Mostrando las entradas para la consulta bous ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bous ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Remugá

REMUGAR v. tr. 

|| 1. Tornar mastegar els aliments aquells animals herbívors que tenen estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres; cast. rumiarNatura dóna al bou que culla la erba e puxes que la remuc e la mastec, Llull Cont. 282, 28. Les ovelles remuguen l'erba pasturada,Rosselló Many. 114. 


|| 2. per ext.: a) Moure els morros el cavall mentres beu o menja; cast. bocezar, bocear.b) Mastegar lentament i sense obrir la boca; menjar sense gaire gana i amb molt poc moviment (or., bal.). 


|| 3. Parlar entre dents; pronunciar confusament i en veu baixa, generalment en senyal d'enuig o contrarietat; cast. rezongar, refunfuñarLa Tuyas ho digué a sa filla, remugà un xich aquesta, Pons Auca 42. Beneeixen sa sopa remugant en llatí, Ignor. 38. a) Fer amb la boca un soroll confús, semblant al d'un home que parla entre dents; es diu dels gossos (Bal.), dels bous (Aín) i dels coloms (Aín); cast. gruñir, mugir. Es ca no s'aturava de remugar ensumant-mos ventant sa coua, Ignor. 44. 
|| 4. fig. Pensar, considerar lentament i amb atenció; cast. rumiarAquests mots... al gust y al ohir axí delitables..., però no'ls coneix qui bé no'ls remuga, y axí la finor d'aquells tan poch senten, Brama llaur. 246. Un mestre vell... se n'era vingut a Roses a remugar les seves glòries somniades, Ruyra Pinya, ii, 10.
 

   Refr.
—«El qui d'estiu no sua, d'hivern no remuga»: significa que el qui no treballa quan n'és temps, no pot menjar quan no pot treballar (val.).


    Fon.: 
rəmuɣá (or., bal.); remuɣá (occ.); remuɣáɾ (val.); rəmuʝá (Palma, Manacor, Pollença).


    Etim.: 
del llatí rumĭgaremat. sign. ||1, amb metàtesi vocàlica afavorida per la influència del prefix re-, tan adequat a la idea de ‘repetir la masticació’.

martes, 14 de febrero de 2023

Comenza lavangeli de Sent Johan.

XIX

Extractos del Cod. ms. saec. XV. fol. que contiene los cuatro Evang. traducidos al lemosín, en el Palau de Barcelona (Vid. pág. 273.) 

Comenza lavangeli de Sent Johan.

De la paraula feta carn. primo cap.

En lo comensament era paraula, e la paraula era davant Deu, e Deus era paraula. Aço era en lo comensament devant Deu. Totes les coses son fetes per ell e sens ell no es res fet e ço que es fet en ell era vida. Era llum dels homen (homens) e la llum en tenebres lluu, e les tenebres no conprengueren aquella fon un hom trames per Deo lo nom del qual era Johan. Aquest vench en testimoni per ço que testimoni donas de la llum vertadera que illumina tom hom vinent en aquest mon, per ell es feyt lo mon e lo mon nol conech en les sues coses propries vench e los seus nol reberen empero e tots aquells quel reheberen ell dona a ells poder esser fets fils de Deu e tots aquells que cregueren en lo seu nom los quals no per sanch ni per volentat de hom mas de Deu son nats. E la paraula es feta carn e habita en nos e nos veem la sua gloria quasi un engenrat del pare plen de gracia e de veritat ... 

Cap. II. Com torna de laygua vi, e com gita los comprants e venents del Temple, etc.

En lo tercer dia nupcies foren fetes en Cana de Galilea, e foren appellats a les nupcies la mare de Jhus. esos (e sos) dexebles. E com los deffallis lo vi dix la mare de Jhus. a ell: fill, ells no an vi. A la qual respos Jhus. Quens fa a mi ne a tu fembra; car encara no es venguda la mia hora. E la mare de Jhus. dix als mystres (ministres): Tot ço que ell vos dira fets. Eren alli posades VII. ydries de pedra segons la purificacio dels Jueus dels quals cascuna cabia dos o tres metres ço es mesures. E dix a ells Jhus. umplits les ydries daygua entro a la sumitat. E apres que foren plenes ell los dix: prenentsne ara, aportatsne a architicli. E aportarenli.
E com ell lague tastat daquel vi que era fet del aygua mas ell no sabia res daço mes los ministres ho sabien quey habian mesa laygua, e ladonchs architicli apella lo spos e dixli: tot hom posa primerament lo bon vi, e com son replets, ladonchs posa hom cel qui no es tan bo, e tu as servat lo bon vi fins ara. Aquest comensament de senyal feu Jhus. en Cana de Galilea, e manifesta la sua gloria e sos dexebles cregueren en ell. Apres ell devalla en Cafarnaum ab sa mare e ab sos dexebles e no estigueren aqui molts dies car la pasqua dels Jueus era prop. E entra Jhus. en lo temple e troba cells qui venien ovelles e bous e coloms e los cambiadors sient, e les taules. E Jhus. feu unes corregades de unes cordes, e ab aquells ell los ne gita tots del temple, ço es, les ovelles, e los bous, e trestorna les taules dels cambiadors; e dix adaquells que venien aquelles coses: tolets aço daqui, e no vullats fer de la casa de mon pare casa de mercadaria. Adonchs remenbra a sos dexebles ço que es escrit: lo zel de la tua casa menia a mi e lladonchs los Jueus digueren al Senyor Jhus.: qual senyal nos mostras tu perque tu fasses aquestes coses. Als quals dix Jhus.: destroit aquest temple, apres tres dies yol refarre. E digueren los Jueus: XL. anys jur ca (sic) (ença) aquest temple a edificar e tu dius que entre tres dies lo edificaras. E Jhus. dehia asso del temple del seu cors mas ells nol entenien. Mas apres que resussita de la mort, remenbrarense los dexebles que aço habia ell dit del seu cors e cregueren en les scriptures e les paraules que Jhus. dix. Apres com Jhus. fos en Jhrlm. a la pasqua el dia de la festa, molts cregueren en ell, vehent los senyals e les maravelles que ell fahia; empero el no donava res per llur testimoni. Car ell los conexia be, e no havia mester lo testimoni dels homens. Car ell conexia be ço que era en home.


IIII Cap. De la font de Jacob e del fil del Regeto.

Donchs com Jhus. conech quels Fariseus agueren hoit que Jhus. babteiava e ajusstava moltes dexebles, axi com Johan empero Jhus. no bateiava mas los seus dexebles e lladonchs ell se parti de Judea, e ana altra vegada en Galilea, e convenia a ell a passar per Samaria. E vench a la ciutat de Sicar que es en Samaria prop lo camp que dona Jacob a son fill Josep e era aqui la font de Jacob. Et Jhus. huiat per raho del cami asegues aqui prop la font, e era quasi ora de VI. e veus que estant aqui Jhus. tot sols, vench una fembra de Samaria per poar aygua de la font: a la qual Jhus. domana (demana) dient: donam a beure de aquexa aygua. E entretant los dexebles eren anats a la ciutat per comprar que meniar. La qual fembra respos a Jhus. dien: Com tu si es Jueus, com demanes a mi a beure que son Samaritana? e tu sabs be que los Jueus e los Samaritans no participan ensemps. E Jhus. respos e dix a la fembra: Si tu sabies lo do de Deu, e sabies que es zell qui demana a tu a beure, per ventura tu demanerias a ell quet donas a tu aygua viva. E la fembra dix a ell: Senyor e tu no as neguna cosa ab que pous, aquest pou es molt pregon: Donchs dona tu laygua viva. Donchs es tu maior que nostre pare Jacob qui feu a nos aquest pou, e ell matex ne begue, e sos fills, e son bestiar. E responent Jhu. dix a la fembra: Tots aquells que beuran daquexa aygua, altra vegada auran sed; mas aquell qui beura de laygua que yo li dare, no haura set perdurablement, mes laygua que yo li dare sera feta en ell font daygua xalzant en vida perdurable. A donchs dix la fembra a ell: Senyor, dona a mi daquexa aygua per ço que null temps no haia set, e que nom calegua venir açi, ne haver afany de poar aygua. 

A la qual dix Jhus.: ves et appella ton marit e veniu açi. Et ella li dix: Senyor yo no e marit. A la qual dix Jhus.: certes tu dius veritat, car tu as aguts V. marits, e aquest que tu as ara no es ton marit. Ella donchs dix la fembra a Jhus.: Senyor, yo veg que tu es propheta: los nostres pares an orat en aquest munt, e vosaltres dehits que Jhrlm. es lo lloch on se cove a orar. A la qual Jhus. dix: fembra, creu a mi que ora vindra que huy en aquest munt ni en Gerusalem no aorarets lo pare: vosaltres aorats ço que no sabets, e nos aoram ço que sabem. Mas venguda es lora, car aquells vertaders aoradors aoram lo pare en spirit e en veritat; car aytals aoradors vol lo pare que aorem ell en spirit e en veritat. Car Deus es espirit, e cells qui aoren ell, cove que aoren ell en spirit e en veritat. 

