Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.

Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu

Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: e primerament lo mateix dia vingue lorde dels seraphins.

Stant axi les donzelles festejant la sua senyoria sentiren gran so de trompetes: e girantse veren venir gran multitut dangels en forma humana. E la senyora mana al camarlench quels ixques a recebir. E les donzelles posaren se en orde entorn de la senyora per acompanyar sa altesa en la venguda de aquella solemne gent. ¶ E tornant sanct miquel ab aquella gloriosa companyia portaua lo capita principal per la ma. E venint dauant la senyora feta reuerencia a sa senyoria sa merce se leua vn poch per fer los honor. ¶ E tornant se a seure ells se agenollaren per besar la ma a sa senyoria: e lo camarlench dix a sa altesa. Senyora excellent aquest es lo princep dels seraphins: qui ve per fer reuerencia a vostra senyoria ab tot lo seu principat: aquests senyora son en la cort de parays los pus auançats. car tots son amor e no tracten sino de les amors diuinals. E lo dit princep seraphin besant la ma a sa merce dix. ¶ Per te missa est redemptio adeo populus penitens habebit spem salutis. Volent dir. O clementissima senyora per vos ha trames nostre senyor la redempcio en lo mon: ço es lo fill seu per que lo poble penident haja sperança de salut. E nosaltres senyora per la gran amor que tenim a natura humana som açi per regraciar vostra alta senyoria lo benefici a ella fet: offerint nos al seruir de vostra merçe. Car vos senyora sou tan amable que inflamareu e encendreu la amor nostra: en contemplar vostra senyoria sera lo nostre delit: los secrets de la amor diuina ab vostra merce los tractarem e menejarem: vos senyora sereu la nostra maestressa e doctoressa en les obres de la dita amor. Car mes ne sent vostra merce sola que tota natura angelica e humana. ¶ E tots d´hu en hu besaren la ma a sa senyoria ab molta amor e reuerencia. E tot aquell dia stigueren aqui ab grans festes cantant e ballant glorificant lo seu amable creador tanquat dins aquell glorios tabernacle del ventre de la excellent mare sua. ¶ E sa senyoria molt alegra del goig que mostrauen aquells amables serafins: per ben festejarlos mana sa merce a la principal de ses donzelles qui era caritat nomenada: que danças ab lo princep dels serafins: e ella molt contenta leuas tantost per hobeir sa senyoria: e perque te molta familiaritat ab lo dit princep: car acordense (s´acorden; concordes) molt en la calitat amable. e era molt certa la dita caritat que tots los homens que en la terra a ella hauran seguida y amada: en lo cel seran collocats en lorde dels dits serafins: per ço se alegraua ab ells de goig inestimable. ¶ E com hagueren ben dançat prengueren se a cantar los dos ço es la dita caritat ab lo princep serafich concordant ab ells tots los altres e digueren. ¶ O amor innascibilis natura semper pullulans: tu conditoris ratio: lux cordium fons venie. Volent dir. O deu eternal qui sou pura amor sens començament: e la natura vostra tostemps dona de si amor: car vos senyor haueu creades totes les coses rationals per amar a vos: qui sou lum e alegria del cor huma e font de infinida clemencia. ¶ E com hagueren acabada aquesta canço a gloria del rey de vida: digueren ne altra lohant la amable mare sua conuidant se tots a dignament exalçar sa senyoria: e digueren. ¶ Laudate eam seraphin: laudate dominam in factis eius: laudate eam in virtutibus et miraculis eius. Volent dir seraphins tots justats loau e magnificau a la nostra Reyna e senyora en los grans fets seus: loaula en les sues virtuts e miracles: car digna es de tota lahor. ¶ E passat lo dia primer en aquestes joyoses festes los seraphins se despediren de la senyora per tornar en la patria sua: adorant lo prenyat e besant la ma a sa senyoria partiren se de aqui.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Los Reys sancts haguda resposta de herodes despedits dell ab gran plaer: partiren cuytadament desijosos de trobar lo senyor que cercauen. E exint de hierusalem veren la stela quels hauia guiat per tot lo cami: la qual hauien perduda venint en la dita ciutat. E recomplits de goig inestimable seguirenla: la qual los porta al propri loch hon era lo senyor ab la excellent mare sua. E entrant per aquella casa o porchet: trobaren la magestat diuina ab la vestidura humana: sols de la sua mare acompanyada. E illuminats de celestial gracia: conegueren esser aquell lo fill de deu qui en forma humana en los braços de la sua sanctissima mare reposaua. E prostrats en terra ab goig inestimable adoraren lo senyor: regraciant a sa clemencia la merce tan singular quels hauia feta e digueren ab feruor de vera deuocio. ¶ O omnipotencia nascentis: o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias agimus tibi domine deus omnipotens: quia ad viam rectam nos duxisti. mens nostra tibi deuota: amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne. requiescat in te anima nostra: ardeat in te cor nostrum cantet laudes tuas in iubilatione: es gloria nostra et spes nostra in terra viuentium. E dient aço los dits reys sentiren dins si vn lum diuinal: quels illumina les consciencies fent los conexer clarament les errors e peccats en que han viscut fins aqui: e la gran misericordia que hauien rebuda per sola bonea de nostre senyor deu: de que romperen en tantes e tan habundoses lagrimes per gran peça no pogueren parlar ne leuarse de terra. E la senyora leuantse depeus ab gest prudentissim presentas a ells tenint en lo braç lo tresor diuinal a sa senyoria comanat: ço es lo seu fill glorios. E dixlos ab singular dolçor. ¶ Surgite et accedite et illuminamini: et facies vestre non confundentur. Volent dir. Leuau fills meus ab gran seguretat e mirau aquest spill de vida: e sereu pus largament illuminats: e podeu esser certs les vostres cares de açi auant no seran confuses: puix vos