Mostrando las entradas para la consulta florins ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta florins ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de abril de 2023

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus

IV. 

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinatae a Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCCXIII. (Vid. pág. 52.) Ex autogr. in arch. PP. Praedicat. Palmae Maioricen.

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricae, Sardiniae, et Corsicae, Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniae. Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque loca tenentibus praesentibus et futuris; salutem et dilectionem. Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelitas Judeorum Christicolarum incommodis nedum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles fetidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulneribus putriti pravae mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostrae matris Ecclesiae statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris haereticae pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum praedicto nonnulli judaicae legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem catholicam cohabitant, domestica quorum cohabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primaevos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquae mulieres conversae civitatis iam dictae Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baptismatis praetioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitate praetacta ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpserint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes praedicta, quae in innominiam sanctae matris Ecclesiae catholicae vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturae et digeste condidimus continentiae subsequentis:

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitats dels dits christians se gloriege, e en les prosperitats sen tristexe, statui la sancta mare eclesia los dits juheus en apartat loch habitar e viure, per ço encara que llur fetidat e inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, e llurs errors no corrompessem (corrompessen) la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa e regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llur poder pervertexen alcuns christians novells a sabbatizar e perseverar en llurs judaycos (judayques) e dampnades errors; e encara per llur astucia en sedicions e engans dels dits christians inhumanament e continua studien: havem deliberadament e madura, a opprimir lo mal proposit e astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals volem e manam en lo dit Rege (Regne) e illa de Mallorques, e ciutat, vilas e lochs de aque (sic) esser inviolablement observades.

Primerament ordonam, statuim e manam que tots los juheus e juhias de la illa e regne de Mallorques, e de las illas a daquella adiacens, stiguen e viven apartats dels Christians en un cercles a la una part de la ciutat o vila, hon habitaran, en lo cual stiguen tencats e closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle o mur, en lo qual mur haie una porta e no mes, per hon isquen; lo qual cercle o part los sie elegit e designat per los jurats e procurador reyal del dit regne, o de la vila hon habitaran. E si los dits juheus hauran o tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle o barrio; e que en aquella se haien a mudar o apartar del die que lus sera assignat lo dit cercle o loch per los dits jurats e procurador reyal a un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e façer cases hon stiguen. Pero provehim e manam que si en los dits barris a ells assignador haura algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra o per loguer, a coneguda dels dits jurats e procurador regal, o segons que ab los senyors de aquellas se

poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, e nos seran mudats en lo dit cercle o barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscats e adquisits a nos, e a nostre fisch, e de la persona haien star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, e aço en llurs habitacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, o seguint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni ensendre foch, ni anarlos a vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni vinguen per fer honor a les cases dels christians axi com en noçes, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena C. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, o alguna de aquelles faran o vendran a nos e a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran a jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas e heretats, e fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menjen ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capitol es contengut.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, e altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells e gavinets per tallar pa o carn. E qui contra fara que sie encorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus.

Item com nos sie donat a entendre que en los libres e altres scripturas del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, e les iglesias, e los feels defuncts; per ço ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, an la dita oracio vaguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; e aso haien a fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat o vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada (atrobada) sera pague a nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com a aquells qui malaexen e blasfemen la ley sancta del (dels) christians.

Item encara manam e ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio o stament sien, no gosen entrar dintre les cases, o cercle, o juheria, o loch, hon los dits juheus e juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; e si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins a la camisa; e si sera fembra publica, que li sien donats C. açots publicament per cascuna vegada que trobada hi sera.

Item mes ordonam e manam que si alguns juheus o juhias del dit regne e illas a aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran bateiar e tornar a la sancta fe catholica, que no sien ni degen esser embergats, torbats, ne detengunts per força o per altra manera qualsevol, e aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare o mare, germa o germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment o criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam e manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos nomeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguts, ordonam e manam que daçi avant haien a portar e porten lo capero ab la cugulla de un palm, feta a manera de embut e de corn, cosida *entorn fins a la punta o en altra manera, perque aparegue distincio entre ells e los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien a portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas o tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam e manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, a christians ne a christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra o venema (verema) que cullissen en sus vinyes, e carn viva, e oli que cullissen en son olivar, e fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses e cascuna dellas los damunt dits juheus e juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, o en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; e aso axi a christians, com a juheus, o a moros e qual se vulla altres: e aso en les ferias e en los dies del mercat, e en les plaçes e botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax (axi) mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats e vilas e lochs (leo lochcs) altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. (nostra) ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu o juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue e caygue en pena de C. florins, e mes que de las personas haien star a merce nostra.

Item ordonam e manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, ni de altre senyor o senyora, ni christia o christiana, ne usen daquets officis, ni de altre de aquells per los christians o christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat a entendre que los dits juheus fan axi com tartres, e altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos e fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi e menyspreu de la sancta fe catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que a llur ley seran pervertits; e no resmenys les persones e bens de aytals juheus e pervertits haien a star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians e christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu o juhia que contra aso fara, o vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam e manam que negun juheu o juhia no port, ne gos portar vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que portaran fins a la camisa; e per la segona que perdan tota la roba, e reeben C. açots publicament; e per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors a nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; e que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; e qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les robas que portara fins a la camisa.

Item mes avant ordonam e manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament o condicio sie; e qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; e la christiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten, e aquells tals tornen a les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta fé catholica; per tant ordonam e manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar a les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien a procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, e sien encorreguts en cors e en haver sens tota gracia e merce.

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate praevia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, ... facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fueritis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secundo.

domingo, 10 de marzo de 2024

Lexique roman; Flor - Fozedor


Flor, s. f., lat. florem, fleur.

Belha m'es la flors d' aguilen.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es. 

La fleur d'églantier m'est agréable. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Belh Monruels. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.


Un capelh fazia

De flors.

G. Riquier: Gaya pastorella. 

Faisait un chapeau de fleurs. 

