Mostrando las entradas para la consulta Saint-Cyr ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Saint-Cyr ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de octubre de 2023

Tome troisième contenant pièces amoureuses. Comte de Poitiers. Index de troubadours

Tome troisième

contenant

Les pièces amoureuses tirées des poésies de soixante troubadours, depuis 1090 jusques vers 1260.

1818.

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Guillermo de Poitiers (Bibliothèque Nationale, MS cod. fr. 12473)


Comte de Poitiers.

I.


Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m' assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l' am;

E ja, per plag que m' en mueva,

No m solvera de son liam.


Qu' ans mi rent a lieys e m liure,

Qu' en sa carta m pot escriure:

E no m' en tenguatz per yure,

S' ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s' amor gran fam!


Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr' amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu' ie us clam.

Que plus etz blanca qu' evori,

Per qu' ieu autra non azori;

Si'n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m' am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza 'n cambr' o sotz ram.


Qual pro y auretz, s' ieu m' enclostre

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s' amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.


Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon' amor l' am,

Qu' anc no cug qu' en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.


II.


Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n' am estiers cuiar

Qu' om puesca vezer ni auzir.


Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.


Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be 'l volria lauzar,

D' un an no y poiria venir.


Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui 'l joy de s' amor pot sazir.


Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E 'l plus cortes vilanejar,

E 'l totz vilas encortezir.


Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la 'n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.


Si m vol mi dons s' amor donar,

Pres suy del penr' e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.


Ren per autrui non l' aus mandar,

Tal paor ai qu' ades s' azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l' aus m' amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu' ab lieys ai a guerir.


// Index de troubadours:

Guiraud le Roux

Rambaud d' Orange

Comtesse de Die, Dia

Pierre Rogiers, Peire Rotgiers

Bernatz de Ventadorn, Bernard de Ventadour

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Augier - Guilhem - Guillem - Novella - Ogier

Cabestaing, Cabestany, Guillaume, Guillem, Guilhem

Alfonse II Roi Aragon - Alfonso II

Peire Ramon Tolosa, Toloza, Pierre Raimond Toulouse

Guillaume de Beziers

Bertrand de Born

Folquet de Marseille, Fulco, Foulques

Albert, marquis de Malespine, Albertet

Gavaudan le vieux

Pons de Capdueil, Capduelh, Capduoill

Arnaud de MarueilArnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Pistoleta

Berenguer de Palasol, Palazol, Palol, Palou, Palafolls

Pierre de Barjac, Peire de Barjac

Cadenet

Sail, Salh, Saill, Scola, Escola, École, Bergerac

Rambaud, Vaqueiras, Raimbaut de Vacqueyras

Pons, Ponç de la Garda, Guardia, Saguardia

Peyrols, Peirols, Peirol

Gaucelm Faidit

Guillaume de Saint-Didier, Guillem de Sant Leidier

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz de Borneil,  Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll

Hugues, Uc, Nuc - Brunet, Brunec, Brunenc

Peire Vidal, Pierre Vidal

Peire, Pierre; Alvernha, Alverne, Auvergne

Uc, Hugues, Saint Cyr, Circ

Clara, Claire; Anduse, Anduze, Anduza

Blacas, Blacatz

Uc de La Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Perdigon, Perdigo.

Elias de Barjols

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Lo monge de Puicibot, Puycibot

Na Castelloza, La Dame Casteloze

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun (fill de Marcabrunela)

Gui d' Uisel 

Aimeric, Aimeri de Sarlat

Giraud, Guiraut de Calanson, Calanso

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Raimond, Raymond, Ramon, Ramon, Vidal. de Besalú

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Guillem Magret, Guillaume Maigret

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Peguilhan

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Pierre Cardinal, Peire Cardenal, Cardinal

Sordel, Sordello, Goito, Goit (italiá)

Le moine de Montaudon

Richard de Barbezieux

Blacasset

Giraud Riquier, Guirautz Riquiers 


//


Peitieus (Peitieu en grafia mistralencaPeytèu dins un tèxte ancian en occitanPoetae en peitavin-sentongésPoitiers en francés) es una comuna aguiainesa situada dins lo departament de Viena e la region de Novela Aquitània. Sa populacion èra estimada a 85 800 abitants, en 2004. Sa superfícia totala es de 42,11 km². Es situada a 340 km al sud-oèst de París.