E lladonchs dix la fembra: yo se que Messies deu venir qui es dit Xst. Donchs com aquell vindra, ell anunciara a nos totes coses. E lladons dix Jhus. a la fembra: yo son cell que tu dius, qui parle ab tu. E ladonchs vingueren sos dexebles, ó maravellarense com parlava ab la fembra tots sols; empero ells no li demanaren qual cosa ell parlava ab la fembra. La qual estava tota alterada e maravellada. E lladonchs la fembra lexa aqui la sua ydria, e anasen tots a la ciutat, e dix als homens daquella ciutat: venits e veurets un hom lo qual ha dites a mi totes coses que yo he fetes: donchs no es aquest Mesies qui es dit Xst. Exiren tots de la ciutat, e vengueren a ell. E los dexebles pregavexlo (pregavenlo, pregaventlo) dient: Mestre, menja que gran ora es. Als quals dix Jhus.: yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets. E los dexebles no entenien ço per que ell ho dehia; ans estaven maravellats, e dehien entre si: donchs aportal a ell alcuna vianda que menjas, o que es aço que diu? 

E lladonchs Jhus. dix a ells: lo meu menjar es que yo fassa la voluntat daquell quim ma trames, ço es del meu Pare qui es en los cels per ço que acabe la sua obra. Donchs no deit vosaltros que quatre mesos son encara dasi a les messes; donchs llevats los vostros vulls (: ulls), e guardats que les regions son ja blancas per fer les messes. E cell qui cull pren loguer, e ajusta fruyt en vida eternal per ço que aquell qui sembra ensemps se alegre ab aquell qui cull. Et en aço per cert es la paraula vera; car hu es cell qui sembra, e altre es cell qui cull. E yo tramet vosaltros a cullir ço en que no havets treballat los altros an treballat e vos sou entrats en llurs treballs. Mols de aquells de aquella ciutat dels Samaritans cregueren en ell per la paraula e la fembra qui donava testimoni per ço com li havia dictes totes les coses que fetes havia. E com vinguessen a ell los Samaritans pregarenlo que romangues ab ells dos dies. Ellavores (e llavores) molt mes cregueren en ell per les sues paraules e digueren a la fembra. Ja daçi avant no crehem nosaltres per les tues paraules solament mes per ço que nos havem vist e hoyt crehem verament que aquest es lo salvador del mon. Etc.

domingo, 16 de abril de 2017

res

Res


RES o RE f. (ant.) i pron.
I. f. ant.
|| 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30.
|| 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42.
|| 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275.
II. pron.
|| 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8.
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51.
|| 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res).
|| 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10.
III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32.
    Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.).
    Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.).
    Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form. ant.: ren.
    Var. ort. ant.: ras (Graal 71).
    Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu.
2. RES m.:
V. rés.
RÉS (escrit també res). m.
Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
    Etim.: derivat postverbal de resar.

domingo, 2 de agosto de 2020

Pastorada, Torres del Obispo

(Texto original en pdf proporcionado por Jaime Asensio Pascual, del llugá de Torres del Obispo; pasado a .doc por https://pdf2doc.com/es/ y pegado aquí sin editar ni una palabra. Sólo pongo algún enlace.


PASTOR


Buenas tardes, buenos días:


buenos días, buenas tardes;


aquí me teniz presente,


sin que dengún m'acompañe,


y tos voy a di l'perqué,


pa qu'a denguno le estrañe.


Ayer, día de Santiago,


allá a la serra d'A Medias,


estaba chitán un trago


mentras comeban las güellas,


y un rudio coma de gaitas


me va llegá a las orellas.


Miro per toz aquells montes,


y noto que la jarana


veniba coma de Torres;


penso enseguida en Sant'Ana


y en Santiago, sus patronos,


y me ocurre que podría


el visitatos, siñores.


Este maitino, mol lluego,


he paixentau la ramada,


y como repatán no tiengo,


va pensá lluego encerrala,


y me n’he baixau correns


a fetos la pastorada.


Per si acaso no convidan,


he posau vino a la bota,


y allí, al medio del pan,


també ñ'hay una magrota,


que m'ha regalau chancián,


la zorra de la mozota.


Tiengo una gran confianza


de que m'hez de convidá,


pues conto que gran matanza


se n'ha feito a este llugá:


Y per lo poco qu'he vediu,


y lo que de vedé me falta,


conto con pllená el bandullo,

no d'acelgas, ni ensalada,

y sí de galls y conejos,

llonganiza y carne asada.


Una cosa m'ha chocau


veyén mozas y casadas,


pues tal lujo s'han posau


qu'acabarán moltas casas


¡Vay! M'he quedau pasmau


de vé chaquetas tan llargas,


y, según m'han informau,


todas las que llevan faldas


quieren llevá su bon saco,


gabán, chaqueta u zamarra.


Que... iPer vida del dios Baco!


Esto ben poco m'agrada.


¿No está milló un buen pañuelo


que todas ixas tontadas?


Si esto sigue d'ixe modo,


y tos van ben las añadas,


pantalons llevarán lluego


ixas donas mal peinadas,


tenín que cargá el mochuelo


los maridos... iGrans baldragas!


Con varas de llironero


les hez de dá unas varadas,


perque si no, querrán lluego


que t'os posez las inaguas,


y pastez, fagaz mondongo,


cociná y fé las coladas.


Pero dixem estas cosas,


perque si é que se m'enfadan,


fácil no me conviden,


y las festas de Santa Ana


las pase mol malamén


per di las verdaz tan cllaras.


Será lo mes acertau


el saludar a Santa Ana


y a nuestro patrón Santiago,


y con corazón y alma


ponerme a sus pies rendido,

pidiéndoles me den gracia


para hacer por muchos años


lo que llaman "pastoradas".


Yo os adoro humildemente,


a Vos, Santiago y Santa Ana;


también os hago presente


que debo daros las gracias,


pues nos guardáis grandemente


de nieblas y pedregadas.


Confiando que, por siempre,


con vuestra protección santa


tendremos vino abundante,


trigo, aceite... Y buena gana.


También he de saludar


a todo el Ayuntamiento,


que nos preside esta fiesta,




Quiera Dios que siempre vayan


acordes en todo aquello


que sea para Santa Ana de culto;


y con gran esmero nos dirijan


por la senda que ha de llevarnos al cielo.


(Salen el repatán y la pastora)


REPATÁN


Molta chén ñ'hay por aquí,


y veigo que van mol majos;


lo cual me fa presumí


mos fartarém, y no d'allos.


Con que... si va ben lo rancho...


Més ¿Qué veigo per allí?


¡Me pareix que é el siñó Francho!

Francho Nagore Laín

PASTOR


¡Hola, Tonón ¿D'one te salls?


REPATÁN


Viengo de la Poblla'l Mon,


y aquí a la pllaza dels balls,


per si cai bel crostón


he veniu, y que m'alegro


de trobalo, siñó amo,


perque creda que m'acordo


molto, guardán el ganau,


de las llifaras qu'hem feito


per las serras d'astí alto.



PASTOR




mira que no i pienses tanto.


Pero, dime: ¿Qui é'sta moza


que con tú se n’ha baixau?


REPATÁN


Tienga un poco de pacencia;


ya ñ'hay tiempo de contalo.


PASTORA


A yo me digüen la Juanona,


y coma guardo el ganau,


l'he dixau astí a la Coma,


y con Tonón me n’he baixau.


M'alegro de qu'esté güeno,


fresco, gordo y regalau.


PASTOR


Ben t'expllicas, bona moza,


tamé m'en voy alegrán


de que sigas tan garbosa


y de tanto ringo rango.


REPATÁN


Como digo, siñó Francho,

ganas teniba de sabre


aón ha fei treballá l'gancho,


que perque dorma en pesebre,


y perque coma gazpacho,


tamé sigo agradecido,


y de vusté l'estigo tanto,


qu'ara mismo le daría


cinco besos y un abrazo.



PASTOR


Yo t'agradixco en el alma


que no m'haigas olvidau.


Y si me quiés escultá,


dende l'an qu'ha pasau


tot, tot te’l voy a contá


dende la punta hasta l' cllau.



PASTORA


Yo tamé m'allegraré


de que mos conte su vida,


y credo l'escultaré


lo mismo que un papofiga.


PASTOR


De Chuseu me'n vay aná


perque malestá mey feba,


que ya sabes que’l bestiá


el solen guardá a la serra,


y el morral bellas veces

sin bota, pan ni menestra


el trobaba, sin sabé


si trairían u no cesta.



REPATÁN


Ixo no mel fará credé:




que siempre acostumbra sé


mol amigo de la moza,


y ella le’n furta a la dueña,


encá que li donen palizas:


Morcilla bllanca y morena


y trozos de llonganiza.



PASTOR


No sigas tan mal pensau,

y esculta lo que yo charro.



REPATÁN


ya 'n cairía medio jarro.

porró, porrón (tremola)


PASTOR

Vay pasá enta Guenaliu

Están-hie una temporada,

tan solamén pel galiú

de paixé al aigua salada.



PASTORA

Ixo yo no’l puedo credé,

mes i aniría vusté per vedé

si podeba bebé

la garnacha de Fusté.


PASTOR

De allí vay pasá a Cancé;


caminán con molta pena


vay preguntá pe’l somé,


anán a fé nit a Olvena.


Y dispués, sin fé res mes,


vay sallé mol currutaco


corrén per aquells carrés


preguntán pe’l Calamaco.


Me’n vay subí ta La Puebla,


y a una vieja mal peinada


le vay dí: Dígame, agüela:


¿Qué diuen de pastorada?


Ella va dí que sería


una cosa mol nombrada


la fiesta que allí se haría,


que teniban preparada.


Me’n vay está, pues, dos días;


visto que no feban nada


per acontentá a las tías,


les ne vay fé una zarpada,


de modo que els forastés


les ban fé la pastorada.


¡Vay, que no valen pa res





REPATÁN


No me’l habría crediu.


y rido con moltas ganas.


Mes basta que vusté'l diu.


me pareixen mol badanas.


PASTORA


Aixi solen fé els de Graus,

que sempre anuncian gran festa;

y s'en tornan mol chazquiaus

los pobres que van a vedela.


PASTOR

Vay baixá enta Barasona,


aquell llugá de la barca,


per ve si alguna persona




Y no trobán a ninguno


que i donase bona traza


a charrá el castellano,


vay baixá enta par de casa.



PASTORA


¿Y dispués, enta one va aná,


con caminata tan llarga?



PASTOR


Enta la ciudat de Pueyo,


y vay vedé que allí a la basa


ya i terraban fornigueros


y feban taulas sin aigua;


y yo, por podé contalo,


la vai pasiá ben pasiada.


Me van dí que la ballena


allí tot sobén criaba,


y casi el vay pendre a broma.


Vamos, que no’n credo nada.



REPATÁN


¿No va vedé barcos de vela,


los navíos y fragatas


que veniban a pescala,


armaus de cañons y balas?


¿No le van amostrá els güegos


que guardan a unas matas?


PASTOR



Alli no ñ’habeba barcos,


y de güegos als canallas


les vay preguntá a one estaban.


Me van amostrá unas pedras


gordas como unas carbazas,


que entre el fango descansaban.



PASTORA


¿Tampó va vedé vente sastres


que han veniu con moltos modos


para enballená corsés,


a comprá el pelo dels morros?


Seguro que si la pescan


se posará mol barata,


y los corsés se ferán


por poco menos de nada.


PASTOR


De ixo yo me alegraría:


Que las pulidas m’agradan.


Més conto que per aquella


ferán cintura de palla.


Dixem está la ballena,


que si els de Pueyo se enfadan,


con estrals y podaderas


mos darán una batalla;


que no poden vedé als de Torres


per nombrales la tal basa.


REPATÁN


Pos a no nombrala més...

Hasta l’otra pastorada.


PASTOR


Ara me tiens que dí tú


si has serviu a moltas casas,


que yo ya te l’he contau


per a one he tirau mis marchas.



REPATÁN


No le i tiengo inconveniente;


més antes de contá nada,


convendría cllavá el diente


en lo que en ixa zamarra


de’n llevá vusté amagau,


que sirá una bona magra,


o bell trozot de perdiu,


llonganiza u carne asada.



PASTORA


Yo també me comería


una magra de tocino


y un bon trago de garnacha,


molto milló que de vino.


PASTOR


Pues si tú te comerías


una magra de llatón,


y ésta, que se chiflaría


de carne tamé un crostón...


Yo’l tiengo para esta gola,


baixará pel garganchón;


que el convidá, si ñ’hay gana,


no pareix que i e ocasión.


REPATÁN


Saque, saque la boteta,


que chitarem un bon trago,


perque a esta bona moceta


tamé le agrada probalo.



PASTOR


Yo pensaba que las donas


no acostumbraban catalo;


pero conto que més monas


pillan, que las lleva el diablo,



PASTORA


Díxese de tonterías,


y saque lluego la magra,


perque ya fa moltos días


tiengo ganas de probala.



PASTOR

(Saca pan, bota, etc. del morral.)


Si tanta fame en teniz


¡Que to’n habré de doná!


Vamos a vé, pos veniz,


que tratarem d'almorzá.


Toma tú, Juanona, magra;


esto se come con modos.




que d’esto se’n dona poco.


De magreta una mosada,


de pan un bon torroco.


PASTORA


Moltas gracias, siñó Francho;


pero tan poquet me’n dona...


Francamén, con poco rancho


No’n tiene prou la Juanona.



PASTOR


Molta gola tiens, chicota...


(Le dan pan, magra y bota)


¿Si en tindrá tanta Tonón?


Toma un trozot de magrota,


chunto con este crostón,


con un trago de la bota,


que baixe pe’l garganchón.



REPATÁN


Bona magra y mol bon pan...


Tamé é bona la garnacha,


y a fe de repatán,


si la proba esta muchacha


dirá que no é de este an,


pues tiene així un gusto rancio...


Y una fortaleza gran.


Beba vusté, siñó Francho.



PASTOR


iQué ben pizcá la boteta!


Tonon é mol bon mosquito.


Toma, bebe tú, moceta,


pues que t'agrada m'has dito.


PASTORA


Si que m'agrada, no’l nego;


y que aquí ñ’habrá de aiguadas


me’n chugaría un borrego,


que beberían garnacha


molto milló que del negro.


(Bebe)


¡Vay! Si en queriz un gotet...


Ésta si que e de bona uga.


Bendito siga’l zurret,


bendita siga la cuba.