Fig. Aquilh an de fin joi la flor.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Ceux-là ont la fleur de pure joie. 

Aqui mori la flor de la crestiandat. V. de S. Honorat. 

Là mourut la fleur de la chrétienté.

Es dels fels trachers del mon la flors. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Est la fleur des félons traîtres du monde.

De las flors de rethorica.

Leys d'amors, fol. 18. 

Des fleurs de rhétorique. 

Loc. Amors, ieu vi la sazo

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors. 

Amour, je vis la saison que vous étiez fleur et grain.

Aquest bos frugz nays primier e floris

De bona fe, e pueys, quant es en flor, 

Bonas obras noyrisso 'l ab doussor.

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Ce bon fruit naît premièrement et fleurit de bonne foi, et puis, quand il est en fleur, bonnes œuvres le nourrissent avec douceur.

Ce mot servit à désigner la France et les Français, par allusion aux fleurs de lis, armes de France.

D' on veyrem, per terra e per mar, 

Las flors anar.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

D'où nous verrons, par terre et par mer, les fleurs aller.

Mot era genta l' ochaizos

Que flor pogues lhaupar mandar,

E sobre luy senhoreyar.

Pierre du Vilar: Sendatz. 

L'occasion était moult favorable, que la fleur put commander le léopard, et dominer sur lui.

Il servit également à désigner les lis gravés sur la monnaie.

Ans foron fag a ley de fals poges, 

On par la cros e la flors en redon. 

P. Cardinal: Tos temps. 

Mais furent faits à la manière de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond. 

ANC. FR. Que li Dieu le muerent en une bele flor.

Roman d'Alexandre, Not. des Mss., t. V.

CAT. ESP. PORT. ANC. IT. Flor. IT. MOD. Fiore. (chap. Flo, flos.)

2. Floreta, s. f., fleurette, petite fleur. 

M'agrado florettas per boissos.

P. Vidal: Be m'agrada. 

M'agréent fleurettes par les buissons. 

Quant de floretas mil demostron lur color. V. de S. Honorat. 

Quand de petites fleurs mille montrent leur couleur. 

CAT. Floreta. (chap. Floreta, floretes.)

3. Floricio, s. f., floraison.

De lor floricio.

Eluc. de las propr., fol. 198.

De leur floraison.

(chap. De la seua florassió. ESP. Floración.)

4. Floridura, s. f., épanouissement, éclat. 

Fig. Donzelas vi d'aytal floridura. Palaytz de Savieza.

Je vis demoiselles de tel éclat.

CAT. Floridura. IT. Fioritura.

5. Florin, s. m., florin. 

En la soma de cent florins. Fors de Béarn, p. 1096.

En la somme de cent florins.

Floris de Florensa.

(chap. Florins de Florensia. 1 florín.)

Tarif des Monnaies, en provençal. 

Florins de Florence. 

CAT. Florí. ESP. Florín. PORT. Florim. IT. Fiorino.

6. Florir, v., lat. florere, fleurir. 

En abril, quan vey verdeyar 

Los pratz vertz e 'ls vergiers florir. 

B. de Ventadour: En abril. 

En avril, quand je vois verdoyer les prés verts et les vergers fleurir.

Aisi co la verga flori

Ses tot humor, que no 'n senti.

G. Folquet: A te verge. 

Ainsi comme la verge fleurit sans nulle humidité, vu qu'elle n'en sentit pas. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie put fleurir.

S' aquest joys floris e grana.

Arnaud de Cotignac: Mout desir. 

Si ce bonheur fleurit et graine.

Part. pas. Pus lo dous temps ve jogan e rizen, 

Guais e floritz.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri.

Loc. fig. La Pasca floria.

(chap. La Pascua florida.)

Arnaud d'Entrevenas: Del sonet. 

La Pâque fleurie.

- Subst. Dans le sens de chenu. 

Entre las gens 

No s tanhon vielh ni floritz.

P. Vidal: Abril issic. 

Entre les gens ne conviennent les vieux ni les chenus.

ANC. FR. Chantent oisel et florissent vergier. 

Le Châtelain de Couci, chanson XX. 

Ainsi les beaux lis florissent.

Remi Belleau, t. II, p. 60. 

ANC. IT. Senza florir...

Lo fico senza flor ti porge il frutto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 156.

CAT. Florir. ESP. PORT. Florecer. IT. MOD. Fiorire. (chap. Florí, florís: florixco o florixgo, florixes, florix, florim, floriu, florixen; florit, florits, florida, florides. Lo pa está florit : té moho.)

7. Deflorar, v., lat. deflorare, déflorer.

Si alcus hom corrumpia o deflorava femyna virgis contra sa voluntat.

(chap. Si algún home corrompíe o desflorabe (a una) femella virgen contra sa voluntat.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Si aucun homme corrompait ou déflorait femme vierge contre sa volonté. CAT. ESP. PORT. Desflorar. IT. Deflorare. (chap. Desflorá: desfloro, desflores, desflore, desflorem o desfloram, desfloréu o desfloráu, desfloren; desflorat, desflorats, desflorada, desflorades.)


Floronc, Floyronc, s. m., lat. furonculus, furoncle.

Floroncs so algunas paucas vezicas.

De eysshiduras o floroncs provenens per humors corrumpudas.

Eluc. de las propr., fol. 97 et 42.

Furoncles sont aucunes petites vessies.

D'éruptions ou furoncles provenant d'humeurs corrompues.

Naysseran floyroncs... en los homes e en las femnas d'Egypte.

Hist. abr. de la Bible, fol. 26.

Naîtront furoncles... sur les hommes et sur les femmes d'Egypte. 

CAT. Floronco. PORT. IT. Furonculo. (ESP. chap. Forúnculo.)

2. Floroncos, Floronos, adj., couvert de furoncles.

Al IX jorn seretz floroncos.

Al II jorn sera floronos, si s sancna.

Declar. de motas demandas. 

Au neuvième jour vous serez couvert de furoncles. 

