueres fueras, fueses
ánim, ánimo, ánims, ánimos ánimo, ánimos
animá animar
ánima, alma, ánimes, almes ánima, alma, ánimas, almas
animabe animaba
animaben, animáen animaban
animada animada
animades animadas
animal , animals (animál es animá an ell, animála an ella) – animat, animada animal, animales


animalá, animalada animalada
animalades animaladas
animalet, animalets animalito, animalitos
anímam ! Anímame !
animán (g) animando
animánlo animándolo
animats animados
anime anima
animes animas
animeta, animetes, alma, almes almita, almitas, alma, almas
animéu animáis
animo animo
anímos animes
animós animoso
animosamen animosamente
animosidat animosidad
aniquilá – aniquilo, aniquiles, aniquile, aniquilém o aniquilám, aniquiléu o aniquiláu , aniquílen – aniquilara, aniquilares, aniquilare – aniquilaría, aniquilaríes – aniquilat, aniquilada aniquilar
anirá (ell, ella) verbo aná irá
anirás (tú) verbo aná irás
aniré (yo) iré
anirém (natros, natres) iremos
aniréu (vatros, vatres) iréis
aniríe iría
aniríen irían
aniríeu iríais
anit anoche
anivellá anivelar
aniversari, aniversaris aniversario, aniversarios
anogué, noguera, nogué nogal
anomenades nombradas
anomenám nombrarme
anomenat, anomenada X, nom, noms de nombre, nombrado
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros ! añorar
añorabe añoraba
añorada, añorat añorada, añorado
añoráe, añorabe añoraba
añoransa añoranza
añoro (yo me) añoro (yo me)
anotá anotar
anotán (g) anotando
anote anota
anou, anous, anogué, anogués, noguera nuez, nueces, nogal, noguera
ánsia, ánsies, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ansia, ansias, ansioso, ansiosa, con afán
ansiáu (vatros, vatres), ansiéu ansiáis
ansiedat ansiedad
ansiosa (ella), ansiós (ell) ansiosa, ansioso
ansiosamén ansiosamente
antára, punta del solc extremo del surco
antena, antenes antena, antenas
antepassades antepasadas
antepassats antepasados
anterió (a), anteriós anterior (a), anteriores
anterioridat anterioridad
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra a tierra, en el suelo, en la tierra
antes, abáns, aváns, avans, abáns antes
antessala antesala
antessales antesales
antessedéns antecedentes
antiarra, an terra, a enterra en el suelo, tierra
antic, antiga, antics, antigues antiguo, antigua, antiguos, antiguas
anticlericals anticlericales
antichoque antichoque
antídoto, antídot antídoto
antigamén antiguamente
antigüedat antigüedad
antigüedats antigüedades
antimagnétic antimagnético
antirreumátics antirreumáticos
antissipada anticipada
antissipadamen anticipadamente
antissipassió anticipación
antojá, antojás antojar, antojarse
antojo, antojos antojo, antojos
antología, antologíes antología, antologías
antorcheta antorchita
anual, anuals anual, anuales
anugolá – anugolás, se anugole – se está anugolán (g) - está anugolat, ting la vista anugolada nublar, nublarse
anugolada nublada
anugolat nublado (nublo)
anulá , anulás – anulo, anules, anule, anulém o anulám, anuléu o anuláu, anúlen – anulada, anulat – anularía, anularíes, anularíe, anularíem, anularíeu, anularíen – anulára, anuláres, anuláre, anulárem, anuláreu, anuláren – haguera anulat lo vol anular
anulál , anulála anularlo, anularla
anunsi, anunsis anuncio, anuncios
anunsiá , anunsi – anunsio, anunsies, anunsie, anunsiém o anunsiám, anunsiéu o anunsiáu, anúnsien – anunsiat, anunsiada – anunsiára, anunsiáres, anunsiáre, anunsiárem, anunsiáreu, anunsiáren – haguera anunsiat – anúnsiat al periódic ! - anunsiaría, anunsiaríes, anunsiaríe, anunsiaríem, anunsiaríeu, anunsiaríen anunciar
anunsiabe anunciaba
anunsiaben anunciaban
anunsián (g), anunsiáns anunciando, anunciante
anúnsie, anunsie anuncia
aon donde
aón ? dónde, adónde ?
apagá – apago, apagues, apague, apaguém o apagám, apaguéu o apagáu, apáguen – apagat, apagada (acorat, acorada) – apagára – apagaría – apagaré apagar
apagabe apagaba
apagada, apagades apagada, apagadas
apágales apágalas
apágals apágalos
apagat, apagats apagado, apagados
apago apago
apagó, apagón, apagóns apagón, apagones
apague apaga
apalissá apalizar, dar una paliza
apalissála apalizarla
apalissat, apalissats apalizado
apamplat, apamplats (atontat, atontada, vore baubo) atontado, atontada
apañá, arreglá arreglar, apañar
apañéu apañáis
apará parar
aparadó, aparadós – alacena, vitrina, escaparate, estantería, rebost (despensa) – puesto aon pará o aon se apare algo, l´aigua (aturadó) aparador, alacena, trinchero, vitrina, escaparate, estantería, despensa – sitio donde parar o donde se para algo, como el agua.
aparato, aparatos aparato, aparatos
aparcadó aparcador
aparcat aparcado
apareguda, acomparada, pareguda, aparegut, acomparat, paregut parecida, parecido
aparégue aparezca
aparegut (ha) aparecido
aparéisse, apareixe aparecer
aparéissen copiar, copia, copiado
apareissíe, apareixíe aparecía
apareix aparece
aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) – apareixería – apareguéra, apareguéres, apareguére, apareguérem, apareguéreu, aparaguéren – aparissió – apariénsia aparecer
apareixén (g) apareciendo
apareixerá aparecerá
apareixíe aparecía
apareixíen aparecían
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat aparejada, aparejado
aparells aparejos
aparén , aparenta aparente
aparen, apáren paran
aparenmén, aparenmen aparentemente
aparenten aparentan
aparesque, apareixque aparezca
apariénsia, apariénsies apariencia, apariencias
aparissió, aparissións aparición, apariciones
apart, a part aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben apartar (pasado)
apartabe apartaba
apartaben apartaban
apartada, apartat apartada, apartado
apartadeta, apartadet
ting uns dinés apartadets
apartadita, apartadito – tengo unos dineros, unas perras, apartaditos.
apartáe, apartabe apartaba
apartál apartarlo
apartála apartarla
apartáls, apartáles apartarlos, apartarlas
apartám apartarme
apartamén , apartaméns (de turisme rural, de playa) apartamento
apartán (g) apartando
apartánse apartándose
apartat, apartats, apartada, apartades apartado, apartados, apartada, apartadas
apartéulo ! apartadlo !
apassibilidat, pas, pau, tranquilidat, calma, benignidat, dolsó, passiénsia, serenidat, suavidat, mansedumbre apacibilidad, paz, tranquilidad, calma, benignidad, dulzura, paciencia, serenidad, suavidad, mansedumbre
apassible apacible
apassiguá, passificá, paliá, amortiguá, aplacá, acotolá, calmá, dolsificá, frená, mitigá, serená, assosegá, suavisá, tranquilisá apaciguar, pacificar, paliar, amortiguar, aplacar, aquietar, calmar, dulcificar, frenar, mitigar, serenar, sosegar, suavizar, tranquilizar
apassionada, apassionades apasionada, apasionadas
apassionat, apassionats apasionado, apasionados
apátic, sense ganes de fé res, indiferén, indolén, dixat, descuidat, dessidiós, abúlic apático, sin ganas de hacer algo, indiferente, indolente, dejado, descuidado, desidioso, abúlico
apeám apearme
apeánse apeándose
apedassá, ficá pedassos, pedás apedazar
apedregare granizara, apedreara
apedregat, apedregada granizado, granizada
apegá – apegás una enfermedat pegar, pegarse – contagiar, contagiarse
apegabe pegaba
apegaben, apegáen pegaban
apegades, apegats (per ejemple, en visc o wesque), enganchats, enganchades, enviscat, enviscada, enviscolat, enviscolada, enviscolats, enviscolades pegadas, pegados
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla


apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla

que se pega, que se contagia, hierba que se pega con facilidad (setaria verticillata)
apegán (g) apegánse (g) – pegán (g) es de pegá, fótre, esbatussá Pegando, pegándose – pegando (golpear)
apegat, apegats – ballá apegats es ballá ... pegado, pegados – bailar pegados es bailar ...
apegue (se) se pega
apellidat, apellidats apellidado, apellidados
apellit, apellits - denominassió, designassió, apelatiu, patronímic, sobrenom, alias, apodo, mote, títul
clamor, crit, cridada
apellido, apellidos - nombre, denominación, designación, apelativo, patronímico, sobrenombre, alias, apodo, mote, título
clamor, grito, llamada
apenada, apenades apenada, apenadas
apenáe, apenaba apenaba
apenat, apenats apenado, apenados
apéndis, apéndix (lo) – no es la pendis apéndice - añadido, agregado, aditamento, prolongación, suplemento, anexo, adjunto, adición, añadidura, complemento, alargamiento
rabo, cola, tentáculo, antena, miembro, extremidad
apenen apenan
apenes apenas
apersibí apercibir
apertura – vore obrí - estreno, inaugurassió, inissiassió, escomensamén, prinsipi Apertura, - ver abrir – abertura, estreno, inauguración, iniciación, comienzo, principio
apessadumbrat, apessadumbrat, apenat, apenada apesadumbrado, apesadumbrada, apenado, apenada
apestá, putí (vore putput), atufá apestar, heder
apestáe, apestabe, putíe apestaba, hedía
apeteissíe, apetíe, apeteixíe apetecía
apetí apetecer
apetíe apetecía
apetiguere, apetire apeteciera, apeteciese
apetiríe apetecería
apetís, apetix – m´apetix, me apetix, t´apetix, te apetix, li apetix, mos apetix, tos apetix, los apetix apetece, me, te, le, nos, os, les
apetisque, apetixque apetezca
apiazá , apedassá (pedás) - remendá, compónre, apañá, arreglá apedazar, remendar, componer, apañar, arreglar
apissonánla apisonándola
apissoná , aplaná, nivellá, enrasá, comprimí, espachurrá, despachurrá, aplastá, apretá, potejá, patejá, explaná, alisá apisonar; allanar, nivelar, enrasar, comprimir, apachurrar, aplastar, apretar, laminar, pisonear, espachurrar, explanar, alisar
apissonada, apissonades apisonada, apisonadas
apissonadora apisonadora
apissonat, apissonats apisonado, apisonados
ápit , ápits apio, apios
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar
aplanades allanadas, llanas
aplanadeta, aplanadet allanadita, allanadito
aplanat, aplanats allanado, allanados
aplanirém, aplanarém allanaremos
aplanit, aplanat allanado
aplassá aplazar
aplassat aplazado
aplastabe aplastaba
aplastades, empanades, empanada, aplastada, aplastat, empanat aplastadas, empanadas
aplastánlo (g), aplastánla (g), empanánlo (g), empanánla (g) aplastándolo, aplastándola, empanándolo, empanándola
aplastánlos aplastándolos
aplastat aplastado
aplastémla aplastémosla
aplaudí aplaudir
aplaudín (g) aplaudiendo
aplaudirá aplaudirá
aplaudíssen, aplaudíxen aplauden
aplaudix aplaude
aplausso, aplaussos aplauso, aplausos
aplec, conjún de varies coses o persones (reunió, junta) conjunto de varias cosas o personas (reunión, junta)
aplegat, aplegats reunido, reunidas
aplenat, ple (omplit) lleno
aplicá, aplicás – yo me aplico, apliques, aplique, apliquém o aplicám, apliquéu o aplicáu, aplíquen – aplicat, aplicada – aplicára – aplicaré – aplicaría aplicar, aplicarse
aplicabe aplicaba
aplicadamen aplicadamente
aplícali Aplícale
aplícam aplícame
aplicán (g) aplicando
aplicánles aplicándolas
aplicassió, aplicassións aplicación, aplicaciones
aplicat, aplicada aplicado, aplicada
apocá, apocás apocar, apocarse - humillarse,
limitar, menguar, mermar, minorar,
amedrentarse, amilanarse, cortarse, aflojar, deprimirse, abatirse, acobardarse, acoquinarse, achicarse, amenguar, aminorarse, arredrarse, asustarse, aturdirse, avergonzarse, rebajarse, degradarse, retraerse, acojonarse
apocades apocadas
apocadet apocadito
apocadeta apocadita
apocadets apocaditos
apocat apocado
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué) apoderar, apoderarse
apoderáe o apoderabe (ell se, ella se) apoderaba
apoderat apoderado
apolillá, apolillás - ratás, carcoma : corcás, querás, deteriorás, fes malbé, corrómpres apolillar - raerse, carcomerse, deteriorarse, estropearse, corromperse
apolillán (g) apolillando
apoquit, apocat apocado
aportá aportar
aportassió aportación
apósits - gassa, cotó, compresa, vena, vendaje apósitos - gasa, algodón, compresa, venda, vendaje
apossento, apossentos aposento, aposentos
aposta – fé algo aposta (a propósit) – fé una aposta (jugá, joc, primitiva, lotto, loto, euromillones) aposta, adrede – apuesta
apóstols apóstoles
apóstrofe – l´apóstrofe en chapurriau se fa aná lo menos possible, es mol afransesat. apóstrofe
apoyá, apoyás – yo me apoyo, apoyes, apoye, apoyém o apoyám, apoyéu o apoyáu, apóyen – apoyat, apoyada – apoyaría – apoyára, apoyáres – apollaré – poyet apoyar, secundar, defender, ayudar, proteger, auxiliar, amparar, animar, avalar, asistir, patrocinar, estimular, favorecer, respaldar, reafirmar, corroborar, confirmar, descansar, descargar, arrimar, gravitar, adosar, asentar, fundar, basar, armar, hincar, apuntalar, cargar, soportar, sustentar, sostener, reclinar, acodar, sujetar,