sou mesos sots la bandera de aquest Rey de gloria. ¶ Ideo notum vobis facio qp liberati a peccato: serui aūt facti deo: habetis fructum vestrum: in sanctificationem: finem vero vitam eternam: quia nomina vestra scripta sunt in celis. Volent dir sa senyoria. O amichs e per lo meu fill molt amats yous manifeste vn grandissim goig: car sou deliurats de tot peccat. e fets seruents de aquest senyor fill de deu e meu: qui es deu omnipotent: e lo fruyt vostre en gran sanctificacio de vida: de que aconseguireu la beatitut eterna: car los noms vostres scrits en lo cel: per aquell qui eternalment vos ha elegit. E dispensa axi la diuina clemencia que lo parlar de la senyora fon axi entes per ells: e lo dells per sa senyoria com si tots eren de vna lengua. E hoyt per los reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa dreçaren se ab infinit goig: del que hoit hauien: e anant axi agenollats acostaren se al senyor ab molta reuerencia de hu en hu besant lo peu de sa magestat ab deuocio no recomptable. E la senyora a qui era donada potestat e auctoritat de regir lo fill de deu: prengue aquella preciosa maneta del dit senyor e posala sobre lo cap de cascu dels reys: de que sentiren consolacio no recomptable de aquell tocament. E digueren ab grandissima suauitat. ¶ O dulcebo amoris et amor dulcedinis qp magna misericordia tua: et propitiatio tua conuertentibus ad te: quesiuimus et inuenimus te domine: vt habeamus te sicut signaculum super cor nostrum. Volent dir O dolçor de sobirana amor: e amor tota dolça quant es gran la misericordia vostra: e com vos acostau senyor als qui a vos se conuerteixen: cercat vos hauem bonea infinida: e sou vos leixat trobar senyor perço que dins lo nostre cor sia empremtada la memoria vostra axi com lo sagell en la disposta cera. E dient aço besauen moltes vegades aquells peuets tan dolços del senyor. ¶ E apres volgueren besar la ma a la senyora mare sua: e sa merce nou volgue permetre: per donar honor a la dignitat reyal sabent quant es a nostre senyor cara. E posant los lo braç damunt ab molta familiaritat e amor mana que siguessen en vn banquet pobrellet que staua en aquell loch dauant sa senyoria sens catifa ne bancal: car en la posada de sa merce res de empaliament noy hauia: ans pobretat extrema e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria los leixe star axi agenollats: car no senten nengun treball ne cansament: e la senyora tornant los a manar que siguessen: leuant se ells depeus per hobeir e fer lo que sa merce manaua: entra joseph lo glorios spos de la senyora per la porta: qui de mati era exit de la posada e no era tornat fins alauors: e vehent tanta nouitat de gent estanya stigue admirat fins per la senyora fon informat qui eren ne perque venien. E sabuda la veritat alegras molt e festeja tant com li fon possible aquells excellents reys. E ells lo reueriren singularment sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta qui era spos de la senyora de qui ells eren tan afectats seruidors. E lo dit joseph no podent los seruir daltre leuas lo manto per posarlo sobre lo banch hon los reys hauien a seure per fer los strado. E ells conuidant se ab ell feren lo seure primer de si regoneixent li majoritat e senyoria per esser dit pare del fill de deu: e spos de la sua mare: e perco li donauen tota la honor e reuerencia possible. e stant axi los dits Reys asseyts contemplant en lo senyort e en la sua purissima mare: e molt desijosos de saber largament lo diuinal misteri de aquella vnio diuina e humana interrogaren la senyora dient. ¶ O mira et laudabilis inter feminas enarra nobis quomodo meruisti esser mater dei. Volent dir. O senyora admirable e digna de singular lahor entre totes les dones sia de vostra merce recomptar a nosaltres com haueu meritat esser mare de deu: car defall tot enteniment en pensar tan excellent dignitat: e sa senyoria respongue ab la humilitat e prudencia acostumada: e dix. ¶ Gratia dei sum id qd´ sum: quia regnum tenui virginitatis: et regem genui castitatis: ingredientem et regredientem habui in palatio ventris filium imperatoris: et de manibus meis non amisi clauem regni pudoris. Volent dir sa merce als dits reys. o fills meus responent vos al que desijau saber: dich vos que les grans obres marauelloses que nostre senyor deu ha fetes en mi son per sola gracia e clemencia sua. Car hali plagut que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut e parit lo rey de castedat: e dins lo palau del ventre meu es entrat e exit lo fill del emperador eternal e de la mia ma no he leixada james la clau del regne de puritat virginal. E hoida aquesta resposta de la senyora los sancts reys foren tant inflamats en la amor de sa senyoria que ficant lo genoll dauant sa altesa: digueren. ¶ O virgo virginum reffugium opressorum et summe deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam peccatores hoc meruerunt: vt mater efficereris altissimi: et propter iperos (i+ p en virgulilla +ros) inuenisti gratiam apud deum: non enim audebat homo: se tante credere magestati: per seipsum accedere ad deum suum: nisi tu mediatrix interuenisses: per quam velut per scalam ad nos descenderet summus deus: et ad ipsum ascenderet ymus homo. Volent dir. O verge e senyora sobre totes les vergens reffugi e solaç als tribulats e posats en pressura vos sou aquella intercessora e aiudadora qui dels peccadors sou e sereu feta aduocada: e aço han senyora meritat los peccadors que vos siau constituida mare del altissim deu e senyor: e per ells hauem trobat gracia dauant la magestat diuina reconciliant los ab la sua clemencia. O senyora excellent que no fora lome gosat de pensar atreuirse tant que per si mateix se hagues acostar a tanta magestat com es la del seu deu y senyor si vos mediadora no fosseu entreuenguda: per lo mija de la qual axi com per scala es deuallat a nosaltres lo sobiran deu omnipotent. E sa clemencia es pujat lome qui es pols e cendra.

Comenza lavangeli de Sent Johan.

XIX. 

Extractos del Cod. ms. saec. XV. fol. que contiene los cuatro Evang. traducidos al lemosín, en el Palau de Barcelona (Vid. pág. 273.) 

Comenza lavangeli de Sent Johan.

De la paraula feta carn. primo cap.

En lo comensament era paraula, e la paraula era davant Deu, e Deus era paraula. Aço era en lo comensament devant Deu. Totes les coses son fetes per ell e sens ell no es res fet e ço que es fet en ell era vida. Era llum dels homen (homens) e la llum en tenebres lluu, e les tenebres no conprengueren aquella fon un hom trames per Deo lo nom del qual era Johan. Aquest vench en testimoni per ço que testimoni donas de la llum vertadera que illumina tom hom vinent en aquest mon, per ell es feyt lo mon e lo mon nol conech en les sues coses propries vench e los seus nol reberen empero e tots aquells quel reheberen ell dona a ells poder esser fets fils de Deu e tots aquells que cregueren en lo seu nom los quals no per sanch ni per volentat de hom mas de Deu son nats. E la paraula es feta carn e habita en nos e nos veem la sua gloria quasi un engenrat del pare plen de gracia e de veritat ... 

Cap. II. Com torna de laygua vi, e com gita los comprants e venents del Temple, etc.

En lo tercer dia nupcies foren fetes en Cana de Galilea, e foren appellats a les nupcies la mare de Jhus. esos (e sos) dexebles. E com los deffallis lo vi dix la mare de Jhus. a ell: fill, ells no an vi. A la qual respos Jhus. Quens fa a mi ne a tu fembra; car encara no es venguda la mia hora. E la mare de Jhus. dix als mystres (ministres): Tot ço que ell vos dira fets. Eren alli posades VII. ydries de pedra segons la purificacio dels Jueus dels quals cascuna cabia dos o tres metres ço es mesures. E dix a ells Jhus. umplits les ydries daygua entro a la sumitat. E apres que foren plenes ell los dix: prenentsne ara, aportatsne a architicli. E aportarenli.
E com ell lague tastat daquel vi que era fet del aygua mas ell no sabia res daço mes los ministres ho sabien quey habian mesa laygua, e ladonchs architicli apella lo spos e dixli: tot hom posa primerament lo bon vi, e com son replets, ladonchs posa hom cel qui no es tan bo, e tu as servat lo bon vi fins ara. Aquest comensament de senyal feu Jhus. en Cana de Galilea, e manifesta la sua gloria e sos dexebles cregueren en ell. Apres ell devalla en Cafarnaum ab sa mare e ab sos dexebles e no estigueren aqui molts dies car la pasqua dels Jueus era prop. E entra Jhus. en lo temple e troba cells qui venien ovelles e bous e coloms e los cambiadors sient, e les taules. E Jhus. feu unes corregades de unes cordes, e ab aquells ell los ne gita tots del temple, ço es, les ovelles, e los bous, e trestorna les taules dels cambiadors; e dix adaquells que venien aquelles coses: tolets aço daqui, e no vullats fer de la casa de mon pare casa de mercadaria. Adonchs remenbra a sos dexebles ço que es escrit: lo zel de la tua casa menia a mi e lladonchs los Jueus digueren al Senyor Jhus.: qual senyal nos mostras tu perque tu fasses aquestes coses. Als quals dix Jhus.: destroit aquest temple, apres tres dies yol refarre. E digueren los Jueus: XL. anys jur ca (sic) (ença) aquest temple a edificar e tu dius que entre tres dies lo edificaras. E Jhus. dehia asso del temple del seu cors mas ells nol entenien. Mas apres que resussita de la mort, remenbrarense los dexebles que aço habia ell dit del seu cors e cregueren en les scriptures e les paraules que Jhus. dix. Apres com Jhus. fos en Jhrlm. a la pasqua el dia de la festa, molts cregueren en ell, vehent los senyals e les maravelles que ell fahia; empero el no donava res per llur testimoni. Car ell los conexia be, e no havia mester lo testimoni dels homens. Car ell conexia be ço que era en home.