Au deuxième jour sera couvert de furoncles, s'il se saigne.


Fluir, v., lat. fluere, fluer, couler.

Si vezes... sanc fluir. 

(chap. Si veéu... sang fluí : corre.)

Sanc flueys de vena.

Per que fluic gran sanc.

Trad. d'Albucasis, fol. 52, 28 et 1.

Si vous voyez... sang couler.

Le sang coule de veine. 

Pour que beaucoup de sang coule.

Part. prés. Del cap... fluent.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Fluant... de la tête. 

CAT. ESP. Fluir. IT. Fluire.

2. Flux, s. m., lat. fluxus, flux, écoulement.

Per que no venga flux de sang. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Pour que ne vienne pas flux de sang. 

CAT. Flux. ESP. (chap. flujo) PORT. Fluxo. IT. Flusso.

3. Fluctz, s. m., lat. fluctus, flot. 

Fluctz es comocio d'aygas per forsa de vens.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Flot est commotion d'eaux par force de vents.

IT. Flutto. (all. Flut)

4. Flum, s. m., lat. flumen, fleuve. 

D'on quecx es sals, s'en flum Jordan se banha.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

D'où chacun est sauvé, s'il se baigne dans le fleuve Jourdain.

Fig. Flums de plasers, fons de vera merce.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci.

ANC. FR. Ultre flum Jurdan.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 42. 

A un flum qui fiert en la mer.

Villehardouin, p. 62. 

ANC. CAT. Flum. IT. Fiume.

5. Fluvi, s. m., lat. fluvius, fleuve.

Lo fluvis tol del camp de mon vezin, et ajusta al meu camp.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Le fleuve ôte du champ de mon voisin, et ajoute au mien champ.

Fig. Fluvi de gaug.

Del fluvi de la vostra dossor vos los habeuraretz.

V. et Vert., fol. 101.

Fleuve de joie.

Vous les abreuverez du fleuve de votre douceur. 

ANC. CAT. Fluvi. IT. Fluvio.

6. Fluvial, adj., lat. fluvialis, fluvial, de fleuve.

Peissos d'estanh e fluvials. Brev. d'amor, fol. 52. 

(chap. Peixos d' estanque, de lago y de riu.) 

Poissons d'étang et de fleuve.

Auzels fluvials.

Aygas, alcunas so fontals et puteals, autras fluvials.

Eluc. de las propr., fol. 276 et 140.

Oiseaux de fleuve.

Eaux, aucunes sont de sources et de puits, autres fluviales.

ESP. PORT. Fluvial. IT. Fluviale. (chap. Fluvial, fluvials.)

7. Fluxibilitat, s. f., fluidité.

Ha fluxibilitat en sa substancia. 

Liquiditat ni fluxibilitat, que so proprias condicios d'humor.

Eluc. de las propr., fol. 30 et 37. 

A fluidité en sa substance.

Liquidité et fluidité, qui sont conditions propres de l'humide.

ESP. Fluxibilidad (fluidez). PORT. Fluxibilidade. IT. Flussibilità, flussibilitate, flussibilitade. (chap. fluidés.)

8. Fluxible, adj., fluide.

Per sa propria natura es fluxibla.

Eluc. de las propr., fol. 26.

De sa propre nature elle est fluide.

ANC. ESP. Fluxible. IT. Flussibile. (chap. fluít, fluíts, fluída, fluídes.)

9. Afluencia, s. f., lat. afluentia, affluence.

En trop locs d'aur et argent ha afluencia.

Eluc. de las propr., fol. 180. 

En beaucoup de lieux il y a affluence d'or et d'argent.

CAT. ESP. Afluencia. PORT. Affluencia. IT. Affluenza. (chap. Afluensia, afluensies. Lo riu Ebro té afluensia de bastans afluens, com lo Matarraña.)

10. Influencia, s. f., lat. influentia, influence. 

Celestial influencia. 

Las estelas et lors influencias.

Eluc. de las propr., fol. 2 et *.

Influence céleste. 

Les étoiles et leurs influences. 

CAT. ESP. PORT. Influencia. IT. Influenzia. (chap. Influensia, influensies; v. influí.)

11. Enfluensa, s. f., influence. 

Las enfluensas del cel. L'Arbre de Batalhas, fol. 72. 

Les influences du ciel. 

IT. Influenza.

12. Superfluir, v., lat. superfluere, rester, être superflu.

Si superflueys alcuna causa de lana. Trad. d'Albucasis, fol. 30.

S'il reste aucune chose de la laine.

13. Superfluitat, s. f., lat. superfluitatem, superfluité, superflu.

Tramet foras sas superfluitatz.

Eluc. de las propr., fol. 249. 

Transmet dehors ses superfluités.

En aquella circumcisio, om lor trenchava la superfluitat de la charn.

Sermons en provençal, fol. 20.

En cette circoncision, on leur tranchait le superflu de la chair.

CAT. Superfluitat. ESP. Superfluidad. PORT. Superfluidade. IT. Superfluità, superfluitate, superfluitade. (chap. Superfluidat, superfluidats : lo que sobre.)

14. Sobrefluitat, s. f., superfluité, excès.

De sobrefluitat de beure et de manjar moron motas gens.

(chap. De sobrefluidat, exés de beure y de minjá se mor molta gen.)

V. et Vert., fol. 101.

D' excès de boire et de manger meurent plusieurs gens.

Abstinencia amesurada vivifia, e auci las sobrefluitaz.

Trad. de Bède, fol. 53.

Abstinence mesurée vivifie, et tue les superfluités.

15. Superflu, adj., lat. superfluus, superflu, excessif. 

Superflua groceza. Trad. d'Albucasis, fol. 3. 

Grosseur excessive.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Superfluo.

16. Sobrefluos, adj., superflu. 

Despensas sobrefluosas... esquivar.

(chap. Evitá los gastos superfluos.)

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Éviter... dépenses superflues.


Foc, Fuoc, Fuec, lat. focus, feu.

