Mostrando las entradas para la consulta avisán ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta avisán ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de septiembre de 2018

Lo Decamerón en chapurriau

Proemio

Escomense la primera jornada del Decamerón, a la que, después de la explicassió donada per lo autó sobre la raó per la que va passá que se reunigueren les persones que se móstren enraonán entre elles, se enraóne, gobernán Pampínea sobre lo que mes agrade a cadaú. 

Cuan mes, mol grassioses dames, penso lo piadoses que sou per naturalesa, mes vech que la presén obra tindrá al vostre juissi un prinsipi penós y triste, com es lo dolorós recuerdo de aquella pestífera mortandat passada, universalmen funesta y digna de plos per tots aquells que la van viure o van sabé de ella. Pero no vull que per naixó tos arredro seguí lligín com si entre singlots y llágrimes haguéreu de passá la lectura. Este horrorós escomensamén tos sirá com als camináns una montaña áspra y empinada después de la que se trobe amagat un planet hermossíssim y deleitós com la Belenguera de Beseit, que es mes plassenté contra mes gran ha sigut la duresa de la pujada y después u sirá la baixada. Y aixina com lo final de la alegría sol sé lo doló, les miséries se acaben en la alegría que les seguix. An este curtet disgust (y dic curtet perque se explique en poques paraules) seguirá pronte la dolsó y lo plaé que tos hay prometut y que potsé no siríe esperat de tal escomensamén. Y en verdat si yo haguera pogut decorosamen portátos per un atra part en ves de per una senda tan regallada y empinada com esta, u hauría fet de bona gana; pero ya que la raó per la que van passá les coses que después se lligirán no se podíe manifestá sense este recuerdo, com espentat per la nessessidat me disposo a escríureu.
Dic, pos, que ya habíen los añs de la fructífera Encarnassió del Fill de Déu arribat al número de mil tresséns coranta y vuit (1348) cuan a la ilustre siudat de Florencia, nobilíssima entre totes les atres siudats de Italia, va arribá la mortífera peste que o per obra de los cóssos superiós o per les nostres acsións infames va sé enviada sobre los mortals per la justa ira de Déu per a la nostra correcsió. Habíe escomensat algúns añs abáns al paísos de Orién, privánlos de gran cantidat de habitáns, y, continuán sense descans de un puesto a un atre, se habíe anat escampán misserablemen per Ocsidén. Y no valén contra nella cap sabé ni providénsia humana (com la llimpiesa de la siudat de inmundíssies ordenada per los encarregats de alló y la prohibissió de entrá an ella a tots los doléns y los mols consells donáts per a conservá la higiene) ni valén tampoc les humildes súpliques dirigides a Déu per les persones devotes, no una vegada sino moltes, ordenades en prossesóns o de atres maneres, casi al prinsipi de la primavera del añ abáns dit va escomensá horriblemen y de assombrosa manera a mostrá los seus dolorosos efectes. Y no ere com a Orién, aon a qui li eixíe sang del nas li ere manifest signo de mort inevitable, sino que al seu escomensamén los eixíen als mascles y a les femelles tan a les íngles o entrecuix o daball de les axiles o sobaco, sertes unflós, que algunes creixíen hasta la mida de una poma, y atres se feen com un ou, que eren anomenades bubas per la gen. Y de les dites parts del cos, en poc tems va escomensá la pestífera buba a exténdres a consevol part, inmediatamen va escomensá la calidat de la enfermedat a cambiás en taques negres o pardotes que apareixíen a mols als brassos y per les cuixes y a consevol part del cos, a uns grans y rares y a datres minudes y abundáns. Y aixina com la buba habíe sigut y seguíe sén indissi mol sert de mort futura, lo mateix passabe en estes. Y per a curá tal enfermedat no pareixíe que valguere ni aprofitare cap consell de meche o virtut de medissina; aixina, o per la naturalesa del mal o la ignoránsia de los que medicaben (de los que habíe aumentat mol lo número tan de homes com de dones que may habíen tingut cap coneiximén de medissina) no sabiguéren cóm veníe y no sabíen lo remei. Eren mol pocs los que se curaben abáns del tersé día de la aparissió de les siñals abáns dites, y la mayoría sense cap fiebre ni síntoma, se moríen. Y esta pestilénsia va tindre mes gran forsa perque algúns de los que estaben doléns se abalansáben damún dels sanos en los que se comunicaben, com fa lo foc sobre les coses seques o engrassades cuan se li arrimen mol. Y mes allá va arribá lo mal: que no sol lo parlá y lo tratá en los doléns apegabe als sanos la enfermedat, sino que tamé lo tocá la roba o consevol atra cosa que haguere sigut tocada o empleada per aquells doléns. Y assombrós es escoltá lo que ting que di, que si per los ulls de mols y per los meus propis no haguere sigut vist, no me atrevería a créureu, y mol menos a escríureu per mol digna de fe que fore la persona a qui lay haguera sentit. Dic que de tanta virulénsia ere la calidat de la pestilénsia narrada que no sol passabe del home al home, sino que les coses que habíen sigut del home tamé se contamináben en la enfermedat. Los meus ulls van sé testigos un día de aixó: están les despulles de un pobre home mort de tal enfermedat aviáts a la vía pública, y entropessán en ells dos gorrinos, y com segóns la seua costum tot u furgaben, lo estiraben de les galtes primé en lo morro y después en les dens, un momén mes tart, después de unes contorsións y com si hagueren pres veneno, los dos van caure morts an terra damún de les maltratades despulles del home mort. De estes coses, y de bastantes mes paregudes an estes y encara de mes grosses, van náixe temós y superstissións als que quedaben vius, y casi tots se inclinaben a un reméi mol cruel com ere esquivá y fugí dels doléns y de les seues coses; y, fénu, cadaú creíe que conseguíe la salut per an ell mateix. Y ñabíen algúns que pensaben que viure moderadamen y guardás de tot lo innessessari podríe oferí gran ressisténsia a la enfermedat y, reunida la seua compañía, vivíen separats de tots los demés apartánse y tancánse an aquelles cases aon no ñaguere cap dolén y se puguere viure milló, minján en gran prudénsia minjás fins y mol bons vins y fugín de tot exés, sense dixás parlá per ningú ni sentí cap notíssia de fora, ni de morts ni de doléns, tocán instruméns y en los plaés que podíen tindre se entreteníen. Uns atres, de la opinió contraria, afirmaben que la medissina sertíssima per an este mal ere lo beure mol y lo gosá y aná cantán de passeo, divertínse, y satisfé la gana en tot alló que se puguere, y riure y burlás de tot lo roín que passare; y tal com u díen, u féen, anán de día y de nit ara an esta taberna ara a l’atra, bebén tan com sed tingueren y sense pará cap cuenta, y fen sol les coses que los donáben gust o plaé. Tot aixó u podíen fé fássilmen perque tot lo món habíe abandonat les seues coses y cases, per lo que moltes se habíen fet comunes y les feen aná los extrañs, ocupes, igual que les haguere empleat lo propi amo. Y en tot este comportamén de fieres, fugíen de los doléns. Y en tan gran aflicsió y miséria de la nostra siudat, estabe la reverenda autoridat de les leys, tan de les divines com de les humanes, tota caiguda y apocada per los seus ministres y ejecutós que, com los atres homes, estaben doléns o morts o se habíen quedat sense criats y no podíen fé cap ofissi; aixina li ere líssit a tot lo món fé lo que li donare la gana. Mols atres observaben una vía intermija: ni aforrán les viandes com los primés ni allargánse en lo beure y en los atres libertinajes tan com los segóns, segóns la gana, y sense tancás, eixín a rondá portán a les máns flos, herbes que féen bona auló com romé, timó, fonoll y espígol, o algunes espéssies, que se portaben al nas assobín contra lo aire impregnat de la pudina y corrompina de los cóssos morts y carregat y pudén per la enfermedat y les medissines. Algúns eren de sentiméns mes cruels (com si fore mes segú) dién que cap medissina ere milló ni tan bona contra la peste que fugí de ella; y no cuidánse de res mes que de ells mateixos, mols homes y dones van abandoná la propia siudat, les propies cases, les seues possesións y als seus paréns y totes les seues coses, y van buscá atres terres, com si la ira de Déu no haguere de seguíls per a castigá la maldat de los homes en aquella peste y sol haguere de oprimí an aquells que se trobaren dins de los muros de la seua siudat com avisán de que cap persona teníe que quedá allí viva. Y encara que de estos que opinaben de diferentes maneres no van morí tots, no per naixó tots se salvaben. Sen ficaben doléns mols a tot arreu, y habén donat ells mateixos ejemplo cuan estaben sanos als que sanos quedaben, ara se quedaben abandonats per tots. Y no diguém ya que un ressidén esquivare al atre y que casi cap veí cuidare del atre, y que los paréns poques vegades o may se visitaren, y en tal cas, de lluñ. En tan espán habíe entrat esta amargura al pit de los homes y de les dones, que un germá abandonabe al atre y lo tío al nebot y la germana al germá, y moltes vegades la dona al seu home, y lo que mes gros es y casi increíble, los pares y les mares als fills, com si no foren seus, evitaben visitáls y aténdrels. Per lo que als que se ficaben doléns, que eren una multitut incontable, tan homes com dones, cap atre auxilio los quedabe que o la caridat de los amics, de los que ne ñabíen pocs, o la avaríssia de los criats que per unflats salaris y abusius contrates servíen, encara que en tot alló no sen trobaren mols y los que se trobaben eren homes y dones de poc suc, y ademés gens acostumbrats a serví, que casi no valíen per a res mes que per a portá als doléns algunes coses que demanáren o miráls cuan se moríen; y servín en tal mal servissi, se perdíen ells moltes vegades en lo guañat. Y com los doléns eren abandonats per los veíns, los paréns y los amics, y ñabíe falta de criats se va seguí una costum may vista hasta entonses:
que a cap dona per bella o garbosa o noble que fore, si se ficabe dolenta, no li importabe tindre al seu servissi a un home, com fore, jove o no, ni mostráli sense cap vergoña totes les parts del seu cos com haguere fet a un atra dona, si u demanabe la nessessidat de la seua enfermedat. Aixina que aquelles que se van curá van tindre después menos honestidat.
Y ademés, va vindre de alló la mort de mols que si hagueren sigut ajudats se hauríen salvat. Faltaben servíssis que los doléns no podíen tindre y per la forsa de la peste ere tanta a la siudat la multitut de los que de día y de nit se moríen, que fée fredó sentíu di, y mes vóreu. Casi per nessessidat, coses contráries a les costums de los siudadáns van náixe entre los que quedaben vius. Ere costum, aixina com ara encara u veém, que les dones paréns y veínes se ajuntaren a la casa del mort, y allí, en aquelles que mes lo tocaben, ploraben; y per un atra part dabán de la casa del mort en los seus paréns se reuníen los seus veíns y mols atres siudadáns, y segóns la calidat del mort allí veníe lo clero, y lo difún, a muscles dels seus iguals, en un funeral de pompa de sera y cántics, a la iglesia triada per nell abáns de la mort ere portat. Estes coses, después de escomensá a aumentá la ferossidat de la peste, casi del tot o en gran part van pará, y unes atres noves van vindre al seu puesto. Per lo que no sol sense tindre moltes dones al voltán se moríe la gen sino que eren mols los que de esta vida passaben a l’atra sense testigos; y mol poquets ñabíe de aquells que ressibíen les piadoses ploreres y les amargues llágrimes dels seus paréns. Al revés, en ves de llágrimes van sé mes normals les risses y los chistes y lo festejá en compañía. Esta costum, les dones, la habíen adeprés mol be. Y ere mol raro vore cadávers que foren acompañats per mes de deu o dotse dels seus veíns a la iglesia; als que ya no portaben a muscles los honrats y amats siudadáns, sino una espéssie de enterradós eixits de la gen baixa que se féen cridá faquines y féen este servissi cobrán be, ficánse daball del ataúd y portánlo en pressuroses passes, no an aquella iglesia que s´haguere abáns de la mort disposat, sino a la que estabe mes prop lo portaben, detrás de cuatre o sis móssens, en poques llums, y a vegades sense cap. En la ajuda de los faquines, sense cansás en un ofissi massa llarg o solemne, a consevol sepultura desocupada, la que primé trobaben, de terra lo colgaben. De la gen baixa, y potsé de la mijana, lo espectácul encara estabe ple de mes miséria, perque éstos, o per la esperansa o la pobresa retinguts la mayoría a les seues cases, quedánse als seus barris, sen ficaen doléns per milenás cada día, y no sén ni servits ni ajudats per dingú, sense cap redensió se moríen tots. Y mols acababen a la vía pública, de día o de nit; y si se moríen a les seues cases, en la corrompina dels seus cóssos féen sentí als veíns que estaben morts; y entre éstos y los atres que per tot arreu se moríen, una aglomerassió. Ere sobre tot observada una costum per los veíns, moguts mes per la temó de que la corrupsió de los morts no los ofenguere que per l´amor que tingueren als finats. Ells, o sols o en ajuda de algúns portadós cuan ne podíen tíndre, traíen de les cases los cóssos de los morts y los ficaben dabán de les portes (aon, espessialmen pel matí, haguere pogut vore un sensenúmero de ells qui se haguere passejat per allí) y allí féen vindre los ataúds, y va ñabé mols als que per no ñabén los van ficá damún de consevol tauló. Tampoc va sé un sol ataúd lo que se va emportá juntes a dos o tres persones; ni va passá una vegada sol, sen hagueren pogut contá bastantes, que la dona y lo home, dos o tres germáns, o lo pare y lo fill, anigueren juns a la caixa. Y moltes vegades va passá que, anán dos móssens en una creu a per algú, se van ficá tres o cuatre ataúds, portats per portadós, detrás de ella; y aon los retós creíen tindre un mort per a sepultá, sen ajuntaben sis o vuit, o potsé mes. Tampoc eren éstos en llágrimes o llums o compañía honrats, la cosa habíe arribat a tan que igual se cuidabe de los homes que moríen com de les cabres; per lo que va apareixe manifestamen que alló que lo curs natural de les coses no habíe pogut en los seus minuts y raros mals mostrá als sabios que se debíe soportá en passiénsia, u fée la grandesa de los mals hasta en los simples, aprofitats y despreocupats. Per a la gran caterva de morts que a totes les iglesies, tots los díes y casi totes les hores, ere conduída, no ñabíe prou terra sagrada als fossás (y máxime volén doná a cadaú un puesto propi segóns la antiga costum), se féen per los sementeris de les iglesies, después de está tot ple, fósses grandíssimes a les que se ficaben per sentenás los que arribaben, y com se fiquen les mercansíes als barcos en capes apissonades, en poca terra se colgaben hasta que arribabe a ran de terra. Y per a no aná buscán per la siudat tots los detalls de les nostres passades miséries, dic que no tampoc sen va salvá lo campo dels voltáns. Dixán los burgos, que eren pareguts, per poblassió, a la siudat, per les aldees escampades per nell y los campos, los llauradós pobres y les seues famílies, sense meches ni ajuda de criats, per los carrés y per los collets y per les cases, de día o de nit, no com a homes sino com a bésties se moríen. Estos, dixades les costums com a les siudats, no se ocupaben de cap de les seues coses o faenes; y tots, com si esperaren a la mort, se esforsaben en tot lo seu talento no en ajudá als fruits de los animals y de la terra y de los seus passats traballs, sino en gastá tot los que teníen a má. Per lo que los bueys, los burros, les ovelles, les cabres, los gorrinos, los pollastres y hasta los mateixos gossos fiels al home, van sé expulsats de les cases y aventáts per los campos, aon les cullites estaben abandonades, sense sé ni arreplegades ni segades, y los animals campaben per aon los apetíe y se acampaben com podíen; y mols, com si foren rassionals, después de habé pasturat be durán lo día, per la nit sen entornaben fartets a les seues cases sense cap guía de pastó. ¿Qué mes pot dis, dixán lo campo y tornán a la siudat, tanta va sé la crueldat del sel, y potsé en part la de los homes, que entre la forsa de la pestífera enfermedat y per sé mols doléns mal servits o abandonats per la temó que teníen los sanos, a mes de sen mil criatures humanes, entre mars y juliol, se té per sert que dins de los muros de Florencia los va sé arrebatada la vida, que potsé abáns de la enfermedat no se hauríe estimat que ñaguere a dins tanta gen? ¡Oh qué grans palaus, cuántes cases tan majes, cuántes nobles morades plenes per dins de gen, de Siñós y de dames, se van quedá forres hasta de chiquets! ¡Oh cuáns memorables linajes, cuántes amplíssimes herénsies, cuántes famoses riqueses se van vore quedá sense hereu! ¡cuáns valerosos homes, cuántes hermoses dones, cuáns joves ben pitos als que Galeno, Hipócrates o Esculapio hagueren jusgat saníssims, van amorsá en los seus paréns, compañs y amics, y arribat lo tardet van sopá en los seus antepassats a l´atre món!
A mí mateix no m´agrade aná revolcánme entre tantes miséries; per lo que, dixán les que puc evitá, dic que, están la nostra siudat de habitáns casi forra, va passá, aixina com yo u vach sentí a una persona digna de fe, que a la venerable iglesia de Santa María la Nova, un dimats de matí, no ñabén casi cap atra persona, sentits los divinos ofissis en hábits de dol, com demanáben éixos tems, se van trobá sat dones joves, unides o per amistat o per vessindat o per sé familia, de les que cap habíe passat los vin añs ni ne teníen menos de devuit, discretes totes y de sang noble y hermoses de figura, adornades en robes, y honestes. Los seus noms diría yo com cal si una justa raó no me impediguere féu, no vull que per les coses contades de elles que vénen ara, y per lo escoltat, cap pugue avergoñís mes abán, están avui una mica mes restringides les leys del plaé que allacuanta, per les raóns abáns dites. Ni tampoc vull doná materia als envejosos (disposats a deshonrá tota vida loable), de disminuí de cap manera la honestidat de les valeroses dones en converses desconsiderades. Pero, sin embargo, per a que alló que cada una va di se pugue compéndre sense confusió, en noms conveniéns a la calidat de cada una, les nombraré: La primera, y la de mes edat, se dirá Pampínea, la segona Fiameta, Filomena la tersera, la cuarta Emilia, Laureta la quinta, la sexta Neifile, y la radera, la séptima, Elisa.

