XIX.
Extractos del Cod. ms. saec. XV. fol. que contiene los cuatro Evang. traducidos al lemosín, en el Palau de Barcelona (Vid. pág. 273.)
Comenza lavangeli de Sent Johan.
De la paraula feta carn. primo cap.
En lo comensament era paraula, e la paraula era davant Deu, e Deus era paraula. Aço era en lo comensament devant Deu. Totes les coses son fetes per ell e sens ell no es res fet e ço que es fet en ell era vida. Era llum dels homen (homens) e la llum en tenebres lluu, e les tenebres no conprengueren aquella fon un hom trames per Deo lo nom del qual era Johan. Aquest vench en testimoni per ço que testimoni donas de la llum vertadera que illumina tom hom vinent en aquest mon, per ell es feyt lo mon e lo mon nol conech en les sues coses propries vench e los seus nol reberen empero e tots aquells quel reheberen ell dona a ells poder esser fets fils de Deu e tots aquells que cregueren en lo seu nom los quals no per sanch ni per volentat de hom mas de Deu son nats. E la paraula es feta carn e habita en nos e nos veem la sua gloria quasi un engenrat del pare plen de gracia e de veritat ...
Cap. II. Com torna de laygua vi, e com gita los comprants e venents del Temple, etc.
En lo tercer dia nupcies foren fetes en Cana de Galilea, e foren appellats a les nupcies la mare de Jhus. esos (e sos) dexebles. E com los deffallis lo vi dix la mare de Jhus. a ell: fill, ells no an vi. A la qual respos Jhus. Quens fa a mi ne a tu fembra; car encara no es venguda la mia hora. E la mare de Jhus. dix als mystres (ministres): Tot ço que ell vos dira fets. Eren alli posades VII. ydries de pedra segons la purificacio dels Jueus dels quals cascuna cabia dos o tres metres ço es mesures. E dix a ells Jhus. umplits les ydries daygua entro a la sumitat. E apres que foren plenes ell los dix: prenentsne ara, aportatsne a architicli. E aportarenli.
E com ell lague tastat daquel vi que era fet del aygua mas ell no sabia res daço mes los ministres ho sabien quey habian mesa laygua, e ladonchs architicli apella lo spos e dixli: tot hom posa primerament lo bon vi, e com son replets, ladonchs posa hom cel qui no es tan bo, e tu as servat lo bon vi fins ara. Aquest comensament de senyal feu Jhus. en Cana de Galilea, e manifesta la sua gloria e sos dexebles cregueren en ell. Apres ell devalla en Cafarnaum ab sa mare e ab sos dexebles e no estigueren aqui molts dies car la pasqua dels Jueus era prop. E entra Jhus. en lo temple e troba cells qui venien ovelles e bous e coloms e los cambiadors sient, e les taules. E Jhus. feu unes corregades de unes cordes, e ab aquells ell los ne gita tots del temple, ço es, les ovelles, e los bous, e trestorna les taules dels cambiadors; e dix adaquells que venien aquelles coses: tolets aço daqui, e no vullats fer de la casa de mon pare casa de mercadaria. Adonchs remenbra a sos dexebles ço que es escrit: lo zel de la tua casa menia a mi e lladonchs los Jueus digueren al Senyor Jhus.: qual senyal nos mostras tu perque tu fasses aquestes coses. Als quals dix Jhus.: destroit aquest temple, apres tres dies yol refarre. E digueren los Jueus: XL. anys jur ca (sic) (ença) aquest temple a edificar e tu dius que entre tres dies lo edificaras. E Jhus. dehia asso del temple del seu cors mas ells nol entenien. Mas apres que resussita de la mort, remenbrarense los dexebles que aço habia ell dit del seu cors e cregueren en les scriptures e les paraules que Jhus. dix. Apres com Jhus. fos en Jhrlm. a la pasqua el dia de la festa, molts cregueren en ell, vehent los senyals e les maravelles que ell fahia; empero el no donava res per llur testimoni. Car ell los conexia be, e no havia mester lo testimoni dels homens. Car ell conexia be ço que era en home.
IIII Cap. De la font de Jacob e del fil del Regeto.
Donchs com Jhus. conech quels Fariseus agueren hoit que Jhus. babteiava e ajusstava moltes dexebles, axi com Johan empero Jhus. no bateiava mas los seus dexebles e lladonchs ell se parti de Judea, e ana altra vegada en Galilea, e convenia a ell a passar per Samaria. E vench a la ciutat de Sicar que es en Samaria prop lo camp que dona Jacob a son fill Josep e era aqui la font de Jacob. Et Jhus. huiat per raho del cami asegues aqui prop la font, e era quasi ora de VI. e veus que estant aqui Jhus. tot sols, vench una fembra de Samaria per poar aygua de la font: a la qual Jhus. domana (demana) dient: donam a beure de aquexa aygua. E entretant los dexebles eren anats a la ciutat per comprar que meniar. La qual fembra respos a Jhus. dien: Com tu si es Jueus, com demanes a mi a beure que son Samaritana? e tu sabs be que los Jueus e los Samaritans no participan ensemps. E Jhus. respos e dix a la fembra: Si tu sabies lo do de Deu, e sabies que es zell qui demana a tu a beure, per ventura tu demanerias a ell quet donas a tu aygua viva. E la fembra dix a ell: Senyor e tu no as neguna cosa ab que pous, aquest pou es molt pregon: Donchs dona tu laygua viva. Donchs es tu maior que nostre pare Jacob qui feu a nos aquest pou, e ell matex ne begue, e sos fills, e son bestiar. E responent Jhu. dix a la fembra: Tots aquells que beuran daquexa aygua, altra vegada auran sed; mas aquell qui beura de laygua que yo li dare, no haura set perdurablement, mes laygua que yo li dare sera feta en ell font daygua xalzant en vida perdurable. A donchs dix la fembra a ell: Senyor, dona a mi daquexa aygua per ço que null temps no haia set, e que nom calegua venir açi, ne haver afany de poar aygua.
A la qual dix Jhus.: ves et appella ton marit e veniu açi. Et ella li dix: Senyor yo no e marit. A la qual dix Jhus.: certes tu dius veritat, car tu as aguts V. marits, e aquest que tu as ara no es ton marit. Ella donchs dix la fembra a Jhus.: Senyor, yo veg que tu es propheta: los nostres pares an orat en aquest munt, e vosaltres dehits que Jhrlm. es lo lloch on se cove a orar. A la qual Jhus. dix: fembra, creu a mi que ora vindra que huy en aquest munt ni en Gerusalem no aorarets lo pare: vosaltres aorats ço que no sabets, e nos aoram ço que sabem. Mas venguda es lora, car aquells vertaders aoradors aoram lo pare en spirit e en veritat; car aytals aoradors vol lo pare que aorem ell en spirit e en veritat. Car Deus es espirit, e cells qui aoren ell, cove que aoren ell en spirit e en veritat.
E lladonchs dix la fembra: yo se que Messies deu venir qui es dit Xst. Donchs com aquell vindra, ell anunciara a nos totes coses. E lladons dix Jhus. a la fembra: yo son cell que tu dius, qui parle ab tu. E ladonchs vingueren sos dexebles, ó maravellarense com parlava ab la fembra tots sols; empero ells no li demanaren qual cosa ell parlava ab la fembra. La qual estava tota alterada e maravellada. E lladonchs la fembra lexa aqui la sua ydria, e anasen tots a la ciutat, e dix als homens daquella ciutat: venits e veurets un hom lo qual ha dites a mi totes coses que yo he fetes: donchs no es aquest Mesies qui es dit Xst. Exiren tots de la ciutat, e vengueren a ell. E los dexebles pregavexlo (pregavenlo, pregaventlo) dient: Mestre, menja que gran ora es. Als quals dix Jhus.: yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets. E los dexebles no entenien ço per que ell ho dehia; ans estaven maravellats, e dehien entre si: donchs aportal a ell alcuna vianda que menjas, o que es aço que diu?
E lladonchs Jhus. dix a ells: lo meu menjar es que yo fassa la voluntat daquell quim ma trames, ço es del meu Pare qui es en los cels per ço que acabe la sua obra. Donchs no deit vosaltros que quatre mesos son encara dasi a les messes; donchs llevats los vostros vulls (: ulls), e guardats que les regions son ja blancas per fer les messes. E cell qui cull pren loguer, e ajusta fruyt en vida eternal per ço que aquell qui sembra ensemps se alegre ab aquell qui cull. Et en aço per cert es la paraula vera; car hu es cell qui sembra, e altre es cell qui cull. E yo tramet vosaltros a cullir ço en que no havets treballat los altros an treballat e vos sou entrats en llurs treballs. Mols de aquells de aquella ciutat dels Samaritans cregueren en ell per la paraula e la fembra qui donava testimoni per ço com li havia dictes totes les coses que fetes havia. E com vinguessen a ell los Samaritans pregarenlo que romangues ab ells dos dies. Ellavores (e llavores) molt mes cregueren en ell per les sues paraules e digueren a la fembra. Ja daçi avant no crehem nosaltres per les tues paraules solament mes per ço que nos havem vist e hoyt crehem verament que aquest es lo salvador del mon. Etc.