Aissi col focs s'abraza per la lenha, 

On mais n'y a, e la flam' es pus grans. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Ainsi comme le feu s'enflamme par le bois, où plus il y en a, et la flamme est plus grande.

Plueia de fuoc arden e de solpre pudent sobre las cinc ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités.

Fuecs las puesca cremar! 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Que le feu les puisse brûler!

On mayers es, plus calfa 'l focs.

G. Adhemar: Ben fora. 

Où plus il est grand, plus le feu chauffe. 

Fig. D' avareza 'ls art lo focx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Le feu d'avarice les brûle. 

Lo foc qu'ieu ai d'amor.

Arnaud de Marueil: Dona sel. 

Le feu que j'ai d'amour.

El fuecs que m'art es tals que Nils 

No 'l tudaria.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em.

Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l' éteindrait pas.

Loc. Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc. 

Bertrand de Born: Non estarai. 

Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu et tiré sang. 

A fuoc e a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat. 

Avaient mis leur terre à feu et à flamme. 

Cridar a foc per En Rogier.

Guigo de Cabanas: N Esquileta. 

Crier au feu pour le seigneur Rogier. 

Prov. Qi a ops Foc, ab det lo qer.

Un troubadour anonyme: Senher N enfant. 

Qui a besoin de feu, le cherche avec le doigt. 

El fuecs no s fai tan preon 

Que lo fums non ane fors. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

CAT. Fog (foch). ESP. Fuego. PORT. Fogo. IT. Foco, fuoco. (chap. Foc, focs.)

2. Foguier, Fuguier, s. m., foyer.

Estar al foguier.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Être au foyer.

Pres d'espigas d'aquest blat,

Mes las en un fuguier raustir.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Prit des épis de ce blé, les mit rôtir en un foyer. 

ANC. ESP. Foguero. IT. Focolare. (chap. Foguera, fogueres; foc, focs.)

3. Fogal, Fogual, s. m., foyer.

Ja non volgra sezer a lor fogal.

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var.

Je ne voudrais jamais être assis à leur foyer.

Van s'en per las tendas, cascus vas son fogal.

Guillaume de Tudela.

S'en vont par les tentes, chacun vers son foyer.

- Adjectiv., de feu, enflammé.

Fig. Venens en figura fogual.

Brev. d'amor, fol. 180.

Venant en figure enflammée.

ANC. CAT. ANC. ESP. Fogar. ESP. MOD. Hogar. PORT. Fogão. (N. E. En algunas partes del alto Aragón: fogaril.)

4. Foguairo, s. m., foyer. 

Laissa 'l foc bel, clar al foguairo.

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan. 

Laisse le feu beau, clair au foyer.

5. Fogaynha, s. f., fourneau.

K. Magnes fe aqui aparelar sas tendas e sas fogaynhas. Philomena.

Charlemagne fit appareiller là ses tentes et ses fourneaux.

6. Fogatge, Foguatge, Fogadge, s. m., fouage, droit de fouage.

El temps que lo fogatge fo endih al pais.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366.

Au temps que le fouage fut imposé au pays.

Demandava lo foguatge al pays de Periguort.

Tit. de 1409. Ville de Bergerac.

Demandait le fouage au pays de Périgord.

CAT. Fogatge. ESP. Fogage (fogaje : impuesto por cada fuego, hogar).

7. Fogassa, Foguassa, Fogatza, s. f., fouace.

Una fogassa de la flor d'una eimina de froment.

Tit. de 1226. DOAT t. CXV, fol. 46. 

Une fouace de la fleur d'une émine de froment. 

Avia facha aquesta foguassa de las espiguas que avia culhidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145. 

Avait fait cette fouace des épis qu'il avait recueillis. 

Fogatza et vin... et fromatge.

(chap. Pa (de pintadó) y vi... y formache.)

Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203. 

Fouace et vin... et fromage.

ANC. FR.

Vendre au peuple dévot pains d'espice et foaces. 

Ronsard, t. II, p. 960. 

Manger à desjuner raisins avec fouace fraische. 

Rabelais, liv. I, chap. 25.

ANC. CAT. Fogassa. ESP. Hogaza. PORT. Fogaça. IT. Focaccia. (chap. Pa de pintadó, redó; barra de pa.)

8. Fogasset, Foguasset, s. m., petite fouace, gâteau.

Per foguassetz e vin. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Pour petites fouaces et vin. 

Per gran presen, me trasmes dos fogassetz ayssi prim coma neula.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Pour grand présent, me transmit deux gâteaux aussi minces comme oublie. (N. E. oublie : oblea : neula.)

9. Fogasol, s. m., petite fouace, gâteau.

Disnar d'un fogasol 

E d'aigua.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

Dîner d'une petite fouace et d'eau.

10. Foguenc, adj., ardent, brillant comme le feu.

De color vermeilla et foguenca.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 263. 

De couleur vermeille et brillante.

11. Foguinenc, adj., fulminant, ardent. 

Sus en I carre foguinenc.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Sus en un char ardent.

12. Afogar, v., allumer, enflammer, embraser.

Partitz s'es de Vienna per afogar sa terra. V. de S. Honorat. 

Il est parti de Vienne pour embraser sa terre. 

Fig. La putia l' es apres,

Que l'afogua e l'abrazilla.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Le libertinage lui est après, qui l'allume et l'embrase. 

PORT. Affoguear. IT. Affocare.

- Étouffer.

Las espinas... afogueron los.

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 46.

Les épines... les étouffèrent. 

CAT. ANC. ESP. Afogar. PORT. Affogar.

13. Focacio, s. f., suffocation. 

La qual es fayta per focacio. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Laquelle est faite par suffocation.

14. Suffocacio, s. f., lat. suffocatio, suffocation.

Squinancia es suffocacio de gola. Eluc. de las propr., fol. 86.

Esquinancie est suffocation de gosier. 

CAT. Sufocació. ESP. Sufocación (sofocación). PORT. Suffocação. 

IT. Suffocazione. (chap. Sofocassió, sofocassions.)

15. Soffogancza, s. f., suffocation, étouffement.

L'autre entre las spinas hac grant soffogancza.

L' Evangeli de li quatre semencz.

L'autre entre les épines eut grande suffocation.

16. Sufogar, v., lat. suffocare, suffoquer, étouffer.

Part. prés. Cobeeza intrant e sufogan la paraula.

(chap. Codissia entrán y sofocán la paraula.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.

Convoitise entrant et suffoquant la parole. 

CAT. ESP. (sofocar) Sufocar. PORT. Suffocar. IT. Suffocare. (chap.  sofocá: sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem o sofocam, sofoquéu o sofocáu, sofoquen; sofocat, sofocats, sofocada, sofocades.)

17. Perfocacio, s. f., suffocation, étouffement.

La hora es venguda en laqual perfocacio es temuda.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

L'heure est venue en laquelle suffocation est redoutée.

18. Prefocar, v. suffoquer. 

Part. pas. Qu'el malaute no sia prefocat. Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Que le malade ne soit pas suffoqué.


Focca, s. f., lat. phoca, phoque.

Grans peyshos en ela no vivo, sino dalfis et foccas.

(chap. Grans peixos an ella no viuen, mes que delfins y foques.)

Eluc. de las propr., fol. 153. 

Grands poissons ne vivent en elle, sinon dauphins et phoques. 

ESP. Foca. PORT. Foca, phoca. IT. Foca. (chap. Foca, foques.)




Focil, s. m., focile, os de l'avant-bras ou de la jambe.

De la razit del focil.

So appelats dos focils.

Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 63. 

De la racine du focile. 

Sont appelés les deux fociles. 

PORT. pl. Fociles. IT. Focile.


Foire, v., lat. fodere, fouir, fouiller, bêcher.

Pren son pic e sa pala, e acomensa a foire et a minar.

(chap. Pren son pic y sa pala, y escomense a afoná - fé fosses, picá, cavá, excavá - y a miná.)

V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner.

Fetz destruire la fort tor del castel, e fetz foire lo fondamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.

Fit détruire la forte tour du château, et fit fouir les fondations.

Pueys fozon lo sol belamen, 

Et atrobon lo monumen.

V. de S. Énimie, fol. 56.

Puis fouillent le sol bellement, et trouvent le monument. 

Part. pas. Terra fossa et arada. Eluc. de las propr., fol. 157.

Terre bêchée et labourée.

2. Fossa, s. f., lat. fossa, fosse.

So que tu laissas apres te non es pas teu, car no 'n potz autra cauza faire ni portar ab te en la fossa. Liv. de Sydrac, fol. 69.

Ce que tu laisses après toi n'est pas tien, car tu n'en peux faire autre chose ni le porter avec toi dans la fosse.

Mostran me... las fossas d'aquels que y son mortz.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me montrant... les fosses de ceux qui y sont morts. 

Segra m ploran 

E planhen tro la fossa.

(chap. Me seguirá plorán y gañolán, gemegán, hasta la fossa: lo fossá, lo sementeri, als atres (ad patres), als sipresos.)

Leys d'amors, fol. 28.

Me suivra pleurant et gémissant jusqu'à la fosse.

Fig. Puta es coma fossa priunda e coma potz engoissos.

(chap. La puta es com una fossa fonda, profunda, y com un pou angustiós, de angustia, de doló.)

Trad. de Bède, fol. 40.

La prostituée est comme fosse profonde et comme puits de douleur. 

Loc. Guidatz los secs

Ab vos en la fossa.

G. Figueiras: Sirventes. 

Vous guidez les aveugles avec vous dans la fosse. 

Prov. Qui fai fossa contra son vizi chaira en lei. 

(chap. Qui fa fossa contra son veí caurá an ella.)

Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui fait fosse contre son voisin tombera en elle.

Doncs, si l'uns orbs l'autre guia, 

Non van amdui en la fossa cazer? 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Donc, si un aveugle guide l'autre, ne vont-ils pas tous deux choir dans la fosse?

ANC. ESP.

Danle cuemo à puerco enna fossa de mano.

Poema de Alexandro, cop. 1471.

CAT. Fossa. ESP. MOD. Fosa. PORT. IT. Fossa. (chap. Fossa, fosses; fossá, fossar : sementeri. Luis Arrufat escriu fosá.)

3. Fossat, s. m., lat. fossatum, fossé.

Es tot entorn claus de fossatz.

Bertrand de Born: Be m play.

Est tout à l'entour clos de fossés.

ANC. FR. Estoit avironés de profont fosset et terrible.

Chron. de Cambray. 

ESP. (foso) PORT. Fossado. IT. Fossato. (chap. Fosso, fossos, excavassions voltán castells, siudadeles com la de Jaca, etc.)

4. Fossio, s. f., lat. fossio, fouille.

Fan lor fossio. Eluc. de las propr., fol. 214.

Font leur fouille.

5. Fossor, s. m., lat. fossor, terrassier, fossoyeur.

E 'ls fossors, car demandon gran

Loguiers per lur fals maltraire.

Folquet de Lunel: E nom del. 

Et les terrassiers, parce qu'ils demandent grand loyer pour leur faux mal agir.

- Chercheur, celui qui cherche en fouillant.

Los fossors de mandragora.

(chap. Los buscadós de mandrágora; excavadós, picadós, cavadós, que fan forats, fosses per a buscála.)

Eluc. de las propr., fol. 214.

Les chercheurs de mandragore.

- Hoyau.

Ab coltres et fossors. Eluc. de las propr., fol. 157.

Avec coutres et hoyaux. 

ANC. FR. Prist un fossor por foïr. 2e trad. du Chastoiement, p. 14.

CAT. Fosser.

6. Fotiador, s. m., bêcheur, terrassier, piocheur.

Boviers e fotiadors.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Bouviers et terrassiers.

7. Fossori, s. m., fossoir, instrument de chirurgie.

Pausa la puncta eminent, la qual es al cap del fossori.

Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Pose la pointe saillante, laquelle est au bout du fossoir.

8. Sosfoire, v., lat. suffodere, sousfouir, miner, creuser sous.

Sosfoira tas plantas. Trad. de Bède, fol. 75.

Creusera sous tes plantes de pieds.

9. Fozilhar, v., fouiller, creuser.

Talpa ha... morr a guiza de porc, ab que fozilha la terra.

(chap. Lo top té... lo morro a guisa de gorrino, en lo que furgue la terra; burche, excave, cave. v. furgá: furgo, furgues, furgue, furguem o furgam, furguéu o furgáu, furguen; furgat, furgats, furgada, furgades.)

Eluc. de las propr., fol. 259.

La taupe a... museau à la manière de porc, avec quoi elle fouille la terre.

Part. prés. Fozilhan am morr. Eluc. de las propr., fol. 259. 

Fouillant avec museau.

10. Fozedor, s. m., bêcheur, terrassier.

Fozedors e podadors, et autres obriers menutz.

Tit. de 1348. DOAT, t. CIII, fol. 262.

Bêcheurs et tailleurs de vigne, et autres menus ouvriers.

jueves, 4 de febrero de 2021

Trenta cinch libres XVII sous Y VI diners, la y griega als textos antics

Dirigitur dominis deputatis.

Molt reverends magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Dies ha que per una vostra responsiva vostres grans reverencies foren certificades com executant lo manament de aquelles yo havia donades e liurades de les peccunies del General al honorable En Pere Jorda diputat local XXXIIII libres VII sous VI diners per despeses que per vostra ordinacio ell havia fetes ço es en arestar e detenir los navilis quis trobaven en los ports e riu de la present ciutat aço per medi de oficials reals e per trametre correus e altres condicions de persones per haver ajustaments sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e altres despeses. En apres que de la dita quantitat pagada hagui scrit doni al dit diputat per una partida se havia omesa ço es XXX sous qui foren donats An Pere Velles guarda qui ere anat hun viatge ab letres de vostres reverencies al Castella Damposta comenador de Orta e a certes viles de la Castellania axi que es tot lo que yo he donat al dit En Pere Jorda diputat local per les rahons demunt dites trenta cinch libres XVII sous y VI diners segons consta per apocha quen ha fermada en poder del discret En Johan Sunyol notari a XI de març prop passat. Mes mossenyors he pagat de les dites pecunies del General An Bernat Miralles de aci An Gueran (Guerau) Ferrer de Barchinona e En Lorens Pugalt de Santa Coloma de Queral traginers per lo port de passadors dues bombardes e altres coses portaren de aqui en VIIII carregues per tot Xllll libres XVII sous les quals coses trames per lo General lo honorable En Johan Berenguer Tora de la qual cantitat pagada consta per apocha que los dits treginers ne fermaren en poder del dit En Johan Sunyol notari a XXVIII de febrer prop passat les quals quantitats damunt contengudes que he pagades son posades en data al libre de exides del mes de març prop passat lo qual es aqui en poder del vostre Racional.
Apres mossenyors he rebuda a XII de maig prop passat de vostres reverencies una letra data en Barchinona a VII del mateix mes contenent en efecte que En Pere Gil capita reste en la guarda del castell de Amposta. E de les dites pecunies del General yo pague lo sou dels X homens qui ultra lo dit Pere Gil son en guarda del dit castell axi que son per tots XI homens hon mossenyors axi com per vosaltres es a mi manat yo he pagat lo sou dels dits deu homens ço es a raho de sis florins corrents lo mes e aquesta paga he feta començant a comptar a XXVIIII de març fins per tot maig prop passats. Apres de aço he fet prestech als dits X homens per mig mes qui comença comptar lo primer dia del present mes de juny e axi sera continuat del temps que guardaran fer en aquells los pagaments fins tant que per vostres reverencies en altra manera sera delliberat e a mi scrit e manat. Ara es necessari mossenyors que de vostres reverencies lo dit diputat local e yo sapiam quin sou ha comptar lo dit En Pere Gil lo qual ja te de prestech vint florins dor los quals yo bestregui e doni al dit diputat e comença lo compte del dit Pere Gil a XIIII de abril prop passat com los dos meses primitius que per vostres reverencies fonch conduit ab sou de home de armes qui hagueren terme e fi a XIII del dit mes de abril. Per queus sia plasent mossenyors rescriure e declarar quin sou comptara lo dit Pere Gil lo qual ha bona disposicio en regir la guarda del dit castell e sera fet segons manaran vostres reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit ab augment de felicitat sia continua proteccio e guarda. De Tortosa a VII de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans savieses tot prest qui umilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

trenta cinch libres XVII sous y VI diners


sábado, 14 de marzo de 2020

INVÉNTATE UN ORIGEN

INVÉNTATE UN ORIGEN.


INVÉNTATE UN ORIGEN. Marca hispánica

Las mentiras de los nacionalismos: cómo crear un país de la nada en sólo 7 pasos.
El profesor Javier López Facal explica en su nuevo libro cómo surgieron las naciones europeas y qué proceso siguieron para construir su identidad (inventada)
16/01/2014

Este año Europa vivirá dos de los procesos soberanistas más importantes de los últimos años. El 18 de septiembre se celebrará el referéndum sobre la independencia de Escocia y, si todo sale según los planes de Artur Mas, Cataluña celebrará una consulta similar el 9 de noviembre. Ambas regiones europeas cuentan con un fuerte movimiento nacionalista, que insiste en que sus habitantes forman un pueblo sin Estado, con una identidad que se remonta por los siglos de los siglos.
Lo que suelen olvidar todos los nacionalistas, de forma consciente o inconsciente, es que la nación es un invento moderno. En su libro Breve historia cultural de los nacionalismos europeos (Catarata, 2013), el filólogo y profesor de investigación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Javier López Facal, explica como “la mayoría de los símbolos, ritos y tradiciones que hoy tienden a creerse inmortales se crearon, en realidad, entre 1870 y 1914”.
La construcción de la identidad nacional permite montajes diferentes a partir de las mismas categorías elementales.
En ese periodo concreto, de la mano del romanticismo, políticos, artistas, historiadores, clérigos y filósofos, construyeron las modernas naciones europeas, y lo hicieron siguiendo un modelo similar, imitado por una nación detrás de otra. La construcción de la identidad nacional se convirtió pronto, tal como explica el sociólogo Orvar Löfgren, en una especie de kit de do it yourself (“hazlo tú mismo”), “un sistema IKEA de construcción de las identidades nacionales, que permite montajes diferentes a partir de las mismas categorías elementales que pertenece actualmente al dominio público mundial”.
De un modo u otro, tal como explica López Facal, todas las naciones modernas siguieron una serie de pasos, encaminados a construir una identidad que hasta entonces no existía. Son estos.
1. Inventar un origen remoto.
Toda nación, para ser tomada en serio, tiene que tener una cierta antigüedad. Esto lo entendieron bien los escoceses que, según López Facal, fueron los primeros en construir su identidad.
En 1707 los parlamentos de Inglaterra y Escocia aprobaron sendas leyes sobre la unión de sus respectivos reinos, dando paso a la creación de la Gran Bretaña. Muchos escoceses no aceptaron de buen grado la unión y en las décadas siguientes comenzaron a crearse una serie de hechos diferenciales para reforzar su scottishness frente a los vecinos del sur.
A mediados del siglo XVIII, James MacPherson (1736-1796) se encargó de traducir al inglés una serie de baladas tradicionales de las Highlands. Pero no se limitó a recoger poemas conocidos por transmisión oral, además los modificó a su gusto, e inventó muchos nuevos, mezclando a Homero, Milton y pasajes de la Biblia. Se sacó de la manga, además, al bardo que los había escrito, Ossian, que, aseguró, había vivido en el siglo II (algo que sería imposible de creer por cualquier historiador).
El bardo Ossian visto por François Gérard (1880)

El éxito de los poemas osiánicos fue arrollador. Fueron el producto literario e ideológico que toda Europa estaba esperando, un poco cansada de rendir culto a la literatura y los mitos de griegos y romanos. Esto era “auténtica” poesía popular, que otorgaba identidad remota a unos pueblos que no carecían de tal cosa.
Pronto muchas naciones europeas imitaron los poemas osiánicos, creando su propia identidad folclórica. El rexurdimiento gallego y la renaixença catalana, son buenos ejemplos del fenómeno. El folclore se convirtió con frecuencia en un fake-lore, una “supercherigrafía”, porque, como explica López Facal, se pasaba con mucha facilidad de estudios etnográficos reales a invenciones “pseudográficas”, que más que recolectar tradiciones, las inventaban. Mediante este proceso llegamos al absurdo de abrir el periódico las pasadas navidades y encontrar un anuncio del Gobierno vasco en que se vende al Olentzero como “uno de los precursores mundiales del shopping”. De aquellas aguas, estos lodos.
2. Buscar un héroe legendario, de raza.
Alemania fue el segundo país, después de Escocia, que más contribuyó a crear la mitología nacionalista en Europa. Y partía de una gran ventaja respecto a estos: no necesitaban inventarse ningún Ossian, porque contaban con un autor prestigioso y, además, antiguo de verdad. El gran historiador romano Tácito (56-117) había escrito un librillo sobre las costumbres y pueblos de Germania, más conocido, sucintamente, como la Germania.
Desde su publicación en época moderna, los humanistas alemanes se lanzaron sobre él y lo convirtieron en una indiscutible, precisa y exacta descripción de cómo era su pueblo en la antigüedad. Siglo tras siglo los alemanes se veían cada vez más identificados con el heroico Arminio, traducido de una manera quizá interesadamente nacionalista como Hermann, que había derrotado a las legiones romanas en el bosque de Teutoburgo en el año 9 a.C y con su gente, tan genuina y diferente de sus vecinos: grandes y vigorosos, con ojos azules, pelo rubio, igualitarios y monógamos. Tácito también los describía como perezosos, borrachos, zafios y bárbaros, pero eso, como explica López Facal, “eran defectillos que más de una edición del libro contextualizaba púdica o comprensivamente, o expurgaba sin más”.
3. Unirse frente a un enemigo común.
Toda nación, para su construcción, necesita de un archienemigo, y al igual que Cataluña, el País Vasco y Galicia tienen a España, España tuvo a Francia. Como explica José Álvarez Junco en su libro Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX (Taurus, 2001), “presentar la larga y sangrienta confrontación de 1808 a 1814 como una guerra de la independencia, o enfrentamientos con los franceses por una liberación española, es una de las simplificaciones de la realidad tan típicas de la visión nacionalista del mundo”.
La Guerra de la Independencia fue en realidad una guerra internacional entre Francia e Inglaterra. Como apunta López Facal, no debemos olvidar que el comandante en jefe “español” era el duque de Wellington, y si las Cortes de Cádiz pudieron hacer su trabajo, a pesar de tener a las tropas napoleónicas al otro lado del puente de San Fernando, fue porque las protegía la escuadra inglesa. En realidad, en la guerra dominó más el odio al francés que la voluntad de construir una nación española.

Muerte de Pedro Velarde y Santillán durante la defensa del Parque de artillería de Monteleón. 1884

Años después, la Guerra de la Independencia sería reinterpretada como un episodio más de la secular lucha de los “españoles” contra el invasor, sea este romano –aunque luego quede muy patriótico pensar que Viriato era español– o musulmán. El nacionalismo español, como todos los demás, se ha basado en el mito de una España eterna cuyos belicosos habitantes habrían defendido heroicamente su independencia siglo tras siglo.
Hoy nos parece un hecho natural y de secular antigüedad que en Francia se hable francés; en Italia, italiano o en Alemania, alemán. Pero ni es natural ni siempre ha sucedido así. Durante siglos en ningún lugar de Europa existió algo parecido a una lengua oficial. El latín cumplía la función del inglés, era la lengua académica y culta, y el francés, más adelante, se convirtió en el idioma por antonomasia de las cortes. Por lo demás la diversidad lingüística era abrumadora.
En 1789 el 50% de los franceses no hablaba nada de francés y, correctamente, sólo lo hacía un 12 o 13%
Cuando empezaron a surgir las naciones, se consideró necesario dotarlas también de una lengua propia para distinguirse de los vecinos, y fue necesario un esfuerzo alfabetizador en un idioma que no siempre era mayoritario. Parece increíble, pero según Eric Hobsbawm, en 1789 el 50% de los franceses no hablaba nada de francés y, correctamente, sólo lo hacía un 12 o 13%. La situación española era parecida, se calcula que en 1860 en torno al 50% de los 16 millones de habitantes no eran castellanoparlantes. No existía la tan cacareada “lengua común”, la escolarización de la población en la lengua nacional fue una decisión política.
5. Diseñar una bandera, un himno y un traje típico.
La mayoría de los elementos de distinción de una nación, como la bandera, el himno o el traje típico, nacieron también de la nada, a la vez que se construían las identidades nacionales.
Una ikurriña ondea tras la estatua de Sabino Arana en Bilbao. (Euskalduna/CC)
La famosa falda escocesa para hombre, el kilt, fue un invento de un empresario siderúrgico de Lancashire –en Inglaterra–, que en 1727 mandó transformar las roñosas mantas con las que vestía un clan de las Highlands que había contratado. Ocurre algo parecido con el traje de flamenca, que todas las sevillanas llevan con orgullo el día de la feria: se inventó muy a finales del siglo XIX y no se popularizó hasta 1929, año en que se celebró la Exposición Universal de Barcelona y la Iberoamericana de Sevilla.
El himno más antiguo del mundo tampoco es demasiado viejo. Se trata de La Marsellesa, que se escribió en 1792. Y las banderas se crearon todas al mismo tiempo que las naciones, como adaptación de los estándares militares y las enseñas marítimas de uno u otro reino o, directamente, a partir de planteamientos originales. Para su diseño, de hecho, los nacionalistas se fueron imitando unos a otros. La ikurriña vasca, por ejemplo, fue creada por Sabino Arana –alguien que creía que el pueblo vasco descendía de Tubal, nieto de Noé y había venido directamente desde el Paraíso hasta Euskadi– en 1894, a imagen y semejanza de la Union Jack británica. Luego, claro está, se inventó toda una simbología en torno a ella.
6. Celebra una fiesta nacional.
Toda nación tiene que tener un momento fundacional, un día en que se celebre el despertar del pueblo (por usar la retórica típicamente nacionalista). Que lo que ocurriera ese día no tenga nada que ver con lo que se está festejando, importa poco.
Caso paradigmático es el 11 de septiembre catalán. Todos los años una comitiva encabezada por el presidente de la Generalitat se dirige al monumento a Rafael Casanova, donde se vienen depositando flores desde el año 1894.

Artur Mas y su gobierno durante la ofrenda floral de la Diada, frente a la estatua de Rafael Casanova. (Reuters)

Entre los asistentes que entonan el himno Els segadors (compuesto en 1899), se da por supuesto que Casanova fue algo así como el iniciador de la lucha por la independencia de la nación, por la que resistió heroicamente en 1714 el asedio de la ciudad de Barcelona, frente a las tropas españolas que acabarían arrasando la ciudad y suprimiendo sus tradicionales derechos y centenarias libertades.
Pero lo que se vende como una guerra entre Cataluña y España fue en realidad una guerra entre dos bloques europeos, los Habsburgo de Austria frente a Francia, y cada bando trataba de situar a su propio candidato al trono vacante de la Corte española. Dentro de la propia España las simpatías políticas por uno u otro bando estaban muy divididas. Rafael Casanova, el héroe nacionalista catalán, partidario de los Austrias, creía y confesaba luchar per la libertat de tota Espanya. Considerar esta contienda como una guerra de España contra Cataluña es un desvarío.
7. Escribe buenos libros de texto.
El sistema escolar es el instrumento por antonomasia para lograr la identificación de los ciudadanos con la idea de nación. La historia nacional española “oficial”, inamovible de los libros de texto hasta la Constitución de 1978, fue obra del palentino Modesto Lafuente, que redactó una Historia General de España, entre 1850 y 1867, que recogió todos los tópicos del nacionalismo español: los visigodos, Numancia, la reconquista, el Cid campeador, los Reyes Católicos, los comuneros
Los estudiantes catalanes y vascos están acostumbrados a mapas donde Euskal Herria o los Països Catalans son entidades geográficas y políticas diferenciadas.
El reduccionismo castellanista de Lafuente era evidente, pero eran los nacionalistas españoles los que tenían el poder de imponer la enseñanza a toda la población cautiva en las aulas de España. Con la llegada de la democracia, se dio la vuelta a la tortilla, y las otras nacionalidades se esforzaron por hacer sus propios libros de texto.
Aunque el carácter localista y doctrinario de los manuales escolares no se da sólo en las nacionalidades históricas, es en el País Vasco y Cataluña donde la ideología nacionalista está más generalizada y es más obvia en los libros de texto. Así no es de extrañar que en los libros de geografía de los estudiantes vascos y catalanes no aparezca nunca la palabra "España", sino conceptos como “Estado español” o “Península” y estén acostumbrados a mapas donde Euskal Herria o los Països Catalans son entidades geográficas y políticas diferenciadas.
"Los nacionalismos son como el olor corporal", afirma López Facal a modo de conclusión de uno de los capítulos de su libro.
"Uno no percibe el propio, sino sólo el ajeno".

http://historia-aragon.blogspot.com/search?q=nacio

clvii-arch-dip-diet-1460-diciembre

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulismochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis
/

Empezóse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertate sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de FanoE stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellene par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dirigido a las universidades doña Violante.