![yo parlo lo chapurriau, lo escric, y traduíxco](http://3.bp.blogspot.com/-F9lw6N4Z92Q/WL8P1QJIx2I/AAAAAAAAHlA/-yuxLtyIqG4yYBIbrXCe4CYoq6m-hiurACK4B/s1600/FB_IMG_1488915781004.jpg)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 12 de marzo de 2024
Lexique roman; Folrar - Fonge
sábado, 14 de marzo de 2020
INVÉNTATE UN ORIGEN
![INVÉNTATE UN ORIGEN. Marca hispánica INVÉNTATE UN ORIGEN. Marca hispánica](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJVVv54x6gPjBcyiDdAY0waxfJpGr0TpLKmKsy66MHf2xCSk3_uQh-FNMvuJ4jF_NCHl90muLRoYWyWCj1oTN5AolcqM3avty2D-ZM3iJ2HhIM3hp9LYzghrzPMszdqzadPWoMiWZDjlc/s400/1280px-Condados_de_la_Marca.jpg)
Este año Europa vivirá dos de los procesos soberanistas más importantes de los últimos años. El 18 de septiembre se celebrará el referéndum sobre la independencia de Escocia y, si todo sale según los planes de Artur Mas, Cataluña celebrará una consulta similar el 9 de noviembre. Ambas regiones europeas cuentan con un fuerte movimiento nacionalista, que insiste en que sus habitantes forman un pueblo sin Estado, con una identidad que se remonta por los siglos de los siglos.
En ese periodo concreto, de la mano del romanticismo, políticos, artistas, historiadores, clérigos y filósofos, construyeron las modernas naciones europeas, y lo hicieron siguiendo un modelo similar, imitado por una nación detrás de otra. La construcción de la identidad nacional se convirtió pronto, tal como explica el sociólogo Orvar Löfgren, en una especie de kit de do it yourself (“hazlo tú mismo”), “un sistema IKEA de construcción de las identidades nacionales, que permite montajes diferentes a partir de las mismas categorías elementales que pertenece actualmente al dominio público mundial”.
El éxito de los poemas osiánicos fue arrollador. Fueron el producto literario e ideológico que toda Europa estaba esperando, un poco cansada de rendir culto a la literatura y los mitos de griegos y romanos. Esto era “auténtica” poesía popular, que otorgaba identidad remota a unos pueblos que no carecían de tal cosa.
Muerte de Pedro Velarde y Santillán durante la defensa del Parque de artillería de Monteleón. 1884
Años después, la Guerra de la Independencia sería reinterpretada como un episodio más de la secular lucha de los “españoles” contra el invasor, sea este romano –aunque luego quede muy patriótico pensar que Viriato era español– o musulmán. El nacionalismo español, como todos los demás, se ha basado en el mito de una España eterna cuyos belicosos habitantes habrían defendido heroicamente su independencia siglo tras siglo.
Cuando empezaron a surgir las naciones, se consideró necesario dotarlas también de una lengua propia para distinguirse de los vecinos, y fue necesario un esfuerzo alfabetizador en un idioma que no siempre era mayoritario. Parece increíble, pero según Eric Hobsbawm, en 1789 el 50% de los franceses no hablaba nada de francés y, correctamente, sólo lo hacía un 12 o 13%. La situación española era parecida, se calcula que en 1860 en torno al 50% de los 16 millones de habitantes no eran castellanoparlantes. No existía la tan cacareada “lengua común”, la escolarización de la población en la lengua nacional fue una decisión política.
La famosa falda escocesa para hombre, el kilt, fue un invento de un empresario siderúrgico de Lancashire –en Inglaterra–, que en 1727 mandó transformar las roñosas mantas con las que vestía un clan de las Highlands que había contratado. Ocurre algo parecido con el traje de flamenca, que todas las sevillanas llevan con orgullo el día de la feria: se inventó muy a finales del siglo XIX y no se popularizó hasta 1929, año en que se celebró la Exposición Universal de Barcelona y la Iberoamericana de Sevilla.
El himno más antiguo del mundo tampoco es demasiado viejo. Se trata de La Marsellesa, que se escribió en 1792. Y las banderas se crearon todas al mismo tiempo que las naciones, como adaptación de los estándares militares y las enseñas marítimas de uno u otro reino o, directamente, a partir de planteamientos originales. Para su diseño, de hecho, los nacionalistas se fueron imitando unos a otros. La ikurriña vasca, por ejemplo, fue creada por Sabino Arana –alguien que creía que el pueblo vasco descendía de Tubal, nieto de Noé y había venido directamente desde el Paraíso hasta Euskadi– en 1894, a imagen y semejanza de la Union Jack británica. Luego, claro está, se inventó toda una simbología en torno a ella.
Artur Mas y su gobierno durante la ofrenda floral de la Diada, frente a la estatua de Rafael Casanova. (Reuters)
Entre los asistentes que entonan el himno Els segadors (compuesto en 1899), se da por supuesto que Casanova fue algo así como el iniciador de la lucha por la independencia de la nación, por la que resistió heroicamente en 1714 el asedio de la ciudad de Barcelona, frente a las tropas españolas que acabarían arrasando la ciudad y suprimiendo sus tradicionales derechos y centenarias libertades.
El reduccionismo castellanista de Lafuente era evidente, pero eran los nacionalistas españoles los que tenían el poder de imponer la enseñanza a toda la población cautiva en las aulas de España. Con la llegada de la democracia, se dio la vuelta a la tortilla, y las otras nacionalidades se esforzaron por hacer sus propios libros de texto.
"Uno no percibe el propio, sino sólo el ajeno".
http://historia-aragon.blogspot.com/search?q=nacio
clvii-arch-dip-diet-1460-diciembre
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis
/
Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: e sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.
Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dirigido a las universidades doña Violante.
viernes, 19 de enero de 2024
Lexique roman; Ces, Ses - Ceu
Ces, Ses, s. m., lat. census, cens, tribut.
Ni renda en sa honor ces ni tolieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ne rende en son fief cens ni tonlieu.
Per que eu tolrai vostre ses.
Garins d'Apchier: Comunal.
C'est pourquoi j'ôterai votre cens.
Mas mil sospirs li ren quec jorn per ces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum.
Mais je lui rends chaque jour mille soupirs pour tribut.
Per pagar ad amor lo ces.
Deudes de Prades: Amors.
Pour payer le tribut à l'amour.
CAT. Cens. ESP. PORT. IT. Censo. (chap. censo, sensal, sensals)
2. Sensa, s. f., revenu, cens, tribut.
E non cobeitan gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne convoitent grand revenu ni le bien de ce monde.
Com bos Reis culhir sa sensa.
Un troubadour anonyme: Vai Hugonet.
Comme bon Roi recueillir son tribut.
3. Sobreces, Sobces, s. m., sur-cens.
No posca donar a sobreces, ni a ces, ni ad acapte neguna honor que tengua de nos. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 98.
Ne puisse donner à sur-cens, ni à cens, ni à acapte aucun fief qu'il tienne de nous.
De donar ab sobces.
Tit. de 1279. Arch. du R., J., 321.
De donner avec sur-cens.
4. Censuari, s. m., lat. censuarius, censier.
Li feusatier, emphiteotas e censuaris.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.
Les feudataires, emphitéotes et censiers.
5. Cessal, adj., lat. censualis, censitaire, censable.
Laurador terras cessals menten.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Les laboureurs niant les terres censables.
Mas, ab tot so, m'a plus cessal
Que, quan li m dei, non avia.
Aimeri de Peguilain: Puois que.
Mais, avec tout cela, elle m'a plus pour censitaire qu'elle n'avait,
lorsque je me donnai à elle.
ESP. Censal (censual). (chap. sensal) PORT. Censual. IT. Censuale.
6. Cessalmen, adv., censalement, à cens.
No i remas hom ni femna no 'l dones annalmens,
Cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens.
P. de Corbiac: El nom de.
N'y demeurât homme ni femme qui ne lui donnât annuellement, chacun pour son chef, un denier d'or censalement.
Los quals moltos... donam per jasse cessalmen.
Tit. de 1241. DOAT, t. CXL, fol. 127.
Lesquels moutons... nous donnons pour toujours à cens.
ESP. Censualmente. (chap. sensalmen)
7. Acessar, v., acenser.
Autreiam et acessam a vos.
Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 11.
Octroyons et acensons à vous.
Del mas del Poig que lur acesset.
Tit. de 1113. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 65.
(chap. Del mas del Puch que ell los va assensá)
Du mas du Puy qu'il leur acensa.
Part. pas. Pessa de terra qu'eu e vos aviam comprada e acessada.
Tit. de 1279. Arch. du Roy., J., 321.
Pièce de terre que moi et vous avions achetée et acensée.
ANC. ESP. Acensar. IT. Accensare. (chap. assensá: assenso, assenses, assense, assensem o assensam, assenséu o assensáu, assensen.
Doná a censo, sensal.)
8. Acessamen, Assensament, s. m., acensement.
Lo deime de tot l' acessament del blat.
Tit. de 1247. DOAT, t. CXXIV, fol. 313.
La dîme de tout l' acensement du blé.
En lo instrument de l' assensament. Charte de Gréalou, p. 96.
Dans l'acte d'acensement.
9. Assensa, s. f., acensement.
Dat per assensa... Fos feita ascensa per los hers.
Tit. de 1289. DOAT, t. CXLII.
Donné par acensement... Fut fait acensement par les héritiers.
10. Censura, s. f., lat. censura, censure.
Per la censura ecclesiastica.
Tit. de 1378. DOAT, t. CXXV, fol. 65.
Par la censure ecclésiastique.
CAT. ESP. (chap) Censura.
11. Recensar, v., recenser.
Las attestations presas,... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises,... ils ne peuvent être recensés, ni entendus de nouveau.
Cesar, s. m., césar, dignité impériale.
Sotz lo poder d'aquest cesar... Elegi II cesars, e Maximia fo l'us.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 28 et 32.
Sous le pouvoir de ce césar... Il choisit deux césars, et Maximien fut l'un.
CAT. ESP. (césar) PORT. Cesar, IT. Cesare. (chap. Céssar; lo nom César lo escribim en una s, pero com se pronunsie en ss se hauríe de escriure en 2 esses.)
Cesca, s. f., glaïeul.
Cesca es herba dura et aguda, ab asta triangular.
Eluc. de las propr., fol. 203.
Glaïeul est une herbe dure et aiguë, avec une pointe triangulaire.
(ESP. Gladiolo)
Cessar, Sessar, v., lat. cessare, cesser.
Que de amassar aur no se volon cessar.
(chap. Que de amassá or no volen pará. Cessá no se diu en chapurriau.)
La nobla Leyczon.
Qu'ils ne veulent cesser d'amasser or.
Va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena. (enginys : ingenios)
Va prier Charles qu'il fit cesser les machines de guerre.
CAT. Cessar. ESP. Cesar. PORT. Cessar. IT. Cessare.
2. Cessable, adj., cessable, finissable.
De no cessable dileit. Trad. de Bède, fol. 40.
De bonheur non finissable.
3. Cessament, s. m., interruption, cesse, abandon.
Ab interpollacio o cessament. Eluc. de las propr., fol. 84.
Avec interpolation ou interruption.
Per nul cessamen que fassa de sos bes.
Statuts de Montpellier de 1212.
Par aucun abandon qu'il fasse de ses biens.
ESP. Cesamiento. IT. Cessamento.
Cessio, Cession, s. f., lat. cessio, cession, transport.
Que aquesta donatios e cessio puesca menhs valer.
Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 126.
Que cette donation et cession puisse moins valoir.
De cession de dregs.
Statuts de Montpellier du XIIIe sièc.
De cession de droits.
E lhi 'n fas cessio.
Tit. de 1275, Arch. du Roy., J., 328.
Et lui en fais cession.
- Délaissement, abandon à des créanciers.
Miserable remedi de cession.
Coutume de Condom de 1313.
Misérable remède de cession.
CAT. Cessió. ESP. Cesión. PORT. Cessão. IT. Cessione.
2. Accessio, s. f., lat. accessio, accès.
Cessant la febre,... mas apres torno las accessios,... e ve la accessio en cesta hora.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 90.
La fièvre cessant,... mais après les accès retournent,... et l'accès vient à l'heure certaine.
CAT. Accessió. ESP. Accesión. PORT. Accessão. IT. Accessione. (chap. acsés de fiebre.)
3. Accessori, s. m., accessoire.
So que es principal deu esser denan son accessori.
Leys d'amors, fol. 113.
Ce qui est principal doit être devant son accessoire.
Adjectiv. Es appellada principal en respeit de las autras joyas... las quals s'appellan accessorias. La Crusca provenzale, fol. 98.
Est appelée principale eu (en) égard aux autres joies... lesquelles s'appellent accessoires.
CAT. Accessori. ESP. Accesorio. PORT. IT. Accessorio. (chap. acsessori, acsessoris, acsessoria, acsessories)
4. Accessoriamen, adv., accessoirement, en accessoire.
Non es vicis accessoriamen. Leys d'amors, fol. 113.
Accessoirement, ce n'est pas vice.
Principalment, accessoriament renunciam.
Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 285.
(chap. Prinsipalmen, acsessoriamen renunsiam.)
Nous renonçons en principal, en accessoire.
ESP. Accesoriamente. IT. Accessoriamente.
5. Concession, s. f., lat. concessionem, concession.
Prohibir la concession de tals letras.
Statuts de Provence. BOMY, p. 2.
Prohiber la concession de telles lettres.
Capitols de la concession del dich subsidi.
Reg. des États de Provence de 1401.
Chapitres de la concession dudit subside.
CAT. Concessió. ESP. Concesión. PORT. Concessão. IT. Concessione. (chap. consessió, consessions. Sedí, consedí: consedixco, consedixes, consedix, consedim, consediu, consedixen.)
6. Anteceden, s. m., lat. antecedens, antécédent.
La cauza de la qual fay relatius recordatio apelam anteceden, e vol dire aytan cum cel qu'estai denan.
(chap. literal: La cosa de la cual lo relatiu fa recordassió diém antessedén, y vol dí tan com aquell que está dabán.)
Can relatius et antecedens se dezacordan.
Leys d'amors, fol. 47 et 142.
Nous appelons antécédent la chose de laquelle le relatif fait remémoration, et il veut dire autant comme celui qui est devant.
Quand le relatif et l'antécédent se désaccordent.
CAT. Antecedent. ESP. PORT. IT. Antecedente. (chap. antessedén, antessedens, per ejemple a la guardia sivil o polissía.)
7. Exces, s. m., lat. excessus, excès.
Et honestamens uzar de vestirs ses exces. V. et Vert, fol. 104.
Et honnêtement user de vêtements sans excès.
CAT. Exces (falta la tilde). ESP. Exceso. PORT. Excesso. IT. Eccesso. (chap. exés, v. exedí, exedís: yo me exedixco, exedixes, exedix, exedim, exediu, exedixen.)
8. Excessiu, adj., excessif.
Calor natural pren excessiva exhalacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Chaleur naturelle prend excessive exhalation.
Causa non tan excessiva.
Reg. des États de Provence de 1401.
Chose non tant excessive.
CAT. Excessiu. ESP. Excesivo. PORT. Excessivo. IT. Eccessivo. (chap. exessiu, exessius, exessiva, exessives o excessiu, excessius, excessiva, excessives.)
9. Preceder, v., lat. praecedere, précéder.
Part. prés. Segon la manieyra precedent.
Trad. d'Albucasis, fol. 4.
(chap. Segons la manera pressedén o pressendenta.)
Selon la manière précédente.
Part. pas. De aquo del qual es precedida rememoracio.
Trad. d'Albucasis, fol. 33.
De ce dont la mention est précédée.
CAT. Preceir. (https://historia-aragon.blogspot.com/2021/03/17-18-19-noviembre.html)
ESP. PORT. Preceder. IT. Precedere. (chap. pressedí)
10. Predecessor, s. m., lat. praedecessor (N. E. prae, pre + decessor, el que muere antes), prédécesseur.
Perseguet coma son predecessor Vigili papa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 70.
Il poursuivit comme le pape Vigile son prédécesseur.
Am nostre senhor lo Rei e am sos predecessors.
(chap. En nostre siñó lo Rey y en (sons) los seus predecessós.)
Tit. de 1282. Arch. du Roy., J., 323.
Avec notre seigneur le Roi et avec ses prédécesseurs.
CAT. Predecessor. ESP. Predecesor. PORT. Predecessor. IT. Predecessore. (chap. predecessó, predecessós, predecessora, predecessores.)
11. Proceder, v., lat. procedere, procéder, avancer.
Lo bayle pot proceder tro a sentensa.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
(chap. Lo bayle o baile pot prossedí hasta la sentensia.)
Le bailli peut procéder jusqu'à sentence.
Part. prés. Sageta precedent en loc carnos.
Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Une flèche avançant en lieu charnu.
Sant Esperit qui procedissh del Paire e del Filh.
Eluc. de las prop., fol. 3.
Saint-Esprit qui procède du Père et du Fils.
Part. prés. Del pair' e del filh procezens.
Brev. d'amor, fol. 99.
(chap. Del Pare y del Fill prossedén)
Procédant du père et du fils.
ESP. PORT. Proceder. IT. Procedere. (chap. prossedí: prossedixco, prossedixes, prossedix, prossedim, prossediu, prossedixen.)
12. Procedir, Procezir, v., provenir, procéder, avancer.
D'una bella fon gran
Nais e procezis us clars rieus.
Brev. d'amor, fol. 9.
(chap. D'una bella fon gran naix y prossedix un riu cla.
Per ejemple, de la fon del Teix naix lo riu Matarraña.
Com veéu aquí damún, de fontis : font, la t se va pedre fa mol tems, com la vergoña de Artur Quintana Font, si ne va tindre auncás.)
D'une belle fontaine grande naît et provient un clair ruisseau.
Part. pas. Un home avia procesit en son etat.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Un home habíe abansat en son estat. Promogut, promoure. Habíe millorat lo seu estat, la seua fama, la seua situassió, etc.)
Un homme avait avancé en son état.
CAT. Proceir.
13. Proces, s. m., lat. processus, avancement, progrès.
Quant ac complit
Lo Filh de Dieu tot son proces.
Brev. d'amor, fol. 168.
Quand le Fils de Dieu eut accompli tout son avancement.
Las leys d'amors e 'l bel proces
Nomnat las flors del gay saber.
La Crusca provenzale, fol. 99.
Les lois d'amour et le beau progrès nommé les fleurs du gai savoir.
- Procès.
Negun proces tant civil que criminal.
Statuts de Provence. BOMY, p. 10.
Nul procès tant civil que criminel.
CAT. Proces (falta la tilde). ESP. Proceso. PORT. IT. Processo. (chap. prossés)
14. Procezimen, s. m., procession, action de procéder, progrès.
E creire lo procezimen
Del Sant Esperit issamen.
Brev. d'amor, fol. 9.
Et croire également la procession du Saint-Esprit.
(N. E. No confundir con la procesión de Puigdemont.)
En lo qual procezimen, non es causa necessaria gardar compas.
Leys d'amors, fol. 9.
Dans lequel progrès, garder mesure n'est chose nécessaire.
CAT. Proceiment. ESP. Procedimiento. PORT. IT. Procedimento.
15. Processio, s. f., lat. processio, procession, action de procéder.
Processio que es propria al Sanct Esperit.
Eluc. de las propr., fol. 7.
Procession qui est propre au Saint-Esprit.
- Cérémonie religieuse.
A processio, ab la crotz e 'ls candeliers.
Tit. de 1205. DOAT, t. CV, fol. 155.
A procession, avec la croix et les chandeliers.
(chap. A la professó, processió, en la creu y los candelés, candelabros – canalobres són lo mateix, pero ya sol u apliquem al aigua gelada, castellá témpanos de hielo.)
Anava a Sant Peyre, dizen las letanias; lo preiro e traichero foras de la procession. Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.
(chap. Anabe a San Pere, dién les letaníes; lo van pendre y lo van traure fora de la professó.)
Il allait à Saint-Pierre, disant les litanies; ils le prirent et traînèrent hors de la procession.
- Rassemblement, foule.
E vengron li encontra ab processio e cridavan: Osanna.
Fragm. de trad. de la Passion.
Et ils lui vinrent au-devant avec rassemblement, et ils criaient: Hosanna.
CAT. Processió. ESP. Procesión. PORT. Procissão. IT. Processione. (chap. Professó, seguramen corrupsió de processió. Professó, que professe, maestre, mestre – magister.)
16. Succedir, Succezir, v., lat. succedere, succéder, survenir.
La molher li deu succedir entieirament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
La femme lui doit succéder entièrement.
Motas vegadas succezeys la mort. (N. E. Esta frase está fuera de contexto, siempre sucede la muerte, pero se refiere a un tratamiento.)
Trad. d'Albucasis, fol. 70.
Plusieurs fois survient la mort.
Part. pas. Avia succezit a Alixandre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.
Avait succédé à Alexandre.
CAT. Suceir. ESP. Suceder. PORT. Succeder. IT. Succedere.
(chap. sussedí: sussedixco, sussedixes, sussedix, sussedim, sussediu, sussedixen. Part. pas sussedit.)
17. Successio, s. f, lat. successio, succession, suite.
Varietat dels temps ni lor successio.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Variété des temps ni leur succession.
- Succès.
Perdusent a salut e a lausabla successio.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Conduisant à salut et à louable succès.
- Héritage.
Per la succession del dit mon paire.
Tit. de 1274. Arch. du Roy, K., 17.
(chap. Per la sussessió del dit mon pare.)
Par la succession dudit mon père.
Las successions que al dit mosseignor comte apparteno.
Justel. H. de la M. de Turenne, 1399, p. 134.
Les successions qui appartiennent audit monseigneur comte.
CAT. Successió. ESP. Sucesión. PORT. Successão. IT. Successione.
(chap. sussessió)
18. Successor, s. m., lat. successor, successeur.
E alcun successor. V. de S. Honorat.
Et aucun successeur.
CAT. Successor. ESP. Sucesor. PORT. Successor. IT. Successore.
(chap. sussessó, sussessós, sussessora, sussessores.)
19. Successivament, adv., successivement.
Aissi cum successivament sera instituit.
(chap. Aixina com sussessivamén sirá instituít.)
Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 172.
Ainsi comme il sera successivement institué.
CAT. Successivament. ESP. Sucesivamente. PORT. IT. Successivamente.
(chap. sussessivamén)
Ceu, s. m., lat. sebum, suif.
Cascuna cargua de ceu, de lard.
Tit. de 1285. DOAT, t. CLXXIV, fol. 192.
Chaque charge de suif, de lard.
Los candeliers de ceu de Monpeslier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 90.
Les fabricants de chandelles de suif de Montpellier.