Mostrando las entradas para la consulta mudat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mudat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de julio de 2024

Moys, Mois, Moix - Mueis, Mueg, Mug, Muog, Mog

Moys, Mois, Moix, adj., lâche, vil, sournois.

Falz prezicx

D' omes moys ni tricx.

P. Bremond Ricas Novas: Si m ten.

Fausses prédications d'hommes lâches et trompeurs.

Tug cominalmen

Em trafeguier e moys.

Nat de Mons: Sitot non.

Tous généralement nous sommes trompeurs et vils.

Aissi quo 'l moix laire 

Son quetz e celaire.

Raimond de Miraval: Enquer.

Ainsi comme les voleurs sournois sont cois et dissimulés.

Fig. Ab lial cor, fi e pauc moys.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Avec coeur loyal, pur et peu sournois.

2. Moyssart, Moichart, adj., lâche, vil, méprisable.

Adreg e franc ses cor moyssart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

Loyal et franc sans coeur vil.

Ab moicharda machination.

Cartulaire de Montpellier, fol. 142. 

Avec lâche machination. 

Subst. Li folh e 'l fellon e 'l moyssart.

P. Cardinal: Ben tenh.

Les fous et les félons et les lâches.

(chap. En chapurriau, al menos al poble de Arnes, aon no ñan gendarmes pero sí arnerols o gen de Arnes, moix, moixa signifique trist o triste, apagat, sensible, etc. Coneixeréu alguns a Terenci Moix.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

 

Moyso, s. f., mesure.

A forma ni a moyso dessus dita. Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 85.

A forme et à mesure dessusdite.

ANC. FR. La bouche petite et grocete... 

Le col fu de bonne moison, 

Gros assez et lons par raison. 

Boutons i ot petis et clos... 

Si en i ot d'autre moison.

Roman de la Rose, v. 539 et 1649.

 

Mozir, v., moisir.

Part. pas. Ama locs mozitz et pudens. Eluc. de las propr., fol. 240. 

Aime lieux moisis et puants.

ANC. CAT. Mosir. ESP. Mohecer (N. E. enmohecer, cubrir de moho).

(chap. fés, criás moho, enverdí, enverdís; puestos humits y pudens.)

 

Mucal, s. m., bas lat. mucalis, datte.

Palma..., sos frugs... so ditz mucals. Eluc. de las propr., fol. 217.

Le palmier..., ses fruits... sont dits dattes.

(chap. Dátil, datils; palmera, palmeres; no confundí en cubalibre o palmero, que se diu aixina perque lo tubo medix mes o menos un pam. Esta l de palm no se pronunsie, se pert, com la p de psiquiatra, dels que ne fan falta un clapé per als catalanistes; la o de Lourdes, la p de psicópata com Manel Riu Fillat, etc.)

 

Mucellage, s. m., lat. mucillaginem, mucilage.

Que la femna sia cristerizada de mucellage de ptilli.

Mucellage de fenugrec am cizami. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Que la femme soit clystérisée avec mucilage de tilleul.

Mucilage de fénugrec avec sésame. 

ANC. CAT. Mussilage. ESP. Mucílago (N. E. Sustancia viscosa, de mayor o menor transparencia, que se halla en ciertas partes de algunos vegetales, o se prepara disolviendo en agua materias gomosas.)

PORT. Mucilagem. IT. Mucilagine, mucillagine, mucellagine.

Mudar, v., lat. mutare, changer, transporter, détourner, différer, déplacer. Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je ne voudrais jamais transporter ailleurs mon équipage.

An mudat lur estaje. V. de S. Honorat. 

Ont changé leur demeure.

Quascuna creatura

Pot mudar, segon natura,

Son bon esser de ben en mal.

Brev. d'amor, fol. 10.

Chaque créature peut changer, selon nature, sor bon être de bien en mal.

El fols si muda coma li luna. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. Lo tonto, atontat, se mude, se gire, se cambie com la lluna.