Tienen gran treball las donas;


si, gran treball, sí siñó;


cuan se casan son aiguadas;


dispués gritan al dotó


y le digüen que están malas,


que padecen del histérico,


y pa vedé de entonalas,


va y les receta el medico


per més que sigan aiguadas,


un trago de vino blanco,


u sino, en cada comida


que se peguen uns bons tragos


de la milló retacía.


Dispués beben a amagatons,


y se’n posan tan pllenas,


que pillan unas rabosas


coma d’aquí enta Castarllenas.


Yo tos digo la verdat:


que m'agrada, y no me’n asago;


que cuan é de San Donat


més cereño pego el trago.


(Bebe)

REPATÁN

Ya conto que estás pifola,


que charras hasta pels codos.


Díxate está de parola


y vengam con moltos modos


si la chen que mos esculta


mos quieren doná bells cuartos,


pa que mon podam torná


contentos per astí alto.


PASTOR


Aquí no se paga dentrada;


tampó se paga sallida,


y no é razón que per nada


tos feigan la divertida.


Tirazles a estos mocez


encá que sigan doblletas;


no i mezcllez guaires chabez,


més mos estiman pesetas.


Y el que no i quiera tirá


més que bella perra gran,


tamé se l’agradeixerá,


coma que mos den pan.


Si no’n queriz tirá nada,


tamé se fará la fiesta,


pero tiengo confianza


que sisquiera una perreta,


el que no tienga atra cosa,


donará a la pastoreta.


Que ya vedez que é garbosa:


Fa el que pot la pobreta.


Lluego Tonón contará


toda su vida y milagros;


seguirá la pastorada


como en los años pasados.


Dirém unas enviadas,


y a Santa Ana y Santiago


los saludarán los mozos,


de aquel modo acostumbrado.


REPATÁN


Tome, aquí tiene los cuartos;


guardémolos, siñó Francho,


no siga cosa que a nosotros


alguno mos tire el gancho.



PASTOR


Ara mos bas a contá


tot Io que t'haiga pasau


dende que te’n bas aná


de servir al meu costau.



REPATÁN


Ara ya estigo almorzau,


y tamé tiengo la paga;


prou ñay con lo que he contau,


no quiero contá més nada.



PASTOR


Mira que te donaré

con el tocho una tochada.



REPATÁN


No’l tiengo miedo a vusté,


perque no sigo un canalla.



PASTOR


Pues lo tindrás que contá.


Toma, toma gran baldragas.


(Le pega)


No quiero yo que se diga


que con la tuya te sallgas.


REPATÁN

¡Ay, ay, ay! No pegue más!

Que yo lo i contaré tot,

y pégueles als gaités,

encá que revente el bot,

perque m'ha fei molto mal;

que lo mismo me pegaba

que si fose un animal,

o una güella, o una craba.


PASTOR

Díxate está de parola,

y empeza lluego a contá.



REPATÁN


Pues que toquen la tringola,


y que empecen a callá...


Allá enta'l Mas de Balón


vay está unas dos semanas,


sin sabé per qué razón...


Y home... Va sé cosa rara,


un día, sin ton ni son,


me va despachá la Frara.



PASTOR


Ixo seria cuestión

de alguna piñorada.



REPATÁN


Dispués me vay afirmá


a la aldea de Tosquiella,


y de allí me’n vay aná,


perque la pastora ciega


me quereba cortejá.


(vay aná a pará a Puivert,

y allí, a la casa de abaixo,


vay dentrá de pastoret,


sin tratá res de salario.

N’habeba poco bestiá;

mes no daban más que napos,


para almorzá, farinetas,


tan cllaretas como caldo,


de modo de que sin aigua


quedaba fregau lo pllato…


Y la cama la teniba


mol cerca de la del gato,


que al pobrón lo van matá


las ratas de debaix del banco.


De modo que vay pensá:


Per astí mol mal estamos;


y un día me’n vay aná


sin despedime dels amos.



PASTOR


Mol fllaco ten anirías,


y la bolsa molto más,


y a la vez te acordarías


(Le pega)


de cuan guardabas cordés


en la mía compañía;


que ya sabes que almorzabas


un bon pllato de jodias,


y troz de carne salada.



REPATÁN


Me vay escapá enta Alé,


están-ie sólo semanas,


perque ha de sabé vusté,


que encá que tenise ganas,


yo res podeba comé,


pensán en las tocinadas

que allí se soleban fé.


Un día en las farinetas


tamé i ban trobá un zapato,


y tot sobén a las sopas


me i salleban escarabachos.



PASTOR


Ya te credo, repatán;


sí, repatán, ya te’l credo;


que a yo una vez en el pan


tamé en vay trobá un cendrezo.



REPATÁN


Un dia tamé la dueña


teniba pelo de teta


(de pensaye me sall teña...,


de pensá en la tal receta),


y vay ve que la fantasma,


crédalo tal como’l digo,


le i posaba cataplasmas.



PASTOR

¿De qué?



REPATÁN

De cera de trigo.