La localitat es coneguda per la batalha de Peitieus entre los Francs menats per Carles Martèl e los Arabis.

Lo gentilici es peitevin - peitevina e pas peitavin - peitavina que significa los abitants de Peitau. (Poitou)

Poitiers, Peitieus

Toponimia:

Las atestacions ancianas son, per lhuec:

  • Peitieus - Lemonum ou Limonum (edat de Cesar); Λίμονον (edat de Ptolemèu); Lemuno (sens data); Lomounum ou Lomonum (sens data); Civitas Pictonum (sens data); Pictavi (sens data); Civitas Pictavorum (sens data); Civitas Pictava (sens data); Pictavis, Pictava urbs, Pictavensis civitas (edat de Gregòri de Tors); Pectavum, urbs Pectava (sens data); Pectavis, Pectavo (Edat Merovingiana); Apud Pictavium civitatem (sens data); Pictavia civitas au seglhe IXApud Pictavim en 1080Pictavensis ecclesia en 1092Seignoratge de Peytieus (sens data); Pictaviensis comes vers 1102Poyters, Peytiers en 1266Peiters, Peters en 1266Peitiers en 1278Poytiers en 1286Poiters en 1363Poictiers en 1366Poitiers en 1394Paytiers en 1445[4].

Peitieus a daissat lo sieu nom a tres grandas batalhas :

(Veire l'article Peitau per las autras batalhas dau Lindau dau Peitau).


http://linguistica-oc.com/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf


Peytèunp.– Poitiers, dans ancien texte.
PEITIEU(rom. Peitieu, Peitieus, Peytieu, Peiteus, lat. Pictavium), n. de 1. Poitiers, capitale du Poitou; Pevthier, nom de fam. provençal.

Lou comte de Peitièu, Guillaume IX, comte de Poitiers, ancien troubadour, v. Guihèn ; Guihen de Peitièu, Guillaume de Poitiers, comte de Valentinois, époux de la comtesse de Die (12" siècle) ; Diano de Peitièu, Diane de Poitiers, duchesse de Valentinois, d’une noble famille du Dauphiné, maîtresse des rois François I" et Henri II.



Guillermo IX de Aquitania y VII de Poitiers (en occitano: Guilhem d'Aquitania o Guilhem de Peitieus; 22 de octubre de 1071-Poitiers, 10 de febrero de 1126), conocido también como Guillermo el Trovador (en francés: Guillaume le Troubadour), fue un noble francés, noveno duque de Aquitania, séptimo conde de Poitiers y primero de los trovadores en lengua provenzal del que se tiene noticia.

Nació en 1071, hijo de Guillermo VIII de Aquitania y de su tercera esposa, Audéarde de Borgoña, hija del duque Roberto I de Borgoña. Cuando falleció su padre en 1086, heredó unos dominios más extensos que los del propio rey de Francia, de quien era nominalmente vasallo. En los años 1101 y 1102, participó tardíamente en la primera cruzada tras la caída de Jerusalén. Sostuvo varias guerras contra los condes de Tolosa. Fue excomulgado en dos ocasiones, una de ellas por abandonar a su esposa legítima y arrebatarle a la fuerza la mujer a su vasallo el vizconde de Châtellerault. Entre 1120 y 1123 combatió junto a Alfonso I el Batallador, su concuñado, para intentar arrebatar a los musulmanes el reino de Valencia. La vinculación de Guillermo el Trovador y Alfonso I el Batallador es doble. De una parte, Inés de Aquitania —hermana de Guillermo el Trovador— casó con Pedro I de Aragón, el cual falleció sin descendencia masculina, heredando sus reinos su hermano Alfonso I el Batallador. De otra, porque a la muerte del Batallador, que falleció sin descendencia, heredó sus reinos su hermano Ramiro II el Monje, el cual casó con Inés de Poitou, hija de Guillermo el Trovador. De ahí que el Trovador resultara cuñado de Pedro I de Aragón y concuñado de sus hermanos, Alfonso I el Batallador y Ramiro II el Monje.

De su matrimonio con Felipa de Tolosa tuvo los siguientes hijos:

Inés de Poitou (1105-1159), esposa de Aimar de Thouars y de Ramiro II de Aragón;
Raimundo de Poitiers (c. 1115-1149), por su matrimonio con Constanza, príncipe consorte de Antioquía.

Guillermo de Poitiers es el primer poeta de nombre conocido en las literaturas románicas. Se conservan 11 poemas suyos, en que la temática amorosa es tratada a veces con gran crudeza: se autodenominaba «trichador de dòmnas», alardeaba de sus proezas sexuales y muchos de sus poemas están dedicados a su amante, Maubergeonne, a la que llama la Peligrosa. En otra composición, pide a sus caballeros que le ayuden a escoger caballo:

—nunca escoger me fue tan difícil—:
No sé si quedarme con [la dama] Agnes o con [la dama] Arsen.
Res non sai ab qual me tengua, de n'Agnes o de n'Arsen.

En otros poemas, muestra una sensibilidad enteramente diferente:

Con la dulzura de la primavera
bullen los bosques y los pájaros cantan
cada uno en su latín
según el ritmo del nuevo canto:
así conviene que cada uno se regocije
en lo que más desea.

Ab la doussor del temps novel
folhon li bosc e li auzel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan:
adonc esta ben qu'om s'aizi
d'aisso dont om a plus talan.

Acogió en su corte al bardo galés Blédri ap Davidor, quien introdujo en las literaturas románicas la leyenda celta de Tristán e Isolda.






miércoles, 1 de noviembre de 2023

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

Hameus ou Amédée de la Broquerie. Trois pièces. Voici des fragments de ce troubadour:

Per leis soi plus leu que trocha
Ei' amors, si amors;
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S' ela m volgues acuilhir;
Mas aquo l' es greus a far:
C' on plus desir
Son cors me fui;
Mas lo joi de leis, quar l' am, me desdui.

Bels cors gens, dreitz, bela bocha,
Ei' amors, si amors,
A blancas dens, hueils amoros
E veiaire fresc e clar;
Ins e mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar
Et enrequir;
Cascus en brui
Mas lo joi de leis, quar l' am, me destrui.
Mentre qu' el.

Quan reverdeion li conderc
E la lauzeta puei' al mont,
E li auzelet dui e dui
En lur lati, segon que s' es,
Fan retendir la calmeilla
Pel fin joi qu' ins en lor s' es mes.


Per ma enemigua m' esperc
Que m te marrit e deziron
Per so quar tos temps si m defui;
Aisi ja l' en penra merces,
Qu' ieu no sai com si s conseilla,
Quar de leis no ve negus bes.
Quan reverdeion.
Millot, III, 410. P. Occ. 373.

Henri. Une tenson avec Aruer:
Amic Aruer, d' una ren vos deman
De dos amantz d' una dompna qu' es pros
Que d' un talent e d' un cor son amdos,
Mas son devis lor preis e lor semblan,
Car l' us es semple e l' autre sobranzier,
L' un pauc prezat e gaire plasentier,
A l' autre par tot lo mont obezir,
Gardas cal deu la domna mais eslir?
Amic Aruer.
Millot, III, 410.

Henri, comte de Rhodez. Giraud Riquier fit un commentaire en vers d' une chanson de Giraud de Calanson (voy. t. II, p. 252); on lit à la suite de ce commentaire:
Aiso que ven apres es testimoin qu' el senher N Enric, per la gracia de dieu, coms de Rodes porta ad esta espozisio ab veritat.
E nos devem, ses esser greu,
Enric, per gracia de dieu,
Coms de Rodes, per gracia de dieu,
Ad esta espozisio
Testimoin qu' el ver sabem;
Nos, el temps qu' el dig, adonem
A catre trobadors per ver
La chanso, qu' em volguem saber
Per cascus d' els l' entendemen;
E Gr. Riquier veramen
Fo ne pus qu' els autres curos,
Car esta espozitios
Nos fon, trop a, per lui renduda;
Mans e may l' avem tenguda,
Lo dig dels autres atenden;
E dels dos sabem veramen
Que mays no s' en entremetran;
E del terz crezem lo semblan,
Tan n' a lonc espazi avut;
En Gr. a requeregut
Eras que aisso li redessem,
O auctoritat li prestassem.
Avut cosselh d' entendedors,
E nos entendem pro qu' el cors
Del entendemen a tocat,
E prestam li auctoritat;
E, per so qu' el crezut en sia,
Volem li 'n portar guerentia,
E mandam que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es vertatz;
L' an c' omz comta M. CC.
LXXXV, no may ni mens,
VI jorns a l' intrada del mes
De juli, aisi vertat es
Que fon fag ab gran alegrier
Ins el castel de Monrozier.

Le manuscrit ajoute:
Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.
Si m fos tan.
Millot, III, 410.

Hugues. Une tenson avec Bertrand:
Senher En Bertran, uns cavalier prezatz
Ama una dona et es per leis amatz
Adreitamen e senes tricharia,
Et ha maint jorn durat lur drudaria;
Mas el ha tant estat de lei vezer
Per que non ausa denan lei venir
Que, s' el hi ve, ben sap, senes mentir,
Que perdra la. Ara m diguatz lo ver;
Qual li val mais ho qu' en aissi remanha,
Ho que lai an' e perda sa companha?
Senher en.
On trouve sous le même nom d' Hugues une autre tenson avec Baussan; en voici le premier couplet:

Baussan, respondetz mi, si us platz,
Totz savis es acosselhatz

Et avetz bon' entensio,
Ar entendetz en ma tenso
Que us parc, e vos aiatz los datz,
E cauzetz de catr' amistatz
La cal val mays segon razo.
Baussan respondetz.
Millot, III, 411.

Hugues de la Bachelerie, t. II, III et IV. Sept pièces.
N Ucs de la Bacalairia si fo de Limozi, de la on fo Gauselm Faiditz. Joglars fo de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home, ben adreich e ben enseingnatz.
Bastero, 101. Crescimbeni, 220. Millot, III, 414. P. Occ. 375.

Hugues Brunet, t. III et IV. Sept pièces.
Uc Brunecs si fo de la ciutat de Rodes, qu' es de la seignoria del comte de Tolosa, e fo clergues; et apres be letras e saup ben trobar; subtils era mot e de gran sen natural; e fes se joglars e fes motas de bonas cansos, mas non fetz sons. Et anet ab lo rei 'N Anfos d' Arago, et ab lo comte de Tolosa, et ab lo comte de Rodes lo sieu seignor, et ab En Bernart d' Anduza, et ab lo Dalfi d' Alvernhe. Et entendet en una borzeza d' Orlhac, que avia nom ma dona Galiana; mas ela non lo volc amar ni retener, ni far negun plazer en dreg d' amor; e tan qu' ela avia fag son drut del comte de Rodes, e donet comjat a 'N Uc Brunec. Et adonc N Uc, per la dolor que el n' ac, mes se en l' ordre de Cartosa; et aqui el mori.

Lanquan son li rozier vermelh,
M' es bel, quant aug dels auzelhos
Refrims e chans e lays e sos,
Que d' un vers m' aparelh
Qu' al re mos cors no m barganha
Mas solatz e cortezia,
Ni no m poiria un dia
Aver joi qu' en mi remanha...


S' om pogues vezer en espelh
Tan be sos ayps cum sas faissos,
Aquelh miralhs fora trop bos,
Qu' els malvatz viran qui son elh;
Que tal se pipa e s' aplanha
Cui malvestatz sobrelia,
Qu' aisselhs miralhs lo faria
Plazen de belha companha.
Lanquan son li.

Voici deux couplets d' une pièce dans laquelle le troubadour s' était imposé la difficulté bizarre de la répétition obligée des mêmes mots:
En est son faz chansoneta novelha,
Novelha es quar ieu chant de novelh
E de novelh ai chauzida 'l plus belha,
Belha en totz sens, e tot quan fay es belh,
E quar m' es belh, ieu m' alegr' e m deport,
Quar en deport val pauc qui no s deporta.


Jois deporta mi quar am dompn' ysnelha,
Ysnelha es selha que m ten ysnelh;
Ysnelh cor n' ay quar tan gent si capdelha
Qu' ilh capdelha mi, ses autre capdelh;
Que mais capdelh non quier mas per conort,
Per gienh conort qu' om no s pes qui m conorta.

Be m conorta selha qu' es fina e franca...
En est son faz.
Nostrad. 68. Crescimbeni, 48. Bastero, 101. Hist. gén. du Languedoc III, 97. Millot, I, 40. P. Occ. 111.

Hugues Catola. Deux pièces, dont l' une est aussi sous le nom de Marcabrus; l' autre est une tenson avec sa dame, à laquelle il répond:
Bella amiga, ensegnamenz es granz
De dompneiar, qui 'n sap esser gignos,
Que tuit s' ajoston gai e voluntos,
Mas al partir en es chascuns blasmans...
Millot, III, 414.

Hugues de l' Escure. Un sirvente lacéré dans le manuscrit. Il se compare aux autres troubadours de son temps; il dit ne pas craindre Pierre Vidal ni Albertet:

Ni 'N Perdigos de greu sonet bastir
Ni 'N Peguilhan de chansos metr' en sal,
Ni de gabar sos chans N Arnaut Romieu,
Ni de lausar Fonsalada son fieu,
Ni 'N Pelardit de contrafar la gen,
Ni 'N Gualaubet de viular coyndamen.
De motz.
Millot, II, 205.

Hugues de Mataplane. Un sirvente adressé à Raimond de Miraval.

Les vers suivants sont tirés d' une tenson:
En Blacasset, en sui de noit
Vengut a vos per combatre ades...
E voill sachaz qu' eu soi el diable
Lo plus cruel e 'l plus penable.
En Blacasset.
Bastero, 102. Crescimbeni, 220. Millot, II, 118.

Hugues de Murel. Un sirvente dont le couplet suivant est tiré:
No m platz qui pert ses demanda
Lo sieu, e l' autrui deman;
Ni qui m promet e m fai guanda
No m tenh' a mal, s' ieu li guan,
Qu' ieu no m' azaut de baron truan
Pus ab mentir s' atruanda;
Ni qui ses benfag no me blan,
Ja no s pes que ieu lo blanda.
Jes sitot bon.
Millot III, 415.

Hugues de Pena. Trois pièces.
Ugo de Pena si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Messat, fils d' un mercadier. E fes se joglars; e cantet ben, e sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels grans homes d' aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers fo de jogar e d' estar en taverna, per que ades fo paubres e ses arnes. E venc se amoillerar a
l' Isla e Venaissi en Proensa.
Dans l' une de ces pièces, il dit:
Cora que m desplagues amors,
Ara m' a conquist franchamen
E fas tot son comandamen;
Per que m deu valer sa valors,
Si s fai que tal m' a faig chauzir
Don tos temps mais l' ai que grazir,
Sol d' un bel semblant amoros
Que m fes cil don son enveios.
Cora que m.
Dans une autre:
Anc Lanselotz, can sa dona 'l promes
Que faria per el tot sos coman,
Si 'l mostrava un fin lial aman,
Non poc aver de si eys sovinensa,
Bona domna, tan for s' er oblidatz
Tro que merces lo y ac adregz esguarz
Lai on razos non li valia re,
Per qu' ieu aten de vos aital merce.
Si anc me.
Nostrad. 147. Crescimbeni, 101. Bastero, 102. Millot, III, 309. P. Occ. 325.

Hugues de Saint-Cyr, t. III et IV. Trente-six pièces, dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d' un borc que a nom Tegra. Fils fo d' un paubre vavassor que ac nom N Arman de Saint Circ, per so qu' el castels don el fo a nom Saint Circ, qu' es al pe de Sainta Maria de Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest N Uc si ac gran ren de fraires maiors de se; e volgron lo far clerc e manderon lo a la scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e ill fach e ill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al mon ni eron estat: e com aquel sabers s' ajoglari. El coms de Rodes e 'l vescoms de Torena si 'l leverent molt a la jogloria, com las tensos e com las coblas qu' el feiren com lui e 'l bons Dalfin d' Alvernhe.
Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per leis gazagnet l' amistat d' En Savaric de Maleon, lo cals lo mes en arnes et en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu et en las encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, com lo bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d' Aragon; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia et en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l' autrui saber e voluntiers l' enseingnet a autrui. Cansos fes de fort bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so que ill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu' el ac moiller non fetz cansos.
Qu' eras es una sazos
Que hom ren mal guazardos,
E servezi son perdut
E befag desconegut,
Et amor vol et acuelh
Aquels que mais an d' erguelh...


Et on plus elha m' esglaia
Ni m fai planher ni doler,
Ilh ri e chant e s' apaia
E s dona joy e lezer;
Ilh m' es mala, eu li suy bos
Anhels suy, ilh m' es leos...
Nulha res que.

Nulhs hom no sap d' amic tro l' a perdut

So que l' amicx li valia denan,
Mas quan lo pert, e pueys es a son dan,
E 'l notz aitan cum l' avia valgut;
Adoncx conoys que l' amicx li valia;
Per qu' ieu volgra ma domna conogues
So qu' ieu li vaill, ans que perdut m' agues;
E ja depueis al sieu tort no m perdria.


Ben sai que s' ieu l' agues aitan nogut,
Cum l' ai valgut ni son pretz trait enan,
Ben agra dreyt que m volgues mal plus gran
Qu' a nulha re; per qu' ieu ai conogut
De ma domna que mais me nozeria
Ab lieys lo mals no m valria lo bes,
Per que m' agra mestier, si ja pogues,
Que m' en partis, mas per dieu no poiria.


Que s' amors m' a si doussamen vencut
Que ieu non puesc ni ai negun talan
Que ja de lieys, que m' auci deziran,
Parta mon cor ni l' en vir ni l' en mut,
Ans si enpren e si ferma quec dia
Per que feira chauzimen, s' il plagues,
Pus tan suy sieus, si per sieu mi tengues;
E pueis qu' en fes cum del sieu a sa guia...
Nulhs hom no sap.

Estat ai fort longamen
Vas lieis qu' es falsa leials
Et ai sofertat mos mals,
Per so n' ai pres maint tormen
E non quer don ni esmenda;
Mais no m platz qu' ieu atenda
Acort ni dura merce
Ni plaser ni joi ni be
Que sufren amors mi renda...

Mas autre conseill taing prenda,
Tal qu' ieu voill c' om mi penda,
Si mais l' obedisc en re;
Quar dregz es en leial fe
C' aissi com hom compra venda...
Totz hom qu' en folla s' enten
En fol despen sos jornals.
Estat ai fort.

Aissi cum es cuenda e guaya
E corteza e plazens,
Et azauta totas gens
la belha de cuy ieu chan,
M' es ops que d' aital semblan,
Cum ilh es, fassa chanso
Cuenda e guay' ab plazen so,
Que la man lay
Que l' an dire
Lo desire
Que ieu n' ai
De vezer son gen cors guai...

Sos amicx e sos servire
E sos homs suy e seray,
Quar tant es de beutatz ray
Quan la vey no sai on so,
Qu' ieu mais volria un cordo
Que ieu l' agues de sa man
Cum si prenia de joi tan
Quan pren selh
Que si dons baya;
Tan m' apaya
Que cozens
M' es totz autres jauzimens.
Aissi cum es.

Bella donna gaia e valentz,
Pros e corteza e conoissentz,
Flors de beltatz e flors d' onors,
Flors de joven e de valors,
Flors de sen e de cortezia,
Flors de pretz e ses vilania,
Flors de totz bes senes totz mals,
Sobre totas fina e leials,
Lo vostre fis amics enters
Que us es fizels e vertaders
Vos saluda, e manda vos
Qu' anc no fo en son cor joios
Pois que denan vos se partit,
Ni anc puois nuilla re no vit
Qui gaires li pogues plazer;
Sitot se cuebra so voler
Ab gen soffrir et ab cellar,
Qar negus jois no ill pod semblar
Contra 'l vostre joi nuilla re,
Ne nuill be contra 'l vostre be
No ill pod plazer ni abellir,
Ni negus bes no ill pod venir
Ses vos; et anc be no ill anet,
Si donc de vos no ill remembret
O del vostr' avinen solatz,
E qar plus tost no es tornatz
Ves vos, prega us per chausimen,
Donna, per vostr' esseinhamen,
Se us platz, que lo i perdonez...
Bella donna.

Nostrad. 76. Crescimbeni, 54. Bastero, 102. Hist. gén. de Languedoc II, 519; III, 328. Millot, II, 174. P. Occ. 161.

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Nat de Mons. Six pièces, dans l' une desquelles il parle de l' influence des astres sur la destinée des hommes; cette pièce, adressée au roi de Castille, commence ainsi,:

Al bon rey de Castela
N Anfos, car se capdela
Ab valor cabaloza,
Natz de Mons de Tholoza
Senhoriva lauzor
Ab creissemen d' onor...


Elle est terminée par le jugement que le troubadour met dans la bouche du prince:
Auzidas las razos,
Volens jutjamen dar
Dig a son comensar:
Anfos per las vertutz
De dieu endevengutz,
Augutz tos temps creissens...
Als savis daus totz latz
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz
Gracias e salutz...
E per so platz a nos
La suplicatios
Que Nat de Mons nos fa,
Car motas razos a
Pauzadas ad honor...
Al bon rei.

Dans une pièce, qui contient plus de quinze cents vers, on trouve ces avis à un jongleur:
Mas, segon que s cambia
L' uzatjes de las jens,
Deu hom captenemens
E sabers cambiar...
Per que us coselh premier
Que vos, ses sen leugier,
Vulhatz e tengatz car
L' autrui saber comtar...
C' om se fai escarnir
Can cuia trop saber;
Hom deu, per far plazer,
L' autrui saber comtar,
E 'l sieu segon qu' el pes
Que l' er mielh pres en grat.
E li joglar valen
Son tug gen en arnes
Dels plazers e dels bes
C' an dels baros onratz...
Si voles saber cals
An bo cor en ben far,
Demandatz son afar
A sels que l' an vezat,
Car en son vezinat...
Anatz premieiramen
Al noble rey senhor
D' Arago que tan val...
Sitot non es.
Millot, II, 186. P. Occ. 164.

Naudoy. On trouve sous son nom une pièce attribuée aussi à Raimond de Durfort:
Turcs Malecs, en vos me tenh
Per far a N' Aya captenh;
E pus ieu ab vos m' en prenh,
Ben ai ab mi tot l' art e 'l gen
E ja non vuelh qu' om m' o ensenh;
Ans volgra fos en ver compenh
Sel que del cornar ac desdenh,
Mal esta quar hom no 'l destrenh
Tan que cornes una egua prenh.
Turcs Malecs.

Nicolet de Turin. Deux couplets; l' un en réponse à Hugues de Saint-Cyr, l' autre à Folquet de Roman. En voici deux d' une tenson avec Jean d' Aubuzon:

Joan d' Albuzon, l' aigla demostrava
L' emperador que ven per Lombardia;
E lo volar tant haut significava
Sa gran valor per que chascun fugia
De tot aicels que tort ni colpa li an,
Que ja de lui defendre no s poiran
Terra ni oms ni autra ren que sia
Qu' aissi com taing del tot segnor non sia.


Joan, l' aigla que tan fort ventava
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire, e la naus que portava
Es la grans ost dels Alamans bandia
A cui dera del gran tesaur tan
Que l' ost fara per toz loc son talan;
Et plaz mi fort qu' els enemicx castia
Aquels amicx meillor, e bon lur sia.
En Nicolet d' un.
Bastero, 89. Crescimbeni, 202. Millot, III, 420.

viernes, 20 de octubre de 2023

XX, Messonget, un sirventes

XX.


Messonget, un sirventes

M' as quist, e donar l' o t' ay

Al pus tost que ieu poyrai

El son d' En Arnaut Plagues;

Que autr' aver no t daria,

Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,

Non t' en seria amicx,

Que s' era de mil marcx ricx,

D' un denier no t' en valria.


Qu' en tu non es nulha res

De so qu' a joglar s' eschai,

Que tos chans no val ni play,

Ni tos fols ditz non es res;

E croya es ta folia,

E paubra ta joglaria

Tan que si no fos N Albricx

El marques que es tos dicx,

Nulhs hom no t' alberguaria.


Mas d' una res t' es ben pres 

Que d' aisso, qu' aras pus play, 

As pus qu' anc non aguist may 

Follia e nescies;

E si negus hom que sia 

De ta folhor te castia,

Tu non creiras sos casticx,

Quar per folhor t' es abricx

Tal que per sen no t valria.


Per tu blasmon lo marques

Li croy joglar e 'l savay,

Per lo ben que elh te fay;

Per qu' ieu vuelh qu' en Verones

Al comte tenhas la via;

Mal dig, que mais li valria

Us braus balestiers enicx

Que traisses als enemicx

Que s' ieu tu li trametia.


Hugues de Saint-Cyr.

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina