Mostrando las entradas para la consulta taules ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta taules ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA SÉPTIMA

Bergamino, en una história sobre Primasso y lo abad de Cligny, critique la avaríssia a la que va caure lo siñó Cane della Scala.

Va fé riure lo donaire de Emilia y la seua novela a la Reina y a tots los demés y van encomiá o selebrá la insólita amonestassió feta al crusat (cruzado), pero después de que les risses se van apassiguá y se van tranquilisá tots, Filostrato, a qui li tocabe novelá, va escomensá a parlá aixina:

Bona cosa es, valeroses Siñores, assertá a un blanco que may se mou; pero raye en lo maravillós cuan un arquero li asserte an alguna cosa que apareix de repén. La vissiosa y bruta vida de los retós, en moltes coses firme blanco de maldat, sense massa dificultat done que parlá, que amonestá y que repéndre a consevol que dessicho féu: y per naixó, encara que be va fé lo home valén, que la hipócrita caridat de los flares que donen als pobres lo que convendríe doná als gorrinos o tiráu, li va fotre en cara al inquissidó, bastán mes estimo que ha de alabás aquell del que ting que parlá, lo siñó Cane della Scala, magnífic siñó.
Aixina com u escampe la seua fama per tot lo món, lo siñó Cane della Scala, a qui en moltes coses va sé favorable la fortuna, va sé un de los mes notables y magnífics Siñós del emperadó Federico II de los que se tingue notíssia a Italia. Ell, habén disposat fé una notable y maravillosa festa a Verona, a la que molta gen y de diferentes parts habíen vingut, y sobre tot homes de la corte, de repén, fore quina fore la raó, se va retractá de alló y va recompensá en algo als que habíen vingut y los va doná llisénsia.

Sol un de nom Bergamino, en veu de pito y mes florit del que podríe creure qui no lo ha escoltat, com no se li habíe donat res ni lo habíen despedit, se va quedá, esperán a vore per qué an ell se li habíe fet alló. Pero se li habíe ficat al pensamén al siñó Cane que consevol cosa que donare an éste siríe pijó que pédrela o que aventála al foc: y no li diebe res. Bergamino, después de algúns díes, veén que no lo cridaben ni li solissitaben per a res que fore propi del seu ofissi, y ademés de alló que se estabe arruinán en los gastos de albergue dels seus caballs y los seus criats, va escomensá a ficás neguitós; pero sin embargo esperabe, no pareixénli be anássen.
Y habén portat en ell tres trajes bons y rics que li habíen sigut donáts per atres Siñós, per a comparéixe honradamen a la festa, volén pagá al seu huésped, primé ni va doná un y después, esperánse encara mol mes, se va vore en la nessessidat, si volíe está mes hospedát, de donáli lo segón; y va escomensá a minjá del tersé, disposat a quedás a vore qué passabe mentres durare aquell, y anássen después. Mentres minjabe del tersé traje va passá que, están dinán lo siñó Cane, va arribá un día dabán d´ell en aspecte mol trist; lo que al vore lo siñó Cane, per a burlás de ell, li va di:
- Bergamino, ¿qué te passe? ¡Estás tan triste! Cóntamos alguna cosa. Bergamino, entonses, sense parás gens a pensá, com si mol tems u haguere pensat, acomodánla al seu cas, va contá esta história:

- Siñó meu, debéu sabé que Primasso va sé un gran entés en gramática, y va sé, mes que consevol atre, un gran improvisadó y versificadó, poeta, bardo, juglar; estes coses lo van fé tan notable y tan famós que, encara que en persona no siguere conegut a tot arreu, per lo nom y per la fama no ñabíe casi dingú que no sapiguere quí ere Primasso. Ara be, va passá que trobánse ell una vegada a París en pobre estat, com u estabe la mayoría del tems, perque lo seu mérit poc ere estimat per los que són poderosos, va sentí parlá de lo Abad de Cligny, que se creu que sigue lo prelat mes ric en riqueses propies que tingue la Iglesia de Déu, del Papa per aball; y va sentí di de ell maravilloses y magnífiques coses, que sempre teníe reunida la seua corte y may habíe negat, a consevol que estiguere allí aon ell estabe ni de minjá ni de beure, si u demanabe cuan lo abad estabe minján. Sentín aixó Primasso, com home a que li agradabe vore als homes y Siñós valiosos, va pensá en aná a vore la magnifissénsia de este abad y va preguntá aón vivíe. A lo que li va sé contestat que a unes sis milles de París, a una de les seues possesións; aon Primasso va pensá que podríe arribáy a bon hora, a la hora de minjá.
Fénse, pos, enseñá lo camí, y no trobán a dingú que aniguere cap allí, va tindre temó de extraviás y aná a pará aon no trobaríe res de minjá; per lo que, per si alló passare, per a no patí falta de minjá, va pensá en portá tres panets, considerán que aigua, que li agradabe poc, ne trobaríe a consevol puesto. Y ficánsels al pit, va empéndre lo camí y va tindre tanta sort que abáns de la hora de minjá va arribá aon estabe lo abad. Y, entrán a dins, va está mirán per tot arreu, y vista la gran multitut de taules parades y lo gran aparato de la cuina y les demés coses preparades per a diná, se va di an ell mateix:

«Verdaderamen éste es tan magnífic com se diu». Y están a totes estes coses atento, lo senescal del abad, com ya ere hora de minjá va maná que se donare aigua a les máns; Y, donada l´aigua, va assentá a tots a la taula. Y va passá per ventura que Primasso va sé colocat pressisamén enfrente de la porta de la cámara per aon lo abad eixiríe per a vindre al minjadó. Ere costum an aquella corte que a les taules ni vi, ni pá, ni res de minjá o de beure se ficabe may antes de arribá lo abad a la taula. Habén, pos, lo senescal parat les taules, va fé di al abad que, cuan li apetiguere, lo diná estabe preparat. Lo abad va fé obrí la cámara per a vindre a la sala, y al vindre va mirá cap abán, y per ventura lo primé home en qui va ficá los ulls va sé Primasso, que bastán pobre estabe de gales (arreos) y a qui ell no coneixíe en persona; y al vórel li va vindre al ánimo un pensamén de tacaño que may habíe tingut, y se va di: «¡Mira a quí ni dono del meu minjá!».
Y, tornán cap a dins, va maná que tancaren la cámara y va preguntá als que estaben en ell si algún de ells coneixíe an aquell bellaco que frente a la porta de la seua cámara estabe assentat a la taula. Tots van contestá que no. Primasso, que teníe ganes de minjá perque habíe caminat y no estabe acostumbrat a fé dijú, habén ya esperat un rato y veén que lo abad no veníe, se va traure del pit un de los tres panets que habíe portat y va escomensá a rossegál. Lo abad, después de un ratet, va maná a un dels seus familiás que mirare si sen habíe anat este Primasso. Lo familiar va contestá:
- No, siñó, minge pá, lo que amostre que lo ha portat en ell.
Va di entonses lo abad:
- Pos que ne minjo del seu, si ne té, que del nostre no ne minjará avui. Hauríe volgut lo abad que Primasso sen haguere anat, perque despachál no li pareixíe be. Primasso, com se habíe minjat un panet y lo abad no veníe, va escomensá a minjás lo segón, y tamé lay van contá al abad, que habíe manat mirá si sen habíe anat. Después, com encara no veníe lo abad, Primasso va escomensá a minjás lo tersé, y tamé lay contá al abad. Éste va escomensá a pensá y a dis:

«¿Quina novedat es esta que me ha vingut avui al ánimo?, ¿quina avaríssia?, ¿quin rencor?, ¿y per culpa de quí? Yo hay donat de minjá del meu, desde fa mols añs, a qui sel ha volgut minjá, sense mirá si gentilhome o villano, pobre o ric, mercadé o botigué, haguere sigut; y los meus ulls han vist a infinitos bellacos y may al ánimo me habíe vingut este pensamén que per culpa de éste me ha vingut avui; no me hauríe atacat tan fieramen la avaríssia per culpa de un home de baixa cuna: algún gran personaje té que sé este que me pareix un bribón». Y va volé sabé quí ere: y sen va enterá de que ere Primasso, que habíe vingut aquí a vore lo que habíe sentit de la seua magnifissénsia. Y com lo abad lo coneixíe per la seua fama de home sabio, va tindre vergoña, y, dessichós de rectificassió, de moltes maneres va pensá en honrál. Y después de diná, com conveníe a la fama de Primasso, lo va fé vestí noblemen, y donánli dinés y un caball palafrén, li va dixá al seu arbitri anássen o quedás. Primasso, habénli donat tantes grássies com va pugué, a París, de aon habíe eixit a peu, va torná a caball. Lo siñó Cane, sense cap atra explicassió va enténdre mol be lo que volíe di Bergamino, y sonrién li va di:

- Bergamino, finamen has mostrat la ofensa que te s´ha fet, la teua virtut contra la meua avaríssia, y lo que de mí dessiches. May, hasta ara en tú, había sigut assaltat per la avaríssia, pero la trauré de mí en la gayata que tú mateix
t´has inventat.
Y fen pagá la posada de Bergamino, va fé restituí los tres trajes, y an ell, vestit nobilíssimamen en un ric traje seu, donánli dinés y un palafrén, li va dixá la libertat de quedás o de anássen.

OCTAVA , com Octavio Serret, de Valderrobres.

martes, 25 de agosto de 2020

SÉPTIMA JORNADA.

SÉPTIMA JORNADA.

Escomense la séptima jornada del decamerón, a la que, daball del gobern de Dioneo, se parle sobre burles que per amor o per la seua salvassió han fet les dones als seus hómens, habénsen donat cuenta ells, o no.

Totes les estrelles o tots los estels o estrels habíen fugit ya de la part de lleván, en la exepsió de aquella que diém Lucifer, que encara fee llum están allí ya la blanqueján aurora, cuan lo senescal, eixecánse, en un gran equipache sen va aná a la Vall de les Dames per a amaní allí totes les coses, segóns la orden o manamén del seu siñó. Después de marchá ell, no va tardá mol en eixecás lo rey, a qui habíe despertat lo sarabastall de los carregadós y de les besties de cárrega; y eixecánse, va fé alsá a les siñores y als joves; y no despuntaben encara be los rayos del sol cuan tots se van ficá en camí. Y may hasta entonses los habíe paregut que les cardelines cantaren tan alegremen, y los atres muixóns, com aquell matí los pareixíe. Van arribá a la Vall de les Dames, aon, ressibits per mols atres, los va pareixe que de la seua arribada sen alegraren. Allí, donán una volta per la vall, y tornán a miráu tot de baix a dal, o de dal a baix, los va pareixe encara mes majo que lo día abans, an aquella hora del matinet. Y después de desdichuná en bon vi y coc rápit, per a que no los guañaren los muixóns, van escomensá a cantá, y en ells la valleta, que sempre repetíe les mateixes cansóns que díen ells, y los muixóns, ressistínse a sé vensuts, afegíen dolses y noves notes al seus cántics. Cuan va arribá la hora de diná, parades les taules daball dels llorés y datres ábres verts, a la voreta de la estanca, com va volé lo rey, van aná a assentás, y mentres minjáen veíen los peixets nadá en grans corros. Después de retirá les viandes y despará les taules, encara mes conténs que antes van escomensá a cantá y a tocá los seus instruméns y a dansá; y después, habénse escampat los llits per diferens puestos de aquella valleta, (tots voltats per lo discret senescal de sargas franseses y de cortines tancades) en llissénsia del rey, qui va volé sen va pugué aná a dormí; y los que no van volé, se van entretindre un rato mes. Arribada ya la hora en que tots estaben eixecats y ere tems de ajuntás a novelá, no lluñ del puesto aon habíen minjat, fen estendre tapets sobre la herba y assentánse prop del aigua, li va maná lo rey a Emilia que escomensare; y ella, alegremen, aixina va escomensá a contá:

martes, 14 de febrero de 2023

Comenza lavangeli de Sent Johan.

XIX. 

Extractos del Cod. ms. saec. XV. fol. que contiene los cuatro Evang. traducidos al lemosín, en el Palau de Barcelona (Vid. pág. 273.) 

Comenza lavangeli de Sent Johan.