PASTOR

De pocas cosas te espantas,


pues que yo i coneixco algunas


que se presumen de santas,


i las grandísimas tunas,


per fé ve que son curiosas,


fan la pastada desnudas.


Y allí mezclladas con moscas,

van las chinches y las pulgas.


De tiraie la moqueta,


ixo é moneda corriente;


pero hem de cerrá la vista,

no pensa-ie y cllavá el diente.



REPATÁN


No contem más tocinadas,


perque sino els pobres huéspedes


estos dias de Santa Ana


no podrán cllavá los dientes.


Si les donan mondonguillas;


al instante pensarán


que están pllenas de moquillas.


Si veden anís al pan


les pareixerá son pulgas,


y si especias les i e posan


dirán que é roña de mulas.



PASTORA


Tienen razón y les sobra;


y dixem ixa cuestión,


tratem de habllá de atra cosa,


y que siga la función.



PASTOR


Tiene razón la pastora.


Dimos en ta one vas aná,


que la función se fa llarga


y hem de recordá el bestiá.



REPATÁN


Pa guardá güellas de cría,


Me’n vay aná a Castarllenas,


y vay ve ya’l primer día


que estaban las pobres güellas

mortas de set y de fame.


Perque están secas las herbas,


y aigua no ñ’hay de a one sacane.


La fon la tienen tancada,


y se la parten a cantres.


Las donas van mal peinadas...


Y de fregá no se’n hablle:


Que la llevan tan escasa,


que no’n queda pa llavase.


Y yo a la vez vai di:


Quiero el aigua en abundancia,


y me he de escapá de aquí


encara que pase a Francia.


No vay querí baixá a Pueyo,


crédame que no me creda,


perque tiengo molto miedo


que me pille la ballena.



PASTOR


Ya t'he dito que no nombres


la ballena, ni'ls de Pueyo;


prou treball tienen los pobres


de tenile tanto miedo.


Acaba pronto la historia,


Tonón... Acábala lluego:


Que la chen ya se fastidia,


y se ha de cambiá de puesto.



REPATÁN


Vay aná a la Poblla'l Mon;


també i escasea l'aigua,


pero en vay pendre afición


per está con la zagala,


que mos hem fei mol amigos,


y allí conto continúo


si vivo cuarenta sieglos;


ya siga guardán bestiá,


u traballán a los vinos.


PASTOR


Ya le coneixiu un poco


Que i tenibas afición.


Per mes que sigas galopo,


tiens un poco de razón.


Pero he llegado a pensá,


aquí en mi imaginación,


que tos habrem de casá


cuan se acabe la función.



PASTORA


Ixo me pareix mol ben.


Mes yo diría una cosa:


Que el día que mos casem,


hebam de fé las dos bodas,


que si vusté se casaba,


siría mes gran la broma.


Búsquese, pues, una viuda,


y si no, una buena moza.



PASTOR


Yo no me puedo casá,


perque la queriba tanto


a la que se’n va pasá,


que de pensaie me espanto.


De modo que yo per ara,


ya l' tiengo ben decidido


de acabá els ans que me faltan


hasta que me muera, viudo.



REPATÁN


iQué tunante está mi amo!


Coma corteja a las mozas


no quiere fese casado...


Que le donan tantas cosas,


y está tan aficionado

a viure de mogollón...


No conto verlo casado;


Y iOjo! Que tal diu Tonón.



PASTOR


No charres de ixa manera,


u te encajaré varadas.


Me’n acordo de la primera;


per ixo no’n tiengo ganas.


Como eba sin casera,


guisaba cosas tan sanas


pa resucitá a cualquiera.


No ñ’habeba como ella


para arregllá un estofado;


que con fongos de llecina


y unas cortadas de napo,


y un pocot de ensundia rancia,


con lo perejil y el allo


y alguns trocez de carbaza


¡Qué rico que estaba l'caldo!



REPATÁN


Guárdeselo pa vusté,


guiso tan extravagante;


més mos valdria comé


sardinas con chocolate.



PASTOR


Pareixerá cosa rara,


pero eba mal costurera.


Me apañaba la zamarra


coma l' faria cualquiera.


Me apafiaba la chaqueta


coma remendaba el baste,

y posaba cualquier pieza


lo mismo que el milló sastre.


Tenín-ne bona memoria,

¿Coma quiés, Tonôn, que me case?


No, no me quiero casá,


siga cosa que el yerrase.


Tú te poz acomodá,


y que pase Lo que pase


no te tindrâs que queixá,


perque a gusto prens Lo pase...



REPATÁN


Tien vusté molta razôn,


y habén de empezá a pensá


en fé capitulaciôn,


y a one la tenin que otorgá.



PASTOR


Si ha de traire molto dote,


tiens molta razón, chabal.



REPATÁN


De dote conto que tiene


tan solamén la canal;


pero tiene molta ropa.


Coma persona formal,


yo la i quiero asegurá


pa caso de combolar,


o que si Dios se la’n lleva,


que la puedan recobrar.



PASTOR


Supongo que tu no tiens

grans fincas que hipotecá;

conque si no teniz biens,

papés no nez de gasté;

farém de llista una ropa...


REPATÁN


Vusté se deu tibocá,


PASTOR


Digo, farem una nota


de la ropa que trairá;


tamé de las tuyas fincas


atra nota se’n fará,


y si se’l vale la pena


las habréz de registrá,


pagán drechos a la Hacienda


de Registro y propiedad.



REPATÁN


Terra la tiengo en la Habana;


no sé a qué puesto sirá,


pero en la guerra cubana


molta ne vay apariá.


També tiengo moltos campos,


al mar aquell que está allá;


pero temo que al llaurarlos


los bous se me han de afogá.


També de teulas enta alto


un palacio vay comprá,


digo puesto pa fundalo,


que credo que prou habrá.



PASTOR


Resulta que no tiens nada,


y si viene a resultá


que la ropa de la novia


al tuyo hem de compará,


farez, amigo, una boda


que ya tos podez cagá.



PASTORA


La ropa mía e mol bona;


y si me quiere escultá,


yo le diré a cuánto monta


para podela apuntá.



PASTOR


No tiengo papel ni plluma,


pero tiengo gran memoria.


Diz las cosas una a una;


dispués ya farem la historia.



PASTORA


Tiengo tres zapatos negros,


que están un pocot usaus,


los que sirían mol buenos


si no i tenisen foraus.


Tamé tiengo cuatro medias


u dos parells tot en chunto,


que están algo remendadas


y les faltan moltos puntos.


No he procurau per camisas,


que conto que ya no en fan,


perque no son mol precisas


lleván sayas y gabán.



PASTOR


Ben majotas per defora,


ben peinadas y bons balls,


pareixen unas siñoras,


y per debaix tot trafalls.



PASTORA


També tiengo una peineta,


tres mocadós y un gabán,


cuatro parells de faldetas,


con bolsons un debantal.


REPATÁN


Y yo le he de regalá


encá que me coste un taco,


y un an de guardá el bestiá,


de merino un llargo saco.



PASTOR


Sí, y cómprale una talega,


u morral, u lo que se use.


Guapa estará la pastora


cuan borrons y estopa enfuse.


Pero direz que é la moda.


Pos també vindrá el invierno:


Y si Dios tos dona canalla


tos habrez de comé un cuerno.


¡Válgame Dios, qué canalla!


A la curta o a la llarga,


encá vestirán de palla,


o se posarán albarda.


Anaz a fé astí una boda,


que yo le diré bodorrio,


per vestitos a la moda


se tos llevará el Demonio.


No fagaz ixas tontadas;


parazme cuenta, mocetas,


queriz sé pronto casadas,



pues, apllicarse, y pesetas.


Vista cada cual decente,


cada cual según su cllase,


per més que diga la gente,


en tratá de acomodase.


No mirán si va mol maja,


ni si lleva altas melenas,


sino si lleva ventaja


a apllicase a las fayenas.


REPATÁN


Mol ben se explica vusté


con ixe troz de sermón;


pero ara lo que hem de fé,


vé de acabá la función.



PASTOR


De tot se debe tocá;


perque has de sabé, Tonón,


que tindrás que confesá


que tiengo molta razón.


PASTORA


Yo que he baixau per sentí


tocá la gaita un pocot,

men vay a marchá de astí


sin vé com unflan el bot.



PASTOR


A preparase, gaiteros,


que tiene razón la Juana,


y prevenitos los mozos


para salludá a Santa Ana.


També les dirém los versos,


y unas cuantas enviadas,


per aquí als llugás vecinos,


si tienen algunas faltas.



REPATÁN


Y que nol lleven a mal,


que aquí tot se diu de broma,


y al que se enfade... Formal


dirém que no e cosa bona.


Pero als que’l prengan a chanza


los convidarém a magra,

no’ls tornarém a nombrá


en ninguna pastorada.


PASTOR


Fora miedo, danzadós:


No olvidase de Santiago,


alzaz como yo la voz,


que dispués tos daré trago.


No ton hez de da vergoña,


feztos cuenta que estaz solos.


¡Viva Santiago y Santa Ana,


nuestros queridos Patronos!



REPATÁN


Tiene razón, siñó Francho:


Que empece a tocá la gaita,


y el mayordomo primero


que comience con la danza.



PASTORA


Vaya, muchachos danzantes,


comenzaréis con la danza:

poned por intercesores


a Santiago y a Santa Ana.


Veniz todos sin temor,


y comenzaz voz muy cllara.


Miraz que los forasteros


no mos taparán las faltas.


Que ya fan unas orellas


como els peines de Almuzara.