Estes mosses se van ajuntá a una de les parts de la iglesia com preparades a sentás en corro, y después de mols suspiros, dixán de resá padrenuestros, van escomensá a cavilá sobre la condissió de los tems moltes y variadas coses; y después de un rato, callán les demés, aixina va escomensá a parlá Pampínea:

- Vatres podéu, volgudes Siñores, tan com yo habé sentit moltes vegades que a dingú ofén qui honestamen fa ús del seu dret. Natural dret es de tots los que náixen ajudá a conservá y deféndre la seua propia vida tan com poden, y consedíume aixó, ya que alguna vegada ya ha passat que, per conservála, se hayguen matat homes sense cap culpa. Y si aixó consedixen les leys, que regulen lo bon viure de tots los mortals, honesto es que, sense oféndre a dingú, natros y consevol atre, faiguém aná los micháns que pugám per a la conservassió de la nostra vida. Sempre que me fico a considerá les nostres acsións de este matí y les ya passades y penso cuáns y quins són los nostres pensaméns, compreng, y vatres igual u podéu compéndre, que cada una de natros tingue temó per nella mateixa; y no me maravillo per naixó, me admiro de que passánmos a totes lo tindre sentimén de dona, no agarrém alguna compensasió de alló que en raó temém. Estém vivín aquí, al meu paréixe, com si vullguérem y tinguérem que sé testigues de cuans cóssos morts se porten a la sepultura, o escoltá si los flares de aquí dins (lo número de ells ya casi ha arribat a cero) cánten los seus ofissis a les hores que toque, o mostrá a consevol que aparégue, per los nostres hábits, la calidat y la cantidat de les nostres miséries. Y, si eixím de aquí, o veém cóssos morts o doléns portats per los carrés, o veém aquells a qui per los seus crímens o maleses la autoridat de les públiques leys ha condenat al exili, burlánse de elles perque van sentí que los seus ejecutós estaben morts o doléns, y en violénsia y fogosidat recórren la siudat, o als merdes y brossa de la nostra siudat sentí que los diuen faquines, y sentí cansonetes deshonestes que mos insulten. Y no sentím mes que «estos están morts», y «tals atres están morínse»; y si ñaguere qui puguere féu, per tot arreu sentiríem doloroses ploreres. Y si a les nostres cases torném, no sé si a vatres com a mí tos passe: yo, de familia numerosa, no vach trobá datra persona an ella mes que a la meua criada, me esglayo y séntigo que me se esturrufen los pels, y me pareix, aon sigue que vach o me quedo, vore la sombra de los que han mort, y no en les cares que solíen tindre, sino en un aspecte horrible, monstruós, no sé aón adquirit, y me espanto. Tan aquí com fora de aquí, y a casa, me trobo mal, y mes ara que me pareix que no ña cap persona que encara tingue pols al señ y puesto aon aná, com tením natros, dingú que se haygue quedat aquí mes que natres. Y hay sentit y vist moltes vegades que si algúns ne queden, aquells, sense fé cap distinsió entre les coses honestes y les que no u són, sol en que les ganes lay demánon, y sols o acompañats, de día o de nit, fan lo que milló sels oferix; y no sol les persones libres sino tamé les tancades als monasteris o convéns, convensudes de que los convé alló, trencades les leys de la obediénsia, se donen a delíssies carnáls, de esta manera pénsen salvás, y se han fet lujurioses, cachondes y depravades. Y si aixina es, com se veu, ¿qué fem aquí natros?, ¿qué esperám?, ¿qué ensomiám? ¿Per qué tením mes perea y som mes lentes per a la nostra salvassió que tots los demés siudadáns? ¿mos reputém de menos valor que tots los demés?, ¿o creém que la nostra vida está lligada en cadenes mes fortes al nostre cos que les de los atres? Estém equivocades, mos engañám, qué tontes som si u creém aixina. Tan com vullguém recordá cuáns y quins han sigut los joves y les dones vensuts y vensudes per esta cruel pestilénsia, tindrém una demostrassió claríssima. Y per naixó, no sé si tos pareixerá a vatres lo que a mí me pareix: yo penso que, aixina com mols u han fet abáns que natros y fan, ixquém de esta terra y anigám a les nostres viles del campo (totes ne tením) y allí tingám festa, alegría y plaé sense traspassá lo límit de lo raonable. Allí se sénten cantá los muixonets, se veuen verdejá los collets y los plans, y les finques plenes de blat, sivada y avena fan oles com lo mar y ñan moltes classes de ábres, y lo sel es mes cla y blau y ubert. Lo sel, per mol enfadat que estigue, no mos negue les seues belleses eternes, que mol mes majes són que los muros de la nostra siudat. Y es allí, ademés, lo aire mes fresquet y puro, y de les coses que són nessessáries a la vida ña allí mes abundánsia, y ñan menos de les que estorben: perque allí, encara que tamé se móriguen los llauradós com aquí los siudadáns, ofén menos, perque ñan menos cases y habitáns que a la siudat. Y aquí, per un atra part, si u vech be, no abandoném a dingú, abáns podém en verdat di que ham sigut abandonades: perque los nostres, o morínse o fugín de la mort, com si no siguérem seues mos han dixat en tanta pena. Cap reproche pot fes a seguí este consell, mentres que lo doló y lo disgust, y potsé la mort, podríen víndremos si no lo seguim. Y per naixó, si tos pareix, en les nostres criades y fénmos seguí de les coses oportunes, avui an este puesto y demá an aquell, la alegría y la festa que an estos tems se pugue crec que estará be que les disfrutém; y que mos estiguém allí hasta que veigam (si primé la mort no mos alcanse) quin final reserve lo sel an estes coses. Y enrecordéuton que no es res roín anámon honestamen cuan gran part de los atres deshonestamen se queden.
Habén escoltat a Pampínea les atres dones, no sol van alabá lo seu raonamén y consell sino que, en dessich de seguíl, habíen ya entre elles escomensat a considerá lo modo de féu, com si al eixecás de aon estaben assentades inmediatamen hagueren de ficás en camí. Pero Filomena, que ere discretíssima, va di:
- Siñores, per mol ben dit que haigue estat lo raonamén de Pampínea, no ham de córre a féu aixina com pareix que voléu. Tos recordo que som totes dones y no ña cap tan chiqueta com per a no sabé cóm se gobernen les dones juntes sense la providénsia de cap home. Som caprichoses, abalotadores y abalotades, desconfiades, temoriques y apocades, coses per les que mol dudo que, si no agarrém un atra guía mes que la nostra, se desfará esta compañía mol pronte y en menos honor per a natros del que siríe menesté: y per naixó bo es péndre providénsies abáns de escomensá.
Va di entonses Elisa:
- En verdat los homes són lo cap de la dona y sense la seua direcsió poques vegades arribe alguna de les nostres obres a un fin loable: pero ¿cóm podém trobá estos homes? Totes sabém que de los nostres están la mayoría morts, y los atres que viuen s´han quedat un aquí y un atre allá, sense que sapigám aón, fugín de alló de lo que natros tamé volém fugí, y lo admití a extrañs no siríe convenién; per lo que, si volém córre detrás de la salut, mos convé trobá lo modo de organisámos de tal manera que allí aon volém trobá gust y repós no trobém disgust y escándol. Mentres les dones estaben en estos raonaméns, entren a la iglesia tres joves, que no u eren tan per a que no tinguere lo menos vintising añs lo mes jove: ni la calidat y perversidat de los tems, ni la pérdua de amics y de paréns, ni la temó habíe pogut extinguí l´amor en ells, ni siquiera arrefredál. A un li díen PánfiloFilostrato lo segón y lo radé Dioneo, tots amables y cortesos; y estaen buscán a les seues dames, que estaben entre les sat nomenades, y les atres eren paréns de algún de ells. Pero primé van arribá ells als ulls de éstes que éstes van sé vistes per nells; per lo que Pampínea, entonses, sonrién va escomensá:

- La fortuna mos es favorable y mos ha ficat dabán an estos joves valerosos que mos farán en gust de guíes y criats.
Neifile, entonses, que se habíe ficat tota roija de vergoña perque ere una de les amades per los joves, va di:
- Pampínea, per Déu, mira lo que dius. Reconeixco que només coses bones poden dis de consevol de ells, y crec que poden oferí bona y honesta compañía no sol a natros sino a datres mol mes hermoses y estimades del que natros som; pero com es cosa manifesta que están enamorats de algunes de les que aquí están, ting temó de que mos seguixquen difamassións y reproches, sense tindre cap culpa ni natros ni ells, si mols emportém en natros.
Va di entonses Filomena:
- Ixo rai; allá aon yo honestamen viga y no me rossego la consiénsia, que parlo qui vullgue en contra: Déu y la verdat agarrarán per mí les armes. Pos, si estigueren disposats a vindre podríem di en verdat, com Pampínea va di, que la fortuna mos es favorable.

Les demés, sentín an estes parlá aixina, de acuerdo van di totes que foren cridats y sels diguere la seua intensió; y los rogaren que vullgueren tíndreles per compañía al viache. Per lo que, sense mes paraules, ficánse de peu Pampínea, que per consanguinidat ere parenta de un de ells, se va atansá cap an ells, que estaben parats com estaquirots miránles y, saludánlos en alegre gesto, los va fé manifesta la seua intensió y los va rogá en nom de totes que en puro y fraternal ánimo vullgueren tíndreles com a compañía. Los joves van creure primé que los fee la burla, pero después van vore que la dama parlabe en serio y van declará alegremen que estaben preparats, y sense mes tardansa, van doná órdens del que s´habíe de fé per a prepará la partida. Y ordenadamen fen prepará totes les coses oportunes y enviades aon ells volíen aná, en son demá de matí, aixó es, en dimecres, al clarejá lo día, les dones en algunes de les seues criades y los tres joves en tres dels seus criats, eixín de la siudat, se van ficá en camí, y no mes de dos milles se habíen alluñat de ella cuan van arribá al puesto primé dessidit. Estabe tal puesto a lo alt de una montañeta, per tot arreu una mica separat dels camíns, ñabíen diferéns arbustos, abrets, ábres y plantes, tots y totes verts y verdes, frondosos y frondoses y agradables de mirá; a la punta del puch ñabíe una masada en un gran y hermós pati al mich, y en galeríes y en sales y en alcobes totes elles bellíssimes y adornades en alegres pintures dignes de sé mirades, en pradets al voltán y en jardíns maravillosos y en pous de aigua fresquíssima y en bodegues plenes de pressiats vins: coses mes apropiades per als bons bebedós que per a les sobries pero no abstémies y honrades dones. La masada, ben agranada y en les alcobes y los llits fets, y plena de cuantes flos se podíen trobá a la estassió, y alfombrada en rames de jungs escampadetes, va ressibí la compañía que arribabe. Y al reunís per primera vegada, va di Dioneo, que mes que cap atre jove ere agradable y ple de ingenio:

- Siñores, la vostra discressió mes que la nostra previssió mos ha guiát aquí; yo no sé qué es lo que intentéu fé als vostres pensaméns: los meus los hay dixát yo a dins de les portes de la siudat cuan en vatres hay eixit de ella, y per naixó o vatres tos disposéu a entretíndretos y a riure y a cantá en mí (tan, dic, com convé a la vostra dignidat) o me donéu llissensia per a que a per los meus pensamens men entorna y me queda an aquella siudat desolada.
A lo que Pampínea, com si s´haguere desfet de tots los seus pensamens, va contestá alegre:
- Dioneo, mol be parles: ham de viure en alegría, pos les tristeses mos han fet fugí. Pero com les coses que no tenen orden no poden durá mol tems, yo que vach sé la inissiadora de los contactes per los que se ha format esta bona compañía, pensán en la continuassió de la nostra alegría, estimo que es de nessessidat triá entre natros an algún com a prinsipal a qui honrém y faigám cas com a superió, pero que tots los seus pensaméns se dirigíxquen a fémos viure alegremen. Y per a que tots próbon lo pes de les preocupassións jun en lo plaé de la autoridat, dic que a cadaú per un día se li dono lo pes y en ell lo honor, y quí sirá lo primé de natros se faigue per elecsió de tots. Los que continuarán, al arrimás la nit, sirán aquell o aquella que vullgue lo Siñó o Siñora del día, y los Siñós, segóns lo seu arbitri, durán lo día del seu señorío, ordenarán lo modo en que ham de viure. 

Estes paraules van agradá y a una veu la van triá com a Reina del primé día, y Filomena, corrén mol depressa cap a un lloré, perque moltes vegades habíe sentit parlá de cuán honor donáe a qui ere en lloré coronat, agarrán algunes rames, va fé una guirnalda o corona ben arreglada y lay va ficá damún de la coroneta. Va sé alló, mentres va durá aquella compañía, manifest signo a tots los demés del Real Señorío y privilegio. Pampínea, feta Reina, va maná que tots callaren, y habén fet ya cridá allí als criats de los tres joves y a les seues criades; y callán tots, va di:

- Per a doná lo primé ejemplo a tots vatros, per a que la nostra compañía en orden y en plaé y sense cap deshonor vixque y duro tan com pugám, nombro primé a Pármeno, criat de Dioneo, lo meu senescal, y an ell encomano lo cuidado y la solissitut per a tota la nostra familia y lo que perteneix al servissi de la sala. Sirisco, criat de Pánfilo, vull que sigue administradó y tessorero y que seguixque les órdens de Pármeno. Tíndaro, al servissi de Filostrato y de los atres dos, que se ocupo de les seues alcobes cuan los atres, ocupats en los seus ofissis, no puguen ocupás. Misia, la meua criada, y Licisca, de Filomena, estarán seguit a la cuina y prepararán les viandes que digue Pármeno. Quimera, de Laureta, y Estratilia, de Fiameta, volém que estiguen pendentes del gobern de les alcobes de les dames y de la llimpiesa de los puestos aon estiguém. Y a tots en general, volém y los ordenám que se guardon, aon sigue que vaiguen, de consevol puesto del que tornon, consevol cosa que séntiguen o veiguen, y de portá de fora cap notíssia que no sigue alegre. -

Y donades estes órdens, eixecánse de peu, va di:
Aquí ñan jardíns, aquí ñan prats, aquí ñan atres puestos mol bons, per los que vaigue cadaú al seu gust a esparsís; y al sentí lo toque de tersia, tots estiguen aquí per a minjá a la fresca.
Despedida, pos, per la ressién Reina, la alegre compañía, los joves y les belles dones, parlán de coses agradables, en pas lento, sen van aná per un jardí fénse hermoses guirnaldes de flos y fulles y cantán amorosamen. Y después de habé passat aixina lo rato que los habíe sigut consedit per la Reina, tornán a la masada, van vore que Pármeno habíe escomensat lo seu ofissi, per lo que, al entrá a una sala de la planta baixa, allí van vore les taules parades en mantels blanquíssims y en tasses que pareixíen de plata, y totes les coses cubertes de flos y de rames de ginesta; per lo que, rentánse tot les máns, com li va apetí a la Reina, segóns lo juissi de Pármeno, tots van aná a assentás. Les viandes delicadamen fetes van arribá y van sé escansiats vins finíssims, y en silénsio los tres criats van serví les taules. Alegrats tots per estes coses, que eren hermoses y ordenades, en plassenté ingenio y en festa van minjá; y eixecades les taules, com totes les dames sabíen ballá los danzes de carola, y tamé los joves, y part de ells tocá y cantá mol be, va maná la Reina que vinguéren los instruméns: y per orden seua, Dioneo va agarrá un laúd y Fiameta una viola, y van escomensá a tocá una dansa suave. Per lo que la Reina, en les atres dames, agarránse de la má en corro en los joves, com si fore una sardana o un ball sardo, en pas lento, enviáts a minjá los criats o sirviéns, van escomensá una carola: y cuan la van acabá, van cantá cansóns amables y alegres. Y aixina van passá tan tems com a la Reina li va pareixe, antes de maná que sen teníen que aná a dormí; donán a tots llisénsia, los tres joves a les seus alcobes, separades de les de les mosses, sen van aná. En los llits ben fets y tot ple de flos com la sala se van trobá. Igualmén les seues les dames, per lo que, despullánse, se van gitá a dormí.
No fée mol que habíe sonat nona cuan la Reina, eixecánse, va fé eixecás a tots los demés, afirmán que ere roín dormí massa de día. Van amorsá be y van passá lo rato, y después sen van aná a un prat aon la herba ere verda y alta y lo sol no podíe entrá ni per cap regata; y allí, aon se sentíe un suave airet, tots se van assentá en corro sobre la verda herba tal com la Reina va volé. Y ella los va di:
- Com veéu, lo sol está alt y la caló ya aprete, y res se sen mes que les chicharres als olivés o les oliveres, per lo que aná ara a consevol puesto siríe sense duda tontería. Aquí estem be y fresquets, y ñan, com veéu, tableros y pésses de ajedrez, y cadaú pot, segóns lo que al seu ánimo li dono mes plaé, chalá. Pero si tos vinguere en gana, podríem contámos cuentos y aixina passaríem esta calenta part del día. Cuan haigáu acabat tots de contá una história cadaú, lo sol ya haurá baixat y haurá menguat la caló, y podríem aná a entretíndemos aon mes gust mos dono; y per naixó, si aixó que hay dit tos agrade (ya que estic disposada a seguí lo vostre gust), fému; y si no tos apetiguere, que faigue cadaú lo que mes li agrado hasta la hora de véspres. Les dones y tots los homes van alabá lo novelá.

- Entonses - va di la Reina - , si tos apetix, an esta primera jornada vull que cadaú parlo del que mes li chauche.
Y girada cap a Pánfilo, que estabe assentat a la seua dreta, amablemen li va di que en una de les seues históries escomensare; y Pánfilo, sentit lo mandato, rápidamen, y sén escoltat per tots, va escomensá aixina:

primera-jornada-novela-primera


Lo Decamerón en chapurriau

martes, 30 de octubre de 2018

Dicsionari chapurriau - castellá, A

La A, com díe Eugenio







a cascarrulles, a costes, ancostes, a la esquena, a costelles, a cuestas
a la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
a palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
ab, amb catalá modern. En chapurriau: EN con
ababol, ruella, roella, ruelles, roelles amapola, amapolas
abadejo, abadejos – lo abadejo va callá (bacallá) y no va di res mes abadejo, bacalao
abadía, abadíes, abad, abadesa abadía
abadiat (terreno de la abadía) abadiado
abáis, a baix, abaix abajo
abaixá, baixá bajar
abalansáben (se) – en cambi, a balansades es aná de costat a costat, per ejemple cuan vas gat abalanzaban (se)
abalot (alborot) alboroto
abalotá, abalotás alborotar, alborotarse
abalotadores, abalotadós alborotador, alborotadora
abalotat, abalotats, abalotada, abalotades alborotado, alborotada
abalotéu alborotéis
aball (cap) abajo, hacia abajo
abán - abán y crits ! adelante (y gritos)
abanderat abanderado
abandoná abandonar
abandonabe abarca, calzado suela de goma
abandonabe, abandonáe abandonaba
abandonades abandonadas
abandonál abandonarlo
abandonat abandonado
abandonats, abandonades abandonados, abandonadas
abandone abandona
abandoném abandonemos
abandono abandono
abáns, avans, aváns antes
abansá, avansá avanzar
abansada, avansada avanzada
abansahí VS después demá antes de ayer VS pasado mañana
abánse, avánse avanza, avance
abaratá, baixá lo preu abaratar, bajar el precio
abarca, albarca, abarques, albarques abarca, calzado con suela de goma
abarcála, abarcál abarcarla, abarcarlo
abatimén abatimiento
abatix (abatí, abatíx) abate (abatir)
abatollá, pegá en una batolla a les llegums, olives, ameles, anous, etc varear con una batolla
abátre, abatre, tira an terra, fé caure, tombá abatir
abatussá, esbatussá pegar, golpear
abatut, abatuda, abatuts, abatudes abatido, abatida
abaubádamen, de baubo bobamente
abella , abelles abeja, abejas
abellá, abellás - A Beseit lo de rampí, garsía, etc abejar, abejares, donde se tienen las colmenas para hacer miel
abellé, lo que cuide abelles per a fé mel

http://saboresconarte.com/miel/35-el-apicultor-miel-de-mil-flores-1-kg.html



abellé, lo que cuide abelles per a fé mel
mel de Francisco Berge de Valderrobres

apicultor
abellerol, abellerols, merops apiaster


abellerol, abellerols, abejarruco, abejarrucos, merops apiaster

abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá


abentá , aventá lo carro pel pedregal (aviá, tirá)

aventar, aviar, tirar


Manolo Escobar ya ha trobat lo carro que li van robá

abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa abrevar, abrevarse
abeuradó, abeuradós abrevadero, abrevaderos
abeuráls (als machos), abeuráles (a les mules) abrevarlos, abrevarlas
abeurás abrazos
ablaníe ablandaba, golpeaba
ablaníla ablandarla, golpearla
ablanít abren
abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá


abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá

verter, vaciar un recipiente en otro, ensacar
aboco abres
abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)


abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)

abofeteo (bofetada, bofetón)
abogat abrevadero
abogat, abogats, abogada, abogades – Vols vore al abogat ? Quin abogat ? Lo que porto aquí penjat ! abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot zángano
abogot , zángano abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche


aboñá, fé un boñ al coche, aboñat, que té un boñ

abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe -
https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040

Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. 


Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
aboñat, que té un boñ abultado
abono abrir, abierto, abierta
abono, abonos abono, abonos
aboque (abocá) vierte
abordáen o abordaben abrirse de piernas, despatarrarse
abordála, abordál abordarla, abordarlo, abordarle
aborto, abortos abrírsele
abotonáe o abotonabe (botó) abotonaba
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrasá (brasa, brases) abrasar, brasa, brasas
abrasá (foc, brasa), abrasat, abrasada, chamuscá, chamuscat, chamuscada (vore torrá) abrasar
abrasadó, abrasadora, abrasadós, abrasadores abrasador
abrassá abubilla
abrassá – de bras, brás, abrás abrazar
abrassá (foc) abuelitas, viejitas
abrassaba abrazaba
abrassabe abrazaba
abrassál abrazarlo, abrazarle
abrassála abrazarla
abrassám abrazarme
abrássam ! abrázame !
abrassán (g) abrazando
abrassánla abrazándola
abrassánlo abrazándolo
abrassáre abrazara o abrazase
abrassaré abrazaré
abrassat abrazado
abrassátos abrazaros
abrassats abrazados
abrasse abraza
abrassen abrazan
abrassen abrazan
abrasso abrazo (yo)
abrassos abrazos
abrassos – que tú abrassos, abrássos Abrazos – que tú abraces
ábre, álbre, árbre, ábre vell y trasplantat, antes mort que arrailat Árbol – árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué, albercoc, albercoqué, abrecocs, albercocs, albercoqués, abrecoqués , alberge albaricoque, albaricoques, albaricoquero - Prunus armeniaca, llamado comúnmente damasco, albaricoque, albergero o chabacano, es un árbol frutal originario de China (donde fue hallada la variedad originaria silvestre), Turquía, Irán, Armenia, Azerbaiyán y Siria.
https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_armeniaca
abrecoqué, albercoqué


albaricoquero (árbol)
abret, abrets arbolito, arbolitos
abreviat abreviado
abreviatura abreviatura
abrigadets, abrigadetes abrigaditos, abrigaditas
abrigat, abrigada abrigado, abrigada
abrillantadó abrillantador
abrillanten abrillantan
absóldrel absolverlo
absóldrels absolverlos
absolt, absolta absuelto, absuelta
absolusió, absolusións absolución, absoluciones
absolut, absoluta, absoluts, absolutes absoluto, absoluta
absolutamén absolutamente
abstémia, abstémio (com mon cusí Artemio), abstémios, abstémies abstemio, abstemia
abstenénme, abstenínme absteniéndome
abstíndre, abstíndres abstenerse, abstenir
absting (me) yo me abstengo
abstracsió abstracción
abstracte, abstracta, abstractes abstracto, abstractos, abstracta, abstractas
abstraíe abstraía
absurd, absurt absurdo
absurda absurda
abultáe o abultabe abultaba
abultat abultado
abundabe, abundáe abundaba
abundáen o abundaben abundaban
abundán abundante, abundando
abundáns, abundantes abundantes
abundánsia abundancia
abundantíssim abundantísimo
abundantíssima abundantísima
abunden abundan
aburrí, aburrís (v) aburrir, aburrirse
aburría aburría
aburríe aburría (él)
aburrimén aburrimiento
aburriren o aburriguéren aburrieran
aburriríen aburrirían
aburrisque, aburrixque aburra
aburrísses, aburríxes aburres
aburrit, aburrida aburrido, aburrida
aburríu – vatros tos aburríu – aixó ña per a aburríu pa tota la vida aburrís, aburrirlo
aburrixco aburro
abusá acequia
abusáe, abusabe abusaba
abusáen, abusaben abusaban
abusat, abusada abusado, abusada
abusius, abusives abusivo, abusiva
abussón, abussóns, abussona, abussones abusón, abusones
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar
acababa acababa
acababe (ell, ella) acababa (él)
acabábem acabábamos
acabada, acabat acabado, acabada
acabades acabadas
acabáe o acababe acababa (él)
acabáen o acababen acababan
acabán (g) acabando
acabaré, acabarás, acabará, acabarém, acabaréu, acabarán, futuro del verbo acabá, acabás acabar, futuro
acabarém acabaremos
acabáren acabaran o acabasen
acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen (condissional verbo acabá o acabás) acabaría
acabás acabarse
acabat, acabada, acabats, acabades acabado, acabada
acabém, acabám acabamos
acabósse (lo) el acabose (el se acabó)
acachá, acachás – yo me acacho, acaches, acache, acachém o acachám, acachéu o acacháu, acáchen – cacho, cachet, cachotet, cacheta, cacha, cachoteta agacharse, agachar
acachadets, acachadetes agachaditos, agachaditas
acacháen o acachaben agachaban
acachats, acachades, acachat, acachada agachados, agachadas
académiques, académic académico, académicos
acalentát, acalentat acalentado
acaloradamén acaloradamente
acaloránse acalorándose
acalorat, acalorada acalorado, acalorada
acampá acampar
acampaben o acampáen acampaban
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás. sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acantalejá, acantalechá (cantal) – lapidá, codolejá apedrear, lapidar
acantilat, acantilats, no ne tením cap al terreno chapurriau. acantilado
acarissiá acariciar
acarissiá – acaríssio, acaríssies, acaríssie, acarissiém, acarissiéu, acaríssien – acarissiaría – acarissiára – acarissiaré – acarissiat, acarissiada – caríssies, caríssia acariciar
acarissiáben acariciaban
acarissiadós, acarissiadores acariciadores, acariciadoras
acarissiáe, acarissiabe acariciaba
acarissiál, acarissiála acariciarlo, acariciarla
acarissián (g) acariciando
acaríssie acaricia
acaríssios (que tú) acaricies
acás – si acás – auncás acaso, si acaso
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

perseguir
acassadós, acassadores perseguidores, perseguidoras
acassámos perseguirnos
acassán (g) persiguiendo
acassánme persiguiéndome
acassat, acassada perseguido
acassáts, acassats, acassades perseguidos, perseguidas
acatánse (acatá), acatánsen dándose cuenta
acataríe se daría cuenta
acataríen se darían cuenta
acataríeu os daríais cuenta
acatássen (v) darse cuenta
acatat – men hay acatat de que lo coche pert oli Me he dado cuenta de que el coche pierde aceite
acento, acentos al parlá una llengua, acento de una paraula (tilde, tildes es la forma gráfica del acento) acento, acentos, tilde, tildes
ací, açí , aquí, astí (Litera y mes amún) aquí
aclamáe o aclamabe aclamaba
aclamán (g) aclamando
aclaperáen o aclaperaben – de clapé (mún) amontonaban
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida


aclarar, aclararse, despejar, despejarse
aclariguéu aclaréis
aclarínse aclarándose
aclarirá aclarará
aclarisque (ell, ella) aclare
aclaríu aclaráis
aclaríx – se aclaríx lo sel – ell no se aclaríx aclara – se despeja el cielo – él no se aclara
aclarixco acreditativo, acreditativos
aclarixco aclaro
aclocada (gallina ponedora), acllocada, aclocat, acllocat, allocada - vore nial gallina clueca, preparada para poner huevos
aclofat, aclofats, aclofada, aclofades (al sofá) tumbado en el sofá
acollonán, acollonáns acojonante, acojonantes
acollonat, acollonit, acollonada (ella), acollonida (ella) acojonado, acojonada
acometénlo acometiéndole
acométre acometer
acometut, acometuda acometido, acometida
acomodades acomodadas
acomodánla acomodándola
acomodassió, acomodo acomodación, acomodo
acomodats, acomodades acomodados, acomodadas
acomódon (ells, elles) acomoden
acompañá acompañar
acompañabe acompañaba
acompañaben acompañaban
acompañada acompañat
acompañada, acompañades acompañada, acompañadas
acompañáe o acompañabe acompañaba
acompañál acompañarlo
acompáñal ! acompáñale ! acompáñalo
acompañála acompañarla
acompañáles acompañarlas
acompañám acompañarme
acompañamén acompañamiento
acompañán (g) + lo que acompañe – acompañáns acompañante, acompañante, acompañando
acompañánla acompañándola
acompañánles acompañándolas
acompañánlo acompañándolo
acompañánlos acompañándolos
acompañáns acompañantes
acompañáns acompañantes
acompañárem acompañáramos
acompañarém acompañaremos
acompañaréu acompañaréis
acompañaríe acompañaría
acompañaríen acompañarían
acompañat acompañado
acompañátos acompañaros
acompañats, acompañades acompañados, acompañadas
acompañe acompañaba
acompaño acompaño
acomparán (g) comparán comparando
acompassada acompasada
acompassat acompasado
acondissionada acondicionada
acondissionat acondicionado
aconsejable admitían
aconsellá, doná consell, consells – aconsello, aconselles, aconselle, aconsellém o aconsellám, aconselléu o aconselláu, aconséllen – aconsellaría – aconsellára – aconsellat, aconsellada – aconsellaré aconsejar
aconsellada aconsejada
aconselláe o aconsellabe aconsejaba
aconsellará aconsejará
aconsellás aconsejarse
aconsellat aconsejado
aconselle aconseja
aconsello aconsejo
acontentat , acontentada – fart de minjá acontentado, acontentada – harto, haíto
acontessiméns acontecimientos
aconvido (tos) - convido convido (os)
acoquinaben – acoquiná, acobardá, intimidá, assustá, amilaná, amedrentá, atemorisá, acogotá, achicá acoquinar - acoquinaban – acobardar, intimidar, asustar, amilanar, amedrentar, atemorizar, acogotar, achicar - achantar - achantarse - achicarse - acobardarse - acogotar - acojonar - acollonar - arredrar - arredrarse - atemorizar - atemorizarse - aterrar - descorazonar – descorazonarse
acorassada (Brunete, barco), acorassat, que té corassa acorazada, acorazado Brunete
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acordalá, ficá una corda a la curdiola acordalar, poner una cuerda en la polea
acordat acordado
acorde, acordes – estic de acuerdo – estic d´acord – acordá – acordat, acordada acorde
acorpórea, forma sense cos acorpórea, forma sin cuerpo
acossánme acosándome
acostumá (acostumbrá) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms acostumbrar
acostúmbrá (que yo me) que yo me acostumbre
acostumbrabe acostumbraba
acostumbrades acostumbradas
acostumbráen o acostumbraben acostumbraban
acostumbrála acostumbrarla
acostumbrán acostumbrando
acostumbrat acostumbrado
acostumbrats acostumbrados
acostumbre acostumbra
acostumbréu acostumbráis
acostumbron (ells se) acostumbren
acotat, acotats, en cota acotado, con cota
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet. agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr. Ar. Aniquilaracabar con algoespecialmente con los animales o frutos de la tierra.
acre, acres, medida de terreno acre, acres
acreditá acreditar
acreditat acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià) acreditativo, acreditativos
acreditátos acreditaros
acsedí acceder
acsedíx accede


acsés, acsésos, accesos acceso, accesos
acsidén, acsidéns accidente, accidentes
acsidental accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa


acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat, ECCE HOMO BORJA

ecce homo, persona mal vestida, dejada, https://www.heraldo.es/noticias/ocio-cultura/2018/02/06/el-eccehomo-borja-prepara-llegada-del-visitante-200-000-1223144-1361024.html
acsioná accionar
acsionats accionados
acsiono acciono
acsións acciones
acte, actes (sala o salón de actes) acto, actos
actitut – eixa es la actitut ! actituts actitud, actitudes
actiu, actius, activa, actives activo, activa, activos, activas
actividat actividad
actó, actós, actriu, actrius, actrís, actríses actor, actriz, actores, actrices
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres. actuar
actuaben actuaban
actuáe o actuabe actuaba
actual, actuals actual, actuales
actualisá actualizar
actualisán (g) actualizando
actualmén, avui en día, a día de avui actualmente, hoy en día, a día de hoy
actuassió actuación
actuát (p) actuado
actúe actúa
actúo actúo
acudí acudir
acudíe acudía
acudíen acudían
acudiguérem acudiéramos
acudiguéreu acudiéseis, acudiérais
acudím acudimos
acudín (g) acudiendo
acudirém acudiremos
acudiren, acudiguéren acudieran, acudiesen
acudíssen, acudíxen acuden
acudit, acudida – en catalá acudit es chiste acudido, acudida – acudit en catalán, chiste
acudíx acude
acudixco acudo
acudíxen acuden
acudixquen acudan
acuerdo , estar de acuerdo, acuerdos acuerdo, acuerdos
acullidó acogedor
acumuláe o acumulabe acumulaba
acumulánse acumulándose
acunál, acunála acunarlo, acunarla
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen hacer corto, acortar
acusál acusarlo
acusán acusando
acusassió acusación
acusat acusado
acusém, acusám acusamos
achicá (aigua) achicar (agua)
achinollat, aginollat (vore ginoll) de rodillas
achopás, chopás, fótres chop, chopet, amerás, calás de aigua mojarse, calarse
achuda, ajuda ayuda
achudaben, achudáen, ajudáen, ajudaben ayudaban
achudáe o achudabe ayudaban
achúdal – achudál Ayúdale !
achudála, ajudála ayudarla
achúdala, ajúdala ! ajúdala
achudáli, ajudáli ayudarle
achudals, ajudals ayudarles
achúdam ayúdame
achudám, ajudám ayudarme
achúdamos ! ajúdamos ayúdanos
achudámos, ajudámos ayudarnos
achudán, ajudán (g) ayudando
achudánla, ajudánla ayudándola
achudánli, ajudánli ayudándole
achudáns, ajudáns ayudantes
achudantes, ajudantes ayudantas
achudará, ajudará ayudará
achudarán, ajudarán ayudarán
achudarás, ajudarás ayudarás
achudaré, ajudaré ayudaré
achudarém, ajudarém ayudaremos
achudáres, ajudáres (que tú) ayudaras (que tú)
achudat, ajudat ayudado
achude, ajude (ell) ayuda (él)
achudém, ajudém ayudamos
achúden, ajúden ayudan
achúdes, ajudes ayudas
achudo, ajudo ayudo
achuní, chuní, juñí, ajuntá, juntá unir
achuntada, ajuntada juntada
achuntaménajuntamén , casa de la vila, casa del consistori, consistorial, achuntaméns ayuntamiento
achuntat, ajuntat ajuntado
adaptá adaptar
adaptánla adaptándola
adaptás adaptarse
adapte adapta
adecuadamen adecuadamente
adecuades adecuadas
adecuassió, adecuasió adecuación
adecuat, adecuats, adecuada, adecuades adecuado, adecuados, adecuada, adecuadas
adelán, adeláns adelanto, adelantos
adelantá adelantar
adelantabe, adelantáe adelantaba
adelantán (g) adelantando
adelantánme adelantándome
adelantánseli adelantándosele
adelantárem adelantáramos
adelantarém adelantaremos
adelantaríeu adelantaríais
adelantat adelantado
adelantats adelantados
ademán, ademáns, gesto, gestos ademán, gesto
ademés además
adentrá, se va – adentrás adentrar, adentrarse
adependrá aprenderá
adepéndre, adepréng o adeprénc, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa – adependría – si yo adeprenguéra – adependré aprender
adepéndrel – vols adepéndre chapurriau ? Natros tel amostrém, no es difíssil adepéndrel. aprenderlo
adepéndreles aprenderlas
adepéndren (no podrás adepéndren may) aprender, no podrás aprender(lo) nunca
adepéndreu aprenderlo
adependría (yo) aprendería (yo)
adependríe aprendería (él)
adependríen aprenderían
adeprén aprende
adeprénen aprenden
adeprenénu aprendiéndolo
adepreng aprendo
adeprenga, cuan yo adeprenga física cuántica, los sapos criarán pel. cuando yo aprenda física cuántica, los sapos criarán pelo.
adeprenguere aprendiera, aprendiese
adeprengues aprendas
adepreníe aprendía
adeprés, adepresa aprendido, aprendida
adepreses aprendidas
adés, ara fa poc hace poco rato
adhesiu, adhesius, adhesiva, adhesives adhesivo, adhesivos, adhesiva, adhesivas
adiós, adéu adiós
adissional adicional
adiviná (ensertá), adivinás – si la enserto la endivino – adivino, adivines, adivine, adiviném o adivinám, adivinéu o adivináu, adivínen – adivinaría – adivinára – adivinaré – adivinat, adivinada adivinar
adivinabe adivinaba
adivinán (g) adivinando
adivinánu adivinándolo
adjectiu, adjectius, adj. adjetivo, adjetivos
admétre (vore admití) – aixó no se pot admétre, admití admitir, esto no se puede admitir
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar – ministro, ministra
administrabe administraba
administradó, administradora administrador, administradora
administrassió administración
admirá, admirás admirar, admirarse
admirabe admiraba
admiraben, admiráen admiraban
admirablemen admirablemente
admirassió, admirasió, admirassións admiración, admiraciones
admirat, admirada, admirats, admirades admirado, admirada, admirados, admiradas
admití, admitixgo o admitixco, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió – admitiría – admitiguera o admitíra – admitiré admitir
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió admitir
admitíe admitía
admitíen admitían
admitiguére admitiera, admitiese
admitiguéren admitieran, admitiesen
admitím admitimos
admitíren , admitiguéren admitieran, admitiesen
admitís admitirse
admitit admitido
admitits admitidos
admitíu – admétre - aixó no podém admitíu – aixó no se pot admití admitirlo
admitíx admite
admitixco o admitixgo admito
admonissió , admonissións, avís, avísos, amonestassió, reproche, recriminassió, reprimenda, reconvensió, regañina, filípica, sermó admoniciones, admonición, aviso, amonestación, reproche, recriminación, reprimenda, reconvención, regaño, regañina, filípica, sermón
adobá, ficá en adobo, salsa, aliño, condimén, espéssia, espéssies, conserva, salmuera adobar, poner en adobo, salsa, aliño, aderezo, condimento, especia, conserva, salazón
adobaréu adobaréis
adopsió adopción
adoptá adoptar
adoptán (g) adoptando
adoptat, adoptada adoptado, adoptada
adopto adopto
adorable, adorables adorable, adorables
adorál adorarlo
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren) adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm) se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual dormirse
adormida, adormit, adormides, adormits dormido, dormida, dormidos, dormidas
adormíen (se) se dormían
adórmigo duermo
adormiguere durmiera, durmiese
adormilat, adormilats, adormilada, adormilades, adormiscat, adormiscada adormilado, adormilados, adormilada, adormiladas
adormím dormirme
adormits dormidos
adormíx (se) se duerme
adorná adornar
adornaben adornaban
adornades, adornats adornadas, adornados
adornadíssima adornadísima
adornadíssimes adornadísimas
adornál adornarlo
adornánles adornándolas
adornat, adornada adornado, adornada
adornats, adornades adornados, adornadas
adosada, adossada, una casa pegada a un atra adosada, una casa pegada a otra
adosats, adossats (chalets) adosado, adosados, chalets
adotsenat, adotsenats, adotsenada, adotsenades, vulgar, comú, corrén, trivial, ramplón, sáfio, mediocre, ordinari, chabacano, charro, plebeyo adocenado, vulgar, común, corriente, trivial, ramplón, zafio, mediocre, ordinario, chabacano, charro, plebeyo
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida – adquiriría – adquiriguera – adquiriré adquirir
adquirit, adquirida adquirido, adquirida
adquirixquen adquieran
adquissisió adquisición
adressá, adressás – ficá algo recte (al dret) – aná cap an algún puesto – adressat, adressada – agarrá una adressera, atajo, camí mes recte Enderezar, poner algo recto – dirigirse hacia – atajar, coger un atajo
adressála enderezarla
adressánse dirigiéndose, enderezándose
adressera, adresseres, dressera, dresseres (atajo) – vore adressá – acursá lo camí agarrán una adressera atajo, atajos
adulá, afalagá, lissonjeá, alabá, agassajá, loá, exaltá, camelá, requebrá, piropejá,
doná coba, fé la pilota,
adular, halagar, lisonjear, alabar, agasajar, loar, exaltar, camelar, incensar, embelecar, requebrar, piropear,
dar coba, hacer la pelota
 adulades, adulat, adulats aduladas, adulados
adulteri, adúltero, adúltera – dos adults han cometut adulteri. adulterio, adúltero, adúltera
adulto, adulta, adultos (escola de adultos), adultes adulto, adulta, adultos (escuela de adultos), adultas
adverbio, adverbios adverbio, adverbios
adversidat adversidad
advertánsia, adverténsia, advertimén, advertiméns, avís, observassió, consell, exhortassió, indicassió, insinuassió, sugerénsia, amenassa, admonissió, prevensió, informassió, opinió, apersibimén, sermón, aclarassió, nota, explicassió, prefassi, prólogo advertencia, aviso, observación, consejo, exhortación, indicación, insinuación, sugerencia, amenaza, admonición, prevención, información, opinión, apercibimiento, sermón, aclaración, nota, explicación, prefacio, prólogo
advertí, advertixgo o advertixco, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia – advertín – advertínli advertir
advertiguere advirtiera, advirtiese
advertit, advertida advertido, advertida
advertíu advertirlo
aerossol aerosol
afabilidat afabilidad
afabilíssima, mol afable afabilísima
afable afable, cordial, amable, cortés, afectuoso, cariñoso, simpático, acogedor, tierno, dulce, sencillo, llano, franco, abordable, bondadoso, apacible, gracioso, ameno, gentil, amistoso, afectivo, cálido, benévolo, benigno, condescendiente, sociable, familiar, humano, expresivo, efusivo, jovial, campechano, urbano, atento, obsequioso
afablemen afablemente
afaenat, que té faena (atrafegat) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
afaito, afeito (yo me) afeito
afalagamén, afalagaméns halagos
afalague halaga
afalagues halagas
afamat, afamada afamado, afamada
afán, afáns afán, afanes
afanéutos, afanáutos daros prisa
afanós , afanosa, afanosos, afanoses, aufanós, aufanosa que tiene afán
afavorí – aixó te afavorix, - fé un favor an algú - afavoríe, afavoríen, afavoríl, afavorit, afavorida, afavorixen favorecer
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada afectar
afectades afectadas
afectassió afectación
afecte afecto
afectiu afectivo
afectuós, afectuosa afectuoso, afectuosa
afectuosamen afectuosamente
afectuoses afectuosas
afectuossíssima, mol afectuosa afectuosísima
afechí, afegí afegixco, afegíxes, afegíx, afegím, afegíu, afegíxen afechíe afechirém afechís afechísquen afechit, afechida añadir
afegix añade
afegixco añado
afegixque añada (él)
afegixques añadas (tú)
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré afeitar, afeitarse
afeitám afeitarme
afeitán (g) afeitando
afeitat, afeitada afeitado, afeitada
afeite – de afeitá - cosmétic, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte afeita – afeite : aderezo, adorno, embellecimiento, cosmético, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte
afiladó, afiladora


afiladó, afiladora, afilador, moto, guzzi, antigua, blanco y negro

afilador, afiladora, la moto del afilador (o la bicicleta)
afiláe o afilabe afilaba
afiláe, afilabe afilaba
afilán (g) afilando
afilat, afilada afilado, afilada
afinat, afinada afinado, afinada
afinidat, afinidats afinidad, afinidades
afirmá - afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) afirmar
afirmabe afirmaba
afirmaben afirmaban
afirmán (g) afirmando
afirmánli afirmándole
afirmassió afirmación
afirmat afirmado
afirmatiu, afirmatius afirmativo, afirmativos
afirme afirma
afissió, afissións afición, aficiones
afissioná, afissionás aficionar, aficionarse
afissionada aficionada
afissionat, afissionats aficionado, aficionados
afissións aficiones
aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá


aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá

se han quemado las pimentoneras (plantas que dan pimientos) – de llama, demasiado calor – ver agostejá : agostar
aflicsió, pena, pesá, doló, tristesa, congoja, amargura, cuita, dol, consternassió, tribulassió, abatimén, dessolassió, desconsol, dessesperassió, patimén, mortificassió, tormén, tortura, quebranto, agonía, ofec, cárrega, contrariedat aflicción, pesar, pena, dolor, pesadumbre, tristeza, congoja, amargura, desazón, cuita, duelo, consternación, tribulación, abatimiento, desolación, desconsuelo, desesperación, sufrimiento, mortificación, tormento, tortura, quebranto, agonía, ahogo, sinsabor, carga, contrariedad
afligides, afligida, afligit, afligits, vore aflicsió afligido, afligida, afligidos, afligidas
afligíxen (se), se apenen afligen, apenan
aflorá – aflorat, aflorada (a la superfíssie) aflorar – a la superficie
afluén , afluéns (riu) afluente, afluentes (río)
afluénsia (de gen) afluencia (de gente)
afluixá, afluixás aflojar, aflojarse
afluixabe, afluixáe aflojaba
afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – anássen cap al fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe


afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe

hundir, hundirse, irse al fondo
afonaben (se) hundían (se)
afonán (g) hundiendo
afonare hundiera, hundiese
afonaríen hundirían
afonats hundidos
afondá, paregut a afoná, afondá la rella, l´aladre, que vaigue mes fondo ahondar, el arado
afora, a fora, a les afores fuera, afuera, a las afueras
afores aniquilar, aniquilado, aniquilada, aniquilara, aniquilaría
aforrá, aforrás - aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren (vore estauviá, estalviá) ahorrar, ahorrarse
aforrámos, aforramos, vore aforrá ahorrarnos
aforrán (g) ahorrando
aforrat, aforrada ahorrado, ahorrada
aforrátos ahorraros
aforre ahorra
aforréutos los dinés ! ahorraos el dinero, los dineros !
aforro ahorro
afortunat, afortunada, afortunats, afortunades afortunado, afortunada
afrenta, afrentes – afrentat, afrentada – ofensa, ofenses – afrentós, afrentosa afrenta, ofensa, agravio, ultraje, insulto, injuria, desprecio, desdén, infamia, burla, mofa, zaherimiento, escarnio, vejación, vergüenza, ignominia, deshonor, deshonra, vilipendio, baldón
afrentabe afrentaba
africats (sonidos) sonidos africados
afuetat, que li han futut en un fuét golpeado con una fusta
agarrá (de garra), agarrás – agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada – agarrára – agarraré – agarraría – agarradet, agarradeta agarrar, coger
agarraben agarraban
agarrabes agarrabas
agarrada agarrada, cogida
agarrades agarradas, cogidas
agarráe o agarrabe agarraba
agarráen o agarraben agarraban
agarrál, agarráli, agarrála, agarrálay cogerlo, agarrarlo
agarrála agarrarla
agarrals, agarráls agarrarlos
agarramén, agarre (codíssia, tacañería) – vore agarrat, agarrada codicia, tacañería, avaricia
agarrán (g) agarando
agarránla agarrándola
agarránli agarrándole
agarránlo agarrándolo
agarránme agarrándome
agarránse agarrándose
agarránu agarrándolo
agarráre agarrara, agarrase
agarrarém agarraremos
agarraríen agarrarían
agarrat, agarrada (de la vírgen del puñ), preto, preta, tacaño, tacaña tacaño, de la virgen del puñoagarrado, agarrada
agarréume ! aguantéume ! Cogedme ! Agarradme ! Aguantadme !
agarron agarren
agassajá agasajar
agassaján (g) agasajando
agén, agéns agente, agentes
agenda, agendes (se ponúnsie la g com en castellá) agenda, agendas
agénsia agencia
agilidat - lo vi done agilidat agilidad
agilíssim, mol ágil agilísimo
ágils, ágil ágil, ágiles
aginollá, aginollás – yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollém o aginollám, aginolléu o aginolláu, aginóllen – a ginollóns cullía codoñs - ginoll, ginolls – aginollaría – aginollára – aginollaré – aginollat, aginollada, aginolladet, aginolladeta ponerse de rodillas, arrodillarse
aginollada de rodillas, arrodillada
aginollo (yo me) me pongo de rodillas, arrodillo
agitassió agitación
aglomerassió, aglomerassións aglomeración, aglomeraciones
agon, aon – aón, agón ? donde, dónde ?
agonía, agoníes agonía, agoníes
agónic, agónics , agónica, agóniques agónico, agónicos, agónica, agónicas
agonisán agonizando
agost agosto
agosté (de agost) – treballadó que ajude a la cullita o cullida al mes de agost. trabajador que ayuda en la cosecha en el mes de agosto
agostejá secarse algunas plantas (en agosto)
agostejat , agostejada , la cullita, les pataqueres (pataca) plantas secas (mes de agosto), las plantas de la patata por ejemplo.
agotat, agotats, agotada, agotades agotado, agotada, agotados, agotadas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres Agrio – vino agrio = vinagre – agrios
agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, satisfacer, interesar, complacer, contentar, encantar, deleitar, alegrar, regocijar, cautivar, atraer, seducir, hechizar, arrebatar, entusiasmar, embelesar, embriagar, absorber
agradá, chauchá gustar, (no) me gusta
agradabilíssima, mol agradable agradabilísima
agradable, agradables agradable, agradables
agradablemen agradablemente
agradáe, agradabe agradaba (gustaba)
agradáen, agradaben agradaban (gustaban)
agradála agradarla
agradáles agradarlas
agradáli agradarle
agradám agradarme
agradánli agradándole
agradántos agradándoos, gustándoos
agradaría agradaría
agradaríe (an ell li) agradaría (a él le) gustaría
agradat agradado, gustado
agrade, agráe agrada
agraden, agráen agradan
agradéu agradéis
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer – agradecido, agradecida, agradecimiento
agraída agradecida
agraídes agradecidas
agraíe (ell) agradecía
agraíli agradecerle
agraím agradecerme
agraimén agradecimiento
agraín (g) agradeciendo
agraínli agradeciéndole
agraínu agradeciéndolo
agrairía agradecería
agraísquen, agraíxquen agradezcan
agraít agradecido
agraíts agradecidos
agraíuli agradecedle
agraíx (ell) agradece (él)
agraíxco agradezco
ágramen – li va contestá ágramen agriamente – le contestó ágriamente
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría


agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
En catalá, escombrar, escombrem-los

barrer, escobar
agraná en una granera – ramás – sepillá,
passá la granera,
arrollá, atropellá, apartá, despedí, expulsá
barrer, escobar, escobillar, cepillar, barrisquear,
pasar la escoba,
arrollar, atropellar, apartar, despedir, expulsar
agranades, agranada, agranat, agranats barrida, barridas, barrido, barridos
agranán (g) barriendo
agranat barrido
agranen barren
agrassiat, agrassiada, en cambi, Josep Miguel Gracia Zapater de La Codoñera no té gens de grássia agraciado, agraciada
agravat, de grave, agravada agravado, agravada
agravi, agravis, ofensa, ofenses, injuria, injúries, afrenta, afrentes, ultraje, ultrajes, deshonra, deshonres, humillassió, humillassións, mansilla, mansilles, insult, insults, calumnia, calumnies, mal, moléstia, perjuissi agravio, ofensa, injuria, afrenta, ultraje, deshonra, humillación, mancilla, insulto, calumnia, daño, molestia, perjuicio
ágre, ágra – vi ágre, vinagre – quina cara mes ágra té ta sogra ! agrio, agria, vinagre – qué cara más agria tiene tu suegra !
agredí agredir
agredíxen agreden
agregá, afegí, afechí, sumá, adissioná, incorporá, ajuntá, assossiá, anexioná, anexá, chuní, pegá, vinculá, mesclá, combiná, aumentá, incrementá, completá, complementá agregar, añadir, sumar, adicionar, incorporar, adjuntar, asociar, anexionar, anexar, unir, juntar, pegar, vincular, mezclar, combinar, aumentar, incrementar, completar, complementar
ágres agrios
agressividat agresividad
agrupá agrupar
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada) aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada) aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe aguantaba
aguantáen aguantaban
aguantán (g) aguantando
aguantánla , aguantánlo aguantándola, aguantándolo
aguantánli aguantándole
aguantánme aguantándome
aguantánse aguantándose
aguantaríe aguantaría
aguantaríen aguantarían
aguantat, aguantát aguantado
aguante – capassidat de aguantá aguanta – capacidad de aguantar
aguantém aguantamos
aguanten aguantan
aguánton, aguanton aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual) aguardar, esperar
aguardabe aguardaba, esperaba
aguardaben aguardaban
aguardál aguardarlo
aguardán (g) aguardando
aguardánlos aguardándolos
aguarde aguarda, espera
aguda – veu aguda o fina, fineta – agudes – agut, aguts – agudesa, agudeses – agudisat, agudisada aguda, agudas, agudeza, agudezas, agudizado
agüelets abuelitos
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda), agüelet, agüeleta, agüelos, agüeles abuelo, abuela
aguinaldo, aguinaldos aguinaldo, aguinaldos
agulla, agulles – agulles de cap aguja, agujas – alfileres
agut , agudes, aguts, aguda agudo, aguda, agudos, agudas
ahí (ahir) ayer
ahorros (vore aforrá) ahorros
ahuyentá ahuyentar
aigua, aigües, aigueta, aigüetes, aigualera (rosada) – aiguat, aiguats agua, aguas, agüita, rocío, mucha agua
aiguardén, aigua ardén, aiguardéns barrejat en mistela o moscatell es una barreja o barrecha – cassalla (mol típica de Valénsia) aguardiente, agua ardiente, barreja : mezcla de moscatel y aguardiente (cazalla)
aiguat mucha agua
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc (xeic a Tortosa) saludo, saludos
airadamen, en enfado airadamente
aire , ven, aireguina aire, viento
airegaz , ventolina – Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. mucho aire, viento – Qué es el viento? Las orejas de X en movimiento.
airejá – airejás – airejo, aireges, airege, airegém o airegám, airegéu o airejáu, airégen – airejara, airejáres, airejáre, airejárem, airejáreu, airejáren – airejaría, airejaríes, airejaríe, airejaríem, airejaríeu, airejaríen – airejat, airejada airear
airet, airets airecito, airecitos
aisladamen aisladamente
aislades, aislats aisladas, aislados
aisláe , aislabe (ell o ella) aislaba
aislare (condissional), si ell aislare la finestra, no entraríe tan fret aislara, aislase
aislat, aislada aislado, aislada
aissá, eissá, eixada, aixada, vore cavegueta azada
aissí, així, aixína, aissina, aixínes así, de esta manera
aissó, aixó, aixós, ixo, ixos esto, estos
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! fuera de ahí !
aixecás, eixecás levantar, levantarse
així , aixina, aixines, aixíns, de esta manera, així m´agrade, fésmu aixina, fému aixina,
aixina que no vols eixí
así, de esta manera
aixó esto
ajedrés, ajedrez ajedrez
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar
ajudáda, ajudada ayudada
ajudáe o ajudabe ayudaba
ajúdal (an ell), ajúdala (an ella) ayúdale, ayúdala
ajudála, ajudál ayudarla, ayudarlo
ajudáls ayudarles, ayudarlos
ajudám ayudarme
ajúdam ! Ayúdame !
ajúdamos ! Ayúdanos !
ajudánla ayudándola
ajudánli ayudándole
ajudánme ayudándome
ajudánmos ayudándonos
ajudánse ayudándose
ajudanta, ajudán (tamé gerundio) ayudanta, ayudante
ajudará ayudará
ajudarán ayudarán
ajudaríe ayudaría
ajudat ayudado
ajudats ayudados
ajude ayuda
ajúden, ajuden ayudan
ajudéume ! ayudadme
ajudéutos ! ayudaros
ajudo ayudo
ajúdon, ajudon (que ells) ayuden
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren juntar, unir
ajuntaben juntaban
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén Ayuntamiento
ajuntán (g) juntando
ajuntánlos juntándolos
ajuntat juntado
ajuntémos juntémonos
ajupá, pujá an algú mes alt, a una paret, per a que véigue milló aupar
ajupida, ajupit agachado, en cuclillas
ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont


ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont

agacharse, ponerse en cuclillas
ajupís, arrupís acurrucarse, agazaparse
ajust (de cuentes) ajuste (de cuentas)
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém ajustaremos
ajustat, ajustada ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre) ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe alababa
alabáen, alababen alababan
alabál – alábal ! alabarlo – alábalo !
alabálay alabárselo
alabám alabarme
alabán (g) alabando
alabánlo alabándolo
alabansa, alabanses alabanza, alabanzas
alabánte alabándote
alabat alabado
alabats alabados
aladre, aladres per a llaurá arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines) albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).



albañal,  tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques agujero, grieta en las rocas
albercoc, abrecoc, albercocs, abrecocs albaricoque, albaricoques
alberchineta, alberchina, aubergínia, oberginga, etc berengena, berenjena
albergabe albergaba
albergaben, albergáen albergaban
albergám albergarme
albergámos albergarnos
albergará albergará
albergaréu albergaréis
albergat, albergada albergado, albergado
álbre, álbres, albret, albrets, albre, albres árbol, árboles, arbolito, arbolitos
albrechines, alberchina, alberchines, etc berenjena
albríssies, regalo al que porte bones notíssies – albríssia albricias, albricia
álbum álbum
álbums álbumes
alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldeses alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldesas
Alcañís Alcañiz
alcáns, alcanse alcance
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar
alcansabe alcanzaba
alcansaríe alcanzaría
alcansaríen alcanzarían
alcansat, alcansada alcanzado, alcanzada
alcansats, alcansades alcanzados, alcanzadas
alcansáume, alcanséume alcanzadme
alcansém alcancemos
alcánsen alcanzan
alcanso alcanzo
alcantarilla, alcantarilles alcantarilla, alcantarillas
alcantarillat alcantarillado
alcaparra, alcaparres alcaparra, alcaparras
alcoba, habitassió normalmén sense finestra, humida, fosca y freda – alcobes, alcobeta alcoba, habitación normalmente sin ventana, húmeda, oscura, fría
alcohol alcohol
alchez, alchés, ges, gessaire - cals, clarió, tiza, escayola, lechada (vore yessaire, gessaire) Yeso, - cal, clarión, tiza, escayola, lechada – el yesaire es el albañil especializado en yeso.
aldabón, picaport, aldaba, trucadó en aragonés aldaba, picaporte, aldabón, llamador, trucador en aragonés
aldeá, aldeana, aldeáns, aldeanes aldeano, aldeana
aldea, aldees, com la del agüelo Sebeta  aldea, aldeas
alé, alén, aliento aliento
alegá alegar
alegat alegado
alegoría, alegoríes - símbolo, emblema, enseña, imache, insignia, signo, siñal, iconografía, romanse, leyenda, ficsió, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusió, comparassió, metáfora, personificassió, prossopopeya
alegoría, símbolo, emblema, enseña, imagen, insignia, signo, iconografía, romance, leyenda, ficción, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusión, comparación, metáfora, personificación, prosopopeya
alegrá, alegrás alegrar, alegrarse
alegrabe, alegráe alegraba
alegraben, alegráen alegraban
alegrán (g) alegrando
alegránse alegrándose
alegrarán alegrarán
alegraríe alegraría
alegrat alegrado
alegre, alegres – Alegre com apellit, per ejemple a Valjunquera, la Yolanda de la asoc. Amics del chapurriau – ella está alegre, ell está o es alegre alegre, alegres
alegremén alegremente
alegren alegran
alegréu (tos) os alegráis
alegréutos ! Alegraos !
alegría, (vore alifara o jubiléu), alegríes, alifares alegría
alegro (men) Me alegro
aleguéu, alegáu alegáis
alentabe alentaba
alerta, alertes alerta, alertas
ales alas
aleta, aletes aleta, aletas
alfabeto, analfabeto, alfabeta alfabeto, analfabeto, alfabeta
alfalz, aufals – fals, falseta, falsejá, falsechá, corbella, corvella Alfalfa – hoz
alfombrá alfombrar
alforja, alforges alforja, alforjas
Alga, algues – Algás o Algars , riu

algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars

algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
algarsa, garsa, algarses, garses picaraza, urraca
algú, algún, algúns, alguna, algunes alguien, algún, alguna, algunos, algunas
alguasil, alguassils, alguassilet, aguassil, aguassilet alguacil
alguns, algúns algunos
alicates alicates
alienígena, alienígenes alienígena, alienígenas
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy. alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues águila, águilas
aligerán (g) aligerando
alimaña , alimañes alimaña , alimañas
alimén, aliméns alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar
alimentaben alimentaban
alimentades alimentadas
alimentáe, alimentabe alimentaba
alimentáen, alimentaben alimentaban
alimentánla alimentándola
alimentassió alimentación
alimentat, alimentada, alimentats, alimentades alimentado, alimentada
alimenten alimentan
aliñá la ensalada (arreglá lo ensiam) aliñar la ensalada (de lechuga)
alineades, aliniades, alineats, aliniats alineadas
alineán (g) alineando
alineat, alineats, aliniat, aliniats, (línia), aliniada, aliniades alineado, alineados, alineada, alineadas
aliviat aliviado
aljezó , alchezó (de ges, alchez, alchés), tros de ges trozo de yeso
alma , almes alma, almas
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori



calendario, anuario, agenda, efemérides, repertorio, recordatorio
almari, armari, almaris, armaris - guardarroba, aparadó, cómoda armario, armarios, ropero, guardarropa, aparador, cómoda, taquillón, bargueño, anaquel, estante
almassén, almasséns (sens de almes naveguen pel sementeri) almacén, almacenes (cientos de almas deambulan por el cementerio)
almassenada, almassenades, almassenat, almassenats almacenada, almacenadas
almassenáe, almassenabe almacenaba
almeja, almejes, pichina, pichines, chirla, chirles, (clasca, valva) almeja, almejas, chirla, amayuela, telina, mejillón, concha, valva
almíbar, jarabe, dols, sirope, caramelo almíbar, jarabe, arrope, dulce, sirope, caramelo
almirante almirante
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
almorsaben desayunaban
almostades (vore aumosta, almosta) coger algo con las dos manos formando cuenco
almut, almud, celemín, medida antiga almud, celemín, medida
alocat, alocats, alocada, alocades alocado, alocados
alocussións alocuciones
aloe (vera) aloe (vera)
alomilló, a lo milló, potsé - igual u fem quizás, a lo mejor, - igual lo hacemos
alquería, alqueríes – mas, masada alquería, alquerías – mas, masada, masía
alquilá alquilar
alquilán (g) alquilando
alquilé, alquiler, alquilés alquiler, alquileres
alrededó alrededor
alrededós (los), lo voltán, la roglada alrededores
als, a les a los, a las
álsa - álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres levanta !
alsá, alsás levantar, alzar, levantarse, alzarse
alsada, alsades altura, alturas
alsáe o alsabe alzaba
alsáen o alsaben (se) alzaban
alsála, alsál alzarla, alzarlo
alsán (g) alzando
alsánlo alzándolo
alsánmos alzándonos
alsánse alzándose
alsat, alsada, alsats, alsades alzado, alzada, alzados, alzadas
also – apellit de Tortosa, aon se parle valensiá tortosí Alzo – Also, apellido de Tortosa, donde se habla valenciano tortosino
alt, alts, alta, altes, altet (altillo), altets, alteta, altetes alto, altos, alta, altes
altá, altás – altá majó de Beseit altar, altares
áltamen altamente
altané, altiu, engreít, arrogán, presumit, petulán, vanidós, orgullós, soberbio, desdeñós, despressiadó altanero, altivo, engreído, arrogante, presumido, petulante, vanidoso, envanecido, orgulloso, soberbio, desdeñoso, despreciativo
altaveu, altaveus altavoz, altavoces
alterá alterar
alterá alterar
alterada, alterades, alterat, alterats alterada, alteradas, alterado, alterados
alterassió alteración
altere altera
alternán (g) de alterná alternando, gerundio de alternar
alternativa, alternatives alternativa, alternativas
altíssim altísimo
altíssima altísima
altíssimes altísimas
altíssims altísimos
altiu, altiva, altius, altives altivo, altiva, altivos, altivas
altramússos, tramússos, altramuz, tramús (paregut a la guixa) altramuz, altramuces, lupino, chocho
altura, eixecada, altures, eixecades altura, alturas
alumbrat alumbrado
alumne, alumno, alumnes, alumnos alumno, alumnos
alusió, alusións alusión, alusiones
alussiná alucinar
alussinats alucinados
all y oli, all-i-oliallioli, all i oli - allium oleum en latín

all y oli, all-i-oli, allioli, all i oli - allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



all y oli, allioli, all i oli - allium oleum en latín
estos alliolis de compra fóten un tuf a butano o un atre gas que tire cap a atrás

ajo y aceite, alioli
all, alls ajo, ajos
allá allá
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc. hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada) allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto alargar
allargabe, allargáe alargaba
allargánse alargándose
allargat alargado
allargo alargo
allargue alarga
allegat, allegats - familiá, parén, próxim, prójimo, inmediat, simpatisán, seguidó, partidari, leal Allegados - familiar, pariente, cercano, próximo, inmediato, secuaz, simpatizante, seguidor, partidario, leal
allí allí
alló – Qué es alló d´allá dal? aquello
alloque (se), allocás una gallina o polla Ponerse una gallina a incubar o poner huevos
alluñá, alluñás - distansiá, separá, aislá, apartá, retirá, rechassá, desdeñá, desvinculá, anássen, llargás, marchá, etc alejarse, distanciar, separar, aislar, apartar, retirar, rechazar, desdeñar, desvincular, irse, largarse, marcharse
alluñabe alejaba
alluñada alejada
alluñám alejarme
alluñat alejado
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles) persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen alejan
ama, ames ama, amas
amabe amaba
amaben amaban
amábeu, volíeu, estimábeu amábais
amabilidat amabilidad
amabilíssima amabilísima
amabilíssimes amabilísimas
amable amable
amablemen amablemente
amades amadas
amadó amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás esconder, amagar, amenazar, conminar, ocultarse, esconderse, agacharse, atrincherarse
amagaben escondían
amagades escondidas
amagadets, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagáe o amagabe escondía
amagáen o amagaben (se) escondían
amagaets, amagadets, amagaetes, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagál esconderlo
amagáls esconderlos
amagámos – amágamos ! Escondernos – escóndenos !
amagánla escondiéndola
amagánse escondiéndose
amagántos escondiéndoos
amagaré esconderé
amagát, amagat escondido
amagatall, amagatalls / amaga´l tall escondrijo, escondrijos / esconde la comida
amagatóns (a), amagatontes (a) a escondidas
amagats, amagades, amagadet, amagadeta, amagadets, amagadetes escondidos, escondidas
amago escondo
amague – Jordi Pujol amague los dinés an algún paraís fiscal com Andorra Esconde – Mario Conde esconde los dineros en algún paraíso.
amainá – amainat, amainada - afluixá, calmás, sedí, debilitá, disminuí, moderá, escampá amainar, aflojar, calmarse, ceder, debilitar, disminuir, moderar, escampar
amál amarlo
amála amarla
amamantá, assormá, alimentá en lleit, atetá (teta, teta, carnucet Aiguaiva) – criá, nutrí, doná de mamá, doná lo pit amamantar, alimentar, atetar, criar, nutrir, lactar, dar de mamar, dar el pecho
amán (g) – amáns Amante, amantes – amando
amanerat, amanerats - afeminat, amariconat, afectat, remilgat, ensayat, estudiat, forsat, rebuscat, teatral amanerado, amanerados - afeminado, amariconado, amujerado, afectado, remilgado, ensayado, estudiado, forzado, rebuscado, teatral
amaní, amanís preparar, prepararse
amanit, amanits, amanida, amanides – amanida (ensalada) de ensiám (lechuga) preparat, preparados, preparada, preparadas – ensalada
amánla amándola
amáns amantes
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amansabe, amansáe amansaba
amánse, amanse – de amá amansa – amándose
amansém amansamos
amánsen amansan
amánses amansas
amanséu amansáis
amansí – amansá amansar
amargá amargar
amargamen amargamente
amargaréu amargareis
amargat, amargats amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures amargura, amarguras
amartellá (un arma) martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta) Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada amasar
amassála amasarla
amasso amaso
amat, amada amado, amada
amátos amaros
amats, amades amados, amadas
ámbar – coló – mineral – servesa ámbar – color – mineral – cerveza
ambarina, ambarines amabarino, de color ámbar
ambién, ambiéns ambiente, ambientes
ambissió ambición
ambulán (deambulán), ambuláns ambulante (deambulando), ambulantes
ambulánsia, ambulánsies ambulancia, ambulancias
amedrentat, assustat – amedrentá, assustá, intimidá, acobardá, apocá, arredrá, assustá, atemorisá, achantá, espantá, esbarrá, etc amedrentado, asustado - intimidar, acobardar, apocar, arredrar, asustar, atemorizar, achantar, espantar
amela, armela, armeles, ameles, amelé, armelé, amelés, armelés, ameleret, almendra, almendras – almendro, almendros
amelat, amelats (pastes de amela) almendrado, almendrados
amém, amám amamos
amén amén
amenassa amenaza
amenassá – amenasso, amenásses, amenásse, amenassém o amenassám, amenasséu o amenassáu, amenássen – amenassaría – amenassára – amenassat, amenassada amenazar
amenassabe amenazaba
amenassadó, amenassadora, amenassadós, amenassadores amenazador, amenazadora
amenassáe amenazaba
amenassáen , amenassáben (ells, elles) amenazaban
amenassán (g) amenazando
amenassánlo , amenassánla amenazándolo, amenazándola
amenassare amenazara
amenassaren amenazaran
amenassat amenazado
amenassat amenazado
amenasse amenaza
amenasse (ell) amenaza
amenidat amenidad
amenisá, divertí, entretíndre, distraure, animá, atraure, encantá amenizar, divertir, entretener, distraer, animar, atraer, encantar
americá, americáns, americana, americanes americano, americanos, americana, americanas
améu amáis
amic , amics, amiga, amigues, amiguet, amiguets, amigueta, amiguetes amigo, amigos, amiga, amigas
amigablemen amigablemente
amigot, amigots amigote, amigotes
amigues amigas
amigueta amiguita
amiguets amiguitos
amistat, amistats amistad, amistades
amistós , amistosa, amistósos, amistóses, amistoses amistoso, amistosa
amistosamen amistosamente
amo, ama, amos, ames dueño, dueña, amo, ama, amos, amas
amoblat amueblado
amoinás, preocupás preocuparse
amoinat, preocupat preocupado
amoinos (no te), preocupos no te preocupes
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada – afilá amolar, afilar - aburrir, cansar, enojar, fastidiar, incomodar, molestar, hastiar
afilar, aguzar
amollá aflojar
amolle afloja
amonestá,
recriminá, reprobá, reprochá, apersibí, increpá, reconvení, sermonejá, regañá, renegá, reñí, repéndre, empéndre, advertí, avisá, recordá, informá
amonestar,
recriminar, reprobar, reprochar, apercibir, increpar, reconvenir, sermonear, regañar, reñir, reprender, advertir, avisar, recordar, informar
amonestáls amonestarles
amonestassió amonestación
amonestat amonestado
amoneste amonesta
amoniác amoniaco
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles) amontonaban
amor, amors amor, amores
amorós amoroso
amorosa amorosa
amorosamen amorosamente
amoroses amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás amorrar, amorrarse - bajar, inclinar
amorsá - amorso, amorses, amorse, amorsém o amorsám, amorséu o amorsáu, amórsen – amorsat, amorsada – amorsaría – amorsára – amorsá , amorsás (sustantiu), desdichuná (des + dichú), desdijuná (des + dijú)
amorsabe desayunaba
amorsán (g) desayunando
amorsaret desayuno (almuerzo es a mediodía)
amorsás desayunos
amorsat desayunado
amorso (yo) desayuno (yo)
amorson desayunen
amostrá , enseñá – amostro, amostres, amostre, amostrém o amostrám, amostréu o amostráu, amóstren – amostrat, amostrada – mostra – amostraría – amostrára, amostráres, amostráre, amostrárem, amostráreu, amostráren – yo te haguera amostrat aón está aquella finca mostrar, enseñar - exhibir, exponer, presentar, revelar, destapar, abrir, manifestar, evidenciar, ofrecer, indicar, señalar, advertir, orientar, aconsejar, sugerir, encaminar, guiar
amostrálesi mostrárselas, mostrárselos
amostráli mostrarle
amostrám mostrarme
amostránles mostrándolas
amostránse mostrándose
amostrarán mostrarán
amostraré, amostrarás, amostrará, amostrarém, amostraréu, amostrarán – vore amostrá mostrar en futuro
amostrat mostrado
amostre muestra
amostren muestran
amostro muestro
amotinás amotinarse
amotinat amotinado
amparaben amparaban
amparála ampararla
amparat amparado
ampla, ample, amples (los carrés amples, les carreres amples, les esquenes amples, la esquena ampla, lo carré ample) ancha, ancho, anchas, anchos
amplaria anchura
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar
ampliada, ampliat ampliada, ampliado
ampliassió ampliación
amplíssim anchísimos
amplíssimes anchísimas
amún – damún (de) hacia arriba – encima de
amuntoná, amontoná, amontonás, amuntonás Amontonar -

apilar, acumular, aglomerar, hacinar, apelotonar, apiñar, agrupar, almacenar, reunir, enrollarse, arrejuntarse, juntarse, abarraganarse
amuntonáen, amuntonaben amontonaban
amuntonáes, amuntonades amontonadas
amuntonán amontonando
an ella a ella
an esta casa en esta casa
añ, añs – per mols añs (cumpleañs) año, años – por muchos años (cumpleaños feliz)
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir
aná als atres morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada ir, irse
anaba (yo) iba
anabe iba
anabem íbamos
anada – y tornada ida – y vuelta
añadí, afegí añadir
añadiba, afechiba, afegía, añadía añadía
añadín, afegín, afechín añadiendo
anáem, anabem íbamos
anáen, anaben iban
anáes, anabes ibas
anal, anals - artes anals NO es lo mateix que artessanals anal, anales – artes anales no es lo mismo que artesanales
analéptic, analéptics, analéptica, analéptiques (medissina), reconstituyén, fortificán analéptico, reconstituyente, fortificante
analisá analizar
análissis (lo, los) análisis (el, los)
analític, analítics, analítica, analítiques analítica, analítico
anám vamos
anámen irme
anámon irnos
anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van yendo
anánsen yéndose
anare, aniguére fuera, fuese
anárem, aniguérem fuéramos, fuésemos
anáren, aniguéren fueran, fuesen
anáreu fueseis
anat ido
anáten irte
anatomía anatomía
anáu, anéu vais
anáy – Mama, avui no vull aná a escola. - Tens que anáy, perque eres lo directó. Mama, hoy no quiero ir a escuela. Tienes que ir porque eres el director.
anchelet, anchelets, angelet, angelets angelito, angelitos
Andalussía, Andalusía Andalucía
andarín, trotamóns, corremóns com Bernat lo de les catalanades pel Matarraña, caminadó andarín, trotamundos, andariego
andurrial, andurrials, puestos poc transitats, fréstecs andurriales, lugar, paraje, sitio
anécdota, anécdotes Anécdota, anécdotas
anell, anells anillo, anillos
aném ! sómi, sóm-hi ! Vamos !
anémi ! aném-hi ! Vamos allá !
anémon, némon, aném ! Vámonos !
anéuton ! Idos !
ángel, ángels, angelet, angelets ángel, ángeles, angelito, angelitos
angelicals, angelical angelicales, angelical
ángelus ángelus
ángul, ánguls ángulo, ángulos
angula, angules angula, angulas
angunia, angunies, angustia, angústies angustia, intranquilidad, malestar, pesadumbre, ansiedad, desconsuelo, incertidumbre, pesar, zozobra, aflicción, ansia, congoja, desesperación, preocupación, inquietud, pena, tormento, tristeza
anhelán, anheláns Anhelante, anhelantes
anigám, aniguém vayamos
aniguéra fuese
aniguere (ell, ella) del verbo aná fuera, fuese
aniguéren (ells, elles) del verbo aná fueran, fuesen
anigueres fueras, fueses
ánim, ánimo, ánims, ánimos ánimo, ánimos
animá animar
ánima, alma, ánimes, almes ánima, alma, ánimas, almas
animabe animaba
animaben, animáen animaban
animada animada
animades animadas
animal , animals (animál es animá an ell, animála an ella) – animat, animada animal, animales


animalá, animalada animalada
animalades animaladas
animalet, animalets animalito, animalitos
anímam ! Anímame !
animán (g) animando
animánlo animándolo
animats animados
anime anima
animes animas
animeta, animetes, alma, almes almita, almitas, alma, almas
animéu animáis
animo animo
anímos animes
animós animoso
animosamen animosamente
animosidat animosidad
aniquilá – aniquilo, aniquiles, aniquile, aniquilém o aniquilám, aniquiléu o aniquiláu , aniquílen – aniquilara, aniquilares, aniquilare – aniquilaría, aniquilaríes – aniquilat, aniquilada aniquilar
anirá (ell, ella) verbo aná irá
anirás (tú) verbo aná irás
aniré (yo) iré
anirém (natros, natres) iremos
aniréu (vatros, vatres) iréis
aniríe iría
aniríen irían
aniríeu iríais
anit anoche
anivellá anivelar
aniversari, aniversaris aniversario, aniversarios
anogué, noguera, nogué nogal
anomenades nombradas
anomenám nombrarme
anomenat, anomenada X, nom, noms de nombre, nombrado
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros ! añorar
añorabe añoraba
añorada, añorat añorada, añorado
añoráe, añorabe añoraba
añoransa añoranza
añoro (yo me) añoro (yo me)
anotá anotar
anotán (g) anotando
anote anota
anou, anous, anogué, anogués, noguera nuez, nueces, nogal, noguera
ánsia, ánsies, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ansia, ansias, ansioso, ansiosa, con afán
ansiáu (vatros, vatres), ansiéu ansiáis
ansiedat ansiedad
ansiosa (ella), ansiós (ell) ansiosa, ansioso
ansiosamén ansiosamente
antára, punta del solc extremo del surco
antena, antenes antena, antenas
antepassades antepasadas
antepassats antepasados
anterió (a), anteriós anterior (a), anteriores
anterioridat anterioridad
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra a tierra, en el suelo, en la tierra
antes, abáns, aváns, avans, abáns antes
antessala antesala
antessales antesales
antessedéns antecedentes
antiarra, an terra, a enterra en el suelo, tierra
antic, antiga, antics, antigues antiguo, antigua, antiguos, antiguas
anticlericals anticlericales
antichoque antichoque
antídoto, antídot antídoto
antigamén antiguamente
antigüedat antigüedad
antigüedats antigüedades
antimagnétic antimagnético
antirreumátics antirreumáticos
antissipada anticipada
antissipadamen anticipadamente
antissipassió anticipación
antojá, antojás antojar, antojarse
antojo, antojos antojo, antojos
antología, antologíes antología, antologías
antorcheta antorchita
anual, anuals anual, anuales
anugolá – anugolás, se anugole – se está anugolán (g) - está anugolat, ting la vista anugolada nublar, nublarse
anugolada nublada
anugolat nublado (nublo)
anulá , anulás – anulo, anules, anule, anulém o anulám, anuléu o anuláu, anúlen – anulada, anulat – anularía, anularíes, anularíe, anularíem, anularíeu, anularíen – anulára, anuláres, anuláre, anulárem, anuláreu, anuláren – haguera anulat lo vol anular
anulál , anulála anularlo, anularla
anunsi, anunsis anuncio, anuncios
anunsiá , anunsi – anunsio, anunsies, anunsie, anunsiém o anunsiám, anunsiéu o anunsiáu, anúnsien – anunsiat, anunsiada – anunsiára, anunsiáres, anunsiáre, anunsiárem, anunsiáreu, anunsiáren – haguera anunsiat – anúnsiat al periódic ! - anunsiaría, anunsiaríes, anunsiaríe, anunsiaríem, anunsiaríeu, anunsiaríen anunciar
anunsiabe anunciaba
anunsiaben anunciaban
anunsián (g), anunsiáns anunciando, anunciante
anúnsie, anunsie anuncia
aon donde
aón ? dónde, adónde ?
apagá – apago, apagues, apague, apaguém o apagám, apaguéu o apagáu, apáguen – apagat, apagada (acorat, acorada) – apagára – apagaría – apagaré apagar
apagabe apagaba
apagada, apagades apagada, apagadas
apágales apágalas
apágals apágalos
apagat, apagats apagado, apagados
apago apago
apagó, apagón, apagóns apagón, apagones
apague apaga
apalissá apalizar, dar una paliza
apalissála apalizarla
apalissat, apalissats apalizado
apamplat, apamplats (atontat, atontada, vore baubo) atontado, atontada
apañá, arreglá arreglar, apañar
apañéu apañáis
apará parar
aparadó, aparadós – alacena, vitrina, escaparate, estantería, rebost (despensa) – puesto aon pará o aon se apare algo, l´aigua (aturadó) aparador, alacena, trinchero, vitrina, escaparate, estantería, despensa – sitio donde parar o donde se para algo, como el agua.
aparato, aparatos aparato, aparatos
aparcadó aparcador
aparcat aparcado
apareguda, acomparada, pareguda, aparegut, acomparat, paregut parecida, parecido
aparégue aparezca
aparegut (ha) aparecido
aparéisse, apareixe aparecer
aparéissen copiar, copia, copiado
apareissíe, apareixíe aparecía
apareix aparece
aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) – apareixería – apareguéra, apareguéres, apareguére, apareguérem, apareguéreu, aparaguéren – aparissió – apariénsia aparecer
apareixén (g) apareciendo
apareixerá aparecerá
apareixíe aparecía
apareixíen aparecían
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat aparejada, aparejado
aparells aparejos
aparén , aparenta aparente
aparen, apáren paran
aparenmén, aparenmen aparentemente
aparenten aparentan
aparesque, apareixque aparezca
apariénsia, apariénsies apariencia, apariencias
aparissió, aparissións aparición, apariciones
apart, a part aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben apartar (pasado)
apartabe apartaba
apartaben apartaban
apartada, apartat apartada, apartado
apartadeta, apartadet
ting uns dinés apartadets
apartadita, apartadito – tengo unos dineros, unas perras, apartaditos.
apartáe, apartabe apartaba
apartál apartarlo
apartála apartarla
apartáls, apartáles apartarlos, apartarlas
apartám apartarme
apartamén , apartaméns (de turisme rural, de playa) apartamento
apartán (g) apartando
apartánse apartándose
apartat, apartats, apartada, apartades apartado, apartados, apartada, apartadas
apartéulo ! apartadlo !
apassibilidat, pas, pau, tranquilidat, calma, benignidat, dolsó, passiénsia, serenidat, suavidat, mansedumbre apacibilidad, paz, tranquilidad, calma, benignidad, dulzura, paciencia, serenidad, suavidad, mansedumbre
apassible apacible
apassiguá, passificá, paliá, amortiguá, aplacá, acotolá, calmá, dolsificá, frená, mitigá, serená, assosegá, suavisá, tranquilisá apaciguar, pacificar, paliar, amortiguar, aplacar, aquietar, calmar, dulcificar, frenar, mitigar, serenar, sosegar, suavizar, tranquilizar
apassionada, apassionades apasionada, apasionadas
apassionat, apassionats apasionado, apasionados
apátic, sense ganes de fé res, indiferén, indolén, dixat, descuidat, dessidiós, abúlic apático, sin ganas de hacer algo, indiferente, indolente, dejado, descuidado, desidioso, abúlico
apeám apearme
apeánse apeándose
apedassá, ficá pedassos, pedás apedazar
apedregare granizara, apedreara
apedregat, apedregada granizado, granizada
apegá – apegás una enfermedat pegar, pegarse – contagiar, contagiarse
apegabe pegaba
apegaben, apegáen pegaban
apegades, apegats (per ejemple, en visc o wesque), enganchats, enganchades, enviscat, enviscada, enviscolat, enviscolada, enviscolats, enviscolades pegadas, pegados
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla


apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla

que se pega, que se contagia, hierba que se pega con facilidad (setaria verticillata)
apegán (g) apegánse (g) – pegán (g) es de pegá, fótre, esbatussá Pegando, pegándose – pegando (golpear)
apegat, apegats – ballá apegats es ballá ... pegado, pegados – bailar pegados es bailar ...
apegue (se) se pega
apellidat, apellidats apellidado, apellidados
apellit, apellits - denominassió, designassió, apelatiu, patronímic, sobrenom, alias, apodo, mote, títul
clamor, crit, cridada
apellido, apellidos - nombre, denominación, designación, apelativo, patronímico, sobrenombre, alias, apodo, mote, título
clamor, grito, llamada
apenada, apenades apenada, apenadas
apenáe, apenaba apenaba
apenat, apenats apenado, apenados
apéndis, apéndix (lo) – no es la pendis apéndice - añadido, agregado, aditamento, prolongación, suplemento, anexo, adjunto, adición, añadidura, complemento, alargamiento
rabo, cola, tentáculo, antena, miembro, extremidad
apenen apenan
apenes apenas
apersibí apercibir
apertura – vore obrí - estreno, inaugurassió, inissiassió, escomensamén, prinsipi Apertura, - ver abrir – abertura, estreno, inauguración, iniciación, comienzo, principio
apessadumbrat, apessadumbrat, apenat, apenada apesadumbrado, apesadumbrada, apenado, apenada
apestá, putí (vore putput), atufá apestar, heder
apestáe, apestabe, putíe apestaba, hedía
apeteissíe, apetíe, apeteixíe apetecía
apetí apetecer
apetíe apetecía
apetiguere, apetire apeteciera, apeteciese
apetiríe apetecería
apetís, apetix – m´apetix, me apetix, t´apetix, te apetix, li apetix, mos apetix, tos apetix, los apetix apetece, me, te, le, nos, os, les
apetisque, apetixque apetezca
apiazá , apedassá (pedás) - remendá, compónre, apañá, arreglá apedazar, remendar, componer, apañar, arreglar
apissonánla apisonándola
apissoná , aplaná, nivellá, enrasá, comprimí, espachurrá, despachurrá, aplastá, apretá, potejá, patejá, explaná, alisá apisonar; allanar, nivelar, enrasar, comprimir, apachurrar, aplastar, apretar, laminar, pisonear, espachurrar, explanar, alisar
apissonada, apissonades apisonada, apisonadas
apissonadora apisonadora
apissonat, apissonats apisonado, apisonados
ápit , ápits apio, apios
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar
aplanades allanadas, llanas
aplanadeta, aplanadet allanadita, allanadito
aplanat, aplanats allanado, allanados
aplanirém, aplanarém allanaremos
aplanit, aplanat allanado
aplassá aplazar
aplassat aplazado
aplastabe aplastaba
aplastades, empanades, empanada, aplastada, aplastat, empanat aplastadas, empanadas
aplastánlo (g), aplastánla (g), empanánlo (g), empanánla (g) aplastándolo, aplastándola, empanándolo, empanándola
aplastánlos aplastándolos
aplastat aplastado
aplastémla aplastémosla
aplaudí aplaudir
aplaudín (g) aplaudiendo
aplaudirá aplaudirá
aplaudíssen, aplaudíxen aplauden
aplaudix aplaude
aplausso, aplaussos aplauso, aplausos
aplec, conjún de varies coses o persones (reunió, junta) conjunto de varias cosas o personas (reunión, junta)
aplegat, aplegats reunido, reunidas
aplenat, ple (omplit) lleno
aplicá, aplicás – yo me aplico, apliques, aplique, apliquém o aplicám, apliquéu o aplicáu, aplíquen – aplicat, aplicada – aplicára – aplicaré – aplicaría aplicar, aplicarse
aplicabe aplicaba
aplicadamen aplicadamente
aplícali Aplícale
aplícam aplícame
aplicán (g) aplicando
aplicánles aplicándolas
aplicassió, aplicassións aplicación, aplicaciones
aplicat, aplicada aplicado, aplicada
apocá, apocás apocar, apocarse - humillarse,
limitar, menguar, mermar, minorar,
amedrentarse, amilanarse, cortarse, aflojar, deprimirse, abatirse, acobardarse, acoquinarse, achicarse, amenguar, aminorarse, arredrarse, asustarse, aturdirse, avergonzarse, rebajarse, degradarse, retraerse, acojonarse
apocades apocadas
apocadet apocadito
apocadeta apocadita
apocadets apocaditos
apocat apocado
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué) apoderar, apoderarse
apoderáe o apoderabe (ell se, ella se) apoderaba
apoderat apoderado
apolillá, apolillás - ratás, carcoma : corcás, querás, deteriorás, fes malbé, corrómpres apolillar - raerse, carcomerse, deteriorarse, estropearse, corromperse
apolillán (g) apolillando
apoquit, apocat apocado
aportá aportar
aportassió aportación
apósits - gassa, cotó, compresa, vena, vendaje apósitos - gasa, algodón, compresa, venda, vendaje
apossento, apossentos aposento, aposentos
aposta – fé algo aposta (a propósit) – fé una aposta (jugá, joc, primitiva, lotto, loto, euromillones) aposta, adrede – apuesta
apóstols apóstoles
apóstrofe – l´apóstrofe en chapurriau se fa aná lo menos possible, es mol afransesat. apóstrofe
apoyá, apoyás – yo me apoyo, apoyes, apoye, apoyém o apoyám, apoyéu o apoyáu, apóyen – apoyat, apoyada – apoyaría – apoyára, apoyáres – apollaré – poyet apoyar, secundar, defender, ayudar, proteger, auxiliar, amparar, animar, avalar, asistir, patrocinar, estimular, favorecer, respaldar, reafirmar, corroborar, confirmar, descansar, descargar, arrimar, gravitar, adosar, asentar, fundar, basar, armar, hincar, apuntalar, cargar, soportar, sustentar, sostener, reclinar, acodar, sujetar,
afirmar, reafirmar, confirmar, corroborar
apoyabe apoyaba
apoyáben apoyaban
apoyada apoyada
apoyades apoyadas
apoyáe o apoyábe (ella, ell) apoyaba
apoyán (g) apoyando
apoyánse (ell,ella) apoyándose
apoyánsel apoyándoselo
apoyat, apoyada, apoyats, apoyades apoyado, apoyada, apoyados, apoyadas
apoyo, apoyos - soport (aon se apoye algo) apoyo, apoyos
apremiá , donás pressa – Dónat pressa, que ham de torná a Premià de Mar (Enric o Xavi) apremiar, urgir, acuciar, apresurar, compeler, aguijonear, azuzar, apurar, atosigar, estimular, exigir, incitar, instar, hostigar, obligar,
darse prisa, meter prisa
apremiabe apremiaba
aprendís, aprendísos aprendiz, aprendices
aprensió, prejuissi, escrúpol, ressel, reparo, manía, repugnánsia, miramén, desconfiansa, sospecha, temó, po, vergoña, asco, tirria, obsessió aprensión, prejuicio, escrúpulo, recelo, reparo, manía, repugnancia, miramiento, desconfianza, figuración, sospecha, miedo, temor, vergüenza, asco, tirria, ojeriza, obsesión
aprensións aprensiones
aprentánsels – apretánse apretándoselos – apretándose
apresamén - detensió, captura, aprehensió, arresto, redada, secuestro, prendimén, aprisionamén, engarjolamén, engabiamén apresamiento, detención, captura, aprehensión, arresto, redada, secuestro, prendimiento, aprisionamiento, asimiento
apresánlo apresándole
apresats apresados
apressiá, apressiás apreciar, apreciarse
apressiába, apressiábes o apressiáes, apressiábe o apressiáe, apressiábem o apressiáem, apressiábeu o apressiáeu, apressiáben o apresiáen apreciar, pasado
apressiabe apreciaba
apressiable apreciable
apressiables apreciables
apressiades apreciadas
apressián (g) apreciando
apressiánlo apreciándolo
apressiassió apreciación
apressiat apreciado
apressiats apreciados
apréssio (yo) aprecio
apressio, afecte, estima, cariño, respecte, amor, amistat, considerassió, atensió, apressiassió, crédit
, valorassió
aprecio, afecto, estima, cariño, respeto, amor, amistad, consideración, atención, apreciación, crédito, valoración
apressurada, apressurat, en pressa, apressurades, apressurats, apressúrat ! apresurada, apresurado, con prisa, apresurados, apresúrate !
apressuradamén apresuradamente
apressurades apresuradas
apressurámos apresurarnos
apressure (se), se done pressa se apresura, se da prisa
apretá, apretán (g) – apreto, apretes, aprete, apretém o apretám, apretéu o apretáu, apréten – apretaría – apretára – apretat, apretada – apréta ! - un apretó de pancha o de máns apretar
apretaba, apretábes o apretáes, apretáe o apretábe, apretábem o apretáem, apretábeu o apretáeu, apretáen o apretáben apretar, pasado
apretabe apretaba
apretabes apretabas
apretades apretadas
apretadets apretaditos
apretáe, apretabe apretaba
apretáen, apretaben apretaban
aprétala apriétala
apretála apretarla
apretán (g) apretando
apretánla apretándola
apretánli apretándole
apretaré apretaré
apretats apretados
apretáume apretadme
aprete aprieta
apreto – preto, apretos, pretos – me has ficat en un aprieto aprieto – prieto, sujeto – me has puesto en un aprieto
apretó, apretóns apretón, apretones
apretonet apretoncito
apretos aprietes – prietos, sujetos
aprimat (se ha) adelgazado (ha)
aprobá – aprobassió – aprobo, aprobes, aprobe, aprobém o aprobám, aprobéu o aprobáu, apróben – aprobat, aprobada – aprobaría – aprobára – apróba este exámen ! aprobar
aprobabe aprobaba
aprobán (g) aprobando
aprobánu tot (hay passat lo curs) aprobándolo todo (he pasado el curso)
aprobaríe aprobaría
aprobassió aprobación
aprobe aprueba
aprobéu aprobáis
aprofita aprovecha
aprofitá – aproftán (g) – aprofito, aprofites, aprofite, aprofitém o aprofitám, aprofitéu o aprofitáu, aprofíten – aprofitat, aprofitada – aprofitára – aprofitaría – aprofíta ! - profit, bon profit aprovechar
aprofitabe aprovechaba
aprofitada aprovechada
aprofitáe o aprofitabe (ell, ella) aprovechaba
aprofítal aprovéchalo
aprofitála aprovecharla
aprofitáls aprovecharlos
aprofitán (g) aprovechando
aprofitará aprovechará
aprofitarán aprovecharán
aprofitare aprovechara
aprofitaríe aprovecharía
aprofitat aprovechado
aprofitats aprovechados
aprofite aprovecha
aprofito – que aprofito – bon profit aprovecho – que aproveche – buen provecho
apropá, apropás (prop) acercar, acercarse
apropánse acercándose
apropiá, apropiás apropiar, apropiarse
apropiada, apropiades apropiada, apropiadas
apropiadamen apropiadamente
apropiades apropiadas
apropiat apropiado
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada aproximar, aproximarse
aproximadamen aproximadamente
aproximánse aproximándose
aproximánsels, apropánsels aproximándoseles
aproximassió aproximación
aproximáu aproximáis
aproxime aproxima
apte, apto apto
aptes aptos
aptitut aptitud
apuche, puge (lo) lo sube
apún - a pun de Apunte – a punto de
apúns apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó apuntar, apuntarse
apuntabe apuntaba
apuntaben apuntaban
apuntáe, apuntabe apuntaba
apuntalá apuntalar
apuntán (g) apuntando
apuntaríe apuntaría
apuntassió, apún, apúns, apunte, apuntes, apuntamén apunte, apuntamiento
apuradamen apuradamente
apuradet, apuradeta apuradito, apuradita, apuradillo, apuradilla
apurat, apurada apurado, apurada
apuros (los, en) apuros (los, en)
aquell aquel
aquell , aquella, aquells, aquelles aquel, aquella, aquellos, aquellas
aquella aquella
aquelles aquellas
aquells aquellos
aquí, astí, assí, ací aquí
ara ahora
ara mateix ahora mismo
árabe, árabes (moro, moros es diferén pero sels diu igual) – ara ve un árabe y al cap porte un turbán Árabe – ahora viene un árabe y en la cabeza lleva un turbante
arabescos (adornos) arabescos, adorno, ornato, espiral, voluta
arabissassió arabización
Aragó Aragón
aragonés aragonés
aragonesos aragoneses
araña, arañes – animal – persona bruta araña, arañas – animal – persona sucia
arbelló (aubelló, auvelló) drenaje de agua
arbequina, oliva – tamé ñan uns olivés borts que fan les olives casi iguals oliva arbequina – también hay unos olivos bordes, sin injertar, que hacen las olivas casi iguales.
arbitri, arbitris arbitrio, arbitrios - potestad, capacidad, poder, autoridad, derecho, albedrío, voluntad, opción, licencia, resolución, recurso, medio,
impuesto, tasa, carga, tributo, contribución, gabela, exacción, gravamen, tributación, imposición
árbre , árbres, ábre, ábres árbol, árboles
arbret, arbrets, abret, abrets arbolito, arbolitos
arc, arco arco
arcada, arco, arc, arcá (portal) arcada, arco, portal
arcano, arcanos, arcana, arcanes, de aixó sap mol Carlos Ollés (misteri, mistiari) arcano,
misterio, enigma, secreto, problema, misterioso, enigmático, secreto, oculto, recóndito, reservado, hermético, sibilino, impenetrable, insondable, subrepticio, incógnito, esotérico
arco, arcos arco, arcos
Arcoiris – arc de San Martí arcoiris, arco de San Martín
arcón, baúl, arcóns, baúls arcón, baúl, arcones, baúles
archilaga, argilaga, archilagues, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
archiu, archius, archivo, archivos archivo, archivos
archivada archivada
archivat archivado
ardén (ruén, mol calén) ardiente (muy caliente)
ardénmen ardientemente
ardid, ardids ardid, ardides, astucia, treta, truco, maña, engaño, añagaza, trampa, artificio, artimaña, amaño, estratagema, jugarreta, maquinación, celada, lazo, embuste, mentira, falacia, timo, fraude, chasco, trápala, trapaza, bribonada, zancadilla
ardó, ardós ardor, ardores
arena, arenes arena, arenas
arenilla, areneta arenilla
arenós arenosos
arenosa arenosa
arenque, arenques, sardines de cubo, guardiassivils arenque, arenques, sardinas de cubo, guardiaciviles
Areñs de Lledó, Matarraña Areñs de Lledó, pueblo del Matarraña
arestes, aresta (de la espiga, espigues, espigadilla) aristas, arista, espiga, espigas
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestos de mimbre
argent, plata, dinés plata (AG), dinero
argila, argiles arcilla, arcillas
argilaga, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta, arguellats, arguellades seco, delgado, enfermizo
argumén, arguméns argumento, argumentos
argumentá – argumento, argumentes, argumente, argumentém o argumentám, argumentéu o argumentáu, arguménten – argumentat, argumentada – argumentára – argumentaría – arguménta milló ! argumentar
árid, aon no se críe la vida – vore grava Árido, donde no se cría la vida – grava
arissó – arissóns erizo, erizos
armá , armás - armo, armes ,arme, armém o armám (jaleo), arméu o armáu, ármen – armára – se armará grossa – armaría – armaré, armarás, armará, armarém, armaréu, armarán armar, armarse
arma, armes, armat, armada arma, armas
armabe armaba
armán (g) jaleo armando (jaleo)
armari, armaris, almari, almaris armario, armarios
armat armado
armats armados
armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
armelat, amelat almendrado
armelats, amelats almendrados
armelé, amelé almendro
armelés, amelés almendros
armeleta almendrita
armen arman
armónica, armónic, armoniós, acorde, eufóric, afinat, avingut, solidari, unit, conforme - vore harmónica armónico, armonioso, acorde, eufórico, afinado, avenido, solidario, unido, conforme
armoníes armonías
arna, arnes (abelles, apicultura) arna, arnas de las abejas, colmenas - colmenar, abejar, panal
arnella, arnelles (de ferro, per a lligá als machos, burros, mules) anilla, anillas de hierro, para atar a los equinos
arnés, arnesos – Arnes a Tarragona : lo nom ve de les arnes de les abelles, arna, y la gen de allí són gendarmes (gent d´Arnes) arnés, arneses – Arnes en Tarragona : el nombre proviene de las arnas de las abejas, arna, la colmena, y la gente de allí son gendarmes (gent d´Arnes)
aro, aros aro, aros
aroma (vore flat y auló) aroma
aromátic, aromátics aromático, aromáticos
aromes aromas
arpioc , arpiot , ferramenta en forma de U y detrás té un CAS de ferro herramienta con forma de U y detrás otra pieza de hierro (cas)
arpón, arpóns (per a peixcá) arpón, arpones
arquejada arqueada
arquejat arqueado
arquitecto, arquitecte, arquitectes, arquitectos arquitecto, arquitectos
arrabal (carré) - barri, barriada, afores, periféria, extrarrádio, extramuros, alrededós, enchample, sercaníes arrabal (calle) - suburbio, barriada, afueras, periferia, extrarradio, extramuros, alrededores, aledaños, alfoz, ensanche, cercanías
arracada, arracades pendiente, pendientes para la oreja
arraclau, arreclau (Scorpio), arraclaus, arreclaus La Perla de Steinbeck en chapurriau escorpión, escorpiones
arraíl , arraíls raíz, raíces
arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arrailar, arraigar, aclimatar, fijar, implantar, adaptar, agarrar, prender, cuajar
arrailat, arrailats, arrailada, arrailades arraigado, arraigados, arraigada, arraigadas
arrancá, arrencá, arrencás, arrancás – arrencán (g), arrancán (g) – arranco, arranques, arranque, arranquém o arrancám, arranquéu o arrancáu (a córre), arránquen – arrancára – arránca ! - arrancaría – arrancat, arrencat, arrancada, arrencada arrancar
arrancaba, arrencaba, arrancabes, arrencabes, arrancáes, arrencáes, arrancabe, arrencáe, arrencabe, arrencáe, arrancábem, arrencábem, arrencáem, arrancáem, arrancábeu, arrencábeu, arrencáeu, arrancáeu, arrancáben, arrancáen, arrencáben, arrencáen arrancar, pasado
arrancál arrancarlo
arrancáls arrancarlos
arrancán (g) arrancando
arrancat, arrancada arrancado, arrancada
arrancats, arrancades arrancados, arrancadas
arranque arranque
arrasat arrasado
arrassá arrasar
arrassaben arrasaban
arrassats arrasados
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada ! buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen arrastraba, arrastrabas, etc
arrastrabe, arrastráe arrastraba
arrastraben, arrastráen arrastraban
arrastrán (g) arrastrando
arrastránme arrastrándome
arrastránse arrastrándose
arrastraríe arrastraría
arrastrat arrastrado
arrastre arrastre
arrastron arrastren
arreá arrear - azuzar, aguijar, aguijonear, hostigar, animar, estimular, excitar, activar, acelerar, exhortar, golpear, pegar, zurrar, tundir, atizar, apalear, sacudir, fustigar, cascar, magullar
arreáben arreaban
arrebatá – tráure, robá - (yo te) arrebato, arrebates, arrebate, arrebatám o arrebatém, arrebatáu o arrebatéu, arrebáten – arrebataría – arrebatára – arrebataré arrebatar
arrebataben arrebataban
arrebatán (g) arrebatando
arrebatánli arrebatándole
arrebatat, arrebatats arrebatado, arrebatados
arrebol, roch, encarnat, colorat, rogéng, carmín, carmessí, escarlata – royo en aragonés arrebol, rojo, encarnado, colorado, rojizo, carmín, carmesí, escarlata, bermejo (vermell en catalán), bermellón
arrebolat, arrebolats, arrebolada, arrebolades (vore arrebol) arrebolado, arrebolada
arrechucho, arrebato, pronto, ataque, arranque, eixida, jamacuco, desmayo, achaque, enfermedat, crisis, empijoramén arrechucho, arrebato, pronto, impulso, rapto, acceso, ataque, arranque, salida, vehemencia, pasión, apasionamiento, éxtasis, arrobo
indisposición, malestar, desmayo, abatimiento, afección, achaque, enfermedad, ataque, crisis, empeoramiento
arredrá, arredrás - atemorisá, assustá, fé po, fé temó, intimidá, acobardá, acoquiná, amedrentá, amilaná, apocá, desalentá, desanimá, espantá, esbarrá, horrorisá, horripilá, acolloná arredrar, arredrarse, atemorizar, asustar, intimidar, acobardar, acoquinar, retraer, amedrentar, amilanar, apocar, desalentar, desanimar, espantar, horrorizar, horripilar, acojonar, sobrecoger
arredrabe arredraba
arrefredá, arrefredás (tamé encatarrás) enfriar, enfriarse
arrefredál enfriarlo
arrefredáls enfriarlos
arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar
arreglaben arreglaban
arreglades arregladas
arregláe, arreglabe arreglaba
arregláen o arregláben arregalaban
arreglál arreglarlo
arreglála arreglarla
arregláls arreglarlos
arreglám, arreglém arreglamos, arreglarme
arreglán (g) arreglando
arreglánse arreglándose
arreglare arreglara, arreglase
arreglarém arreglaremos
arreglarem, arreglárem arregláramos
arreglaríen arreglarían
arreglat, arreglada, arreglats, arreglades arreglado, arreglada, arreglados, arregladas
arregláu arregláis
arregle arregla
arreglém arreglamos
arregléu arreglais
arreglo arreglo
arrele, arraíle, vore arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arraiga, aclimata, fija, implanta, adapta, agarra, prende, cuaja, echa raíces,
arremangá, arremangás, remangá, eixecás les mánegues, mánega – pujás, alsá, enrollá arremangar, arremangarse, remangar, recoger, levantar, subir, alzar, enrollar, respingar
arremangue (arremangar) arremanga
arremétre, embestí, aviás, pressipitás, abalansás, aventás, agredí, atacá, assaltá, combátre, chocá, estrellás, empéndre arremeter,embestir, acometer, arrojarse, precipitarse, abalanzarse, lanzarse, agredir, atacar, asaltar, combatir, chocar, estrellarse
arremolinat arremolinado
arremullá (ficá algo a remull, a remulla) – al Matarraña no se diu mullá, sino bañá - humí, duchá, empapá, regá, calá, chopá, amerá, remojar, mojar (poner algo en remojo),humedecer, mojar, bañar, duchar, empapar, regar, calar
arremullaben remojaban
arrénca ! arranca ! arranca !
arrencá, extirpá, extraure, separá, desarrailá, traure, suprimí, eliminá, erradicá, desapegá, desclavá, arrebatá, eixí, partí, aná, asselerá, marchá, escomensá, inissiá arrancar, extirpar, extraer, separar, descuajar, desarraigar, desraizar, descepar, sacar, quitar, suprimir, eliminar, erradicar, despegar, desencajar, desclavar, descerrajar, arrebatar, salir, partir, ir, acelerar, marchar, comenzar, iniciar
arrencaben arrancaban
arrencán (g) arrancando
arrencats, arrencat, arrencada, arrancada, arrencades, arrancades (vore arracades : pendientes) arrancados, arrancado, arrancada, arrancadas
arrénco, arrenco, arranco - Pare, sego o arrenco? arranco
arrendá arrendar, alquilar
arrendá alquilar
arrenquéu arrencais
arreo, arreos – de arreá - adorno, atavío, gala, ornato, guarnissió, guarnissións, aparell, apero, brides, equip, equipamén arreo,adorno, atavío, gala, ornato, aderezo, guarnición(es), jaeces, atalaje, aparejo, apero, bridas, equipo
arrepentí, arrepentís arrepentir, arrepentirse
arrepentimén arrepentimiento
arrepentit, arrepentida arrepentido, arrepentido
arrepentíu arrepentís
arrepentíx arrepiente
arrepentixes arrepientes
arrepetá – arrepeto,arrepetes,arrepete, arrepetém o arrepetám,arrepetéu o arrepetáu, arrepéten – arrepetaría – arrepetára – arrepetaré recoger, poner orden
arrepetán (g) recogiendo
arrepetát, arrepetat recogido
arreplegada recogida
arreplegades recogidas
arreplegáe o arreplegabe (ell, ella) recogía
arreplegála (an ella), arreplegál (an ell) recogerla, recogerlo
arreplegáles recogerlas
arreplegáls recogerlos
arreplegán (g) recogiendo
arreplegat, arreplegats recogido, recogidos
arrepleglá (de enterra) – vore arrepetá recoger
arreplego (yo) – que ella arreplego Recojo – que ella recoja
arreplegos recojas
arrestos -
detensió, apresamén, captura, péndre, reclusió, apresonamén, encarselamén, enchironamén, engabiamén, espossamén, valor, brío, ímpetu, ánim, ánimo, determinassió, ressolusió, valentía, gallardía, enjundia, atrevimén, ossadía
arrestos -
detención, apresamiento, captura, prendimiento, reclusión, aprisionamiento, encierro, encarcelamiento, enchironamiento, enjaulamiento, aherrojamiento, esposamiento, coraje, audacia, intrepidez, arrojo, brío, ímpetu, ánimo, determinación, resolución, valor, valentía, bizarría, gallardía, enjundia, atrevimiento, osadía
arretrasat atrasado
arreu , está per tot arreu está por todos lados, doquier
arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar (arribar)
arribaba llegaba
arribabe llegaba
arribaben llegaban
arribada llegada
arribáe o arribábe (ell, ella) llegaba
arribáen o arribáben (ells, elles) llegaban
arribám llegamos
arribán (g) llegando
arribare (ell, ella) llegara
arribarém (natros, natres) llegaremos
arribaríen llegarían
arribat, arribada, arribats, arribades llegado, llegada, llegados, llegadas
arribon lleguen
arriendo alquiler
arriero, arrieros arriero, arrieros
arriesgades arriesgadas
arrimá, arrimás arrimar, arrimarse
arrivá, arribá llegar
arrogán, arrogáns, arroganta, arrogantes arrogante, arrogantes
arronsá (los muscles, lo fron, la esquena), contráure, contracsió – ajupí, arrupí Encoger, contraer
arronsat engogido, contraido
arronse encoge
arronso encojo
arrós, arróssos arroz, arroces
arrossegá (fusta), vore rossegadó, rossegadós arrastrar (mader)
arrugá arrugar
arrugaben arrugaban
arrugades arrugadas
arrugán (g) arrugando
arrugat, arrugats arrugado, arrugados
arruiná arruinar
arruinán (g) arruinando
arruinánse arruinándose
arruinat, arruinats arruinado, arruinados
arruissá, arruixá mojar, salpicar, esparcir agua
arruissán, arruixán mojando
arruisse, arruixe moja
arrúissen, arrúixen mojan
arruissó, arruixó acto de salpicar, mojar
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada mojar, salpicar, esparcir agua
arrullo, arrullos arrullo, arrullos - canturreo, tarareo, cantar, susurro, murmullo, bisbiseo, nana, acunamiento, adormecimiento,
canción de cuna, galanteo, requiebro, piropo, carantoña, mimo, arrumaco, engatusamiento, embeleco
arrupís, ajupís acurrucarse, agazaparse
arrupit, arrupits, arrupida, arrupides, arrupideta, arrupidetes, arrupidet, arrupidets agachados, medio escondidos
arte, art arte
artefacte, artefactes artefacto, artefactos
arteria, arteries arteria, arterias
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
artícul artículo
articulá articular
articulassións articulaciones
articulat articulado
artículs artículos
artifissi artificio
artifissial artificial
artifissialmen, artifissiosamen artificialmente, artificiosamente
artimaña , artimañes artimaña, artimañas
artiste, artista artista
artistes artistas
artística artística
artritis artritis
arts artes
as, asos as, ases
ascensor ascensor
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen cortar la leña – romper algo
asclada, asclades cortada, rota
asclat, asclats cortado, roto
ascles rompes
áscles , riscles, riscla, áscla astilla, astillas
asco asco
assossegá sosegar
aspa, aspes aspa, aspas
aspavéns aspavientos
aspecte, aspectes aspecto, aspectos
asperesa aspereza
aspirá aspirar
aspirabe aspiraba
aspiradó aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós. aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
áspra, áspre , mes aspra que una serva o serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspero, áspera
áspramen ásperamente
áspre, áspra áspero, áspera
asquerós, asquerosos asqueroso, asquerosos
asquerosa, asqueroses asquerosa, asquerosas
assaetejá, dispará fleches, saetes asaetear, disparar saetas, flechas
assaetejada asaeteada
assaltá asaltar
assaltabe asaltaba
assaltaben asaltaban
assaltat asaltado
assalte asalta
assalto, assaltos asalto, asaltos
asseá asear
asseada aseada
asseat aseado
asseátos asearos
asseats aseados
assechá, acechá acechar
assechán, acechán acechando
assediat asediado
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ? asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada asegurada
assegurám asegurarme
asseguránla asegurándola
asseguránli asegurándole
assegurántos asegurándoos
assegurarém aseguraremos
assegurat asegurado
assegure asegura
asseguren aseguran
asseguréu aseguráis
asseguro aseguro
asselerá acelerar
asselerada, asselerat acelerada, acelerado
asselero acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse, parecer
assemellats parecidos
assemelle (se) se parece
assemellen (se) se parecen
assemelles (te) te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos sentarse, sentar
assentada sentada
assentades sentadas
assentadet sentadito
assentáe o assentabe (se + ) sentaba
assentám sentarme
assentánse sentándose
assentaren sentaran
assentat, assentada, assentats, assentades, assentadeta, assentadet sentado, sentada, sentados, sentadas, sentadita, sentadito
assentáu, assentéu – Aón tos assentáu? - Assentáu al chiquet a la trona. Dónde os sentáis? - Sentad al chiquillo en la trona.
assente sienta
assentém (mos) sentamos (nos)
assénten (se) sientan (se)
assentes (te) te sientas
assentí, di que sí, yo assentixco, assentíxes, assentíx asentir
assentíe asentía
assentíen asentían
assento asiento
asseo, asseos aseo, aseos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada aceptar
asseptada aceptada
asseptáe, asseptabe aceptaba
asseptáre aceptara
asseptat aceptado
assepte acepta
assepto acepto
asser, assers, acero, aceros acero
assera, asseres acera, aceras
asserada (de asser, acero) acerada
asserenada, serena serena
asserenat, sereno sereno
assertá acertar
assertabe acertaba
assertadamen acertadamente
assertades acertadas
assertáe, assertabe acertaba
assertán (g) acertando
assertarás – pensa mal y assertarás acertarás – piensa mal y acertarás
assertat acertado
asserte acierta
asserto acierto
assessinat, assessinato asesinato, asesinado
assessino, assessinos asesino, asesinos
assessorá asesorar
assí, astí, aquí aquí
assicalá acicalar - aderezar, aliñar, adornar, engalanar, ornamentar, componer, arreglarse, asearse, atusarse, atildarse, emperejilarse, emperifollarse, endomingarse, maquillarse, bruñir, pulir, limpiar
assicalades acicaladas
assiduidat asiduidad - frecuencia, constancia, continuidad, puntualidad, hábito, costumbre, reiteración, perseverancia, persistencia, asistencia, aplicación
assíduo, assídua asiduo, asidua
assiento asiento
assignatures asignaturas
assimilable, assimilables asimilable, asimilables
assistánsia, assisténsia asistencia
assistí asistir
assistida asistida
assistíen asistían
assistínlos asistiéndolos
assistit asistido
assistix asiste
assistixen asisten
ássit, ássits ácido, ácidos
assó, aixó esto
assobín, a sobín, sobín a menudo (sovint catalán)
assolá - destruí, arrassá, devastá, saquejá, arruiná, aniquilá, derrumbá, tombá, dessolá, desmantelá, afoná – tallá, ermá asolar, derrumbar - destruir, arrasar, devastar, saquear, arruinar, aniquilar, demoler, desolar, desmantelar, hundir, agostar, abismar, talar, yermar
assolada asolada
assomá asomar
assomabe asomaba
assománli asomándole
assománse asomándose
assomare asomara
assomás asomarse
assomats asomados
assombrá asombrar
assombrada, assombrades asombrada, asombradas
assombrat, assombrats asombrado, asombrados
assombro asombro
assombrós asombroso
assombrosa asombrosa
assombrósamen asombrosamente
assombroses asombrosas
assome (se) se asoma
assomen asoman
assomo (me) me asomo
assormá a una cría (cordé per ejemple) ressién naixcut amamantar a una cría
assormaben, assormáen amamantaban
assossegá sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar, rehacer, reponer, descansar, reposar
assossegat sosegado
assosségat sosiégate
assosségos (que te) sosiegues
assossegue sosiega
assossiassió, assossiassións asociación, asociaciones
assubín , assobín, a sovín, a sobín a menudo
assumíe asumía
assunto, assuntos asunto, asuntos
assuriacá, fé corre la suriaca, surriaca azurriagar, hacer correr la zurriaga
assuriacabe, assuriagabe, assuriacáe, assuriagáe azurriagaba
assustá asustar
assustabe, assustáe asustaba
assustada asustada
assustades asustadas
assustál asustarlo
assustála asustarla
assustás asustarse
assustat, assustats asustado, asustados
assuste asusta
assusto asusto
asterisco, asteriscos asterisco, asteriscos
astí, assí, aquí aquí
astro, astres astro, astros
astrolabio, astrolabios astrolabio, astrolabios, sextante, atacir, instrumento, artefacto
astronauta, astronautes astronauta, astronautas
astutamen astutamente
astutes astutas
atabalá (tabal), aturdí, turbá los sentits per un soroll mol fort. aturdir, ensordecer
atabalat, atabalada aturdido, aturdida
atabut, ataúd, féretro, sarcófago, urna, caixa, caixó ataúd, féretro, sarcófago, urna, caja, cajón
atacá atacar
atacaben, atacáen atacaban
atacada atacada
atacán (g) atacando
atacará atacará
atacat atacado
atalaya, atalayes atalaya, atalayas
atañí - afectá, incumbí, importá, interessá, conserní, pertenéixe, correspondre, competí, tocá, aludí, relassioná, atribuí atañer, afectar, incumbir, importar, interesar, concernir, pertenecer, corresponder, competer, tocar, aludir, relacionar, atribuir
atansá, atansás, arrimás a un puesto, aná cap a un puesto acercar, acercarse
atapí apretar, compactar
atapíx compacta, aprieta
ataque, ataques ataque, ataques
ataronjada, de coló taronja, ataronjat anaranjada, anaranjado
ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo. pasar la tabla para allanar un campo después de labrar
atauláe, ataulabe pasaba la tabla
ataullá, otejá, mirá otear, mirar
ataullán lo món des del Moliná (mas de Penarroija) oteando, mirando – el mundo desde el Molinar (masía de Peñarroya)
ataúllen otean, miran
atemorisá atemorizar
atemorisá, atemorissá atemorizar
atemorisáe, atemorisabe atemorizaba
atemorisat atemorizado
atemorissabe atemorizaba
atendre, aténdre atender
aténdrels atenderlos
atenén (g) atendiendo
aténen, atenen atienden
atengueren atendieran, atendiesen
atensió, atensións atención, atenciones
atenta, atento – atén ! atenta, atento – atiende !
atentamén, atentamen atentamente
aterrissá aterrizar
aterrissaje aterrizaje
aterrorisats aterrorizados
atés (de aténdre) atendido
atesos atendidos
atestada, atestades atestada, atestadas
atestat, atestats atestado, atestados
atiborrá / empapussá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
átic ático
atildá - assicalá, cuidá, asseá, arreglá, pulí, ataviá, adorná, engalaná, emperifollá (en Pere follá no) atildar, acicalar, cuidar, asear, componer, arreglar, pulir, atusar, ataviar, adornar, engalanar, emperejilar, emperifollar
atiná atinar
atinabe atinaba
atinán (g) atinando
atissá lo foc atizar el fuego
Atlántic Atlántico
atlas atlas
atmósfera atmósfera
atmósferes atmósferas
atmosféric, atmosférics, atmosférica, atmosfériques atmosférico, atmosféricos, atmosférica, atmosféricas
atontades atontadas
atontat atontado
atontats atontados
atontí, atontá atontar
atormentá atormentar
atossigá atosigar - hostigar, fustigar, acosar, azuzar, aguijonear, cansar, fatigar, fastidiar, incordiar, importunar, brear, asaetear, molestar, insistir, acuciar, apremiar, urgir, conminar, obligar, oprimir
atossigat atosigado
atracsió atracción
atractiu, atractius atractivo, atractivos
atractiva atractiva
atractives atractivas
atrafegat, atrafegada, en mol tráfec (afaenát) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
atragantás, embossinás atragantarse
atraguere atrayese
atrapá, enchampá, agarrá atrapar, agarrar
atrás atrás
atraure atraer
atravessá atravesar
atravessáe, atravessabe atravesaba
atravessála atravesarla
atravessán (g) atravesando
atravessat, atravessada, atravessats, atravessades atravesado, atravesada, atravesados, atravesadas
atravessen atraviesan
atre, atra otro, otra
atres otros, otras
atreví, atrevís atrevir, atrevirse
atrevides atrevidas
atrevidet, atrevideta atrevidillo, atrevidilla
atrevíe atrevía
atrevíen atrevían
atrevimén atrevimiento
atrevínmos atreviéndonos
atreviría atrevería
atrevisco, atrevíxco atrevo
atrevisque, atrevixque atreva
atrevíssen, atrevíxen atreven
atrevisses, atrevíxes atreves
atrevit atrevido
atrevítos atreviros
atrevits atrevidos
atrevíu atrevís
atrevixca atreva
atrevixco atrevo
atrevíxen atreven
atrevixque atreva
atribuí Atribuir -
asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir,
cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar
apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít atribuido
atribuíxen atribuyen
atronán ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro) sonido como un trueno
atropelládamen atropelladamente
atropellaríe atropellaría
atropellat, atropellada atropellado, atropellada
atuendo, atuendos atuendo, atuendos
atún, bonito atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) parar, aturar en aragonés
aturámos aturarnos, pararnos
aturán (g) aturando, parando
aturat parado, aturado
aturdimén aturdimiento
aturdíxen aturden
aturéu paréis, aturéis
aturon, que se paron paren
au ! interjección
aubarca, abarca, albarca abarca, sandalia de suela de goma y hechas de cuero
aubarda, albarda, aubardes, albardes albarda, albardas
aubarques, abarques, albarques abarcas, sandalias de suela de goma y hechas de cuero
aubelló, albelló, desaiguadó desagüe en una finca
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena
aubrí, obrí abrir
aubríe abría
aubrís, obrís – a Valjunquera, ell o ella aubrís = ell o ella obri abrirse – en Valjunquera = abre
aubrisque, óbrigue abra
aubríssen, óbrin abren
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufanidat – A Beseit, Carlos de Benito díu bastán : Aixó sen va de la aufanidat (orfanidat) ufanidad ? De ufano.
aufanós, aufanosos ufano, ufanos
aufanosa, aufanoses ufana, ufanas
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse
aufegabe, aufegáe ahogaba
aufegada, aufegades ahogada, ahogadas
aufegánse ahogándose
aufegare ahogara, ahogase
aufegaréu ahogaréis
aufegat, aufegats ahogado, ahogados
aufego ahogo
aufegue ahoga
auló (flat), - auloreta, bona auló, fragánsia, perfume olor (sentido del olfato) – buen olor, fragancia, perfume
aulorá oler
aulorabe, auloráe olía
auloro huelo
auloroses olorosas
aulós olores
aullá, udulá, ululá, bramá, chillá, cridá aullar, ulular, bramar, chillar, gritar, vociferar
aullabe, aulláe aullaba
aullaben, aulláen aullaban
aumén aumento
aumentá aumentar
aumentáe, aumentabe aumentaba
aumentals aumentarlos
aumentán (g) aumentando
aumentaríe aumentaría
aumentat aumentado
aumente aumenta
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada almosta, lo que cabe en las dos manos unidas
auncás (si), per si acás acaso, si acaso, por si acaso
auriculá, auriculás auricular, auriculares
aurora, aurores aurora, auroras
auscultá (meche) auscultar (médico)
aussén ausente
aussénsia ausencia
aussentá, aussentás ausentar, ausentarse
aussentám ausentarme
auténtiques auténticas
autó, autós, autora, autores autor, autora, autores, autoras
autobús, autobusos, autobussos, autocar, autocars autobús, autocar
autóctona (fauna) autóctona (fauna)
autoelogio, elogiás a un mateix autoelogio, elogiarse a uno mismo
automátic, automátics automático, automáticos
automática, automátiques automática, automáticas
automatisme automatismo
automóbils, automóvils automóvil, automóviles
autónoma, autónomo autónoma, autónomo
autonómica, autonómiques autonómica, autonómicas
autopista, autopistes autopista, autopistas
autopsia, autopsias autopsia, autopsias
autoridat, autoridats (com l´arcarde de un poble, alcalde) autoridad, autoridades
autorisá autorizar
autorisada, autorissada, autorisat, autorissat autorizada, autorizado
autorisáe, autorisabe autorizaba
autorisassió autorización
autorise autoriza
autorisen, autoríssen autorizan
autorissadamen autorizadamente
autorissarán autorizarán
autorissassió, autorisasió autorización
autosservissi autoservicio
auxili, auxilio, auxilis, auxilios auxilio, auxilios
auxiliá auxiliar
auxiliánme auxiliándome
auxiliéulos auxiliadlos
aval, avals aval, avales
avalansá, avalansás, abalansá, abalansá avalanzar, avalanzarse
aván, abán alante, adelante
avans, abáns – avanse, abanse avance
avans, abáns (de) antes (de)
avansá avanzar
avansada avanzada
avansán (g) avanzando
avanse avance
avariento, afanós, avarissiós, avarienta, afanosa, avarissiosa afanoso, avaricioso
avaríssia (trenque lo sac) avaricia (rompe el saco)
avarissiós, avarissiosa, avarissiosos, avarissioses avariciosos, avariciosas, avaricioso, avariciosa
avassallá avasallar
avellana, avellanes, avellané – avellaneta, avellanetes Avellana, avellanas, avellano – avellanita, avellanitas
Avemaría, Ave María, Avemaríes Avemaría, Ave María
avena, avenes avena, avenas
avénta aixó ! tira esto !
aventá, aviá, tirá aventar, aviar, tirar, arrojar, etc
aventáben aventaban
aventajat, aventajada aventajado, aventajada
aventajats, aventajades aventajados, aventajadas
aventál aventarlo
aventála aventarla
aventáli aventarle
aventánli aventándole
aventánloshi aventándoselos
aventaríen aventarían
aventat, aventats (tamé lloco, com lo del cacao de la facao, Manuelico Riu Fillat) aventado, aventados (tb loco)
avente avienta
aventéu aventáis
avento – lo carro pel pedregal aviento el carro por el pedregal
aventurá, aventurás aventurar, aventurarse
aventura, aventures aventura, aventuras
avergoñí, avergoñís (v) avergonzar, avergonzarse
avergoñía (yo) avergonzaba
avergoñida avergonzada
avergoñides avergonzadas
avergoñíe avergonzaba
avergoñínse avergonzándose
avergoñire avergonzara, avergonzase
avergoñiré avergonzaré
avergoñit avergonzado
avergoñits avergonzados
avergoñíx avergüenza
avería : lo gallinám (les gallines) y tota classe de bestiá doméstic. gallinas y toda clase de animales domésticos
averiá, averiás averiar, averiarse
avería, averíes avería, averías
averiat averiado
averiguá averiguar
averiguassións averiguaciones
averiguat averiguado
averigüe (ell) averigua
averíguo, averiguo averiguo
aversió, tírria tirria, aversión
avespa, avespes, avespé (niu de avespes) avispa, avispas, avispero
aviá aviar, aventar, tirar, arrojar, etc
aviabe aviaba
aviáda, aviada aviada
avián (g) aviando
aviánlo aviándolo
aviánlos aviándolos
aviánse aviándose
aviánseli aviándosele
aviáts – aventats aviados, aventados
aviáu aviáis
avíe avía
aviémla aviémosla, tirémosla
avíen avían, arrojan, tiran
aviéume aviadme
avindré avendré
avíndre, avíndres – yo me aving, avéns, avé, avením, aveníu, avénen – avindría – avindré – avinguéra – allá se les avíngue ! avenirse
avinguda, avingudes (carrés, aigua) avenida, avenidas
avión, avións avión, aviones
avís, avisos aviso, avisos
avisá, avisán – aviso, avises, avise, avisém o avisám, aviséu o avisáu, avísen – avisára – avisaré – avisaría avisar
avisadó, avisadós, avisadora, avisadores avisador, avisadores, avisadora, avisadoras
avisáen, avisaben avisaban
avisál avisarlo
avisám avisarme
avísam ! avísame !
avisán (g) avisando
avisánlo avisándolo
avisaríe avisaría
avisat avisado
avisat, avisats, avisada, avisades avisado, avisados, avisada, avisadas
avisém avisamos
avisen avisan
avituallamén, proví de vitualles avituallamiento, proveer de vituallas
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
axila, axiles – sobaco, sobacos axila, axilas – sobaco, sobacos

dicsionari chapurriau castellá B