Comenza lavangeli de Sent Johan.

De la paraula feta carn. primo cap.

En lo comensament era paraula, e la paraula era davant Deu, e Deus era paraula. Aço era en lo comensament devant Deu. Totes les coses son fetes per ell e sens ell no es res fet e ço que es fet en ell era vida. Era llum dels homen (homens) e la llum en tenebres lluu, e les tenebres no conprengueren aquella fon un hom trames per Deo lo nom del qual era Johan. Aquest vench en testimoni per ço que testimoni donas de la llum vertadera que illumina tom hom vinent en aquest mon, per ell es feyt lo mon e lo mon nol conech en les sues coses propries vench e los seus nol reberen empero e tots aquells quel reheberen ell dona a ells poder esser fets fils de Deu e tots aquells que cregueren en lo seu nom los quals no per sanch ni per volentat de hom mas de Deu son nats. E la paraula es feta carn e habita en nos e nos veem la sua gloria quasi un engenrat del pare plen de gracia e de veritat ... 

Cap. II. Com torna de laygua vi, e com gita los comprants e venents del Temple, etc.

En lo tercer dia nupcies foren fetes en Cana de Galilea, e foren appellats a les nupcies la mare de Jhus. esos (e sos) dexebles. E com los deffallis lo vi dix la mare de Jhus. a ell: fill, ells no an vi. A la qual respos Jhus. Quens fa a mi ne a tu fembra; car encara no es venguda la mia hora. E la mare de Jhus. dix als mystres (ministres): Tot ço que ell vos dira fets. Eren alli posades VII. ydries de pedra segons la purificacio dels Jueus dels quals cascuna cabia dos o tres metres ço es mesures. E dix a ells Jhus. umplits les ydries daygua entro a la sumitat. E apres que foren plenes ell los dix: prenentsne ara, aportatsne a architicli. E aportarenli.
E com ell lague tastat daquel vi que era fet del aygua mas ell no sabia res daço mes los ministres ho sabien quey habian mesa laygua, e ladonchs architicli apella lo spos e dixli: tot hom posa primerament lo bon vi, e com son replets, ladonchs posa hom cel qui no es tan bo, e tu as servat lo bon vi fins ara. Aquest comensament de senyal feu Jhus. en Cana de Galilea, e manifesta la sua gloria e sos dexebles cregueren en ell. Apres ell devalla en Cafarnaum ab sa mare e ab sos dexebles e no estigueren aqui molts dies car la pasqua dels Jueus era prop. E entra Jhus. en lo temple e troba cells qui venien ovelles e bous e coloms e los cambiadors sient, e les taules. E Jhus. feu unes corregades de unes cordes, e ab aquells ell los ne gita tots del temple, ço es, les ovelles, e los bous, e trestorna les taules dels cambiadors; e dix adaquells que venien aquelles coses: tolets aço daqui, e no vullats fer de la casa de mon pare casa de mercadaria. Adonchs remenbra a sos dexebles ço que es escrit: lo zel de la tua casa menia a mi e lladonchs los Jueus digueren al Senyor Jhus.: qual senyal nos mostras tu perque tu fasses aquestes coses. Als quals dix Jhus.: destroit aquest temple, apres tres dies yol refarre. E digueren los Jueus: XL. anys jur ca (sic) (ença) aquest temple a edificar e tu dius que entre tres dies lo edificaras. E Jhus. dehia asso del temple del seu cors mas ells nol entenien. Mas apres que resussita de la mort, remenbrarense los dexebles que aço habia ell dit del seu cors e cregueren en les scriptures e les paraules que Jhus. dix. Apres com Jhus. fos en Jhrlm. a la pasqua el dia de la festa, molts cregueren en ell, vehent los senyals e les maravelles que ell fahia; empero el no donava res per llur testimoni. Car ell los conexia be, e no havia mester lo testimoni dels homens. Car ell conexia be ço que era en home.


IIII Cap. De la font de Jacob e del fil del Regeto.

Donchs com Jhus. conech quels Fariseus agueren hoit que Jhus. babteiava e ajusstava moltes dexebles, axi com Johan empero Jhus. no bateiava mas los seus dexebles e lladonchs ell se parti de Judea, e ana altra vegada en Galilea, e convenia a ell a passar per Samaria. E vench a la ciutat de Sicar que es en Samaria prop lo camp que dona Jacob a son fill Josep e era aqui la font de Jacob. Et Jhus. huiat per raho del cami asegues aqui prop la font, e era quasi ora de VI. e veus que estant aqui Jhus. tot sols, vench una fembra de Samaria per poar aygua de la font: a la qual Jhus. domana (demana) dient: donam a beure de aquexa aygua. E entretant los dexebles eren anats a la ciutat per comprar que meniar. La qual fembra respos a Jhus. dien: Com tu si es Jueus, com demanes a mi a beure que son Samaritana? e tu sabs be que los Jueus e los Samaritans no participan ensemps. E Jhus. respos e dix a la fembra: Si tu sabies lo do de Deu, e sabies que es zell qui demana a tu a beure, per ventura tu demanerias a ell quet donas a tu aygua viva. E la fembra dix a ell: Senyor e tu no as neguna cosa ab que pous, aquest pou es molt pregon: Donchs dona tu laygua viva. Donchs es tu maior que nostre pare Jacob qui feu a nos aquest pou, e ell matex ne begue, e sos fills, e son bestiar. E responent Jhu. dix a la fembra: Tots aquells que beuran daquexa aygua, altra vegada auran sed; mas aquell qui beura de laygua que yo li dare, no haura set perdurablement, mes laygua que yo li dare sera feta en ell font daygua xalzant en vida perdurable. A donchs dix la fembra a ell: Senyor, dona a mi daquexa aygua per ço que null temps no haia set, e que nom calegua venir açi, ne haver afany de poar aygua. 

A la qual dix Jhus.: ves et appella ton marit e veniu açi. Et ella li dix: Senyor yo no e marit. A la qual dix Jhus.: certes tu dius veritat, car tu as aguts V. marits, e aquest que tu as ara no es ton marit. Ella donchs dix la fembra a Jhus.: Senyor, yo veg que tu es propheta: los nostres pares an orat en aquest munt, e vosaltres dehits que Jhrlm. es lo lloch on se cove a orar. A la qual Jhus. dix: fembra, creu a mi que ora vindra que huy en aquest munt ni en Gerusalem no aorarets lo pare: vosaltres aorats ço que no sabets, e nos aoram ço que sabem. Mas venguda es lora, car aquells vertaders aoradors aoram lo pare en spirit e en veritat; car aytals aoradors vol lo pare que aorem ell en spirit e en veritat. Car Deus es espirit, e cells qui aoren ell, cove que aoren ell en spirit e en veritat. 

E lladonchs dix la fembra: yo se que Messies deu venir qui es dit Xst. Donchs com aquell vindra, ell anunciara a nos totes coses. E lladons dix Jhus. a la fembra: yo son cell que tu dius, qui parle ab tu. E ladonchs vingueren sos dexebles, ó maravellarense com parlava ab la fembra tots sols; empero ells no li demanaren qual cosa ell parlava ab la fembra. La qual estava tota alterada e maravellada. E lladonchs la fembra lexa aqui la sua ydria, e anasen tots a la ciutat, e dix als homens daquella ciutat: venits e veurets un hom lo qual ha dites a mi totes coses que yo he fetes: donchs no es aquest Mesies qui es dit Xst. Exiren tots de la ciutat, e vengueren a ell. E los dexebles pregavexlo (pregavenlo, pregaventlo) dient: Mestre, menja que gran ora es. Als quals dix Jhus.: yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets. E los dexebles no entenien ço per que ell ho dehia; ans estaven maravellats, e dehien entre si: donchs aportal a ell alcuna vianda que menjas, o que es aço que diu? 

E lladonchs Jhus. dix a ells: lo meu menjar es que yo fassa la voluntat daquell quim ma trames, ço es del meu Pare qui es en los cels per ço que acabe la sua obra. Donchs no deit vosaltros que quatre mesos son encara dasi a les messes; donchs llevats los vostros vulls (: ulls), e guardats que les regions son ja blancas per fer les messes. E cell qui cull pren loguer, e ajusta fruyt en vida eternal per ço que aquell qui sembra ensemps se alegre ab aquell qui cull. Et en aço per cert es la paraula vera; car hu es cell qui sembra, e altre es cell qui cull. E yo tramet vosaltros a cullir ço en que no havets treballat los altros an treballat e vos sou entrats en llurs treballs. Mols de aquells de aquella ciutat dels Samaritans cregueren en ell per la paraula e la fembra qui donava testimoni per ço com li havia dictes totes les coses que fetes havia. E com vinguessen a ell los Samaritans pregarenlo que romangues ab ells dos dies. Ellavores (e llavores) molt mes cregueren en ell per les sues paraules e digueren a la fembra. Ja daçi avant no crehem nosaltres per les tues paraules solament mes per ço que nos havem vist e hoyt crehem verament que aquest es lo salvador del mon. Etc.

sábado, 27 de julio de 2024

2. 11. Aon se prosseguix lo escomensat.

Capítul XI.

Aon se prosseguix lo escomensat.

Aon se prosseguix lo escomensat.

Va arribá la hora, y abans de eixí se van asseá los estudians lo milló que van pugué. Pedro Saputo va traure la funda de la gorra, se va ficá un coll nou mol risat y va quedá fet un caballé, y per lo jove y guapo, un Amor vestit, un Adonis en traje español y de tall, y acompañats del huésped, de un cuñat, una filla de deu añs y una neboda de quinse, en alguns veíns que se van pendre la libertat de pujá mentres sopáen, se van encaminá a la casa portán detrás una gentada, mes gen que va aná may al sermó de la galtada. Van arribá, van saludá mol cortesmen an aquelles siñores y a datres que elles habíen convidat; y don Severo al vorels tan cortesans, tan atentos y ben parlats se va alegrá mol y va di en veu baixa a la dona y filla:

- ¿Veéu, gloria meua, quin porte y qué ben criats? No dirás mes que són fills de grans caballés: y alguns de ells u sirán, perque mentres seguixen los estudis ñan mols als que los agraden les aventures y libertat de esta vida a les vacassions, y cuan se reincorporen al curs repartixen los profits als compañs mes pobres. En aixó la mare y la filla los trataben en miramén, y al mateix tems los mostraben afabilidat y confiansa. La gen del poble que los habíe seguit va sé tamé admitida a dos grans sales que estáen una a cada costat de la del sarao y va di lo caballé:

- An esta rogo que dingú entro sense la meua llissensia; a les atres que s' acomodon los que puguen en orden y bons modos. Ara, siñós, cuan vullgáu, va di als estudians, podéu escomensá la música.

Primé van tocá un rato pera amostrá la seua habilidat, y después van preguntá a don Severo si se habíe tratat de que ballaren. 

Va contestá que sí, y los va suplicá que obrigueren dos de ells lo ball, pos així tamé u dessichaben aquells joves caballés. Entonses dixen los instrumens lo de la pandereta y lo del pito, y trauen a ballá lo primé a la filla de la casa, y lo segón a un atra donsella que ere cusina de Morfina, agarrán mentrestán Pedro Saputo la pandereta. La destresa y grassia que los estudians van ostentá al ball va agradá a tots, y no menos la dessensia, que sempre y en tot es importán. Ya no eren ixos estudians vestits en cuatre draps; eren uns verdadés caballés ben naixcuts, y finamen educats, de lo que s' alegrabe 

l'amo del convit y no dixáe de medíu la seua dona y atres siñores prinsipals que ñabíe. Se van retirá y van agarrá los instrumens, dixán la part del ball als joves que van vindre convidats.

Van ballá totes y tots, la festa se va correspondre en la magnifissensia que en tot se usabe a la casa. 

Lo del pito li va di al home de la casa:

- Ara, don Severo, si li pareix a vostra mersé, lo meu compañ Paquito y yo predicarem un sermó a la plebe de les antessales, los dos a un tems, y cada un a una sala desde la porta pujats a uns púlpitos que sirán dos taules.

- Está be, va di lo caballé, ¿y a tú, Mariquita?, va preguntá a la dona. Va contestá ella que sí. Y parades les taules y saltán an elles los oradós, escomensen a soltá chorros de disparates, que cada minut teníen que pará y doná tems a la rissa que a les tres sales va arrencá mil novedats als cossos ya una mica fluixos. Les dames y caballés de la del mich podíen sentí al un o al atre, no paráen de riure y apretás les barres y pegás als ginolls en les dos mans y hasta puñades a les parets. Lo mateix don Severo va pedre la seua seriedat, y va tindre que recuperala, tapanse los oíts pera pugué dils: 

- ¡Prou, siñós, prou!, que mos morirem tots. Pero ells embriagats de elocuensia ni paraben ni podíen encara que vullgueren. Hasta que van agarrá los instrumens los atres y van fé soná la música, y esta per fin va tallá l'enchís. Paren ells y pare tamé la música, y saludán los dos a les siñores y caballés en una gran cortessía, va estampí un aplausso de mans tan estrepitós y llarg, que se va comunicá a les antessales y pareixíe que anáen a sorsís.

Se van volé ficá a ballá per segona vegada, y no va sé possible. 

Be se esforsaben los musics, pero ningú podíe fé mes que riure y torná als disparates dels sermons. Se ficáen en actitut de ballá, pero algú soltáe una carcañada y ya tots se retiráen, caén a les cadires y fen pasmos y exclamassions.

Entretán corríe la nit, y mirán don Severo la hora, va vore que eren les onse y micha, y va di:

- Siñós, esta micha hora que falte hasta les dotse, perque de micha nit no passen les festes a casa meua, tots la nessessitem pera templamos y disposamos a dormí. Siñós llissensiats: ting barruntos de que vostés volen passá an este poble vuit díes per lo menos; yo per la meua part espero que lo dimecres per la nit tornon an esta casa.

- Demá, va di un jove caballé, me ha manat mon siñó pare que los rogara se dignaren vindre a la meua.

- Y a casa vostra, va contestá don Severo, tamé anirán les meues siñores dona y filla. Li va doná les grassies lo caballé, y parán los cumplimens se van oferí los estudians a les ordens de don Severo, y als peus de aquelles siñores, y se van despedí de tots los convidats.

Cada nit va sé la funsió a una casa diferenta, y tamé los estudians variaben les invensions passán los matins en ordenales, sense descuidás de visitá a les persones que mes los honraben y se u mereixíen, com don Severo. 

La nit de la segona funsió a casa de éste se va presentá Pedro Saputo disfrassat de dona y va engañá a tots, mes particularmen a Morfina, la va obligá a confessá lo seu amor guañanse lo cor y vensén la seua resserva. ¿Cóm resistiríe la infelís per advertida, per reportada, per serena, profunda y circunspecta que fore? 

No ere possible. Y així ell, lograt lo seu objectiu, va dixá caure lo disfrás, rién tots mol del engañ y selebrán la donosura de la forastera; después va continuá ya la funsió com totes les nits.

Lo radé día en lo bon pareixe de don Severo, perque tot lay comunicaben y consultaben, van fé un atra ronda pels carrés, y van fé tanta plega que casi los va pareixe massa; cosa impossible per als estudians. Daball del balcó de don Severo van pará y van cantá un rato. Per la nit van aná de tertulia a casa seua y don Severo los va doná sis escuts de or, suplicanlos que si no se apartaben mol a un atra direcsió tornaren per allí al retirás als seus estudis, y lay van prometre.

Pel matí van eixí del poble, passán aposta, encara que donáen volta, pel carré de Morfina, y a la porta se van pará a tocá lo himno de despedida. Van eissí don Severo y les seues siñores a sentils; y Pedro Saputo, que anáe previngut, va cantá en los seus compañs y mol ben acompañat de la música, unes lletres que portáe pensades, de les que la primera diebe:

Pos me dixo lo cor

¿Me emportaré un pensamén?


Morfina en mol dissimulo va fé seña que sí; y van cantá la segona, que teníe per final:


Pos te vach entregá, cor, 

¿Aón te guardarán?


Y Morfina a se va tocá y señalá lo pit en dissimulo. 

La tersera acababe:


¿Te trobaré, cor,

cuan torna, aon estarás?


Va incliná Morfina una mica lo cap y los ulls y per cántic de gloria y conclusió díen los radés versos de la radera lletra:

Pos influí ya no pot

sino be la estrella meua.


Y en aixó se va acabá lo can y se van despedí. Morfina, com se va alegrá de vorels encara un atra vegada, no va pugué evitá que se li bañaren los ulls, ixquere un suspiro, aufegat pel decoro, y corregueren per les seues rosades galtes dos llágrimes de mes valor que tot l'or que teníe son pare, al menos per al que les va vore corre y que va pugué di meues són cuan caíen y arreplegales en los seus labios y passales al cor en l'amor que les derramabe.


Original en castellá:

Capítulo XI.

Donde se prosigue lo comenzado.

A más de andar llegó la hora, y antes de salir se asearon los estudiantes lo mejor que pudieron. Pedro Saputo quitó la funda de la gorra, se puso un cuello nuevo muy rizado y quedó hecho un caballero, y por lo joven y hermoso, un Amor vestido, un Adonis en traje español y de corte, y acompañados del huésped, de un cuñado, una hija de diez años y una sobrina de quince, con algunos vecinos que se tomaron la libertad de subir mientras cenaban, se encaminaron a la casa llevando detrás, porque había acudido a la calle gran tumulto, más gente que fue nunca al sermón de la bofetada. Llegaron, saludaron muy cortésmente a aquellas señoras y a otras que ellas habían convidado; y don Severo al verlos tan cortesanos, tan atentos y bien hablados se alegró mucho y dijo en voz baja a su esposa e hija: - ¿Veis, gloria mía, qué porte y qué bien criados? No diréis sino que son hijos de grandes caballeros: y algunos de ellos lo serán, porque mientras siguen los estudios hay muchos que gustan de las aventuras y libertad de esta vida en las vacaciones, y cuando se restituyen al curso reparten los provechos en los compañeros pobres. Con esto la madre y la hija los trataban con miramiento, y al propio tiempo les mostraban afabilidad y confianza. La gente del pueblo que los había seguido fue también admitida en dos grandes salas que estaban una a cada lado de la del sarao y dijo el caballero: - En ésta ruego que nadie entre sin mi licencia; en esotras acomódense los que puedan con orden y buen modo. Agora, señores, cuando gustáredes, dijo a los estudiantes, podréis dar principio a la música.

Diéronlo al punto; y primero tocaron un rato para hacer muestra de su habilidad, y luego preguntaron a don Severo si se había tratado que bailasen. Respondió que sí, y les suplicó abriesen dos de ellos el baile, pues así también lo deseaban aquellos jóvenes caballeros. Entonces dejan los instrumentos el de la pandera y el del pito, y sacan a bailar el primero a la hija de la casa, y el segundo a otra doncella que con Morfina se hallaba de prima, tomando entretanto Pedro Saputo la pandera. La destreza y gracia que los estudiantes ostentaron en el baile gustó a todos, y no menos su decencia, que siempre y en todo es importante. Ya no eran aquellos estudiantes andrajosos de bayetas y mirando y hablando a lo tuno en puridad como en la calle; eran unos verdaderos caballeros bien nacidos, y finamente educados, de lo cual se alegraba el dueño del convite y no dejaba de ponderarlo su esposa y otras señoras principales que había. Retiráronse y tomaron los instrumentos, dejando la parte de baile a los jóvenes que vinieron convidados.

Bailado que hubieron todas y todos, salió el agasajo, el cual correspondió a la magnificencia que en todo se usaba en la casa. Y así que tomaron lo que pareció y supo mejor a cada uno, fue el del pito al dueño y le dijo: - Agora, don Severo, si parece a vuesa merced, mi compañero Paquito e yo predicaremos un sermón a la plebe de las antesalas, ambos a un tiempo, y cada uno a su sala desde la puerta subidos por púlpitos en sendas mesas.- Que me place, dijo el caballero, ¿y a ti, Mariquita?, preguntó a su esposa. Respondió ella lo mismo. Y puestas las mesas y saltando a ellas los oradores, principian a soltar chorros de disparates, que cada minuto tenían que parar y dar lugar a la risa que en las tres salas causó mil novedades en los cuerpos un poco flojos. Las damas y caballeros de la del centro ya atendían al uno ya al otro, no parando de reír y apretarse las ijadas y arrimarse y pegarse a las paredes. El mismo don Severo perdió su gravedad, y hubo de volver en sí, y taparse los oídos para decirles: - ¡Basta, señores, basta!, que nos morimos todos. Pero ellos embriagados de elocuencia ni paraban ni podían aunque quisieran. Hasta que tomados los instrumentos los otros hicieron sonar la música, y ésta por fin cortó el encanto. Cesan ellos y cesa también la música, y saludando los dos a las señoras y caballeros con una gran cortesía, estalló un aplauso de manos tan estrepitoso y largo, que se comunicó a las antesalas y parecía que iban a hundirse.

Quisiéronse poner a bailar segunda vez, y no fue posible. Bien se esforzaban los músicos de su parte, pero nadie podía sino reír y volver a los disparates de los sermones. Poníanse en actitud de bailar, y soltaban la carcajada y se retiraban cayéndose en las sillas y haciendo pasmos y exclamaciones.

Entretanto corría la noche, y mirando don Severo la hora, vio que eran las once y media, y dijo: - Señores, esta media hora que falta hasta las doce, porque de media noche no gusto que pasen las fiestas de mi casa, todos la necesitamos para templarnos y disponernos al sueño. Señores licenciados: tengo barruntos de que vuesas mercedes van a pasar en este pueblo ocho días por lo menos; yo por mi parte espero que el miércoles por la noche serán servidos de volver a esta casa. - Mañana, dijo un joven caballero, me ha mandado mi señor padre rogase a vuesas mercedes se dignasen venir a la mía. - Y a vuestra casa, respondió don Severo, también irán mis señoras esposa e hija. Diole las gracias el caballero, y cesando los cumplimientos se ofrecieron los estudiantes a las órdenes de don Severo, y a los pies de aquellas señoras, y se despidieron con todos los convidados.

Cada día era la función en otra casa, y también los estudiantes variaban las invenciones pasando las mañanas en ordenarlas, sin descuidarse de visitar a las personas que más los honraban y se lo merecían, como don Severo y alguna otra. La noche de la segunda función en casa de éste se presentó Pedro Saputo disfrazado de mujer y engañó a todos, logrando un gran rato a su intento, que fue el de hablar más particularmente a Morfina y obligarla a confesar su amor ganándole el corazón y venciendo su reserva. ¿Cómo resistiría la infeliz por advertida, por reportada, por serena, profunda y circunspecta que fuese? No era posible. Y así él, logrado su objeto, abatió el disfraz, riendo todos mucho del engaño y celebrando la donosura de la forastera; después continuó ya la función como todas las noches.

El último día con el buen parecer de don Severo, porque todo se lo comunicaban y consultaban, hicieron otra ronda por las calles, y recogieron tanto dinero que casi les pareció mucho; cosa imposible a estudiantes. Debajo del balcón de don Severo pararon y cantaron un rato. Por la noche fueron de tertulia a su casa y don Severo les dio seis escudos de oro, suplicándoles que si no se apartaban mucho en otra dirección volviesen por allí al retirarse a sus estudios, y se lo prometieron.

Por la mañana salieron del pueblo, pasando de propósito, aunque rodeaban, por la calle de Morfina, a cuya puerta se pararon a tocar el himno de despedida. Salieron don Severo y sus señoras a oírlos; y Pedro Saputo, que iba prevenido, cantó con sus compañeros y muy bien acompañado de la música, unas letras que llevaba pensadas, de las cuales la primera concluía;

Pues me dejo el corazón

¿Me llevaré un pensamiento?

Morfina con mucho disimulo hizo seña que sí; y cantaron la segunda, que tenía por final:

Pues te entregué, corazón,

¿En dónde te guardarán?

Y Morfina a la deshecha se tocó y señaló el pecho ligeramente. La tercera acababa:

¿Te encontraré, corazón

Cuando vuelva donde estás?

Inclinó Morfina un poco la cabeza y los ojos y por cántico de gloria y conclusión decían los últimos versos de la última letra:

Pues influir ya no puede

Sino bien la estrella mía.

Y con esto se acabó el canto y se despidieron. Morfina, puesto que se alegró de verlos todavía otra vez, no pudo menos de mostrar los ojos un poco preñados, que a un suspiro, ahogado del decoro, hubieran de reventar, y corrieron por sus rosadas mejillas dos lágrimas de más precio que todo el oro que tenía su padre, a lo menos para el que las vio correr y que a estar a tiro pudiera decir, mías son, y recogerlas con sus labios y pasarlas al corazón con el amor que las derramaba.

jueves, 25 de julio de 2024

1. 4. De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats

Un dels mes grans engañs que se patixen al món es que no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats com hauríen, perque aixina no entropessaríe un en tans que pareixen un atra cosa. Si al menos los creixqueren les orelles, que es lo distintiu mes propi; pero ni aixó. ¡Oh qué bo que siríe! Pedro Saputo los coneixíe en sol mirals a la cara; y desde chiquet, com se va vore lo que li va di del veinet sa mare, que lo proposáe com a modelo de aplicassió de les lletres, pero ñan arts y siensies que moren en los seus autós; esta va sé una de elles. La que después han fundat los moderns fisonomistes dits servellistes o frenólogos, es un atra; lo que no veu res als ulls y a tot lo rostro, poc vorá al cráneo, y sobre aixó, que me torron viu.

En estos ejercicios y jocs va passá encara algún tems, cuan una nit después de sená y de estás un rato calladet y cavilán li va di a sa mare en ressolusió: 

- Mare, esta nit vull ditos algo bo: demá si tos pareix aniré a escola. 

- Sí, fill; sí que me pareix be, va contestá sa mare emosionada; sí que vull que vaigues a la mostra. ¡grassies a Deu! Bona nit me dones, fill: be u has dit: de goch no podré dormí. ¡Ay! Si sapigueres lo que hay patit cuan me díen que criaba a un dropo. Ara sí que estic contenta. Perque mira, fill, que soc ta mare, y estem los dos sols al món. 

- Y mos bastem, va contestá ell: los dos y lo de allá dal (siñalán al sel en la má) contra tot lo món si mos es contrari; que no u sirá mare, no, sino mol favorable.

- Miréu, mare meua: la escola es pa mol du y sense bones dens no se pot mossegá. M’han caigut los primés, ting tots los segons, y forts, y puc mossegá y minjá lo pa de la escola que com hay dit es mol du y estopeng, y no té que donás als chiquets mentres són tan tendres. Tots ploren, tots u senten mol, tots van capbaixos y se queden arguellats y apocadets, y no adelanten res o están en les primeres lletres tans añs, que sol per sé cosa corrén no es gran vergoña per an ells y per als maestres. Yo, la verdat, no sé be lo que són les lletres; pero me pareix que en poc tems hay de alcansá y passá an eixe Agustinet y a tots los que fa tres o cuatre añs que van a la escola. Ara anem al catre, y demá voréu al seu fill escomensá a sé home y séu mol depressa. Sa mare lo miráe y ploráe de goch, y donán grassies a Deu se va gitá y no va pugué dormí de alegría com habíe dit.

arguellat

Se va fé de día, pero mol abans la bona mare teníe la llum als ulls només de pensá en la ressolusió del seu fill. Se va eixecá, y cuan va tindre fet lo amorsá, va aná a despertá al chiquet Pedro, que li va demaná la roba dels díes de festa dién que aquell ere mol gran per an ell.

- Y pera ta mare tamé, va contestá ella. Y li va traure lo traje mes nou y milló; después de habé minjat un plat de migues y sense voldre pendre atra cosa va di a sa mare que lo acompañare pera dili al mestre que lo entregáe a la seua potestat y gobern.

Van arribá a les escoles, y la mare li va di al mestre que li portáe y presentáe a son fill Pedro; qui hasta aquell día no habíe tingut a be escomensá la escola perque volíe creixe y fes fort. Lo mestre sen va enriure y va contestá que admitíe en gust al chiquet Pedro per discípul, y que confiabe que en poc tems adependríe la paleta de la Jesús. En aixó sen va aná la mare, y ell se va quedá a la classe.

Aquell primé día y los dos siguiens no va fé mes que repetí los noms de les lletres com los anáen dién en veu alta los atres chiquets; pero lo cuart va preguntá al mestre si ñabíen mes lletres que aquelles; y com li va di que no, va torná a preguntá si als llibres que lligíen los chiquets adelantats ñabíen unes atres, y contestán lo mestre que ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro:

ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro

- Pos si es aixina en adependre yo estes lletres ya sabré tot lo que hay de sabé per ara.

- No, fill, va contestá lo mestre; perque después se han de ajuntá unes en atres pera formá les palaures.

- Pero en fin, va replicá Pedro, en estes se han de compondre totes.

- Sí, va di lo mestre.

- Pos be, va continuá lo chiquet: esta tarde me donaréu llissensia pera no vindre a escola, y demá tos demanaré un favor, que si mel feu, ni yo me trauré de está aquí cridán tantes hores matí y tarde, ni vosté tindrá que fé mes que dim lo que li pregunta. Li va otorgá lo mestre lo que demanáe; y aquella tarde va pendre una viola de sons yayos mich asclada y sense claus, la va desfé, va pegá a les dos taules per un costat un papé blang y sen va aná cap al tallé de un fusté. Li va demaná una regla, un llapis y una serreta fina, y tirán línies de dal a baix y de crusat a les taules, les va serrá les dos y va fé de vintissís a trenta tablilles cuadrades, les va ficá a la capucha del gabán, y sen va aná a amostrálesi a sa mare diénli que demá voríe en qué paráe alló.

En son demá per lo matí va aná a escola y va demaná al mestre que li escriguere a cada tablilla una lletra; después li va rogá que les embutiguere per orden a un filferro passanlo per un foradet que teníen, y fet tot per lo mestre li va doná les grassies y va di:

- Ara, siñó mestre, ya me avindré yo en estes lletres, perque les sé de corregut y ne coneixco o conec mol poques. Doneume llissensia y men vach a casa.

Dos díes va está a casa donán voltes a les tablilles y mirán de cuan en cuan una paleta del A. B. C., que teníe penjada a la paret, al cap dels dos díes li va di a sa mare: 

- Ya coneixco les lletres; vingue en mí a escola y vorá que no la engaño. Van aná a la escola, va fé lo mestre la proba y no ne va errá cap.

Va quedá espantat lo mestre; los chiquets lo miráen encantadets y sa mare estáe embargada de goch. Va corre la notissia al poble, y tots selebráen lo ingenio del chiquet Pedro de la pubilla, escomensán algúns a dili desde entonses Pedro Saputo, que al dialecto antic del país volíe di Pedro lo sabut; nom que se li va quedá com a propi y ya no va sé conegut per atre.

Lo van ficá a deletrechá; y fenlo escriure a un papé les sílabes soltes a un costat, y al atre lo vocablo que componíen, en sing díes va adependre a llichí, habense perfecsionat del tot en catorse desde lo primé en que va aná a escola.

Lo burro mort.

Original en castellá:

Capítulo IV.
De cómo Redro Saputo fue a la escuela.

Uno de los mayores engaños que se padecen en el mundo es que no todos los burros llevan albarda ni andan a cuatro pies y herrados como deberían, porque así no tropezaría uno con tantos que parecen otra cosa. A lo menos les creciesen las orejas, que es el distintivo más propio; pero ni eso. ¡Oh qué bueno que sería! Siquiera Pedro Saputo los conocía con sólo mirarles a la cara; y desde niño, como se vio en lo que le dijo del vecinito que su madre le proponía por modelo de aplicación a las letras, pero hay artes y ciencias que mueren con sus autores; ésta fue una de ellas. La que después han fundado los modernos fisionomistas llamados cerebristas o frenólogos, es otra; el que no ve nada en los ojos y en todo el rostro, poco verá en el cráneo, y sobre esto, que me asen vivo.
En estos ejercicios y juegos pasó todavía algún tiempo, cuando una noche después de cenar y de estar un rato callado y pensativo dijo a su madre con resolución: - Madre, esta noche quiero dárosla buena: mañana si os parece iré a la escuela. - Sí, hijo; sí que me parece, respondió su madre alborozada; sí que quiero que vayas a la escuela. ¡Gracias a Dios! Buena noche me das, hijo: bien lo has dicho: de gozo no voy a dormir. ¡Ah! Si supieras lo que he padecido cuando me decían que criaba un holgazán, y si tenía muchos juros y renta para criallo a lo caballero. Agora sí que soy dichosa. Porque mira, hijo, que soy tu madre, y estamos los dos solos en el mundo. - Y bastamos, contestó él: los dos y el de allá arriba (señalando el cielo con la mano) contra todo el mundo si nos es contrario; que no será madre, no, sino muy favorable.
- Mirad, madre mía: la escuela es pan muy duro y sin buenos dientes no se puede morder. Hanme caído los primeros, tengo todos los segundos, y fuertes, y puedo morder y comer el pan de la escuela que como he dicho es muy duro y áspero, y no debe darse a niños mientras son tan tiernos. Todos lloran, todos lo sienten mucho, todos andan acontecidos y se paran flacos, enatizos y entecos de sujeción y apocamiento, y no adelantan nada o están en las primeras letras que llaman tantos años, que sólo por ser cosa ordinaria no es gran vergüenza para ellos y para los maestros. Yo a la verdad, no sé bien lo que son las letras; pero me parece que en poco tiempo he de alcanzar y pasar a ese Agustinico y a todos los que hace tres o cuatro años que van a la escuela. Ahora vamos a dormir, y mañana veréis a tu hijo comenzar a ser hombre y serlo muy aprisa, a lo que me da el corazón. Su madre le miraba y lloraba de gozo, y dando gracias a Dios se acostó y ni pudo dormir de alegría como había dicho.
Se hizo de día, y mucho antes la buena madre tenía la luz en sus ojos con el acontecimiento de pensar en la resolución de su hijo. Levantóse, y cuando tuvo hecho el almuerzo, fue a despertar al niño Pedro, el cual le pidió la ropa de los días de fiesta diciendo que aquél era muy grande para él. - Y para tu madre también, contestó ella. Y le sacó el vestido más nuevo y mejor; después que hubo comido un plato de migas y sin querer tomar otra cosa dijo a su madre que le acompañase para decir al maestro que le entregaba a su potestad y gobierno.
Fueron a la escuela, y la madre dijo al maestro que le llevaba y presentaba su hijo Pedro; el cual hasta aquel día no había tenido a bien comenzar la escuela porque quería crecer y hacerse fuerte. El maestro se rió y respondió que admitía con gusto al niño Pedro por discípulo, y que confiaba que al poco tiempo aprendería la paleta de la Jesús. Con esto se fue la madre, y él se quedó en la escuela.
Aquel primer día y los dos siguientes no hizo sino repetir los nombres de las letras como los iban diciendo en voz alta los otros niños; pero el cuarto preguntó al maestro si había más letras que aquéllas; y como le dijese que no, tornó a preguntar si en los libros que leían los niños adelantados eran otras, y contestando el maestro que ni en aquellos libros ni en todos los del mundo había más ni otras letras que aquéllas, dijo el niño Pedro: - Pues en este caso en aprendiendo yo estas letras ya sabré todo lo que hay que saber por ahora. - No, hijo, respondió el maestro; porque después se han de juntar unas con otras para formar los vocablos. - Pero al fin, replicó Pedro, con éstas se han de componer todas. - Sí, dijo el maestro. - Pues bien, continuó el niño: esta tarde me daréis licencia para no venir a la escuela, y mañana os pediré un favor, que si me lo hacéis, ni yo me sacaré de estar aquí voceando tantas horas mañana y tarde, ni vos tendréis que hacer más que decirme lo que os pregunte. Otorgóle el maestro lo que pedía; y aquella tarde tomó una vihuela de sus abuelos medio rota y sin clavijas, la deshizo, pegó a sus dos tablas por un lado un papel blanco y se fue al taller de un carpintero. Llegado, pidió una regla, un lápiz y una sierra fina, y tirando líneas de alto a bajo y de cruzado en las tablas, aserrólas ambas e hizo de veintiséis a treinta tablillas cuadradas, echóselas en la capilla del gabán, y se fue a enseñarlas a su madre diciéndole que mañana vería en qué paraba aquello.
Al día siguiente por la mañana fuese a la escuela y pidió al maestro que le escribiese en cada tablita una letra; luego le rogó que las metiese por orden en un hilo de alambre pasándolo por un agujerito que tenía, y hecho todo por el maestro le dio las gracias y dijo: - Ahora, señor maestro, ya me avendré yo con estas letras, porque las sé de coro y conozco muy pocas. Dadme licencia y me voy a casa.
Dos días estuvo en casa dando vueltas a las tablitas y mirando de cuando en cuando en una paleta del A. B. C., que tenía colgada en la pared, al cabo de los cuales dijo a su madre: - Ya conozco las letras; venid conmigo a la escuela y veréis que no os engaño. Fueron a la escuela, hizo el maestro la prueba y no erró ninguna.
Quedó espantado el maestro; los niños le miraban elevados y la madre estaba embargada de gozo. Divulgóse la noticia en el pueblo, y todos celebraban el ingenio del niño Pedro de la Pupila, comenzando algunos a llamarle desde entonces Pedro Saputo, que en el dialecto antiguo del país quiere decir Pedro el Sabio; nombre que al fin le quedó como propio no llamándole nadie ni siendo conocido por otro.
Pusiéronle a deletrear; y haciéndole escribir en un papel las sílabas sueltas a un lado, y al otro el vocablo que componían, en cinco días aprendió a leer, habiéndose perfeccionado del todo en catorce desde el primero en que fue a la escuela.

miércoles, 2 de diciembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

Quedabe sol lo rey per novelá, y después de vore a les siñores calmades (que se dolíen de la perera escamochada, que no habíe tingut cap culpa), va escomensá:
Manifestíssima cosa es que tot just rey té que sé primé guardadó de les leys fetes per nell, y si datra cosa fa, com a criat digne de cástic y no com a rey té que jusgás. Y yo, que vostre soc lo vostre rey, com estic obligat per fuero, me toque caure a la vostra justíssia. Ahír vach doná yo orde y manamén de que los nostres raonaméns de avui, en intensió de no voldre fé aná lo meu privilegi, y raoná sobre alló que tots hau raonat; pero no sol ha sigut contat tot alló sobre lo que yo creía que parlaría, sino que han sigut dites tantes coses millós, que yo, en cuan a mí, per mol que a la memória busca, recordá no puc ni sé que sobre la materia algo puga di que pugue comparás a les históries ya contades. Y per naixó, debén contravíndre a la ley per mí mateix donada, com soc digne de cástic, a tota reparassió que me sigue ordenada me declaro aparellat, y al meu acostumat privilegi tornaré. Tos dic que la história dita per Elisa sobre lo compare y la comare, y tamé la idiotés dels sienesos, tenen tanta forsa, caríssimes siñores que, dixán les burles que a los seus homens nessios fan les dones discretes, me porten a contátos una historieta sobre ells, que, encara que en sí tingue mol de lo que no té que créures, no menos sirá en part plassentera de escoltá.

Va ñabé, pos, a Siena, dos jovens de poble, la un se díe Tingoccio Mini y lo atre Meuccio de Tura; y casi may estaben la un sense lo atre, y per lo que pareixíe se volíen mol.
Y anán, com van los hómens, a la iglesia y als sermóns, moltes vegades habíen sentit la glória y la miséria que a les almes o ánimes dels que moríen ere segóns los seus mérits, consedida al atre món; dessichán sabé algo segú de estes coses, y no trobán lo modo, se van prometre la un al atre que lo que primé de ells se moriguere, al que quedare viu tornaríe si podíe y li donaríe notíssia de lo que volíen sabé; y aixó u van confirmá en juramén dabán los cuatre evangelis. Habénse fet esta promesa y continuán juns, com se ha dit, va passá que Tingoccio va emparentá com a compare en un tal Ambruoggio Anselmini, que estabe a Camporeggi. Este teníe un fill de la seua dona, de nom doña Mita. Tingoccio, jun en Meuccio visitán alguna vegada an esta comare seua, que ere una majíssima y atractiva dona, no obstán lo sé compares se va enamorá de ella; y Meuccio igualmen, de tan sentíla alabá per Tingoccio, se va encaprichá de ella. Y en este amor la un se amagabe del atre, pero no per la mateixa raó: Tingoccio se guardabe de descubrílay a Meuccio per la maldat que an ell mateix li pareixíe que ere lo vóldre a la seua comare, y se hauríe avergoñit de que algú u sapiquere. Meuccio no se guardabe per naixó, sino perque ya sen habíe acatat de que li agradáe a Tingoccio, per lo que se díe:
«Si yo li descubrixgo aixó, pendrá sels de mí, y puguenli parlá tan com vol, com a compare de ella, en lo que pugue la fará odiám, y aixina may res de lo que vull obtindré de ella». Ara, va passá que Tingoccio, al que li ere mes fássil pugué obríli a la dona tots los seus dessichos, tan va sabé fé en actes y en paraules que va conseguí de ella lo seu gust; de lo que Meuccio be que sen va acatá, y encara que mol li desagradare, sin embargo, esperán alguna vegada arribá al objecte del seu dessich, per a que Tingoccio no tinguere manera ni ocasió de estorbá o impedí algún assunto seu, fée vore que no sabíe res. Va passá que, trobán Tingoccio a les terres de la comare lo terreno blan, perque ñabíen aiguamolls, tan va llaurá y cavá que li va víndre una enfermedat per la humitat, y esta después de uns díes se va agravá tan que va passá a neumonía, y no podén soportála, sen va aná al atre món. Y ya difún, tres díes después, que potsé primé no habíe pogut, va torná, segóns la promesa feta, una nit a la alcoba de Meuccio, que dormíe com un soc, y lo va cridá. Meuccio, despertánse assustat, va di: - ¿Quí eres tú?

A lo que va contestá:

- Soc Tingoccio que, segóns la promesa que te vach fé, hay tornat a donát notíssies del atre món. Se va espantá Meuccio al vórel, pero tranquilisánse después va di: - ¡Sigues benvingut, germá meu!

Y después li va preguntá si se habíe perdut; a lo que Tingoccio va contestá: - Perdudes están les coses que no se troben: ¿cóm hay de está yo perdut si estic aquí dabán de tú?

- ¡Ah! - va di Meuccio- , yo no vull dí aixó: te pregunto si estás entre les ánimes condenades al foc etern del infern.

A lo que Tingoccio va contestá:

- Assó no, pero sí que estic, per los pecats cometuts per mí, en penes gravíssimes y mol angustioses. Li va preguntá entonses Meuccio particularmen a Tingoccio quines penes se donaben allá per cada un de los pecats que aquí se fan; y Tingoccio les hi va dí totes. Después li va preguntá Meuccio si ell podíe an este món fé per nell alguna cosa; a lo que Tingoccio li va contestá que sí, y ere que faiguere cantá misses, resá orassións y doná almoynes, perque estes coses mol ajuden als de allá de allá. A lo que Meuccio va di que u faríe de bona gana; y separánse Tingoccio de ell, Meuccio sen va enrecordá de la comare, y eixecán una mica lo cap, va di:

- Ara que men enrecordo, Tingoccio: ¿per la comare en la que te gitabes cuan estabes aquí, quína pena te han donat allá dal?

A lo que Tingoccio va contestá.

- Germá meu, cuan vach arribá allá dal, ñabíe un que pareixíe coneixe tots los meus pecats, y sels sabíe de memória. Este me va maná que aniguera an aquell puesto (aon vach plorá en gran pena les meues culpes), aon vach trobá a mols amics condenats a la mateixa pena que yo; y están yo entre ells, y enrecordánmen de lo que había fet en la comare, y esperán per naixó una pena mol mes gran de la que me habíe sigut dada, encara que estiguera al mich de una gran foguera mol ardén, com si fore de lleña de melis, tremolaba de paó. Veén aixó un que ñabíe al meu costat, me va di: «¿Qué tens mes que los demés que aquí están que tremoles están al foc?». «¡Oh! - vach di yo- , amic meu, ting gran po del juissi que espero de un gran pecat que hay fet.» Aquell me va preguntá entonses quín pecat ere aquell; y li vach di: «lo pecat va sé tal, que me tombaba a una comare meua: y tan me vach girá y tombá que me vach despellotá». Y ell entonses, burlánse de alló, me va di: «Ala, tontet, no tingues temó, que aquí no se porte cap cuenta de les comares», lo que sentínu yo, me vach tranquilisá.

Y dit aixó, arrimánse lo día, va di:

- Meuccio, quédat en Deu, que yo no puc quedám mes tems en tú - y de repén se va esfumá. Meuccio, habén sentit que cap cuenta se portabe de les comares, va escomensá a fé burla de la seua castidat, pos ya ne habíe dixat passá unes cuantes; per lo que, abandonán la seua ignoránsia, en alló mes abán va sé sabut. Estes coses, si fray Rinaldo les haguere sabut, no hauríe tingut cap nessessidat de empleá silogismos cuan va persuadí a fé lo seu gust a la seua bona comare.
Estabe Céfiro sén alsat per lo sol que al ponén se arrimabe cuan lo rey, acabada la seua história y no quedánli res per di, traénse la corona del cap, al cap de Laureta la va ficá, dién:

- Siñora, tos corono reina de la nostra compañía; alló que de ara en abán cregáu que sirá plaé y consol de tots, com a Siñora manaréu -. Y se va torná a assentás. Laureta, feta reina, va fé cridá al senescal, al que li va maná que se pararen les taules an aquella valleta una mica abans de lo acostumat, per a que después en tems se puguere torná a la casa; y después, lo que teníe que fé mentres durare lo seu gobern, li va explicá. Después, dirigínse a la compañía, va di:

- Dioneo va voldre ahí que avui se parlare de les burles que les dones fan als seus marits u hómens; y si no fore que yo no vull mostrá sé de casta de gos gruñidó, que incontinenti vol vengás, manaría yo que demá se raonare sobre les burles que los hómens fan a les seues dones. Pero dixán aixó, dic que cadaú penso en contá burles de eixes que tots los díes o la dona al home o lo home a la dona, o un home a un atre home se fan. Y dit aixó, ficánse de peu, hasta la hora del sopá va doná lissensia a la compañía. Eixecánse, pos, les siñores y los hómens, algúns de ells, descalsos, van caminá per l´aigua clara y atres entre los drets ábres del prat se anaben entretenín. Dioneo y Fiameta un bon rato van cantá juns sobre Arcita y Palemón; y aixina van passá lo tems hasta la hora de la sena. A la vora de les taules, un milená de muixóns cantáen, y lo airet fresquet que baixabe de aquelles montañetes espantáe les mosques y mosquits, aixina que van sopá en molta alegría y ben tranquils. Y alsats los mantels, después de fé una volta per aquella valleta, están lo sol encara alt pero anán de baixada, cuan va voldre la reina, cap a la seua acostumada morada a pas lento se van adressá, bromeján y charrán de mil coses, tan de les que durán lo día se habíe parlat com de atres. Van arribá a la villa al tardet, y allí van beure vins fresquíssims y van minjá dolsaines y pastes, descansán de la curta caminata, y al voltán de la fon van ballá, unes vegades al só de la cornamusa de Tíndaro y atres cantán caroles y romanses. La reina li va maná a Filomena que cantare una cansó, que díe aixina.

¡Ay de la meua infelís vida!

¿Alguna vegada podría torná

al lloch del que vach sé desposeída?

No estic segura, y es tan ardén

lo afán del meu pit

per torná aon viure solía,

oh lo meu be, oh únic descáns,

que me té maltratada.

¡Ah, disme tú, que no preguntaría

a datre, ni sabría!

Ah, siñó meu, fésmu esperá,

que es lo consol de la meua alma afligida.

No sé be repetí cuán va sé lo plaé

que me té inflamada

sense pugué descansá nit ni día,

perque lo sentí, lo escoltá y lo vore,

en forsa desusada,

cada un a la seua foguera me enseníe,

aon cremo encara:

y sol tú me pots animá

y tornám la virtut perduda.

