Mostrando las entradas para la consulta gavella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gavella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de marzo de 2020

INVÉNTATE UN ORIGEN

INVÉNTATE UN ORIGEN.


INVÉNTATE UN ORIGEN. Marca hispánica

Las mentiras de los nacionalismos: cómo crear un país de la nada en sólo 7 pasos.
El profesor Javier López Facal explica en su nuevo libro cómo surgieron las naciones europeas y qué proceso siguieron para construir su identidad (inventada)
16/01/2014

Este año Europa vivirá dos de los procesos soberanistas más importantes de los últimos años. El 18 de septiembre se celebrará el referéndum sobre la independencia de Escocia y, si todo sale según los planes de Artur Mas, Cataluña celebrará una consulta similar el 9 de noviembre. Ambas regiones europeas cuentan con un fuerte movimiento nacionalista, que insiste en que sus habitantes forman un pueblo sin Estado, con una identidad que se remonta por los siglos de los siglos.
Lo que suelen olvidar todos los nacionalistas, de forma consciente o inconsciente, es que la nación es un invento moderno. En su libro Breve historia cultural de los nacionalismos europeos (Catarata, 2013), el filólogo y profesor de investigación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Javier López Facal, explica como “la mayoría de los símbolos, ritos y tradiciones que hoy tienden a creerse inmortales se crearon, en realidad, entre 1870 y 1914”.
La construcción de la identidad nacional permite montajes diferentes a partir de las mismas categorías elementales.
En ese periodo concreto, de la mano del romanticismo, políticos, artistas, historiadores, clérigos y filósofos, construyeron las modernas naciones europeas, y lo hicieron siguiendo un modelo similar, imitado por una nación detrás de otra. La construcción de la identidad nacional se convirtió pronto, tal como explica el sociólogo Orvar Löfgren, en una especie de kit de do it yourself (“hazlo tú mismo”), “un sistema IKEA de construcción de las identidades nacionales, que permite montajes diferentes a partir de las mismas categorías elementales que pertenece actualmente al dominio público mundial”.
De un modo u otro, tal como explica López Facal, todas las naciones modernas siguieron una serie de pasos, encaminados a construir una identidad que hasta entonces no existía. Son estos.
1. Inventar un origen remoto.
Toda nación, para ser tomada en serio, tiene que tener una cierta antigüedad. Esto lo entendieron bien los escoceses que, según López Facal, fueron los primeros en construir su identidad.
En 1707 los parlamentos de Inglaterra y Escocia aprobaron sendas leyes sobre la unión de sus respectivos reinos, dando paso a la creación de la Gran Bretaña. Muchos escoceses no aceptaron de buen grado la unión y en las décadas siguientes comenzaron a crearse una serie de hechos diferenciales para reforzar su scottishness frente a los vecinos del sur.
A mediados del siglo XVIII, James MacPherson (1736-1796) se encargó de traducir al inglés una serie de baladas tradicionales de las Highlands. Pero no se limitó a recoger poemas conocidos por transmisión oral, además los modificó a su gusto, e inventó muchos nuevos, mezclando a Homero, Milton y pasajes de la Biblia. Se sacó de la manga, además, al bardo que los había escrito, Ossian, que, aseguró, había vivido en el siglo II (algo que sería imposible de creer por cualquier historiador).
El bardo Ossian visto por François Gérard (1880)

El éxito de los poemas osiánicos fue arrollador. Fueron el producto literario e ideológico que toda Europa estaba esperando, un poco cansada de rendir culto a la literatura y los mitos de griegos y romanos. Esto era “auténtica” poesía popular, que otorgaba identidad remota a unos pueblos que no carecían de tal cosa.
Pronto muchas naciones europeas imitaron los poemas osiánicos, creando su propia identidad folclórica. El rexurdimiento gallego y la renaixença catalana, son buenos ejemplos del fenómeno. El folclore se convirtió con frecuencia en un fake-lore, una “supercherigrafía”, porque, como explica López Facal, se pasaba con mucha facilidad de estudios etnográficos reales a invenciones “pseudográficas”, que más que recolectar tradiciones, las inventaban. Mediante este proceso llegamos al absurdo de abrir el periódico las pasadas navidades y encontrar un anuncio del Gobierno vasco en que se vende al Olentzero como “uno de los precursores mundiales del shopping”. De aquellas aguas, estos lodos.
2. Buscar un héroe legendario, de raza.
Alemania fue el segundo país, después de Escocia, que más contribuyó a crear la mitología nacionalista en Europa. Y partía de una gran ventaja respecto a estos: no necesitaban inventarse ningún Ossian, porque contaban con un autor prestigioso y, además, antiguo de verdad. El gran historiador romano Tácito (56-117) había escrito un librillo sobre las costumbres y pueblos de Germania, más conocido, sucintamente, como la Germania.
Desde su publicación en época moderna, los humanistas alemanes se lanzaron sobre él y lo convirtieron en una indiscutible, precisa y exacta descripción de cómo era su pueblo en la antigüedad. Siglo tras siglo los alemanes se veían cada vez más identificados con el heroico Arminio, traducido de una manera quizá interesadamente nacionalista como Hermann, que había derrotado a las legiones romanas en el bosque de Teutoburgo en el año 9 a.C y con su gente, tan genuina y diferente de sus vecinos: grandes y vigorosos, con ojos azules, pelo rubio, igualitarios y monógamos. Tácito también los describía como perezosos, borrachos, zafios y bárbaros, pero eso, como explica López Facal, “eran defectillos que más de una edición del libro contextualizaba púdica o comprensivamente, o expurgaba sin más”.
3. Unirse frente a un enemigo común.
Toda nación, para su construcción, necesita de un archienemigo, y al igual que Cataluña, el País Vasco y Galicia tienen a España, España tuvo a Francia. Como explica José Álvarez Junco en su libro Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX (Taurus, 2001), “presentar la larga y sangrienta confrontación de 1808 a 1814 como una guerra de la independencia, o enfrentamientos con los franceses por una liberación española, es una de las simplificaciones de la realidad tan típicas de la visión nacionalista del mundo”.
La Guerra de la Independencia fue en realidad una guerra internacional entre Francia e Inglaterra. Como apunta López Facal, no debemos olvidar que el comandante en jefe “español” era el duque de Wellington, y si las Cortes de Cádiz pudieron hacer su trabajo, a pesar de tener a las tropas napoleónicas al otro lado del puente de San Fernando, fue porque las protegía la escuadra inglesa. En realidad, en la guerra dominó más el odio al francés que la voluntad de construir una nación española.

Muerte de Pedro Velarde y Santillán durante la defensa del Parque de artillería de Monteleón. 1884

Años después, la Guerra de la Independencia sería reinterpretada como un episodio más de la secular lucha de los “españoles” contra el invasor, sea este romano –aunque luego quede muy patriótico pensar que Viriato era español– o musulmán. El nacionalismo español, como todos los demás, se ha basado en el mito de una España eterna cuyos belicosos habitantes habrían defendido heroicamente su independencia siglo tras siglo.
Hoy nos parece un hecho natural y de secular antigüedad que en Francia se hable francés; en Italia, italiano o en Alemania, alemán. Pero ni es natural ni siempre ha sucedido así. Durante siglos en ningún lugar de Europa existió algo parecido a una lengua oficial. El latín cumplía la función del inglés, era la lengua académica y culta, y el francés, más adelante, se convirtió en el idioma por antonomasia de las cortes. Por lo demás la diversidad lingüística era abrumadora.
En 1789 el 50% de los franceses no hablaba nada de francés y, correctamente, sólo lo hacía un 12 o 13%
Cuando empezaron a surgir las naciones, se consideró necesario dotarlas también de una lengua propia para distinguirse de los vecinos, y fue necesario un esfuerzo alfabetizador en un idioma que no siempre era mayoritario. Parece increíble, pero según Eric Hobsbawm, en 1789 el 50% de los franceses no hablaba nada de francés y, correctamente, sólo lo hacía un 12 o 13%. La situación española era parecida, se calcula que en 1860 en torno al 50% de los 16 millones de habitantes no eran castellanoparlantes. No existía la tan cacareada “lengua común”, la escolarización de la población en la lengua nacional fue una decisión política.
5. Diseñar una bandera, un himno y un traje típico.
La mayoría de los elementos de distinción de una nación, como la bandera, el himno o el traje típico, nacieron también de la nada, a la vez que se construían las identidades nacionales.
Una ikurriña ondea tras la estatua de Sabino Arana en Bilbao. (Euskalduna/CC)
La famosa falda escocesa para hombre, el kilt, fue un invento de un empresario siderúrgico de Lancashire –en Inglaterra–, que en 1727 mandó transformar las roñosas mantas con las que vestía un clan de las Highlands que había contratado. Ocurre algo parecido con el traje de flamenca, que todas las sevillanas llevan con orgullo el día de la feria: se inventó muy a finales del siglo XIX y no se popularizó hasta 1929, año en que se celebró la Exposición Universal de Barcelona y la Iberoamericana de Sevilla.
El himno más antiguo del mundo tampoco es demasiado viejo. Se trata de La Marsellesa, que se escribió en 1792. Y las banderas se crearon todas al mismo tiempo que las naciones, como adaptación de los estándares militares y las enseñas marítimas de uno u otro reino o, directamente, a partir de planteamientos originales. Para su diseño, de hecho, los nacionalistas se fueron imitando unos a otros. La ikurriña vasca, por ejemplo, fue creada por Sabino Arana –alguien que creía que el pueblo vasco descendía de Tubal, nieto de Noé y había venido directamente desde el Paraíso hasta Euskadi– en 1894, a imagen y semejanza de la Union Jack británica. Luego, claro está, se inventó toda una simbología en torno a ella.
6. Celebra una fiesta nacional.
Toda nación tiene que tener un momento fundacional, un día en que se celebre el despertar del pueblo (por usar la retórica típicamente nacionalista). Que lo que ocurriera ese día no tenga nada que ver con lo que se está festejando, importa poco.
Caso paradigmático es el 11 de septiembre catalán. Todos los años una comitiva encabezada por el presidente de la Generalitat se dirige al monumento a Rafael Casanova, donde se vienen depositando flores desde el año 1894.

Artur Mas y su gobierno durante la ofrenda floral de la Diada, frente a la estatua de Rafael Casanova. (Reuters)

Entre los asistentes que entonan el himno Els segadors (compuesto en 1899), se da por supuesto que Casanova fue algo así como el iniciador de la lucha por la independencia de la nación, por la que resistió heroicamente en 1714 el asedio de la ciudad de Barcelona, frente a las tropas españolas que acabarían arrasando la ciudad y suprimiendo sus tradicionales derechos y centenarias libertades.
Pero lo que se vende como una guerra entre Cataluña y España fue en realidad una guerra entre dos bloques europeos, los Habsburgo de Austria frente a Francia, y cada bando trataba de situar a su propio candidato al trono vacante de la Corte española. Dentro de la propia España las simpatías políticas por uno u otro bando estaban muy divididas. Rafael Casanova, el héroe nacionalista catalán, partidario de los Austrias, creía y confesaba luchar per la libertat de tota Espanya. Considerar esta contienda como una guerra de España contra Cataluña es un desvarío.
7. Escribe buenos libros de texto.
El sistema escolar es el instrumento por antonomasia para lograr la identificación de los ciudadanos con la idea de nación. La historia nacional española “oficial”, inamovible de los libros de texto hasta la Constitución de 1978, fue obra del palentino Modesto Lafuente, que redactó una Historia General de España, entre 1850 y 1867, que recogió todos los tópicos del nacionalismo español: los visigodos, Numancia, la reconquista, el Cid campeador, los Reyes Católicos, los comuneros
Los estudiantes catalanes y vascos están acostumbrados a mapas donde Euskal Herria o los Països Catalans son entidades geográficas y políticas diferenciadas.
El reduccionismo castellanista de Lafuente era evidente, pero eran los nacionalistas españoles los que tenían el poder de imponer la enseñanza a toda la población cautiva en las aulas de España. Con la llegada de la democracia, se dio la vuelta a la tortilla, y las otras nacionalidades se esforzaron por hacer sus propios libros de texto.
Aunque el carácter localista y doctrinario de los manuales escolares no se da sólo en las nacionalidades históricas, es en el País Vasco y Cataluña donde la ideología nacionalista está más generalizada y es más obvia en los libros de texto. Así no es de extrañar que en los libros de geografía de los estudiantes vascos y catalanes no aparezca nunca la palabra "España", sino conceptos como “Estado español” o “Península” y estén acostumbrados a mapas donde Euskal Herria o los Països Catalans son entidades geográficas y políticas diferenciadas.
"Los nacionalismos son como el olor corporal", afirma López Facal a modo de conclusión de uno de los capítulos de su libro.
"Uno no percibe el propio, sino sólo el ajeno".

http://historia-aragon.blogspot.com/search?q=nacio

clvii-arch-dip-diet-1460-diciembre

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulismochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis
/

Empezóse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertate sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de FanoE stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellene par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dirigido a las universidades doña Violante.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren, vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya ! Vaya !
váiga (aná) vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen vayan
váigues (aná) vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá valdrá
valdrán valdrán
valdré valdré
valdríe valdría
valdríen valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella valiéndole
valéns valientes
valénse valiéndose
Valénsia Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia valenciano
valensiana valenciana
valensiáns valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari valiente
valentía valentía
valentíssim, mol valén valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor valerosamente
valeroses valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen valgan
valguére valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó) valía
valíen (ells) valían
valíes (tú) valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles valla, vallas, vallar
vallat, vallada vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceiteLa Vall del Tormo


valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite

vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final) valor, valores
valoraré valoraré
valorarém valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) valoren
valuós, que té valor, valuosos valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná van
vanagloriás de algú o de algo vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán,
vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen variar
variaben variaban
Variable, variables Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
varián, variáns Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc variado
variedat, variedats variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue vaya
vasquen, váiguen vayan
vasques, váigues vayas
vassallo, vassallos Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás,
bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás,
bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse,
bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse,
bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila,
retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros vosotros
vatros, vatres vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga ! Vaya !
véa, veía veía (yo)
veches, véigues veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée veía (él)
veém vemos
veén (g) de vore viendo
veénla viéndola
veénlo viéndolo
veénlos viéndolos
veénme viéndome
veénse viéndose
veénse viéndose
veénsel (damún) viéndoselo (encima)
veéntos viéndoos
veénu viéndolo
veéu veis
vegá, vegada vez
vegada, vegades, vegá, vegáes vez, veces
vegades veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) Veces – a veces – a la vez
vegetal vegetal
vegetals vegetales
vegetassió vegetación
vehícul, vehículs Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo) veía (yo)
veíe (ell) veía (él)
veíen veían
veíes veías
veíeu veíais
veiga vea (yo)
veigám veamos
veigám veamos
véigue vea
véiguen vean
veiguera viera, viese (yo)
veiguére viera, viese
veiguéren vieran, viesen
véigues – véigues ! veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína vecina
veína, veínes – alusina, veína ! vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat vecindad
veínes vecinas
veinet, veineta vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns vecinos
veinticuatre, vinticuatre 24
veintináu 29, vintinóu 29
veintisinc, vintising 25
vel, vels Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades veladas
velál velarlo
velán (g) velando
velánla velándola
velatori, velatoris (velá) velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet viejo, viejecito
vella, velleta vieja, viejecica, viejecita
velles viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) vejez
vellet, vellets, velleta, velletes viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats ! velocidad, qué velocidades !
vena, venes Vena, venas
vendades, envenades, vena vendadas, venda
vendats, envenats, vena vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender
véndrela venderla
véndrelay vendérselo
vendrém venderemos
véndrem venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre) vienen, venden
venénla vendiéndola
venénles vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál venerarlo
veng vendo
venga ! Venga !
vengám vendamos
Véngamos ! (de vengá) Vénganos ! (de vengar)
vengansa venganza
vengarém vengaremos
vengat vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa vengativo, vengativa
vénguen vendan
venguérem vendiéramos
vengut (se ha) se ha vendido
veníe venía
veníem veníamos
veníes venías
vením venimos
venín, vinín (g) de víndre viniendo
venínli viniéndole
veníu venís
vens vienes
vénse vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer
vénsel vencerle
vensén (g) venciendo
venseríe vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá,
caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís,
contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar,
caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse,
contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms) ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) ventanilla, ventanillas
ventet airecito, vientecito
ventiladó ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut,
azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino,
aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud,
azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino,
aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa) caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) caballa (pescado, pez)
verd, vert verde (masculino)
verda verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)

verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre
verdang per a fé una gayata

verga
verdat, verdats verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres verdulera, verduleras
verdura verdura
verdures verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito,
puntal, tersé pun, verdang, pértiga
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito,
vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! vergüenza, vergüenzas
vergoñosa vergonzosa
vergoñosamen vergonzosamente
vergoñoses vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes vergonzosilla, vergonzosillas
verificá verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil verosímil
Verruga, verrugues verruga, verrugas
vers, verso, versos verso, versos
versets versitos
versificadó, que escriu en vers, versos versificador
vert, verd, capverd, capvert verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts verdes
ves (cap allá) ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes vecinito, vecinita
Vésten ! Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré vestir, vestirse
vestíbul vestíbulo
vestida vestida
vestides vestidas
vestíe vestía
vestíen vestían
vestimentes vestimentas
vestínlo vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos vistiéndolos
vestínse vistiéndose
vestiríe vestiría
vestíssen, vestíxen visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu vestís
vestíx viste
vestíxgo visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc


veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi vino rancio
Vi, vins vino, vinos
Vía, víes del tren Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage viajar
viacháns, viajáns viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare viajara
viachat, viajat viajado
viache, viaches, viage, viages viaje, viajes
viaché, viagé viajero
viachém, viagém viajamos
viachen, viagen viajan
viachés, viagés viajeros
viacrucis viacrucis
viaján, viachán – (g) viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles Vela, velas
viandes viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella) verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió,
provisió, reserva, subvensió, dieta
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción,
provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns,
si te pique la viboreta
prepara la mortalleta,
si te pique l´escursó
que´t donon la extrema unsió
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora
que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré vibrar
vibradó vibrador
vibradó, vibradora vibrador, vibradora
vibráen o vibraben vibraban
vibrassió vibración
vibrassións vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres vivo (yo)


vicari, vicaris vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa) viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben vigilaban
vichiláls, vigiláls vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g) vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa) vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre vigilara
vichíle, vigíle vigila
víctima, víctimes víctima, víctimas
victória, victóries victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides vida, vidas
Vídeo, vídeos vídeo, vídeos
videoclips videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera) viga, vigas
vigám, viguém, viscám vivamos
vigáu viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré vigilar
vigilála vigilarla
vigilán (g) vigilando, vigilante
vigilia, vigilies vigilia, vigilias
vigor vigor
vigorós vigoroso
vigorosa vigorosa
viguém, visquém, vigám vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals gorrión O pájaro común
villa, vila villa
villanía, villaníes Villanía, villanías
vilmen vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20 veinte, veintena 20
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no) vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá vendrá
vindrá vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás vendrás
vindré vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir (ir)
víndreli venirle
víndrels venirles
vindrém vendremos, iremos
víndremos venirnos
víndretos veniros
vindríe vendría
vindríen vendrían
vindríeu vendríais
víne cap aquí ! ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach ! vengo (voy)
vinga venga
vingám, vinguém vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu vengáis
vinguda venida
vingudes venidas
vínguen vengan
vinguére viniera
vinguéren vinieran, viniesen
vinguéres vinieras, vinieses
vinguéreu vinierais, vinieseis
vinguéu vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe venía
vinín (g) viniendo
Vintena (20) Veintena 20
Vinticuatre, 24 Veinticuatro 24
Vintidós, 22 Veintidós 22
Vintising, 25 Veinticinco 25
Vintisis, 26 Veintiséis 26
Vintitrés, 23 Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21 Veintiuno 21
Vintivuit, 28 Veintiocho 28
viña, viñes viña, viñas
violat violado
violén, violenta violento, violenta
violénsia violencia
violentíssima violentísima
violeta, violetes violeta, violetas
violín, violíns violín, violines
viquiari, vicari  vicario, párroco
vírgen, vírgens virgen, vírgenes
virginidat virginidad
virilmen virilmente
virtuós virtuosos
virtuosamen virtuosamente
virtuoses virtuosas
virtut, virtuts virtud, virtudes
virulénsia virulencia
virus virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda vivido, vivida
visibilidat visibilidad
visible visible
visiblemen visiblemente
visió (vista) vista, visión
visións visiones
visita, visites visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré visitarla
visitáen, visitaben visitaban
Visítal ! Visítalo !
visitála visitarla
Visítala ! Visítala !
visitáls, visitals visitarlos, visitarles
visitám visitarme
visítam visítame
visitán (g) visitando
visitánme visitándome
visitáns visitantes
visitará visitará
visitaríe visitaría
visitaríen visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos visitaros
visites visitas
visito visito
visquen, víguen vivan
visquére o viguére viviera
visquéren, viguéren vivieran
vissi, vissis vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist visto
vista (sentit) (p) de vore vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat vitalidad
Vitamina, vitamines Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat vivo, viva – espabilado
viuda, viudes viuda, viudas
viudo, viudos viudo, viudos
viurán vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
víurela vivirla
víureu viviríais
viuríe viviría
viuríen vivirían
vius vivos, vives
viva viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen vivamente
vivassidat, (vivassidats) vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá víveres, cosas para comer
vives, vius vivas, vivos
vivíe vivía
vivíen vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím vivimos
vivín (g) viviendo
vocal, vocals vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar
volabe volaba
volada (de vol) – loca, lloca revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora volador, voladora
voláe, volabe volaba
volán (g) volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en) volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá volcán, volcanes
volcánles volcándolas
voldrá querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer

querida
voldríe querría
voldríen querrían
volé, vóldre querer
volém queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos queriéndolos
volénse queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá Queréis – volad, voláis
voléume Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes querido, querida, queridos, queridas
volía quería (yo)
volíe quería
volíem queríamos
volíen querían
volíes querías
volíeu queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo) rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella) rodeándola
voltánlo rodeándolo
voltánlos (an ells) rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros,
a la redonda, cerca de, en torno a
voltat rodeado
voltats, voltades rodeados, rodeadas
volten (voltá) dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén voluntariamente
voluntat, voluntats voluntad, voluntades
vómit, vómits vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vomitáen o vomitaben vomitaban
vomitiu, vomitius vomitivo, vomitivos
vomitoris vomitorios, vomitivos
vorá verá
vorá, veurá verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta a mi vera, a mi lado
vorán verán
vorás verás
vorás, veurás verás
voré veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen ver
voré, veuré veré
vorejá ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel verle, verlo
vórel, véurel verlo
vórela verla
vórela, véurela verla
vóreles verlas
vóreles, véureles verlas
vórels verlos
vórels, véurels verlos
vorém veremos
vórem verme
vórem, véurem verme
vóremos vernos
vores verse
vores (les), la vora vera, orilla, borde
vóres, véures (pot) puede verse
vóret verte
vóret, véuret verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores orilla, orillas
Voréu, veuréu veréis
Vóreu, véureu verlo
Voríe, veuríe vería
Voríen, veuríen verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar
votáe o votabe, de votá votaba
votassió, votassións votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú:
Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?
voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) vaciaban
vuidán (g) buidán vaciando
vuide, buide vacía
vuit, 8 ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto
, hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero,
vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80 ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800 ochocientos
vulgar, vulgars vulgar, vulgares
vulgaridat vulgaridad
vulgarmen vulgarmente
vull (yo) quiero
vullga (cuan yo) quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem queramos
vullgáu, vullguéu queráis
vullgue quiera
vullguem queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí quieran
vullguera (yo) quisiera
vullguere (ell) quisiera
vullguerem quisiéramos
vullgueren quisieran
vullgueres quisieras
vullguereu quisierais
vullgues quieras
vullguéu, vullgáu queráis
vullgut, volgut querido
vustés, vostés, vusté, vosté
usted, ustedes



//