champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.
(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles). Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:
Hasta la última fecha citada, ocho de
marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la
deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha
habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones,
deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún
tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que
representaba en cierto modo el espíritu del país, y la
transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de
sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su
fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y
aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como
igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de
Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la
aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso
gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría
llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo
de prescindirse enteramente de los individuos que componían los
diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo
general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un
determinado número de personas que, representando a la Diputación y
a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos
diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha
a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la
última sesión y deliberación con que da fin el registro que
concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además,
de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la
preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen,
según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar
con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo
municipal. Otras variaciones pueden haberse observado en el
decurso de estos importantes
hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber,
la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del
año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde
esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las
deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la
reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes
de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número
regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del
mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir,
que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil
cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones,
frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los
demás casos y quizá se deban en gran parte al copista. Inducen
estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo
de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de
estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y
regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente,
los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil
cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se
experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega
de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan
de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de
Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes,
quedó vencido y derrotado, mientras que hubieron de pasar al
cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían
los principios proclamados por la Diputación; o por otra
parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación
de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada
anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con
ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc.
Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a
una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco
interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único
registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer
documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última
carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la
última página de aquel empezada una carta que no concluyó, de
manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al
registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al
tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único
salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector,
cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de
cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad
de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez
las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros
anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que
cuando menos revela un nuevo plan o sistema. Este interesante
volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores,
con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II,
y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos)
entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma
época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo
sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda
imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a
los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que
desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por
consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los
tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que
corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de
cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno,
daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido
es como sigue.
Al molt alt e excellent senyor lo Rey de
Portugal et cetera. Illustrissimo e Serenissimo Senyor.
Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa
a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella
explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e
amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de
aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de
loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de
Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les
diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit
Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona
voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de
esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio
de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi
concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit
Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints
al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la
amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat
e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia
a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e
molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos
haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell
per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don
Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit
Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria
ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per
enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les
coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades
encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don
Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del
Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma
de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab
compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre
Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que
continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo
dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual
altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la
successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta
pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament
de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e
apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio
fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats
e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don
Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa
capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada
tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre
lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e
singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles
encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta
fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit
don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren
en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant
lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per
destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo
Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi
son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs
la virtuosissima princesa filla sua e dona o enpenyora al dit
Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya
qui son membres units e indissolublament agregats al dit
Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo
introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no
cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals
tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal
confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando
fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita
Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en
aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a
qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella
e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits
de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs
senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens
asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e
gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals
causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la
present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on
apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant
tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres
molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab
provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits
homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta
encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals
carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no
optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni
Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de
gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en
fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e
notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de
Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona
per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de
remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa
de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e
per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita
çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos
feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e
tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la
sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir
a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la
ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit
e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo
dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als
gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent
darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens
dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de
França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat
aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot
succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les
quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo
dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present
ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En
apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna
don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun
mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes
parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e
rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab
gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e
altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna
don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per
senyorlo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella
a la corona del
qual pertanyie. En axi que ni un sol momentsensRey
e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo
Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar
lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese
caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest
Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a
acostumat car huncha (nuncha, nunca;
may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz
domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran
senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e
scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra
nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que
odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres
utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la
cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam
obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints
tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e
encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don
Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio
ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres
fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta
prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat
lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra
excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper
longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre
del any MCCCCLXIII. - De vostra excellencia devots
servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del
General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Domini
Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.
En nom de Deu sie e de la gloriosa
Verge Nostra dona Santa
Maria e del benaventurat
cavaller mossen Sant Jordi
e de madona Santa Eulalia
cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs
senyors deputats del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al
honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas
(galees, galeres; galeras)
patronejades per lo honorable En
Rafel Julia de lur
ordinacio va vers lo regna
de Portugal per les coses
devall scrites. Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa
diligencia les dites dues gualeas
se transfiren en lo dit
regne com abans poran
squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver
pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en
part alguna fins a tant sie al loch (loçh)
hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e
demostrant en totes coses esser gualeas
de cossaris
e provehints nos puixe haver lengua
dell ne dels negocis per que es trames. E com lo dit sera en lo
regna de Portugal fara
exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret
lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo
Illustrissimo don Pedro de Araguo
al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab
letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e
suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple
lo dit mossen Ramis. Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla
hon sera lo dit Illustrissimo
Don Pedro Daraguon ab
aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra dira a
la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo
Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la
letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo
e virtuos senyor Don Pedro de Araguo
en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria
li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen
Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra
senyoria que temps ha lo
dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor.
(Juan II está bien vivo,
y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico) E
per quant los cathalans uncha
han haguda intencio ne voluntat sens
rey e senyor viure com
sempre han acustumat e
molts princeps
e senyors
hajen acostament a la successio
entre los quals es vostra
Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per
saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en
voluntat e delliberacio de
haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor
si acceptaria la senyoria
e si seria en disposicio decontinent anar enCathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho
apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de
fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch
Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de
la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua
Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots
retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X
passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor
ans que del tot sie ab ell fara reverencia
ginoll ficatno
pero a terra e apres
acostar se ha mes aginollat
a terrabesarli
ha la ma com ere
acustumat
als predecessors
e gloriososReys
de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e
molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo
vostre Principat de Cathalunyase rechomanen en gracia e
merce de vostra alta
Senyoria han me liurada aquesta letra. - E besada
primer metra li en la ma
aquella intitulada Al molt
alt e molt excellent senyor lo senyor En
Pere per la gracia
de Deu Rey Daraguo
et cetera comte de
Barchinona et cetera.
E legida la dita letra lo dit mossen Francesch
Ramis demanara alli (al)
dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses
que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la
voluntat del dit Senyor
Rey lo dit mossen
Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la
sua excellencia que com los
cathalanslo
demanen el amen per senyor
e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal
persona la qual
divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com
aquella qui vertaderament devalle de la massa
dels Reys Daraguo
e a la qual pertany la Senyoria
li placie decontinent se reculle en les dites gualeas
per venir en lo dit seu
Principat e dominar
aquell e pendre e haver la universal senyoria
qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes
requerint ne virilment la Sua
Magestat. Certificant lo
dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats
e consell e altres
cathalans
es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins
als petits infants que es cosa incredible.
E per ço placie a la sua clemencie
se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal
persona e visitacio de
sos fidelissimos vassalls
e institucio e ordinacio de la sua reyal
casa quant per subvenir a
les necessitats occorrents al dit seu
Principat qui sta vexat a
causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit
Senyor Rey
aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del
Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant
tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua
altesa opportunament e si
master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes
prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e
inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen
Francesch Ramis de la proclamacio
del serenissimo Rey de Castella
dira e respondra que com la sua
Altesa sera
presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les
coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que
es. E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e
procurara per son poder lo
dit Senyor Rey vingue
acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la
custodia de sa reyal
persona vage tant com per
los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver
vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees
precipitant la venguda com mes pora. E jure lo dit ambaxador a
Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o
indirecta publicament ho
amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o
altres utilitats gracies del dit Senyor
Rey a obs de ell dit
ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses
sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del
any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar
dega de Leyda. Domini deputati et cetera.
1464: 7 DE FEBRERO.
Deliberación.
Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes
en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens
referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que
ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit
Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees
portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les
coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot
sens referir. E per que lo artiachaÇariera ere hu de
aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de
Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan
Comes canonge.
Aprobación posterior de la ciudad.
A
VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell
de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita
delliberacio.
8 DE FEBRERO.
I.
Deman jo Raphel
Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de
Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere
Julia stant lavors consellers En Barthomeu Costa
e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la
Diputacio) me prometerenhem donaren paraula degues
ab les mies dues gualeres e berganti anar
en Portugal per portar la Magestat del Senyor Reyab
les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador
al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per
la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de
Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci
Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat
açoperquen stigues ab lanimo per reposat. E
parti de la plage (playa; platja) de Barchinona
a XXX del mes de octubre e son arribats anBarchinonaab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que
son dos mesos XXIII jornsçensa que apres les
dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a
tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres
de la dita venguda anada de ordinacio del dit Principat per lavar
e aportarlabat de Montserrat. E muntenlos
dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi
com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.
II.
Item
demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa
Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses
seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present
muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre
per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV
lliures.
III.
Item mes que per la dita causa de la
dita prompte anada lexien terre en Santa Maria del
Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per
galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV
lliures.
IIII.
Item una anchora. Item un
tonelldoli. Item IIIIetonells
de vi. Item IIII botes de vinagre. Item IIII dozenes
de lances de peres. Item dos caps plans. Item
dues gumenes. Item XX quintars de seu. (segó,
sego, pera fer pa de segó) Valen les dites coses …. CCL
lliures.
V.
Item demana lo dit Raphel Julia al dit
Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel
Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa
de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde
lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e
smena que condigna al servey fet losaparegua.
VI.
Item demana que ha perdut en lo dit viatge hunberguantiab XVII homens qui nagarenlo
que conexeran. VII.
Item demana lo dit Raphel Julia li
fonch promes degues nosdar XXX companyons mes
avant daquella que ordinariament aportavalo sou dels
quals me fonch ja paguat per dos mesos ab lamacio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho
de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.
VIII.
Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X
diners lo jorn son …. XXX lliures. (página 18 del
pdf ilegible, 12 del libro en papel)
per los dits dos
mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat
ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat
havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E
aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que foren
dades al dit Julia per confits sera gingebre vert
polvora de duch e altres menuderies que sen porta per
servey del dit Senyor Rey. En les coses contengudes
al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no
procehien de justicia segons a tots fou vist. Quant al fet de la
anchoratonelldoli IIII tonells de vi
IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos
caps plans dues gumenes e XX quintars de seu
dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo
dit Jutglarsie tornat e llavors aquell oyt sera
pensat que es fahedor. Al V capitol dixeren que lur
potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy
podien provehir. Al VI capitol dixeren que no fou
concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere
armat de la gent de les galees per les quals se paguelo sou e per ço no li taxaren res per lo
dit berganti. Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien
pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents
suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens
de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per
los quals ja foren paguats com les dites galees
foren expedites.
Aprobación posterior de la ciudad. A
X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e
consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses
delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey
consentiren.
19
DE MARZO.
Deliberaciones.
Per tots los demunt dits
concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades
al Serenissimo Senyor Rey En Perehuy benaventuradament
regnant dues de les galees que lo General ha e te a la
Taraçana a tres anys del die present a anant
comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder
del dit General. E que sie prestada sens calamentne
fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides
passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que
los deputats no puixen comprar res qui fallegue
a la dita ferrera e o als buchsexarcia e altres
forniments de les dites galees. Item que la Magestat del
Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o
liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats
foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents
Menant de BeamuntJohan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat
en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable
ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço
assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit
Senyor Rey. Item que los deputats presents e sdevenidors
hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol
prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret
novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora
en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes
altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per
utilitat del dit dret e per squivar fraus. Item que mossen Bernat
Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen
locarrechdat en los dies passats al
honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau
Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten
si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present
consell. Item que los prop dits tres ogenlo
honorable mossen Jacme Segurcanonge de Tortosa del que
demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichsquil prengueren anant enLeyda trames per los
deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans
despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per
la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e
remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present
consell. Item que les prop dites tres persones vegen una
suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbocaveller
e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les
apunten e lur apuntament refiren al present consell.
Aprobación
posterior de la ciudad.
A XXIII de març del dit any Mil
CCCC sexanta quatrelos honorables consellers e consell de
XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions
exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal
sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels
senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit
consell. E elegi sobre los caps en los quals ha
remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros
mercader Nicholau JuliaartistePere PratsspecierBernat Beatriucotoner.
Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).
El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.
La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».
Carta del rey a los «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB
Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime II. Su linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.
El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.
Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular
Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo que encomendó a Jaume Huguetpara ornar la capilla real yque dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.
Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.
Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable
También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.
Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.
Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)
Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius
El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.
No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.
Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius
Fray Alberto convéns a una dona de que lo arcángel Gabriel está enamorat de ella y, com si fore ell, moltes vegades se gite en ella, después, per temó als paréns de ella fugín de casa seua se refugie a casa de un home pobre, lo que, com a un home salvache, al día siguién a la plassa lo porte; aon, reconegut, los seus flares li fóten ma y lo fiquen a la presó.
pon Rialto de Venecia
La história contada per Fiameta habíe fet saltá les llágrimes a les seues compañeres moltes vegades, pero están ya completa, lo rey en inconmovible gesto va di:
- Poc preu me pareixeríe doná la meua vida per la mitat de la chaleraque en Guiscardo va gosá Ghismunda, y cap de vatres té que maravillás, que yo, vivín, a cada pas mil morts vech, y per totes elles no me es donada ni una part de esta chalera. Pero dixán está los meus assuntos de momén, vull que sobre casos dus, y en part als meus acsidéns semelláns, continúo parlán Pampínea, y si u fá com ha escomensat Fiameta, sense duda alguna rosada escomensaré a sentí caure damún de les meues flames.
Pampínea, sentín que aquella orden ere per an ella, va vore lo ánimo del rey mes per la emossió de les seues compañeres que les paraules del rey y per naixó, mes disposada a recreáles un poc que a tíndre que contentá al rey, se va ficá a contá una história que sense eixíssen de lo proposat, los faiguere riure, y va escomensá:
Acostumbre lo poble a di lo proverbio siguién: «Lo que es malvat y per bo tingut, pot fé lo mal y no es cregut», lo que done per a demostrá cuánta y quina es la hipocresía de los religiosos, los que en les robes llargues y amples y en les cares artifissialmén pálides y en les veus humildes y manses per a demaná a datres, y altaneríssims y áspres al empéndre als atres los seus mateixos vissis y en mostráls que ells per agarrá y los demés per a donáls an ells conseguíxen la salvassió, y ademés de aixó, no com homes que lo paraísso tinguen que guañás com natros sino casi com a siñós y posseedós de ell donán a cadaú que se mor, segóns la cantidat de dinés que los dixe, un puesto mes o menos exelén, en aixó primé a sí mateixos, si aixina u creuen, y después a qui a a les seues paraules donen fe se esforsen en engañá. Sobre los que, si cuan los convé me fore permitit demostrá, pronte los aclararía a mols simples lo que en les seues capes amplíssimes tenen amagat. Pero vullgue Déu que en totes les seues mentires a tots los passare lo que a un flare menor, de aquells que per mes grans santóns eren tinguts a Venecia; sobre lo que tos parlaré per a potsé aliviá una mica en risa y en plaé los vostres ánimos plens de compassió per la mort de Ghismunda.
Va ñabé, pos, valeroses siñores, a Imola, un home de malvada y corrupta vida de nom Berto de la Massa. Les seues vituperables acsións eren mol conegudes per los imolenses, y a tan lo van portá que ni les mentires ni les verdats se les creíen los de Imola. Per lo que, acatánsen de que allí ya les seues artimañes no li servíen, se va mudá a Venecia, resseptácul de tota la inmundíssia, y allí va aná cavilán en trobá la manera per a mal obrá com u habíe fet a un atra part. Y com si li rossegare la consiénsia per les malvades acsións cometudes per nell en lo tems passat, mostránse embargat per suma humildat y convertit en milló católico que cap atro home, va sé y se va fé flare menor y se va fé cridá fray Alberto de Imola; y en tal hábit va escomensá a fé en apariénsia una vida sacrificada y a alabá mol la peniténsia y la abstinénsia, y may minjáe carn ni bebíe vi cuan no ñabíe lo que li agradabe.
Y sense donássen cuenta casi dingú, de lladre, de rufián, de fals, de homissida, súbitamen se va convertí en un gran predicadó sense habé per naixó abandonat los vissis cuan de amagatóns puguere ficáls en obra. Y ademés de aixó, fénse móssen, sempre al altá, cuan selebrabe, si mols lo veíen, plorabe per la passió del Siñó com a qui poc li costaben les llágrimes cuan volíe. Y en poc tems, entre les seues predicassións y les seues llágrimes, va sabé de tal manera engatussá als venessiáns que casi de tot testamén que allí se fée ere fideicomissari y depositari, y guardadó de los dinés de mols, confessó y consellé casi de la mayoría de los homes y de les dones; y obrán aixina, de llop se habíe convertit en pastó, y ere la seua fama de santidat an aquelles parts mol mes gran que may habíe sigut la de San Francisco de Asís. Ara, va passá que una dona jove, badoca y sompa que se díe doña Lisetta de en cá Quirini casada en un ric mercadé que habíe anat en les seues galeres a Flandes, va aná en atres dones a confessás en este san flare; y están als seus peus, com venessiana que ere, que són tots unos vanidosos, habén dit una part de los seus assuntos, va sé preguntada per fray Alberto si teníe algún amán. Y en mal gesto li va contestá:
- Ay, siñó flare, ¿no teníu ulls a la cara? ¿Tos paréixen los meus encáns fets com los de eixes atres? Massa amáns tindría, si vullguera; pero no són los meus encáns per a dixá que los vullgue consevol. ¿A cuántes veéu que los seus encáns siguen com los meus, yo que siría hermosa hasta al paraísso? Y ademés de aixó va di tantes coses de esta hermosura seua que fastidiabe sentíla. Fray Alberto va vore que aquélla putíe a tonta, y pareixénli terra per al seu aladre, de ella enseguida y en desmesura se va enamorá; pero guardán les alabanses per a un momén mes cómodo, per a mostrás san aquella vegada, va escomensá a empéndrela y a díli que alló ere vanagloria, y atres de les seues históries; per lo que la dona li va di que ere un animal y que no sabíe que ñabíe hermosures mes grans que atres, per lo que fray Alberto, no volén enfadála massa, acabada la confessió, la va dixá anássen en les demés. Y unos díes después, agarrán un fiel compañ, sen va aná a casa de doña Lisetta y, retiránse apart a una sala en ella y sense pugué sé vist per atres, se li va aginollá dabán y va di: - Siñora, tos rogo per Déu que me perdonéu de lo que lo domenge, parlánme vos de la vostra hermosura, tos vach di, per lo que tan fieramen vach sé castigat la nit siguién que no hay pogut eixecám del llit hasta avui.
Va di entonses doña Trulla:
-¿Y quí tos va castigá de esta manera?
Va di fray Alberto:
- Tos u diré: están en orassió durán la nit, com solgo está sempre, vach vore de repén a la meua selda una gran llumenária, y abáns de que puguera girám per a vore lo que ere, me vach vore damún un jove hermossíssim en una gayata grossa a la ma, que, agarránme per la capa y fénme eixecá, tan me va blandí que me va dixá cruixit. Li vach preguntá después per qué me habíe fet alló, y va contestá: «Perque avui te has atrevit a repéndre los selestials encáns de doña Lisetta, a la que vull, Déu apart, sobre totes les coses». Y yo entonses li vach preguntá: «¿Quí sou vos?». A lo que va contestá ell que ere lo arcángel Gabriel. «Oh, siñó meu, tos rogo que me perdonéu», vach di yo. Y ell va di entonses: «Te perdono en la condissió de que anirás a vórela en cuan pugues, y demánali perdó; y si no te perdone, yo tornaré aquí y te fotré tantes gayatades que u sentirás mentres visques». Lo que me va di después no me atrevixco a dítosu si no me perdonáu primé.
Doña Carbassa de ven, que ere un sí es no es dols de sal, se esponjabe sentín estes paraules y totes se les creíe com a mol verdaderes, y después de un rato va di: - Be tos día yo, fray Alberto, que los meus encáns eren selestials; pero aixina Déu me ajudo, que ting llástima de vos, y ara, per a que no tos faiguen mes mal, tos perdono, si me diéu lo que lo ángel tos va di después.
Fray Alberto va di:
- Siñora, ya que me hau perdonat, tos u diré de bon grado, pero una cosa tos recordo, que lo que yo tos diga tos guardaréu de contáu a dingú del món, si no voléu fé malbé los vostres assuntos, que sou la mes afortunada dona que ña avui en tot lo món. Este ángel Gabriel me va di que tos diguera que li agradéu tan que moltes vegades hauríe vingut a está per la nit en vos si no haguere sigut per no assustatos. Ara, tos envíe di per mí que vol víndre una nit a vóretos y quedás en vos un bon rato; y perque com es un ángel y vinín en forma de ángel no lo podríeu tocá, diu que per a disfrute vostre vol víndre en figura de home, y per naixó diu que li diguéu cuán voléu que vingue y en quina fomra, y que u fará; per lo que vos, mes que cap dona viva, tos podréu tíndre per felís.
Doña Bachillera va di entonses que mol li agradabe que lo ángel Gabriel la amare, perque ella lo volíe be, y may passaríe que una vela de un matapán no li ensenguere dabán de aon lo veiguere pintat; y que cuan vullguere víndre an ella ere benvingut, que la trobaríe sola a la seua alcoba; pero en lo pacte de que no la dixaríe per la Virgen María, que li habíen dit que la volíe mol, y tamé lay pareixíe aixina perque a consevol puesto que lo vee estabe aginollat dabán de ella; y ademés de aixó, que ere cosa seua víndre en la forma que vullguere, sempre que no la assustare. Entonces va di fray Alberto:
- Siñora, parleu sabiamen, y yo arreglaré be en ell lo que me diéu. Pero podéu fem un gran favor, y no tos costará res y lo favor es éste: que vullgáu que víngue en este cos meu. Y escoltéu per qué me faréu un favor: me traurá l´alma del cos y la ficará al paraísso mentres ell estigue en vos.
Va di entonses doña Estirada:
- Be me pareix; vull que per les gayatades que tos va fótre per la meua culpa, que tingáu este consol. Entonces va di fray Alberto:
- Aixina, faréu que esta nit trobo ell la porta de casa vostra uberta, de manera que pugue entrá, perque venín en cos humano com vindrá, no podrá entrá mes que per la porta. La dona va contestá que u faríe. Fray Alberto sen va aná y ella se va quedá en tan gran alegría que no li entrabe la camisa al cos, mil añs pareixénli hasta que lo arcángel Gabriel vinguere a vórela. Fray Alberto, pensán que caballé y no ángel teníe que sé per la nit, en confits y atres bones coses va escomensá a agarrá forses, per a que no puguere sé aviát fássilmen del caball; y conseguit lo permís, en un compañ, al fes de nit, sen va aná cap a casa de una amiga seua de aon un atra vegada habíe arrancat cuan anabe corrén les yegües, y de allí, cuan li va pareixe be, disfrassat, sen va aná a casa de la dona y, entrán allí, en los perifollos que habíe portat, en ángel se va transfigurá, y puján a dal, va entrá a la cámara de la dona. Ella, cuan va vore aquella cosa tan blanca, se li va aginollá dabán, y lo ángel la va beneí y la va fé ficás dreta, y li va fé siñal de que sen aniguere al llit; lo que ella, dessichosa de féli cas, va fé rápidamen, y lo ángel después se va gitá en la seu devota. Ere fray Alberto majo de cos y fort, y mol ben plantat; per lo que trobánse en doña Lisetta, que ere fresca y cachonda, moltes vegades aquella nit va volá sense ales, de lo que ella mol contenta se va quedá; y ademés de alló, moltes coses li va di de la glória selestial. Después, arrimánse lo día, organisán la retirada, en los seus arnesos fora sen va eixí y va torná aon estabe lo compañ, al que, per a que no tinguere temó dormín sol, la bona dona de la casa li habíe fet amigable compañía. La dona, en cuan va amorsá, prenén als seus acompañáns, sen va aná a fray Alberto y li va doná notíssies del ángel Gabriel y de lo que li habíe contat de la glória y la vida eterna, y cóm ere ell, afegín ademés an aixó, maravilloses fábules.
A la que fray Alberto va di:
- Siñora, yo no sé cóm tos va aná en ell; lo que sé be es que esta nit, venín ell a mí y habénli yo donat la vostra embajada, me se va emportá de repén l´alma entre tantes flos y tantes roses que may se han vist tantes aquí, y vach está a un de los puestos mes agradables aon may hay estat hasta este matí a maitines: lo que va pasá del meu cos, no u sé. -¿No tos u dic yo? - va di la Siñora -. Lo vostre cos va está tota la nit als meus brassos en lo ángel Gabriel, y si no me creéu miréutos daball de la mamella esquerra, aon li vach chupá al ángel, allí tindréu la siñal uns cuans díes.
Va di entonses fray Alberto:
- Avui faré algo que no hay fet en mol tems, me despullaré per a vore si me diéu la verdat.
Y después de mol charrá, la dona sen va entorná a casa, aon en figura de ángel fray Alberto va torná después moltes vegades sense trobá cap obstácul. Pero va passá un día que, están doña Lisetta en una comare seua y juntes parlán sobre la hermosura, per a ficá la seua dabán de cap atra, com qui poca sal teníe a la carbassa, va di:
- Si sapiguéreu a quí li agrade la meua hermosura, en verdat que no parlaríeu de les demés. La comare, dessichosa de sentíla, com be la coneixíe, va di: - Siñora, podréu di verdat; pero no sabén quí es ell, no pot una desdís tan ligeramen.
Entonces la dona, que poc magín teníe, va di:
- Comare, no pot dís, pero en qui me enteng es en lo ángel Gabriel, que mes que an ell mateix me vol com a la dona mes hermosa, per lo que ell me diu, que ñague al món o a la marisma.
A la comare li van entrá ganes de enríuressen, pero se va aguantá per a féla parlá mes, y va di: - A fe, Siñora, que si lo ángel Gabriel se entén en vos y tos diu aixó té que sé aixina, pero no creía yo que los ángels féen estes coses.
Va di la dona:
- Comare, estéu equivocada, per les llagues de Déu: u fa milló que lo meu home, y me diu que tamé se fa allá dal; pero perque li pareixco mes hermosa que cap de les que ñan al sel se ha enamorat de mí y ve a está en mí moltes vegades; ¿Está cla? La comare, en cuan sen va aná doña Lisetta, se li van fé mil añs hasta que va está a un puesto aon pugué contá estes coses; y reunínse en una gran compañía de dones, ordenadamen los contá la história. Estes dones los u van di als seus homes y a datres dones, y éstes a datres, y aixina en menos de dos díes tota Venecia anabe plena de aixó. Pero entre aquells als que los va arribá, estaben los cuñats de ella, que, sense di res, se van proposá trobá aquell arcángel y vore si sabíe volá: y moltes nits van está apostats esperánlo.
Va passá que de este anunsi alguna notissiota va arribá a oíts de fray Alberto, que, per a empéndre a la dona anán una nit, apenes se habíe despullat cuan los cuñats de ella, que lo habíen vist víndre, ya estáen a la porta de la alcoba per a obríla. Sentínu fray Alberto, y entenén lo que ere, eixecánse y no veén datre refugi, va obrí una finestra que donabe al gran canal y desde allí se va aviá al aigua. La fondária ere gran y ell sabíe nadá aixina que cap mal se va fé; y nadán hasta l’atra vora del canal, a una casa que ñabíe uberta se va embutí a escape, rogán a un bon home que ñabíe a dins que per amor de Déu li salvare la vida, contán fábules de per qué estabe allí an aquella hora y despullat. Lo bon home, compadeixcut, com teníe que eixí a fé los seus assuntos, lo va ficá al seu llit y li va di que se estiguere allí hasta que tornare; y tancánlo a dins, sen va aná a les seues coses. Los cuñats de la dona, entrán a la alcoba, se van trobá que lo ángel Gabriel, habén dixat allí les alas, habíe volat, y van renegá mol a la dona, y per fin desconsoladíssima la van dixá en pas y sen van entorná a casa seua en los arnesos del arcángel. Mentrestán, clareján lo día, están lo bon home a Rialto, va sentí contá cóm lo ángel Gabriel habíe anat per la nit a gitás en doña Lisetta, y, trobat per los cuñats, se habíe aviát al canal per temó y no se sabíe qué habíe sigut de ell; per lo que rápidamen va pensá que aquell que teníe a casa teníe que sé ell; y tornán allí y reconeixénlo, después de moltes históries, va arribá en ell al acuerdo de que si no volíe que lo entregare als cuñats, li donare sincuanta ducados; y aixina u va fé. Y después de aixó, dessichán fray Alberto eixí de allí, li va di lo bon home: - No vech datra manera de que ixque sense sé reconegut. Avui fem natros una festa a la que un porte un disfrás de oso y un atre va a guisa de home salvache y aixina un disfrassat de una cosa y un atre de un atra, y a la plassa de San Marcos se fa una cassería, y acabada se acabe la festa; y después cadaú sen va en qui ha portat aon mes li agrado; si voléu, antes de que pugue descubrís que estéu aquí, yo tos portaré disfrassat de alguna de estes maneres, y tos podré portá aon vullgáu; de un atre modo, no vech cóm podréu ixí sense sé reconegut; y los cuñats de la Siñora, pensán que an algún puesto de aquí dins estéu, han ficat per tot arreu guardies per a enchampátos.
Encara que mal li pareguere a fray Alberto aná de tal guisa, u va tíndre que fé per la temó que teníe als paréns de la dona, y li va di an aquell aón teníe que portál. Este, habénlo embadurnat tot en mel y recubert de plomes minudetes, en una cadena al coll y una máscara a la cara, y una gran gayata a una ma y a l’atra dos grans gossos que habíe portat del matadero, va maná a un a Rialto a que pregonare que si algú volíe vore al ángel Gabriel pujare a la plassa de San Marcos. Y va sé lealtat venessiana ésta.
Y fet aixó, después de un rato, lo va traure fora y lo va ficá dabán de ell, y caminán detrás aguantánlo per la cadena, no sense gran abalot de mols, que díen tots: «¿Qué es aixó? ¿Qué es aixó?», lo va portá hasta la plassa aon, entre los que habíen vingut detrás y tamé los que, al sentí lo pregó, se habíen arrimat desde Rialto, ñabíe una caterva de gen. Este, arribat allí, a un puesto destacat y alt, va lligá al seu home salvache a una columna, fen vore que esperabe la cassa, al que les mosques y los tabáns, perque estabe enviscat de mel, lo molestaben mol.
Pero después de vore la plassa a cormull de gen, fen com que volíe deslligá al seu salvache, li va traure la máscara a fray Alberto, dién:
- Siñós, com lo jabalí no ve a la cassera, y no pot fes, per a que no haigáu vingut en vano vull que veigáu al arcángel Gabriel, que del sel baixe a la terra per les nits per a consolá a les dones venessianes.
Al tráureli la máscara fray Alberto va sé reconegut per tots enseguida y contra nell se van eixecá los crits de tots, diénli tots los insultos que sabíen y la infamia mes gran que may se va di a cap bribón, y, ademés de aixó, aventánli a la cara los uns una gorrinada y los atres un atra, aixina lo van tíndre durán mol tems, hasta que va arribá la notíssia als seus flares, y sis de ells se van ficá en camí y van arribá allí, y, tiránli una capa damún y desencadenánlo, no sense grandíssim abalot detrás hasta casa lo van portá, aon lo van empresoná, y después de viure a la miséria se creu que va morí. Aixina éste, tingut per bo y obrán mal, sense sé cregut, se va atreví a fé de arcángel Gabriel; y de ell convertit en home salvache, en lo tems, com u habíe mereixcut, sense profit va plorá los pecats cometuts. Vullgue Déu que a tots los demés los passo lo mateix.
abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá
aventar, aviar, tirar
abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa
abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot
zángano
abogot , zángano
abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche
abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe - https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040 Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás.
sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet.
agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr.Ar.Aniquilar, acabarconalgo, especialmenteconlosanimalesofrutosdelatierra.
acre, acres, medida de terreno
acre, acres
acreditá
acreditar
acreditat
acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià)
acreditativo, acreditativos
acreditátos
acreditaros
acsedí
acceder
acsedíx
accede
acsés, acsésos, accesos
acceso, accesos
acsidén, acsidéns
accidente, accidentes
acsidental
accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes
acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres.
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades
acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta
acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu
acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren)
adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm)
se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá
mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada)
aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada)
aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe
aguantaba
aguantáen
aguantaban
aguantán (g)
aguantando
aguantánla , aguantánlo
aguantándola, aguantándolo
aguantánli
aguantándole
aguantánme
aguantándome
aguantánse
aguantándose
aguantaríe
aguantaría
aguantaríen
aguantarían
aguantat, aguantát
aguantado
aguante – capassidat de aguantá
aguanta – capacidad de aguantar
aguantém
aguantamos
aguanten
aguantan
aguánton, aguanton
aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual)
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte.
ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém
ajustaremos
ajustat, ajustada
ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde
al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre)
ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe
alababa
alabáen, alababen
alababan
alabál – alábal !
alabarlo – alábalo !
alabálay
alabárselo
alabám
alabarme
alabán (g)
alabando
alabánlo
alabándolo
alabansa, alabanses
alabanza, alabanzas
alabánte
alabándote
alabat
alabado
alabats
alabados
aladre, aladres per a llaurá
arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén
alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat
alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines)
albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero
albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes
albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari
albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).
albañal, tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques
Alga, algues – Algás o Algars , riu algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars
algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella – Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy.
alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues
águila, águilas
aligerán (g)
aligerando
alimaña , alimañes
alimaña , alimañas
alimén, aliméns
alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g)
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia
almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc.
hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada)
allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles)
persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen
alejan
ama, ames
ama, amas
amabe
amaba
amaben
amaban
amábeu, volíeu, estimábeu
amábais
amabilidat
amabilidad
amabilíssima
amabilísima
amabilíssimes
amabilísimas
amable
amable
amablemen
amablemente
amades
amadas
amadó
amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen
amansar
amansabe, amansáe
amansaba
amánse, amanse – de amá
amansa – amándose
amansém
amansamos
amánsen
amansan
amánses
amansas
amanséu
amansáis
amansí – amansá
amansar
amargá
amargar
amargamen
amargamente
amargaréu
amargareis
amargat, amargats
amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims
amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes
amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures
amargura, amarguras
amartellá (un arma)
martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta)
Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada
amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles)
amontonaban
amor, amors
amor, amores
amorós
amoroso
amorosa
amorosa
amorosamen
amorosamente
amoroses
amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada)
ir
aná als atres
morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros !
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave
hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat
aparejada, aparejado
aparells
aparejos
aparén , aparenta
aparente
aparen, apáren
paran
aparenmén, aparenmen
aparentemente
aparenten
aparentan
aparesque, apareixque
aparezca
apariénsia, apariénsies
apariencia, apariencias
aparissió, aparissións
aparición, apariciones
apart, a part
aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora
apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué)
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada
aproximar, aproximarse
aproximadamen
aproximadamente
aproximánse
aproximándose
aproximánsels, apropánsels
aproximándoseles
aproximassió
aproximación
aproximáu
aproximáis
aproxime
aproxima
apte, apto
apto
aptes
aptos
aptitut
aptitud
apuche, puge (lo)
lo sube
apún - a pun de
Apunte – a punto de
apúns
apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada !
buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre
arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen
cortar la leña – romper algo
asclada, asclades
cortada, rota
asclat, asclats
cortado, roto
ascles
rompes
áscles , riscles, riscla, áscla
astilla, astillas
asco
asco
assossegá
sosegar
aspa, aspes
aspa, aspas
aspavéns
aspavientos
aspecte, aspectes
aspecto, aspectos
asperesa
aspereza
aspirá
aspirar
aspirabe
aspiraba
aspiradó
aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós.
aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ?
asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada
asegurada
assegurám
asegurarme
asseguránla
asegurándola
asseguránli
asegurándole
assegurántos
asegurándoos
assegurarém
aseguraremos
assegurat
asegurado
assegure
asegura
asseguren
aseguran
asseguréu
aseguráis
asseguro
aseguro
asselerá
acelerar
asselerada, asselerat
acelerada, acelerado
asselero
acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g)
parecerse, parecer
assemellats
parecidos
assemelle (se)
se parece
assemellen (se)
se parecen
assemelles (te)
te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos
Atribuir - asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir, cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít
atribuido
atribuíxen
atribuyen
atronán
ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro)
sonido como un trueno
atropelládamen
atropelladamente
atropellaríe
atropellaría
atropellat, atropellada
atropellado, atropellada
atuendo, atuendos
atuendo, atuendos
atún, bonito
atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g)