afirmar, reafirmar, confirmar, corroborar
apoyabe apoyaba
apoyáben apoyaban
apoyada apoyada
apoyades apoyadas
apoyáe o apoyábe (ella, ell) apoyaba
apoyán (g) apoyando
apoyánse (ell,ella) apoyándose
apoyánsel apoyándoselo
apoyat, apoyada, apoyats, apoyades apoyado, apoyada, apoyados, apoyadas
apoyo, apoyos - soport (aon se apoye algo) apoyo, apoyos
apremiá , donás pressa – Dónat pressa, que ham de torná a Premià de Mar (Enric o Xavi) apremiar, urgir, acuciar, apresurar, compeler, aguijonear, azuzar, apurar, atosigar, estimular, exigir, incitar, instar, hostigar, obligar,
darse prisa, meter prisa
apremiabe apremiaba
aprendís, aprendísos aprendiz, aprendices
aprensió, prejuissi, escrúpol, ressel, reparo, manía, repugnánsia, miramén, desconfiansa, sospecha, temó, po, vergoña, asco, tirria, obsessió aprensión, prejuicio, escrúpulo, recelo, reparo, manía, repugnancia, miramiento, desconfianza, figuración, sospecha, miedo, temor, vergüenza, asco, tirria, ojeriza, obsesión
aprensións aprensiones
aprentánsels – apretánse apretándoselos – apretándose
apresamén - detensió, captura, aprehensió, arresto, redada, secuestro, prendimén, aprisionamén, engarjolamén, engabiamén apresamiento, detención, captura, aprehensión, arresto, redada, secuestro, prendimiento, aprisionamiento, asimiento
apresánlo apresándole
apresats apresados
apressiá, apressiás apreciar, apreciarse
apressiába, apressiábes o apressiáes, apressiábe o apressiáe, apressiábem o apressiáem, apressiábeu o apressiáeu, apressiáben o apresiáen apreciar, pasado
apressiabe apreciaba
apressiable apreciable
apressiables apreciables
apressiades apreciadas
apressián (g) apreciando
apressiánlo apreciándolo
apressiassió apreciación
apressiat apreciado
apressiats apreciados
apréssio (yo) aprecio
apressio, afecte, estima, cariño, respecte, amor, amistat, considerassió, atensió, apressiassió, crédit
, valorassió
aprecio, afecto, estima, cariño, respeto, amor, amistad, consideración, atención, apreciación, crédito, valoración
apressurada, apressurat, en pressa, apressurades, apressurats, apressúrat ! apresurada, apresurado, con prisa, apresurados, apresúrate !
apressuradamén apresuradamente
apressurades apresuradas
apressurámos apresurarnos
apressure (se), se done pressa se apresura, se da prisa
apretá, apretán (g) – apreto, apretes, aprete, apretém o apretám, apretéu o apretáu, apréten – apretaría – apretára – apretat, apretada – apréta ! - un apretó de pancha o de máns apretar
apretaba, apretábes o apretáes, apretáe o apretábe, apretábem o apretáem, apretábeu o apretáeu, apretáen o apretáben apretar, pasado
apretabe apretaba
apretabes apretabas
apretades apretadas
apretadets apretaditos
apretáe, apretabe apretaba
apretáen, apretaben apretaban
aprétala apriétala
apretála apretarla
apretán (g) apretando
apretánla apretándola
apretánli apretándole
apretaré apretaré
apretats apretados
apretáume apretadme
aprete aprieta
apreto – preto, apretos, pretos – me has ficat en un aprieto aprieto – prieto, sujeto – me has puesto en un aprieto
apretó, apretóns apretón, apretones
apretonet apretoncito
apretos aprietes – prietos, sujetos
aprimat (se ha) adelgazado (ha)
aprobá – aprobassió – aprobo, aprobes, aprobe, aprobém o aprobám, aprobéu o aprobáu, apróben – aprobat, aprobada – aprobaría – aprobára – apróba este exámen ! aprobar
aprobabe aprobaba
aprobán (g) aprobando
aprobánu tot (hay passat lo curs) aprobándolo todo (he pasado el curso)
aprobaríe aprobaría
aprobassió aprobación
aprobe aprueba
aprobéu aprobáis
aprofita aprovecha
aprofitá – aproftán (g) – aprofito, aprofites, aprofite, aprofitém o aprofitám, aprofitéu o aprofitáu, aprofíten – aprofitat, aprofitada – aprofitára – aprofitaría – aprofíta ! - profit, bon profit aprovechar
aprofitabe aprovechaba
aprofitada aprovechada
aprofitáe o aprofitabe (ell, ella) aprovechaba
aprofítal aprovéchalo
aprofitála aprovecharla
aprofitáls aprovecharlos
aprofitán (g) aprovechando
aprofitará aprovechará
aprofitarán aprovecharán
aprofitare aprovechara
aprofitaríe aprovecharía
aprofitat aprovechado
aprofitats aprovechados
aprofite aprovecha
aprofito – que aprofito – bon profit aprovecho – que aproveche – buen provecho
apropá, apropás (prop) acercar, acercarse
apropánse acercándose
apropiá, apropiás apropiar, apropiarse
apropiada, apropiades apropiada, apropiadas
apropiadamen apropiadamente
apropiades apropiadas
apropiat apropiado
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada aproximar, aproximarse
aproximadamen aproximadamente
aproximánse aproximándose
aproximánsels, apropánsels aproximándoseles
aproximassió aproximación
aproximáu aproximáis
aproxime aproxima
apte, apto apto
aptes aptos
aptitut aptitud
apuche, puge (lo) lo sube
apún - a pun de Apunte – a punto de
apúns apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó apuntar, apuntarse
apuntabe apuntaba
apuntaben apuntaban
apuntáe, apuntabe apuntaba
apuntalá apuntalar
apuntán (g) apuntando
apuntaríe apuntaría
apuntassió, apún, apúns, apunte, apuntes, apuntamén apunte, apuntamiento
apuradamen apuradamente
apuradet, apuradeta apuradito, apuradita, apuradillo, apuradilla
apurat, apurada apurado, apurada
apuros (los, en) apuros (los, en)
aquell aquel
aquell , aquella, aquells, aquelles aquel, aquella, aquellos, aquellas
aquella aquella
aquelles aquellas
aquells aquellos
aquí, astí, assí, ací aquí
ara ahora
ara mateix ahora mismo
árabe, árabes (moro, moros es diferén pero sels diu igual) – ara ve un árabe y al cap porte un turbán Árabe – ahora viene un árabe y en la cabeza lleva un turbante
arabescos (adornos) arabescos, adorno, ornato, espiral, voluta
arabissassió arabización
Aragó Aragón
aragonés aragonés
aragonesos aragoneses
araña, arañes – animal – persona bruta araña, arañas – animal – persona sucia
arbelló (aubelló, auvelló) drenaje de agua
arbequina, oliva – tamé ñan uns olivés borts que fan les olives casi iguals oliva arbequina – también hay unos olivos bordes, sin injertar, que hacen las olivas casi iguales.