Menos Carlos Rallo Badet, que es lo mes sompo de tot Aragó, que se va quedá girat cap a la lluna catalanista desde que ere un chiquet que corríe per la bassa. Sol li falte abrassá la mija lluna del Islam y que li tallon la punteta de la sigala. Milló siríe que lay tallaren sansera; total, la fa aná menos que Arturico Quintana Font. San germana y sa mare me van escriure al Carallibre - cuan encara lo tenía - per a defensál, com si un home nessessitare que lo defenguen, y mes online. Mes dropo, cagat, insultadó, aragonés catalanista y ploramiques no ne ña a cap puesto.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

 

Le fou se change comme la lune.

Los quals quatre mestres, cascun an, se mudaran.

(chap. Aixó hauríen de fé los presidens de la Ascuma, que ni són mestres ni u sirán may, cada añ, cambiá, pera vore quín es lo mes inútil de tots.) 

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.

Lesquels quatre maîtres, chaque année, se changeront.

Tro 'l nom d'amans 

En drut se muda.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda maia.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Loc. Aoras non aus mudar

Qu'ieu no chant al vostre somos.

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui d'Uiselh. 

Maintenant je n'ose différer que je ne chante à la votre invitation.

Non mudarai deserenan

Qu'ieu non despley 

Un son novelh qu'els esbaudey.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Je ne différerai pas désormais que je ne déploie un nouvel air qui les réjouisse.

- Muer.

Deu hom son auzel aguizar 

Aissi que meills deia mudar. 

Dirai co si deu mudar 

Auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

On doit affaiter son oiseau ainsi qu'il doive mieux muer.

Je dirai comment se doit muer oiseau.

Part. prés. A senhor mudan, so es assaber a abbat moren.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 158. 

A seigneur changeant, c'est à savoir à abbé mourant.

Part. pas.

Volrai lo donc mal mudat, guallinier.

Gras, debaten, que non puesca volar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Je le voudrai donc mal mué, gelinier, gras, se débattant, qu'il ne puisse voler.

ANC. FR. Sans vostre amor ne m'a vie mestier; 

Ne je ne vuil tot lo siegle en muer. 

Le Châtelain de Couci, chanson 8. 

Bien me revint son gracieux langaige, 

Et tost muey mon propos et coraige.

Charles d'Orléans, p. 4.

Ou sont-ce honneurs qui font muer les meurs. Cretin, p. 232.

Ceux-là sont incontinent muez d'amour en haine et de haine en amour.

Comines, liv. I, p. 73. 

D'un visage constant et sans muer de couleur. 

Amyot, Tr. de Plutarque. Vie de Sylla.

CAT. ESP. PORT. Mudar. IT. Mutare. (chap. mudá, mudás, mutá (cambiá): yo me mudo, mudes, mude, mudem o mudam, mudéu o mudáu, muden; mudat, mudats, mudada, mudades.)

2. Muda, s. f., mue.

Si vostr' ausels, avan la muda,

A tota la coa perduda.

(chap. Si lo vostre muixó, abans de la muda, ha tota la coa perduda.)

Deudes de Prades: Auz. cass.

Si votre oiseau, avant la mue, a toute la queue perdue.

CAT. ESP. PORT. IT. Muda. (chap. Muda, mudes; v. mudá, mudás; mutá, cambiá, cambiás.)

3. Mudamen, s. m., changement.

Senes lunh mudamen en se. Brev. d'amor, fol. 35.

Sans nul changement en soi. 

L'orde de mudamen del enperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 102. 

L'ordre de changement de l'empire.

Tota la solfa sai e los set mudamens.

(chap. Tota la solfa sé y los set mudamens; solfa : solfeo : do, re, mi, fa, sol, la, si. Sol + Fa : solfa.)

coral, Beceite, Alberto Moragrega, Margarita Celma Tafalla

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je sais tout le solfége et les sept changements.

ANC. FR. Par muement de lieu en autre.

Joinville, p. 149.

CAT. Mudament. ESP. Mudamiento. PORT. Mudamento. IT. Mutamento.

(chap. Mudamén, mudamens.)

4. Mutatio, Mutacio, Mudazo, s. f., lat. mutatio, mutation, changement. Dieus no pren mutatio. 

Segon diverses movemens 

E mutacios.

Brev. d'amor, fol. 9 et 32. 

Dieu ne prend point de changement.

Selon divers mouvements et mutations. 

Greus es sopdosa mudazos. Trad. de Bède, fol. 30.

Changement subit est pénible. 

CAT. Mutació. ESP. Mutación. PORT. Mutação. IT. Mutazione. 

(chap. Mutassió, mutassions.)

5. Mutabilitat, s. f., lat. mutabilitatem, mutabilité, mobilité, inconstance.

Mutabilitat, sensibletat.

Granda mutabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 1 et 117.

Mobilité, sensibilité. 

Grande mobilité.

CAT. Mutabilitat. ESP. Mutabilidad. PORT. Mutabilidade. IT. Mutabilità, mutabilitate, mutabilitade.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats; inconstansia, inconstansies, sensiblería, sensibleríes, com al italiá “la donna è mobile...”, “la dona es mutable com una ploma al ven”.)

6. Mudayritz, s. f., muable, changeuse.

Luna... es mudayritz del ayre. Eluc. de las propr., fol. 116. 

La lune... est changeuse de l'air.

7. Mutable, Mudable, s. f., lat. mutabilis, mobile, changeant, muable. 

Fa hom mutable de loc en autre. Eluc. de las propr., fol. 117. 

Fait l'homme changeant de lieu en autre. 

Alqu mot so mudable. Leys d'amors, fol. 68.

Quelques mots sont muables.

Tota creatura es mudabla per sa natura. V. et Vert., fol. 40.

Toute créature est changeante par sa nature. 

CAT. ESP. Mudable. PORT. Mudavel. IT. Mutabile. 

(chap. Mudable, mudables, mutable, mutables; contrari: inmutable, inmutables, que no se inmute, que no mude, que no cambie.)

8. Commutatio, s. f., lat. commutatio, commutation, changement, figure de rhétorique.

Commutatios... apelada anthimetabola, se fay can son doas sententias que la una es adversaria a l'autra, et hom fay del mot derrier premier e del primier derrier. Leys d'amors, fol. 146. 

La commutation.... appelée antimétabole, se fait quand deux phrases sont dont l'une est contraire à l'autre, et qu'on fait du mot dernier le premier et du premier le dernier.

CAT. Commutatió. ESP. Conmutación. PORT. Commutação.

IT. Commutazione. (chap. Conmutassió, conmutassions; v. conmutá.)

9. Comutatiu, adj., commutatif, changeable, variable.

O son.... comutativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont... commutatives. 

CAT. Commutatiu. ESP. Conmutativo. PORT. IT. Commutativo.

(chap. Conmutatiu, conmutatius, conmutativa, conmutatives. 

Propiedat conmutativa de les matemátiques.)

conmutatiu, conmutatius, conmutativa, conmutatives. Propiedat conmutativa de les matemátiques

 

10. Inmutar, v., lat. immutare, changer. 

Part. prés. Requier lutz inmutant.

Segon la qualitat de la vapor inmutant la cella phantastica.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 78. 

Requiert lumière changeante.

Selon la qualité de la vapeur changeant le siége fantastique.

Part. pas. Els inmutatz, l' esperit animal corr. Eluc. de las propr., fol. 16.

Eux changés, l'esprit animal court. 

CAT. Immutar. ESP. Inmutar. IT. Immutare. (chap. Inmutá, inmutás: inmuto, inmutes, inmute, inmutem o inmutam, inmutéu o inmutáu, inmuten; inmutat, inmutats, inmutada, inmutades.)

11. Immutacio, Inmutacio, s. f., lat. immutatio, changement.

Desordenada inmutacio. 

De immutacio receptivas.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 114. 

Changement désordonné. 

Susceptibles de changement. 

CAT. Immutació. ESP. Inmutación. IT. Immutazione. 

(chap. Inmutassió, inmutassions; v. inmutá, inmutás.)

13. Inmutabilitat, s. f., lat. immutabilitatem, immutabilité. 

Han inmutabilitat. 

Inmutabilitat ses transmutacio.

Eluc. de las propr., fol. 1 et 4. 

Ont immutabilité. 

Immutabilité sans transformation. 

CAT. Immutabilitat. ESP. Inmutabilidad. PORT. Immutabilidade. 

IT. Immutabilità, immutabilitate, immutabilitade. (chap. Inmutabilidat, inmutabilidats.)

13. Inmutatiu, adj., immutatif, changeant.

Virtut inmutativa.

So dels elemens inmutativas.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 114. 

Vertu changeante. 

Sont immutatives des éléments. 

ESP. Inmutativo. (chap. Inmutatiu, inmutatius, inmutativa, inmutatives.)

14. Permutar, v., lat. permutare, permuter.

Desempari e doni e permuti de mi en vos.

(chap. Yo desamparo y dono y permuto de mí en vos.)

Tit. de 1275. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321.

Je désempare et donne et permute de moi à vous.

CAT. ESP. Permutar. PORT. Permudar. IT. Permutare.

(chap. Permutá: permuto, permutes, permute, permutem o permutam, permutéu o permutáu, permuten; permutat, permutats, permutada, permutades. Encara se fan permutes de dos possessions entre dos persones. Permuta : concambi, cambi.)

15. Permutatio, s. f., lat. permutatio, permutation, changement.

Cofermi aquesta permutatio. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Je confirme.... cette permutation.

Permutatios de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Permutation de lettre ou de syllabe. 

CAT. Permutació. ESP. Permutación (permuta). PORT. Permutação. 

IT. Permutazione. (chap. Permutassió o permuta, permutassions o permutes.)

16. Permuta, s. f., échange, troc.

Non ha loc en permutas simplas. Fors de Bearn, p. 1085.

N'a pas lieu en échanges simples.

CAT. ESP. IT. (chap.) Permuta.

17. Permutador, s. m,, troqueur.

Los autres.... permutadors. Cout. de Condom.

Les autres... troqueurs.

IT. Permutatore. (chap. Permutadó, permutadós, permutadora, permutadores.)

18. Permutable, adj., lat. permutabilis, permutable, changeable. Permutabla per sa condicio.

Prepausan... las que han inmutabilitat a las permutablas.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 1.

Permutable par sa condition.

Préfèrent... celles qui ont immobilité aux changeables. 

IT. Permutabile. (chap. Permutable, permutables.)

19. Permutatiu, adj., permutatif, propre à permuter.

O son.... permutativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont.... permutatives.

Dels cors d'aquels qui la auzo permutativa. Eluc. de las propr., fol. 46.

Permutative des corps de ceux qui l'entendent. 

IT. Permutativo. (chap. Permutatiu, permutatius, permutativa, permutatives. )

20. Remudar, Remuiar, v., lat. remutare, remuer, changer, bouger, séparer.

Parlar ni remudar no i s pot. Liv. de Sydrac, fol. 16.

Parler ni remuer ne s'y peut.

Pero si s remuda

Malautes, quan mielhs cuda

En autra part guerir.

Peyrols: Pus de mon.

Pourtant aussi se remue le malade, quand il pense en autre part mieux guérir.

Mas que per aisso no m remut.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Pourvu que pour cela je ne me remue. 

Sol non polsa ni remuia.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Seulement ne souffle ni remue.

Fig. Doz cavaliers prezans

Don largueza no s remuda. 

T. de Guion et de Maenard: En Maenard. 

Deux chevaliers prisés dont générosité ne se sépare pas.

Subst. A son remudar si eversa la maire. 

Liv. de Sydrac, fol. 65. 

A son remuer se renverse la matrice.

CAT. ESP. Remudar. IT. Rimutare. (chap. Remudá, remudás, sorollá, sorollás, com Ignacio Sorolla, moures mol, no está coto o quieto, no tartí.)

21. Remudamen, s. m., remuement, mouvement, agitation, changement.

Per la vanetat del dih sanc e de son remudamen. Liv. de Sydrac, fol. 104.

Par la légèreté dudit sang et de son agitation. 

Al remudament no fassa barat. Arbre de Batalhas, fol. 130. 

Au changement qu'il ne fasse pas tromperie. 

ESP. Remudamiento. IT. Rimutamento. (chap. Remudamén, remudamens; agitassió, agitassions; sorollamén, sorollamens.)

22. Transmudar, Trasmudar, v., lat. transmutare, transmuer, transporter, changer.

Virar e transmudar los motz. Leys d'amors, fol. 14. 

Changer et transporter les mots. 

Laurador termes moven

De lor logal o trasmudan.

Quan l' onor a Dieu deguda 

En creatura transmuda.

Brev. d'amor, fol. 127 et 74.

Laboureurs remuant ou transportant les limites de leur local.

Quand il transporte à la créature l'honneur dû à Dieu.

Part. pas. Las dichas dictios son transmudadas. Leys d'amors, fol. 108. Les dits mots sont transportés. 

ANC. FR. Destruisit le royaume de Assur et en transmua la seigneurie aux Persans, et aux Mèdes. Alain Chartier, p. 295. 

Vous qui m'avez en rocher transmué. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 253. 

CAT. ESP. Transmutar, trasmudar. PORT. Transmutar, transmudar. 

IT. Trasmutare, tramutare. (chap. Transmudá, transmutá, trasmudá, trasmutá.)

23. Transmutacio, Trasmutacio, s. f., lat. transmutatio, transformation. Entro que es digerida et ha presa transmutacio.

En trasmutacios de metalhs.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 240. 

Jusqu'à ce qu'elle est digérée et a pris transformation.

En transformations de métaux. 

CAT. Transmutació, trasmutació. ESP. Transmutación, trasmutación, trasmudación. PORT. Transmutação, trasmudação. IT. Trasmutazione, trasmutagione, tramutazione, tramutagione. (chap. Transmutassió, transmutassions; trasmutassió, trasmutassions; transmudassió, transmudassions; trasmudassió, trasmudassions. La mes coneguda es la transmutassió a la eucaristía.)

24. Transmudamen, Trasmudamen, s. m., transformation, permutation, bouleversement, changement.

Lo qual transmudamen o transpositio. Leys d'amors, fol. 108. 

Lequel changement ou transposition. 

Fai d' umors gran transmudamen 

La luna merman e creissen.

(chap. Fa de humors (aigües) gran transmudamén la lluna mermán y creixén.)

Brev. d'amor, fol. 34.

Fait grand bouleversement d'humeurs la lune diminuant, et croissant.

ANC. ESP. Trasmudamiento. IT. Trasmutamento, tramutamento.

(chap. Transmudamén, transmudamens; trasmudamén, trasmudamens; transformassió, permutassió, permuta, cambi. Ya se sap o sa sabíe que la lluna afecte mol a les aigües, desde les marees hasta al hora de llimpiá la sequia, o regá, o plantá, etc. en lluna nova o lluna vella. Aixó u saben mol be los allunats com Manel Riu Fillat, Carlos Rallo Badet, Ignacio Sorolla Vidal y alguns atres aragonesos catalanistes com los de la Ascuma.)

25. Transmudable, Trasmudable, adj., transmutable.

Ses comensamen e ses fi,

Non transmudables atressi.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Sans commencement et sans fin, non transmutable pareillement.

ESP. Trasmutable. PORT. Transmutavel. IT. Trasmutabile.

(chap. Transmudable, transmudables; trasmudable, trasmudables; transmutable, transmutables; trasmutable, trasmutables.)

 

Mueis, Mueg, Mug, Muog, Mog, s. m., lat. modius, muid.

Richartz metra a mueis et a sestiers

Aur et argent.

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Richard dépensera à muids et à setiers or et argent. 

Tu li donaras X sols, o XX mugz de blatz chascun an.

Trad. du Code de Justinien, fol. 39. 

Tu lui donneras dix sous, ou vingt muids de blé chaque année. 

PORT. Modio. IT. Moggio.

lunes, 12 de agosto de 2024

Ordi, Ordy - Origami

 

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullós, orgullosos, orgullosa, orgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice. 

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

viernes, 23 de octubre de 2026

Bertran de Born. Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier ++

Bertran de Born.

Bertran de Born. Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier



I. 

Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier
de so que us an de me dich lauzengier;
per merce us prec qu'om no puoscha mesclar
lo vostre cors fi, leial, vertadier,
humil e franc, cortes e plazentier,
ab me, domna, per menzonjas comtar.
Al primier get perd' ieu mon esparvier
que l m'aucian el ponh falco lanier
e porten l'en qu'ieu l lor veia plumar,
s'ieu non am mais de vos lo consirier
que de nul' autr' aver lo desirier
que m don s'amor ni m retenh' al colgar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier,
e no mi puosc orar plus d'encombrier:
s'ieu anc falhi ves vos neis del pensar,
quan serem sol en chambr' o dintz vergier,
falha m poders deves mon companhier
de tal guisa que no m puosch' aiudar.
S'ieu per jogar m'asset pres del taulier,
ja no i puoscha baratar un denier,
ni ab taula presa non puosch' intrar,
anz get ades lo reirazar derier,
s'ieu autra domna deman ni enquier
mas vos, cui am e desir e tenh char.
Senher si' eu de chastel parzonier
et en la tor siam quatre parier,
e ja l'us l'autre no ns poscham amar,
anz m'aion ops totz temps arbalestier,
metg'e sirven e guachas e portier,
s'ieu anc aic cor d'autra domna amar.
Ma dompna m lais per autre chavalier,
e puois non sapch' a que m'aia mestier;
e falha m vens quan serai sobre mar;
en cort de rei me batan li portier
et en cocha fassa l fugir primier,
si no mentit cel que us anet comtar.
Domna, s'ieu ai mon austor anedier,
bel e mudat, be prenden e maisnier,
que tot auzel puoscha apoderar,
cinh' e grua et aigron blanc e nier,
volrai lo donc mal mudat, gallinier,
gras, debaten, que no puoscha volar.
puois ab mi dons m'avetz mes destorbier,
be lauzera que m laissassetz estar.

II.

Si tuit li dol e lh plor e lh marrimen
e las dolors e lh dan e lh chaitivier
qu'om anc auzis en est segle dolen
fossen ensems, sembleran tuit leugier
contra la mort del jove rei engles,
don rema pretz e jovens doloros
e l mons oscurs e teintz e tenebros,
sems de tot joi, ples de tristor e d'ira.
Dolen e trist e ple de marrimen
son remasut li cortes soudadier
e lh trobador e lh joglar avinen;
trop an agut en mort mortal guerrier,
que tout lor a lo jove rei engles
vas cui eran li plus larc cobeitos:
ja non er mais ni no crezatz que fos
vas aquest dan el segle plors ni ira.
vanar ti potz que l melhor chavalier
as tout al mon qu'anc fos de nula gen;
quar non es res qu'a pretz aia mestier,
que tot no fos el jove rei engles:
e fora mielhs, s'a Dieu plagues razos,
que visques el que maint autr' enoios
qu'anc no feiron als pros mas dol et ira.

D'aquest segle flac, ple de marrimen,
s'amors s'en vai, son joi tenh mensongier,
que re no i a que no torn en cozen;
totz jorns veuzis e val mens huoi que hier;
chascus si mir el jove rei engles
qu'era del mon lo plus valens dels pros:
ar es anatz sos gens cors amoros,
don es dolors e desconortz et ira.
Celui que plac pel nostre marrimen
venir el mon nos traire d'encombrier,
e receup mort a nostre salvamen,
com a senhor humil e drechurier
clamem merce, qu'al jove rei engles
perdo, si lh platz, si com es vers perdos,
e l fass' estar ab honratz companhos
lai on anc dol non ac ni aura ira.

III.

Ges de far sirventes no m tartz,
anz lo fauc senes totz afans,
tan es sotils mos genhs e m'artz
quez eu n'ai pres aitals engans
et ai tan de sort
que veus m'en estort,
que lh comte ni lh rei
no m forsfeiron rei.
E puois lo reis e l coms Richartz
m'an perdonat lor mals talans,
ja mais n'Azemers ni n'Amblartz 
no m do treguas ni 'n Talairans,
ni ja d'Autafort
no laissarai hort;
qui s vol, m'en guerrei,
puois aver lo dei.
Quant es fis deves totas partz,
a me resta de guerr' us pans:
pustel' en son uolh, qui m'en partz,
si tot m'o comenzei enans!
Patz no m'a conort,
ab guerra m'acort,
qu'ieu non tenh ni crei
negun' autra lei.
E no i guart dilus ni dimartz
ni setmanas ni mes ni ans,
ni m lais per abril ni per martz
qu'ieu no tracte com venha dans
a cels que m fan tort;
e ja mais per fort
no i conquerran trei
lo pretz d'un correi.
Quals que fassa sos bos eissartz,
ieu m'en sui mes totz temps en grans
com puosch' aver cairels e dartz,
elms et ausbercs, chavals e brans;
qu'ab aisso m cofort,
e m trac a deport
assaut e tornei,
donar e domnei.
Mos parzoniers es tan galhartz
qu'el vol la terra mos enfans,
et ieu vuolh l'en dar, tan sui gartz;
puois diran que mals es Bertrans,
quar tot non lo i port;
mas a malvatz port
venra, so us autrei,
anz qu'ab me plaidei.
Ja mais d'Autafort
no fatz drech ni tort;
qui s vol m'en guerrei,
puois aver lo dei.
Lo jutgamen crei
mo senhor lo rei.

IV.

Puois als baros enoia e lor pesa
d'aquesta patz qu'an facha li dui rei,
farai chanzo tal que, quant er apresa,
a cadau sera tart que guerrei;
e no m'es bel de rei qu'en patz estei
deseretatz, ni que perda son drei,
tro la demanda que fai a conquesa.
Ad ambedos te hom ad avolesa,
quar an fach plach don quecs de lor sordei.
Cinc duchatz a la corona francesa,
e, si ls comtatz, son a dire li trei;
e de Gisortz pert lo ces e l'esplei,
e Caercis rema sai en trepei
e Bretanha e la terra engolmesa.
Ges aitals patz no melhura proesa
com aquesta ni autra qu'om li grei,
ni deu sofrir qu'om li bais sa richesa,
puois Essaudu a tornat deves sei
lo reis Henrics e mes en son destrei,
e no cuch ges qu'a son home s'autrei,
si l fieu d'Anjau li merma una tesa.
Si l reis engles li fetz do ni larguesa
al rei Felip, drechs es qu'el l'en mercei,
que lh fetz liurar la moneda englesa,
qu'en Franza 'n son charzit sac e correi;
e no foron Anjavi ni Mancei,
que d'esterlis foro lh primier conrei
que desconfis la lor gen champenesa.
Lo sors Guerics dis paraula cortesa,
quan so nebot vi tornat en esfrei:
que dezarmatz volgra 'n fos la fis presa,
quan fo armatz, no volc penre plaidei;
e no semblet ges lo senhor d'Orlei
que desarmatz fo de peior mercei
que quan el chap ac la ventalha mesa.
A rei armat lo te hom a flachesa,
quan es en champ e vai querre plaidei;
ben an chamjat honor per cobeitesa,
segon qu'auch dir, Bergonho e Francei;
e valgra mais, per la fe qu'ieu vos dei,
al rei Felip, comenzes lo desrei
que plaideiar armatz sobre la greza.
Vai, Papiols; mo sirventes a drei
me portaras part Crespi el Valei
mon Isembart en la terra artesa;
E digas li qu'a tal domna soplei
que marves puosc jurar sobre la lei
que l melher es del mon e l plus cortesa.

V.

Mout mi platz quan vei dolenta
la malvada gen manenta
qu'ab paratge muou contenta,
e m platz quan los vei desfar
de jorn en jorn, vint o trenta,
el s trop nutz, ses vestimenta,
e van lor pa achaptar;
e s'ieu men, m'amia m menta.
Vilas a costum de troia,
que de gen viure s'enoia;
e quan en gran ricor poia,
l'avers lo fai folleiar:
per que lh deu hom la tremoia
totas sazos tener voia
e lh deu del sieu despensar
e far sofrir ven e ploia.
Qui so vila be no serma,
en desleiautat lo ferma;
per qu'es fols qui no l'amerma
quan lo ve sobrepoiar:
quar vilas, puois si conferma
ni en fort luoc si referma,
de maleza non a par,
que tot quan consec aderma.
Ja vila no deu hom planher,
si lh ve bratz o chamba franher
ni re de sos ops sofranher;
quar vilas, - si Dieus m'ampar! -
a cel que plus li pot tanher,
per planher ni per complanher,
no vol del sieu aiudar,
per qu'om deu sos fachs refranher.
Rassa vilana, tafura,
plena d'enjan e d'usura,
d'orguolh e de desmesura!
Lor fachs no pot hom durar;
quar Dieu getan a nocura
e leiautat e drechura;
Adam cuian contrafar:
Dieus lor do mal' aventura!