¡Ah, disme tú si passará algún día

que te troba potsé

aon los ulls que causen lo meu dol;

dísmu, be volgut, dolsa alma meua,

disme cuán vindrás,

que al di «Pronte» ya me dones consol;

passe lo tems en un vol

que hay de esperát, y llarg sigue la teua estada,

per a curám, que es gran la ferida!

Si passare que alguna vegada te tinga

no sé si siré tan loca

com antes vach sé y te dixaré anáten,

te retindré, y que vingue lo que vingue,

pos de la dolsa boca

lo meu dessich se té que be nutrí;

només vull di;

aixina, víne pronte, víne ya a abrasám,

que en sol pensáu la cansó cobre vida.

En esta cansó tota la compañía va pensá que un nou amor assediabe a Filomena; y com per les seues paraules pareixíe que sol ne habíe probat de ell en la vista, tenínla per mol felís, enveja li van tíndre algúns de los que allí estaben. Pero después de acabá la cansó, enrecordánsen la reina de que en son demá ere diviandres, aixina los va di:
- Sabéu, nobilíssimes siñores, y vatros jovens, que demá es lo día consagrat a la passió de nostre Siñó, lo que, si be ton enrecordáe, devotamen vam selebrá sén reina Neifile; y les entretingudes narrassións vam suspendre; y lo mateix vam fé lo dissapte siguién. Per lo que, volén seguí lo bon ejemple donat per Neifile, crec que honesta cosa sirá que demá y después demá, mos abstinguem del nostre novelá, portán a la memória lo que en tals díes per a la salvassió de les nostres almes va passá. Tots van está de acuerdo, y habén ya passat un bon tros de la nit, la reina los va doná lisénsia y tots sen van aná a descansá.

ACABE LA SÉPTIMA JORNADA.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, T


tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)


t'agüelo, ton yayo tu abuelo
t'amagarás te esconderás
t'entenguen te entiendan
t'ha dixat te ha dejado
t'has amagat te has escondido
t'hay entés te he entendido
ta mare tu madre
tabá, tabáns tábano, tábanos
tabaco tabaco
tabal, tabalet tabal, tabalet, tambor
tabalada, trompada, hóstia trompazo
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá mucho ruido
tabáns tábanos
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez
tabernari, tabernaris, de taberna tabernario, ordinario, grosero, basto, soez
taberné tabernero
tabernes tabernas
tabernés taberneros
tablero, tableros tablero, tableros
tablilla, tablilles tablilla, tablillas, tablita, tablitas
tablón de anunsis tablón de anuncios
taburet, taburets taburete, taburetes
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá Manchar // a manchar – atacar
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote mancha, manchas – herida interna
tacada manchada, herida
tacál mancharlo
tacála mancharla
tacañería tacañería
tacáre manchara, manchase
tacaríen mancharían
tacás mancharse
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha Tachar – golpe con un clavo
tacha, taches clavo, clavos
tacha, taches clavo, clavos
tachat, tachats, tachada, tachades tachado, tachada, tachadas, tachados
tacó, tacóns tacón, tacones
taco, tacos taco, tacos
tacte, tacto tacto
tafarra, (torsut com una tafarra) tafarra
tahur, tahúrs tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual tal (como)
talante, talán talante
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
talecada, trompada, hóstia trompazo
talego, presó, presoneta talego, cárcel, prisión
tall, talls tajo, tajos, corte, cortes
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen cortar - tallar
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles talla, tallas
tallabe cortaba
tallaben cortaban
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla corte, tajo (de carn)
tallades cortes de carne, chuletas
talladó de magre cortador de jamón
talláe, tallabe cortaba – tallaba
talláli cortarle
tállali córtale
tallán (g) cortando
tallán, talláns, que tallen cortante, cortantes
tallánli cortándole
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit cortado
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) taller, talleres
talles (verbo tallá, tú talles) cortas
tallos (cuan) cortes (cuando)
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta
talocha, taloches, pareguda a una plana talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso.
talús, talúsos – terré, terrés talud, taludes
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) Tamarite de Litera
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló golpe, tozolón
tamé también
tampoc tampoco
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán tan, tanto, tanta
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré cerrar
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles cierra
tancabe cerraba
tancaben cerraban
tancada cerrada
tancades cerradas
tancáe, tancabe cerraba
tancáem, tancabem cerrábamos
tancáen, tancaben cerraban
tancáes – tancabes – tancades cerrabas
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas
tancál, tancála cerrarlo, cerrarla
tancamén cierre, cerramiento
tancán (g) cerrando
tancánla cerrándola
tancánse cerrándose
tancará cerrará
tancaré cerraré
tancáre, tancare (si ell o ella) cerrara, cerrase
tancáren, tancaren cerraran, cerrasen
tancás cerrarse
tancat, tancada, tancats, tancades cerrado, cerrada, cerrados, cerradas
tanco cierro
táncon (que mos) que nos cierren
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) tangar, engañar
tanque cierra
tanquém cerramos
tánquen, tanquen cierran
tans tantos
tantejá, tanteján tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar
tantejáben tanteaban
tantejátos tantearos a vosotros
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos tantearos entre vosotros
tantíssim, tantíssims tantísimo, tantísimos
tantíssima, tantíssimes tantísima, tantísimas
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha
tañí una campana tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar
tap, tape, taps, tapes (de suro) tapa (de corcho)
tap, taps, tape, tapes tapón, tapones
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa tapar
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá tapa, tapas
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá tapa, tapas, tapeo, tapear
tapabe tapaba
tapaben tapaban
tapada tapada
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas
tapáe, tapabe tapaba
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta tapadito, tapadita
tapál taparlo
tapáls taparlos
tapán (g) tapando
tapánla tapándola
tapánli tapándole
tapánlos tapándolos
tapánse tapándose
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas
tapat, tapada – tápat ! tapado, tapada – tápate !
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es tapia, tapias
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá tapiz, tapices – atapí : compactar
tapissada, tapissat tapizada, tapizado
tapó, tap tapón
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar
taquígrafo, taquígrafos taquígrafo, taquígrafos
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ telaraña, telarañas
tarántula, tarántules tarántula, tarántules
tararejá tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear
tararejáe, tararejabe tarareaba
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs Tardar – melocotón tardío de Calanda
tardáen , tardaben tardaban
tardán (g) tardando
tardansa tardanza
tardará tardará
tardaríen tardarían
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) tarde, tardes – y la tarde ya pardea
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes tarjeta, tarjetas
tarongé, tarongés naranjo, naranjos
taronja , taronges naranja, naranjas
tarot tarot
tarquín, tarquí, fang, limo tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro
tarrós (com lo de Queretes), terrós grumo de tierra
tart (es, arribém) tard tarde
tarta, tartes, pastel, pastels tarta, pastel
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba)
tartíe no paraba quieto – no decía nada
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall)
tascorro, tasca tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tassa, tasses taza, tazas
tassá, valorá – tassada, tassa plena tasar – vaso lleno
tassada de tassá tasada
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores tasador, tasadora, tasadores, tasadoras
tasseta, tassetes tacita, tacitas
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres Tastavins significa catavinos, prueba vinos
taula, taules mesa, mesas, tabla, tablas
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta tablado de tablas para bailar
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla mesita, mesitas – tablilla, tablillas
tauló, taulóns tablón
taulonet, taulonets tabloncillo, tabloncillos
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste taxi, taxis, taxista
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns tazón, tazones
té (ell, ella) tiene
te de roca té de roca
te dic, te conto – te de roca, te vert te digo, te cuento – té de roca, té verde
teatral, teatrals teatral, teatrales
teatro, teatre, teatros, teatres teatro, teatros
techo, techos techo, techos
teclechán, teclejá, de tecla tecleando, teclear, tecla
tecleje (él, ella) teclea
técnic, técnics técnico, técnicos
técnica, técniques técnica, técnicas
tegua, teua tuya
tegües, teues tuyas
teissidó, teixidó, sastre tejedor, sastre
teix - fon del teix, naiximén del Matarrañataxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit Tejo – fuente del tejo – taxus baccata
teixó, teixóns tejón, tejones
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido
tela, teles, telá tela, telas, telar
tele, teles tele, teles
telecomunicassións telecomunicaciones
teleféric, teleférics teleférico, teleféricos
telefónic, telefónics telefónico, telefónicos
telefónica, telefóniques telefónica, telefónicas
teléfono, teléfonos teléfono, teléfonos
telepatía telepatía
telepática, telepáticas telepática, telepáticas
telescópic, telescópics telescópico, telescópicos
telescópicamen telescópicamente
telescopio, telescopios - te les copio telescopio, telescopios - te las copio
televisió, televissió televisión
télex (comunicassións) télex (comunicaciones)
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules tejado, tejados, teja, tejas
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque tejería
tello (joc) - Tello apellit juego del tello
teló, telóns telón, telones
tema, temes tema, temas
temátic, temátics temático, temáticos
temém (que) – mos temém que, tením temó de que tememos, tenemos miedo de que
temén (g) , tenín temó temiendo
teménsu (ell, ella) temiéndoselo
teménu temiéndolo
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado
temeridat, temeridats temeridad, temeridades
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques temeroso, temerosa
temíe (se) temía (se)
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) miedo, temor, miedos, temores
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques miedoso, miedosa, miedica
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora temperamento, genio
temperatura, temperatures temperatura, temperaturas
tempestat, tempestats tempestad, tempestades
tempestuós, tempestuosa tempestuoso, tempestuosa
templabe templaba
templadamen templadamente
templámos templarnos
templán (g) de templá Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar
templansa templanza
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades templado, con temple
temple temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé templo
temporada, temporades temporada, temporadas
temporal, temporals temporal, temporales
temporalidat temporalidad
temporalmen temporalmente
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres temporero, temporera
tems tiempo
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná te ríes, te acuerdas, te puedes ir
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo
tenás tenaz
tenasses tenazas
tenasseta, tenassetes tenacita, tenacitas
tenassidat tenacidad
tenda, botiga tienda, botica
tendé, tendés, tendero, tenderos tenderos
tendénsia tendencia
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla
tendes, botigues tiendas, boticas
tendeta tiendecita
tendetes tiendecitas
tendra, tendres tierna, tiernas
tendramen tiernamente
tendre, tendres tierno, tiernos
tendresa ternura
tendreses ternuras
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica !
tendretes tiernecitas, tiernecicas
tendríe, tindríe tendría
tendríen, tindríen tendrían
tendríssim, tendríssims tiernísimo, tiernísimos
tendríssima tiernísima
tendríssima, tendríssimes tiernísima, tiernísimas
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla tenedor, tenedores
tenen, ténen tienen
tengut, tingut tenido
tenía tenía
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista
teníe tenía
teníem teníamos
Teníen tenían
teníes tenías
teníeu teníais
tením tenemos
tenín (g) teniendo
tenínla teniéndola
tenínlo teniéndolo
tenínme teniéndome
tenínne deu, n´han perdut vuit teniendo diez, han perdido ocho
tenínse teniéndose
tenis tenis
teníu tenéis
teníume tenedme
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera tenor
tens tienes
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa tensar
tensió, tensións tensión, tensiones
tenso, tensos, tensa, tenses tenso, tensos, tensa, tensas
tentá tentar
tentácul, tentáculs tentáculo, tentáculos
tentada tentada
tentadó, tentadora tentador, tentadora
tentán (g) a la sort tentando a la suerte
tentassió tentación
tentassións tentaciones
tentat, tentats tentado, tentados
teñí, tintá (roba) teñir, tintar
teó (negre com un) tizón (negro como un)
teóns tizones
teoría teoría
teoríes teorías
terápia, terápies terapia, terapias
térbol, térbols turbio, turbios
térbola, térboles turbia, turbias
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana terciopelo, felpa, velludo, pana
tergiversá tergiversar
terme (munissipal) término (municipal)
termes términos
terminal terminal
terminals terminales
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) termoarcilla, termoarcillas
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal
ternasco, carn de cordé ternasco, carne de cordero
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles ternera, terneras
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells ternero, terneros
ternura, tendresa, tendre, tendra ternura
terra, terres tierra, tierras
terraplé, terraplén, terrapléns terraplén, terraplenes
terraplenet, terraplenets terraplén pequeño
terrassa terraza
terrasses terrazas
terraza, terrassa terraza
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrangFon dels terrés a Beseit, al Ulldemó terraplén, talud
terrenals terrenales
terrenes terrenas
terreno, terrenos terreno, terrenos
terres tierras
terrestre terrestre
terrible, terribles terrible, terribles
terrissa, fang cuit, serámica barro cocido, cerámica
territori, territoris territorio, territorios
territorial, territorials territorial, territoriales
terror, molta temó, molta po terror
terrorífic, terrorífica terrorífico, terrorífica
terrorífics terroríficos
terrosset, tarrosset grumo de tierra pequeño
ters terso
tersé tercero
tersera tercera
tersera tercera
terseres terceras
tersés terceros
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar
térsio tercio
tersiopial terciopelo, felpa, velludo, pana
tertúlia tertulia
tertúlies tertulias
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche tesis doctoral
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) tesorero, tesoreros
tessoro, tessoros tesoro, tesoros
testadó, lo que fa lo testamén testador
testamén, testaméns testamento, testamentos
testiga testiga
testigo testigo
testigos testigos
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). testigas
testimoni, testimonis testimonio, testimonios
testimoniaben testimoniaban
testimonis testimonios
tetamen, mamellám (com les pechúa) tetamen
tetris tetris
teu, teua, teus, teues tuyo, tuya, tuyos, tuyas
teula, teules, tella, telles teja, tejas
teulada, teulades, tellat, tellats tejado, tejados
teules tejas
teus tuyos
texto, texte, textos, textes texto, textos
tía tía
tiala, tela tela
tiandra, tendra tierna
tiandre, tendre tierno
tiarra (Valjunquera), tiarres tierra
tibia tibia
tibiamen tibiamente
tibio tibio
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso
tientos tientos
tiessa tiesa
tiesso tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido
tigre, tigres tigre, tigres
tilín tilín
timbrasso timbrazo
timbre timbre
timbres timbres
tímida, tímides tímida, tímidas
tímit, tímits tímido, tímidos
timó, timós sopes de timó tomillo, tomillos – sopas de tomillo
timonet, timonets tomillito, tomillitos
timós tomillos
tin, ti ! ten, toma !
tina, tinet del oli de oliva, tines barrica para el aceite de oliva, tina, tinas
tinalles, tenalles tinajas
tinc, ting tengo
tindrá tendrá
tindrán tendrán
tindrás tendrás
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú tener en el bote
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tíndrel tenerlo
tíndrela tenerla
tíndrelay en cuenta tenérselo en cuenta
tíndreles tenerlas
tíndreli tenerle
tíndrels, tíndreles tenerlos, tenerlas
tindrém tendremos
tíndretos teneros
tindréu tendréis
tindría tendría
tinet del oli, tina, tinets, tines barrica para el aceite de oliva, tina
ting, tinc tengo
tinga tenga
tingám tengamos
tingáu tengáis
tinguda tenida
tingudes tenidas
tingue tenga
tinguére tuviera, tuviese
tinguérem tuviéramos, tuviésemos
tingut, tinguts tenido, tenidos
tiniebles tinieblas
tinta, tintes tinta, tintas
tinté, tintés tintero, tinteros
tintinejá tintinear
tintineján tintineando
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes tintineo
tiñosos, que tenen tiña tiñosos
tío tío
tío, tía, tíos, tíes tío, tía, tíos, tías
tións, teóns tizones
tiparraco, tiparracos tiparraco, tiparracos
típic típico
tipo - classe tipo - clase
tipos tipos
tíra ! tira, alante, arrea, etc
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar
tira, tires tira, tiras
tirabe tiraba
tirada tirada
tirada tirada
tirades tiradas
tirades tiradas
tiráe o tirabe tiraba
tiráen o tiraben tiraban
tíral, tírals tíralo, tíralos
tírala, tírales tírala, tíralas
tirán (g) tirando
tiránlos tirándolos
tiránloshi tirándoselos
tiráns tirantes
tiránse tirándose
tirásseli tirársele
tirat tirado
tirats tirados
tiráu, tiréu tiráis – tirarlo : tiráu
tire tira
tirém tiramos
tiren tiran
tiréula tiradla
tiritá, tremolá de fret tiritar, temblar de frío
tiró a la cama, calambre - vore estiró tirón, calambre
tiro, tiros, disparo, disparos tiro, tiros, disparo, disparos
tiron tiren
tiros (que tú) tires (que tú)
tírria, aversió tirria, aversión
tisores, estisores, estirores tijeras
tissó, teó, tissóns, teóns tizón, tizones
títul, títuls título, títulos
titulá titular
titulada, titulades titulada, tituladas
titulat, titulats titulado, titulados
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo
to, tono, tó tono
toalla, toalles toalla, toallas
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas)
tobeta, tobetes esponjosa, blandita, vacía, fofa
toc de campana, toque toque
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias
tocabe, tocáe tocaba
tocaben, tocáen tocaban
tocada tocada
tocades tocadas
tocadura, llaga, tocadures, llagues llaga en la piel de un animal
tocál tocarlo
tócal, tócala tócalo, tócala
tocála tocarla
tocáles tocarlas
tocáli tocarle
tocán (g) tocando – muy cerca de
tocánme tocándome
tocaríe tocaría
tocaríen tocarían
tocat tocado
tocats tocados
tocayo, que té lo mateix nom tocayo
tochet palito
tochets palitos
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo
toco toco
tocon toquen
tocos toques
tocs de campana, toques toques
toga, togues toga, togas
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré os lo dejaré mañana
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. toldo, toldos
tolerá tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar
toleránsia tolerancia
tolerarém toleraremos
tolerás tolerarse
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo poza de agua en el río
tolls pozas
tols, t'ols faréu os los haréis
tomata, tomates tomate, tomates
tomatera, tomateres planta del tomate
tomates tomates
tomateta, tomatetes, com los cherry tomate pequeñito
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata muñeco animado de TV3, un tomate
tombá tumbar
tombabe, tombáe tumbaba
tombaben, tombáen tumbaban
tombada tumbada
tombán (g) tumbando
tombánse tumbándose
tombare tumbara, tumbase
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
tombat tumbado
tómbat túmbate
tombats tumbados
tombo tumbo
tomo, tomos (llibre) tomo, tomos (libro)
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare tu padre
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento
tono, tonos (sonido) tono, tonos
tons pares tus padres
tontades, tontada, tontería, tonteríes tontadas, tontada, tontería, tonterías
tontamen tontamente
tontechá, tontejá tontear
tontecho, tontejo tonteo
tontejá tontear
tontería tontería
tonteríes tonterías
tontes tontas
tontet, tontets tontito, tontitos
tonto, tonta, tontos, tontes tonto, tonta, tontos, tontas
topabem, topáem (mos) nos encontrábamos con, nos dábamos contra
toparéu toparemos
tope tope
topes topes
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse
topetáe, topetabe topaba
topetat topado
topetéu (tos) topáis
topéu (tos) os topáis
topí puchero de cerámica
topíns pucheros
topo (yo me) yo me topo, encuentro con
topografía topografía
toponímia toponímia
toponímic toponímico
toponímica toponímica
toponímiques toponímicas
toque – toc – ell toque toque – él toca
toquen tocan
toques – tocs – tú toques toques – tú tocas
toqueteo, toqueteos toqueteo, toqueteos
toquéu tocáis
toquiñá, toquiñás toquetear
toquiñánse toqueteándose
toquitiá, toquetejá toquetear
torcá, torcás (los mocs) limpiar (mocos)
torcaz, turcás, torcás paloma turcaz
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro.
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos
tordolets tortolitos
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré torear
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall roca grande – Valdeltormo, el valle
torna vuelva
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada volver, devolver, tornar
tornabe, tornaé volvía
tornaben volvían
tornada – de tornada al poble Devuelta – de vuelta al pueblo
tornades devueltas
tornáem, tornabem volvíamos
tornáen, tornaben volvían
tornál volverlo, devolverlo
tornála volverla, devolverla
tornálay devolvérselo, volvérselo
tornáles devolverlas
tornáli devolverle
tornáls devolverles
tornálsi devolvérselos
tórnam devuélveme
tornám, torném volvemos, devolvemos
tornámos devolvernos
tornán (g) volviendo, devolviendo
tornaré volveré
tornás volverse, devolverse, contraatacar
tórnay ! vuelve a hacer eso !
torne vuelve, devuelve
tornémi volvamos a
tornen vuelven
tornillo, tornillos tornillo, tornillos
torno (yo) yo vuelvo, devuelvo
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa
tornon vuelvan, devuelvan
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós torpe, torpes
torpemen torpemente
torpes torpes
torpesa torpeza
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, quemar
torrada, torrades tostada, tostadas
torradet tostadito
torre torre
Torredarques Torre de Arcas
torrén, torréns (de aigua) torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre
torreó, torreóns torreón, torreones
torres torres
torreta torrecilla
torron tuesten
tórse torcer
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) torcer, torcerse
torsén (g) torciendo
torsíe torcía
torsíen torcían
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne retortijón de estómago, torzón en aragonés
torsuda torcida
torsut torcido
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus)
tort, torta torcido, tuerto, torcida, tuerta
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit torcida, tuerta
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen.
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos – espiral de humo
tortes tuertas, torcidas
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell se tuerce el tobillo
torts torcidos, tuertos
tortuós tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso
disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado
tortuoses tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas,
disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas
tortura, tortures tortura, torturas
torturada, torturades torturada, torturadas
torturat, torturats torturado, torturados
tos tos
tos (a) beure algo a tos, de una vegada beber algo de una vez
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge os hace falta un reloj
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel tos, tos fuerte, toser
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha.
toscamen toscamente, burdamente, rudamente, groseramente
tosco, toscos, cap du, capsot, etc tosco, toscos
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca cantera de donde se saca piedra caliza (tosca)
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón.
tossals tozales
tossinet, gorrinet tocinillo
tossino, gorrino cerdo, tocino
tossut, tossuda, tossuts, tossudes tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz
tostadora, per a fé torrades tostadora, para hacer tostadas
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata
tot, tots, tota, totes – per tot arreu todo, todos, toda, todas – por todos lados
total total
totalmen totalmente
totalmén totalmente
totes todas
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. esponjoso, blandito, vacío, fofo
tozín, gorrino cerdo, tocino
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) golpe en la cabeza, testarada, tozolada
trabá trabar
trabá trabar
trabá trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc
traball trabajo
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura.
traballaba trabajaba
traballabe (ell) trabajaba
traballaben trabajaban
traballadó trabajador
traballaren trabajaran, trabajasen
traballat trabajado
traballats trabajados
traballe trabaja
traballém trabajamos
traballen trabajan
traballets trabajitos
traballo trabajo
traballós, que done pena, done faena trabajoso
traballs trabajos
trabán (g) trabando
trac saco, quito
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor
tractó, tractor, tractós, tractors tractor, tractores
tradissió, tradisió tradición
tradissionál, tradissionáls tradicional, tradicionales
traducsió traducción
traducsións traducciones
traduída, traduídes traducida, traducidas
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau traducido
traém sacamos, quitamos
traén (g) sacando, quitando
traénla sacándola
traénli sacándole
traénse sacándose
traéu sacáis
traéume sacadme
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball movimiento, trabajo
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada moverse, trabajar (tráfico)
trafegán moviéndose
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses movidos, que trabajan, que se mueven
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues tráfico (movimiento) – tráfico de drogas
traficán (g) traficando
traficán, traficáns traficante, traficantes
traficáns traficantes
tragá, engullí tragar, engullir
tragáe o tragabe tragaba
tragám, traguém tragamos
tragán (g) tragando
tragassopes tragasopas
tragat tragado
tragédia tragedia
trago trago
tragos tragos
trague traga
traguen tragan
traguére sacara, sacase, quitara, quitase
traguéren sacaran, sacasen, quitaran, quitasen
traidó traidor
traidós traidores
traíe sacaba, quitaba
traíen sacaban, quitaban
traissió traición
traissioná traicionar
traissionat traicionado
traissións traiciones
traissións traiciones
traje traje
trajes trajes
trajet, trajets traje pequeño
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat tralla, látigo, fusta, azote, vergajo
tramá tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar
trámit, trámits trámite, trámites
trampa, trampes – fé garrama trampa, trampas
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes trampero, tramperos
trampolín, trampolíns trampolín, trampolines
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

altramuz, parecido a la almorta
tranquil, tranquils tranquilo, tranquilos
tranquila, tranquiles tranquila, tranquilas
tranquilamen tranquilamente
tranquilet, tranquilets tranquilito, tranquilitos
tranquilidat tranquilidad
tranquilisá tranquilizar
tranquilisabe tranquilizaba
tranquilisada tranquilizada
tranquilisánse tranquilizándose
tranquilisás tranquilizarse
tranquilisat tranquilizado
tranquilise tranquiliza
tranquilisen tranquilizan
tranquiliso tranquilizo
tranquilissadora, tranquilisadora tranquilizadora
tranquils tranquilos
transacsió, transacsións transacción, transacciones
transcurríx transcurre
transe trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies transferencia, transferencias
transferí transferir
transferíls transferirles
transfigurat transfigurado
transformá transformar
transformada, transformades transformada, transformadas
transformadó transformador
transformassió, transformassións transformación, transformaciones
transformat, transformats transformado, transformados
transforme transforma
transformo transformo
transformon transformen
transisió transición
transitori, transitoris transitorio, transitorios
transitória transitoria
transitóries transitorias
transmissió, transmissións transmisión, transmisiones
transmissó, transmissós transmisor, transmisores
transmissós transmisores
transmití, transmétre transmitir
transmitíe transmitía
transmitíles transmitirlas
transmitíles transmitirlas
transmitíli transmitirle
transmitixgo transmito
transmitixguen transmitan
transparén, transparéns transparente, transparentes
transparentá


transparentá, vaya transparénsies que porte la parenta !
vaya transparénsies que porte la parenta !

transparentar
transparentabe transparentaba
transport transporte
transportá transportar
transportat transportado
transports (Pino a Valderrobres) transportes
tras, atrás, detrás tras, atrás, detrás
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi trasbalsar el vino y bebérselo
trascoladó, trascoladós que bebe vino
trascolám, trascolém bebemos vino, trasbalsamos vino
trascolat bebido (vino), movido (vino)
trascolo bebo (vino)
trasladá, móure algo de un puesto a un atre trasladar
trasladaríe trasladaría
traslade traslada
traslado, traslat, traslados, traslats traslado, traslados
traspás traspaso
traspassá traspasar
traspassán (g) traspasando
traspeu, traspeus (vore entropessá) traspié
trasquilat, trasquilats – vore esquilat trasquilado, trasquilados
trassa traza
trassat trazado
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada que tiene maña, trazas
trassendí trascender
trasses trazas


trastada, trastades trastada, trastadas
traste, trastes trasto, trastos
trastenda, rebotiga trastienda, rebotica
trastocada, trastocades trastocada, trastocadas
trastocat, trastocats trastocado, trastocados
trastornat , transtornat trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado
trasvalsá, trasbalsá
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar
tratabe, tratáe trataba
trataben, tratáen trataban
tratál tratarlo
tratála tratarla
tratamén, trataméns tratamiento, tratamientos
tratán (g) y tratán de animals tratando, tratante
tratánla tratándola
tratánlo, tratánli tratándole
tratánme tratándome
tratáns de animals tratantes de animales
tratánse (de) tratándose (de)
tratat tratado
tratátos trataros
tratats tratados
tratáu, tratéu tratáis
trate, trates – tú trates trato, tratos – tú tratas
tratéume tratadme
trato trato (yo)
trau saca, quita
tráuen sacan, quitan
tráuli sácale, quítale
traurá sacará, quitará
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren sacar, quitar
tráurel quitarlo, sacarlo
tráurela quitarla, sacarla
tráurelay quitárselo, sacárselo
tráureles quitarlas, sacarlas
tráureli quitarle, sacarle
tráures sacarse, quitarse
tráures quitarse, sacarse
tráuressel (un jarsé) quitárselo, sacárselo (un jersey)
tráuret quitarte, sacarte
tráuretos quitaros, sacaros
trauríen quitarían, sacarían
traus quitas, sacas
través (a, al) – atravessá través - atravesar
travessé, travessés, barróns vigas de madera, travesaño
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró callecita que une dos calles más grandes
travessía travesía
travessura, travessures, malesa, pesolagada travesura, travesuras
traviessa, traviesses traviesa, traviesas
traviesso, traviessos travieso, traviesos
trayecte, trayectes trayecto, trayectos
treball, traball, treballs, traballs trabajo
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués


treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar , en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués

trabajar
treballabe trabajaba
treballaben trabajaban
treballadó trabajador
treballadora trabajadora
treballadós trabajadores
treballáe, treballabe trabajaba
treballáen, treballaben trabajaban
treballáes, treballades trabajadas
treballál trabajarlo
treballáles trabajarlas
treballán (g) trabajando
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots cascotes de obra
treballat trabajado
treballats trabajados
treballe trabaja
treballen trabajan
treballs trabajos
tremenda, tremendes tremenda, tremendas
tremendo, tremendos tremendo, tremendos
tremolá temblar
tremolabe temblaba
tremoladora tembladora
tremoláe, tremolabe temblaba
tremoláen o tremolaben temblaban
tremolán (g) temblando
tremolánli temblándole
tremolen tiemblan
tremoló, vore espasmo temblor, espasmo
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos temblorosa, tembloroso
trempá, trempás la sigala empinar, empinarse el pene
tren, trens tren, trenes
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo
trencán (g) rompiendo
trencaríe rompería
trencat –> herniat , en hernia al melic


trencat –> herniat
lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili

roto -> herniado , con hernia umbilical
trencats rotos
trenquéu rompáis
trenses trenzas
trenta 30
trenta 30 30
trentacuatre 34
trentanóu 39
trentaún, 31 31
tres Tres, 3
tresena, 3, grup de tres Tres, 3
tresséns, tressentes, 300 trescientos, trescientas, 300
tressillo, tressillos tresillo, tresillos
tret sacado
treta sacada, treta
tretes sacadas, tretas
trets sacados
trets, tretes, tret, treta sacados, sacadas, sacado, sacada
tretse 13, tretze Trece 13
trevall, treball trabajo
trevallá, treballá, travallá, traballá trabajar
trevallán (g) treballán trabajando
trevallat, treballat trabajado
trevallats, treballats trabajados
trevalle, treballe trabaja
trevallen, treballen trabajan
trevallo, treballo (yo) trabajo (yo)
trevalls, treballs trabajos
triá elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós.
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores.
triada, triades
elegida, separada, elegidas, separadas
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc separadores, compartimentos en un corral
triáe elegía
triála elegirla
triángul, triánguls triángulo, triángulos
triángul, triánguls – forma del cap del escursó triángulo, triángulos
triará elegira, separará
triat, triats elegidos, separados
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá Tribu, tribus
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento
tribunal, tribunals tribunal, tribunales
tribut, tributs tributo, tributos
trie, tríe elige, separa
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau trilingües
trill trillo
trillá trillar, emparvar, rastrillar, abalear
trilláles trillarlas
trillán (g) trillando
trillat, trillada (vore trill) trillado, trillada
trills trillos
trimestral, trimestrals trimestral, trimestrales
trincá trincar
trincada trincada
trincat trincado
trío (3) - yo trío (de triá) trío (3) - elijo
tripa, budell, pancha tripa, intestino, panza
tripa, tripes – vore budell tripa, tripas, intestino, intestinos
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) tripas
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets cojón, cojones, testículo, testículos
tripulá Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer
tripulada, tripulades Tripulada, tripuladas
tripulassió, tripulassións tripulación, tripulaciones
tripulat, tripulats tripulado, tripulados
triscá, navegá, trescá, treballá triscar, andar atareado
triscán (g) triscando, andar atareado
trista triste (femenino)
triste, trist – latín triste triste
tristemen tristemente
tristes tristes
tristesa, tristeses tristeza, tristezas
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas
tristó tristeza
tristón tristón
tristos tristes
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols fino, triturado, molido
triturá triturar
triunfá triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir
triunfán (g) triunfando, triunfante
triunfe triunfa
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante
tro, trons trueno, truenos
trobada, trobades encontrada, encontradas y encuentros
trobades encontradas, encuentros
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta encontrador, encontradoras - trovador
trobáe o trobabe encontraba
trobáen, trobaben encontraban
trobáeu encontrabais
trobál encontrarlo, encontrarle
trobála encontrarla
trobáls, trobáles encontrarlos, encontrarlas
trobám encontrarme
trobámos encontrarnos
trobán (g) encontrando
trobánla encontrándola
trobánlo encontrándolo
trobánse encontrándose
trobará encontrará
trobara (yo) encontrara, encontrase
trobarás encontrarás
trobaré encontraré
trobáre encontrara, encontrase
trobarém encontraremos
trobaren encontraran
trobaréu encontraréis
trobáreu encontrarais
trobaríe encontraría
trobaríen encontrarían
trobaríes encontrarías
trobás un billet pel carré encontrarse un billete por la calle
trobássela encontrársela
trobat, trobada encontrado, encontrada
trobátos encontraros
trobats encontrados
trobáu, trobéu encontrarlo, encontráis
trobém encontramos
tróben, troben encuentran
trobes, tróbes encuentras
trobéu encontráis
trobo encuentro
trobon, tróbon encuentren
trobos, tróbos encuentres
trochemoche (a) a trochemoche
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo
tromba, trombes de aiguade vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga
trompada, hóstia
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná tormenta, tormentas – trueno – tronar
tronca, trong troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta
tronchá, tronsá (vore tronsadó) tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse
tronchet, tronchets, troncho (de la col) tronco, tallo, maslo, vástago (de la col)
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) tronco, troncos – tronco de Navidad
tronsadó tronzador, sierra para dos personas
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos trozo, trozos, trocito, trocitos
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas
trossos trozos
trotá trotar
trotán (g) trotando
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) trovador, juglar, trovadores
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) encontrábamos
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) encontraban
trováli , trobáli (trobá, trová) encontrarle
trováls , trobáls (trobá, trová) encontrarlos
trován (g) trobán (trobá, trová) encontrando
trovará , trobará (trobá, trová) encontrará
trovarás, trobarás (trobá, trová) encontrarás
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) encontrarais, encontraseis
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) encontraréis
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) encontrado, encontrada
trove , trobe (trobá, trová) encuentra
trovém, trobém (trobá, trová) encontramos
troven, troben (trobá, trová) encuentran
trovéu, trobéu (trobá, trová) encontráis
trovo, trobo (trobá, trová) encuentro
trovon, trobon (trobá, trová) encuentren
trucadó, picaport trucador, picaporte
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) trucado, trucada – llamar (aragonés)
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) trucha, truchas, salmo trutta
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales.
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas – la tía revientatortillas
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) trujal, trujales
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) trufa, trufas
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos trunfo, carta que vale más en un juego
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes)
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots ladrillo, ladrillos
tuerca, tuerques tuerca, tuercas
tuf, vore tufarrina hedor
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia -
soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco
tumor, tumors, tumoral tumor, tumores
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos tuna, tunas, tuno, tunos
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. túnel, túneles
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes túnica, túnicas
turbades, turbantes (avergoñís) turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar
turbán, turbáns turbante, turbantes
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) turca
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos
turnáen , turnaben (turná o turnás) turnaban
turném (turná o turnás) – torném es de torná turnarse – volvemos, de volver
turno, turnos turno, turnos
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta -
derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216.
montañita, alto, collado
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya turquesa, turquesas
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? turrón, turrones
túsga (tussí) tosa
túsgo, tusgo (tussí) toso
túsgue (tussí) tosa
túsguen (tussí) tosan
túsgues (tussí) tosas
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres toser
tússen (tussí) tosen
tússes (tussí) toses
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré toser / tú sí /
tussigám tosamos
tussigáu, tusgáu tosáis
tussím tosemos
tussín (g) tosiendo
tussíu toséis
tute, joc de cartes tute, juego de cartas
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted
tutiplén (a) - tot ple a tutiplén – todo lleno