arbitri, arbitris arbitrio, arbitrios - potestad, capacidad, poder, autoridad, derecho, albedrío, voluntad, opción, licencia, resolución, recurso, medio,
impuesto, tasa, carga, tributo, contribución, gabela, exacción, gravamen, tributación, imposición
árbre , árbres, ábre, ábres árbol, árboles
arbret, arbrets, abret, abrets arbolito, arbolitos
arc, arco arco
arcada, arco, arc, arcá (portal) arcada, arco, portal
arcano, arcanos, arcana, arcanes, de aixó sap mol Carlos Ollés (misteri, mistiari) arcano,
misterio, enigma, secreto, problema, misterioso, enigmático, secreto, oculto, recóndito, reservado, hermético, sibilino, impenetrable, insondable, subrepticio, incógnito, esotérico
arco, arcos arco, arcos
Arcoiris – arc de San Martí arcoiris, arco de San Martín
arcón, baúl, arcóns, baúls arcón, baúl, arcones, baúles
archilaga, argilaga, archilagues, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
archiu, archius, archivo, archivos archivo, archivos
archivada archivada
archivat archivado
ardén (ruén, mol calén) ardiente (muy caliente)
ardénmen ardientemente
ardid, ardids ardid, ardides, astucia, treta, truco, maña, engaño, añagaza, trampa, artificio, artimaña, amaño, estratagema, jugarreta, maquinación, celada, lazo, embuste, mentira, falacia, timo, fraude, chasco, trápala, trapaza, bribonada, zancadilla
ardó, ardós ardor, ardores
arena, arenes arena, arenas
arenilla, areneta arenilla
arenós arenosos
arenosa arenosa
arenque, arenques, sardines de cubo, guardiassivils arenque, arenques, sardinas de cubo, guardiaciviles
Areñs de Lledó, Matarraña Areñs de Lledó, pueblo del Matarraña
arestes, aresta (de la espiga, espigues, espigadilla) aristas, arista, espiga, espigas
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestos de mimbre
argent, plata, dinés plata (AG), dinero
argila, argiles arcilla, arcillas
argilaga, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta, arguellats, arguellades seco, delgado, enfermizo
argumén, arguméns argumento, argumentos
argumentá – argumento, argumentes, argumente, argumentém o argumentám, argumentéu o argumentáu, arguménten – argumentat, argumentada – argumentára – argumentaría – arguménta milló ! argumentar
árid, aon no se críe la vida – vore grava Árido, donde no se cría la vida – grava
arissó – arissóns erizo, erizos
armá , armás - armo, armes ,arme, armém o armám (jaleo), arméu o armáu, ármen – armára – se armará grossa – armaría – armaré, armarás, armará, armarém, armaréu, armarán armar, armarse
arma, armes, armat, armada arma, armas
armabe armaba
armán (g) jaleo armando (jaleo)
armari, armaris, almari, almaris armario, armarios
armat armado
armats armados
armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
armelat, amelat almendrado
armelats, amelats almendrados
armelé, amelé almendro
armelés, amelés almendros
armeleta almendrita
armen arman
armónica, armónic, armoniós, acorde, eufóric, afinat, avingut, solidari, unit, conforme - vore harmónica armónico, armonioso, acorde, eufórico, afinado, avenido, solidario, unido, conforme
armoníes armonías
arna, arnes (abelles, apicultura) arna, arnas de las abejas, colmenas - colmenar, abejar, panal
arnella, arnelles (de ferro, per a lligá als machos, burros, mules) anilla, anillas de hierro, para atar a los equinos
arnés, arnesos – Arnes a Tarragona : lo nom ve de les arnes de les abelles, arna, y la gen de allí són gendarmes (gent d´Arnes) arnés, arneses – Arnes en Tarragona : el nombre proviene de las arnas de las abejas, arna, la colmena, y la gente de allí son gendarmes (gent d´Arnes)
aro, aros aro, aros
aroma (vore flat y auló) aroma
aromátic, aromátics aromático, aromáticos
aromes aromas
arpioc , arpiot , ferramenta en forma de U y detrás té un CAS de ferro herramienta con forma de U y detrás otra pieza de hierro (cas)
arpón, arpóns (per a peixcá) arpón, arpones
arquejada arqueada
arquejat arqueado
arquitecto, arquitecte, arquitectes, arquitectos arquitecto, arquitectos
arrabal (carré) - barri, barriada, afores, periféria, extrarrádio, extramuros, alrededós, enchample, sercaníes arrabal (calle) - suburbio, barriada, afueras, periferia, extrarradio, extramuros, alrededores, aledaños, alfoz, ensanche, cercanías
arracada, arracades pendiente, pendientes para la oreja
arraclau, arreclau (Scorpio), arraclaus, arreclaus La Perla de Steinbeck en chapurriau escorpión, escorpiones
arraíl , arraíls raíz, raíces
arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arrailar, arraigar, aclimatar, fijar, implantar, adaptar, agarrar, prender, cuajar
arrailat, arrailats, arrailada, arrailades arraigado, arraigados, arraigada, arraigadas
arrancá, arrencá, arrencás, arrancás – arrencán (g), arrancán (g) – arranco, arranques, arranque, arranquém o arrancám, arranquéu o arrancáu (a córre), arránquen – arrancára – arránca ! - arrancaría – arrancat, arrencat, arrancada, arrencada arrancar
arrancaba, arrencaba, arrancabes, arrencabes, arrancáes, arrencáes, arrancabe, arrencáe, arrencabe, arrencáe, arrancábem, arrencábem, arrencáem, arrancáem, arrancábeu, arrencábeu, arrencáeu, arrancáeu, arrancáben, arrancáen, arrencáben, arrencáen arrancar, pasado
arrancál arrancarlo
arrancáls arrancarlos
arrancán (g) arrancando
arrancat, arrancada arrancado, arrancada
arrancats, arrancades arrancados, arrancadas
arranque arranque
arrasat arrasado
arrassá arrasar
arrassaben arrasaban
arrassats arrasados
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada ! buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen arrastraba, arrastrabas, etc
arrastrabe, arrastráe arrastraba
arrastraben, arrastráen arrastraban
arrastrán (g) arrastrando
arrastránme arrastrándome
arrastránse arrastrándose
arrastraríe arrastraría
arrastrat arrastrado
arrastre arrastre
arrastron arrastren
arreá arrear - azuzar, aguijar, aguijonear, hostigar, animar, estimular, excitar, activar, acelerar, exhortar, golpear, pegar, zurrar, tundir, atizar, apalear, sacudir, fustigar, cascar, magullar
arreáben arreaban
arrebatá – tráure, robá - (yo te) arrebato, arrebates, arrebate, arrebatám o arrebatém, arrebatáu o arrebatéu, arrebáten – arrebataría – arrebatára – arrebataré arrebatar
arrebataben arrebataban
arrebatán (g) arrebatando
arrebatánli arrebatándole
arrebatat, arrebatats arrebatado, arrebatados
arrebol, roch, encarnat, colorat, rogéng, carmín, carmessí, escarlata – royo en aragonés arrebol, rojo, encarnado, colorado, rojizo, carmín, carmesí, escarlata, bermejo (vermell en catalán), bermellón
arrebolat, arrebolats, arrebolada, arrebolades (vore arrebol) arrebolado, arrebolada
arrechucho, arrebato, pronto, ataque, arranque, eixida, jamacuco, desmayo, achaque, enfermedat, crisis, empijoramén arrechucho, arrebato, pronto, impulso, rapto, acceso, ataque, arranque, salida, vehemencia, pasión, apasionamiento, éxtasis, arrobo
indisposición, malestar, desmayo, abatimiento, afección, achaque, enfermedad, ataque, crisis, empeoramiento
arredrá, arredrás - atemorisá, assustá, fé po, fé temó, intimidá, acobardá, acoquiná, amedrentá, amilaná, apocá, desalentá, desanimá, espantá, esbarrá, horrorisá, horripilá, acolloná arredrar, arredrarse, atemorizar, asustar, intimidar, acobardar, acoquinar, retraer, amedrentar, amilanar, apocar, desalentar, desanimar, espantar, horrorizar, horripilar, acojonar, sobrecoger
arredrabe arredraba
arrefredá, arrefredás (tamé encatarrás) enfriar, enfriarse
arrefredál enfriarlo
arrefredáls enfriarlos
arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar
arreglaben arreglaban
arreglades arregladas
arregláe, arreglabe arreglaba
arregláen o arregláben arregalaban
arreglál arreglarlo
arreglála arreglarla
arregláls arreglarlos
arreglám, arreglém arreglamos, arreglarme
arreglán (g) arreglando
arreglánse arreglándose
arreglare arreglara, arreglase
arreglarém arreglaremos
arreglarem, arreglárem arregláramos
arreglaríen arreglarían
arreglat, arreglada, arreglats, arreglades arreglado, arreglada, arreglados, arregladas
arregláu arregláis
arregle arregla
arreglém arreglamos
arregléu arreglais
arreglo arreglo
arrele, arraíle, vore arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arraiga, aclimata, fija, implanta, adapta, agarra, prende, cuaja, echa raíces,
arremangá, arremangás, remangá, eixecás les mánegues, mánega – pujás, alsá, enrollá arremangar, arremangarse, remangar, recoger, levantar, subir, alzar, enrollar, respingar
arremangue (arremangar) arremanga
arremétre, embestí, aviás, pressipitás, abalansás, aventás, agredí, atacá, assaltá, combátre, chocá, estrellás, empéndre arremeter,embestir, acometer, arrojarse, precipitarse, abalanzarse, lanzarse, agredir, atacar, asaltar, combatir, chocar, estrellarse
arremolinat arremolinado
arremullá (ficá algo a remull, a remulla) – al Matarraña no se diu mullá, sino bañá - humí, duchá, empapá, regá, calá, chopá, amerá, remojar, mojar (poner algo en remojo),humedecer, mojar, bañar, duchar, empapar, regar, calar
arremullaben remojaban
arrénca ! arranca ! arranca !
arrencá, extirpá, extraure, separá, desarrailá, traure, suprimí, eliminá, erradicá, desapegá, desclavá, arrebatá, eixí, partí, aná, asselerá, marchá, escomensá, inissiá arrancar, extirpar, extraer, separar, descuajar, desarraigar, desraizar, descepar, sacar, quitar, suprimir, eliminar, erradicar, despegar, desencajar, desclavar, descerrajar, arrebatar, salir, partir, ir, acelerar, marchar, comenzar, iniciar
arrencaben arrancaban
arrencán (g) arrancando
arrencats, arrencat, arrencada, arrancada, arrencades, arrancades (vore arracades : pendientes) arrancados, arrancado, arrancada, arrancadas
arrénco, arrenco, arranco - Pare, sego o arrenco? arranco
arrendá arrendar, alquilar
arrendá alquilar
arrenquéu arrencais
arreo, arreos – de arreá - adorno, atavío, gala, ornato, guarnissió, guarnissións, aparell, apero, brides, equip, equipamén arreo,adorno, atavío, gala, ornato, aderezo, guarnición(es), jaeces, atalaje, aparejo, apero, bridas, equipo
arrepentí, arrepentís arrepentir, arrepentirse
arrepentimén arrepentimiento
arrepentit, arrepentida arrepentido, arrepentido
arrepentíu arrepentís
arrepentíx arrepiente
arrepentixes arrepientes
arrepetá – arrepeto,arrepetes,arrepete, arrepetém o arrepetám,arrepetéu o arrepetáu, arrepéten – arrepetaría – arrepetára – arrepetaré recoger, poner orden
arrepetán (g) recogiendo
arrepetát, arrepetat recogido
arreplegada recogida
arreplegades recogidas
arreplegáe o arreplegabe (ell, ella) recogía
arreplegála (an ella), arreplegál (an ell) recogerla, recogerlo
arreplegáles recogerlas
arreplegáls recogerlos
arreplegán (g) recogiendo
arreplegat, arreplegats recogido, recogidos
arrepleglá (de enterra) – vore arrepetá recoger
arreplego (yo) – que ella arreplego Recojo – que ella recoja
arreplegos recojas
arrestos -
detensió, apresamén, captura, péndre, reclusió, apresonamén, encarselamén, enchironamén, engabiamén, espossamén, valor, brío, ímpetu, ánim, ánimo, determinassió, ressolusió, valentía, gallardía, enjundia, atrevimén, ossadía
arrestos -
detención, apresamiento, captura, prendimiento, reclusión, aprisionamiento, encierro, encarcelamiento, enchironamiento, enjaulamiento, aherrojamiento, esposamiento, coraje, audacia, intrepidez, arrojo, brío, ímpetu, ánimo, determinación, resolución, valor, valentía, bizarría, gallardía, enjundia, atrevimiento, osadía
arretrasat atrasado
arreu , está per tot arreu está por todos lados, doquier
arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar (arribar)
arribaba llegaba
arribabe llegaba
arribaben llegaban
arribada llegada
arribáe o arribábe (ell, ella) llegaba
arribáen o arribáben (ells, elles) llegaban
arribám llegamos
arribán (g) llegando
arribare (ell, ella) llegara
arribarém (natros, natres) llegaremos
arribaríen llegarían
arribat, arribada, arribats, arribades llegado, llegada, llegados, llegadas
arribon lleguen
arriendo alquiler
arriero, arrieros arriero, arrieros
arriesgades arriesgadas
arrimá, arrimás arrimar, arrimarse
arrivá, arribá llegar
arrogán, arrogáns, arroganta, arrogantes arrogante, arrogantes
arronsá (los muscles, lo fron, la esquena), contráure, contracsió – ajupí, arrupí Encoger, contraer
arronsat engogido, contraido
arronse encoge
arronso encojo
arrós, arróssos arroz, arroces
arrossegá (fusta), vore rossegadó, rossegadós arrastrar (mader)
arrugá arrugar
arrugaben arrugaban
arrugades arrugadas
arrugán (g) arrugando
arrugat, arrugats arrugado, arrugados
arruiná arruinar
arruinán (g) arruinando
arruinánse arruinándose
arruinat, arruinats arruinado, arruinados
arruissá, arruixá mojar, salpicar, esparcir agua
arruissán, arruixán mojando
arruisse, arruixe moja
arrúissen, arrúixen mojan
arruissó, arruixó acto de salpicar, mojar
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada mojar, salpicar, esparcir agua
arrullo, arrullos arrullo, arrullos - canturreo, tarareo, cantar, susurro, murmullo, bisbiseo, nana, acunamiento, adormecimiento,
canción de cuna, galanteo, requiebro, piropo, carantoña, mimo, arrumaco, engatusamiento, embeleco
arrupís, ajupís acurrucarse, agazaparse
arrupit, arrupits, arrupida, arrupides, arrupideta, arrupidetes, arrupidet, arrupidets agachados, medio escondidos
arte, art arte
artefacte, artefactes artefacto, artefactos
arteria, arteries arteria, arterias
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
artícul artículo
articulá articular
articulassións articulaciones
articulat articulado
artículs artículos
artifissi artificio
artifissial artificial
artifissialmen, artifissiosamen artificialmente, artificiosamente
artimaña , artimañes artimaña, artimañas
artiste, artista artista
artistes artistas
artística artística
artritis artritis
arts artes
as, asos as, ases
ascensor ascensor
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen cortar la leña – romper algo
asclada, asclades cortada, rota
asclat, asclats cortado, roto
ascles rompes
áscles , riscles, riscla, áscla astilla, astillas
asco asco
assossegá sosegar
aspa, aspes aspa, aspas
aspavéns aspavientos
aspecte, aspectes aspecto, aspectos
asperesa aspereza
aspirá aspirar
aspirabe aspiraba
aspiradó aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós. aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
áspra, áspre , mes aspra que una serva o serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspero, áspera
áspramen ásperamente
áspre, áspra áspero, áspera
asquerós, asquerosos asqueroso, asquerosos
asquerosa, asqueroses asquerosa, asquerosas
assaetejá, dispará fleches, saetes asaetear, disparar saetas, flechas
assaetejada asaeteada
assaltá asaltar
assaltabe asaltaba
assaltaben asaltaban
assaltat asaltado
assalte asalta
assalto, assaltos asalto, asaltos
asseá asear
asseada aseada
asseat aseado
asseátos asearos
asseats aseados
assechá, acechá acechar
assechán, acechán acechando
assediat asediado
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ? asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada asegurada
assegurám asegurarme
asseguránla asegurándola
asseguránli asegurándole
assegurántos asegurándoos
assegurarém aseguraremos
assegurat asegurado
assegure asegura
asseguren aseguran
asseguréu aseguráis
asseguro aseguro
asselerá acelerar
asselerada, asselerat acelerada, acelerado
asselero acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse, parecer
assemellats parecidos
assemelle (se) se parece
assemellen (se) se parecen
assemelles (te) te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos sentarse, sentar
assentada sentada
assentades sentadas
assentadet sentadito
assentáe o assentabe (se + ) sentaba
assentám sentarme
assentánse sentándose
assentaren sentaran
assentat, assentada, assentats, assentades, assentadeta, assentadet sentado, sentada, sentados, sentadas, sentadita, sentadito
assentáu, assentéu – Aón tos assentáu? - Assentáu al chiquet a la trona. Dónde os sentáis? - Sentad al chiquillo en la trona.
assente sienta
assentém (mos) sentamos (nos)
assénten (se) sientan (se)
assentes (te) te sientas
assentí, di que sí, yo assentixco, assentíxes, assentíx asentir
assentíe asentía
assentíen asentían
assento asiento
asseo, asseos aseo, aseos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada aceptar
asseptada aceptada
asseptáe, asseptabe aceptaba
asseptáre aceptara
asseptat aceptado
assepte acepta
assepto acepto
asser, assers, acero, aceros acero
assera, asseres acera, aceras
asserada (de asser, acero) acerada
asserenada, serena serena
asserenat, sereno sereno
assertá acertar
assertabe acertaba
assertadamen acertadamente
assertades acertadas
assertáe, assertabe acertaba
assertán (g) acertando
assertarás – pensa mal y assertarás acertarás – piensa mal y acertarás
assertat acertado
asserte acierta
asserto acierto
assessinat, assessinato asesinato, asesinado
assessino, assessinos asesino, asesinos
assessorá asesorar
assí, astí, aquí aquí
assicalá acicalar - aderezar, aliñar, adornar, engalanar, ornamentar, componer, arreglarse, asearse, atusarse, atildarse, emperejilarse, emperifollarse, endomingarse, maquillarse, bruñir, pulir, limpiar
assicalades acicaladas
assiduidat asiduidad - frecuencia, constancia, continuidad, puntualidad, hábito, costumbre, reiteración, perseverancia, persistencia, asistencia, aplicación
assíduo, assídua asiduo, asidua
assiento asiento
assignatures asignaturas
assimilable, assimilables asimilable, asimilables
assistánsia, assisténsia asistencia
assistí asistir
assistida asistida
assistíen asistían
assistínlos asistiéndolos
assistit asistido
assistix asiste
assistixen asisten
ássit, ássits ácido, ácidos
assó, aixó esto
assobín, a sobín, sobín a menudo (sovint catalán)
assolá - destruí, arrassá, devastá, saquejá, arruiná, aniquilá, derrumbá, tombá, dessolá, desmantelá, afoná – tallá, ermá asolar, derrumbar - destruir, arrasar, devastar, saquear, arruinar, aniquilar, demoler, desolar, desmantelar, hundir, agostar, abismar, talar, yermar
assolada asolada
assomá asomar
assomabe asomaba
assománli asomándole
assománse asomándose
assomare asomara
assomás asomarse
assomats asomados
assombrá asombrar
assombrada, assombrades asombrada, asombradas
assombrat, assombrats asombrado, asombrados
assombro asombro
assombrós asombroso
assombrosa asombrosa
assombrósamen asombrosamente
assombroses asombrosas
assome (se) se asoma
assomen asoman
assomo (me) me asomo
assormá a una cría (cordé per ejemple) ressién naixcut amamantar a una cría
assormaben, assormáen amamantaban
assossegá sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar, rehacer, reponer, descansar, reposar
assossegat sosegado
assosségat sosiégate
assosségos (que te) sosiegues
assossegue sosiega
assossiassió, assossiassións asociación, asociaciones
assubín , assobín, a sovín, a sobín a menudo
assumíe asumía
assunto, assuntos asunto, asuntos
assuriacá, fé corre la suriaca, surriaca azurriagar, hacer correr la zurriaga
assuriacabe, assuriagabe, assuriacáe, assuriagáe azurriagaba
assustá asustar
assustabe, assustáe asustaba
assustada asustada
assustades asustadas
assustál asustarlo
assustála asustarla
assustás asustarse
assustat, assustats asustado, asustados
assuste asusta
assusto asusto
asterisco, asteriscos asterisco, asteriscos
astí, assí, aquí aquí
astro, astres astro, astros
astrolabio, astrolabios astrolabio, astrolabios, sextante, atacir, instrumento, artefacto
astronauta, astronautes astronauta, astronautas
astutamen astutamente
astutes astutas
atabalá (tabal), aturdí, turbá los sentits per un soroll mol fort. aturdir, ensordecer
atabalat, atabalada aturdido, aturdida
atabut, ataúd, féretro, sarcófago, urna, caixa, caixó ataúd, féretro, sarcófago, urna, caja, cajón
atacá atacar
atacaben, atacáen atacaban
atacada atacada
atacán (g) atacando
atacará atacará
atacat atacado
atalaya, atalayes atalaya, atalayas
atañí - afectá, incumbí, importá, interessá, conserní, pertenéixe, correspondre, competí, tocá, aludí, relassioná, atribuí atañer, afectar, incumbir, importar, interesar, concernir, pertenecer, corresponder, competer, tocar, aludir, relacionar, atribuir
atansá, atansás, arrimás a un puesto, aná cap a un puesto acercar, acercarse
atapí apretar, compactar
atapíx compacta, aprieta
ataque, ataques ataque, ataques
ataronjada, de coló taronja, ataronjat anaranjada, anaranjado
ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo. pasar la tabla para allanar un campo después de labrar
atauláe, ataulabe pasaba la tabla
ataullá, otejá, mirá otear, mirar
ataullán lo món des del Moliná (mas de Penarroija) oteando, mirando – el mundo desde el Molinar (masía de Peñarroya)
ataúllen otean, miran
atemorisá atemorizar
atemorisá, atemorissá atemorizar
atemorisáe, atemorisabe atemorizaba
atemorisat atemorizado
atemorissabe atemorizaba
atendre, aténdre atender
aténdrels atenderlos
atenén (g) atendiendo
aténen, atenen atienden
atengueren atendieran, atendiesen
atensió, atensións atención, atenciones
atenta, atento – atén ! atenta, atento – atiende !
atentamén, atentamen atentamente
aterrissá aterrizar
aterrissaje aterrizaje
aterrorisats aterrorizados
atés (de aténdre) atendido
atesos atendidos
atestada, atestades atestada, atestadas
atestat, atestats atestado, atestados
atiborrá / empapussá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
átic ático
atildá - assicalá, cuidá, asseá, arreglá, pulí, ataviá, adorná, engalaná, emperifollá (en Pere follá no) atildar, acicalar, cuidar, asear, componer, arreglar, pulir, atusar, ataviar, adornar, engalanar, emperejilar, emperifollar
atiná atinar
atinabe atinaba
atinán (g) atinando
atissá lo foc atizar el fuego
Atlántic Atlántico
atlas atlas
atmósfera atmósfera
atmósferes atmósferas
atmosféric, atmosférics, atmosférica, atmosfériques atmosférico, atmosféricos, atmosférica, atmosféricas
atontades atontadas
atontat atontado
atontats atontados
atontí, atontá atontar
atormentá atormentar
atossigá atosigar - hostigar, fustigar, acosar, azuzar, aguijonear, cansar, fatigar, fastidiar, incordiar, importunar, brear, asaetear, molestar, insistir, acuciar, apremiar, urgir, conminar, obligar, oprimir
atossigat atosigado
atracsió atracción
atractiu, atractius atractivo, atractivos
atractiva atractiva
atractives atractivas
atrafegat, atrafegada, en mol tráfec (afaenát) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
atragantás, embossinás atragantarse
atraguere atrayese
atrapá, enchampá, agarrá atrapar, agarrar
atrás atrás
atraure atraer
atravessá atravesar
atravessáe, atravessabe atravesaba
atravessála atravesarla
atravessán (g) atravesando
atravessat, atravessada, atravessats, atravessades atravesado, atravesada, atravesados, atravesadas
atravessen atraviesan
atre, atra otro, otra
atres otros, otras
atreví, atrevís atrevir, atrevirse
atrevides atrevidas
atrevidet, atrevideta atrevidillo, atrevidilla
atrevíe atrevía
atrevíen atrevían
atrevimén atrevimiento
atrevínmos atreviéndonos
atreviría atrevería
atrevisco, atrevíxco atrevo
atrevisque, atrevixque atreva
atrevíssen, atrevíxen atreven
atrevisses, atrevíxes atreves
atrevit atrevido
atrevítos atreviros
atrevits atrevidos
atrevíu atrevís
atrevixca atreva
atrevixco atrevo
atrevíxen atreven
atrevixque atreva
atribuí Atribuir -
asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir,
cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar
apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít atribuido
atribuíxen atribuyen
atronán ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro) sonido como un trueno
atropelládamen atropelladamente
atropellaríe atropellaría
atropellat, atropellada atropellado, atropellada
atuendo, atuendos atuendo, atuendos
atún, bonito atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) parar, aturar en aragonés
aturámos aturarnos, pararnos
aturán (g) aturando, parando
aturat parado, aturado
aturdimén aturdimiento
aturdíxen aturden
aturéu paréis, aturéis
aturon, que se paron paren
au ! interjección
aubarca, abarca, albarca abarca, sandalia de suela de goma y hechas de cuero
aubarda, albarda, aubardes, albardes albarda, albardas
aubarques, abarques, albarques abarcas, sandalias de suela de goma y hechas de cuero
aubelló, albelló, desaiguadó desagüe en una finca
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena
aubrí, obrí abrir
aubríe abría
aubrís, obrís – a Valjunquera, ell o ella aubrís = ell o ella obri abrirse – en Valjunquera = abre
aubrisque, óbrigue abra
aubríssen, óbrin abren
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufanidat – A Beseit, Carlos de Benito díu bastán : Aixó sen va de la aufanidat (orfanidat) ufanidad ? De ufano.
aufanós, aufanosos ufano, ufanos
aufanosa, aufanoses ufana, ufanas
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse
aufegabe, aufegáe ahogaba
aufegada, aufegades ahogada, ahogadas
aufegánse ahogándose
aufegare ahogara, ahogase
aufegaréu ahogaréis
aufegat, aufegats ahogado, ahogados
aufego ahogo
aufegue ahoga
auló (flat), - auloreta, bona auló, fragánsia, perfume olor (sentido del olfato) – buen olor, fragancia, perfume
aulorá oler
aulorabe, auloráe olía
auloro huelo
auloroses olorosas
aulós olores
aullá, udulá, ululá, bramá, chillá, cridá aullar, ulular, bramar, chillar, gritar, vociferar
aullabe, aulláe aullaba
aullaben, aulláen aullaban
aumén aumento
aumentá aumentar
aumentáe, aumentabe aumentaba
aumentals aumentarlos
aumentán (g) aumentando
aumentaríe aumentaría
aumentat aumentado
aumente aumenta
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada almosta, lo que cabe en las dos manos unidas
auncás (si), per si acás acaso, si acaso, por si acaso
auriculá, auriculás auricular, auriculares
aurora, aurores aurora, auroras
auscultá (meche) auscultar (médico)
aussén ausente
aussénsia ausencia
aussentá, aussentás ausentar, ausentarse
aussentám ausentarme
auténtiques auténticas
autó, autós, autora, autores autor, autora, autores, autoras
autobús, autobusos, autobussos, autocar, autocars autobús, autocar
autóctona (fauna) autóctona (fauna)
autoelogio, elogiás a un mateix autoelogio, elogiarse a uno mismo
automátic, automátics automático, automáticos
automática, automátiques automática, automáticas
automatisme automatismo
automóbils, automóvils automóvil, automóviles
autónoma, autónomo autónoma, autónomo
autonómica, autonómiques autonómica, autonómicas
autopista, autopistes autopista, autopistas
autopsia, autopsias autopsia, autopsias
autoridat, autoridats (com l´arcarde de un poble, alcalde) autoridad, autoridades
autorisá autorizar
autorisada, autorissada, autorisat, autorissat autorizada, autorizado
autorisáe, autorisabe autorizaba
autorisassió autorización
autorise autoriza
autorisen, autoríssen autorizan
autorissadamen autorizadamente
autorissarán autorizarán
autorissassió, autorisasió autorización
autosservissi autoservicio
auxili, auxilio, auxilis, auxilios auxilio, auxilios
auxiliá auxiliar
auxiliánme auxiliándome
auxiliéulos auxiliadlos
aval, avals aval, avales
avalansá, avalansás, abalansá, abalansá avalanzar, avalanzarse
aván, abán alante, adelante
avans, abáns – avanse, abanse avance
avans, abáns (de) antes (de)
avansá avanzar
avansada avanzada
avansán (g) avanzando
avanse avance
avariento, afanós, avarissiós, avarienta, afanosa, avarissiosa afanoso, avaricioso
avaríssia (trenque lo sac) avaricia (rompe el saco)
avarissiós, avarissiosa, avarissiosos, avarissioses avariciosos, avariciosas, avaricioso, avariciosa
avassallá avasallar
avellana, avellanes, avellané – avellaneta, avellanetes Avellana, avellanas, avellano – avellanita, avellanitas
Avemaría, Ave María, Avemaríes Avemaría, Ave María
avena, avenes avena, avenas
avénta aixó ! tira esto !
aventá, aviá, tirá aventar, aviar, tirar, arrojar, etc
aventáben aventaban
aventajat, aventajada aventajado, aventajada
aventajats, aventajades aventajados, aventajadas
aventál aventarlo
aventála aventarla
aventáli aventarle
aventánli aventándole
aventánloshi aventándoselos
aventaríen aventarían
aventat, aventats (tamé lloco, com lo del cacao de la facao, Manuelico Riu Fillat) aventado, aventados (tb loco)
avente avienta
aventéu aventáis
avento – lo carro pel pedregal aviento el carro por el pedregal
aventurá, aventurás aventurar, aventurarse
aventura, aventures aventura, aventuras
avergoñí, avergoñís (v) avergonzar, avergonzarse
avergoñía (yo) avergonzaba
avergoñida avergonzada
avergoñides avergonzadas
avergoñíe avergonzaba
avergoñínse avergonzándose
avergoñire avergonzara, avergonzase
avergoñiré avergonzaré
avergoñit avergonzado
avergoñits avergonzados
avergoñíx avergüenza
avería : lo gallinám (les gallines) y tota classe de bestiá doméstic. gallinas y toda clase de animales domésticos
averiá, averiás averiar, averiarse
avería, averíes avería, averías
averiat averiado
averiguá averiguar
averiguassións averiguaciones
averiguat averiguado
averigüe (ell) averigua
averíguo, averiguo averiguo
aversió, tírria tirria, aversión
avespa, avespes, avespé (niu de avespes) avispa, avispas, avispero
aviá aviar, aventar, tirar, arrojar, etc
aviabe aviaba
aviáda, aviada aviada
avián (g) aviando
aviánlo aviándolo
aviánlos aviándolos
aviánse aviándose
aviánseli aviándosele
aviáts – aventats aviados, aventados
aviáu aviáis
avíe avía
aviémla aviémosla, tirémosla
avíen avían, arrojan, tiran
aviéume aviadme
avindré avendré
avíndre, avíndres – yo me aving, avéns, avé, avením, aveníu, avénen – avindría – avindré – avinguéra – allá se les avíngue ! avenirse
avinguda, avingudes (carrés, aigua) avenida, avenidas
avión, avións avión, aviones
avís, avisos aviso, avisos
avisá, avisán – aviso, avises, avise, avisém o avisám, aviséu o avisáu, avísen – avisára – avisaré – avisaría avisar
avisadó, avisadós, avisadora, avisadores avisador, avisadores, avisadora, avisadoras
avisáen, avisaben avisaban
avisál avisarlo
avisám avisarme
avísam ! avísame !
avisán (g) avisando
avisánlo avisándolo
avisaríe avisaría
avisat avisado
avisat, avisats, avisada, avisades avisado, avisados, avisada, avisadas
avisém avisamos
avisen avisan
avituallamén, proví de vitualles avituallamiento, proveer de vituallas
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
axila, axiles – sobaco, sobacos axila, axilas – sobaco, sobacos

dicsionari chapurriau castellá B