ANTÓN EITO MATEO, aragonés, catalán, luengas d´Aragón

L’aragonés y lo catalán, las atras luengas d’aragón.

ANTÓN EITO MATEO

Talmén iste no siga lo caso, y muitos de los leutors y leutoras ya tiengan bella mena d’informazión u conoxedura sobre lo tema que nos ocupa, pero a ormino, mesmo entre la propia ziudadania aragonesa, la esconoxedra de la reyalidá lingüistica aragonesa, y profés de las suyas dos luengas minoritarias, no ye un feito masiau estrordinario.

En Aragón la luenga mayoritaria y la unica ofizial ye lo castellano, pese a no estar una fabla propia d’Aragón, sino que estié incorporada a lo luengo de los sieglos, sustituyindo u reemplazando a l’aragonés en muitismos casos y a lo catalán en atros.

// Este es uno más de los ababoles que llaman aragonés a esta fablilla y catalán al occitano, usado por reyes de Aragón, como Pedro II, Martín I y posteriores, también los Trastámara y descendientes, por los diputats del General de Cathalunya y muchos otros. 

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Breu güellada istorica

L’aragonés y lo catalán, como lo resto de las luengas romanicas prozeden de lo trestallamiento de lo latín en los esferens territorios de l’Imperio Romano tras la suya cayita, fendo-sen como luengas particulars fa más de mil añadas.

Ambas luengas iban a conbibir en lo seno de la Corona d’Aragón sin dengún problema, ni enfrontinamiento, solo cal beyer, que en lo discurso, u “Propuesta” de la Corona, que se feba debán de las Cortes, lo Rei charraba en catalán (luenga mayoritaria con catalans, balenzians, mallorquins y muitos aragoneses) y li contestaba l’Arzobispe de Zaragoza en aragonés.

Pero con lo tiempo lo desembolique iba a estar diferén, ya que l’aragonés nunca cuallaría como luenga culta, y tras la dentrata de la dinastía castellana de los Trastamara en lo trono aragonés con Fernando I en 1412 por lo compromiso de Caspe, rapidamén, tras un prozeso de castellanizazión de la clase “pulitica” d’allora y de l’uso alministratibo masibo de la nueva fabla, iba a prenzipiar-ne lo suyo retacule. Lo catalán en cambio si iba a cuallar como luenga culta, con una importán tradizión literaria ya desde lo siglo XIV.

Desde iste momento y casi dica uei, entre los charradors d’aragonés iba a disaparexer la conzenzia de charrar una luenga “diferén”, y iba a creyar-se la imachen de “eso es hablar mal”, “eso es castellano vulgar”, ezt. En lo caso de lo catalán, si bien la conzenzia lingüistica ha remanito amás tot lo tiempo en la mayoría de fablans de atras zonas, en lo caso de locatalán d’Aragón, a ormino por motibos pulíticos, se biene charrando de chapurreat, la nostra parla, dialectos locales, Y y atra terminoloxía que trata de negar categoría de luenga a lo charrau por ixas presonas.

Lo resultato de tot ixo en los nuestros días ye que emos a l’aragonés muito feble, tanto territorialmén, como por lo numero de charradors y con escasos recursos ta sobrebibir. La situgazión de lo catalán ye algo millor debiu a estar-ie amán de Catalunya, y a la millor situgazión de lo catalán unos quilometros más t’allá, amás d’aber más meyos, incluyita TV3 (Televisió de Catalunya), radios, prensa, en fin, mayors posibilidaz ta sobrebibir y de adautar-se a las parolas complexas soziedaz.

Bels datos sobre ámbas luengas

Uei, lo debate sobre las luengas minoritarias d’Aragón, ye cutiana autualidá. Muito esfuerzo y triballo ha estau menister ta plegar dica iste punto, y quizas ta cosa, que estarba lo pior.

L’aragonés, ha retaculato dica lo terzio norte de lo País, remanindo a pur de penar en lo Pirineo y Semontanos (sierras inferiors), zonas todas ellas de difízil azeso, mal comunicatas aún en la actualidad y en do lo turismo de masas se retrasé dica fa no muitas añadas.

Lo catalán, remane anque con bel retacule en la suya zona histórica, como ye toda la franja limítrofe con Catalunya (Franja de ponent ta los catalans y clamata Faxa oriental en Aragón). Curiosamen tot lo límite con lo País Valenciá, coinzide con la zona de fabla no catalana d’ixe territorio, y que muitos lingüistas consideran zona de luenga aragonesa, pues estié repoblata por aragoneses en tiempos de la denominata “reconquista”.

En cuanto a numero de charradors, debemos ir ta l’añada 1981, en cualo Zenso se’n incluyé una pregunta arredol de lo conoximiento y emplego d’atra luenga esferén a lo castella no en Aragón. Dica uei, no se disposan de más datos, sino ye de forma parzial en bella localidá, la almenistrazión aragonesa no ha tornato a preguntar-se, y casi ni a terestucar-se, que pasa con ixas milentas de ziudadanos y ziudadanas que han atra luenga materna. Ta la esmentata añada de 1981, la situgazión en Aragón con una poblazión de 1.213.099 personas, estarba la siguién en lo tema lingüistico:

	POPULACIÓN	% DO TOTAL
ARAGONÉS	29.477	2,43
CATALÁN	48.029	3,96
CASTELAO	1.161.746	93,61

La poblazión de ambas luengas, s’amanaba ta las 80.000 personas, zifra que bien poderba aber estato mayor, pues mancan datos de zonas de luenga aragonesa, y la faina de conzienziazión d’ixas calendatas yera escasa, tras lo fosco periodo de la Adictadura franquista@. Bi eba qui afirmaba que ixa zifra poderba aber estata lo dople.

Autualmen, dar cualsiquier dato, ye un tanto aprezisau, pero no bi ha temor a entibocar-se si charrásenos de que istas zifras tenerban una puyada senificatiba.

Situgazión sozial

A l’ora de reyalizar cualsiquier mena d’analís, debemos prenzipiar por destacar la millor situgazión de lo catalán.

La influyenzia de la poderosa Catalunya, autúa de una traza ambibalén como cuasi tot en ista bida. Ista bezindá, afeuta en una millor situgazión de lo catalán ya que ye emplegato como beiclo de comunicazión entre los charradors de las dos zonas, bi ha meyos de comunicazión en catalán, unibersidaz, ezt., tot un mundo en do bochar-se y bibir en catalán. Por atro costau, iste “coqueteo” se beye mal desde la clase pulitica aragonesa, en do bi ha un aragonesismo de segunda, más bien un baturrismo de colors españolistas, que fa que se beiga con medrana a ista poblazión, bella cosa asinas como “tener al enemigo en casa”. Anque ista zona ye territorio aragonés desde cuasi la fundazión de lo biello reino prauticamen, y la frontera entre Aragón y Catalunya ista delimitata desde fa más de 500 añadas, bels partius catalans (y tamién chen aragonesa, anque istos los menos y aduyaus por la mayor riqueza y desembolique de Catalunya), con una bisión dezimononica y buena eredera de las tesis de Heidegger, beyen a Catalunya como tot territorio en do se charra catalán (los famosos Països Catalanos), y lo leco d’istas ideyas prechudica de retruque a toda la poblazión calano-charrán d’Aragón, a qui no se duda en considerar como “polacos”, o no aragoneses en muitos ámbitos de los “buenos aragoneses”. Al mismo tiempo esto faborexe posturas sezesionistas y blaberistas, que fan que rezientemén se haya inbentato ta desonra de toz los lingüistas que dica ahora no lo conoxeban un nuebo idioma lo orién-aragonés, y en bels casos, la cosa ha plegato dillá y en una redolada de la probinzia de Teruel (Matarranya) se i charra de lo baisch aragonés. D’ista fosca mezcliza entre pulitica y luenga poco bueno puede salir, y dica istos diyas lo catalán sigue sin reconoxer-se en Aragón como luenga, y se sigue charrando de chapurreat, en un intento de negar la identidá lingüística, que ta la gran mayoría de la clase pulitica ye un sinonimo d’identidá cultural, pulitica y nazional, y con ixe complexo d’inferioridá en lo respeutibe a Catalunya, continan perchudicando a Aragón.

Con tot y con ixo, lo catalán biene millorando la suya situgazión. Desde lo curso 83-84, se bienen fendo clases de catalán en los colexios de la Franja, grazias a un combenio MEC-DGA (Diputazión Cheneral d’Aragón). Los seminarios, premios, zertámens, ezt., han proliferato, y la situgazión ba millorando, grazias amás a la millora que plega abendo lo catalán en las atras zonas con desembolique telebisibo, de publicazions y de carauter legal. Lo millor escritor en luenga catalana en la autualidá y que mesmo ye plegau a sentir-se ta lo Nobel, se da lo caso de que ye aragonés, Jesús Moncada. Qué ocurrirba si preguntásenos por él difuera de la zona de fabla catalana?, li se esconoxerba, poco se sabe de él, agún ta muitos serba un mal aragonés, “¿A quién se le ocurre hablar catalán!, ¡en Aragón no se habla catalán!”.

La situgazión de l’aragonés, ye muito más complicada.Rancamos de una menor poblazión, menor conzenziazión, y menors meyos.

Durante sieglos lo prozeso de asimilazión por parte de lo castellano ha estato contino, de traza que l’aragonés ha reteculato cuasi irremediablemén. A la manca d’intrés y de conzenzia se ha chuntato la situgazión diglosica y lo nulo intrés almenistratibo y istituzional. S’ha tenito que aguardar dica la decada de los 70 ta que prenzipiase un prozeso de rebilque de la luenga a renaxedura, y se prenzipiasen a dar los trangos nesezarios ta la suya salbaguarda y la suya promozión dando-le unas ferramientas mudernas. Uei se contina ista luita, y anque la situgazión pareze ir cambeando a moniquet, encara continan amanexendo problemas. Desde la “intelectualidad” aragonesa, cuyos portabozes son muitos profesors de la Unibersidá de Zaragoza, se sigue negando la esistenzia de l’aragonés como luenga. Encara se charra de modalidades lingüísticas, hablas pirenáicas, hablas altoaragonesas, Y y atra carrazera d’etiquetas y denominazions en un intento de trestallar y debilitar más la unidá de la luenga. Istas posturas encara en han muitos de seguidors, y muita chen se zarra a sentir atras esplicazions y argumentos dezaga de lo manto zientifico unibersitario. De bez, con ista negazión, bienen las casi nulas aduyas y l’ausenzia de reconoximiento ofizial. Asinas que en istos más de bente añadas de mobilizazión y reibindicazión, lo peso de lo mobimiento ha cayito y contina fendo-lo en la iniziatiba pribata, asoziazions, coleutibos, ezt. Aunque uei los charradors patrimonials ya no s’abergüeñan de la suya luenga, y la incorporazión de neocharradors ye progresiba, falta muito por fer.

Uno de los prenzipals problemas de las dos luengas, ye la suya no reconoxedura ofizial. Ya se sabe, que la millor traza de negar un “problema” ye negar la suya esistenzia, y debán d’una cosa que no esiste, poco bi ha que fer.

Situgazión legal

Aragón iba a promulgar lo suyo primer Estatuto de Autonomía dezaga de la ditadura franquista en 1982. En él, en lo suuo articlo 7⁴⁷, tan apenas una menzión a Amodalidades lingüísticas@. Con iste eufemismo, los nuestros Apróceres@ definiban la reyalidá trilingüe de lo país. Isto yera una clara contrimuesta de la situgazión d’ixa puenda. La conzienziazión yera nula, y bi eba pasato poco tiempo desde las fosquedaz de la ditadura. De feito en la transizión pocos partitos puliticos aragoneses reconoxieron en los suyos pogramas la custión lingüistica, lo que contina suzedendo en la ctualidá.

En 1993, lo Chustizia d’Aragón (“Defensor del Pueblo” en lo suyo equibalén español, figura ya existén desde la Edá Meya y uno de los simbolos de l’autogubierno aragonés) iba a emitir un duro informe contra las diferens alministrazions con competenzias en lo tema lingüístico, destacando la precaria situgazión de l’aragonés y lo catalán, y l’albandono de los dreitos lingüísticos de los suyos charradors ⁴⁸. Iste Chustizia, Emilio Gastón, no iba a ripetir en lo cargo. A radiz d’iste informe, s’iba a creyar la Plataforma para la defensa de las luengas minoritarias d’Aragón, que achunta a la prautica totalidá de asoziazions que triballan en la promozión y estudio de l’aragonés y lo catalán en Aragón. Ista unión ha balito ta dar mayor fuerza y balura a las reibindicazions, ya que se trata de no trestallar esfuerzos y mensaches, de bez que se lograba una mayor repercusión en prensa. Miembros de la Plataforma ya han comparezito debán lo Gubierno d’Aragón y la Comisión d’Educazión y Cultura de las Cortes en dos ocasions en 1995 y 1996.

En 1996 y tras una puenda de rebindicazions autonomistas, s’iba a adempribiar desde los partius mayoritarios (PSOE y PP), que se reformase l’Estatuto, dando como risultato lo que belunos denominan “autonomía plena”. En iste nuebo testo legal, ya a la fin amanexe la parola luengas, en lo articlo 7⁴⁹, aunque contina sin dezir-ie cuals.

En ista mesma añada 1996, tras dibersas iniziatibas parlamentarias, se premite la presentazión debán las Cortes de custionss y entrepelazions en aragonés y catalán. Tamién se da un trango de chigán, con la creyazión por unanimidá de todas las collas parlamentarios la Comisión Espezial de Parolatica Lingüística, que deberba elaborar un ditamen sobre la situgazión de las luengas d’Aragón, que luego tenerba presentar a las ditas Cortes. De otubre de 1996 ta marzo de 1997, la Comisión de las Cortes sentirba a profesors, escritors, espiertos,conzellos, ezt. toda una ripa d’opinions, datos, intreses y deseyos, arredol de la reyalidá lingüistica d’Aragón.

Lo Ditamen d’ista comisión estié feito publico lo 4 de abril de 1997, y dispués de siguir toz los tramites parlamentarios iba a estar aprobato lo 6 de nobiembre d’ixa mesma añada en las Cortes d’Aragón con los botos a fabor de Partido Aragonés (PAR), Partido Socialista (PSOE), Izquierda Unida (IU) y Chunta Aragonesista (CHA), y la astenzión de lo Partido Popular (PP). No bi abié como se beye dengún boto en contra anque la deseyada unanimidá parixeba crebata.

Puede beyer-se iste informe entre atros en Fuellas d=Informazión d´o Consello d´a Fabla Aragonesa,, n1 94, (Uesca, marzo-abril 1993), pp. 15-29.
Estatuto de Autonomía de Aragón. Texto reformado por la Ley Orgánica 5/1996 de 30 de diciembre, Zaragoza, Gubierno de Aragón, 1997, p. 13.

En dito Ditamen se demandaba al Gubierno d’Aragón a la presentazión antis de la fin de 1997 d’un proyeuto de lei de luengas d’Aragón en lo que se recullisen las custions alazetals espuestas en lo Ditamen⁵⁰, ye dizir:

lo reconoximiento legal, como luengas propias d’Aragón, de l’aragonés y de lo catalán;

la efensa y la promozión de ditas luengas y de las manifestazions culturals con ellas enreligadas;

l’amostranza de las dos luengas propias d’Aragón en los suyos territorios respeutibos (Alto Aragón y Franja Oriental);
lo rispeto a las barians locals de las dos luengas;

la protezión de la edizión y publicazión;

la garantía d’un minimo de presenzia en los meyos de comunicazión publicos;

la retulazión publica en la luenga propia de lo territorio;

regulazión de l’uso de l’aragonés y de lo catalán en las almenistrazions publicas;

la creyazión d’un organo almenistratibo encargato de la normalizazión lingüística;

la creyazión d’una unidá almenistratiba de traduzión ofizial aragonés-castellano y catalán-castellano.

Como puede beyer-se, los conte nitos de lo Ditamen yeraa amplos, y ubriban una nueba ambiesta ta l’aragonés y lo catalán. Asinas como que la inorata Lei de Normalizazión Lingüística se beyeba amán.

Pero iste plazo no s’ha cumplito pas. Dispués de la presentazión d’un borrador de minimos, lo Gubierno d’Aragón encargó a una Comisión de Expertos, que analizasen iste borrador y fesen correuzions, alportazione y las milloras que fesen onra. En febrero de 1998 se costituyé en Uesca, dita Comisión, en la que bi eba ripresentans de la D.Ch.A., churistas, y ripresentans de la Plataforma ta la Efensa de las Luengas Minoritarias d’Aragón, con lo encargo de, rancando de lo

Tot lo prozeso de comparezenzias y las conclusions de lo Ditamen pueden beyer-se en Boletín Oficial de las Cortes de Aragón, n1 105 (Zaragoza 21 de abril de 1997), pp. 3998-4011.

borrador de la D.Ch.A., consensuar y cuaternar lo borrador definitibo de do saldrá lo deban proyeuto que en zagueras se nimbiarba ta las Cortes d’Aragón, ta la suya tramitazión, por lo Gubierno d’Aragón. Las reunions de triballo iban a fer-sen de marzo ta mayo alto u baxo, mes en lo que se remitié ta lo Gubierno d’Aragón ixe debanproyeuto de Lei.

Sin dembargo lo prozeso sigue fendose más luengo, y debán de l’amanamiento de las eleuzions de la benién añada, se fa reyal la medrana de que anque se presentase iste debanproyeuto a las Cortes, no’n tiengan tiempo reyal ta la suya aprebazión, con lo que ta la benién lexislatura se deba rancar de zero atra bez.

A modo de sintesis

Como emos prebato d’eaplicar, y anque la situgazión inizial ye muito esferén, l’aragonés y lo catalán, padexen los mesmos problemas, la mesma incomprensión y la mesma intransixenzia. Isto ha feito posible una comunidá d’intreses, y lo dessembolique de un triballo de conchunta, que bien poderba dar agora buenos risultatos, anque lo pesimismo se ba fendo con nusatros a ormino.

La ipotetica Lei no ye la panazea, amás limitarba l’uso y promozión a las zonas de uso predominán de las dos luengas, pero si que ye la ferramienta alazetal y l’arranque de beniens autuazione y estratechias de triballo. Con iste referén y la suposata aduya legal, ya poderban prenzipiar a empla ntiyar-sen atras azions y soluzions dica agora impensables.