IIII Cap. De la font de Jacob e del fil del Regeto.

Donchs com Jhus. conech quels Fariseus agueren hoit que Jhus. babteiava e ajusstava moltes dexebles, axi com Johan empero Jhus. no bateiava mas los seus dexebles e lladonchs ell se parti de Judea, e ana altra vegada en Galilea, e convenia a ell a passar per Samaria. E vench a la ciutat de Sicar que es en Samaria prop lo camp que dona Jacob a son fill Josep e era aqui la font de Jacob. Et Jhus. huiat per raho del cami asegues aqui prop la font, e era quasi ora de VI. e veus que estant aqui Jhus. tot sols, vench una fembra de Samaria per poar aygua de la font: a la qual Jhus. domana (demana) dient: donam a beure de aquexa aygua. E entretant los dexebles eren anats a la ciutat per comprar que meniar. La qual fembra respos a Jhus. dien: Com tu si es Jueus, com demanes a mi a beure que son Samaritana? e tu sabs be que los Jueus e los Samaritans no participan ensemps. E Jhus. respos e dix a la fembra: Si tu sabies lo do de Deu, e sabies que es zell qui demana a tu a beure, per ventura tu demanerias a ell quet donas a tu aygua viva. E la fembra dix a ell: Senyor e tu no as neguna cosa ab que pous, aquest pou es molt pregon: Donchs dona tu laygua viva. Donchs es tu maior que nostre pare Jacob qui feu a nos aquest pou, e ell matex ne begue, e sos fills, e son bestiar. E responent Jhu. dix a la fembra: Tots aquells que beuran daquexa aygua, altra vegada auran sed; mas aquell qui beura de laygua que yo li dare, no haura set perdurablement, mes laygua que yo li dare sera feta en ell font daygua xalzant en vida perdurable. A donchs dix la fembra a ell: Senyor, dona a mi daquexa aygua per ço que null temps no haia set, e que nom calegua venir açi, ne haver afany de poar aygua. 

A la qual dix Jhus.: ves et appella ton marit e veniu açi. Et ella li dix: Senyor yo no e marit. A la qual dix Jhus.: certes tu dius veritat, car tu as aguts V. marits, e aquest que tu as ara no es ton marit. Ella donchs dix la fembra a Jhus.: Senyor, yo veg que tu es propheta: los nostres pares an orat en aquest munt, e vosaltres dehits que Jhrlm. es lo lloch on se cove a orar. A la qual Jhus. dix: fembra, creu a mi que ora vindra que huy en aquest munt ni en Gerusalem no aorarets lo pare: vosaltres aorats ço que no sabets, e nos aoram ço que sabem. Mas venguda es lora, car aquells vertaders aoradors aoram lo pare en spirit e en veritat; car aytals aoradors vol lo pare que aorem ell en spirit e en veritat. Car Deus es espirit, e cells qui aoren ell, cove que aoren ell en spirit e en veritat. 

E lladonchs dix la fembra: yo se que Messies deu venir qui es dit Xst. Donchs com aquell vindra, ell anunciara a nos totes coses. E lladons dix Jhus. a la fembra: yo son cell que tu dius, qui parle ab tu. E ladonchs vingueren sos dexebles, ó maravellarense com parlava ab la fembra tots sols; empero ells no li demanaren qual cosa ell parlava ab la fembra. La qual estava tota alterada e maravellada. E lladonchs la fembra lexa aqui la sua ydria, e anasen tots a la ciutat, e dix als homens daquella ciutat: venits e veurets un hom lo qual ha dites a mi totes coses que yo he fetes: donchs no es aquest Mesies qui es dit Xst. Exiren tots de la ciutat, e vengueren a ell. E los dexebles pregavexlo (pregavenlo, pregaventlo) dient: Mestre, menja que gran ora es. Als quals dix Jhus.: yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets. E los dexebles no entenien ço per que ell ho dehia; ans estaven maravellats, e dehien entre si: donchs aportal a ell alcuna vianda que menjas, o que es aço que diu? 

E lladonchs Jhus. dix a ells: lo meu menjar es que yo fassa la voluntat daquell quim ma trames, ço es del meu Pare qui es en los cels per ço que acabe la sua obra. Donchs no deit vosaltros que quatre mesos son encara dasi a les messes; donchs llevats los vostros vulls (: ulls), e guardats que les regions son ja blancas per fer les messes. E cell qui cull pren loguer, e ajusta fruyt en vida eternal per ço que aquell qui sembra ensemps se alegre ab aquell qui cull. Et en aço per cert es la paraula vera; car hu es cell qui sembra, e altre es cell qui cull. E yo tramet vosaltros a cullir ço en que no havets treballat los altros an treballat e vos sou entrats en llurs treballs. Mols de aquells de aquella ciutat dels Samaritans cregueren en ell per la paraula e la fembra qui donava testimoni per ço com li havia dictes totes les coses que fetes havia. E com vinguessen a ell los Samaritans pregarenlo que romangues ab ells dos dies. Ellavores (e llavores) molt mes cregueren en ell per les sues paraules e digueren a la fembra. Ja daçi avant no crehem nosaltres per les tues paraules solament mes per ço que nos havem vist e hoyt crehem verament que aquest es lo salvador del mon. Etc.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: Adam.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: que Adam e la sua gent vingues a fer reuerencia a sa senyoria.

Acabada la visita de tots los officials reals e ciutadans de parays resta la senyora sola en la cambra a acompanyada solament del visrey Miquel qui seruia sa senyoria de camarlench: e de ses donzelles molt amades. E stant axi misericordia e pietat deliberaren supplicar la senyora del que Adam los hauia recomanat. E venint les dos dauant sa senyoria ficaren lo genoll dauant sa altesa e digueren. Excellent senyora ja sab vostra merce que nosaltres dos germanes som stades tant partials a natura humana: que del seu cayment ença nunqua la hauem desemparada: ans hauem treballat sens cessar per reuelarla e tornarla en gracia e amicicia del seu creador. E lo dia que acabam e cloguem aquesta fahena: ço es que lo fill de deu se encarnaria dins vostra senyoria: deuallant del cel molt alegres de la conclusio de aquest misteri passam per lo carcre hon sta Adam e los fills seus: e dientlos la bona noua alegrarense de infinit goig. E lo pare adam ab affectio no recomptable nos prega molt que com vostra merce hagues concebut: suplicassem aquella volgues recaptarlos esta singular gracia ab la magestat del senyor fill vostre: que lo dit adam ab tots los presos que ab ell son sien licenciats de formar cossos segons la natura e venir adorar lo seu redemptor e senyor: e besar la ma a vostra senyoria per lo medi de la qual han aconseguit tan singular gracia. E la senyora hoyda aquesta piadosa demanda stigue tota pensosa e recollegida dins si mateixa volent consultar de aquesta fahena ab lo seu excellent fill: parlant li en sperit segons acostumat hauia. E sentida la voluntat e delliber del dit senyor respos sa merce a misericordia e pietat: dient. Donzelles al meu fill e a mi plau que sia contentat Adam e vinga e veja lo seu desig complit: car ab gran fam ha desijat e sperat aquesta jornada: anau vosaltres e portaulo. E misericordia e pietat molt alegres de la liberal resposta de la senyora besant les mans a sa senyoria digueren. ¶ Qui sperant in te amictum luminis induentur: et gaudium et perpetuam letitiam fortientur. Volent dir. O clement senyora: que tots aquells qui en vos speren seran vestits e cuberts de resplandent lum: e acompanyats de goig e perpetual alegria. E volent partir d´aqui molt prest per anar als lims: dix sanct miquel. Aturau senyores que yo he de anar ab vosaltres. E dit aço lo dit sanct Miquel fica lo genoll dauant la senyora: e dix a sa altesa. Sia de vostra senyoria darme licencia que vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam: car tal manament tinch de nostre senyor deu que apres que los ciutadans de parays haguessen fet reuerencia a vostra senyoria: yo fes venir Adam e tota la generacio sua per besar la ma a vostra altesa. E ara senyora ire (jre; iré : aniré) molt ben acompanyat ab aquestes donzelles que vostra senyoria y tramet: car elles e yo som tant affectats a Adam e a la generacio sua: que entendre en les fahenes sues nos es vn gran delit. E la senyora respos a sanct Miquel: dient. Molt me plau visrey que vos aneu: car gran raho es que per vos sia cridat adam a venir en aquell conuit per ell tan desijat. E dit aço lo visrey e les donzelles feta reuerencia a sa senyoria partiren de aqui per anar als lims: hon era encarcerat Adam ab sos fills. E moltes altres donzelles de la senyora demanaren licencia a sa merce de anar ab lo visrey per acompanyar Adam: car totes se alegrauen infinidament de la reparacio e goig del dit Adam. E axi anant peruengueren a aquell loch tenebros: e sanct Miquel vehent Adam parlali ab veu molt alegra: dient. O venerable vell e pare de tota natura humana alegrau vos de singular goig: car yo so açi de part de la magestat diuina: per conuidaruos que aneu a fer reuerencie a la excellent senyora reyna sposa sua e filla vostra: La qual trobareu ja prenyada del redemptor e senyor vostre deu e hom verdader ¶ E hoyda aquesta gloriosa noua per Adam fon recomplit de goig infinit: e fica los genolls en terra ab les mans plagades: dix. ¶ O pretiosum et admirandum conuiuium (convivium : convit: convite): salutiferum et omni suauitate repletum. Volent dir. O glorios Miquel y quin conuit tan precios e tan admirable es aquest: a que vos me conuidau: quant sera suau e plaent e profitos a mi: lo qual me recomplira de tota dolçor e alegria. ¶ Vadam et videbo eum quem diligit anima mea. Anem prest senyor Miquel e vega yo aquell qui tan carament ama la mia anima. E dit aço entraren totes aquelles donzelles: e dix sanct Miquel. Veus açi Adam les vostres aduocades misericordia e pietat: que han supplicat la nostra senyora: queus recaptas aquesta gracia ab lo seu diuinal fill que poguesseu anar a la presencia sua per visitar sa merce. E lo dit adam leuantse corregue abraçar a la senyora misericordia: dient. O senyora e maestressa mia que vos e la germana vostra haueu portat a fi les fahenes mies: Les quals vos hauia recomanades de verdader cor confiant de vos e no so stat enganat: ab vos me so aconsolat en totes les angusties mies: tenint lo consell de sauiesa: qui diu. ¶ Causam tuam tracta cum amico tuo: et secretum tuum extraneo ne reueles. Volent dir:les propries necessitats ab lo verdader amich les deu hom tractar e menejar: e lo secret intrinsech no reuelar per res al strany. ¶ O senyora misericordia y tan certs poden esser los qui en vos confien que a la fi veuran tots los seus desigs complits. Axi senyora guiaume e peruinga yo prest a veure aquella senyora: per qui tant de be he aconseguit (casi totes les vegades trobo a+espay+conseguit): car la tarda mes (me es, m´es) molt penosa ab fam insaciable desije adorar lo seu diuinal prenyat e besar les mans a sa merçe.

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo (plo) fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.

Hoyda aquesta supplicacio per la sanctissima trinitat parla lo fill de deu qui es sauiesa infinida e dix al seu pare ¶ Pater mi propter me orta ē hec tempestas: mitte mei mare: et cessabit tempestas. Volent dir: o clementissim pare meu tots aquests crits e grans tempestes de natura humana per mi se son leuats a mi criden e a mi demanen: sia de vostra merçe lançar a mi (llançar me) a la mar de la miseria humana: e cessara tota la tempesta e brogit de aquella. E lo pare molt content quel fill seu prengues aquesta legacio puix axi li playia: dix que ell mateix tornas resposta: mostrant lo seu valent animo: e la gran amor que hauia a natura humana per la qual emprenia tal empresa ¶ E responent lo fill de deu a les virtuts e a tota natura angelica qui ab gran atencio la dita resposta sperauen (spaué) e dix ¶ Expedit vobis vt ego vadam. Volent dir. o princeps angelicals e vosaltres virtuts per mi molt amades: dich vos que noy ha modo tant expedient a fer la redempcio de natura humana e que vosaltres resteu concordes e contentes: sino que yo vaja: e deualle en la vall de miseria vestint me de carn humana fent me passible e mortal: e satisfare ab los merits infinits meus la culpa infinida de adam. E justicia sera contenta e veura lo que desija: ço es que res no reste impunit: e misericordia e pietat seran exalçades e magnificades per totes les generacions: car per amor de elles yo he hagut merçe de natura humana. E dellibere ligar me inseparablement ab ella. E hoyda aquesta gloriosa e plaent resposta per aquells sperits angelicans (angelicals) e virtuts excellents prostraren se tots ensemps ab goig infinit regraciant a la clemencia e bonea de nostre senyor deu que tant largament hauia satisfet a la peticio de natura humana per la qual tots hauien suplicat: e lohant les misericordies diuines digueren. ¶ Magnus dominus noster et magna virtus eius: et sapientie eius non est numerus. E animant se los vns als altres a lohar e molt estimar la tanta clemencia e gran singular feta a totes les creatures: car reparat lome totes eren reparades: digueren. ¶ Bate magnificencias deo nostro: dei perfecta sunt opera (opa; obra, obres): et omnes vie eius iudicia. E dit aço fon aqui juncta ab les virtuts aquella gran senyora pau nomenada vestida de vellut blau (blue velvet; terciopelo azul) mostrant se tota celestial e acostas a la senyora justicia e besala e prenint la sua ma ferma pau perpetua entre ella e la excellent senyora misericordia: e lauors fon complit lo parlar de dauid que diu. ¶ Iustitia et pax obsculate sunt. Estant axi aquestes senyores molt alegres de la marauellosa concordia e pau que entre elles era fon aqui tantost aquella reyna e senyora de virtuts ço es sancta caritat. La qual portauen per lo braç fe e sperança (spança): la vestidura sua era tota dor molt singular sembrada de infinides pedres precioses: car en ella se ha a engastar totes les obres meritories per a esser a deu plaents e gracioses. e les altres virtuts vehent la feren li gran reuerencia regonexent li majoritat e senyoria. E ella venint dauant la cadira de la diuinal clemencia adora sa magestat e dix. ¶ Benedicta sit sancta trinitas: atquem indiuisa vnitas: confitebimur ei quem fecit nobiscum misericordiam suam. Volent dir: O senyor e lahor infinida sia donada a la magestat vostra per mi e per aquestes virtuts que açi son de la gran misericordia que a nosaltres haueu comunicada: car reparant lome haueu donat a nosaltres nom e fama inmortal ¶ Car no erem conegudes ni estimades entre les gents: ara senyor deuallarem en companyia de vostra magestat: e manifestar nos em al mon e serem per los homens conegudes: e yo preycare continuament a les gents dient. ¶ Propter nimiam caritatem suam qua dilexit vos deus filium suum misit in similitudinem carnis peccati Volent dir: O fills de adam no siau desconexents a nostre senyor deu creador vostre: car per la gran caritat sua vos ha tan carament amats: que tramet lo fill seu en la terra ab vestidura humanal semblant a vosaltres peccadors. E animant los molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici pendre per tema (ptema) en tots los meus sermons. ¶ Obsecro vos ne inuacuum gratiam dei recipiatis. Car no volria per res senyor queus fossen desconexents car peccat me es molt odios e abominable la dita desconexença. ¶ E perço delibere dir los souint. ¶ Confiteantur domino misericordie eius et mirabilia eius filijs hominum. E lo senyor mirant la dita caritat ab grandissim plaer adelitant se en les sues amables rahons dix li. O caritat per mi singularment amada ab vos he fet liga inseparable: la amor vostra me fa deuallar en lo mon per tirar a mi lo cor del home: segons en persona mia los ha dit Jeremies (Ieremies; la I, J mayúscula dels tripóns) dient. ¶ In (Jn) caritate perpetua dilexi te miserans tui. E vos sereu la companyia mia en totes estes fahenes: e majudareu (m´ajudareu, me ajudareu) a portar totes les penes e dolors que he a soferir per la redempcio humana. Vos me tendreu abraçat e ferm en la creu e en los altres turments car no bastarien altres ligams (lligams) sino sola lamor (l´amor) vostra. Car de vos sera dit que haueu ligat lo omnipotent e vençut lo inuencible (invencible). ¶ E caritat respos: O excellent senyor puix axi plau a la magnificencia vostra queus acompanye en aquesta vostra legacio: placia a la clemencia vostra desempachar: car yo tinch lanimo tan feruent que no he repos nem cans james en la fahena que comence fins la he portada a fi (afi). E de açous (aço us) suplicaua Dauid contemplant aquesta jornada: quant dix. ¶ Tu exurgens misereberis syon: quia tempus miserendi eius: quia venit tempus. E respos lo senyor: O caritat que so content de executar lo que he promes: car la feruor vostra me tira em (y me, e me: em) fa deuallar en la vall de miseria per deliurar lo linatge humanal del qual vos sou aduocada.

Capitol LV, vj dia vingue lorde potestats

Capitol (falte número, LV, 55). Com lo vj dia vingue a fer reuerencia a la mare de deu: lorde de les potestats.

Venint laltre dia foren aqui juncts tots los sancts angels del orde de les potestats: e rebent los sanct miquel ab grandissima honor e festa: e portant (errada: port+a nassal+r) los dauant la senyora dix a sa senyoria. O excellent senyora veus açi los officials reals de la cort del senyor fill vostre: aquests senyora fan les punicions e executen les sentencies per sa magestat manades: e contrasten als dimonis e mals homens que no façen tots los mals e desastres que volrien. E la senyora leuas de peus per fer los honor com a officials preheminents a ella molt cars. Los quals ab molta reuerencia besaren la ma a sa senyoria: e sa merce manals ques siguessen (seure; sentarse) tots aquells gouernadors e princeps dauant sa altesa: perque pus reposadament puguen parlar dels secrets diuinals e misteris que ells han tractat del començ del mon ença. Los quals recitaren aqui a sa senyoria tots los grans fets e obres que han executat en lo mon per manament de nostre senyor deu mostrant la sua furia e terror als homens: e digueren a sa merce que ja sentien que de aqui auant nostre senyor deu volia dar fi a les tals punicions per amor del seu fill humanat. E la senyora molt alegra de aquestes rahons volent festejar los magnifichs officials e consellers reals mana a dos de les sues fauorides donzelles: les quals eren justicia e misericordia: que ballen aqui en presencia de aquells senyors. E elles hobeint sa senyoria feren o per sa altesa manat. E lo ballar de les dites donzelles fon tan singular e gracios: que los angels admirats del ayre e graciositat de aquelles digueren a la sua reyna e Senyora. O excellent princessa y be es gran la bellea y orde de les vostres donzelles: a vostra senyoria pot esser dignament dit lo parlar de la gran reyna de Sabba: La qual trobant se en la presencia de Salamo vehent la sauiesa sua: e lorde de la sua casa fon forçada de dir. ¶ Beati serui tui qui stant coram te semper et audiunt sapientiam tuam. Sit dominus deus tuus benedictus in secula: cui complacuisti: eo qp dilexerit te dominus deus in sempiternum. Volent dir dreçant aquest parlar a vostra senyoria. O serenissima senyora y benauenturades son les vostres donzelles qui serueixen vostra merce e stan dauant la vostra presencia tostemps: e hoen a sauiesa e doctrina de vostra senyoria: e de aço senyora sia donada lahor e benedictio al nostre deu y senyor eternalment: al qual tant haueu plagut: car coneixem que singularment vos ama: com per a mare del seu fill vos ha elegida: e de tan excellents donzelles acompanyada. ¶ Nosaltres senyora fins açi de les criades vostres no coneixiem sino sols a justicia: e ab ella hauiem fet gran liga: en tant que res que ella jutjas punidor tantost era per nosaltres executat. Ara senyora nos som tant enamorats de misericordia vist lo seu gracios comport que delliberam amarles abduys ensemps a justicia e a misericordia: e graduarles segons lorde que en la cort de vostra excellencia son graduades donant tostemps la majoritat a misericordia com a digna de tota honor e preminencia. car ella ha tractada diuina e natura humana: e perço deu esser per angels e per homens reuerida e amada: e pot esser dit d´aquesta vostra virtuosa donzella. ¶ Beati qui in ea habent spem et confidentiam: beati qui per illam felicitatem suspiciunt eternam: quia amor illius expellit peccatum a corde et gratia illius expurgat conscientiam peccatorum. Car certament senyora seran benauenturats tots aquells qui en la dita misericordia posaran sa sperança e confiança e seran molt mes benauenturats los qui per ella aconseguiran la felicitat eterna. car la amor de aquesta donzella lança tot peccat e vici del cor huma: e la gracia sua deneja la consciencia dels peccadors. E misericordia vehent se axi lohada en presencia de la sua senyora: e que sa merce se alegra molt de la dita lahor pres les mans de sa senyoria e besant aquelles ab molta reuerencia dix. ¶ Ne auertas faciem tuam a me quia spetiem et decorem tuum a iuuentute mea concupiui. Volent dir. O ma senyora no gireu la vostra cara de mi: ans sia yo tostemps en la vostra amor e gracia: car la bellea e dolçor de vostra senyoria carament he amada de la mia jouentut ença: ab vostra merce me so criada: e de vostra altesa me ve que sia per angels e per homens coneguda y estimada: perque dignament sereu per mi seruida e molt lohada e magnificada en lo cel e en la terra hon se vulla que yo sia trobada. ¶ E los gloriosos princeps de les potestats mirant les dolçors e amors que passauen entre la senyora reyna de gloria: e la sua amada donzella misericordia foren tant alegres e contents que començaren a cantar a gloria de sa senyoria dient. ¶ Glorificemus omnes misericordias eius et benedicamus omnes bonitates illius. Volent dir. O que dignament deuem tots ensemps glorificar les misericordies de aquesta senyora e donar a sa clemencia benedictio singular per les infinides bonees sues. ¶ E dit aço despedirense de sa merce molt contents: e alegres retornaren en la sancta ciutat de hon eren venguts.

//

reyna de Sabba:

la reina de Saba (reto histórico)

14.6.1461, de hoc o de no

14.6.1461:

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a Xllll dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Partits los dits reys Herodes oblidat del propri dinar per la dolor enuejosa quel rosegaua mana conuocar consell e feu ajustar tots los princeps dels sacerdots judaychs e los scriuans del poble per demanar los agudament si sabien ells hon deu naixer lo Messies que ells speren: E apres moltes altercacions los juheus respongueren. In bethlem. Volent dir. senyor lo loch hon nosaltres crehem deu naixer lo Messies es bethleem la ciutat de dauid. E aço permete la sauiesa diuina per gran confusio dels juheus: que ells nomenassen lo loch hon deuia naixer lo seu rey: confermant lo seu dit ab test de prophetia: dient. ¶ Sic enim scriptum est per prophetam. Et tu bethleem terra iuda: nequamque minima es in principibus iuda: ex te enim exiet dux: qui regat populum meum israel. Car (Ear) axiu trobam scrit per vn propheta que diu. Que bethleem qui es en la terra de judea no crega esser menor en lo principat de juda: car de ella te a exir lo regidor (dux) del poble de deu. E aquesta prophecia los juheus no la digueren clara ni complida: ans la recitaren en so que no deuia esser creguda: per complaure a Herodes que d´aquesta noua staua molt irat. E per ço nostre senyor qui es just e veu clarament lo cor dels homens: segons de sa magestat es dit. ¶ Deus intuetur cor. Quicquid agant homines sola intentio iudicat illos. Car nostre senyor deu: qui veu lo intrinsech del cor huma no mira a les obres dels homens: ans los jutja segons les intencions de aquells. E vehent sa magestat la reprouada intencio de aquells juheus que per complacencia e temor humana: no digueren la veritat clara axi com dirse deuia: puix los era demanada: permete que lo dit Herodes los rete lo guardo que mereixien. Car desijos de matar aquell nouell Rey: mata tots los fills de aquells miserables juheus. qui axil volgueren complaure e lagotejar: Herodes hoit lo parlar dels juheus reposas molt crehent que aço no seria res: puix los juheus de qui principalment era interes stauen tan desansiats: e estimauen tan poch esta fahena ab tot que ell fiaua molt duptosament de a paraula dells: ans los tenia per molt sospitosos. E puix sabe lo loch no cura pus de conferir ab ells: car cregue facilment dar hi recapte. E fon enganat ignorant lo parlar de Salamo: qui diu. ¶ Non est prudentia non est consilium contra dominum. Car noy ha consell ni saber per prudent que sia: que puga fugir a la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.

Axi despedides les dites donzelles feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo: próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa: e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶ Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma (la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam senyor de tornar açi ab totes estes donzelles per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana legint en la biblia segons son costum: e venint en aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet filium. La anima sua font (fon; passat de esser, ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder; cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre natural: per la qual natura li es propi (propri passe a propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig (auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues (silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell petit que comença a exir del niu (pulli de nido uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud) mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre; paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt alt) Car los meus vlls desije puguen veure e contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea. La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava) esser humil seruenta (serventa).