Sin dembargo la sensibilidá lingüistica y la educazión en lo multiculturalismo distan muito d’estar una reyalidá en Aragón y en atros territorios de l’Estato. Lo peso de lo monolingüismo tradizional que se nos ha imposato en los zaguers sieglos, asinas como bisions anticuatas en lo pulitico y en lo sozial, son problemas que encara rastramos a las puertas de lo sieglo XXI. Lo futuro quizá siga en lo sino de la Unión Europea, que en primeras parixe más rezeutiba a lo tema lingüistico. Amás de lo reconoximiento de raso de l’aragonés como luenga, asinas como de lo refirme a lo catalán, son barias las resoluzions y normas en do s’ampara y promueben los dreitos lingüisticos de las comunidaz minoritarias d’Aragón, cabe aponderar lo contenito de barias resoluzions de lo Parlamento Europeo: la Declarazión final de la Conferenzia de las rexions pirenencas de 10 de chunio de 1982; la de 30 de nobiembre de 1987, sobre las luengas y culturas de las minorías rexionale y etnicas de la Comunidá Europeya; la de 11 d’abiento de 1990, sobre la situgazión de las luengas en la Comunidá, y la de 9 de febrero de 1994, sobre las minorías culturals y lingüisticas de la Comunidá Europeya. Tamién cabe siñalar la Carta Europeya de las luengas rexionals o minoritarias de 1992 y la Declarazión Unibersal de los Dreitos Lingüisticos de 1996.

Uei estamos más zerca que nunca en la parola istoria de dar un senificatibo trango entadebán en la reafirmazión de lo nuestro deseyo de continar emplegando la parola luenga, de siguir charrando como nos han amostrato y de nombrar lo mundo con las parolas parolas. No se si lograremos bel enanto, pero de fixo que lo nuestro compromis y las parolas reibindicazions son astí, y tanimientres bi agia ninons que charren en aragonés, en catalán, en asturiano, en gallego, Y la parola luita merexe la pena y be de continar, buscando una soziedá más chusta y más libre que nos rispete por lo que semos, como semos y sobre tot que rispete las parolas luengas.

trasllat bien fielment sacado carta original palaura crexendo minguando

LIV.

Perg. n. 1767. Jaime I, junio 1263.

Este es trasllat bien e fielment sacado de la carta original palaura por palaura non crexendo ni minguando.
- Sea manifiesta cosa a todos aquellos qui esta carta veran commo nos todo el consello de Sadava la Viella caballeros infanzones lauradores et todos los habitadores de aquel logar ni aquellos qui en los nuestros terminos lauraran recivimos a vos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Mayorgas et de Valencia comte de Barcelona et de Urgel et senyor de Montpesller por senyor nuestro e qualqui quiere otro rey otros reyes por tiempos enpues vos venran en tal manera que demos a vos et a los vuestros successores por ara e por todos tiempos en quiscada un anno de cada juno de in dicta villa un kafiz meo trigo et meo ordio et del meo juno meo kafis meo trigo et meo ordio et del axadero un robo meo trigo meo ordio treytos los caballeros et los infanzones qui alla son nin de aquí adenant y seran. Et encara nos antedictos todo el concello caballeros infanzones lauradores de aquel lugar damos et otorgamos a vos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon et a los vuestros todas las justicias calonias et todas las otras dominicaturas de aquella villa que a seynor pertenecen nin pertenecer deben por ninguna manera nin por ninguna razon segunt fuero de Aragon. E nos seynor don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por este otorgamiento et prometemiento que feyto havedes a nos et a los nuestros recevimos a vos et a las vuestras cosas en seynorio nuestro assi quo por ara et a siempre seades del seynorio del rey de Aragon et de los sus successores que seran reyes de Aragon. Et por todas estas cosas sobredictas damos a vos avant dictos homes et femnas de Sadava la Viella et a los vuestros para todos tiempos todos aquellos terminos et dreytos que havedes nin possedides por ninguna manera aca Buey et encara vos damos que podades en termino de Un Castiello escalar e fer campos de nuevo et alii cabannar encara vuestros ganados vos catando de tala que non fagades a ninguno en cosas lauradas et vuestros ganados que puedan pascer de era a era assi como costumpnado es. E queremos e mandamos que ningunos otros ganados estranios treyto de vuestros vecinos aquellos que han usado de pascer con vos que non puedan entrar entre terminos vuestros ni entre vuestras lauradas a menos de mandamiento de concello vuestro salvos empero los treudos et las aguas de los infanzones qui alli son. Et nos dito don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon damos et otorgamos por terminos a la dita villa de Sadava la Viella de Axillo assi como va la carrera a Foz Piniellos et dalli como va a Castiel Pinoso et dalli como va a Poy de Oliva et dalli como va a Poy Pinoso et dalli como va a Fuentzenam et dalli como va a Portiel Malvar et dalli como va a los corrales de Artieda et dalli como va a Puy Palomar et dalli como va al sendero de la Bueta entro a la subidiella de Biota et dalli como va la carrera de Puy Lampao e Biota y assi como se encierran las lauradas de Biota et de Sadava. E nos don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por todas estas sobreditas cosas enfranquimos por nos et por los nuestros successores a vos todos omes et femnas de Sadava la Viella presentes et (ot) aquellos que daqui enant y seran pora todos todos tiempos de cena peyta huest et de cavalgada et encara deste primero monedage que venra: et dalli adenant que dedes a nos et a los nuestros el dito monedage asi como la otra tierra nuestra lo costumpnara de dar. Et si por ventura aviniese a nos don Jacme rey sobredito nin a successores nuestros de entrar en huest o en cavalgada con enemigos nuestros que sean de frontera de Navarra vos sobreditos omes de Sadava la Viella e los vuestros para todos tiempos que sigades a nos et a los nuestros en aquel logar cuentra los nuestros enemigos et si non lo faciades nos e los nuestros que podamos a vos demandar. E nos dicto don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon por nos et los nuestros prometemos e convenimos a vos sobredictos omes de Sadava la Viella sia cavalleros sia infanzones et a lauradores de aquel logar todas estas sobredichas cosas atender e complir a buena le sines mal enganno et contra ninguna de estas sobredictas cosas nunca por nos ni de ninguno contravenir. E nos dicto concello de Sadava la Viella por nos e por caballeros et infanzones et lauradores et todos los otros habitadores de aquel logar et aquellos qui oy y son et daqui adenant y seran a mayor seguramiento de vos seynor rey don Jacme esta dicta carta de este otorgamiento e donacion de nos et de los nuestros a vos seynor et a los vuestros feyta femos et mandamos firmar con siello del concello nuestro e la procuracion de todo el concello de Sadava la Viella cavalleros infanzones et Iauradores qui en esta carta feciemos de la qual procuracion tal es la tenor: - Conescuda cosa sia a todos como nos todo el concello de Sadava metemos procurados a don Sancho Roiz de Valtierra y a don G. Xemenez de la Centera et a don Fertun Lopez de Sadava et a don Alaman de Sadava et a don Miquell Perez de Martes et a Martin Xemenez et de si a todos estos nuestros vecinos que van con ellos que ellos que hayan poder de demandar et de responder de firmar et encara de meter otros razonados et toda ren que estos antedictos en fagan por qualque quiere manera nos lo hemos por firme et somos pagados agora et siempre. Son testimonios de esta cosa don Pedro Roiz de Biota et don G. Aztor. Era MCCC prima en el mes de janero. - Johan escribano publico del concello de Sadava por mandamiento de todos los antedictos del concello de Sadava esta carta de procuracion escrivio et este sig+nal i fizo. - En testimonios son desto qui vedieron esto todo leyr et atorgar al senyor don Jacme por la gracia de Dios et a los procuradores sobredictos de in dicta villa don Ferrand Sanchez fillo del seynor rey don Jacme sobredicto et don Exemen de Ureya et don Garcia Perez de Figaruelas et don Miquel Violeta.
- Actum est hoc quinto die intrante febroarii era MCCC prima. - Yo Johan escrivano publico del concello de Sadava la Viella qui por mandamiento de todo el concello de in dicta villa escrivie en in dicta procuracion los dictos procurados a (á) los cuales todo el concello de in dicta villa dieron todo lur poder et la carta primera romanio al concello de Sadava bollada con la bolla del seynor rey don Jacme et este mi sig+nal i fiz. - Petrus Luppi publicus Zesarauguste notarius de mandato illustrissimi domini Jacobi regis Aragonis et de procuratoribus supradictis totius concilii ville de Sadava la Viella et domino rege predicto et procuratoribus contentis in procuratione concilii de Sadava la Viella hanc cartam scripsit et emendavit ubi dicitur quiere otro rey o reyes et hoc sig+num fecit. - E yo Pedro escribano publico e jurado del concello de Sadava esta carta de este traslat escrivio.

Sádaba, Zaragoza: http://www.sadaba.es/

Texto interesante para el consello Fabla

https://www.euskalmemoriadigitala.eus/applet/libros/JPG//280221/280221.pdf

http://www.anubar.com/coltm/pdf/TM%20100%20DOCUMENTOS%20DE%20JAIME%20I%20DE%20ARAGON%20VII.pdf

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/29/49/_ebook.pdf

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/10/06/6gutierrez.pdf

PARLAMENTO EN TORTOSA, agosto, 1411

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Texto patrossinat per tendals y tapissats Also (la garra) de Tortosae, a la avinguda Barchinona setze (al número 20, barri de San Lázaro, passe aixó)

Sesión del día 16 DE AGOSTO DE 1411.

Reunidos en este día los individuos del parlamento catalán, aunque en corto número, en la sala capitular de Tortosa, abrió la sesión el honorable Francisco Burgués, comisionado al efecto por el gobernador general del principado en virtud del siguiente documento:

Núm. 155. Tom. 17. fol. 842.

En Guerau Alamay de Cervello (Alamany) cavaller governador general de Catalunya al amat en Francesch Burgues ciutada de Barchinona salut et dileccio: Per ço car se pora seguir que nos per occupacio dalguns affers als quals bonament no podem fallir no serem a la ciutat de Tortosa lo XVI jorn del present mes per continuar tenir et prorogar si obs sera lo parlament general de Catalunya qui pochs dies ha de la ciutat de Barchinona on se celebrava havem prorogat et mudat a les dites jornada et ciutat de Tortosa: es necessari que a la dita jornada et altres consecutivament fins nos hi siam sia lla algun qui en persona et nom nostres axi com a official reyal puxa prorogar e continuar lo dit parlament fins que nos hi siam qui de present hi entenem esser Deu volent. Et per ço confiant que vos en aquestes coses sabrets fer ço ques pertanyera: a vos dehim et cometem que lo dit XVI jorn dagost anets personalment a la casa o loch deputat o deputador a celebrar lo dit parlament en la dita ciutat e aquell en loch nom et persona nostres tengats continuets et proroguets si necessari sera axi la dita jornada com altres e aquell temps queus sera vist fahedor fins cinchs vegades inclusivament: cometentvos sobre aquestes coses et altres dependents et emergents de aquelles et a elles annexes plenariament nostres veus. Dada en Barchinona a VIII dies dagost del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC et XI.

Y terminada su lectura, tomó la palabra (palábra) el mismo Burgués en estos términos:

Núm. 156. Tom. 17. fol. 813 (o 843).

Senyors: Ja sabets com la jornada a que lo parlament del principat de Cathalunya quis celebrava en Barchinona era estat prorogat continuador en la present ciutat es vuy: e perço com açi a present encara no son aquells qui en lo dit parlament deuen et han acostumat entrevenir confiant que hic seran dins breu yo en nom veu et persona de mossen lo governador et meus propris proroch et continuu lo dit parlament a celebrar et continuar en aqueix mateix loch al XXV jorn del present mes.

Sin embargo disintieron los brazos de semejante prorogacion, y se hicieron por ambas partes la mismas protestas que habían mediado al principio en Barcelona, cuando el gobernador pretendió presidir el parlamento y autorizar sus actos.

Sesión del día 25.

Solamente se dio cuenta de un escrito de disentimiento presentado a nombre del conde de Pallars y algunos otros parciales suyos contra todos los actos que se celebrasen en Tortosa antes de presentarse en el parlamento dichos protestantes, y en particular contra el nombramiento de adjunto hecho por el gobernador en la persona de Francisco Burgués; y luego se hizo nueva prorogacion para el día 27 con las acostumbradas protestas.

Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar las siguientes cartas:

Núm. 157. Tom. 17. fol. 845.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: ab una letra del honorable en Francesch Burgues havem haudes dues letres una patent dels governador et justicia Darago et altre closa dels jurats de Çaragoça et duptants que en la letra closa no hagues algunes coses que requerissen alguna celeritat o promptuosa provisio havem uberta aquella et havem trobat aquella esser conforme a la patent: et per tant com es cosa propria et pertinent a vostres reverencies nobleses et savieses satisfer e responre a les coses en aquella contengudes trametem abdues les dites letres ensemps ab la present a vosaltres per tal que vistes et regonegudes aquelles hi puscats satisfer en la manera que vostres grans reverencies noblesas et saviesas deliberaran esser fahedor: et si per ventura vos plau saber nostra intencio sobre la satisfaccio o resposta de les dites letres vos certificam quens sembla dejen esser fetes bones et gracioses respostes als dits governador et justicia Darago et als jurats de Çaragoça qui sien ensemblants et uniformes les quals continguen effectualment que havets haudes lurs letres de les quals sots stats consolats et alegres axi de la bona intencio que mostren haver als affers de la successio com encara de la diligencia et cura que mostren haver en aquells et que tota vegada que a ells placia sou prests et apparellats de entendre en regonexer et veure ensemps ab ells et ab los valencians et mallorquins qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor: et apparnos que a present de aquesta forma axi per generals parlaments concebuda los degues esser satisfeyt et respost et no entrar en altres particularitats dels affers. Aquesta es nostra intencio: a present ordonenne vostres reverencies noblesas et saviesas en la manera quels semblara esser pus profitos al benavenir dels affers. Apres molt reverents nobles et honorables senyors axi com alguns de vosaltres cresem hajats sabut una gran novitat ses seguida en Ampurda ço es que mossen Johan de Villamari alguns dies ha passats ab alguns homens de peu se ha occupat lo castell de Palau Çaverdera lo qual possehia mossen Ramon Çagarriga governador de Rossello et de Cerdanya: per raho de la qual occupacio lo dit mossen Ramon et parents et amichs seus se son aplegats et ajustats en lo castell de la Garriga qui es assats prop lo dit castell de Palau hoc encara se diu que esta ajustat de que sesperaven et sesperen a seguir inconvenients et scandells entre los dessus dits per obviar als quals de continent que sabem la dita occupacio trametem en Pere Sent-Climent en lo comtat Dampuries de part nostra e axi mateix hi ana de part dels honorables conselles et a nosaltres. Et apres haud accord et deliberacio havem scrit al dit en Pere de Sent-Climent que com lo dit castell fos situat dins la senyoria et territori dels dits honorables conselles et de nosaltres deputats et per ço com vengues a tots haverne sentiment et provehir per justicia et haguessem trobat de consell que per justicia lo dit castell de Palau podia et devia esser pres per via de sequestre majorment com les parts se apellasen a les armes: demanas lo dit castell ab la pus graciosa et cortesa manera que pogues al dit mossen Johan et si nol volia donar quel ne requeris en scrits et lin protestas en fes fer carta publica. Et si fet aço el perseveraba en no volerli donar lo dit castell per via de sequestre segons es dit que li cridas et convocas les hosts dessus et de aqui no partis tro sus hagues haut lo dit castell com axi trobasem de consell considerada la manera de la ocupacio et la disposicio del temps et moltes altres coses deure per justicia esser fet. Apres aço havem hauda letra del dit en Pere de Sent-Climent continent com ell ha fetes les demanda et raquesta del dit castell en la manera dessus dita et que lo dit mossen Johan de Vilamari li ha respost que no li liurarie per res el mon lo dit castell com axi ho haja de consell de sos amichs: per la qual raho ell dit en Pere de Sent-Climent havie cridades et convocades les hosts sobre lo dit castell pregantnos li trametessem una ensenya: et de fet nosaltres li havem respost axi com havem acordat ab los dits honorables conselles ço es que continue en nom de Deu sa execucio esforçadament et li havem trames un estandart de Sent Jordi qui es ensenya del general de Cathalunya. Et ultra aço mossen Guillem de Muntanyans es anat al dit mossen Johan de Vilamari per desenganar aquell ubertament et induhirlo que sens scandell o brugit ell vulla donar lo dit castell et metrel en mans del dit en Pere Sent-Climent qui tenga aquell en sequestre qui es de tal natura que no es fet perjudici a alguna de les parts. Apres de aço no havem res sabut: mas per tant molt reverents nobles et honorables senyors com crehem que de aquestes coses seguiran despeses et trebals si lo dit mossen Johan recusa liurar lo dit castell: vos scrivim de totes aquestes coses les quals son ardues et de gran pes considerada la potencia de les parts contendents e com se son seguides et passades tro sus en la present jornada: de guisa que sabudes per vosaltres les provisions que fetes hi havem si altres ne occorreran a vostres reverencies nobleses et savieses que nosaltres puscam e dejam fer les ordenets e seran fetes: et aximateix sobre lo fet de les despeses com vos plaura quens hi portem car la senyoria de aquella terra en que lo dit castell es fundat es del general et lo profit et les rendes son de la ciutat de Barchinona. Perqueus placia sobre aquestes coses scriure a nosaltres vostra clara intencio. Be crehem empero senyors molt reverents nobles et honorables et alguns sentiments quen havem quels scandells o inconvenients qui per aço se speren a seguir entre les dites parts no poden tan be esser sedats o abolits com per administracio de prompta justicia. Mes avant molt reverents nobles et honorables senyors nosaltres havents dupte et alguns sentiments que molts de aquells qui son apellats al parlament et deuen entrevenir en aquell recusaran o dilataran anar a aquell et considerants que per aço los affers del parlament porian pendre alguna deterioracio: haviem acordat et delliberat que per part nostra fos feta requesta et protest a tots aquells que sabriem ne sentriem dilatar o recusar de anar al dit parlament: mas abans que ho hajam mes en execucio alguna la jornada es atessa que lo parlament es en aqueixa ciutat et per aquesta raho no ho havem volgut metre en execucio mas havem deliberat intimarho a vostres grans reverencies nobleses et savieses per tal que per aquelles hi sia provehit en la manera quels semblara esser util expedient et necessari al beavenir dels affers. Et tan com toque als prelats et persones ecclesiastiques nos sembla deguessen esser haudes letres del sant Pare ab les quals fossen exortats ols fos manat que venguessen al parlament: aço diem per tal que lo parlament fos pus copios de aquelles persones qui esser hi deuen et los affers quin sortirien se retessen de gran auctoritat et esforç: provehesquenhi vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses en la manera quels semblara esser expedient o necessari: les quals nostre Senyor Deus vulle per sa clemencia endreçar en lurs affers. Scrita en Barchinona et segellada ab lo segell de la diputacio a XXII dies dagost del any mill CCCC et XI. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes aparellats a tot vostre servey.

Núm. 158. Tomo 17. fol. 847.

A los muyt reverents egregios nobles et honorables senyors los prelados personas religiosas comtes vizcomtes barones nobles cavaleros gentiles hombres et sindicos et procuradores de las ciudades et villas ajustados en el parlament del principado de Cathalunya Gil Roiz de Lihori governador e Johan Ximenez Cerdan justicia del regno Daragon salut et apparellada voluntat a vuestros plazieres et honras. Segunt creyemos vosotros soz certificados que en el parlament que fue de los aragoneses ajustado en la ciudat de Calatayu a la qual ciudat la hora vinieron vuestros notables missatgeros fueron diversas cosas tractadas et concordadas mas no conclodidas sobre los preparatorios del general parlament qui se ha a tener por saber et reconocer qui es nuestro rey et senyor entre los ditos vuestros missatgeros et encara los missatgeros del regno de Valencia et los diputados qui en el dito parlament por los del regno Daragon fueron esleydos: las quales cosas se speraven a concludir en la ciudat de Çaragoça do todos los missatgeros havian deliberado de ir et mudarse: et procurant el enemigo de paz se seguie quel arcebispe de Çaragoça uno de los dichos deputados qui era partido de la ciudat de Calatayu et venia por la dita razon et otras a la dita ciudat de Çaragoça fue inhumanament et horrible muerto: la cruel muert del qual fue causa e ocasion de turbar la venida de los sobreditos missatgeros et diputados a la ciudat de Çaragoça et die dilacion a los negocios toquantes larticlo de la succession de los regnos et tieras de la corona Daragon et ultra esto ha en aqueste regno generado et suscitado grandes scandalos et diversos incovenientes periglos et malos muytos difíciles a remediar et resistir. Pero considerantes la grant obligacion que nos strenye en cercar veyer et regonexer justicia mediant nuestro rey et senyor et a la cosa publica segund convene proveyer: por tanto entre muytos prelados nobles barones cavaleros scuderos e encara ciudadanos et universidades deste regno yes seido deliberado et concordado de convocar breument et aplegar parlament general deste regno por a entender et que sepa et reconesca qui es mediant justicia nuestro rey et senyor et por ordenar et fazer todas cosas antecedentes et conseguientes de aquello et por otras cosas tocantes publica utilidad buen stamiento et conservacion de aqueste regno: et por esto assi por nuestros oficios et auctoridat daquellos como a grant instancia de diversas personas assi eclesiasticas como de nobles barones cavaleros et escuderos et de diversos ciudadanos deste regno senyaladament de Çaragoça havemos por nuestras letras convocado los del regno Daragon qui en este caso deven entrevenir a la vila Dalcaniç, por el secundo dia del mes de setembre primero vinent: porque vos intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos que con la gracia divinal al dito dia assignado et antes seremos en la dita villa et hauremos singular plazer que los del principado de Cathalunya sian ajustados en la ciudat de Tortosa segund por letras vuestras nos yes seido notificado et por al setzen dia del present mes seran ajustados en la dita villa los ditos deputados del parlament de Catalunya los quales en virtud del poder que les fue dado en el dito parlament tractaran et concludiran con nosotros senyores sobre los ditos preparatorios en caso que acordasedes de tractar de aquellos antes del secundo dia por nosotros desuso asignado certificantesvos que semblantes letras enviamos a los del parlament del regno de Valencia. El sant Sperit senyors vos conserve al su santo servicio. Dada en Çaragoça dius los siellos de cada uno de nosotros a XI dias dagosto anno a nativitate domini millessimo quadringentessimo undecimo.

Núm. 159. Tom. 17. fol. 849.

A los muyto reverentes egregys nobles et honorables senyors los del parlament general del principado de Cathalunya. - Muy reverentes egregys nobles et honorables senyores: segund crehemos vosotros senyores sabedes que en el parlament que fue de los aragoneses ajustado en la ciudat de Calatayud a la qual ciudat la hora vinieron vuestros missatgeros fueron diversas cosas tractadas et concordadas mas no conclodidas sobre los preparatorios del general parlament qui se deve tenir por saber et reconoxer qui es nuestro rey et senyor entre los dichos missatgeros et encara los missatgeros del regno de Valencia et los deputados que en el dito parlament por los del regno Daragon fueron esleydos: las quales cosas sesperavan a conclodir en aquesta ciudat de Çaragoça do todos los missatgeros et deputados havian deliberado de venir et mudarse: et procurant el enemigo de paz se seguie quel arcevispe de Çaragoça uno de los ditos diputados qui era partido de la ciudat de Calatayu et venia por la dita razon et otras ad aquesta ciutat de Çaragoça fue inhumanament et orible muerto: la muert del qual fue et yes seyda causa et ocasion de turbar la venida de los ditos missatgeros et diputados ad aquesta ciudat et encara de convenir ellos et los dichos diputados ensemble en otro lugar e die dilacion a los negocios tocantes el articlo de la succession de los regnos et tierras de la corona Daragon et ultra esto ha en aqueste regno suscitado grandes scandalos et generado muytos inconvenientes periglos et males dificiles a remediar et resestir. Pero considerantes los de aqueste regno la gran obligacion fe et innada naturaleza qui por deudo de lealdat los strenye a encercar veyer et regonexer mediant justicia nuestro rey et senyor et a la cosa publica daquest regno segunt conviene a provenir: por tanto entre muytos prelados nobles barones cavalleros scuderos et encara ciudades et universidades deste regno et senyaladament desta ciudat yes seido deliberado et concordado de convocar breument et aplegar parlament general deste regno por a entender que se sepa et reconosca qui es mediant justicia nuestro rey et senyor et por ordenar et fer todas cosas antecedentes et conseguientes de aquello et por otras cosas toquantes publica utilidat buen stamiento et conservacion del regno Daragon: et sobre aquesto se ha fecho grant instancia por los de aquesta ciudat en tal manera que no contrastantes los scandalos et males que algunos han procurado et sesfuerçan procurar el dito parlament se tendra liberament pacifica et segura: et por esto los senyores governador et justicia Daragon assi por sus oficios como a grant instancia de diversas personas de los quatro braços deste regno et senyaladament de aquesta ciudat han por sus letras convocado los del regno Daragon qui en este caso deven entrevenir en el dito parlament a la vila de Alcaniç por a ell secundo dia del mes de setiembre primer vinent. Porque vos intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos que por la gracia divinal al dito dia assignado et antes los missatgeros sindicos et procuradores de aquesta ciudat seran en la dita villa de Alcanyiç. et los de aquesta ciudat hauran singular plazer que los del parlament general del principado de Cathalunya sian aunados en la ciutat de Tortosa segund per letras daqueix parlament nos yes seydo notificado: certificantesvos que semblantes letras enviamos a los del parlament general del regno de Valencia. El sant Sperit vos conserve al su santo servicio. Scripta en Çaragoça a tretze dias de agosto en el anyo de la nativitat de nuestro Senyor mill CCCC et XI. - Los jurados capitol et consello de Çaragoça a vuestra honor en todas cosas aparellados.

Núm. Tom. 17. fol. 850.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: axi com dret canonich et civil furs privilegis et leys de la terra volen et han disposat per lo molt noble governador daquest regne ab salvetat de furs privilegis et libertats legittimament es stada feta general et universal convocacio al Reyal del senyor rey prop la ciutat de Valencia situat de universes et sengles prelats et personas eclesiasticas nobles barons cavallers et gentils homens ciutats viles lochs et universitats reyals del dit regne per tractar comunicar et donar prompta execucio et expedicio en los affers de la examinacio et declaracio de la justicia de aquell qui deu esser nostre rey et senyor: en la qual universal congregacio et parlament alguns nobles cavallers et gentils homens ques dien de fora volents et crehents fer ley per si mateixs indegudament han recusat comparer et esser entrevenir jatsia convocats guiats et assegurats requests pregats demanats sperats una et moltas vegades et jatsia a intercessio et pregaries dels missatgers Darago et vostres qui per aquesta raho per alguns dies son aturats en aquest regne per nosaltres per ben avenir dels affers jatsia per justicia no fos necessari sien estats offerts et donats als dits nobles et cavallers comport honorable flix massa gran seguretat habundant loch et manera molt rahonables pregants et instantslos que en unitat e concordia ab nosaltres entrevinguessen en la prosecucio dels affers dessus dits. Empero ab rahons et excepcions colorades vaccues de subsistencia de equitat han contradit fer les dites coses: et com derrament per lo sant Pare presents alguns embaxados nostres et lurs fossen estats manats formats et fets certs cappitols continents concordia et unitat dels dits nobles et cavallers ab lo dit parlament: jatsia ells venint a aquell discordia alguna noy haja: aquells dits capitols presents los dits missatgers Darago et vostres per nosaltres duna part et per los dits nobles et cavallers de la altra foren acceptats et lohats et promesos servar segons serie sens tolre (traure, quitar) o affegirhi letra alguna. Et jatsie per nosaltres los dits capitols et coses en aquells contengudes sien stades offertes enseguir et enseguides et complides tant com es stat necessari: empero los dits nobles cavallers e gentills homens jatsia de paraula fingissen voler et amar unitat et concordia continuament ab intrincacions et subtilitats cavilloses han dilatat et empatxat aquella creem que ab intencio de tenirnos empatxats sots sperança de la dita concordia en manera que no procehisquessem en los affers et per conseguent no poguessem esser segons nos havem offert a la vila de Trahiguera en lo temps que es stat empres. Desplaunos fort ens dolem molt de tal et tan gran carrech com prenen los dits nobles et cavallers no volentse unir et concordar ab nosaltres segons deurien et son tenguts per vincle raho et dretura e per virtud del pacte et acceptacio dels dits capitols los quals segons es dit ab carta han loats acceptats aprovats et promesos servar segons sa continencia et tenor. Si haguessen considerat quant es carregosa cosa donar torb e dilacio en los dits affers: si hagessen ponderats los perills et scandells que per la dita dilacio o turbacio se porien enseguir en la examinacio et declaracio de la dita justicia et als regnes et terres de la real corona et a ells mateixs et a lurs bens: si haguessen encara cogitat quanta reverencia devia eser guardada al sant Pare lo qual per benigna santa et dreta intencio havia fets formar los dits capitols: nos foren hauts en la manera desus dita: et ço pijor es durant lo tracte de la dita concordia no hagueren atemptat fer moltes novitats que per alguns dells son stades fetes en algunes universitats reyals esforçantse retraure aquelles del dit general parlament ab maneres induccions et preicacions inhonestes et applicar a si et a llur intencion et voler ne hagueren fetes moltes daltres coses escandaloses prolixes de recitar. Perque informants les vostres reverencies nobleses et honorables savieses de la manera et forma veridiques com son passats los fets dessus dits certificamvos a vostra gran consolacio et plaer que no obstants lurs contradiccions et injusts empatxaments ab sobirana diligencia et cura fervent entenem en los affers et ab la ajuda de nostre Senyor Deu fort prestament a la dita de Trahiguera per tractar praticar et comunicar ensemps ab vosaltres et ab los del regne Darago et Malorques dels fets de la examinacio et declaracio de la justicia de la successio. Speram fermament en nostre Senyor Deu que ab ajuda et illuminacio de la sua gracia fort prestament ab consell e esforç dels uns et dels altres vendrem a noticia de aquell qui per justicia deu esser rey e senyor segons desijam. Et sia vostre et nostre endreçador et protector Lesperit sant. Scrite en Valencia et sagellada ab lo sagell secret del reverend bisbe daquella a XVII dies dagost del any mill CCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia aparellat a vostra honor.

A cuyas cartas se acordó espedir las contestaciones que siguen:

Núm. 161. Tom. 17. fol. 851.

Als molt honorables e savis senyors los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaseraugusta. - Molt honorables et savis senyors: reebudes havem dues letres una patent dels molt honorables los governador et justicia Darago laltra closa de vosaltres quaix duna mateixa substancia et effecte a les quals vos responem que som molt aconsolats et alegres de la bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura que mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona reyal Darago foragitats tots inconvenients et interessos particulars los quals no deuen ternir ni tornar lo coratge del just. Pregamvos axi affectuosament com sabem ni podem que ab continuacio et operacio fructuosa vullats aquells proseguir et accelerar tant com en vosaltres sera: certificants vostres honorables savieses que nosaltres som e serem prests et aparellats tota vegada a entendre en regonexer e veure ab los regnes Darago et de Valencia et de Malorques del qual regna de Malorques son açi dies ha los sindichs o missatgers qui sera per justicia nostre rey princep et senyor. Et ab tant molt honorables et savis senyors sia Lesperit sant vostra garda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esglesya de Tortosa a XXVII dies del mes dagost del any mill CCCC et XI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Y en los mismos términos se escribió al gobernador de Aragón Gil Roiz de Liori y al justicia Juan Cerdan.

Núm. 162. Tom. 17. fol. 851.

Als molt reverents et honorables senyors lo parlament general del regne de Valencia. - Molt reverents nobles et honorables senyors: vostra letra de XVII del present mes havem reebuda a vint et sis del dit mes a la qual vos responem que havem gran desplaer de tots los inconvenients divisions et torbs en aquella recitats los quals han dat torb que no sots poscuts esser a la vila de Trayguera a la jornada assignada: sobiranament desijam tota unitat et concordia la qual si en tots temps es util e necessaria molt mes en aquest temps que som sens rey princep e senyor indubitat a vera conexença del qual tota divisio es veri e mortal destruccio. Placieus donchs ab gran cura et diligencia entendre en tota veritat car es cami segur et molt saludable en aquests affers. Daço quens fets saber que dins breu serets en la vila de Trahiguera per tractar praticar e comunicar ensemps ab los del regne Darago de Malorques et ab nosaltres del fet de la examinacio et declaracio de la dita reyal successio som molt contents et tots temps prests e disposts certificantvos que los missatgers del regne de Malorques son açi dies ha pregantsvos axi affectuosament com sabem et podem que al pus prests que porets vullats accelerar et cuytar vostra partida. Et sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esglesya de Tortosa a XXVII dies dagost del any mill CCCC et onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Núm 163. Tom. 17. Fol. 852.

Als molt honorables e savis senyors barons cavallers et gentils homens del regne de Valencia apellats fora Valencia. - Molt nobles et honorables senyors: segons havem entes entre vosaltres et los governador regidos et altres de la ciutat de Valencia ha alguna dissensio e debat per lo qual ab unitat amor et concordia nous podets concordar de venir al parlament general de aqueix regne convocat en la vila de Trayguera. Dolemnos molt de tota divisio et discordia que sia entre vosaltres com no sen puxa seguir sino torb e dilacio en la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago: gran es lo be que de unitat et concordia se segueix: innumerables son los mals que de divisions e destorbs resulten. Pregamvos donchs que attes lo gran carrech dels affers que vosaltres e nosaltres tenim entre mans ab bona unitat e concordia vullats esser ab les altres condicions en lo parlament general de aqueix regne la jornada assignada en la vila de Trahiguera per tractar et comunicar ab bona unitat et concordia de aquests affers tan arduus et necessaris ensemps ab los dels regnes Darago e de Malorques los missatgers et sindich del qual regne de Malorques son dies ha açi. Aço sera cosa de que farets servey a nostre Senyor Deus et al rey et princep en esdevenidor en guanyarets renom de singular fama. Et ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XVII dies de agost del any mill CCCC et onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Terminada la lectura de los antecedentes despachos, se trató de invitar a la comparecencia a todos los que debían asistir y no se habían aun presentado en el parlamento; para cuyo objeto fueron acordadas en esta sesión las correspondientes cartas exhortatorias, y entre ellas la que sigue para el papa, a fin de que interpusiese su autoridad mandando comparecer a los del estamento eclesiástico.

Núm. 164. Tom. 17. fol. 853.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei providentia sacrosante ac universalis ecclesie summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum pedum vestrorum osculamine prehabente: si inter conditiones statuum Cathalonie principatus intervenientium in curiis et generalibus parlamentis ejusdem conditio ecclesiastica locum priorem status et preheminentie hactenus dignoscitur obtinere: vehementi admiratione movemur quod licet die séptima mensis julii proxime lapsi parlamentum Cathalonie principatus congregatum in civitate Barchinone pro negotiis successionis corone regie Aragonum et pro faciliori expeditione dictorum negotiorum quibus mora cujuslibet dilatio nocivum offerre cernevit detrimentum ad civitatem hujusmodi Dertuse prorogatum continuatum et mutatum fuerit ad sextam decimam diem mensis currentis: sicut de prorogatione continuatione et mutatione jamdictis predictis prelatis et ecclesiasticis personis dicti principatus tam ex presentia aliquorum quam intimatione litterarum ex parte parlamenti jamdicti superinde factarum clarissime eis constat. Attamen sanctissime ac beatissime pater sextadecima die mensis predicti ad civitatem Dertuse prefixa nec etiam quoad usque aliquem prelatum personamve ecclesiasticam de convocatis ad dictum parlamentum hii qui convenimus vidimus comparentem: lacescimur et visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui honoris ne dicamus oneris et immemor et oblita a prosecutione tanti et tam divi ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu languescat: verum non ignari precordialis et sincere affectionis quam sanctitas vestra habet circa prosperum statum reipublice ditionum et terrarum corone regie Aragonum quam ab integro prosecutio justitie preambuli negotii tangit et angit ad sanctitatis vestre personam recurrere decrevimus super istis supplicantes genibus quidem flexis quod ejus sanctitas salubribus monitionibus et mandatis censuris ecclesiasticis roboratis scribere dignetur universis et singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis personis ecclesiasticis que intervenire debeant et consueverint in dictis curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione repulsis ad hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto et eorum et necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud
sanctitatis vestre presentiam destinamus honorabilem Micaelem de Sena cui dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per eum ex parte nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos remittere breviter expeditum. - Sanctitatis vestre oratores perhumiles et devoti qui se recomendant vestre gratie et mercedi parlamentum generale Cathalonie principatus.

Finalmente, antes de cerrarse la sesión de este dia, se dio cuenta de las contestaciones que daban Francisco Burgués y el parlamento a la protesta presentada el dia 25 a nombre del conde de Pallars, desestimando entrambos las nulidades interpuestas en aquel escrito.

Sesión del día 29.

Se abrió con la lectura de las siguientes cartas:

Núm. 165. Tom. 17. fol. 862.

Por el rey de Castilla et de Leon. - A los sus bien amados et mucho notables discretos barones e nobles personas ayuntades en el ayuntamento del principado de Cathalunya. - Yo el rey de Castilla et de Leon enbio mucho saludar a vos los mis bien amados e mucho honorables discretos barones e nobles personas ayuntadas en el ayuntamento de Cathalunya como aquellos por quien mucha honra e buena ventura querria. Bien sabides como fue concordado entre los deses regnes de Aragon et de Cathalunya ell llugar donde se havia de fazer el ayuntamento general por se declarar a quien pertenescia la subcessio dests regnes: e por me certificare en que lugar se devia fazer el parlamento general por declarar la justicia vos enbie rogar que me enbiassedes dezir el lugar et tiempo adonde et quando se havia de fazer el dito ayuntamento general et que cosas se havien de tractar en ell porque yo pudiesse enbiar mis embaxadores alla com tiempo e ben enformados de mi entencion et del deretcho del infant don Ferrando mi thio: a lo qual vos mi respondistes que vos plazia de lo asi fazer. E agora por quanto a mi es fecho entender que el dicho ayuntamento non si faze en el lugar donde fasta aqua era concordado de se fazer e que es acordado e sodes llamados por vos ayuntar en Tortosa: por ende vos ruego que me enbiedes dezir de luego si en el dicho ayuntamento de Tortosa que agora es acordado si se ha de fazer la declaracion de la justicia a quien perteniescen estes regnes: que si es solamente por tractar sobre los preparatorios que seran complidores por fazer la dita declaracion sobre el negocio principal: e si entendedes de enbiar al dicho ayuntamento vostros embaxadores e quando e quals seran porque yo pueda eso mesmo enbiar alla mis embaxadores e com tiempo e bien informados de mi entencion et otrosi so mesmo el dicho infante mi thio: et en esto faredes vuestro dever ey gradescervos ho he mutxo: e sobre esto vos ruego que haya luego vuestra respuesta. Data en Ayllon veynte e dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero la fis scrivir por mandado de los senyores reyna et infante tutores de nuestro senyor el rey e regidores de sus regnes.

Núm. 166. Tom. 17. fol. 863.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: jatsia sperants ab desig molt fervent unitat e donants ab gran affeccio audiencia loch e manera als tractaments intercessions e trebaylls dels missatgers de regne Darago e vostres sobre la concordia dels nobles cavallers e gentils homens ques dien de fora los quals sots algunes intrincades et assats delicades excepcions han differit fins al present esser et entrevenir en lo general parlament daquest regne e entendre en unitat ab nosaltres en los affers concernents los preparatoris de la examinacio e declaracio de la justicia de aquell a quis pertany la successio de la real corona no hajam pogut axi com volguerem e sobiranament cobejavem abreviar ans ses exseguida alguna dilacio en los affers o actes que en aquest parlament se devien tractar concordar cloure et finar ans de la prorogacio o mutacio del dit parlament a la vila de Trahiguera en la qual enteniem mudar lo dit parlament de que sab Deu som congoxosos et desplasents: empero notificamvos a vostre singular plaer e consolacio que huy data de la present deliberadament havem prorogat e mudat lo dit parlament en la dita vila de Trahiguera al VIIII dia del mes de setembre primer vinent salvu que en lendemig acis tracte de certs actes utils e expedients al ben avenir daquest regne: en los quals loch o dia ab la ajuda de la bonea divinal entenem esser e serem infalliblement per tractar praticar comunicar cloure e finar ab vosaltres e ab los dels altres regnes e terres subposats a la dita corona dels affers expedients e necessaris a la expedicio de la examinacio e declaracio de la justicia daquell qui deu esser nostre rey et senyor lo qual ab sobirana niditat desijam haver e conexer: e si coses algunes molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents que en lendemig fer puxquam scrivitsnosen fiablament. E sia vostra guarda Lesperit sant. Scrita en Valencia e sagellada ab lo segell secret del reverent bisbe de aquella a XVIII dies dagost del any mil CCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Núm. 167. Tom. 17. fol. 865.

Als muyt reverents nobles e honorables senyors los del parlament de Cathalunya plegats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: bien creo no ignoren les vostres reverencies com lo consell Dalbarrazi te assetiat lo fill del gobernador Darago del primer dia de juliol ença e lo alcayt qui te lo castell ha supplicat requerit senyors parents et amichs e encara al parlament de regne de Valencia que no ha trobat christia quil haje socorregut: ara senyors supplica et requer a vosaltres senyors que vosaltres li vullats socorrer et ajudar per tal que nos perda ell e lo castell tan insigne et tan notable a la corona Darago com aquell castell sia del patrimoni de la corona Darago et del verdader rey princep et senyor nostre. Perque molt reverents nobles et honorables senyors vos placia ab los de regne de Valencia ensemps de provenir e girar la cara per tal que tan notable et insigne força com aquella no vingue en mans de enemichs. - Item molt reverents nobles et honorables senyors notifich a les vostres reverencies que per algun sentiment que yo he hagut es de gran necessitat que vosaltres senyors provehiscats en la deffensio de la terra prestament e breu e notablement segons lo temps e los fets requeren: certifican les vostres reverencies de la gent que se plegara en Alcaiç entenen a fer proces curt e breu et no sperada la declaracio del parlament general faran tal cosa que sera be scandalosa et de gran perill a tota la terra e senyors sapiats que aquest mateix sentiment que yo he hagut ha hagut Nanthoni Bisbal missatger del parlament de regne de Valencia dintre la ciutat de Saragoça de persones intrinseques qui son en lo consell: perque senyors placia a les vostres reverencies de volre be advertir en aquests fets. Yo senyors intim e notifich les damunt dites coses a vostres reverencies a scarrech meu: et si algunes coses puch fer per vostres reverencies nobleses e honorables discrecions so tots temps prest a vostre manament. E sia la santa Trinitat en vostra guarda. Scrita en Casp a XXVIII de agost. - Lo castella Damposta apparellat a vostra honor.

Núm. 168. Tom. 17. fol. 865. 

A los muyt reverents egregios nobles e honorables senyors los del parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverents egregios nobles e honorables senyores: por tractar com los missatgeros o deputados por vos e por los del regno de Valencia a los preparatorios de la congregacio general de los regnos e tierres a la corona reyal pertanescentes deputados a esto por el parlament general de Aragon qui en la ciudat de Calatayud fue celebrado do speramos los otros condiputados breument seyer porque vos certificamos que somos puestos en allo entender et fazer y que todo lo que se conviene et sie proveyto e utilitat de la cosa ensembre con los ditos vuestros diputados et del regno de Valencia daqui a tanto quel parlament general de aquest regno de Aragon el qual yes ya a esta villa convocado en aquella sia ajustado el qual Dios mediant y que sera el segundo dia del mes de setiembre mas cerqua venient e la hora el dito parlament quanto toqua a est regno hi entendra en la forma que conviene. Nostro Senyor Dios sia vuestro protector. Scripta en Alcaniz a XXVII de agosto anyo de MCCCC et onze. - A vuestra honor prestos los diputados por el parlament de Aragon que al present son residents en la vila de Alcaniz.

A cuyas cartas se acordó contestar como sigue:

Núm. 169. Tom. 17. fol. 866.

Al molt alt princep et senyor. De vostra molt gran senyoria havem reebuda una letra dada en Ayllon a XXII dies de juliol prop passat: a la qual senyor vos responem que jatsia que entre los del regne Darago de Valencia e nosaltres se haja praticat e parlat dies ha del loch en lo qual la general congregacio de tots los regnes se fes: empero parlant ab deguda reverencia e honor de vostra senyoria en veritat esta que la eleccio o nominacio del dit loch no vench a concordable conclusio: ans certificam vostra molt gran senyoria que nosaltres som venguts a aquesta ciutat de Tortosa e los aragoneses han convocat parlament general del regne Darago a dos dies del mes de setembre primer vinent en la vila de Alcaniz e los valencians de llur regne lo han convocat en la vila de Trayguera a VIIII del prop dit mes de setembre ab los quals regnes et ab los missatgers del regne de Mallorques qui ja son açi nostre Senyor Deus mijançant se tractara del loch on la dita general congregacio se fara e apres concordia del dit loch dels preparatoris et de la examinacio et determinacio de la justicia de aquell qui deu esser nostre dreturer rey princep e senyor. E en aquest punt estan huy los affers senyor molt excellent lo qual tengua en sa proteccio Lesperit sant. Scripta etcetera a XXVIIII dies dagost. - Apparellat a tot servey et honor de vostra excellent senyoria lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 170. Tom. 17. fol. 867.

Als reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del regne de Valencia. - Molt reverents nobles et honorables senyors: apres haguem respost a una letra vostra de XVII del mes present la qual haviem reebuda a XXVI del dit mes reebem altra letra vostra dada en Valencia a XVIIII dies del mes dagost corrent ab la qual nos fets saber que havets continuat et mudat lo parlament general daqueix regne en la vila de Trayguera a VIIII del mes de setembre primer vinent e que daltra part entenets ab diligencia a unitat amor et concordia dels discordants en aqueix regne e en fer altres bons preparatoris sobre la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago: a la qual vos responem que som molt aconsolats et alegres de la vostra bona intencio e affeccio e encara de la diligencia e cura que havets en aquests affers et axi mateix en treballar en bona unitat e concordia de aquells qui son discordants en aqueix regne. Pregamvos ab la major affeccio que sabem e podem que continuets vostra bona intencio e affeccio en los dits affers eus placia la jornada assignada no fallirhi e que ab sobirana diligencia la qual hi vulla disposar Lesperit sant e tenirvos en sa proteccio e guarda. Dada en Tortosa et sagellada ab lo sagell del vicariat de la esglea de Tortosa a XXVIIII dies de agost del any MCCCC onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 171. Tom. 17. fol. 868.

Al reverent mossen lo castella Damposta. - Reverent: vostra letra havem reebuda scrite en Casp a XXVIII de present mes: a la qual vos responem que sobre lo assetiament del castell Dalbarraci es ver quens es estat altres vegades.... No (aquí hay un ´ entre las dos palabras) veem bonament per nosaltres si puxa a present provehir: mas per vostra consolacio o plaer vos certificam que havem letra quel parlament del regne de Valencia es prorogat e mudat a la vila de Trayguera al VIIII jorn del mes de setembre primer vinent e tant com en nosaltres sera es pertanyera axi ab lo parlament daqueix regne com ab los valencians e missatgers del regne de Mallorques qui son açi entenem a comunicar praticar e provehir sobre lo assetiament del dit castell degudament com lo cas del dit assetiament generalment toch tota la terra. Sobre les coses de quens avisats speram en nostre Senyor Deus que quant tots serem ensemps proceyrem breument en los affers que tenim entre mans en tal manera que tots sinistres e inconvenients pensats e ordits seran foragitats e repulsos: lla on axi fos pregamvos tan affectuosament com podem e sabem que en la jornada assignada en vostra parlament no vullats fallir car tal persona sots et dotada per gracia divinal de tanta circunspeccio e saviesa quey porets molt aprofitar e lo cas es tan arduu urgent e necessari que per treballs ni despeses ne altra qualsevol raho vos nous devets escusar ne retraure. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa ut supra proxime. - Lo parlament etc.

Núm. 172. Tom. 17. fol. 869.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los deputats per lo parlament general Darago residents en Alcaniz.- Molt reverents nobles et honorables senyors: reebuda una letra vostra scrita en Alcanyiç a XXVII dies del present mes vos responem que som molt aconsolats et alegres de la bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura que mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona rey al Darago. Daço quens fets saber que sots prests de entendre en los preparatoris de la congregacio general dels regnes e terres a la corona reyal Darago subjectes certificam vostres reverencies nobleses e honorables savieses que segons havem cert ardit lo parlament general del regne de Valencia es estat convocat lo IX dia de setembre primer vinen en la vila de Trayguera de que havem haut consolacio e plaer: perque nosaltres serem prests et apparellats ab vosaltres ensemps ab los valencians e los missatgers del regne de Mallorques qui son açi de entendre en tots bons preparatoris concernents la examinacio e bon spatxament de la cognicio de la justicia de la successio de la dita corona reyal Darago. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa XXVIIII dies de agost del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Y luego de haberse leído los documentos que anteceden, se levantó la sesión sin tratarse de otro asunto.

Sesión del día 31.

Presentóse Alberto Çatrilla, recién llegado de Valencia, manifestando haber sido vanos todos sus esfuerzos para conciliar al gobernador y concejo de aquella ciudad con los jurados y justicia de Morella. Leyéronse en seguida las siguientes cartas:

Núm. 173. Tom. 17. fol. 872.

Als molt reverents egregis e honorables senyors del parlament del principat de Cathaluya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles senyors: pochs dies ha vos havem largament scrit de les novitats en Empurda seguides sobre la occupacio feta per mossen de Vilamari del castell de Palau Çaverdera et de les provisions e enantements que per justicia hi son estats fets: apres no si ha res innovat sino quel dit mossen Johan esta et persevera en no voler lexar lo castell en neguna manera et axi ha respost ab carta publica a la raquesta que li es stada feta per en Pere Sent-Climent. Les osts de la terra del general e de Barcelona son cridades sobre lo dit castell mas noy son anades encara: et convendra en la execucio de les dites coses fer algunes provisions les quals lo dit en Pere de Sent-Climent qui es en lo comdat demana axi com son trebuchs bombardes et altres artelleries en que speren fer moltes messions de les quals nons devem ni podem plenir sens vostre consentiment et voler segons ab altra letra vos havem scrit: per ço altra vegada per nostre descarrech vos scrivim de aquestes coses per tal que sobre aquelles nos puscats certificar de vostra clara intencio: e placieus de scriurens prestament car de la triga sesperen perills inconvenients e dampnatges als quals no veem que en altra manera puscha esser pus facilment obviat com per administracio de prompta justicia. - Item senyors vos notificam que sobre la embaxada de Sicilia havem treballat en haver per part dels barons mossen Ramon de Perellos et per res no ses pogut fer: havem compliment de tots los altres mas de baro o noble no som encara provehits: e attenent que les naus son en breu spatxament placieus quey vullats entendre de guisa que per tot setembre sien disposts a la partença en altra manera o la embaxada haura a romanir o se haura executar sens baro o noble. Placieus haver sguart al negoci e provehirhi segons se pertany de vostres reverencies nobleses e honorables savieses. - Item senyors vos certificam com en Bernat Cardona lo qual era stat trames per lo parlament al rey reyna e infant de Castella es vengut e ha aportat algunes letres les quals vos remetem en scrits e la relacio quens ha feta a fi que siats avisats dels negocis. E sia lo sant Sperit endressament de vostres affers. Scrita en Barchinona a XXVIII dies dagost lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats (1).

(1) En el archivo de la antigua diputación, agregado a este de la Corona, se hallan también los dos documentos siguientes, que se refieren a la ocupación del castillo de Palau Çaverdera y a la embajada de Bernardo Cardona, los cuales continuamos aquí para mayor ilustración. - «Al molt honorable senyor en P. de Sent-Climent procurador dels castells e lochs quel general de Cathalunya poseex e ha en lo comtat Dampuries. - Honorable senyor: vostra letra havem reebuda per la qual nos havets certificats de les maneres que havets tengudes per metre en obra la execucio del castell de Palau axi per convocacio de hosts dels lochs del comtat com emergents per altra manera e aximateix nos havets certifficats de les difficultats e empatxaments que havets hauts per los quals no havets pogut mes enantar ni procehir: e aximateix nos fets assaber que proceischam que hajats un trebuch que es a Figeres e queus trametam persones abtes e sufficients per atribucar e altres coses necessaries per la dita execucio: a que senyor vos responem que havem gran pler de les bones maneres que tengudes havets fins açi per anar fort e poderos per fer la dita execucio pregant e encarregantvos que un jorn no cessets en fer vostres preparatoris e provisions axi per convocar hosts com haver daltres gents ab les millors maneres que sabrets com daltres coses a la dita execucio necessaries en manera que com nosaltres vos haurem trames recapte dels trebuchs daçi de les persones e altres coses necessaries a la dita exequcio les quals vos trametrem e entenem a trametre prestament vos puxats partir de continent ab les hosts e altres gents per tal que vos anets be fort e poderos per fer la dita exequcio car nosaltres de present hi treballam en trametreus los trabuchs daçi e en haver les persones e altres coses per la dita execucio necessaries: e fets que stigats a punt que reebudes les dites coses prestament puxats partir per fer la dita execucio. Empero si sens los dits trebuchs e bombardes e altres artelleries vos vehets e conexets que puscats fer la dita exequcio aquella prestament fets sens dilacio alguna. E tengueus en sa guarda lo sant Sperit. Scrita en Barchinona a XXVIII dies de agost lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes.» - «Aço es la relacio que en Bernat Cardona ha feta de Castella. - Primerament ha aportada resposta de les letres trameses per lo parlament al rey e reyna e del infant. - Item de la crehença com en lo temps que ell era lla en Arago eren ja en Valencia dels parents del arquebisbe Luis Dellasda et Quarlo Dorellano et un nabot del bisbe de Pallencia ab CCCC lances.
- Item en la frontera e an Soria ladelantado mayor de Castella e Johan Furtado e Pedro Muyoç de Guscunia e altres capitans ab II millia lançes. - Item com la cort del ynfant governen lo pus bisbe de Palencia e ardiacha de Guodellajare el bisbe de Leyo lo qual es mestre de tots los V fills del infant e Pero infant adelantado de Landalusia. - Item com tots jorns se sperave en la cort lo comte Federich e Johan Vlasquo grans dos homens de Castella ab lurs companyes. - Item com tota la frontera de cavall e de peu an manament de star apunt ab lurs armes et fetes lus cadrilles e conestablies. - Item donan de sou per lança I flori per jorn e per balester X moravedins valen II sous VI diners fahia paga de II meses. - Item com lo consell del rey e de la reyna e del infant es tot un e son en gran acort. - Item com linfant se te per dit en tot son dit que lo regne se pertany a ell per raho com ell es lo pus prop parent mascle del rey en Marti pero diu que nou vol sino per justicia. - Item que laperell que ell fa es per tal com es informat que lo comte Durgell e lo rey Luis volen metre gent darmes e fersan senyors per força e que en aquest cas que ell socorrera lo regne que negu nol puscha barregar ne fer força. - Item que si fos per volentat de sos barons ne cavallers ja fore entrat e los uns ho dien per asperança de esser majors homens e los mes que jal volrian haver gitat de (expulsar, fora + gitar) Castella per tal que ells regissen lo regne. - Item tot lo poble aspera ab gran desplaer e por la guerra e dien que si linfant era rey Darago que tots son perduts que barons los desfaran. - Item se tenen per dit que Saragoza e Calatiu e molts castells lla en Arago sien en ma del infant tota hora que ell volra entrar. - Item com ha homens en aquest regne qui prenen sou del infant e presents los quals no vull dir.» (Reg. del trien. 1411, fól. 43 y 45).

Núm. 174. Tom. 17. fol. 873.

A los reverents en Cristo padres e a los otros nobles el honorables persones ajustades en el parlamento del principado de Cathalunya. - Reverents padres en Dios: yo el rey de Castella e de Leon vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los otros nobles e honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathaluna commo aquellos que mucho amo e precio e por quien mucha honrada e buena ventura querria. Fagovos saber que vi la carta que me embiastes e gradescovos mucho todo lo que por ella me scrivistes e la buena entencion que por ella paresce que havets en estos feitos: e pues vuestros embaxadores havedes de embiar a mi yo les respondre largament e por la respuesta veredes mi buena entencion que yo he en estos negocios e cerca del bien de la justicia: de la qual respuesta tengo que vos deuredes tener por bien contentos. E si algunes coses de aca vos piasen scrividesmelas e fazerlas de grado. Dada en Ayllon veynt et dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero la fis scriure por mandado de los senyores reyna e infante tutores de nostre senyor el rey e regidores de sus regnos.

Núm. 175. Tom. 17. fol 874.

A los reverents padres en Christo et a los otros nobles et honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathalunya. - Reverendos padres en Christo: yo el infant don Ferrando nieto del muyt noble rey don Pedro de Aragon que Dios perdone vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los otros nobles e honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathalunya como aquellos que mucho amo e precio e por quien mucha honra e bona ventura querria. Fagovos saber que vi la carta que me embiastes e gradescovos mucho todo lo
que por ella me escriestes e la buena entencion que por ella paresce que tenedes en estos feitos: e pues vuestros embaxadores havedes de enbiar a mi yo les respondre largament et por la respuesta veredes mi buena intencion que he en estos negocios e cerca del bien de la justicia: de la qual respuesta tengo que vos deuredes tener por bien contentos. E si algunas cosas de aca vos plasen escrivitmelas et fazerlas he de grado. Dada en Ayllon quinze dias de jullio.

Terminada la lectura de los documentos que anteceden, se acordó contestar a los diputados en los siguientes términos:

Núm. 176. Tom. 17. fol. 875.

Als molt reverents nobles et honorables los diputats del general del principat de Cathalunya e sis persones a ells injunctas residents en Barchinona. - Molt reverents nobles et honrables senyors: nosaltres informats de les bones e justiciables provisions fetes per vosaltres ensemps ab los consellers de Barchinona sobre la occupacio del castell de Palau Çaverdera feta per mossen Johan de Vilamari per obviar a molts perills inconvenients e scandols que per aquesta raho vehien assats disposts axi en Rossello com en lo bisbat de Gerona don los fets de la examinacio de la justicia de la reyal corona Darago no podien haver sino lagui e destorb abans que reebessem vostras letras derrerament tramesas vos havem scrit stesament ab nostra letra que per los dits e altres esguards sens planyer treballs messions et despeses les dites provisions per vosaltres delliberades et altres per justicia deliberadores per la reparacio del dit castell faessets prestament executar. En aqueix mateix acord e proposit en romanim pregantsvos e encarregants que complintho per obra altra consultacio sobre aço de nosaltres no sperets. Es empero nostra intencio per no perjudicar a les libertats de la condicio militar que si la execucio damunt dita se pertany fer per official reyal ques faça tota dilacio apart posada. Sobre lo segon cap quens scrivits que havets treballat en haver mossen Ramon de Perellos per la ambaxada de Sicilia e no ses pogut fer e la ambaxada ha compliment sino de baro perque nosaltres hi deguessem açi provehir: be sabets vosaltres que en deffalliment dun embaxador daquella condicio que sia ne podets altre elegir e attes que açi no ha a present vengut algun baro o noble creem que aqui vosaltres haurets pus facil oportunitat de trobarlo. Pregamvos eus encarregam que ab bona cura et diligencia vullats treballar en haverne recapte de algun sufficient car sins entenem nosaltres affer açi: e en cas que trobarlo puscam scriurem prestament a vosaltres e si vosaltres lo trobats per semblant nos en scrivits. Les letres quens havets trameses del senyor rey e infant de Castella contenen una mateixa substancia ço es que ells grahexen al parlament general de Cathalunya totes les coses contengudes en les letres quel dit parlament lus ha trameses per en Bernat Cardona e la bona intencio que aquest principat ha en la justicia de la reyal successio et que a nostres missatgers ells faran tal resposta que rahonablament nos ne deurem tenir per contents. Gran maravella et desplaer singular nos donam dels prelats barons cavallers e homens de paratge sindichs de universitats de ciutats et viles reyals del principat de Catalunya convocats a aquest parlament com prenen tan gran carrech de lur tarda de venir açi. Lo dit principat ha excitats pregats amonestats e requests los regnes Darago e de Valencia e grans e notables persones poblats en aquella ques deguessen ajustar en algun loch vehi de aquesta ciutat de Tortosa en la qual lo parlament general de Cathalunya sera aplegat a XVI del present mes e fins açi noich ha haut algun del dit principat sino los missatgers de Barchinona e dos o tres cavallers e atretants homens de paratge. Per aquesta raho havem trames a nostre sant Pare ab affectuosas letras lonrat en Miquel de Sena que placia a la sua santedat de manar expressament als dits prelats et altres persones ecclesiastiques que sens triga vinguen al dit parlament: e daltra part ab letres nostres exortam pregam et encarregam tots los convocats al dit parlament que per reverencia de Deu havents sguard a la ponderositat de tan arduus affers com son aquests vullen cuytar lur venguda: e si havem de bascar de aço en estam en gran perplexitat pensenhi vostres molt grans reverencia nobleses et honorables saviesas car nosaltres som certificats per lo governador et justicia del regne Darago que lo parlament general del regne es convocat al segon dia de setembre primer vinent en la vila de Alcaniç e que dissapte pus prop passat a XXVIIII del present mes los dits governador e justicia en Berenguer de Bardexi e molts daltres de cascun estament del dit regne arribaren a la prop dita vila per raho del dit parlament ab gran multitud de gents darmes (gent de Arnes no) a cavall et de peu. Axi mateix havem reebuda letra del parlament general de regne de Valencia que seran en la vila de Trayguera a VIIII dies del dit mes de setembre. Veus nosaltres com som be disposts de trametre missatgers e tractadors a uns e a altres. Daquestes coses vos volem haver certificats senyaladament perque instets e encarreguets lo senyor arquebisbe de Terragona al qual nosaltres scrivim que li placia prestament venir al dit parlament majorment pus nosaltres volem et ordenam que los fets de son frare per que ell es anat aqui sens planyer treballs ni despeses hajen prompta execucio de justicia. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXXI dia de agost del any mil CCCC onze. - Lo parlament general de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 1.° de setiembre.

Se acordó que Alberto Çatrilla fuese enviado a Alcañiz con las instrucciones que siguen:  

Núm. 177. Tom. 17. fol. 880.

Memoria o instruccions fetes al honorable Nasbert Çatrilla donzell trames al parlament general del regne Darago ajustat en la vila de Alcanyz de les coses que ha tractar e praticar ab los aragoneses per lo parlament general del principat de Cathalunya. - Primerament que quant sera en la vila de Alcanyç us de paraules amigables et fraternals de saluts et recomendacions que aquest parlament fa a tot lo parlament de aquell regne Darago axi en universal com en particular loant lur bona intencio et diligencia que mostran per lo ajust haver en los fets de la successio de la reyal corona Darago.
- Item quels splich com aquests dies lo parlament del principat de Cathalunya reebe letres lurs effectualment contenents que a dos del present mes de setembre lo parlament del regne Darago devia esser ajustat en la vila de Alcanyiç per tractar et manejar ab los del principat et encara per tractar veure e regonexer sobre la justicia de la successio de la corona reyal de les quals coses lo parlament ha haut et ha singular consolacio et plaer. - Item quels splich que la intencio del parlament es de comunicar e esser ab ells ensemps en algun loch covinent acordador pera tractar et acordar ab los tractadors per ells ordenadors de loch per al general aplech et de tots altres preparatoris preambuls et antecedents pera la definicio de la justicia de la successio de la corona reyal: et que speran quel parlament del regne de Valencia fos en Trahiguera o en altre loch vehin on deuen esser fort prest per manera que los missatgers del parlament del regne de Valencia et los del regne de Mallorques qui ja son en Tortosa tots ensemps en una companya fossen pera tractar ab los deputats per lo parlament del regne Darago de les dites coses. - Item quels splich que lo dit parlament sabuda la discordia que era entre lo governador et ciutat de Valencia duna part e la vila de Morella de la altra e algunes execucions ques deuen comensar per lo governador et ciutat de Valencia contra los de Morella considerants que ara discordia qui durant lo present temps se mogues entre los membres dels regnes et principat de la reyal corona es molt perillosa de molts sinistres escandels: trames a ell per embaxador al governador et ciutat de Valencia et als de Morella per tractar si fer se pogues tota bona concordia et acord entre ells et que cessassen totes execucions et treballs entre ells et que ell hi ha fet son poder: et lo parlament per comunicar al parlament del regne de Arago lo punt en que son ne ço que ses fet ne actitat et manegat sobre lo acord lur tramet ell a llurs savieses per ço que si a lurs savieses semble de provehir en tot bon acord dels dits debats et discordias perque cessen et que altres sinistres perills et scandels nos puxen seguir entre lo governador et ciutat de Valencia et Morella et les aldees et que per explicar les dites coses aximateix ell es trames aqui per demanarlos de part del parlament consell et ajuda en los dits affers et que si vulla acompanyar et comunicar ab lo dit principat en lo dit acte. - Item que haudes respostes del governador justicia et altres presidents quant quaix se deura partir dells quels splich que lo principat de Cathalunya sabuda la execucio o siti ques feya sobre lo castell et castella Dalburrasin jatsia creseguen certament que tot proces que en aço entre ells se faça aqui sie per justicia et per gran raho et ordinacio pero considerant lo temps en que los regnes tots eren et son hauria dat carrech als embaxadors trameses al infant de Castella que del dit siti et execucio deguessen parlar ab ells per veure si per manera del mon si poria alcuna cosa benignar o acordar o sobreseure en lo dit negoci per cessament de perills dans e sinistres: et per ço com lo principat de Cathalunya no ha de aço hauda alguna resposta de sos missatgers e hauria gran plaer de tot cessament de semblants actes los pregan que si sens carrech de lur consciencia ne de interes publich del regne se podien cessar les dites execucions et siti del dit loch o sobreseure en aquell entenen que sia gran repos et pacifich avenir per lo aplech general per lo feyt de la determinacio de la successio de la reyal corona. E si veu lur resposta inclinada et declinant a continuar a execucio los digue quel parlament o remet a lur consciencia justicia et deliberacio con son certs que ells ne triaran del continuar lo siti o execucio o cessar o sobreseure en aquella tot lo millor avantatge et endreç et conservacio de la utilitat publica et conservacio de la terra a la corona reyal. - Item que si al honorable missatger trames appar en son loch et cas entrar en paraules ab ells per paraules generals e honestes per qual manera entenen a fer lo general aplech de lur regne que sia la manera honesta et segura per manera que tots los regnes hi puxan esser segurament en tota bona concordia et unitat: et aquestes paraules propos de son propri motiu segons ço que veura de lurs maneres ne com se arressen en lur aplech general et com estan e que entenen acullir. E totes les dites coses et altres que ocorreran per ben avenir dels dits negocis sien remeses a la gran discrecio et saviesa del dit honorable embaxador lo qual es ja largament informat de la bona intencio del dit parlament del principat. - Mes avant dira al governador Darago et altres persones del parlament en la vila de Alcanyiç les quals conexera a aço profitar com lo parlament de Cathalunya ha scrit algunes vegades per mossen de Taraçona lo qual te pres mossen lo governador e aximateix ne hague dat carrech als embaxadors tramesos al infant de Castella que de la preso del dit bisbe e proces de aquell deguessen parlar al dit governador per veure si porien deliurar de la dita preso lo dit bisbe o que fos remes a nostre sant Pare: e per ço com lo parlament no ha daço hauda resposta de la dita missatgeria e hauria gran plaer de tot cessament de semblants actes los prega que si sens carrech lur et de lur consciencia lo dit bisbe pot deliurar que per amor de aquest principat ho facen o almenys que sia remes a nostre senyor lo Papa jutge superior et ordinari seu. La manera del dir sobre aquest fet et sobre los altres sia remes a la saviesa del dit honorable missatger segons la manera dels fets li acorrera.

Sesión del día 3.

Compareció el abad de Ager, enviado por el conde de Urgel para tratar de asuntos que no se indican en el acta; tratóse del pago de algunos sueldos, y se acordó escribir al parlamento de Valencia lo que sigue:

Núm. 178. Tom. 17. fol. 914.

Als reverents nobles e honorables lo parlament general de regne de Valencia. - Reverents nobles e honorables senyors per relacio del honorable Nasbert Çatrilla donzell trames a vosaltres et a la vila de Morella per aquest parlament e per serie dels capitols entre lo noble governador de aqueix regne et los de la dita vila et aldeans manejats nosaltres som stats dels affers e punt en que son romases largament informats. Esnos fort de greu com los debats no han haut lo final repos lo qual ab gran desig speravem: empero com entre los capitholeyants no sia tal ni tan gran distancia que ab tractaments de mijanes persones nos puxen bonament acordar: per tant vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem que per dar breu conclusio a la dita discordia vullats trametre açi alguna persona ab sufficient poder de manejar tractar concordar e finar los dits capitols o altres sobre aço fahedors e ordenadors a fi que cessen daçi avant tals divisions et discordies molt scandaloses e turbatives de la prossecucio dels affers de la successio de la corona reyal Darago. Per semblant scrivim als justicia jurats e consell de Morella e creem fermament queych trametran ab poder bastant sobre aço llur missatger. E abtant Lesperit sant sia vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a tres dias de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Siguen después con fecha del día 4 la presentación fuera del parlamento y poder de Felipe de Malla, procurador del cabildo de Barcelona, y se continúa asimismo la siguiente carta:

Núm. 179. Tom. 17. fol. 853.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei providentia sacrosancte ac universalis ecelessie summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum pedum vestrorum osculamine preheunte: si inter conditiones statuum Cathalonie principatus in curiis et generalibus parlamentis ejusdem conditio ecclesiastica locum priorem statuum et preheminentie actenus dinoscitur obtinere vehementi admiratione movemur quod licet die septima mensis julii proxime lapsi parlamentum Cathalonie principatus congregatum in civitate Barchinone pro negotio successionis corone regie Aragonum pro faciliori expeditione dictorum negotiorum quibus mora cujuslibet dilatio nocivum afferre dignoscitur detrimentum ad civitatem hujusmodi prorogatum continuatum et mutatum fuerit ad XVI diem mensis currentis sicut de prorogatione continuatione et mutatione jamdictis prelatis et ecclesiasticis personis dicti principatus tam presentia aliquorum quam intimatione literarum ex parte parlamenti jamdicti superinde factarum clarissime eis constat: attamen santissime ac beatissime parter dicta XVI die mensis predicti ad civitatem Dertuse preffixa nec etiam quoad usque aliquem prelatum personam nec ecclesiasticam de convocatis ac visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui honoris ne dicamus oneris immemor et oblita a prossecutione tanti et tam ardui ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu languescat: verum non ignari pie cordialis et sincere affectionis quam vestra sanctitas habet circa prosperum statum reipublice ditionum et terrarum corone regie Aragonum quem ab integro prossecutio justicie preambuli negotii tangit et angit ad sanctitatis vestre personam recurrere decrevimus super istis supplicantes genibus quidem fixis quod eadem sanctitas salubribus monitionibus et mandatis censuris ecclesiasticis roboratis scribere dignetur universis et singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis personis ecclesiasticis que intevenire debeant et consueverint in dictis curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione reppulsis ad hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto ac comuni et necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud sanctitatis vestre presentiam destinamus honorabilem Michaelem de Sena cui dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per eum ex parte nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos remitere breviter expeditum hoc enim pater beatissime necessarium et plusque utile in hiis negotiis tam affixis pro munere reputabimus singulari. Almam personam vestram conservare dignetur conservator omnium bonus Jesus ad sui servitium per tempora feliciter dilata. Scripta Dertuse sub sigillo vicariatus ecclessie Dertuse XXVII die augusti anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. - Vestre sanctitatis humiles
oratores et devoti parlamentum generale Cathalonie principatus.

Sesión del día 5.

Compareció Pedro de Godenchs en representación del castellano de Amposta; y se leyó después una protesta presentada por Juan de Miralles y Pedro de Munclar, a nombre del conde de Pallars y sus parciales, dando de nulidad muchos de los actos del parlamento.

Sesión del día 7.

Se acordó una circular a las universidades de Rosellon y Cerdaña, en que se les daba noticia de la traslación del parlamento catalán a Tortosa, de los aragoneses a Alcañiz y de los valencianos a Trayguera; y se les instaba para que enviasen cuanto antes sus procuradores.

Sesión del día 9.

En virtud de una carta recibida del arzobispo de Tarragona se acordó escribir a los diputados de Cataluña, que facilitasen a Guillermo de Vallseca para su viaje las cantidades que dispusiese dicho arzobispo, al cual se contestó en estos términos.

Núm. 180. Tom. 17. Fol. 926.

Al molt reverent pare en Christ archabisbe de Terragona. - Molt reverent pare en Christ e senyor: per lo honorable en Bernat Servent havem vuy reebuda una letra vostra sobre lo delliurament de micer Guillem deVallsecha a la qual vos responem que nosaltres confiants de la puritat de vostra consciencia e del dit micer Guillem havem concordablement delliberat que per los deputats e VI persones sia donada e liurada al dit micer Guillem aquella quantitat que vos senyor lus direts e volrets: e axiu scrivim a ells quen havem la cautela ja manada. Perqueus placia cuytar la venguda del dit micer Guillem la qual sobiranament havem a cor e no volriem que per planta de diners ne per altra qualsevol occasio romangues nis dilatas attesa la gran necessitat quens hic fa. Mes avant senyor vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem en encarregam stretament vostra consciencia que tots affers apart posats vullats cuytar e acorrer aci a tanta necessitat de la cosa publica del principat de Cathalunya: tots nosaltres speram esser luminats de la claror de vostra providencia e sapiencia virtuosa. E perque vostra molt reverent paternitat sia informada dels affers com se aprohismen li trametem translat duna letra que vuy havem reebuda del parlament Darago: placieus donchs venir prestament e no fernos star en tanta perplexitat. Dels affers del castell de Palau Çaverdera scrivim per correu a vos senyor e als deputats llargament continuant nostra intencio. E ab tant sia nostre Senyor Deus vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a IX dies de setembre del any mil CCCCXI. 

Sesión del día 10.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta de los aragoneses:

Núm 181. Tom. 17. fol. 928.

A los muyt reverendos nobles e honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya ajustado en la ciudat de Calatiu. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: segund somos certifficados por letras del governador e justicia Daragon por al segundo dia del mes de setiembre present sobre los negocios de la succcession de la corona reyal Daragon e por la dita razon nos havemos congregado e nos somos ajustados en la present villa de Alcaniç con intencion de entender solicitament en saber conoscer e reconoscer mediante justicia nostre rey e senyor e provehir quel regno no sia desolado de presidencia de rey. Las sobreditas cosas fraternalment intimamos a vuestras reverencias noblesas e honorables saviesas les quales fiablament nos rescrivan todas cosas que les placian. Scripta en Alcaniç e sellada con el siello del muyt honorable el comanador mayor de Alcaniç a V dies del mes de setembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor MCCCC et onze. - El parlament general del regne de Aragon apparellado a vuestra honra.

A cuya carta se acordó contestar en estos términos:

Núm. 182. Tom. 17. fol. 928.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne de Arago ajustat en la vila de Alcaniz. - Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda havem vostra letra dada en Alcaniç a V del present mes comemorant una letra a nosaltres tramesa per los honorables governador et justicia Darago dada en Seragoça dies dagost prop passat: a la qual vos responem que havem haut singular consolacio e plaer e speram en nostre Senyor Deus que haurem en sdevenidor de la bona affeccio cura e voler que conexem per les dites letres comemorades e la vostra derrerament tramesa que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors havets en lo bon spaxament dels affers toquants la conexença de nostre dreturer rey princep e senyor justicia mijançant comunament per tots los regnes e principat fahedora. E semblant intencio ferma e ab tanta constancia e fervor com se pot dir havem nosaltres que ab aqueix regne e regnes de Valencia e de Mallorques fraternalment tractans los uns los altres segons fins aci ses continuat la gracia de Deu mijançant axi com en vostra dita darrera letra se conte per tots comunament hoit vist deliberat e regonegut lo dret dels competitors sia aquell nostre rey princep e senyor dins lo pus breu temps que sia possible qui per justicia sera conegut e mostrat: e axi es stat offert a tots los competitors com per llurs missatgers en lo dit parlament comparien. E per lo dit sguard que les dites comunes e fraternals affeccions de tots los dits parlaments segons lur ignada fe leyaltat e naturalesa ab singular reenom e fama per los passats a la reyal corona sotsmeses conquistada e virtuosament conservada pus compendiosament e fraternal puxen comunicar e obrar fructuosament lur desig nosaltres som venguts a aquesta ciutat de Tortosa propinqua dels dits regnes Darago e de Valencia en la qual son presents los missatgers del regne de Mallorques: e creem indubitablament e havem ferma sperança que puys tots aquests parlaments se son axi acostats e han affeccio fraternal de breu spatxar que nostre rey princep e senyor deja esser per tots los dits parlaments per justicia conegut que los affers manejats pendrem cura a deguda conclusio a Deu plasen et a la cosa publica profitosa don seran los regnes principat e terres de la corona reyal de rey princep e senyor consolats e cessaran dans inconvenients e sinistres: e per aquesta raho molt reverents nobles e honorables senyors havem trames a vosaltres lo honorable Nasbert Çatrilla per haver sentiment de vosaltres com enteniets a procehir ab los altres parlaments comunament sobre aquests affers: perqueus placia remetrens lo dit Nasbert Çatrilla prestament informat de vostres intencions sobre les dites coses. E tingueus en sa continua proteccio Lesperit sant. Dada en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a X dies de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Se dio después cuenta de un escrito del síndico de Barcelona, contestando a nombre de lodo el parlamento a la protesta presentada por los titulados procuradores del conde de Pallars en la Sesión del día 25 de agosto; y se levantó la de este dia.

Sesión del día 12.

Leyéronse en ella las siguientes cartas:

Núm. 182. Tom. 17. Fol. 931.

Als muyt reverents egregios nobles e honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya ajustado en la ciudat de Tortosa. - Muyt reverents egregios nobles e honorables senyors: recebida havemos vuestra letra e hoida la creença en virtud de aquella de vuestra part extensament a nos explicada por el honorable Nasbert Çatrilla missatgero vuestro consistent effectualment en dos articlos: ell primero que algunes persones deputadoras por vos e los de los regnos de Valencia e de Mallorques e por nos se ajustassen en lugar congruo e seguro por entender en los antecedentes e preparatorios de la congregacion general celebradora sobre el articulo de la succession de los regnos e tieres a la corona reyal de Aragon pertenescentes: el segundo que sobre los debates de Morella con vosotros ensemble qui ya cerque aquello treballado havedes entendiessemos en tirarlos como se podiessen de aquellos subseguir algunos scandalos: la qual creença hoida havemos havido gran plazer e consolacion singular pues sabemos por relacion de vuestro missatgero vos seyer justados uno con proposito de bien entender en las cosas concernentes e esguardantes ell articlo de la dita succession demostrando en aquesto en vos resplandescer el grant e virtuoso renombre que los vuestros antepassados e vos havieron siempra e havedes de tener seguir e guardar verdat leyaltat e justicia: de que fazemos singulares gracias a Dios nuestro Senyor. E bien son certifficades vuestras reverencias noblesas e honorables saviesas que siempra de la mort del senyor rey don Martin de alta recordacion aqua entendiemos sin intermission alguna e con gran diligencia leyaldat e puridat cerque lo antedito: e yes verdat de alguno poco tiempo aqua (acá) que por la detestable muert perpetrada en la persona del muyt reverent padre e senyor don Garcia de buena memoria arcevispo de Seragoça se suscitaron en aquesto riegno grandes scandeles e inconvenientes los quales dieren gran turbacion e impediment a la dita prosecucion e no podiemos entender en lo articulo como queriamos e la qualidat del negocio requeria: empero com la mayor diligencia e esforço que havemos podido contra los scandalos se ha dado orden de ajustarnos en la present vila de Alcaniç do somos segund por otras letras notifficado vos havemos legitimament convocados e aplegados con firmo e indubitado proposito e intencion fervent de intender diligentment foragitadas dilaciones superfluas en el articulo de la dita succession e en todos los antecedentes e consequentes de aquell todo odio favor amor o otra qualquiere passion postpostes e mediantes verdat leyaldat e pura justicia: e porque algunes notables persones dese regno los procuradores de las quales ya hi son deven seyer aqui personalment dentre breves dias la presencia de los quales comple muyto en este negocio entendemos sperarlos por deliberar sobre el dito primero articulo por vuestro ambaxador explicado. E sobre el segundo articulo de los debates de Moriella tota vegada quel parlament del regno de Valencia ajustado sera como vos e ellos entender en sedar aquellos segund mas largament al dit honorable Asbert Çatrilla missatgero vuestro de paraula explicado havemos qui creemos vos lo recontara. E sia muyt reverentes egregios nobles e honorables senyores la santa Trinidat en vuestra guarda. Scripta en el Caniç e sellada de ordinacio del parlament general con el siello del comendador mayor de Alcaniz a VII dies de setiembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor mil CCCCXI. - El parlament general del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 184. Tom. 17. fol. 933.

Als reverents molt nobles e honorables senyors (1). (1) Va dirigida esta carta al parlamento de Valencia. Gran consolacio e plaer haguem de vostres letres a nosaltres derrerament trameses certifficatories e notifficatories com sens fallir Deus volent seriets a VIIII del present mes en la vila de Trayguera en la qual haviets convogat prorogad e mudat aqueix parlament. Stam assats maravellats com axi no ses seguit per obra: e per ço que vostres reverencies nobleses e honorables savieses sapien fraternalment tot ço que açi nosaltres havem procehit entratant confiants quel dit noven jorn assignat fos aqueix reverent parlament a la dita vila de Trayguera decontinent trametem per nostre missatger al parlament general del regne de Arago resident en la vila de Alcaniz lo honorable Nasbert Çatrilla ab instruccions que volgues sentir e saber los aragonesos en quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal procehir comunicar ne praticar ab los regnes de Valencia de Mallorques e ab nosaltres: e que daltra part mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha aquest principat de praticar ab ells e demanar llur consell e favor en obviar a tots perills sinistres e scandels ques puxen seguir entre los sotsmesos de la dita corona reyal quels explicas lo debat de Morella e de les aldeas. Sobre aquests dos punts los dits aragoneses han respost per lur letra translat de la qual vos trametem ab la present. Sta en veritat que anant lo dit Nasbert Çatrilla en la vila de Alcaniç nosaltres reebem una letra del parlament Darago de curta serie e paria a alguns general a la qual prestament fon respost per nosaltres axi de la prop dita letra com de la nostra resposta per ço que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors de tot siats avisats. Placieus donchs hi vullats avertir e excitar vostres consciencies reenoms et fama en aquests affers tan poderosos et de tanta perplexitat e als quals tota triga es veri e tota cuyta es vist lagui. Placieus donchs cuytar vostra venguda en la dita vila de Trahiguera. Confiam en nostre Senyor Deus que si vosaltres erets en la dita vila tractarem ab vosaltres e ab los missatgers del regne de Mallorques de missatgers e tractadors qui vagen al parlament del regne Darago per encercar e trobar vies e mijans saludables directius a venir prestament a la noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre rey princep e senyor: placieus donchs sens cansar continuament treballar en unitat e concordia foragitats oys rancors passions e interessos particulars e entendre ab cura sobirana en lo repos de la cosa publica la qual vulla administrar Lesperit sant e tenir vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XII dies de setembre del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm 185. Tom. 17. fol. 933.

Als molt nobles honorables e savis senyors barons cavallers e gentils homens del regne de Valencie appellats fora la ciutat. - Molt nobles e honorables senyors: sentintsnos fraternalment e comuna de tots debats discordies entre vosaltres e los governador regidors e altres de la ciutat de Valencia per studiosa obra del enemich del hom suscitades per concordar e unitarvos segons saben vostres nobleses e savieses sens planta de treballs messions e despeses havem enguany molt treballat: e dolemnos quant no sen es seguit lo repos que desijavem. Empero per alguns ardits que de poch ença haviem hauts que entre vosaltres se tracta bona avinença e concordia e que serets tots ensemps a VIIII dies del present mes en la vila de Trayguera stavem de aço molt aconsolats e confortats: som maravellats com axi no ses saguit per obra havents per ferm que tal concordia seria causa molt essencial de tot be avenir e prest spatxament de la justicia de la corona reyal Darago. E per ço que vosaltres molt nobles e honorables senyors sapiats los affers en quin punt son: hauts de vosaltres aquests ardits: per disposar los dits affers en termens los millors que poguessem deliberam trametre en la vila de Alcaniç al parlament general Darago lo honorable Nasbert Çatrilla ab letres de creença e informat per nosaltres effectualment que volgues sentir e saber los aragonesos en quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal procehir comunicar ni praticar ab los regnes de Valencie de Mallorques e ab nosaltres: e daltra part mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha aquest principal de praticar ab ells e demanar lur consell e favor en obviar a tots perills sinistres e scandels quis puxen enseguir entre los sotsmesos de la dita corona reyal quels explicas lo dit debat de Morella e de las aldeas. Sobre aquests dos punts los dits aragonesos han respost per lur letra translat de la qual vos trametem ab la present. Esta en veritat que anant lo dit Nasbert Çatrilla en la vila de Alcaniç nosaltres reebem una letra del parlament Darago de curta serie e paria a alguns general a la qual prestament fon respost per nosaltres: axi de la propdita letra com de la nostra resposta per ço que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors siats de tot avisats. Placieus donchs hi vullats avertir e exercitar vostres consciencies reenoms e fama en aquests affers tan ponderosos e de tanta perplexitat e als quals tota triga es veri e tota cuyta es vist lagui. Placieus donchs cuytar vostra venguda en la dita vila de Trayguera car confiam en nostre Senyor Deus que si vosaltres erets en la dita vila tractarem ab vosaltres e ab los missatgers de Mallorques de missatgers e tractadors qui vagen al parlament del regne Darago per encercar e trobar vies e mijans saludables directius a venir prestament a la noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre rey princep e senyor: placieus donchs sens cansar continuament treballar en unitat concordia foragitats oy rancors passions e interessos particulars e entendre ab cura sobirana en lo repos de la cosa publica la qual vulla administrar Lesperit sant e tenir vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XII dies de setembre del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor. 

Sesión del día 14.

Se dio cuenta en este dia de un nuevo escrito de Juan Miralles y Pedro Monclar, procuradores del conde de Pallars y sus parciales, ratificando su oposición al nombramiento de Francisco Burgués; y luego fue leída una carta del gobernador del principado, concebida en estos términos:

Núm. 186. Tom. 17. Fol 936.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya quis celebra en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: per altra letra he notifficat com a vostres grans paternitats nobleses e savieses la causa de ma venguda aci en la ciutat de Leyda hon les gens de les bandositats havien axi abandonat lo fre de la obediencia que los officials reyals no eren obehits e jamenys temuts e part lo cas ja seguit de la mort den Samso ciutada honrat daquesta ciutat era la disposicio presta a molt majors sinistres e perills. Yo entri açi dimarts pus prop passat e trobi que totes les parts foren fuytes sino un dels Comes lo qual fiu tantost pendre jatsia fins açi informat que ell no fo en la brega e ab tota la major diligencia que pusch entench en lexar hic aquelles pus forts millors e pus bastants ordinacions e provisions que sapia a fi que lo cors de la ciutat sia preservat de extermini lo qual hi era fort apparellat: e pens ab la ajuda de Deu esser fort tost aqui: e com los pahers e consell daquesta ciutat per les noves occorrents de les gents de Castella que tot jorn crexen en Arago e per la fama que es de gents que deuen entrar per les parts de Gascunya e aximateix segons se diu de les parts de França se dubten fort dels lochs circunvehins a aquesta ciutat molts dels quals son fort flacament murats e es perill que si de les dites gents sic atançaven no poguessen facilment encarnar sich majorment per la habundancia dels viures que tornaria en evident perill daquesta ciutat: han request instantment mi que man al veguer lo qual a suplicacio e requesta lur he fet capita que faça levar los viures e restrenyer les forçes segons se acostuma com ha en la terra nova de certa guerra: e com yo atenent moltes coses consideradores en aquest tenebros temps dubte ques faça semblant novitat he encara acordat de haver consell de vostra gran providencia que representats tot lo dit principat. Per ço vostres grans paternitats nobleses e grans savieses affectuosament prech quem vullats donar vostre bon consell e que prestament sens dilacio per lo portador de la present lom vullats trametre com entenga prestament esser desempaxat açi. E si en lendemig ne per avant vos sera plasent res que yo faça rescriuenmen fiablament vostres dites nobleses e savieses les quals vulla Lesperit sant illuminar a degudament obrar.
Scrit en Leyda a X de setembre. - Guerau Alamany de Cervello apparellat a vostra honor.

Sesión del día 15.

Fue leída una carta que se había acordado espedir al parlamento de Aragón, y dice así:

Núm. 187. Tom. 17. fol. 938.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç. - Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda havem vostra letra e ab singular plaer acceptades vostres fraternals salutacions e la pura sana e notable intencio que havets en la prossecucio de la justicia de la reyal successio ensemps e comunament ab los dels altres regnes e principat de Cathalunya de que som stats plenerament informats axi per tenor de la dita vostra letra com per lo honorable Nasbert Çatrilla missatger nostre. Molt romanim aconsolats cuant vahem que nostre ferm proposit e indubitada confiança quen haviem resplandeix en vostres
reverencies nobleses e honorables saviesas: e confiam en nostre Senyor Deus que lo fruyt de la obra sera a ell acceptable don romandra en repos la cosa publica de la corona reyal per incertitud de son rey a present desolada. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors que vejats nostra fervent intencio e voler que havem en prompta execucio de aquests affers vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem queus placia certifficarnos per vostres letres de les coses explicades a vosaltres per lo dit Nasbert Çatrilla de les quals segons vostra letra vos havets retenguda deliberacio: cor vostra resposta hauda nosaltres de present vos trametrem nostres missatgers e los missatgers del regne de Mallorques qui açi son los lurs: los quals ensemps ab vostres molt grans reverencies nobleses et honorables saviesas dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de tots los regnes e principal de aquell qui segons veritat e justicia deu esser nostre rey princep e senyor: crehents fermament que lo parlament del regne de Valencia lo qual de jorn en jorn se spera esser en Trayguera vos trametra semblantment sos solemnes missatgers. E placieus molt reverents nobles e honorables senyors fernos vostra bona resposta. E scrivitsnos tot ço que sera plasent a vostres reverencies nobleses e saviesas les quals la santa Trinitat tenga en sa guarda. Scrite en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XV de setembre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 16.

Se presentó Jimeno Gómez enviado por el parlamento de Aragón, y en virtud de su credencial manifestó lo que sigue:

Núm. 188. Tom. 17. Fol. 940.

Que lo parlament Darago ajustat en la vila Dalcaniz lo trametia aci a aquest parlament del principat de Cathalunya per dir e explicarli la deliberacio retenguda per lo dit parlament Darago sobre algunes coses explicades a aquell parlament per lo honorable Nasbert Çatrilla missatger del dit principat: la qual deliberacio es aquesta ço es que lo dit parlament era prest apparellat e deliberat elegir certes persones notables per tractar dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de aquell qui segons veritat e justicia se spera nostre rey e senyor: lo poder dels quals sera tan solament de tractar e referir al dit parlament les coses que tractades hauran: e que semblantment degues aquest reverent parlament del principat de Cathalunya sobre les dites coses sos missatgers o missatger en aquell nombre qui li plaguera car lo dit parlament Darago fraternalment servara paritat en lo dit nombre de lur eleccio fahedora elegir: pregants e exortants aquest parlament que com per raho de la mort detestable del molt reverent pare en Christ larquebisbe de Çaragoça que Deus haja en aquell regne se hagues seguits e suscitáis grans oys divisions e mals e tals persones porien esser per lo dit parlament de Arago elegides en aquests affers que sens gran recel e perill no porien exir de la dita vila de Alcaniç: aquest parlament per bona fraternitat volgues trametre son missatger o missatgers elegidor o elegidors en aço en la propdita vila de Alcaniç. Dix mes lo dit honorable Eximeno Gomez missatger que semblants notifficacio prechs e exortacions haguera fet lo dit parlament Darago als del parlament de regne de Valencia si sabes que fossen ajustats en loch cert axi com no son per lurs cuestions e debats: pero Deus volent quant les dites persones elegidores del parlament Darago del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques seran ensemps treballaran en imitar e concordar los dits valencians.

Contestó el abad de Ager, a nombre de todo el parlamento, que cuando este hubiese deliberado se daría a los aragoneses la conveniente respuesta.
Por la tarde de este mismo día volvió también a reunirse el parlamento para tratar de la embajada que debía enviarse al parlamento aragonés; mas aunque se discutió el asunto, nada llegó a resolverse.

Sesión del día 3.

Tratóse nuevamente de la embajada que debía enviarse a los aragoneses; pero tampoco recayó resolución.

Sesión del día 7.

Después de haberse ventilado suficientemente el asunto, al cabo quedó nombrado Juan Dezplá para que pasase en embajada a Alcañiz a verse con los comisionados aragoneses y valencianos, si los había, a fin de tratar con ellos de los preparativos necesarios para proceder a la elección y proclamación del verdadero rey; aunque con la restricción de que no pudiese acordar nada definitivamente, sin consultarlo antes con el parlamento. Fue llamado en seguida el enviado aragonés, y se le comunicó el antecedente acuerdo. La carta que se le entregó para los aragoneses fue la que sigue:

Núm. 189. Tom. 17. fol. 943.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç. - Molt reverents nobles e honorables senyors: desitjants ab fervent affeccio e voler procehir e cuytar fraternalment e comuna ensemps ab los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago en tots preparatoris directius en veure prestament aquell qui deu esser justicia mijançant nostre vertader rey princep e senyor: scrivim a vostres reverencies nobleses e savieses quels plagues respondre e obrir a nosaltres la deliberacio queus havets retenguda sobre les coses queus havia explicades de part nostra lo honorable Nasbert Çatrilla la qual nostra letra vos trametem a XV del present. E stants en aquest sancer e cordial desig lo dia seguent ques comptava XVI reebem vostra letra ab salutacions fraternals e hoim la creença feta en virtut daquella per lo honorable Eximeno Gomez scuder molt stesament savia e discreta continent en substancia que aqueix molt reverend parlament lo trametia a nosaltres per dirnos e explicar la deliberacio dessus dita ço es que era prest apparellat e deliberat elegir certes notables persones per tractar dels affers actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia daquell qui segons veritat e justicia sespera nostre rey e senyor: lo poder dels quals sia tan solament de tractar e refferir al dit parlament les coses que tractades hauran: e que semblantment deguessem sobre les dites coses nostres missatger o missatgers en aquell nombre quens plaguera car lo dit parlament Darago fraternalment servara paritat en lo dit nombre de lur eleccio fahedora elegir: pregants e exortantsnos que com per la mort detestable del molt reverent pare en Christ larquebisbe de Seragoça que Deus haja se hagues seguits e suscitats grans oys divisions e mals e tals persones porien esser per lo dit parlament Darago elegides en aquests affers que sens gran recel e perill no porien exir de la vila de Alcaniz nosaltres per bona fraternitat volguessem trametre nostre missatger o missatgers elegidor o elegidors en aço en la prop dita vila de Alcanis: e que semblants notifficacio prechs exortacions haguera fet lo dit parlament Darago als del parlament de regne de Valencia si sabes que fossen en loch cert ajustats axi com no son per lur questions e debats: pero que Deus volent quant les dites persones elegidores del parlament Darago del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques seran ensemps treballaran en unitat e concordia dels dits valencians. E com mijançant la obra del sant Sperit lum e direccio dels bons proposits les coses contengudes en la dita vostra letra abans de la recepcio daquella sien stades por nosaltres complides e exequides som molt confortats e alegres daquests tan saludables començaments dels affers: certifficants vostres reverencies nobleses e honorables savieses que nosaltres havem elegit per missatger nostre lo honorable micer Johan Despla conseller en cap e sindich de la ciutat de Barcelona e los missatgers de regne de Mallorques han elegit altre missatger per lo dit regne ço es mossen Berenguer de Tagamanent los quals Deu volent prestament seran a aqueixa vila Dalcanyiz ab poder de tractar comunicar e praticar ab les persona o persones elegidores per vostres reverencies nobleses e honorables savieses sobre les dites coses axi e ab poder que de tot ço que hauran tractat comunicat e praticat sens concloure facen relacio cascuns a sos principals. En apres speram en nostre Senyor Deus que sen concloura benaventuradament lo acte principal de la justicia daquell qui deu esser nostre princep rey e senyor. Totes aquestes coses crehem vos recitara pus larch lo dit vostre honorable missatger axi com plenerament de paraula informat daquelles. E sia molt reverents nobles e honorables senyors director e conservador de tots vostres e nostres fets lo bon Jesus. Scrite en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la sgleya de Tortosa a XVIII de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 19.

Se acordó el pago de varias cantidades, nombróse promovedor de los negocios del parlamento al síndico de la villa de Perpiñan Juan de Ribesaltes, en reemplazo del de Barcelona Marcos Turell; y, luego se leyeron las siguientes cartas del conde de Urgel.

Núm. 190. Tom. 17. fol. 947.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs los del parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs: no crehem esservos oblidat com la arduitat del present negoci no ho requira com lany prop passat apres quel senyor rey en Marti de gloriosa recordacio oncle nostre fon passat desta vida a nos stants en Arago en lo loch de la Almunia fon per les XII persones ques dehien representar lo principat de Cathalunya trames en Ramon Çavall lur missatger quins prega de part del dit principat quens volguessem per amor daquell abstenir e sobreseure en usar del nostre offici de governador general en tots los regnes e terres del dit senyor e part aço que volguessem desajustar e dar comiat a la gent darmes que teniem aplegada en Arago car si gent darmes stranya entrava en los dits regnes e terres ells hi provehirien en tal forma que aquelles per ells ab nos ensemps serien ben defeses e guardats de tots perills e inconvenients e dampnatges les quals coses lus atorgam en certa manera e ho complim de fet. Ara segons que la vostra gran saviesa clarament veu e es notori a tot lo mon gran multitut de gents darmes de Castella es entrada hostilment en lo regne Darago e entre cascun jorn e sesten vers los limits del dit principat e nha entrada partida en alguns lochs vehins daquell on ha perpetrats e comeses enormes e inhumans crims e greus delictes axi com a enemichs capitals e publichs: e daço no veem que ells o vosaltres vos mogats ney hajats provehit quen sien expellides ne foragitades ans ells e vosaltres ho mirats e ho tollerats axi pascientment com si no era algun interes vostre ni de la cosa publica dels dits regnes e terres de que som fort e no sens raho maravellats: car be pot veure la gran saviesa de vosaltres sins es estat complit ço que per part de les dites XII persones nos fon promes segons que dessus es dit e apres diverses vegades ratifficat a nos e a nostres missatgers quels trametiem per aquest fet e per altres si no era contrastat al començament per petita scintilla que fos de mal jatsia aquella sia massa gran poria de aquella exir destructiva flamma e inextinguible la qual cosa nos poguera seguir ans fora la manera prests a obviar e resistir a aquelles si fossem encara aplegats axi com ladonchs erem. Perque havents gran e inextimable desplaer e dolor intrinsecha axi com es rahonable dels mals e irreparables dampnatges de la cosa publica dels dits regnes e terras e dels pobles de aquelles e encara per tal com veem maltractar perdre e destruhir ço que vehets clarament e sabets certament que es nostre per justicia: pregamvos affectuosament e exortam instantment e requerim que vullats en aço ab nos ensemps qui nou entenem mirar ne retraurens en provehir prestament e deguda car vostre es totalment lo carrech e de les XII persones qui fahentnos desaplegar lo posaren sobrels seus muscles en descarregaren nos quel ne haviem pres el haguerem de bon grat supportat e sostengut mentre hi fos opportu e necessari e volem supportar encara oblidant tots perills de nostra persona e qualsevol dampnatges messions e despeses per grans que sien. E donant obra en aço farets ço que devets e sots tenguts per justicia serviretsne a nostre Senyor Deus e a la cosa publica de la qual devets esser mantenidors e deffensors e attendrets a nos ço quens fo promes en lo loch de la Almunia e en altres parts segons que dessus es assats declarat la qual cosa crehem e speram que infalliblement cumplirets. Pregamvos no resmenys quens responats com pus prestament porets per lo portador de la present lo qual vos trametem tan solament per aquesta raho. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XV dies de setembre del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.

Núm. 191. Tom. 17. fol. 148.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs los del parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles honorables e molt cars amichs: certifficamvos com ara novellament havem sabut que no contrastant que vosaltres hajats trames a dir al portantveu de governador en Arago que fes levar lo siti que mossen Johan Ferrandez de Heredia son fill te a mossen Johan Roiz de Moros en lo castell de Albarrazi empero non ha volgut res fer no posanthi alguna rahonable ni bona raho sino dient que axi se ha a fer: la qual cosa es de mal eximple e insuportable. Perqueus pregam axi affectuosament com podem que encara altra vegada sobre aço li vullats scriure e provehir en tal manera quel dit siti sia levat e quel dit mossen Johan lo qual ha tengut ab gran leyaltat lo dit castell nos perda ne perescha axi com sta apparellat de ferho si prestament segons dessus es dit noy es provehit. Aximateix vos placia provehir e pendre bon remey sobre la preso del reverent mossen lo bisbe de Teraçona per manera que aquell sia delliure de la dita preso en la qual es contra justicia maltractat: certifficantsvos que sera cosa de la qual nos farets assenyalat e gran plaer lo qual molt vos grahirem. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XVI de setembre del any mil CCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 21.

En este día fue aprobada la contestación a las cartas del conde de Urgel, en estos términos:

Núm. 192. Tom. 17. fol. 949.

Al molt egregi senyor don Jayme Darago comte de Urgell. - Molt egregi senyor: reebudes havem huy dues letres per vos senyor a nos trameses una a XV de setembre any e mes present laltra a XVI del mes e any mateix a les quals letres e coses en aquella contengudes senyor vos responem: que en lo comens sabuda per lo present parlament resident ladonchs en Barchinona axi per letres com per explicacio de certes notables persones per vos senyor trameses al parlament la entrada de algunes gents de cavall del regne de Castella en lo regne de Arago de present lo parlament acorda de trametre sa solemne embaxada als senyors rey e infant de Castella per requerir e instarlos que deguessen fer exir les gents darmes del regne Darago ab certes cominacions dades als embaxadors en lurs instruccions: e de fet los hi ha tramesos e spera de dia en dia lur retorn e ab aquells resposta del carrech damunt dit de lur embaxada: e per semblant al present lo parlament ha elegit son solemne ambaxador lo qual ensemps ab altre del regne de Mallorques van al parlament del regne Darago ajustat en Alcaniz los quals per semblant han carrech de aquest parlament e dels ambaxadors del regne de Mallorques qui son açi en ses instruccions quel parlament Darago deja provehir sobrel foragitament dels dits castellans del regne de Arago e ques proveescha que dans sinistres torbs reçels ni altres mals sen puxen seguir en lo regne Darago per los dits strangers. E ultra aço senyor continuament aquest parlament sta en acord e deliberacio sobre provehir en lo dit negoci en cas que veessem que les primeres provisions sobre aço fetes qui al present encara corren no portassen aquell sperat fruyt sobre la expulsio de la dita gent strangera e cessament de turbacio de la tranquillitat et paciffich stament de la examinacio e discussio de la justicia de la successio de la corona reyal que creem. Sobre ço empero senyor que scrivits en la vostra letra que per lo missatger de les dotze persones quis dehien representar lo principat de Cathalunya vos fon promes e offert que si gent darmes stranyes entrava en los regnes e terres de la reyal senyoria les XII persones per lo principat hi provehirien en tal forma que aquelles ab vos senyor ensemps serien ben deffeses: a que senyor vos responem que segons vostra informacio e relacio parlant ab honor e reverencia de la vostra senyoria per lo dit missatger de les dites XII persones per part del dit principat fon tan solament offert quel principat hi provehiria en deguda deffensio la qual entenem que deu fer lo principat ab persones comunes e mijanceres sens mesclarhi algun dels competitors e esforç de aquell per tolre tota sospita o scandel que seguir sen porien. E en aço senyor que conte vostra primera letra que aquest parlament veu clarament e sab certament que los regnes e terres de la reyal corona per justicia son vostres vos responem senyor que aquest parlament la dita honor e reverencia repetida de la mort del senyor rey en Marti ença james ha vist ne sabut en cert ne en clar cual es nostre cert e ver rey e senyor ans continuament daquell jorn e hora ença ha treballat e encercat e treballa e treballara e encercara la justicia de la successio reyal e corona a qui pertany ne qual es justicia mijançant nostre senyor rey e princep: la qual cosa se ha a regonexer examinar veure e discutir hoyts los competitors e en comu e concordable aplech de tots los regnes e principat de la corona reyal. Sobre la relaxacio senyor de la preso del reverent bisbe de Tarassona e del setge del castell de Albarrazi vos responem que en les instruccions per aquest parlament fetes al lur honorable missatger e per los del regne de Mallorques al lur es donat carrech a ells de instar e prosseguir en la millor manera que poran en lo parlament Darago e ab lo governador la expedicio dels dits dos articles: e aquestes respostes senyor vos fa aquest parlament als dits articles contenguts en les dites dues vostres letres. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXI dia de setembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 22.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 193. Tom. 17. Fol. 952.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: per vostres me havets pregat que prestament vaja aqui al parlament en lo qual yo fora ja anat per servir a Deu e a la cosa publica e complaura a vosaltres segons desig e son tengut mas hanme detengut e torbat fins ara los dans perills e inconvenients assats grans qui son disposts e apparellats de part deça per la occupacio feta per mossen Johan de Vilamari mon cosi del castell de Palau Çaverdera que mon frare lo governador de Rossello integrament possehia: e jatsia que molts donen gran carrech al dit mossen Johan per tal com ha feta la dita occupacio de nits e ab gent de peu armada e ab foch e sens deseximents e en aquest temps: pero yo no havent gran cura del carrech o culpa de les parts desijant principalment que en special tro haguessem per justicia rey o senyor cessassen tota manera de divisions bandositats e scandols e majorment e tots temps entre los dits cavallers entre los quals e lurs cases han gran deute de parentat e de antiga amistat son de Terragona açi en Barchinona vengut per treballar de tot mon poder ab los senyors deputats e sis persones e consellers de Barchinona e altres qui profitar hi pusquen que en los dits affers seprovehis per sola mera e prompta justicia ab conservacio del dret e honor de cascuna de les parts. Esse seguit que los damunt dits senyors hoit lo advocat e alguns de la part del dit mossen Johan qui en les coses seguents preten interesser haut consell de molts e grans juristes e altres notables persones deliberaren diverses vegades que considerat lo temps e que les parts eren dispostes a armes e scandel lo dit castell fos mes en ma dels dits senyors sens prejudici de les parts los quals senyors apres donassen lur dret sens tota favor per mera justicia als contendents segons que ja era stat per lo dit mossen Johan offert e per lo dit governador acceptat: e son molts de oppinio que aquest remedi de dret jatsia acostumat e praticat en tota part e per tots jutges era pus favorable e axi rahonable al dit mossen Johan com al dit governador. Esse seguit que lo dit governador ajustat ab gent de cavall e de peu instat per letres dels missatgers dels dits senyors diputats VI persones e consellers successivament tres o cuatre vegades e assegurat per ells ab diverses promissions que en lo dit fet se posaran los sobredits e altres remeys per justicia e instat e consellat per mes letres ses tro al jorn de huy guardat de tot scandel e ha dada paraula e seguretat e fet tot ço que per los dits senyors li es stat demanat e per mi consellat: e pro tali com li par que no ses tro huy axi seguit com li era dit clames de mi e diu que yo le enganat allegant que ell ha fet tot ço que per los dits senyors li es stat demanat e per mi consellat e que en lendemig aço durant davant sos huylls et de sos officials daquella terra lo dit mossen Johan publicament e durant la dita paraula ha fornit lo castell de companya fresca e de viures e darmes e ha obrat e beneviat e tot ço que sha volgut e a la fi ha ajustats sos amichs en la vila de Castello ab salconduyt dels officials de la terra qui per res no han permes al dit governador agreviat e dampnifficat que intras en lo condat ni en la dita vila. E a la fi de tots los comports qui al dit mossen Johan e als seus e de totes les rigors qui al dit governador son stats fets tro lo jorn de huy no sha res seguit sino messions e vergonya al general e carrech e dampnatge a la part lesa e dampnifficada e fortifficacio de la part qui ha fet lo greuge e crehen molts ques reperara huy e on mes ira ab major dan difficultat e vergonya que en començament: e diu lo dit governador a la conclusio que si aquestes particularitats e moltes daltres les quals yom call no son pesades e considerades que almenys vulla cascun considerar com sia notori que passats ha cinquanta jorns que la occupacio del castell fon feta e los scandols disposts que altre provisio no si ha feta per obra sino que de sis jorns ença ses començada a pendre alguna informacio. Totes aquestes dilacions e obres senyors son causa de ma aturada: les quals quant yo consider les justes e affectuoses letres que vostres reverencies nobleses e saviesas han sobre aquests affers açi trameses e les quals vos regraciu de tot mon cor e consider la bona intencio e affeccio que los dits senyors de deputats e les sis persones e consellers e altres mostren en aço no pux ni deig les dites dilacions ni obres imputar a culpa o negligencia de algu sino a malicia del temps e a ma ventura qui desijant segons Deu sap profitar e no noure a negu trob quim empatxa. Pero molt reverents nobles e honorables senyors de pochs dies ença aquests senyors han tramesos a lurs officials tals manaments e artelleries e ministres e altres provisions que molts han bona sperança que dins fort breus dies los affers seran en tal disposicio que versemblantment no sen deuran sperar sinistres ni scandels e yo si plau a Deu pore esser aqui en breus dies segons singularment desig e ja de fet ne fas trametre robes e viures a mi necessaris. En lendemig vos placia haverme per scusat considerant que aquests affers qui segons lo temps e altres particularitats poden tocar assats a la cosa publica segons comuna oppinio per ma absencia pendrien torb e ruptura scandalosa: e considerant que aqueixos affers jatsia majors sens tota proporcio se poden per la saviesa de vosaltres entre la qual la mia absencia no deu esser coneguda prosseguir loablement e madura: certifficantvos que si lo interesser de aquesta questio fos civil e de bens o heredats temporals jatsia grans you haguera ja tot jaquit e abandonat per esser ab vosaltres: mas placieus cogitar que acim va interesser de les animes e honor e persones de bens e de tots mos parents e amichs e de mon frare cap de mon linatge lo qual ma en part en ma joventud nodrit e yol tench per pare jatsia e allech Deus e molts en testimoni que yo no desig ne prosseguesch que ell haja daço sino raho e justicia e cominalesa e que lo joch fos taula sens dampnatge ni deshonor de algunes de les parts: e placieus que en aquesta e per aquesta fi hajats los affers per recomanats. Senyors molt reverents nobles e honorables gran plaer he haut quant he vist lo translat de la letra per vosaltres als aragoneses feta car es justa savia e pertinent: placieus prosseguir los affers ab aquella sinceritat et constancia e vera justicia e celeritat e gravitat que molts e yo confiam de vostres consciencia leyaltat e prudencia fermant sforçadament vostra sperança en Deus e no dubtets ni cessets per adversitats ni contraris car la sua infinida clemencia no jaquira perir la nacio leyal e del seu nom singular loadora. Misser Guillem de Vallsecha ha promes de partir dilluns per anar aqui tot dret e plagues a Deu que haguessets mestre Vicet Ferrer e semblants si sen trobaven car hajats per clar que ab aytals instruments ha acostumat nostre Senyor fer singulars obres. Placieus que lo jurament qui fon açi ordenat e fet sia aqui sovin en lo parlament publicat e que los capitols per la seguretat ordenats sien be observats: e nom sia pres a presumpcio ço que dich en ma fe a bona intencio. Lo sant Sperit molt reverents nobles e honorables senyors sia en vostra guarda scrivintme fiablament ço queus sia plasent ne a mi possible. Scrit en Barchinona a XVIII de setembre. - Apparellat a vostre honor P. arquebisbe de Terragona.

Presentáronse luego Juan Pelegrí y Fernando de Senramon, enviados por el parlamento de Valencia, los cuales, después de haber entregado su credencial, manifestaron de palabra lo que sigue:

Núm. 194. Tom. 17. fol. 956.

Que lo parlament general del regne de Valencia desijant ab gran fervor tot spatxament de la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago era stat continuat e mudat de la ciutat de Valencia a Vilaros a XXV dies del present mes de setembre e apres daqui han deliberat de venir e mudarse a aquesta ciutat de Tortosa: axi empero que alguns capitols concordats en la ciutat de Calatayud per los missatgers de aquell regne e los missatgers del principat de Catalunya tant com tocaven presidencia per lo regne o parlament de Valencia se fermassen de present e quels fos triada e donada certa partida de aquesta ciutat per lurs posades: daltra part que com sobre los debats questions e dissensions suscitats entre lo noble governador e ciutat de Valencia duna part e la vila de Morella daltra de jorn en jorn se cresquen novitats scandaloses es dehia que a ma de la dita vila devien entrar en aquella gents darmes de aragoneses e castellans per destruhir les aldeas de aquella vila: que aquest parlament de Cathalunya volgues scriure affectuossament als honorables missatgers del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques residents en la vila Dalcaniz que axi ab lo parlament Darago com ab lo governador de aquell regne treballassen e tant com en ells fos desviassen que gents darmes Darago ni castellans no anassen a la dita vila de Morella sots qualsevol color de execucions.

Terminado este discurso, leyóse la siguiente carta:

Núm. 172. Tom. 17. fol. 956.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda dada en Tortosa a XII del present mes a la qual vos responem que sta en veritat que per vostres honorables missatgers havets molt treballat en concordar los de aquest regne de que reportats gran honor: e saben vostres missatgers que per nosaltres no ha romas de concordarnos e som stats e som de present apparellats servar los dits capitols. Seguis quel mestre de Montesa per ordinacio del sant pare en la vila de sent Matheu concorda entre llurs missatgers e nosaltres certs capitols los quals apres ells e nosaltres en la ciutat de Valencia acceptam e per ço nosaltres per nostre consentiment abilitam lo parlament daquest regne e lo governador ferma general guiatge ab sagrament e homenatge e convenguemnos que al mati seguent nosaltres anassem al rayal per anantar en los fets del parlament concordament ab ells ensemps e axi partim e finam: e seguis quel dit governador ab sos adherents en la nit tancades les portes de la ciutat feren armar la mes gent que pogueren e de nit per una de les portes de la ciutat meteren en lo dit reyal molta de la dita gent per terrats cambres e lochs secrets e mes avant ne meteren en moltes cases vehines al dit reyal. E encara no contents daço com a lur instancia e enginy alguns gentils homens sien fora treua ab molts de nosaltres feren aquells armar e meterenlos prop dos portals de la dita ciutat vehins al dit reyal secretament e a part de dins la dita ciutat armats e encavalcats e nosaltres no sabents ni presumints alguna de les dites coses a bona fe simplament e sens armes per lo mati anavem al dit reyal e plague a Deu que en lo cami nos foren denunciats los dits aguayts per quens covench tornar e semblants coses nos han continuades despuys durant lo temps del dit guiatge. E mes avant per actes de fet lo dit governador nos ha romput lo dit guiatge farmat per ell ab sagrament e homenatge: e de aquestes coses e altres semblants podets esser informats per los missatgers Darago e vostres tramesos en aquest regne per la dita raho. E nosaltres no podents obtenir concordia del dit governador e sos adherents tramesem nostra missatgeria a la vila de Trayguera la qual fon en la dita vila lo XVen dia dagost per anantar en los fets e stech aqui per alguns dies e noy comparech algun altre sino los missatgers de Xativa de Morella e de Morvedre e per ço apres los covench tornarsen: e havem entes quels del principat de Cathalunya no sots encara justats en aquexa ciutat mas pus sentim queus ajustats nosaltres ab la ajuda de Deu breument nos ajustarem per anar a la dita vila de Trayguera o en altre loch hon sia mes be dels affers. Havem senyors vistes les letres del parlament Darago e vostres molt corteses e la de vostres missatgers en Castella: e certifficamvos que nostre desig es que aquests fets se manegen en una e comuna concordia per lo dret cami de la justicia foragitats tots propris volers los quals serien pus facils de corregir en principi que si mes avant se encenien. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en la vila de Paterna a XVII de setembre del any MCCCCXI. - Los nobles cavallers e gentils homens del parlament general de regne de Valencie apparellats a vostre honor.

Ultimamente, habiéndose acordado enviar embajadores a Valencia para que procurasen conciliar las dos fracciones del parlamento que se hallaban en Vinaroz y en Traiguera, quedaron nombrados para este cargo Felipe de Malla y Alberto Çatrilla.

Sesión del día 23.

Tratóse solamente de fijar el sueldo y ordenar los despachos que debían entregarse a los embajadores destinados para Valencia.

Sesión del día 24.

Dalmacio Çacirera, como procurador de muchos otros no espresados en el acta, protestó contra la espedicion de la embajada a Valencia. Dióse también cuenta de que el obispo de Urgel no podía asistir al parlamento a causa de ciertas cuestiones que le había suscitado el vizconde de Castellbó, y se acordó escribir sobre el particular a dicho vizconde.

Sesión del día 25.

El abad de Santas Creus pidió al parlamento que se le aumentase el salario que le habían señalado los diputados de Cataluña para ir en embajada a Sicilia. Tomó después la palabra el gobernador y propuso:

Núm. 196. Tom. 17. fol. 962.

Quod super duobus erat valde necessarium providere. Primum erat super custodia civitatis et reparatione murorum et aliorum necessariorum ad tuitionem et deffensionem ejusdem que videri suo ut dixit attentis plurimis non ut decebat stabat nec custodiebatur propter quod debebant celeriter providere super eo adhoc ut civitas ipsa et populati in eadem necnon et persone que tunc erant et venire sperabantur in parlamento jamdicto pleniori securitate gauderent. Secundum vero erat quod propterea quia asserebatur gentes armorum de partibus regni Castelle intrasse regnum Aragonum et de partibus Gasconie et aliunde partes Pallarienses sitas in Cathalonie principatu et ibidem castra aliqua debellasse famamque curribilem et comunem gentes plurimas armorum plurimis in partibus et per diversos congregari causa intrandi regnum et principatum predicta erat necessarium providere civitatibus villis et castris principatus jamdicti de capitaneis et aliis necessariis ad custodiam tuitionem et deffensionem earundem. Et quia ipsi pre ceteris et principaliter incumbebat ratione sui officii providere isto tempore in jamdictis infra tamen provinciam sibi commissam licet per se posset hoc facere petebat tamen consilium sibi prestari a parlamento eodem super provisionibus hujusmodi faciendis adhoc ut ipsius suffultus consilio posset in eisdem melius providere: alioquin si illud prestare recusarent aut dubitarent ipse provideret in eisdem prout sibi factibile videretur.

En conformidad a lo propuesto por el gobernador, acordó el parlamento asociarle dos comisiones: una, compuesta de Berenguer Serrat, Juan Pujol, Galceran de Rosanes, Alberto Çatrilla, Raimundo Fivaller y Pedro Grimau, para que entendiese en la fortificación y defensa de Tortosa; y otra formada del abad de Ager, Miguel Falco, Bartolomé Aranyo, Dalmacio Çacirera, Gonzalo Garidell y Bonanato Pere, la cual cuidase del nombramiento de capitanes o gobernadores y demás necesario para seguridad de las poblaciones y castillos del principado.

Sesión del día 25.

Se acordó recomendar al papa los embajadores que estaban destinados para ir a Sicilia y debían antes verse con Su Santidad, y suplicarle que procurase poner en paz las parcialidades del reino de Valencia; levantándose luego la sesión, sin haber tratado de ningún otro asunto.
Reunido otra vez el parlamento en la tarde del mismo dia, leyéronse las cartas que siguen:

Núm. 197. Tom. 17. fol. 965.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: dues letres havem reebudes vostres e certifficats de les coses en aquelles contengudes vos responem. E primerament en lo fet de la embaxada de Sicilia que nosaltres havem treballat e treballam continuament ab diligent e degut studi que la dita embaxada sia acompanyada de algun notable baro o noble e en cas que no trobem baro o noble la acompanyem en loch de aquests de algun notable cavaller expert e sufficient a tal e semblant acte e axi ponderos com vejam que aquesta nes vostra arreglada intencio e que axi ho mencionen vostres letres. Mas per tant com a nosaltres attes que tro aci no contrastant quey hajam meses tots nostres treballs no havem trobat noble ni cavaller e attes encara lo temps de la partida de la dita ambaxada qui es molt breu es vist difficil que daqui avant ne puxam trobar qui hi vullen anar segons que damunt: vos pregam nos vullats certifficar si serets contents que en aquest cas solament los cinch facen la dita ambaxada ço es los dos de la esgleya lo un cavaller e los dos de les universitats car nons en entenem a planir sens vostre assentiment de resposta: e es be necessari que vosaltres senyors cuytets daqui mossen labat de Sanctes-Creus axi ab vostres letres al sant Pare si ab ell sera quel desembarch el faça venir prest com ab vostres letres a ell matex com encara ab totes altres provisions necessaries car de huy mes tota cuyta es triga: e que per semblant manera sia cuytat lo prior de Tortosa. Nosaltres veents que era cosa de qualer e de gran cuyta havem fet partir alguns dies ha e trames a Terragona en Ramon Batle per ço que vosaltres senyors hajats axi com crehem que ja haveu les instruccions capitols letres e altres scriptures fetes e trameses per los missatgers del principat de Cathalunya quant eren en les ciutats de Valencie e de Calatayut. Aximatex som stats una vegada e moltes al senyor archabisbe de Terragona pregantlo per part de vosaltres senyors e nostra ab aquelles millors induccions e paraules persuasives que occorrien a nostres sensualitats volgues e li plagues cuytar sa anada aqui on sa presencia esmenara ço que per la absencia de la sua notable persona ha fallit parlant ab sa honor per assats lonch temps: subjungents que als grans prelats scientifichs e disposts pertany e es propi pugnar per lo beavenir de la cosa publica axi com en lo cas present: e encara que no devia aturar per nosaltres no haver enantat e procehit en haver lo sequestre del castell de Palau Çaverdera car be sabia ell que nosaltres seguintsne vostres letres hi havem fet e fem tro a extrem de poder en tant que daci hi havem trameses en P. Sent Climent procurador en lo comtat Dampuries bombardes trebuchs e altres artelleries diners e homens de peu ballesters e altres coses necessaries a fi que si mossen Johan de Vilamari no done loch liberalment al dit sequestre lo dit en P. de Sent Climent ab les osts del dit comdat e ab tots los dits prepararatoris haja forcivolment e en tota manera lo dit castell. E jatsia lo dit senyor archabisbe tro aci en cascuna de ses respostes mostras que aquest fet lo detenia pero ara de present ell vehent nostra provisio ha respost en tal manera que hom coneix be en ell que sa partida sera fort e fort presta: e semblant e axi bona resposta havem hauda de micer Guillem de Vallsecha pulsat e instat per nosaltres diverses e moltes vegades per part de vosaltres senyors e nostra molt affectuosament e streta: e ab tot aço siats certs senyors que aquests nostres prechs e instancia no cessaran tro al jorn e hora de lur partida. Nosaltres de continent hauda vostra letra havem entes en la bona custodia e guarda de Castellvi de Rosanes e hajats per ferm que hi sera provehit totalment segons vostra dita letra menciona. Gran es stat lo plaer e gran e exhuberant exaltacio de alegria han preses los coratges de cascun de nosaltres com havem sabut per vostres dues letres que los affers de la successio se strenyen en tot be e que prenen bon tall e bona via e crehem dignament que cascun sotsmes a la reyal corona sen deuen grantment alegrar attesa la ponderositat dels affers: don pregam nostre Senyor Deus via veritat principiador e finador de tots bens que ell per sa clemencia infinida vos faça aquests affers axi salutablement prosseguir mediar e finir que en breu prengan tal fi e expedicio que ell ne sia gloriosament loat servit e honrat la justicia hi sia ministrada e nosaltres poble seu siam certs e regits de nostre natural e indubitat rey princep e senyor loablament e deguda. E placieus senyors que tota vegada queus occorreran semblants noves e vosaltres ho haurets en opportunitat nos en vullats certifficar ab vostres letres car nosaltres com a cobejants veure lo desijat dia vos ho reputarem en gracia molt singular. E tingaus molt reverents nobles e honorables senyors en sa curosa guarda la Deitat increada. Scrita en Barchinona a XXIV dies de setembre lany mil CCCCXI.- Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 198. Tom. 17. fol. 967.

Als nobles e molt honorables lo governador e capita general dels comtats de Rossello e de Cerdanya e a cascun dells e lurs lochtinets (tendría que ser lochtinents) tant com en lur offici les coses dejus scrites se pertanguen lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago e altres tocants lo be publich del dit principat salut ab creximent de honor. Com nosaltres considerada la disposicio del present temps que som pro dolor sens rey princep e senyor indubitat per tuicio deffensio e guarda del principat de Cathalunya e per conservar aquell al rey princep e senyor que per pura justicia devem haver dejam vullam e siam tenguts ab cordial e sobirana diligencia e cura entendre e vetlar en fer totes provisions necessaries e pertinents a les tuicio deffensio e guarda dessus dites e hajam certs ardits de gents darmes stranyes de diverses parts fan preparatoris de entrar guerrejar e dampnifficar lo dit principat ço que a Deus no placia: sabents per experiencia maestressa de les coses quant es profitos e molt necessari per resistir dissipar exterminar tals enemichs que ab temps abans de congoxa e perplexitat de guerra sia provehit en recullir los viures restrenyer les forçes e regonexer aquelles de obres armes municions e viures necessaris e metreles en bon orde de gent e majorment en les forces que son frontaleres: pregamvos axi affectuosament com sabem o podem encarregam e requerim que prestament provehiscats en fer recollir los viures restrenyer les forces e regonexer aquelles de obres armes municions e viures necessaris e metreles en bon orde segons altres vegades en temps de guerra es acostumat e el carrech a vostres officis se pertany e de vostres noblesas e providencias
confiam: e per pus presta execucio operativa dels affers vullats intimar notifficar exortar e manar remetents nosaltres les letras quens farets al stil de vostra cort a tots e sengles ja creats o creadors procurador reyal veguers batles e altres qualsevol officials e a tots e sengles prelats e altres persones ecclesiastiques barons nobles cavallers e homens de paratge ciutadans o burgueses honrats e homens de vila e altres qualsevol persones de qualsevol stat grau o condicio sien als quals les coses dessus dites ço es de recollir viures restrenyer forces regonexer aquelles de obres armes e viures necessaris e metreles en bon orde en qualsevol manera quels pertanga on sien tenguts prestament ho facen exequesquen: e perque vejats nostra intencio sobre la dita deffensio de les coses per nosaltres ordonades e publicades en lo parlament vos trametem translat a part les quals vos placia tenir servar o fer tenir e servar segons a cascun de vosaltres se pertanyera a la letra guardantvos stretament que per alguna contencio debat o dubte de vostres jurisdiccions la present deffensio e provisio no romanga os dilat en alguna manera car aço seria perill irreparable del qual nosaltres ab les presents expressament protestam e açous entimam que seria a total carrech vostre ço que a Deus no placia ho complesquen haventvos en les dites coses ab tal vigilancia diligencia e gran cura que vers Deu e vers lo mon ne merescats reportar premi glorios renom e altres remuneracions condignes. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXVI dies de setembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCXI.