Mostrando las entradas para la consulta jamai ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta jamai ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de octubre de 2023

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn

Bernard de Ventadour.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn



I.

Ab joi mov lo vers e 'l comens,
Et ab joi reman e fenis,
E sol que bona fos la fis,
Bos sai qu' er lo comensamens.
Per la bona comensansa
Mi nais jois et alegransa:
Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir,
Quar totz bos faitz aug lauzar al fenir.

Si m' apodera 'l jois e m vens
Que m meravilh cum o sofris,
Quar non dic e non embrugis
Cum sui aissi guais e jauzens;
Mas greu veiretz fin' amansa
Ses paor e ses duptansa,
Qu' ades tem hom vas so qu' ama falhir,
Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir.

D' una ren m' aonda mos sens,
Qu' anc nulhs hom mon joi no m' enquis
Qu' ieu voluntiers no l' en mentis;
Quar no m par bons essenhamens,
Anz es folia et enfansa,
Qui d' amor a benenansa,
Qu' a om n' auze son fin cor descubrir,

Si no l' en pot o valer o servir.

Non es enuegz ni falhimens
Ni vilania, so m' es vis,
Mais d' ome quan se fai devis
D' autrui amor, ni conoissens.
Enoios! e que us enansa

De m far enueg ni pesansa!

Quasqus si deu de son mestier formir;

Me confondetz, e vos non vei jauzir.

Ben estai a domna ardimens
Entr' avols gens e mal vezis;
Quar si bos cors non l' afortis,
Greu pot esser pros ni valens:
Per qu' ieu prec n' aia en membransa
La belha en cui ai fizansa,
Que no s camje per paraulas ni s vir,

Qu' enemicx qu' ai fatz d' enueia murir.

Ja sa bella boca rizens
No cugei baizan me trays,
Mas ab un dous baizar m' aucis;
E s' ab autre no m' es guirens,
Atressi m' es per semblansa
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi' hom guerir,
Si per eys loc no s' en fezes ferir.

Belha dompna, 'l vostre cors gens
E 'l vostre belh huelh m' an conquis,
E 'l dous esguar, e lo clar vis,
E la bella boca rizens:
Que quan ben m' en pren esmansa,
De beutat no us truep esguansa;
La genser etz qu' om puesc' el mon chauzir,

O no y veg clar dels huels ab que us remir.

Bel Vezer, senes duptansa,
Vostre pretz creys et enansa,
Que tant sabes de plazers far e dir,
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir.


Ben deg aver alegransa,
Qu' en tal domn' ai m' esperansa,

Que qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir,
E qui 'n ditz be no pot plus belh ver dir.

II.

Non es meravelha s' ieu chan
Mielhs de nulh autre chantador;
Quar plus trai mos cors ves amor,
E mielhs sui faitz a son coman;
Cors e cor e saber e sen
E fors' e poder hi ai mes;
Si m tira vas amor lo fres
Qu' a nulh' autra part no m' aten.

Ben es mortz qui d' amor non sen
Al cor qualque doussa sabor;
E que val viure ses amor,
Mas per far enueg a la gen?
Ja dame dieus no m' azir tan
Que ja pueis viva jorn ni mes,
Pus que d' enueg serai repres,
E d' amor non aurai talan.

Per bona fe, e ses engan,
Am la plus belha e la melhor;
Del cor sospir, e dels huels plor,
Quar trop l' am, per qu' ieu hi ai dan:
E qu' en pues als, qu' amors mi pren?
E las carcers ont ilh m' a mes
No pot claus obrir mas merces,
E de merce no i trob nien.

Quant ieu la vey, be m' es parven
Als huels, al vis, a la color,
Qu' eissamen trembli de paor
Cum fa la fuelha contra 'l ven:
Non ai de sen per un efan,
Aissi sui d' amor entrepres;
E d' ome qu' es aissi conques
Pot dompna aver almosna gran.

Bona domna, plus no us deman
Mas que m prendatz per servidor,
Qu' ie us servirai cum bon senhor,
Cossi que del guazardon m' an:
Veus me al vostre mandamen
Francx, cors humils, gais e cortes.
Ors ni leos non etz vos ges
Que m' aucizatz, s' a vos mi ren.

Aquest' amors me fier tan gen
Al cor d' una doussa sabor,
Cen vetz muer lo jorn de dolor,
E reviu de joy autras cen.
Tant es lo mals de dous semblan,
Que mais val mos mals qu' autres bes,

E pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.

Ai dieus! ara fosson trian
Li fals drut e 'l fin amador,
Que 'l lauzengier e 'l trichador
Portesson corn el fron denan;
Tot l' aur del mon e tot l' argen
Hi volgr' aver dat, s' ieu l' agues,
Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.

A mon Cortes, lai ont ilh es,
Tramet lo vers, e ja no 'l pes
Quar n' ai estat tan longamen.

III.

Amors e que us es veiayre!
Trobatz vos folh mais que me?
Vos voletz qu' ieu sia amaire,
E que ja no i trob merce!
Que que m comandetz a faire
Farai, qu' en aissi s cove,
Mas vos non o faitz ges be
Que m fassatz tot jorn maltraire.

Qu' ieu am la plus de bon aire
Del mon mais que nulla re,
Et elha no m' ama guaire,
No sai per que s' esdeve:
Ans quant ieu m' en cug estraire
No pues ges, qu' amors mi te.
Traitz sui per bona fe,
Amors, be us o puesc retraire.

Ab amor m' er a contendre,
Qu' ieu no m' en puesc mais tener,
Qu' en tal luec m' a fag entendre
Don ja nulh joy non esper:
Ans per pauc me feira pendre,
Quar sol n' ai cor ni voler;
Mas ieu non ai ges poder
Que m puesca d' amor defendre.

Pero amors sol dissendre
Lai on li ven a plazer,
Que m pot leu guizardon rendre
Del maltrag e del doler;
Tan no pot comprar ni vendre
Que mais no m puesca valer;
Sol ma dona m deng voler,
E sa paraula atendre.

Qu' ieu sai ben razon e cauza
Que puesc a mi dons mostrar,
Que ges longamen no m' auza
Amors aissi conquistar;
Mas amors vens tota cauza,
Que m venquet de lieys amar;
Atretal pot de lieys far
En una petita pauza.

Grans enueitz es e grans nauza
De tos temps merce clamar;
Mas amors qu' es en mi clauza
No s pot cobrir ni celar:
Las! mos cors no dorm ni pauza,
Ni poc en un loc estar,
Ni ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suauza.

Dona, nulhs hom no pot dire
Lo fin cor ni 'l bon talan
Qu' ieu ai quan de vos cossire,
Quar anc re non amei tan:
Be m' agran mort li sospire,
Dona, passat a un an,
Si no fosso 'l bel semblan
Per que m doblon li dezire.

No faitz mais gabar e rire,
Dona, quan ren vos deman;
Mas si vos m' amessetz tan,
Al re vos avengra a dire.

Ma chanso apren a dire,
Alegret, a 'N Dalferan;
Porta la n' a mon Tristan
Que sab ben gabar e rire.

IV.

Quan la fuelha sobre l' albre s' espan,
E del solelh es esclarzitz lo rays,
E li auzelh se van enamoran
L' uns pels autres, e fan voutas e lays,
E tot quant es sopleia vas amor,
Mas sola vos qu' etz grieus a convertir,
Bona domna, per qui planc e sospir,
E 'n vau miegz mortz entr' els risens ploran.
A! com m' an mort fals amador truan,
Que per un pauc de joi se fan trop guays

E quar ades tot lur voler non an,
Els van dizen qu' amors torn en biays,
E d' autrui joi se fan devinador,
E quan son mort, volon autrui aucir.
Mas de mi us dic que no m' en puesc partir;
La gensor am, ja no i anetz duptan.


Soven la vau entr' els melhors blasman,
Et en mos ditz totz sos afars abays
Per esproar de quascun son semblan,
E per saber de son pretz qu' es verays,
Si es tengutz per tan bon entre lor;
Mas trop o puesc demandar et auzir,
Qu' adoncs n' aug tan a quascun de ben dir,
Per qu' ieu n' ai pietz, e 'n vau plus deziran.

Ancmais nulhs hom non trac tan greu afan
Cum ieu per lieys; mas leugiers m' es lo fays,
Quant ieu esgart lo gen cors benestan,
E 'l gen parlar ab que suau m' atrays,
E 'ls sieus belhs huels, e sa fresca color:
Mout si saup gen beutatz en lieys assir;
Cum plus l' esgart, mais la vey abelhir:
Dieus mi don ben, qu' anc res non amiey tan.

V.

Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor
De diversa color:
Per que tug amador
Son guay e cantador
Mas ieu, que plang e plor,
Cui jois non a sabor.

A vos mi clam, senhor,
De mi dons e d' amor,
Qu' aisil dui traidor,
Quar me fiava en lor,
Me fan viure ab dolor,
Per ben e per honor
Qu' ai fag a la gensor,
Que no m val ni m socor.

Pena, dolor e dan
N' ai agut e n' ai gran;
Mais suffert o ai tan,
No m' o tenc ad afan:
Qu' anc no vi nulh aman
Miels ames ses enjan;
Qu' ieu no m vau ges camjan,
Si cum las domnas fan.

Pus fom amdui enfan,
L' ai amad', e la blan,
E s vai m' amors doblan
A quascun jorn de l' an;
E si no m fa enan
Amor e bel semblan,

Quant er viella, m deman

Que m' aia bon talan.

Las! e viures que m val,
S' ieu non vey a jornal
Mon fin joy natural,
En lieit, al fenestral,
Blanc' e fresc' atretal
Cum par neus a Nadal,
Si qu' amdui cominal
Mezuressem engal!


No vis drut tan leyal
Que meyns o aia sal;
Qu' ieu port amor coral
A lieys de me non cal:
Enans dic que per al
No m' a ira mortal,
E si per so m fai mal,
Pechat fai criminal.

Be for' hueimais sazos,
Belha domna e pros,
Que m fos datz a rescos
En baizan guizardos,
Si ja per als no fos
Mas quar sui enuios;
Q' us bes val d' autre dos,
Quan per forsa es faitz dos.


Quan mir vostras faissos,
E 'ls belhs huels amoros,
Be m meravilh de vos
Cum etz de brau respos;
E sembla m tracios
Quant hom par francx e bos,
E pueys es orgulhos,
Lai on es poderos.

Bels Vezers, si no fos
Mos enans totz en vos,
Ieu laissera chansos
Per mal dels enuios.

VI.

Quant erba vertz e fuelha par,

E 'l flor brotonon per verjan,

E 'l rossinhols autet e clar

Leva sa votz e mov son chan,

Joy ai de luy, e joy ai de la flor;

Joy ai de me, e de mi dons maior.
Vas totas partz sui de joy claus e seinhs,
Mas ilh es joys que totz los autres vens.


Ben deuri' hom dona blasmar
Quan trop vay son amic tarzan,
Que longua paraula d' amar
Es grans enueitz e par enjan;
Qu' amar pot hom e far semblan alhor,
E gen mentir lai on no val autor;
Bona domna, ab sol qu' amar mi denhs
Ja per mentir ieu no serai atenhs.


Meravilh me cum puesc durar

Que no 'lh demostre mon talan

Quant ieu vey mi dons, ni l' esgar,

Li siey belh huelh tan ben l' estan,

Per pauc me tenc qu' ieu enves lieys no cor;

Si feira ieu si no fos per paor;
Qu' anc no vi cors miels talhatz ni despeinhs

Ad ops d' amar sia tan greus ni leinhs.

S' ieu saubes la gent encantar
Miei enemic foran enfan,
Que ja hom no pogra pessar
Ni dir ren que ns tornes a dan.
Adoncs sai ieu remirar la gensor,
E sos belhs huelhs e sa fresca color;

E baizera 'lh la boca de totz seinhs,

Si que dos mes hi paregra lo seings.
Ailas! cum muer de cossirar!
Que manthas vetz ieu cossir tan
Lairos me poirian emblar,
Ja no sabria dir que s fan.
Per dieu, amors, be m trobas vensedor
Ab paucs d' amics e ses autre socor,
Quar una vetz tant mi dons non destreinhs
Enans qu' ieu fos de dezirier esteinhs.

Tant am mi dons e la tenh car,
E tant la dopt e la reblan,
Que ges de mi non l' aus preyar,
Ni re no 'lh dic ni no 'lh deman;
Pero ben sap mon mal e ma dolor,
E quan li plai, fai m' en ben et honor,

E quan li plai, ie 'n sai esser sufreinhs

Per so qu' a lieis non paresca blasteinhs.

Ben la volgra sola trobar
Que dormis o 'n fezes semblan,
Per qu' ieu l' embles un dous baizar,

Pus no valh tan que lo 'lh deman.

Per dieu, dona, pauc esplecham d' amor,

Vai s' en lo temps e perdem lo melhor;

Parlar pogram ab cubertz entreseinhs,

E pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

Messatgier vai, e no m' en prezes meinhs
S' ieu del anar vas mi dons sui temens.
VII.

Chantars no pot guaire valer
Si d' ins del cor no mov lo chans,
Ni chans no pot del cor mover,
Si no i es fin' amors coraus;
Per so es mos chantars cabaus;
Qu' en joy d' amor ai et enten
La boca, e 'ls huels, e 'l cor, e 'l sen.

Ja dieus no m don' aquel poder
Que d' amar no m prenda talans,
Quan ja re non sabri' aver,
Mas quascun jorn m' en vengues maus,
Tos temps n' aurai bon cor sivaus;
E n' ai molt mais de jauzimen,
Quar n' ai bon cor, e mi aten.

Amor blasmon per non saber
Fola gens, mas leys non es dans;
Qu' amors no pot ges decazer
Si non es amors cominaus;
Aquo non es amors aitaus,
Non a mais lo nom e 'l parven
Que re non ama, si no pren.

S' ieu en volgues dire lo ver,
Ieu sai be de cui mov l' enjans;
D' aquellas qu' amon per aver,
E son mercadieiras venaus;
Mensongiers en fos ieu e faus!
Vertat en dic vilanamen,
E peza me, quar ieu no men.


En agradar et en voler
Es l' amors de dos fins amans;
Nulla res no i pot pro tener,
S' ilh voluntatz non es engaus;
E selh es ben fols naturaus
Qui de so que vol la repren,
E lauza so que no l' es gen.

Molt ai ben mes mon bon esper,
Quant ela m mostra bels semblans,
Qu' ieu plus dezir e vuelh aver;
Franqu' e doussa, fin' e leyaus,
En cui lo reis seria saus,
Bella, cueynd', ab cors covinen,
M' a fait ric home de nien.

Re mais non am ni sai temer,
Ni ja re no m seri' afans,
Sol mi dons vengues a plazer:
Qu' aissel jorn mi sembla Nadaus
Qu' ab sos bels huels espiritaus
M' esgarda, mas so fai tan len
C' un ssols dias me dura cen.

Lo vers es fis e naturaus,
E bos selui qui ben l' enten,
E meiller me qu' el joy aten.

Bernatz del Ventadorn l' enten,
E 'l ditz, e 'l fay, e 'l joy aten.

VIII.

Pus mi preiatz, senhor,
Qu' ieu chant, ieu chantarai;
Mas, quan cug chantar, plor
Quora qu' ieu m' en assai:
Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai;
Vai mi del mal d' amor
Mout miels qu' anc no fetz mai;
E doncs per que m' esmai?

Gran ben e gran honor
Conosc que dieus me fai,
Qu' ieu am la belazor,
Et elha me, so sai;
Mas ieu sui sai alhor,
E no sai cum l' estai;
So m' auci de dolor,
Quar ochaizon non ai
De soven anar lai.

Mas pero tan mi plai,
Quan de lieys me sove,
Que, qui m crida ni m brai,

Eu non aug nulha re:
Tan dousamen m' atrai
La bella 'l cor a se,
Que tals ditz qu' ieu sui sai,
E so cuic, e so cre,
Ges de sos huelhs no m ve.

Amors! e que farai?
Guerr' ai ieu ja ab te,
Ta mal ai don morrai
Del dezirier que m ve,
S' il belha, lai on jai,
No m' acuelh pres de se,
Qu' ieu l' embratz e la bai,
Et estrenha vas me
Son cors blanc, gras e le.

Ges d' amar no m recre
Per mal ni per afan;
E quan dieus mi fai be,
No 'l refus ni 'l soan:
E quant al re m' ave,
Ben sai suffrir l' afan;
Car al savi cove
Que s' an' ades loinhan,
Per miels salhir enan.
Bona domna, merce
Del vostre fin aman,
Qu' ie us am de bona fe,
Qu' anc ren non amei tan:
Mas juntas, ab cap cle,
Vos m' autrei e m coman,
E s' en loc s' esdeve,
Fazes me bel semblan,
Que mout n' ai gran talan.


Mon Escudier e me
Avem cor e talan
Qu' amdui anem truan.


E qu' il amen' ab se
So qu' ama ses enjan,
Et ieu mon Aziman.

IX.

Bels Monruels, aisselh que s part de vos
E non plora, ges non es doloiros,
Ni no sembla sia corals amics:
Francs e gentils e belhs e larcx e pros
Es Monruels; e plus que negus, vos,
Dels companhos de mi dons, Na Helis!

Ai! chant d' auzel comensa sa sazos,
Qu' ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros,
E pels cortils vei verdeiar los lis,
La blava flor que nais per los boissos,
E 'ls riu son clar de sobre los sablos,
E lay s' espan la blanca flors de lis.


Conhdamens ai estat dezamoros,
De bon' amor paubres e sofraitos,
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios
Per que ieu fauc las quaranta perdos,
Qu' anc no m' en tuelc entro que m' ac aucis.

D' aquestas mas fo culhitz lo bastos
Ab que m' aucis la plus belha qu' anc fos.
Tan m' atendiei per far los sieus servis,
Qu' els deziriers cozens e doloiros,
E destorbiers, e petitz guazardos
M' an fag estar faiditz de mon pais.


Ben pauc ama drutz que non es gelos,
E pauc ama qui non es aziros,
E pauc ama qui non enfolletis,
E pauc ama qui non fai messios:
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze ris.


Quan quier merce mi dons de genolhos,
Ela m' encolpa e mi met ochaizos;
E l' aigua m cor denan per miei lo vis,
Et ela m fai un regard amoros,
Et ieu li bais la boc' e 'ls huels amdos,
Adonc mi par un joy de paradis.


Mon Joy coman al Veray Glorios;
L' honors que m fetz sotz lo pin en l' erbos
En aquel temps, quant elha me conquis,
Me fai viure e me ten deleitos,
Qu' ieu fora mortz, s' aquilh honors no fos
E 'l bon respieg que mi reverdezis.


Aquest cantar poira ben esser bos,
Qu' en Monruelh comensa ma chansos,
Et en mon Joi, de cui ieu sui, fenis.


X.

Lanquan vey la fuelha
Jos dels albres cazer,
Cui qu' en pens ni 'n duelha,
A me deu molt plazer;
No cugetz qu' ieu vuelha
Flor ni fuelha vezer,
Pos vas me s' orguelha
Cilh qu' ieu plus volgr' aver.
Cor ai qu' ieu m' en tuelha,
Mas non ai ges poder,
Qu' ades cug m' acuelha
On plus m' en desesper.
Estranha novelha
Podetz de mi auzir,
Quan remir la bella
Que m soli' aculhir;
Qu' eras no m' apelha
Ni m fai a se venir,
Lo cor sotz l' aysselha
Mi vol de dol partir.
Dieus, qu' el mon capdelha,
Mi lais de lieis jauzir;
Si no m renovelha,

No i a mais del morir.


Non ai mais fizansa
En agur ni en sort,
Que bon' esperansa
M' a confondut e mort;
Que tan luenh mi lansa
La bella cui am fort,
Quan quier s' amistansa,
Cum s' ieu l' avia tort:
Tan n' ai de pezansa
Que totz m' en desconort;
Mas non fatz semblansa
Qu' ades chant e m deport.

No sai mais que dire,

Mas trop fatz gran folor,

Quar am ni dezire
Del mon la bellazor:
Be m fetz pietz d' aucire
Qui anc fetz mirador;
Quan be m' o cossire,
Non ai guerrier peior:
Ja 'l jorn qu' ela s mire
Ni pes de sa color,
No serai jauzire
De lieys ni de s' amor.


Ges per drudaria
No m' am que no y s cove,
Mas s' a lieys plazia
Que m fezes qualque be,
Ieu li juraria,
Per lieys e per ma fe,
Qu' el bes que m faria
No fos saubutz per me:
En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce;

S' il platz que m' aucia,

Ieu no m' en clam de re.

Ben es dregz qu' ieu planha

S' ieu pert, per mon erguelh
La doussa companha

E 'l solatz qu' aver suelh;

Petit me gazanha
Mos fols arditz qu' ieu cuelh,
Pus vas me s' estranha
So qu' ieu plus aver vuelh;
Erguelhs, dieus vos franha
Qu' era 'n ploron mei huelh!
Dregz es que m sofranha
Amors, pus ieu la m tuelh.


En contra 'l damnage
E la pena qu' ieu trai,
Ai mout bon usatge
Qu' ades cossir de lai:
Enueg e follatge
E vilania fai
Qui 'n mov mon coratge,
Ni d' autra m met en plai;
Ja melhor messatge
En tot lo mon non ai,
E man lo i ostage
Entro qu' ieu torn de sai.

Domna, mon coratge,
Melhor amic qu' ieu ai,
Vos man en ostage,
Entro qu' ieu torn de sai.

XI.

Quan par la flors josta 'l vert fuelh,

E vei lo temps clar e sere,
E 'l dous chan dels auzels per bruelh
M' adoussa lo cor e m reve,
Pois l' auzel chanton a lur for,
Ieu qu' ai plus de joy en mon cor,
Deg ben chantar, car tug li mei jornal
Son joy e chan, qu' ieu no m pens de ren al.


Tal n' y a que an mais d' orguelh,
Quan grans jois ni grans bes lor ve;
Mas ieu sui de melhor escuelh,
E pus francs, quan deus mi fai be;
Quoras qu' ieu fos d' amar en lor
M' es be de lor vengutz al cor,
Merce, mi dons, non ai par ni engal;
Res no m sofranh, sol que vos deus mi sal.


Ben sai la nueg quan mi despuelh
El lieg que no i dormirai re;
Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
Quar, lai on hom a son thezor,
Vol hom ades tener son cor:
Aital fatz ieu, domna, de cui mi qual;
Mas mon pessar neguna res no m val.

Domna, si no us vezon mei huelh,
Be sapchatz que mon cor vos ve;
E no us dulhatz plus qu' ieu mi duelh,
Qu' ieu sai qu' om vos destrenh per me;
E si 'l gilos vos bat defor,
Ben gardatz que no us bata 'l cor.
Si us fai enueg, vos a lui atretal;
E ja ab vos no gazanh be per mal.


Selha del mon que ieu plus vuelh,
E mais am de cor e de fe,
Au de cor mos precs e 'ls acuelh,
E mos digz escouta e rete;
E si hom per ben amar mor,
Ieu en morrai, quar en mon cor
Li port amor tan fin' e natural,
Que tug son fals vas mi li plus leyal.


Quan mi membra cum amar suelh
La falsa de mala merce,
Be us dic que tal ira m' en cuelh,
Que per pauc de joy no m recre.
Domna, per qu' ieu chant e m demor,
Per la boca m metetz al cor
Un dous baizar de fin' amor coral,
Que i meta joy e 'n giet ira mortal.

Mon Bel Vezer sal dieus e guar de mal:
Sieus soi de luenh o de pres atretal.
Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer sal,
Tot ai quan vuelh, qu' ieu non deman ren al.

XII.

Quan vey la laudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai,
Que s' oblida e s laissa cazer
Per la doussor qu' al cor li 'n vai;
Ailas! qual enueia m' en ve,
Cui qu' ieu ne veia jauzion!
Meraveillas m' ai, quar desse
Lo cor de dezirier no m fon.

Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
Quar ieu d' amar no m puesc tener
Celleis on ja pro non aurai;
Quar tolt m' a 'l cor, e tolt m' a me,
E si mezeis, e tot lo mon;
E quan si m tolc, no m laisset re
Mas dezirier e cor volon.

Anc pueissas non pogui aver

De me poder, de lor en sai,
Qu' ela m fetz a mos huels vezer
En un miralh que molt mi plai.
Miralhs! pois me mirei en te,
M' an mort li sospir de preon
Qu' aissi m perdei, cum perdet se
Lo béls Narcezis en la fon.

De las domnas mi dezesper;
Jamais en lor no m fiarai:
Qu' aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai;
Quar vey que nulha pro no m te
Ves lieis que m' auci e m cofon,
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que atretal se son.

Pus ab mi dons no m pot valer
Precs, ni merces, ni 'l dregz qu' ieu ai,
Ni a leys no ven a plazer
Qu' ieu l' am, jamais non lo i dirai:
Aissi m part d' amor e m recre;
Mort m' a, e per mort li respon,
E vau m' en, pus ilh no m rete,
Caitius en yssilh, non sai on.

D' aisso s fai ben femna parer
Ma domna, per qu' ieu l' o retrai,
Que so qu' om vol non vol voler,
E so qu' om li deveda fai:
Cazutz soi en mala merce,
Et ai ben fag cum fol en pon;
E sai be tot dire per que,
Quar cugei puiar contra 'l mon.
Merces es perduda per ver,
Et ieu non o saubi ancmai,
Que sil que plus en degra aver
Non a ges, doncs on la querrai?
Ai! quant mal sembl' a qui la ve
Que aquest caitiu deziron,
Que ja ses lieis non aura be,
Laisse morir, que non l' aon.

Tristans, ges non aures de me,
Qu' ieu m' en vau caitius no sai on:
De chantar mi tuoill e m recre,
E de joy e d' amor m' escon.

alouette, laudeta



XIII.

Tuit sels que m pregan qu' ieu chan,
Volgra 'n saubesson lo ver,
S' ieu n' ai aize ni lezer;
Chantes qui chantar volria!
Qu' ieu non sap ni cap ni via,
Pus perdei ma benenansa,
Per ma mala destinansa.


Ailas! cum muer de talan,
Qu' ieu non dorm mati ni ser,
Que la nueg, quan vau jazer,
Lo rossinhols chant e cria;
Et ieu, qui chantar solia,
Muer d' enuey e de pezansa,
Quan vey joy ni alegransa.

D' amor vos puesc dir aitan,
Qui ben la pogues aver,
Res non la pogra valer:
Per dieu molt fo bona 'l mia,
Mas no m duret mas un dia;
Per qu' es fols qui ses fermansa
Met en amor s' esperansa.

Amors m' a m' es en soan,
E tornat a non chaler;
E s' ieu la pogues tener,
Per christ, ben feira feunia;
Mas dieus no vol qu' amors sia
So don hom prenda venjansa
Ab espaza ni ab lansa.

Amors, be us prec, a mon dan,
Qu' autre pro no i puesc aver;
Jamais blandir ni temer
No us vuelh, qu' adoncs vos perdria;
Ben es fols qu' en vos se fia;
Qu' ab vostra belha semblansa
M' avetz trait ses desfiansa.

Pero, per un bel semblan,
Soi enquer en bon esper;
Mon Conort dei grat saber,
C' ades vol qu' ieu chant' e ria;
E dic vos que s' il podia,
Eu seria reis de Fransa,
Car al plus qu' il pot m' enansa.

Lemosin, a dieu coman
Lieis que no m vol retener,
Hueimais pot ilh ben saber
Que vers es so qu' ilh dizia:
Qu' en altra terra m morria,
Pus dieus, ni fes, ni fermansa,
No mi val, ni acordansa.

No m' o tenc a vilania,
S' ieu m' ai sai bon' esperansa,
Puois elha lai no m' enansa.

Romieu man que per m' amia
E per lui farai semblansa,
Qu' ieu ai sai bon' esperansa.

XIV.

Be m' an perdut lai enves Ventadorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' ama,
Per qu' ieu non ai mais talan que lai torn,
Qu' ades estai ves mi salvatg' e grama
Veus per que m fai semblan irat e morn,

Quar en s' amor me delieit e m sojorn;
Que de ren al no s rancura ni s clama.
Aissi col peis que s' eslaissa el chandorn,
E non sap re tro que s' es pres en l' ama,
M' eslaissei ieu de trop amar un jorn,
Qu' anc no m gardiei, tro fui en miei la flama
Que m' art plus fort no feira fuecs en forn;
E ges per so no m puesc partir un dorn,
Si mi ten pres s' amors e m' enliama!


No m meravilh de s' amor si m ten pres,
Que tan gent cors no cre qu' el mon se mire;
Bels e gens es, coind e guais e cortes,
E totz aitals cum lo vuelh ni 'l dezire:
Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges;
Qu' ie 'l n' agra dig de joy, s' ieu l' i saubes,
Mas non l' i sai; per so m' en lais de dire.

Tos temps volrai e s' onor e sos bes,
E serai li hom, amic, e servire;
E l' amarai, ben li plass' o li pes,
Qu' hom no pot cor destrenher ses aucire;
No sai domna, volgues o non volgues,
S' ieu volia, qu' amar no la pogues;
Mas tota res pot hom en mal escrire.


A las autras sui aissi eschagutz;
Laqual se vol me pot a sos ops traire,
Per tal coven que no sia vendutz
L' onors e 'ls bes que m' an en cor a faire;
Qu' enuios es preiars, pus es perdutz;

Et ieu sai ben que mals m' en es vengutz,
Car trayt m' a la bella de mal aire.

En Proenza tramet joy e salutz,
E mais de joy qu' ieu no vos sap retraire;
E fatz esfortz, miraclas e vertutz,
Car ieu li man aiso don non ai gaire;
Qu' ieu non ai joy mas tan com m' en adutz
Mos Bels Vezers, e 'n fai iratz sos drutz
En Alvergna lo senher de Belcaire.

Mos Bels Vezers, per vos fai dieus vertutz
Tals, c' om no s ve que no si' ereubutz
De bels plazers que sabez dir e faire.

XV.

Ja mos chantars no m' er honors
Encontra 'l ric joy qu' ai conques,
Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos mielhers que non es
Qu' aissi cum l' amors es sobrana,
Per que mos cors melhur e sana,
Deuri' esser sobriers lo vers qu' ieu fatz
Sobre totz chans e volgutz e chantatz.

Ai dieus! quant bona fora amors
De dos amics s' esser pogues
Que ja us d' aquels enuios
Lor amistat non conogues!
Cortezia es mout vilana,
Quar aquesta falsa gens vana
Fai conoisser semblansa d' amistatz;
Qu' er es cortes lo plus mal ensenhatz.

Per merce prec als amadors

Quasqus per si cossir e pes

Del segle, quom es enueyos,

E quan pauc n' i a de cortes;

Qu' amors, pus hom per tot s' en vana,
Non es ges amors mas ufana;
Et es enueitz, vilani' e foudatz

Qu' om no sapcha cui deu esser privatz.

Si tot m' es vergonha e paors,

Blasmat m' er d' amor, mas be m pes,

Car aquest blasme non es bos;

E pus mos Conort no m val res,

Qu' ieu vey que de nien m' apana

Silh que no m vol esser humana;

E car non puesc aver joy ni solatz,

Chant per Conort cen vetz que soi iratz.

Ben ai chauzit de las melhors,
Al mieu semblan, qu' anc dieus fezes:
Mas tant a 'lh cor van e duptos
Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges:
Que m val aitals amors aurana!

Quant hom non pot una setmana

Us bos amicx estar ab autr' en patz,

Ses grans enueitz e ses dezamistatz.

Totz temps sec joy ir' e dolors,
E tos temps ira, jois, e bes:
E ja non crey, s' ira non fos,
Que ja saupes hom jois que s' es;
Qu' ieu pert, per falsa lauz humana,
Tal joy de fin' amor certana;
Que qui m mezes tot lo mon ad un latz,
Ieu penra 'l joy per cui soi enguanatz.

Bella domna, vostre socors
M' agra mestier s' a vos plagues,

Quar mout m' es mala aquist preizos

En c' amors m' a lassat e pres:

Ailas! tan malamen m' afana,

Quar so que m trays e m' engana

M' aven amar, si be m peza o m platz,

Aras sui ieu del tot apoderatz.

Messagiers, vai t' en via plana
A mon Romieu, dreg ves Viana;
E diguas li m que lai for' ieu tornatz,
Si no fos cilh per qui sui enuiatz.
Mas d' aisso fai trop que vilana
Ma domna, quar aissi m soana;
Quar de l' affan no mi val amistatz,
Per qu' ieu disses que mielhs sui sos privatz.

XVI.

Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh mes,
Quan flor e fuelha vei parer,
Et aug lo chan, pel bruelh espes,
Del rossinhol mati e ser;
Adoncx m' atrai
Qu' ieu aia jauzimen
D' un joy verai
En que mon cor s' aten;
Quar ieu sai ben que per amor morrai.


Amors, e quals honors vos es,
Ni quals bes vo' 'n pot eschazer,
S' aucizetz selui qu' avetz pres,
Que vas vos no s' auza mover?
Mal vos estai,
Quar de mi dols no us pren;
Qu' amat aurai
En perdon lonjamen
Selha on ja merce non trobarai.

Gran mal m' a fag ma bona fes
Que m degra ab mi dons valer,
E s' ieu ai falhit ni m' espres
Per trop amar, ni per temer,
Doncs que farai?
Ailas! caitiu dolen,
Qu' a totz es mai
De bon aculhimen,
E me tot sol azira e dechai.

Guerit m' agra, si m' aucizes,
Qu' aissi n' agra fait son plazer;
Mas lo sieus cors guays e cortes,
E 'l genser qu' om puesca vezer
N' agra esmai,
E penedera s' en:
Ja non creirai
No m' am cubertamen;
Mas ilh o fai, so cre, per plan assai.

Pus vei que preyars, ni merces,
Ni servir pro no m pot tener,
Per amor de dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber;
Que gran be fai
Un pauc de chauzimen
A sel qui trai
Tan greu mal cum ieu sen;
E s' aissi muer, conqueritz li serai.

Del maior tort que ieu l' agues
Vos dirai, si vos platz, lo ver:
Amera la, s' a lieys plagues,
E servira 'l a mon poder;
Mas no s' eschai
Qu' ilh am tan bassamen;
Pero ben sai
Qu' assatz fora avinen;
Quar ges amors segon ricor no vai.

El mon non es mas una res
Per qu' ieu gran joy pogues aver,
E d' aquelha non aurai ges,
Ni d' autra non la puesc voler;
Pero si n' ai
Per lieis valor, e sen,
E cor plus guai,
En tenh mon cors plus gen
Quar s' ilh no fos, ieu non amera mai.

Messatgier, vai
E porta mi corren
Ma chanson lai
Mon Frances, part Mauren;
E diguas li m que breumen lo veirai.


XVII.

Conortz, era sai ieu be
Que ges de mi no pessatz,
Quar salutz, ni amistatz,
Ni messatge no m' en ve;
Trop cug que fas lonc aten,

Et es ben semblans hueymai

Qu' ieu cas so que autre pren,

Pus no m' en ven aventura.

Bels Conortz, quan me sove
Cum gen fui per vos honratz,
E quant ar vos m' oblidatz,
Per un pauc non muer dese;
Qu' ieu meteis vau enqueren
Qui m met de foudat en plai,
Quant ieu mi dons sobrepren
De la mia forfaitura.

Il m' encolpet de tal re
Don mi degra saber gratz;
Mas fe que dey 'N Alvernhatz
Tot o fis per bona fe;
E, s' ieu en amar mespren,
Tort a qui colpa m' en fai:
Qui que en amor quer sen
Selh non a sen ni mezura.

Per ma colpa s' esdeve
Que ja no sia privatz,
Quar vas lieys no sui tornatz
Per foldat que me rete;
Tant ai estat lonjamen
Que de vergonha qu' ieu ai,
Non aus aver ardimen
Lai, s' ilh no m' asegura.

Tant er gen servitz per me
Son dur cor felh et iratz,
Tro sia totz adoussatz,
Ab ben dir et ab merce:
Qu' ieu ai ben trobat legen,
Que 'l gota d' aigua que chai
Fer en un loc tan soven
Que trauca la peira dura.

Qui ben remira ni ve
Huelhs e gola, front e fatz,
Qu' aissi es fina 'l beutatz,
Res mais ni meins no i cove:
Cors dreit, lonc e covinen,
Gent, afliblat, cueynd e gai,
Hom no 'l pot lauzar tan gen,
Cum la saup formar natura.

Chanzoneta, vai t' en lai
Ves mon Frances l' avinen
Cui pretz enans e meillura.

E diguatz li que be m vai,
Que de mon Conort aten
Enquera bon' aventura.

XVIII.

En abril quan vey verdeyar
Los pratz vertz, e 'ls vergiers florir,
E vey las aiguas esclarzir,
Et aug los auzels alegrar;
L' odor de l' erba floria,
E 'l dous chan que l' auzels cria
Mi fan mon joy renovellar.


Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir,
Ab cavalgar et ab garnir,
Et ab servir et ab donar;
E qui tals mestiers auria,

D' aisso es amors jauzia,

E pot la 'n hom mielhs conquistar.

Ieu chant, que deuria plorar
D' ira d' amor que m fai languir;
Qu' ab chantar mi cug esbaudir,
E non auzis ancmais parlar
Qu' om chant quan plorar deuria;

Pero no m' en desconort mia,

Qu' enquer aurai luec de chantar.

No m dey del tot desesperar

Qu' ieu enquer mi dons non remir;
Qu' aisselh que m' en a fag partir
A ben poder del recobrar;
E s' ieu era en sa bailia,
Si jamais era en Suria,
Ja dieus no m' en laisses tornar.

Ben s' en dec dieus meravillar,
Quan mi рос de mi dons partir;
E be m' o dec en grat tenir
Quan per lui la volgui laissar;
Qu' el sap ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria,
Ni elh no 'l me poiri' esmendar.

Chansos, tu m' iras outra mar,
E per dieu, vai m' a mi dons dir

Que non es jorns qu' ieu no sospir

Per un dous semblan que 'l vi far,

Quan me dis: “Ont anaria?

Que fara la vostr' amia?

Amics, cum la voletz laissar!”

A 'N Guillelme de l' Espia,

Chansos, vai que t chant' e t dia,

E que man mi dons conortar.

XIX.

Quan la doss' aura venta
Deves vostre pais,
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu sui aclis,
En cui ai mes m' ententa,
E mon coratge assis;
Quar de totas partis
Per lieis; tan m' atalenta!

Sol lo be que m prezenta
Sos esguartz, e 'l franc vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieu aver conquis:
No sai per que us en menta,
Quar de re no sui fis;
Mas greu m' es que m repenta,
Que una vetz me ditz,
Que pros hom s' afortis,
E malvatz s' espaventa.

Dona, que cuidatz faire
De mi qui vos am tan?
Per que m faitz tan maltraire,
Ni murir de talan?

Ai! franca de bon aire,
Fessetz m' un belh semblan
Tal, don mon cor s' esclaire
Pel mal que trac tan gran;
E no i dei aver dan,
Quar no m' en puesc estraire.

De donas m' es veiaire
Que gran falhimen fan
Per so, quar no son guaire
Amat li fin aman;
Ieu non dei ges retraire
Mas so qu' elas volran:
Mas greu m' es c' uns trichaire
D' amor, aia ab enjan
O plus, o atrestan,
Cum sel qu' es fis amaire.

Si no fos gens vilana,
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana;
Mas no m' en recreirai:
De solatz m' es umana,
Quan luecs es ni s' eschai,
Per qu' ieu sai que sotz mana
N' aurai enquera mai:
Qu' astrucs sojorn e jai,
E malastrucs s' afana.


Selh sui que no soana
Lo ben que dieus li fai,
Qu' en aquella setmana,
Quant ieu parti de lai,
Me dis, en razon plana,
Que mos chantars li plai:
Tota gen Crestiana
Que es de sotz lo rai,
Volgr' agues tan de jai
Cum ieu, ses fencha vana.

Si d' aisso m' es certana,
Autra vetz la creirai,
O si que non, jamai
No creirai Crestiana.

XX.

Pel dols chant qu' el rossinhols fai
La nueg quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz,
Pensius d' amor, e cossirans;
Qu' aisso es mos mielhers mestiers,
Qu' ancse amei joi voluntiers;
Et ab joi comensa mos chans.

Qui sabia lo joi qu' ieu n' ai,
Ni 'l jois fos tals qu' en fos auzitz,
Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora grans.
Tals s' en fai conhtes e parliers,
E cuid esser rics e sobriers
De fin' amor, qu' ieu n' ai dos tans.

Soven li remir son cors guai,
Cum es ben faitz, e ben chauzitz
De cortezia e de bels ditz;
E si de plus mi pren talans,
Ops m' auria us ans entiers,
Si volia esser vertadiers,
Tant es cortez' e benestans.

Domna, vostr' om sui e serai
Al vostre servizi guarnitz;
Vostr' om sui juratz e plevitz,
E vostres m' er adesenans;
E vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers,
Tan quant la vida m' er durans.

Sels que cuion qu' ieu sia sai,
No sabon ges cum l' esperitz
Es de lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans:
Sapchatz lo mielhers messatgiers
Qu' ai de lieis, es mos cossiriers
Que m recorda sos belhs semblans.

No sai quoras mais vos veirai,

Pus m' en vau iratz e marritz;

Per vos me sui del rei partitz,

E prec vos que no m sia dans;

Qu' ieu serai en cort prezentiers

Entre domnas e cavaliers,

Francs e dous et humilians.

Ugonet, cortes messatgiers,
Cantatz ma canson voluntiers
A la reyna dels Normans.

XXI.

Acossellatz mi, senhor,
Vos qu' avetz saber e sen;
Una domna m det s' amor,
Qu' ai amada longamen,
Mas aras sai per vertat
Que 'lh a autr' amic privat:
Et anc de nulh companho
Companha tan greus no m fo.

Mas si vol autr' amador
Ma domna, non lo y defen,
E lais m' en mais per paor
Que per autr' essenhamen:
E s' anc homs dec aver grat
De nul servizi forsat,
Ben dey cobrar guazardo
Ieu que tan gran tort perdo.

D' una ren sui en error,
Et estau en pessamen,
Que loncx temps n' aurai dolor,
S' ieu aquest tort li cossen;
E s' ieu li dic son peccat,
Tenc mi per dezeretat
D' amor; e ja dieus no m do
Pueis faire vers ni chanso.


E s' ieu l' am a deshonor
Aurai 'n blasme de la gen,
E tenran m' en li plusor
Per cornut e per soffren;
E s' aissi 'lh dic mon pensat,
Vei mon damnatge doblat;
Qual qu' ieu fassa o qual que no,
Res no m' en pot esser bo.

Li siei belh huelh traidor,
Que m' esguardavan tan gen,
Aras esguardon alhor,
Per que y fan gran faillimen;
Mas d' aitan m' an gent honrat,
Que s' eron mil ajustat,
Plus guardon lai on ieu so
Qu' a selhs que son d' enviro.

Pus voutz es en la follor,
Ben serai fols, s' ieu no pren
D' aquestz dos mals lo menor;
Quar mais val, mon escien,
En leis aver la meitat,
Que tot perdre per foudat;
Quar anc a nulh drut felho
D' amor no vi far son pro.

De l' aigua que dels huelhs plor

Escriu salutz mais de cen
Que tramet a la gensor
Et a la plus avinen.
Mantas vetz m' es pueis membrat
L' amor que m fetz al comjat,
Qu' ie 'l vi cobrir sa faisso,
Qu' anc no m poc dire razo.


Domna, a present amat
Autrui, e mi a celat,
Si qu' ieu n' aia tot lo pro,
Et el la belha razo.

Garsion, tost e viat
Mon chantar sia portat
A mon messatger que fo,
Que calque conseill mi do.

XXII.

La doussa votz ai auzida
Del rossinholet salvatge,
Et es m' ins el cor salhida,
Si que tot lo cossirier
E 'ls malstraitz qu' amors mi dona
Me levia e m' asazona;
Et auria m be mestier
Autre joy al mieu dampnatge.

Ben es totz hom d' avol vida
Qu' en joy non a son estatge,
E qui vas amor non guida
Son cor e son desirier;
Quar tot quant es s' abandona
De joy, e refrin e sona
Pratz, e deves, e vergier,
Combas, e plas, e boscatge.

Ieu las! cui amors oblida,
Que sui fors del dreg viatge,
Agra de joy ma partida;
Mas ira m fai destorbier,
E no sai on me repona,
Pus mos joys mi dessazona;
E no m tenhatz per leugier
S' ieu dic alcun vilanatge.

Una falsa deschauzida,
E raditz de mal linhatge,
M' a trahit, et es trahida,
E cuelh lo ram ab que s fier;
E quant autre la razona,
Deus! lo sieu tort m' ochaizona;
Et an ne mais li derrier
Qu' ieu qu' en ai fag lonc badatge.

Molt l' avia gent servida
Tro qu' ac ves mi cor volatge,
E pus ilh no m' escobida,
Molt sui fols, si mais la sier:
Servirs qu' om no guazardona,
Et esperansa bretona
Fan de senhor escudier,
Per costum' e per usatge.

Dieus li do mal' escarida
Qui porta malvais messatge,
Qu' ieu agra amor jauzida,
Si no fosson lauzengier:
Fols es qu' ab si dons tensona;
Qu' ie 'l perdo s' ella m perdona;
E tug silh son messongier
Que m n' an fag dir vilanatge.
Mas tant es vas mi fallida,
Qu' aissi lais son senhoratge;
E no vuelh que m si' aizida,
Ni jamais parlar non quier;
Mas pero que m' en razona,
La paraula m' en es bona,
E m' en esjau voluntier,
E m n' alegr' e mon coratge.

Lo vers mi porta, Corona,

Lai a mi dons de Narbona,

Que tug sei fag son entier,

Qu' om non pot dir vilanatge.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn#/media/Archivo:Bventadorn1.gif

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7220273

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/ventadorn.htm

http://www.trobar.org/troubadours/bernart_de_ventadorn/

https://www.literaturaeuropea.es/autores/antologia-de-trovadores/bernat-de-ventadorn/



http://www.allmusic.com/artist/q575

http://archive.org/details/bernartvonventad00bern


sábado, 20 de noviembre de 2021

LTDF, ACATO - ACOURCHIMEN

Acato, Cato (lim.), s. f. Pierre de couronnement, enfaiteau, couverture, v. arraso, encrestamen; dalle qui recouvre un conduit, un fossé, 
v. graso (chap. grasógraó). R. acata.

Acato (lat. Achates), n. p. Achate, compagnon d' Enée. 
Iéu ère soun fidèl Acato. 
D. Sage.
D' abord Acato me prendra. 
C. Favre.
Acatoula, Acatoura (m.), Acatria (g.), v. a. Couvrir légèrement, cacher sous le pan de sa robe; choyer, caresser, mignarder, v. acachouli, cachoula; recueillir, mettre en lieu sûr, v. recata. (chap. acotolá)
Tendramen acatoulo l' enfanço.
P. de Gembloux.
R. acata.

Acatoun (D'), d' Acachoun, loc. adv. En se cachant, en tapinois, v. escoundoun. (chap. aná de amagatóns, amagat, acachat.)
Ana d' acatoun, avancer sans se montrer.
Restarai toujour d' acatoun. 
M. de Truchet. 
En arribant bèn plan n' intras que d' acatoun.
ID. 
R. acata. 
Acaua, v. acavala. 

Acauma, Cauma (g.), v. a. Suffoquer de chaleur, v. acaloura; faire reposer un troupeau, v. achauma. (N. E. calor de calima; calicha)
Aquelo flassado m' acaumo, cette couverture de laine m' accable.
Abèn un pla bèl jour, mais le soulèl acaumo.
Daveau.
R. à, caumo.

Acaumi (v. fr. calmir), v. a. Calmer, apaiser, en Gascogne, v. abauca, apasima. 
Acaumit, acaumido, part. et adj. Calmé, calmée; rempli de chaleur lourde. 
Vent pesucas, vent acaumit.
G. D' Astros. 
Auro acaumido, accalmie. R. à, calaumo. 
Acaura, v. acaloura (chap. acalorá); acaus, v. caus.

Acaussa, v. a. Enchausser, butter une plante, v. caussa. R. à. causso. 
Acava, v. acaba. 

Acavala, Acavauca, Acavauta (m.), Acabala (b.), Acabalga (l. G.),
Acaua, Acraua (g.), (esp. acaballar, it. accavalciare, accavallare), v. a. Monter à cheval, à califourchon, achevaler, v. cavauca (chap. cabalgá; cat. cavalcar; cas. cabalgar), encavala, escambarla. 
Acavalo la paret, monte sur le mur. 
S' acavala, s' acavauca, v. r. Se mettre à cheval.
Acavala, acabalat (b.), acabalado, part. et adj. Monté à cheval; chevauché, chevauchée. 
An *bèit (o hèit) viene un saumet, puich l' an acabalat dessus.
Picot. 
R. à, cavau. (chap. caball; cas. caballo; caval, cavall) 
Acavi, v. achabi, chabi; acaxa, v. acacha. Acc... v. par ace, aci, acu, les mots qu' on ne trouvera pas par acc.
Ace, v. ah! ço; acè, v. acié. 

Acebenchi, Acebenqui, Encebenqui, v. a. Racornir, resserrer, en parlant de l' action du froid et du vent sur les fruits et sur les arbres, 
v. ressarra, retira; opprimer, écraser quelqu'un, v. esquicha. 
Acebenchisse, Acebenchisses, Acebenchis, Acebenchissèn, Acebenchissès, Acebenchisson.
S' acebenchi, v. r. Se resserrer, se ratatiner, rabougrir; se soumettre humblement.
Se leissa acebenqui, se laisser opprimer. 
Acebenchi, acebenchido, part. et adj. Racorni, racornie, rabougri, rabougrie, avorté, avortée.
Uno vièio acebenchido, une vieille ratatinée. (: vielha, vella; vieja)
Avien moun couer encebenqui. 
A. Crousillat. 
R. à, ceben.

Acebenchimen, s. m. Racornissement, v. retiramen. R. acebenchi. 

Acèdi, Accèdit (l.), (lat. accedit), s. m. Descente de juge, v. descèndo; consultation de médecins dans la chambre du malade, v. counsulto.
Faire l' acèdi, faire une descente; un verbau d' acèdi, un procès-verbal d' accedit. 
E vivènt, dins lou cros faguères toun acèdi.
T. Aubanel. 
Douge loueis-d'or pèr tres acèdi, (Luys, Louis, Luis, d' or; Luises de oro)
E sus acò pa 'n liard de crèdi. 
V. Gelu.

Acedi, Aceda (cat. accedir, esp. port. acceder, it. lat. accedere), v. n. Se porter sur le lieu du délit; accéder, v. counsenti. 
Se conj. comme cedi, ceda. 
Se noun volon acedi, s' ils refusent d' acquiescer.
(chap. Si no volen acsedí)

Acefale (rom. acephali, - esp. acéfalo -, cat. port. it. acefalo, lat. acephalus), s. m. t. sc. Acéphale, enfant qui vient au monde sans tête ou sans cerveau. (chap. infán, chiquet que ve al món sense cap o sense servell. Manel Riu Fillat va vindre en mol poquet, pobret, o pobrissò. Y com ell mols atres catalanistes o catazombies.)
Acei, v. eici; acèi, v. acié.

Aceira, Acieira (l.), (rom. port. aceirar, cat. esp. acerar), v. a. Acérer, garnir d' acier; aciérer, convertir en acier (chap. asserá, convertí en asser), v. ressua; affermir, consolider, asseoir, v. assegura.
Acèire, acèires, acèiro, aceiran, aceiras, acèiron. 
S' aceira, v. r. S' affermir, se consolider. 
Aceira, acieirat (l.), ado, part. et adj. Acéré, acérée, affermi, affermie, rassis, rassise. 
R. acié.

Aceiren, Acieirenc (l.), Acieirenco (rom. aceirin, aceiral, esp. acerino), adj. D' acier, dur comme l' acier, acérain, acéraine. (cas. duro como el acero; acerado; chap. du com lo asser, asserat, barra asserada.)
Emé brassau e cuissau aceiren.
ARM. PROUV. 
R. acié.

Acela, Aciela, Aciala (l.), Açala (lim.). v. a. Mettre à l' abri du vent, v. abriga, acala. (chap. abrigá, arrasserá, de rasé)
Acelle, acelles, acello, acelan, acelas, acellon.
A l' acela, à l' abri. 
Cò fai que nous van alai 
Nous acela sous lou plai. 
CH. POP. LIM. 
Pèr las acela jous mas trelhos. 
A. Chastanet. 
S' acela, v. r. S' abriter, se mettre à couvert.
Acela, acelado, part. Abrité, abritée. R. à, cello. 

Acelera, Accelera (l.), (esp. acelerar, cat. port. accelerar, it. lat. accelerare), v. a. Accélérer, presser, v. abriva, coucha, entancha, despacha. (chap. asselerá; asselero, asseleres, asselere, asselerem o asseleram, asseleréu o asseleráu, asseleren. Asseleradó.)
Acelère, acelères, acelèro, aceleran, aceleras, acelèron.
Parten dounc pèr la grand roubino, 
Aceleren noste despart. 
J. Désanat.
Acelera, accelerat (l.), (chap. catalanista asselerat, com Artur Quintana Font) acelerado, part. et adj. Accéléré, accélérée. 
Sa bèutat s' avalis à pas accelerat.
Debar. 

Aceleracioun, Aceleracien (m.), Acceleraciéu (l.), (cat. acceleració, esp. aceleración, lat. acceleratio, acceleratonis), s. f. Accélération, v. abrivacioun, coucho.

Acèndre (rom. acendre, accendre, port. acender, esp. (accender) encender, it. lat. accendere), v. a. Allumer, enflammer, à Nice, v. abra, atuba, encèndre.
Acèndi, acèndes, acènde, acendèn, acendès, acèndon. (cas. encender, iluminar.)
Nem à l' autar majour acènde doui candèlo.
(chap. Anem al altá majó a ensendre dos candeles o veles.)
J. Rancher.
Un caud qu' acènde l' esco. (chap. una caló que ensén la yesca.)
ID. 
Acendu, acendudo, part. Allumé, allumée. 
La làmpeo de l' autar si trouvavo acendudo.
ID. 
Acenello, v. acinello.

Acensa (rom. acensar, accensar, acessar, cat. esp. acensar, it. accensare), v. a. Acenser, donner à cens (chap. doná a censal - o sensal), v. afeva; prendre à ferme, en bas Limousin, v. arrenda (chap. arrendá).
Acensa, acensado, part. Acensé, acensée. R. à, cènso. 

Acensaire (rom. acensayre, assensador), s. m. Celui qui prend à cens, fermier (vieux), v. censau. R. acensa.

Acensamen (rom. acensament), s. m. Acensement, v. afevamen (chap. afeudamén, afeudá, feudo). 
R. acensa.

Acènso (rom. accensa, assensa), s. f. Acens, terre tenue à cens, v. cènso; Assence, nom de fam. prov. R. acensa.

Acènt, Accent (l. g. b.), (rom. cat. accent, esp. acento, it. port. accento, lat. accentus), s. m. Accent, v. titoulet. 
Acènt que tirasso, accent traînant, v. relais; acènt agut, accent aigu; acènt grèu, accent grave. Ces deux accents sont usités en provençal pour différencier l' e fermé, e estré, et l' e ouvert, e larg. Ainsi avé, poudé, carestié, péu, Diéu ont la tonique moins ouverte que proucès, nè, cafè, pèu, lèu. Ces accents servent aussi à distinguer l' o estré de l' o larg. Ainsi dóu, póutroun, óulivo doivent se prononcer plus sourdement que dòu, pòu, biòu. La plupart des mots qui ont en provençal l' accent grave sur l' è, comme parènt, lusènt, rèn, bèn, prennent en languedocien un e fermé, parent, lusent, re, be, et vice versâ les e fermés du provençal, comme panié, premié, sabatié, deviennent généralement ouverts en languedocien, paniè, premiè, sabatiè.
Voste paire meno l' araire, 
E voste acènt sènt lou terraire. 
AD. Dumas.
E dins mis auriho dindo
L' acènt de ta lengo lindo.
G. B.-Wyse. 
Hèi, Gourgoulet, m' es avis qu' àusi
Tout l' accènt de moun segne-grand. 
G. Zerbin. 

Acentua, Accentua (l. g. b.), (cat. port. accentuar, esp. acentuar, b. lat. it. accentuare), v. a. Accentuer. 
Acentua, Accentuat (l.), Accentuado, part. et adj. Accentué, accentuée. R. acènt.

Acentuacioun, Acentuacien (m.), Acentuaciéu (l. g.), (cat. accentuació, esp. acentuación, b. lat. accentuatio, accentuationis), s. Accentuation. 
Avèn respeta l' acentuacioun. 
C. de Villeneuve. 

Acepcioun, Acepcien (m.), Accepciéu (l. g.), (cat. accepció, esp. acepción, lat. acceptio, acceptionis), s. f. t. sc. Acception. 
Acepta, v. aceta. 
Acèr (rom. Acer), n. de l. Acer (Basses-Pyrénées). 
Acera, v. eila; acerafin, v. afin. 

Acerbamen (esp. it. acerbamente), adv. Aprement, v. aspramen (chap. áspramen, de aspre; mes aspre que una serba o serva verda; Abargè, Auarchè, s. m. Azerolier; acerolo, acerola).
R. acerbe. (cas. acerbo, áspero)

Acerbe, acerbo (it. esp. acerbo, lat. acerbus), adj. t. littéraire. Acerbe, 
v. aspre, ispre, arèbre.
Lei gènt an tant de superbo 
Que iéu tròvi qu' a bouen couer,
Meme quouro sèmblo acerbo.
E. Negrin.

Acerca (rom. cat. esp. port. acercar), v. a. Approcher, accoster, en Languedoc (cat. acostar), v. abourda, aproucha. (chap. acercá, arrimá, apropá.)
Se conj. comme cerca.
Acerco-lou, accoste-le. 
S' acerca, v. r. S' approcher. 
Tabé toutos s' en acercavon. 
P. de Gembloux.
Lou loup s' acerquèt mai. 
ID. 
Acercat, acercado, part. Approché, approchée, accosté, accostée. 
D' un chi sauvatge es acercat. 
ID. 
R. à, cerco. 
Acerco, s. f. Approche, v. aproche. 
Predigués pas jamai l' acerco dau malur. 
P. de Gembloux.
R. acerca. 
Acero, v. aquelo; acerò, v. acò-d'eila.

Acerta, Acerti (l.), Assarta (lim.), (rom. cat. esp. port. acertar, it. accertare), v. a. Certifier, assurer (cas. asertar, aserto; acertar; certificar, asegurar), v. afourti; rencontrer, deviner, réussir, v. capita.
L' on acerto que, on assure que. (chap. assertá, si la enserto la endivino)
Acerta, acertat (l.), acertado, part. Assuré, assurée; réussi, réussie. 
Ai acerta 'n fort numerò, j' ai tiré un fort numéro; (chap. hay assertat o ensertat un bon número.) cop bèn acerta, coup bien réussi. R. à, cert. 

Acertamen (rom. acertamen, cat. acert, esp. acertamiento, - aserto - it. acertamento), s. m. Affirmation, assurance, preuve, v. asseguranço. 
R. acerta.

Acertana (rom. acertenar, v. fr. acertainer), v. a. Rendre certain, convaincre (chap. convense), v. assegura (chap. assegurá).
Acertana, acertanat (l.), acertanado, part. et adj. Convaincu, convaincue. R. à, certan (fr. certain).

Acès, Achès (l.), Accès (g. cat.), Cès (querc.), (esp. port. acceso, it. accesso, lat. accessus), s. m. Accès, v. abord; abri, en Gascogne, 
v. sousto, recès; redoublement de fièvre, v. ranfort, recoupamen. 
Boutas-nous à l' acès (Jasmin), abritez-nous; à l' acès d' un auba (F. de Cortète), à l' ombre d' un saule; fèbre d' acès, fièvre intermittente. 
Acèsses, achèsses, plur. lang. d' acès.
PROV. Lis acès d' avoust 
Duron un an o dous.

Acessa (rom. asessar), v. n. Se mettre à l' abri, v. assousta, abriga. 
Acèsse, acèsses, acèsso, acessan, acessas, acèsson. R. acès.

Acèssi, Accèssit (l.), (cat. lat. accessit), (cas. accésit, premio, mención honorífica) s. m. Accessit, mention honorable, v. mencioun.
Avié gagna lou premier accèssit. 
ARM. PROUV. 

Acessible, Accessible (l.), Accessiblo (cat. accessible, esp. accesible, it. accessibile, lat. accessibilis), adj. Accessible, v. abourdable, 
aprouchable. 
Soun aspresso gaire acessiblo. 
Calendau. 

Acessioun, Acessien (m.), Accessiéu (l. g.), (rom. cat. accessió, esp. accesión, it. accessione, lat. accessio, accessionis), s. f. t. sc. Accession. 

Acessòri, Accessòri (l. G.), òrio, òri, (rom. cat. accessori, esp. accesorio, it. port. accessorio, b. lat. accessorius), adj. et s. m. Accessoire; soin minutieux, détail, circonlocution, embarras, v. bescountour. 
Que d' acessòri! que d' attirail! 
Nou pèr naturau ajutòri, 
Mès coumo pèr un accessòri.
G. D' Astros.

Acessourimen (cat. accessoriment, it. port. accessoriamente, esp. accesoriamente), adv. Accessoirement, incidemment. R. acessòri. 
Aceste, acesto, v. aqueste, aquesto; acet, ero, v. aquéu, aquelo.

Aceta, Acepta, Accepta (l.), (rom. cat. acceptar, esp. aceptar, port. aceitar, it. accettare, lat. acceptare), (chap. asseptá o acseptá; yo assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu o asseptáu, assepten) v. a. Accepter, v. recebre (chap. ressibí).
Acète, acètes, acèto, acetan, acetas, acèton, ou (l.) accèpti, accèptes, etc. 
Acò s' acèto (leo acèlo) pas, on ne doit pas accepter cela. 
Acetas toui de couor ço que lou couor vous douno.
J. Rancher.
E li segnour courtés acèton lou presènt. 
F. Gras.
Aceta, acceptat (l.), ado, part. Accepté, acceptée; pour excepté, v. ciceta. 

Acetable, Acceptable (l.), Aceptaple (l.g.), Acceptablo, Acceptaplo (cat. acceptable, esp. aceptable, it. accettabile, lat. acceptabilis), adj. Acceptable.
Tóutis les ciéutadins soun acceptables pèr toutos las dignitats. 
A. Faidit.

Acetacioun, Acetacien (m.), Acceptaciéu (l.g.), (cat. acceptació, rom. acceptamen, esp. aceptación, port. aceitação, it. accettazione, 
lat. acceptatio; acceptationis), s. f. Acceptation. 
Manda soun acetacioun. 
C. de Villeneuve. 
R. aceta.
Acetaire, Acceptaire (l.), arello, airo, (cat. acceptador, esp. aceptador, port. aceitador, it. accettatore), s. Celui, celle qui accepte, accepteur. 
L' acetaire d' uno letro de change, l' accepteur d' une lettre de change. R. aceta.

Aceti, Acetic (l.), Acetico (cat. acetich, it. acetico, esp. acético), adj. t. sc. Acétique. 
Acide aceti, acide acétique. (cas. ácido acético.) 

Acetous, Acetouso, Acetouo (m.), (rom. cat. acetos (leo acelos), esp. port. it. acetoso, lat. acetosus), adj. Acéteux, acéteuse, aigre, v. aigre, aisse, espoun. (cas. + agrio, vinagre.)

Acetouso, Acetouo (m.), Acitouro, Citouro (a.), (it. lat. acetosa), s. l. Oseille, oseille ronde, plante, v. eigreto. R. acelous.

Ach, At (b.), (esp. hasta), prép. Au, à la, en Gascogne (Azaïs), v. à, cach.
Ach oustau, à la maison; ach (couslal) coustat, au côté.

Ach, Aich, interj. Aïe, ouf, cri de douleur ou de surprise, en Gascogne, v. ai, houi. R. aisso.

Acha (rom. ayssar, it. acciare, lat. asciare), v. a. Hacher, v. chapla, capoula; pour avoir, prendre, v. aja. 
Me farièu acha, je me ferais hacher. 
Acha, achat (l. g.), achado, part. et adj. Haché, hachée. R. acho, aisso. 
Acha, v. à cha; achaba, v. acaba; achabala, v. acabala; achabènço, v. chabènço. 
Achabi, Achavi (d.), Acavi (l.), v. a. Perdre, éloigner, égarer, dissiper, en Forez, v. chabi; gaspiller, achever, v. acaba. 
Se conj. comme chabi. 
S' achabi (it. accivirsi, b. lat. acapere), v. r. Se procurer, se pourvoir de, v. acampa.
S' achabi uno femo, prendre femme; s' es achabi un ase, il s' est pourvu d' un âne. R. à, chabi.
Achabrida, v. cabrida. 

Achadis, Achis, s. m. Hachis, v. archipol. 
Dam l' achis à l' estoufaduro
E le pastis à punto d' al.
P . Goudelin. 
R. acha. 

Achado, s. f. Ce qu' on hache en une fois, hachis, v. capoulado. R. acha.

Achadou, s. m. Hachoir, v. cabussèu, platello, picadouiro. 
Coutèu achadou, grand couteau à hacher. R. acha.

Achaire, Acharello, Achairo (l. g.), s. Celui, celle qui hache, v. chaplaire; hachoir, v. taiadou. (chap. talladó) R. acha. 

Achalanda, Achalandi (d.), v. a. Achalander, v. acandoula, apratica, aparrouquia, avouga.
Farai ço que pourrai pèr que bèn t' achalandes. 
A. Crousillat.
Achalanda, achalandado, part. et adj. Achalandé, achalandée. R. à, chaland.
Achalandaire, Achalandarello, Achalandairo, S. Celui, celle qui achalande, v. acandoulaire. R. achalanda. 
Achalena, achalina, v. acalina; achamina, v. acamina; achamouti, v. agamouti; achamp, v. acamp; achampa, v. acampa; achampassi, v. 
acampassi; achampeira, v. champeira; achampestri, v. acampestri.

Achampi (S'), Se Champi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. acampassi; s' attacher à quelque chose, s' opiniâtrer, v. achini. 
Achampi, achampido, part. et adj. Inculte; tenace, opiniâtre. 
Bèn achampi, terrain abandonné. R. à, champ.
Achana, v. acana; achanaire, v. acanaire; achanau, v. chanau; achanavouiro, v. acanadouiro; achanço, v. cance.

Achancri, v. a. Ronger comme un chancre, v. rousiga. 
(chap. rossegá, rossigá com un cáncer; cangrejo)
La luno achancris li pèiro, dicton et croyance populaire.
S' achangri, v. r. Être attaqué du chancre.
Achancri, Achancrido, part. et adj. Rongé par le chancre, R. à, chancre.
(N. E. Ver cranch en Ramon Lull.)

Achancrimen, s. m. Érosion, v. rousigaduro. R. achancri. 
Achandoura, v. acandoula; achanela, v. acalina; achanta, v. echanta. 

Achapa, Achaupa (rh.) Chapa (it. acchiappare), v. a. Attraper, faire tomber dans le piège, tromper, v. arrapa.
PROV. Noun te prèsses, senoun pèr achapa li niero.
S' achapa, v. r. S' attraper, trouver chapechute. 
Achapo-t'aquèu, attrape ce coup. 
Achapa, achapat (l.), achapado, part. Attrapé, attrapée, heurté, heurtée. 
Mai tu m' as bèn mies achapat.
Valeton. 
R. aclapa.

Achapadou, s. m. Attrape, piège, v. leco. R. achapa.

Achapaire, Achaparello, Achapairo, s. Celui, celle qui tend des pièges, trompeur, trompeuse, v. enganaire, agouraire. R. achapa.

Achapatòri, s. m. Attrapoire, pierre d' achoppement, v. acipadou, atrapatòri. (chap. lloseta y culla; trampa, ratera: lloseta y culla)
Lou mounde es plen d' achapatòri.
A. Crousillat. 
R. achapa. 
Achapte, achaptèl, v. acate. 

Achard, Etchard (b.), Acher (auv.), (noms all. Ascher, Atger, nom b. lat. Aggiardus) n. p. Achard, Achardy, Etchard, Acher, Aché, Agier, noms de fam. mérid.
Lou dóutour Achard, Claude-François Achard, de Marseille (1751-1809), auteur d' un Vocabulaire provençal (Marseille, 1785) et d' une 
Biographie des hommes illustres de la Provence; Sant-Achard, Saint-Achard (Isère), nom de lieu.
Achardit pour ah! s' ardit; acharla, v. acaloura; acharna, acharni, v. acarna, acarni; achas pour agachas, v. agacha; achas pour ajas, agués; achassa, v. ajassa; achat, v. eissado.

Achat, Achate (lim.), Achèt (rh.), (it. incetta, b. lat. acaptum, achetum), s. m. Achat, v. croumpo.
As fa 'n paure achat, tu as fait une mauvaise acquisition. R. achata.

Achata, Chata (auv.), Acheta (rh.), Cheta, Achita (d.), Chota (lim.), (rom. acaptar, it. incettare, b. lat. acaptare, achaptare), 
v. a. Acheter, v. croumpa, (chap. crompá, comprá), afita. 
Quau te counèis pas, que t' achate, (cas. el que no te conozca, que te compre, como en el cuento de Juan Valera) se dit à quelqu'un dont l' extérieur trompe; li Prouvençau achatarien (leo achalarien) li fèsto, les Provençaux aiment beaucoup les fêtes; li femo s' achaton, on ne déroge pas en épousant une femme pour sa beauté.
Pèr n' achata n' a plus d' argènt.
C. Blaze. 
Achata, achatat (l.), achatado, part. Acheté, achetée. R. acata 2.

Achataire, Achetaire (rh.), arello, airo (b. lat. achaptator), 
s. Acheteur, acheteuse v. croumpaire. (chap. compradó, crompadó)
I' a mai de vendèire que d' achataire, il y a plus de vendeurs que d' acheteurs. (chap. ñan mes venedós que compradós.) 
S' atroubavo plus d' achataire.
P. Giéra. 
R. achata.
Achate, v. acate; achati, v. agati.

Achatourli (S'), v. r. Devenir amoureux des jeunes filles.
Moun cor s' achatourlis. 
J. Roumanille. 
Achatourli, Achatourlido. part. et adj. Qui aime, qui recherche les jeunes filles.
Dins nòsti vers achatourli
Es pièi cantado e recantado. 
ARM. PROUV. 
L' autour di Sounjarello 
Querèlo 
Mi vers achatourli. 
A. Mathieu.
R. à, chato.
(N. E. En el texto se encuentran muchas “l” que tienen que ser “t”, por ejemplo, leo “chalo”)
Achaua, v. acaloura.

Achauma, Achaumi, v. a. Réunir les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur. 
S' achauma, s' achaumi, v. r. Cesser de manger, se reposer pendant la chaleur, en parlant des troupeaux.
La terro aperalin s' achaumo dins l' oumbrun.
C. Bagnol. 
A sounda lou mau-cor ounte vau m' achaumi.
Calendau. 
Achauma, achaumado, part. et adj. Qui repose.
Destousco aperalin li troupèu achauma.
Mirèio. 
R. à, chaumo.

Achaume, n. p. Achaume, Achalme, nom de fam. PROV. R. Ansèume? 
Achaumouti, v. agamouti: achaupa, v. achapa; achaura, v. acaloura; achaus, v. caus. 

Achavani (S'), v. r. Se mettre à l' orage, v. enauragi, encabana, entrouni. Achavani, achavanido, part. et adj. Chargé d' orages, orageux, orageuse. Car lou mounde es achavani. 
Isclo d' or.
De-longo achavani pèr de flot d' amaresso. 
R. Marcelin. 
R. à, chavano.
Achavi, v. achabi; ache pour atge, age; ache pour age, ague; ache, v. aisso; acheita, v. asseta.

Achen, s. m. L' Achen, montagne des environs de Draguignan (Var). 
Achen pour agen, aguen; acheri, v. esquiròu. (chap. esquirol; ardilla) 

Acheroun (rom. lat. Acheron, it. port. Acheronte), s. m. L' Achéron, fleuve infernal. (cas. Aqueronte, río del infierno.)
A franqui lou negre Acheroun.
H. Morel. 
Lou jour que toun bèl uelh au founs de ma courado 
Dounèt lou cop mourtau, aniéu troubar Caroun, (Caronte, barquero)
Afin de mi passar las ribos d' Acheroun. 
La Bellaudière. 
Achès, achèsses, v. acès; achès, achèsse, achèsson, pour agués, aguèsse, aguèsson; achèt pour agèt, aguè; achèt, v. achat; acheta,
v. achata; acheti, v. agati; acheto, v. eisseto; achi, achiéu, v. eici.

Achicouti, v. a. Rapetisser, en Guienne, v. apichouti. R. à, chicot, chic. 
Achiéula, v. acula. (chap. fés chicotet, fés menudet.)

Achile, Achille (l.), Chiloun, Chilou (it. Achille, rom. lat. Achilles), n. d' h. Achille. (cas. Aquiles) 
Digas-ié qu' avès mau de cor 
De vèire Achile sènso vèsto. 
AD. Dumas.
Qui sauriò ço qu' Achilles èro 
Sense le bèl esprit d' Oumèro? (Homero; Homer) 
P. Goudelin.
Vous avès melhou fach qu' Achilles. 
D. Sage.
Achilhou, v. sengloun. 

Achiliéu (rom. cat. Achilleu, lat. Achilleus), n. d' h. Achillée.
Sant Achiliéu, saint Achillée, martyrisé à Valence (Drôme) en 212. Le mystère des saints Félix, Fortunat et Achillée, joué à Valence en 1524 pour la dernière fois, s' y jouait tous les vingt-cinq ans de temps immémorial. 

Achina, v. a. Hacher menu, en Limousin, v. capoula. R. acha. 

Achina, v. a. Poursuivre une femelle, en Dauphiné, v. coucha, segui. (chap. seguí, perseguí, acassá) 
R. à, chino. 
Achinca, v. aguincha.

Achini, Acheni (esp. achinar, it. accanire), v. a. Acagnarder, acoquiner, attacher avec excès, v. afisca, óupigna. 
Achinisse, Achinisses, Achinis, Achinissèn, Achinissès, Achinisson.
Aquèu rouman vous achinis, ce roman attache beaucoup. 
S' achini, v. r. S' opiniâtrer à une chose, v. encagna, atissa.
Achini, achinido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée, opiniâtre, opiniâtrée.
Couquin d' or, quand t' avèn, nous tènes achini.
J. Roumanille. 
Em' uno ensistanço achinido.
J. Désanat.
R. à, chin.

Achinimen, s. m. Application opiniâtre, attention excessive, v. afiscacioun. R. achini.

Achinissènt, Achinissènto, adj. Qui acoquine, qui attache trop, absorbant, absorbante. R. achini. 

Achinouta, v. n. Chienner, mettre bas, en Velay, v. cadela, cagnouta. R. à, chin, chenoto. 

Achintre (nom it. Archinto), n. p. Achintre, nom de fam. PROV. 
Achipa, v. acipa; achipelle, v. ausipèlo, erisipèlo; achipouta, v. chipouta. 

Achiqueta, v. a. Déchiqueter, charcuter, v. chicouta. R. à, chiquet.
Achira, v. aqueirado; achis, v. achadis; achita, v. achata; achital, v. eicito; achiu, v. eici.

Acho, Ato (l.), (rom. lat. acta), s. f. Attitude, geste, en mauvaise
part, dans les Alpes, v. gestas. 
Acho pour agacho, v. agacha; acho pour ajo, impér. du v. aja; acho, v. aisso; achoio, v. anchoio; achonce, v. cance. 

Achopi, Ochopi, Chopi, s. f. et m. Hachereau emmanché au bout d' une perche, à Limoges, v. gibo, visplo. "Ce terme nous semble formé de acho et de àpi, deux mots qui signifient hache." (Ruben). Nous croyons plutôt qu' il est formé de acho, hache, et de pi, pic.

Achou, Achoui, s. m. Onomatopée de l' éternuement, v. esternut. (chap. estornut; estornudá; estornudo, estornudes, estornude, estornudem o estornudam, estornudéu o estornudáu, estornuden.) 
Lacho un segound achoui, puei la farço es jugado. 
Siga. 
Achou, achoun, v. eissoun; achouca, v. ajouca. 

Achoua, Choua (gasc. Chou! cri pour arrêter), v. n. t. de mar. Échouer, v. arena, encala. 
Fau prene la partego, 
Pulèu que d' achoua. 
M. de Truchet. 
R. à, chou. 

Achoufa, Ajoufa, Achoupa, Achóupa (it. acciuffare, prendre aux cheveux), v. a. Harper, accrocher, attraper, (chap. enchampá), v. agafa (cat. agafar), achapa.
Sens perdre tems, l' achoufo e s' encamino. 
B. Floret.
E d' ome grand coume uno tourre
Souvènt se veson achóupa.
J. Désanat.
Lèu-lèu declaron la guerro 
E mi vènon achoupa.
Lou Tron de l' Èr.
S' achoupa, v. r. S' attraper, en Forez, v. arrapa. R. à, tufo.

Achouma, v. a. Étêter un arbre, en Gascogne, v. acouta, escabassa. 
R. à, soum, ou acima. (chap. escamochá, descapsá, tallá lo cap, despuntá.)

Achourra, v. a. Mettre la face contre terre, v. abouca, amourra.
(chap. amorrá; yo me amorro, te amorres, se amorre, mos amorrem o amorram, tos amorréu o amorráu, amorren. Abocá, abocás un topí, tombá en la boca contra enterra; abocá un sac adins de un atre.)
R. à, chourra.

Achourri (S'), v. r. Se laisser choir sur son séant et y rester dans le mutisme, tomber dans la prostration, v. amudi. (cas. enmudecer) 
R. à, chourro. 
Achuausa, v. assuausa; achuda, v. ajuda; achut, (achudá, achut, a Vallchunquera, Valjunquera, La Fresneda) v. eissuc; achuta, v. assuta.

Aci (suisse ichi, pousser des cris de joie, lat. accire, ascire, appeler, attirer), v. a. Saillir une femelle, v. ani, lusi. 
Se faire aci, être en rut, en parlant des chèvres. 
Aci, v. eici; aci, v. veici; aciala, v. acela; acibada, v. acivada. 

Acide, Acido (rom. aci, cat. esp. port. it. acido, lat. acidus), adj. et s. t. sc. Acide, v. aisse, acetous, espoun. (cas. ácido; chap. ássit)
Un acide, un acide.
Saran court vòsti jour acide. 
S. Lambert.
Acidènt, Aucidènt, Accident (l.), (rom. cat. accident, esp. port. it. accidente, lat. accidens, accidentis), s. m. Accident, v. afragnènt, 
auvàri; convulsion apoplectique; apoplexie, v. subè. (chap. acsidén, ambolia, embolia, ictus; apoplejía, derrame serebral, pujada de sang, convulsións, patatús.)
Avè d' aucidènt, avoir des convulsions; aucidènt de gouteto, épilepsie des enfants; qu' un aucidènt me vire se, sorte d' imprécation.

Acidentalamen, Accidentalomen (l.), (rom. cat. accidentalmen, esp. port. it. accidentalmente), (chap. acsidentalmen) adv. Accidentellement, v. pèr escasènço. R. acidentau.

Acidentau, Acidental (l.), Acidentalo, (rom. cat. esp. port. accidental, it. accidentale, lat. accidentalis). adj. Accidentel, accidentelle. 
Lou fa dièsi acidentau. 
F. Vidal.
Caduno d' aquèlei noto acidentalo s' arrescontro dins lei tres numerò venènt. 
ID. 
R. acidènt. 

Acideta, Acidetat (l. g.), (cat. aciditat, it. acidità, lat. aciditas, aciditatis), 
s. f. Acidité, v. eigrige (chap. agró, de agre). (cas. acidez; chap. assidés.)

Acidula (cat. esp. port. acidular, du lat. acidulus), v. a. t. sc. Aciduler, v. eneigri. 

Acié, Arcié (rh.), Aciè (l.), Acèi (auv. bord.), Acè (b.), Aci (d.), 
(rom. acer, ascyr, asser, cat. acer, asser, it. acciajo, esp. acero, b. lat. 
aceir, aciare, acerium, lat. acioeris), s. m. Acier, v. fèr-sedat; couteau, 
v. coutèu; Assier, Dassier, Dacier, Darcier, noms de fam. mérid. 
A 'n pougnet d' aciè d' Alemagno, il a un poignet de fer; vièi arcié, vieille personne qui a eu des aventures; la Roco-d'Arcié, nom que portent certains rochers à pic, dans les pays de montagne. Les seigneurs de Crussol (Ardèche) prenaient le titre de barons d' Acier, par corruption d' Apchier (Lozère), dont ils avaient la seigneurie; l' elenisto Dacié, l' helléniste André Dacier, né à Castres (Tarn).
Acieira, v. aceira; aciela, v. acela; acien, aciéu, v. acioun; aciéu, v. eici; aciéuna, v. assiéuna. 

Acima (esp. cimar - subir hasta la cima -, it. accimare, b. lat. aczimare), v. a. Aller jusqu' à la cime, achever, v. acaba; écimer, v. descapela, descima. 
Acima 'n debas, faire la pointe d' un bas; acima 'no garbiero, terminer un gerbier en pointe.
Acimant, alos desplegados, nostre drapèu. 
A. Faurès. 
Acima, acimat (l.), acimado, part. et adj. Dont la cime est élevée; achevé, achevée; écimé, écimée. 
Tal èro aquel vilage acimat pèr la pèsto. 
J. Sans. 
R. à, cimo. 
Acimata, v. descima. 

Acimela, Acimerla et Acimberla (l.), v. a. Percher, jucher, hisser, 
v. encimela, quiha. Acimelle, acimelles, acimello, acimelan, acimelas, acimellon. 
S' acimela, v. r. Se jucher. 
S' acimerlo en nis d' agasso. 
Lafare-Alais. 
Acimela, Acimerlat (l.), Cimerlat, ado, part. et adj. Perché, perchée, juché, juchée, élevé, élevée. 
E reluco lou bedigas 
Qu' acimela toujour bramavo.
L. Roumieux. 
R. à, cimello, cimèu. 

Acinas, Acinié, Cinié, Cinas, Cinat, Arcinat, s. m. Aubépine, v. aubespin, cenelié, peretiè. R. acino. 
Acindabans (g.) pour aci en davans, dorènavant (chap. de ara en abán), v. eici.

Acinello, Cinello, Acenello, Ancenello, Ansanello (rouerg.), Aussanello, Sanello, Arsanèro (périg.), (v. fr. Cenelle), s. f. Baie d' aubépine (Cratægus), v. poumeto; baie de houx, v. grèule; fruit du buis, v. oulo. 
(chap. baya del grévol; Ilex aquifolium, fam. aquifoliáceas; cas. acebo)
Sèmblo uno sanello, il est maigre comme un clou.
Sus l' ansanello esclato un rouge pus founsat. 
C. Peyrot.
R. acino.

Acino, Arcino, Cino, Arsano (ariég), (it. acino, lat. acina), s. f. Baie d' aubépine, v. acinello, graneto, pereto.
S' anèren sus la mountagno
Manja arsanos e abajous.
CH. POP.
Acins, v. çasins.

Acinsa, Acissa (d.), v. a. Apprêter, disposer, v. alesti; haler, exciter un chien, v. ahissa. 
R. à, cinso. 

Acioun, Acien (m.), Aciéu (d.), Acciéu (l.g.), Acciou (b.), 
(rom. accio, cat. acció, esp. acción, it. azione, lat. actio, actionis), s. f. 
Action, v. agi; part d' intérêt, v. quirat; emportement, colère, v. sacrebièu.
Acioun de gràci, action de grâces (cas. acción de gracias; inglés. thanksgiving day); malo acioun, mauvaise action; li bòni, li marrìdis acioun, les bonnes, les mauvaises actions; ai acioun sus éu, j' ai action contre lui; quinto acioun m' as fa! quel tour tu m' as joué! es toujour en acioun, il est toujours en mouvement (cas. está siempre – lit. todos los días - en movimiento); l' acioun me sufoco (cas. me sofoca), la vivacité (cas. vivacidad) me surmonte. (sobrepuja, lit. “sobremonta”)
Vous l' avès mes en talo acioun 
E sa coulèro tant móugudo. 
C. Brueys.
Parlas embé mouderaciéu, (cat. parlas : parles amb moderació)
Aici se parlo sens acciéu. 
N. Fizes. 
PROV. Cadun es coume sis acioun lou fan. (ses : cas. sus; les seves cat. modern: cascú és com les seves accions el fan) (chap. Cadaú es com les seues acsións lo fan.)

Aciouna, Acciouna (l. G.), Aciéuna (lim.), (cat. esp. accionar, b. lat. actionare), v. a. Actionner, v. assigna; donner de l' activité, v. boulega. 
Aciouna, acciounat (l.), ado, part. et adj. Actionné, actionnée; qui travaille activement. (cas. activo, activa, que trabaja activamente.)
Aciounado, Babèu fielavo. 
M. Trussy. 
R. acioun.

Aciounamen, Aciéunamen (lim.), s. m. Poursuite en justice.
R. aciouna.

Aciounàri, Acciounàri (l. G ), Aciéunàri (lim.), (cat. accionari, port. accionario , it. azionario, b. lat. actionarius), s. m. Actionnaire, 
v. parsounié. (cas. accionario, como reaccionario)
Leis aciounàri de nouesto fueio si soun acampa dimenche passa.
Lou Tron de l' Èr.
R. acioun.

Aciout, adj. m. Actif, dispos, alerte (Sauvages), v. atiéu. 

Acip, s. m. Heurt, choc, pierre de scandale, v. tane, tuert, tru; prise, capture, v. piho.
Doulènt e matrassa pèr tal acip.
Calendau. 
R. acipa.

Acipa, Achipa (l.), Açupa, Supa (lim.), Chiéupa (d.), (rom. acupar, all. schuppen), v. a. Chopper, heurter; choquer, scandaliser, v. chaupa, truca, turta; rencontrer, attraper, surprendre, v. aganta, encapa: gripper, saisir, gober, v. cipa. 
Tout l' acipo, tout le scandalise; se t' acipe, si je t' attrape;
se lous supas, amagas-vous (Favre), si vous les rencontrez, cachez-vous. (chap. si te enchampo, verbo enchampá; enchampo, enchampes, enchampe, enchampem o enchampam, enchampéu o enchampáu, enchampen; amagas-vous : amagueutos.)
S' acipa, v. r. Se heurter, se donner un coup en marchant; se rencontrer; cosser, en parlant des béliers; s' abattre, en parlant d' un cheval; se scandaliser; v. arteia. 
En que t' acipes? de quoi te formalises-tu? nous aciperian, nous acipèn (l.), nous nous heurtâmes nez à nez. 
Trop souvènt peréu s' acipant. 
A. Crousillat. 
PROV. Qu cour en camin peiregous, es un asard se noun s' acipo.
- Qu s' acipo e noun cais, avanço camin. (chap. lo que entropesse y no cau, adelante, abanse camí; cas. el que tropieza y no se cae, avanza camino.)
Acipa, acipat (l.), acipado, part. et adj. Choppé, heurté, attrapé, attrapée. 
R. à, cep?

Acipado, Cipado, Acipa (a.), Supado (lim.), Acipo (Var),
(rom. sypada), s. f. Coup que l' on se donne en heurtant, choc, bronchade. v. arteiado, supelado, turtado; blessure, maladie, v. mau. 
Cadun fai d' acipado, chacun est sujet à broncher; douna 'no acipado, donner un coup.
As pas pòu, emé tei cambado, 
De douna quauqueis acipado? 
T. Gros.
S' èron sauva, franc de touto acipado. 
J.-F. Roux.
R. acipa.

Acipadou, Acipadouiro, adj. Sujet à chopper, à broncher. 
Li vièi soun acipadou, les vieillards sont sujets à faire des chutes.
R. acipa.

Acipadou, Acipadouiro, s. Pierre d' achoppement, chose où l' on se heurte, v. entravadis, nouiso. R. acipa.
Aciprès, v. ciprès; acira, v. aceira. 

Acisela, v. a. Terminer en ciseau, v. agusa.
Aciselle, aciselles, acisello, aciselan, aciselas, acisellon. 
S' acisela, v. r. Prendre la forme d' un ciseau; s' effiler, en parlant d' un instrument d' agriculture. (chap. pendre forma de estisora, afilá, afilás)
Acisela, aciselat (l.), aciselado, part. et adj. Terminé, en ciseau. R. à, cisèu. (ing. Scissors; cas. Tijera, tijeras)

Acissa (esp. azuzar, lat. acitare), (cas. azuzar) v. a. Haler un chien, 
v. acinsa, ahissa, cussa. 
Acitau, v. eicito; acitouro, v. acetouso; aciu, v. eici. 

Aciva (it. cibare, lat. incibare), v. a. Abecquer, appâter, en Dauphiné et Forez, v. abeca, arriba; donner à manger avec la main. R. acive. (cas. cebar : dar de comer - en abundancia; “dar de comer con la mano”)
(chap. sebá; doná de minjá en la ma, per ejemple, sibada a una ovella, com aquí baix, assibadá o assivadá, sivada o sibada)

Acivada, Acibada (l. G.), Encivada (rom. acivadar, cat. acibadar), 
v. a. Donner de l' avoine (chap. avena; no es igual que la sibada); enjôler quelqu'un, v. alisca; battre, rosser, v. ablada.
Mai nous reveiren mai,
E t' acivadarai.
L. Roumieux.
Acivada, Acibadat (l.), Acibadado, part. Pourvu d' avoine; rossé, rossée. 
Un chivau acivada de luen a d' alen, un cheval nourri à l' avoine depuis longtemps a du souffle. R. à, civado. (chap. un caball alimentat o nutrit en avena después de llarc tems, alene, bufe) 

Acivaire, Acivairis, s. Celui, celle qui donne à manger, v. arribaire. 
R. aciva. (cas. cebador, aquel o aquella que da de comer, ceba; en electricidad es una pieza de los tubos fluorescentes; chap. sebadó, sebadora, aquell o aquella que done de minjá, sebe; als tubos fluoresséns, una pessa.)

Acivamen, s. m. Action de donner à manger, v. arribage. R. aciva.
 
Acive (niç. et it. cibo, lat. cibus), s. m. Becquée, en Dauphiné, v. becado. Aclacha, v. aglaja. 

Aclafa (S'), (cat. aclofarse), v. r. Se courber, se blottir pour éviter un coup ou se cacher, dans l' Aude, v. aclata.
Aclafat coumo uno lèbre al jas, coumo uno clouco, tapi comme un lièvre au gite, comme une poule sur ses oeufs. R. aclapa. 
(chap. aclofá, aclofás, com una llebre al cau, com una lloca o cloca damún dels ous; yo me aclofo, aclofes, aclofe, aclofem o aclofam, acloféu o aclofáu, aclofen.)


Aclama (cat. esp. aclamar, it. lat. acclamare), (chap. aclamá) v. a. Acclamer, v. prouclama. (cas. proclamar; chap. proclamá.)
A-de-rèng aclamant e bramant quau lou meno.
A. Tavan.
Aclama, aclamat (l.), aclamado, part. et adj. Acclamé, acclamée. R. à, clama.

Aclamacioun, Aclamacien (m.), Aclamaciéu (l.), (cat. aclamació, esp. aclamación, it. acclamazione, lat. acclamatio, acclamationis), s. f. Acclamation, v. cridadèsto. 
Se te falié counta ço que la poupulasso 
Nous fai d' aclamacioun, n' auriéu jusqu' à deman. 
L. Roumieux. 

Aclamaire, Aclamarello, Aclamairo (cat. esp. aclamador), s. Celui, celle qui acclame, v. bramaire. (chap. bramadó, bramá) R. aclama.

Aclap (rom. aclap), s. m. Tas de pierres, entassement, v. clapas. R. aclapa. (chap. clapé de pedres.)

Aclapa, Acliapa (auv. d.), (rom. aclapar, b. lat. acclapare), v. a. Couvrir de pierres, enterrer, enfouir; recouvrir les sillons d' une terre emblavée et en briser les mottes, butter, v. enterra, caussa; accabler, v. ablasiga.
Aclapa 'n pous, combler un puits; aclapa de pesoto, enfouir des vesces en vert; aclapa lou fens, enfouir le fumier; aclapa de soutiso, accabler d' injures; aclapa lou fiò, couvrir le feu; aclapas-m'acò, ne parlons plus 
de cela.
Despièi que lou malur un jour nous aclapè. 
AD. Dumas.
PROV. Se lou cèu toumbo, nous aclapo tóuti.
S' aclapa, v. r. Se clapir, s' accroupir, se cacher, v. aclafa; tomber sur ses genoux, v. ageinouia (chap. aginollá, agenollá); s' affaisser, v. escagassa. 
Digo-me, bouié brave ome, 
Tu que semenes toun blad: (chap. tú que sembres ton, lo teu, blat) 
Fai la rego un pau plus grando
Pèr pousqué me i' aclapa. (chap. pousqué : pugué : poder)
CH. POP. 
Aclapa, aclapat (l.), aclapado, part. et adj. Enterré; enterrée, accablé, accablée, à bout de forces.
D' aclapa, étant blotti, tapi. R. à, clapo.
 
Aclapadis, s. m. Amas de ruines, murs écroulés, v. escoumbre (cas. escombro; chap. enruna), madran. 
As vièls aclapadis d' abadiès, de capellos. (chap. A les velles abadíes, capelles enrunades)
P. Félix. 
R. aclapa.

Aclapaduro, Acapladuro, s. f. Chose enterrée, enfouie. 
Dins la terro uno aclapaduro? 
La terro aquito èro trop duro.
Lou Tron de l' Èr.
R. aclapa.

Aclapage, Aclapàgi (m.), s. m. Action de couvrir, d' enterrer; plantes que l' on enfouit en vert comme engrais. R. aclapa.

Aclapaire, Aclaparello, Aclapairo, s. Celui, celle qui couvre, enterre, accable, fossoyeur, v. enterraire. (cas. enterrador; chap. enterradó)
L' aclapaire de Seloun. 
A. Crousillat. 
La man dis aclapaire, 
La man saunouso dóu plus fort.
G. B.-Wyse. 
R. aclapa.

Aclapant, Aclapanto, adj. Accablant, accablante, v. aclinant. 
Lou vieiounge aclapant. 
A. Crousillat. 
R. aclapa.

Aclapassa, v. a. Combler de pierres; entasser des pierres, amonceler, v. peirega (chap. pedregá, cas. granizar). 
Aclapasso en tavèls sa terraio groussièiro.
Lafare-Alais. 
Quand aclapasso e qu' entavello 
Pèr basti la Babèl nouvello. 
ID. 
R. à, clapas.

Aclapeira, v. a. Mettre des pierres en tas, entasser, v. amoulouna.
Aclapèire, aclapèires, aclapèiro, aclapeiran, aclapeiras, aclapèiron. 
(chap. aclaperá pedres; aclapero, aclaperes, aclapere, aclaperam o aclaperem, aclaperéu o aclaperáu, aclaperen; aclaperaría pedres hasta lo sel per a fé una nova Babel.)
Aclapeira, aclapeirado, (chap. aclaperat, aclaperada) part. Entassé, entassée, amoncelé, amoncelée. 
R. à, clapié. (chap. clapé, mun)

Aclapi, v. a. Battre un terrain, le piétiner, v. abardassi; couvrir, enterrer, entasser (lat. clepere), v. aclapa.
Aclapi, aclapido, part. Piétiné, piétinée, tassé, tassée, accroupi, accroupie. R. à, clap.

Aclapo-Mort, Aclapo-Mouert (m.), s. m. Fossoyeur, v. enterro-mort, toumbassiè. R. aclapa mort. (chap. aclaperamorts, enterradó, fossadó) 

Aclapouira, v. a. Couvrir d' un tas de pierres, lapider, v. aqueira.
Car pèr t' aclapouira 'mé ti quinge estafié 
A pèr ajudo enca cènt de si carbounié. 
F. Gras.
R. à, clapouiro.

Aclara (rom. aclariar, cat. esp. aclarar, port. acclarar, lat. acclarare), 
v. a. Eclairer, v. escleira, faire lume. (cas. hacer más claro, iluminar, esclarecer) (chap. aclarí : fé mes cla)
Que l' astre qu' es amount empéutat à la capo
Aclare aquel cami de ta nouvello estapo. 
J. Sans. 
R. à, clar.

Aclata, Clata (l.), Aglata, Acrata (a.), (rom. occultar, cat. esp. ocultar, lat. occultare), v. a. Baisser, courber, incliner, v. aclina; accabler, lapider, recouvrir, v. aclapa.
Aclata lou cap, baisser la tête; aclata si poulet, couvrir les poussins de ses ailes.
S' aclata, v. r. Se baisser pour passer quelque part, se courber, se blottir, se tapir, se cacher.
De l' ausi renega s' aclatè touto, en l' entendant jurer, elle se blottit; aclato, aclato, se dit à une poule pour l' inviter à se laisser prendre.
Timido flou que sèmbles t' aclata. 
H. Roch.
Móunti dins un crambot vesi dal galata
Ount caliò, tout cap-nud, de miech-pan s' aclata. 
L. Vestrepain.
Part vers la chato 
Que dins lou mas vesin s' aglato. 
F. Gras.
Aclata, aclatat (l.), aclatado, part. Blotti, blottie. Courbé, courbée.
L' un sus l' autre aclata, souscavon sèns res dire.
A. Arnavielle. 

Aclenca, Clunca (g.), Acliucha (Velay), Clenta (l.), Clincha (m.), v. a. et n. Incliner, pencher, en Languedoc, v. aclina, cranca.
Aclenque, aclenques, aclenco, aclencan, aclencas, aclencon. 
S' aclenca, v. r. S' incliner, se pencher. 
Davans sa majestat s' aclenco. (cas. delante de su majestad se inclina; chap. Debán de sa majestat se incline, se belque)
A. Villié.
Aclenca, aclencat (l.), aclencado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; dépéri, dépérie, vieilli, vieillie, usé, usée. (cas. inclinado, inclinada; chap. inclinat, inclinada, agüelit, agüelida &c.)
Aclenca sus lou couide, accoudé. R. à, clenc.

Aclimata (cat. esp. aclimatar), v. a. Acclimater. 
S' aclimata, v. r. S' acclimater. (chap. aclimatá, aclimatás)
Trovo lou soulèu bon, s' aclimato e se plais. 
A. Tavan.
Aclimata, aclimatat (l.), aclimatado, part. et adj. Acclimaté, acclimatée. 
Lou tèms es aclimata à la plueio, la température est à la pluie.
Atal aclimatat, nostre rafe es d' un biais 
Que douze dins un sac cargon un porto-fais.
Debar. 
R. à, climat.

Aclimatacioun, Aclimatacien (m.), Aclimataciéu (l. g.), (esp. aclimatación), s. f. Acclimatation. (chap. aclimatassió)
La Soucieta d' Aclimatacioun. 
ARM. PROUV. 
R. aclimata.

Aclin, Acli (l.), Aclino (rom. acli, aclé, it. acclino, lat. acclinis), adj. Enclin, v. sujèt; soumis, soumise, (cas. sumiso, sumisa, sometido, sometida; chap. sumís, sumisa, sometut, sometuda) dévoué, dévouée, 
v. soumès. (sotsmés : sou : sous : sots : sota + mes : mettre : meter)
A canta sèmpre aclin.
R. Marcelin. 
Iéu vese l' enfantueio rèn qu' à mau faire aclino.
A. Crousillat.

Aclina, Aclena (l.), (rom. aclinar, it. lat. acclinare), v. a. Incliner; courber, pencher, v. clina; accabler, harasser, v. arrena. 
L' adrech vers la calanco aclino douçamen de bouscasses ramats.
X. de Ricard.
S' aclina, v. r. S' incliner, se pencher.
Nòstis espalo ensèn s' aclinon. 
Calendau. 
Aclina, aclinat (l.), aclinado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; courbatu, courbatue, brisé, brisée de fatigue. 
Siéu aclina, je suis éreinté.
De vielhesso aclinat.
J. de Valès. 
Regardas-la, fai gau, la chatouno aclinado. 
J. Roumanille. 
R. à, clin.

Aclinamen (rom. aclinamen), s. m. Inclination, penchant, v. empencho; soumission, v. soumessioun. (cas. inclinación, sumisión; chap. inclinassió, sumissió)
Un quicoumet d' aclinamen. 
X. de Ricard.
R. aclina.

Aclinant, Aclenant (l.), Aglenant (g.), anto, adj. Accablant, accablante, v. abimant. R. aclina.
Aclo, v. aiglo; aclo, v. asclo; acloumpi, v. acoumpli. 

Aclouti, v. a. Rendre uni, égaliser, aplanir, v. replana (chap. replaná, aplaná, igualá); caler, raffermir un meuble qui chancelle, v. clouta, enclouta. 
Acloutisse, acloutisses, acloutis, acloutissèn, acloutissès, acloutisson. 
Soustiho pèr aclouti, cale.
Aclouti, Acloutido, part. et adj. Uni, unie, aplani, aplanie. (chap. unit, unida, aplanat, aplanada)
Un releisset dóu ro mau aclouti èro soun lié.
Abbé Bresson. 
R. à, clot.

Acluca (rom. cat. aclucar), v. a. Fermer les yeux, bander les yeux, 
v. cluca. (chap. clucá los ulls; cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen)
Aclucat (l.), aclucado, part. Qui a les yeux fermés. R. à, cluco.
Acluca, aclucha, v. acucha.

Aclussi (S'), v. r. Manifester le besoin de couver, v. acouvassi. 
Galino aclussido, poule qui veut couver ou qui couve. R. à, clusso. 
(chap. gallina aclocada, allocada, polla que vol cová o que cove - los ous)

Acò, Acòs (g.), Acoto (m.), Cò (d.), Ca (lim.), (rom. aco, aquo, acquo, lat. quod), pron. dém. Cela, ça, v. eiçó. (aço, açò, açó, això, aixó, axò, axò, assò, assó; ixo) 
Acò vai aqui, c' est la conséquence; acò se saup (chap. assó se sap), on le sait; acò m' agrado, cela me plaît; vos acò? veux-tu cela? 
porge-m'acò, donne-moi ça; veirés acò, vous verrez; acò, o, pour cela, oui; acò, si, vraiment oui, oui-da; acò rai, (ixo rai) à cela ne tienne, d' accord! qu' es acò? qu' est-ce, qu' est-ce que c' est? locution qu' on emploie en proposant une énigme; qu' es acò, nom d' un genre de coiffure qui fut à la mode sous Louis XVI. C' était un panache de trois plumes, que les élégantes portaient derrière la tête, et c' est Marie-Antoinette qui l' appela ainsi, après qu' on lui eut expliqué la devise d' un gazettier nommé Marin, originaire de la Ciotat, qui était: Qu' es acò, Marin?
Te sies leissa faire acò, acò t' as daissat faire (l.)? tu t' es laissé faire cela? o b' acò (l.), oui certainement; acò 's acò, acò ei acò (lim.), c' est cela, très bien; es pas acò, acò 's pa' cò, ce n' est pas ça; acò se venié pas! s' il n' allait pas venir! acò 'cò (l.), ah! peste, ce n' es pas peu de chose.
Fau d' acò, il faut du quibus; avé d' acò, avoir de l' argent, des moyens; 
a forço d' acò, il a beaucoup d' adresse, d' esprit; es d' acò bèu, c' est du beau; d' acò fin, du distingué, du recherché; d' acò bon, du bonbon; d' acò dous, de la liqueur; es d' acò 'mè d' acò, c' est tout ce qu' on peut imaginer de meilleur; es pas d' acò bóusaru, mai a 'no bravo courpouro, il n' est pas ventru, mais il a une belle corpulence; èro pas d' acò tant vièi que l' autre, il n' était pas tout à fait si vieux que l' autre; countènt d' acò mièu, content de ce qui m' appartient; acò dis autre, le bien d' autrui; acò dóu vesin, la propriété du voisin; un d' acò, une chose dont on ne se rappelle pas le nom; prestas-me voste d' acò, prètez-moi votre chose; de que sèr aquèu d' acò? à quoi sert cet engin? acò de mai, acò mai, cela de plus, cela en plus.
Avè d' acò de, ressembler à; as d' acò de l' autre, tu es comme l' autre; a d' acò di fournigo, il fait comme les fourmis; faire acò de, faire comme, agir comme.
Coume acò, comme cela, couci-couci, à peu près, de cette façon; dins acò, dins tout acò, cependant, néanmoins; em' acò, emb' acò, end' acò, en sorte, puis, après, pourtant; em' acò adièu, et ce fut fini; et que ce 
soit fini; em' acò pas mai, et voilà tout.
Pèr acò, pracò (l. g.), pour cela, pourtant; rèn que pèr acò, pour cela seulement, pour ce motif exprès; es pèr acò que, c' est pourquoi; es poulido: pèr acò, se marido pas lèu, bien que jolie, elle ne se marie pas vite; pèr acò pamens, quoi qu' il en soit; per acò mens, si ce n' eût été cela. 
Es acò que disièu, c' est ce que je disais; es d' acò que plouravo, c' est pour cela qu' elle pleurait; es d' acò que sièu vengu, c' est pourquoi je suis venu; es d' acò que m' a rèn di, c' est à cause de cela qu' il ne m' a rien dit. (chap. es per naixó que no me ha dit res)
Acò 's pour acò es, c' est: acò 's à dire, acò qu' es (b.), c'est-à-dire; acò 
'ro pour acò èro, c' était; acò de pour à caso de, chez, v. encò.
PROV. Qu a acò, qu a aqui, 
chacun sent où le bât le blesse. 
Qu' es acò?
- Un ase sènso co, (chap. Qué es açó? - Un ase sense coa.)
réponse que l' on fait à un questionneur indiscret. (Com Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre fén encuestes sobre lo dialecte catalá)
Cò plòu, ca plou, il pleut, en Périgord; que fau-cò fa, que faut-il faire? id.; ca fai fre, il fait froid, id.

Acò-d'aqui, Cò-d'aqui (d.), Acò-qui (bord.), Acò-d'aquiéu, Aquerò (g.), Cò-d'ati (auv.), Co-qui (lim.), Caqui (périg.), pron. dém. qui précise mieux que le précédent la proximité d' une chose, ceci, v. eiçò.
Es acò-d'aqui, c' est cela même; coume acò-d'aqui, de cette façon-là; 
pèr acò-d'aqui, à cause de cela.
Iéu siéu pas tant badau pèr crèire acò-d'aqui. (català babau: Jo no soc pas tant babau per creura – creure – això d' aquí.)
A. Peyrol. 
D' acò-d'aqui, mounsegnour, iéu me dòli. 
A. Gaillard.
R. acò, de, aqui.


Acò-d'eila, Acò-d'Aia (Niç.), Cò-D'eilèi, Celèi (d.), Cò-d'alèi (auv.) Acerò (g.), pron. dém. qui indique l' éloignement, cela, v. acò.
Pren acò-d'eila, prends ce qui est là-bas. (chap. Pren alló de allá.) 
R. acò, de, cila. 
Aço, v. ah! ço; acò, v. eiçò; acoire, v. bouta-couire; acol, v. acòu.

Acomte, Acòmti (d.), Acoumte (l. g.), (rom. aconte), s. m. Acompte, v. pago.
Baia 'n acomte, donner un acompte. 
Mai pèr èstre segu demandavon d' acomte. 
L. Pélabon. 
Aquéu lóugier acomte es pres que pèr la formo. 
J. Désanat.
R. à, comte.

Acord, Acòrdi (l.), Acouerd, Acouérdi (m.), Acouòrdi (a.), 
Arcord (b.), (rom. acort, accort, arcord, acordi, acordy, cat. acord, acordi, port. acordo, esp. acuerdo, it. accordo, b. lat. accordum, accordium), s. m. et f. Accord, harmonie; genre de poésie usité chez les Troubadours.
Acord! commandement à l' équipage pour voguer avec ensemble, v. seme; èstre d' acord ou d' acòrdi, être d' accord; soun pas d' acord, ils sont brouillés; siéu d' acord emé vous que, je conviens avec vous que; faire l' acord, se réconcilier; l' acord es fa ou es facho, l' accord est fait, la paix est faite; metès-vous d' acord, entendez-vous (chap. ficautos o fiqueutos de acord, enteneutos); d' un coumun acord, de commun accord; de bon acord, d' un consentement mutuel; acò 's pas nòstis acord, telles ne sont pas nos conventions; vièure d' acord coume lis abiho, (chap. viure de acord com les abelles) vivre en bonne intelligence; d' acord coume chin e cat, coume dos nose dins un sa (chap. Com lo gos y lo gat, com dos anous a dins de un sac), vivre comme chien et chat, en bisbille. 
Nautre avèn l' esperit proun fin 
(chap. natres o natros tenim lo esperit prou fi)
Pèr vous remetre lèu d' acòrdi.
C. Brueys.
PROV. Lis acord fan tout. 
- Canaio es lèu d' acord. 
- Quand li partido soun d' acòrdi, lis avoucat soun d' ase.
- Sigués d' acord, e Diéu fara plòure.
R. acourda.

Açoro (esp. Azores, it. Azzore), s. f. pl. Les Açores, îles de l' Océan. 
Acorse, acorses, acorso, indic. près. lim. du v. acoursa, acourcha.
(chap. acursá; acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)

Acort, Acorto (it. accorto, avisé), adj. Accort; accorte, v. engaubia.
Enfin prudènt e bèn acort, 
Lous embrassas sènso finesso. 
C. Brueys.
Pèr fauto d' èstre bèn acort, 
N' i' a proun que perdon sa fourtuno. 
ID. 
Car avès uno fremo acorto
Qu' es bello coumo lou soulèu.
ID. 
Emai avès la man acorto, 
La passas d' amount e d' avau.
ID. 
Açòs-en-la (d'), v. dès-en-lai. 

Acost, Acouest (m.), s. m. Action d' accoster, approche, accointance, v. abord. R. acousta. 
Acota, v. acouta. 

Acoto, Acotos, pron. dém. Cela; se dit emphatiquement pour acò, à Aix et Marseille; pour cale, étai, v. coto.
Acoto es uno bagatello. 
G. Zerbin. 
R. acò.

Acòu, Acol (l.), Acouel (m.), (b. lat. acoys, acoha), s. m. Mur de terrasse, gradin qui soutient un terrain en pente, v. bancau (chap. bancal), casèr, estanco. R. à, colo. 
Acou, v. acout; acouassa, acouata, v. acouvassa; acouassi, v. acouvassi; acoubida, v. counvida; acoubit, counvit. 

Acoubita, v. a. Achever un ouvrage, une entreprise, dans les Alpes, 
v. acaba, assouida.
R. acoubit, counvit. 

Acoubla, Acoupla (l. g.), (it. accoppiare), v. a. Accoupler, apparier, 
v. abina, aparia; coupler, v. encoubla. (cas. acoplar, aparejar; chap. acoplá, aparellá.)
Aquèu miòu acoublariè bèn lou mièu, ce mulet s' appareillerait bien avec le mien. 
S' acoubla, v. r. S' accoupler, s' apparier.
M' ensouvèn plus coume parlèron. 
Mai lou tout es que s' acoublèron. 
A. Autheman. 
Acoubla, acoublat (l.), acoublado, (chap. acoplada, aparellada) part. et adj. Accouplé, accouplée. 
Vous sias autant bèn acoublat.
C. Brueys.
R. à, couble. 

Acoublaire, Acouplaire (l.), arello, airo (it. accoppiatore), 
s. Celui, celle qui accouple, accoupleur; proxénète, v. poutingoun, trataire. R. acoubla. (cas. acoplador, proxeneta, tratante; chap. acopladó, acopladora; tratán de blanques.)

Acoublamen, Acouplomen (l. g.), (it. accopiamento), s. m. Accouplement, v. apariage. (cas. cópula, acoplamiento)
Acoublamen divin. (chap. acoplamén, aparellamén, cojunta)
J.-J. Bonnet.
R. acoubla.

Acoucara, Acoucari, Acoucardi, v. a. Acoquiner, v. abóumiani, agusi. 
S' acoucara, s' acoucari, v. r. S' acoquiner; s' encanailler, prendre les habitudes des gueux, des truands. 
PROV. S' acoucari coume un caraco. 
Acoucari, acoucarit (l.), acoucarido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, affolé, affolée. 
Se n' èron tant acoucarits 
Coustantin, Teoudòsi. (Constantino, Constantín, Teodosio)
O. Bringuier. 
R. à, coucaro. 

Acoucha, Acouja (d.), Acouija (lim.), Acouenja (Velay), v. a. et n. Accoucher, v. leva.
Elo acouchè d' un fort poulit enfant. (chap. Ella va parí un chiquet ben majo.)
N. Saboly.
S' acoucha, v. r. Accoucher, v. ajaire, creatura, enfanta, pari, partouri, meinada. (chap. tindre una criatura, parí)
Sa femo èro subre acoucha, èro au plen jour de s' acoucha, sa femme était au terme; s' acouchè d' un drole, elle accoucha d' un garçon.
Que s' acouchè lèu d' un tresor. 
Que remounte touto la Franço. 
17e siècle. 
Acouchado, part. adj. et s. f. Accouchée, v. jacènt, penairis. 
Messo d' acouchado, messe de relevailles. 
Ai parla d' uno acouchado,
Mai n' ai res pouscu touca. 
S. Lambert.
Es bello coume uno acouchado, elle est parée comme une accouchée; faire l' acouchado, garder le lit par sensualité. R. à, coucho 1.

Acoucha, Acouita (l. g.), (rom. acoitar), v. a. Presser, pourchasser, 
v. coucha, coussaia. 
S' acoucha, v. r. Se hâter, v. despacha. 
T' acouites d' èstre en libertat. 
A. Mir.
Acouitas-vous, las poulos.
A. Giron.
Acoucha, acouitat (l.), ado, part. et adj. Empressé, empressée, se hâtant. 
I courrèire acoucha 
Uni braieto cremesino. 
Calendau. 
R. à, coucho 2. 

Acouchaio, Acouchalhos (l.), s. f. pl. Couches d' une femme, 
v. jassiho. 
Dempèi sas acouchalhos (Peyrot), depuis ses couches. R. acoucha.

Acouchaire, Acoucharello, Acouchairo, S. Accoucheur, accoucheuse, 
v. levadou, levandiero, bailo. Le premier exemple connu de l' emploi d' un accoucheur eut lieu en 1663 aux premières couches de Madame de La Vallière, qui fut délivrée par Julien Clément, chirurgien célèbre né à Arles. R. acoucha.

Acouchamen, Acouchomen (l.), Acoujament (d.), s. m. Accouchement. 
Marrit acouchamen, accouchement difficile. 
Jusqu' à l' acouchamen repeto soun cantico. 
J. Azaïs. 
Beni siegue lou moumen 
Que la Vierge benurado 
A fa soun acouchamen.
N. Saboly
R. acoucha. 
Acouchara, acouchaira, acoucheira, v. coucheira; acouchegui, v. acoussegui. 
Acoucheta, v. n. Mettre bas, en parlant d' une truie, en Velay, v. poucela. R. coucheto. 
Acouchi, v. acouti; acoucho, v. coucho 1. 

Acoucouna, Coucouna (lim.), Acoucoula, Acoutoula (l.), (it. accocolare), v. a. Emmitoufler; choyer, dorloter, couver des yeux, v. coucouna, couva, vesiada, apoupouni. (chap. cová los ous, los chiquets diuen cocos; cocon mes amún es lo capullo de seda)
L' amour boime l' acoucoulabo. 
J. Jasmin. 
S' Acoucouna, S' Acoucoula (d.), S' Escoucougna, S' Acoucoumi (esp. acucurrarse, port. acocorarse), v. r. S' accroupir comme une poule qui fait l' oeuf, se blottir, v. encoucouna. (chap. aclocás com una lloca, gallina cloca, que pon un ou o que los cove.)
En arribant si desboutouno 
E dins l' estable s' acoucouno. (chap. en arribán se va desbotoná y a dins del estable se va aclocá : ajupí pera cagá)
Granon. 
PROV. Chripichichiéu! qu noun pòu courre s' acoucouno. (qu : qui)
Acoucouna, acoucounat (niç.), acoucounado, part. et adj. Emmitouflé, choyé, couvé, emmitouflée, choyée, couvée; accroupi, accroupie. 
D' acoucouna, étant accroupi.
D' ùni lachon de drech, d' àutri d' acoucounat.
J. Rancher.
Elo móuse, acoucounado, la vaco.
C. Sarato. 
R. à, coucoun. 

Acoucourouca, v. n. Appeler les poussins, en Gascogne, v. acourouca. R. à, coucouroucou.
Acouda, v. acouida; acouda, v. acouta; acouda, v. acoudi.

Acoudi, Acouti, Escoudi (g.), (cat. acudir, lat. accudere, joindre en forgeant), v. a. Aplatir, tasser, amortir, v. couti, afegi. (chap. afegí)
Ço qu' acoudis lou fioc, l' impacienço, digo-m'en-diéu l' age. 
B. Floret. 
Acoudi, acoudit (l.), acoudido, part. et adj. Tassé, tassée, compacte; mat, en parlant du pain, v. glet; réuni par mèches, mêlé, gras, en parlant des cheveux, v. acrapa; maladif, en Gascogne, v. malautous. 
Pan acoudi, pain gras-cuit; pèu acoudi, cheveux plats. 

Acoudoula, Acoudoulha (l.), Acoudoura (m.), Acoudilha (b.), Acadeira (a.), v. a. Lapider, poursuivre à coups de cailloux, v. acaiauda, aqueira. (chap. acodolá; acodolo, acodoles, acodole, acodolem o acodolam, acodoléu o acodoláu, acodolen; de códul o códol; eixecacóduls) 
S' acoudoula, v. r. Se battre à coups de pierres. 
(chap. acodolás - joc de sagals a Beseit, per ejemple, a codoleo llimpio) R. à, code.
Acoueita, acoueta, v. acouata, acouvassa; acoueitiéua, v. cultiva; acouelhe, acouelhi, v. aculi; acouerd, acouérdi, v. acord, acòrdi. 

Acoufa (S'), S' Acoufla, v. r. Se coucher dans son nid, s' accroupir sur ses petits, v. acouvassa. (chap. acloflá, acoflás: yo me acoflo, acofles, acofle, - per ejemple la mare perdiu en les perdiganes - acoflem o acoflam, acofléu o acofláu, acoflen)
Acoufa, acoufado, part. et adj. Accroupi, accroupie. R. à, coufo.
Acoufessit. v. acounfessi. 

Acoufina, Acoufigna (g.), v. a. Acculer, entasser sans ordre dans un coin, v. encoufina, escoufigna. 
S' acoufina, v. r. Se blottir dans un coin, v. amata, acantouna (chap. arraconá, arraconás, de racó : arracono, arracones, arracone, arraconem o arraconam, arraconéu o arraconáu, arraconen). 
Contro uno souco s' acoufigno. (chap. contra una soca se arracone)
P. Goudelin.
Acoufina, acoufignat (l. g.), ado, part. et adj. Rencogné, rencognée, blotti, blottie; assis au coin du feu. (chap. assís al raconet del foc)
Al pèd del foc, un sè, sa maire acoufinado. 
J. Castela.
R. à, coufin. 
Acougassa, v. acouvassa.

Acougouncha, Agrouncha (m.), Acrancha (a.), (cat. gronxar), 
v. a. Renverser sur les talons, v. agrouva, agrouvassa. 
Agrouncho-lou au sòu, renverse-le par terre. 
S' acougouncha, s' agrouncha, v. r. S' accroupir comme un magot. 
La mar se founde e s' escaraio, 
S' agrouncho e boundo fin-qu'au niéu. 
M. Bourrelly. 
Agrouncha, acougounchat (l.), ado, part. et adj. Accroupi, accroupie. 
A geinouioun davans elo agrouncha. (chap. a ginollóns, chinollóns)
A. Crousillat.
Acougounchado en escautou. 
Lafare-Alais. 
R. acoucouna.


Acougounchamen, Acranchamen s. m. Action de s' accroupir, état d' une personne accroupie. R. acougouncha. 
Acouï, v. acouvassi.

Acouida, Acouda (g.), Acoupta (bord.), Acoudena (périg.), Acouira (l.), (rom. acoudar, acoldar, acopdar, acodar, esp. acodar), 
v. a. Couder, v. ageinouia. 
(chap. aginollá, achinollá, agenollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen.) 
S' acouida, v. r. S' accouder. 
E coume passo, li segaire 
S' acouidon inchaiènt. 
F. Gras.
Acouida, acoudat (g.), ado, part. et adj. Accoudé, accoudée. 
Tóuti li nue, nàutri manjan e bevèn tant asseta qu' acouida, aquesto nue tóuti acouida, paroles des Juifs provençaux au repas de la Pâque (Pascua, Pasqua, Pasques); blad acouida, blé versé qui s' est relevé; pan acouida, pain mat, affaissé, v. acouti. R. à, couide.
Acouïda, v. counvida (chap. convidá, aconvidá: convido, convides, convide, convidem o convidam, convidéu o convidáu, conviden).

Acouidadou, Acouiradou (toul.), s. m. Accoudoir, v. bacèu, couidiero, paro-pies, relais. R. acouida.

Acouidamen, s. m. Accoudement. R. acouida. 
Acouija, v. acoucha. 

Acouinda (rom. acoindar, lat. comitare), v. a. Accointer (vieux), 
v. treva.
Acouindado, Acouinda (rom. acoindansa), s. f. Assemblée de famille pour un mariage, accordailles, en Dauphiné, v. acourdaio. R. acouinda. 

Acouiouni (cat. acollonir), v. r. Rendre nigaud, crédule, v. abesti.
S' acouiouni, v. r. Devenir nigaud. 
(chap. acolloní, acollonís, acollonit : tindre temó, paó)
Acouiouni, acouiounido, part. et adj. Adonné à des pratiques ou croyances ridicules. R. à, couioun.
Acouira, v. acouida; acouita, v. acoucha: acouja, v. acoucha. 

Acoula (rom. acolar, it. accollare), v. a. Embrasser, donner l' accolade; saisir au cou, v. encoula; butter une plante, v. ancoula. 
Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon.
Quand lou sent trop ardit, l' auso pas acoula. 
C. Peyrot. 
S' acoula, v. r. S' embrasser, se prendre au cou. R. à, còu. 

Acoula, v. r. Accoler, réunir; louer des journaliers pour les faire travailler ensemble. Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon. 
Jamai noun pourra m' acoula
En ço que sa foulié pretènde. 
G. Zerbin. 
S' acoula, v. r. Se réunir par bande, par compagnie, en parlant des travailleurs. (chap. fé una colla de gen, chen)
Acoula, acoulat (l.) acoulado (it. accollato), art. adj. et s. Réuni, réunie, associé à une bande, camarade, compagnon, v. sóci; Accolas, nom de fam. mérid. 
Sis acoula, cridant revenje, 
A la precepitado, an tóuti davala.
Calendau. 
R. à, colo 2. 

Acoulado, Encoulado, Coulado (rom. colada, it. accollata), s. f. Accolade, v. brassado.
Gramaci, fasen l' acoulado. 
S. Lambert.
R. acoula 1. 

Acoulamen, s. m. Accolement, v. reünioun.
R. acoula 2.

Acouleta, Encouleta, v. a. Colleter, v. couleta. 
Acouleta, acouletado, part. et adj. Colleté, colletée. R. à, coulet. 

Acouletri, v. a. Caresser quelqu'un, le suivre partout, lui faire des avances, cajôler, v. caligna. (chap. convoyá)
La grandou, bechigouso damo, 
Jamai l' acouletrira pas. 
B. Floret.
R. acoulite ou coulin-coulet. 

Acoulite (cat. acolit. Esp. acólito, it. acolito, port. acolytho, lat. acolythus), s. m. Acolyte, v. clerc. (chap. Quintaneta y los seus acolits de la Ascuma de Calaseit)
El e sous acoulites devourarien la ramo de cent malhols. 
H. Birat.
Acoulo, v. acouro, ancoulo.

Acouloubri (S'), v. r. Devenir dragon, semblable à un dragon; se dit du germe contenu dans les prétendus oeufs de coq; se tuméfier et se charbonner, en parlant des épis de maïs; s' effaroucher, (chap. farruco, enfarrucá, enfarrucás) grandir en méchanceté.
Li serpatas s' acouloubrisson, le peuple croit que les couleuvres (cas. culebra, culebras; chap. serp, serps, serpota, serpotes) se raccourcissent en vieillissant, prennent des ailes et deviennent dragons. Une légende prétend que Jean Nostradamus, frère du prophète de ce nom, s' était acouloubri après sa mort. La même fable courut au moyen âge sur Charles Martel.
Acouloubri, acouloubrit (l.), acouloubrido, part. et adj. Devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre; irrité, effarouché, irritée, effarouchée; éveillé, éveillée, déluré, délurée. 
Fiho acouloubrido, garçonnière hardie. 
Reguinnavo à soun oumbro e prenié pas la brido
Sens vous planta tres fes sa dènt acouloubrido.
Lafare-Alais. 
R. à, coulobre. 

Acouloubrimen, s. m. Métamorphose en dragon. R. acouloubri.
Acouloumera, v. agloumera.

Acoulouri, Encoulouri, Coulouri (d.), (rom. cat. esp. port. colorir, it. colorire), v. a. Colorier, colorer, v. couloura. (cas. colorear)
Lou sang acoulouris la fàçi. (chap. la sang acolorix la cara : faz)
J.-B. Gaut. 
S' acoulouri, v. r. Se colorer. 
E se toucavon 
Quasimen, quasimen, en se coulourissènt.
A. Crousillat. 
Acoulouri, acoulourit (l.), acoulourido, part. et adj. Colorié, coloré, coloriée, colorée; haut en couleur, v. coulourènt.
Li veiriau acoulouri di dos gràndi fenèstro. 
B. Laurens. 
Subre si gauto encoulourido. 
J. Aubert.
Lindo, sereno, acoulourido 
Pèr lou tremount. 
Mirèio. 
R. à, coulour.
 
Acoulourimen, s. m. Action de colorier ou de colorer; coloris, v. ten. 
R. acoulouri. (chap. tintá les olives; roijejá o rochechá les sireres)
Acoumanda, v. recoumanda.

Acoumbli (rom. complir, lat. complere), v. a. Combler, v. coumbla, atura, acoumouli. (chap. omplí o plená hasta lo cormull)
Acoumença, v. coumença; acoumençaire, v. coumençaire; acoumençanço, v. coumençanço.

Acoumouda, Acoumada (l.), (cat. esp. acomodar, port. accomodar, it. accomodare, lat. accommodare), v. a. et n. Accommoder, raccommoder, arranger, apprêter, assaisonner, concilier, transiger, v. adouba, arrenja. 
Acoumode, acoumodes, acoumodo, acoumoudan, acoumoudas, acoumodon. 
Acoumouda de debas, ravauder des bas; voulès m' acoumouda? voulez-vous me céder cet objet à un prix raisonnable? acoumoudas-nous, traitez-nous comme il faut; fau acoumouda, il faut transiger; acoumouderian que, nous accordâmes que.
S' acoumouda, v. r. S' accommoder, se raccommoder; se contenter (chap. contentá, contentás, acontentá, acontentás, conformá, conformás, aconformá, aconformás; yo me acontento, acontentes, acontente, acontentem o acontentam, acontentéu o acontentáu, acontenten; yo m' aconformo, aconformes, aconforme, aconformem o aconformam, aconforméu o aconformáu, aconformen.)
Que s' acoumode, qu' il s' arrange, que cela s' arrange, tant pis. 
PROV. Es prudènt 
Quau s' acoumodo au tèms. 
On dit de la jeune fille: 
A quinge an, ris; (chap. als quinse añs, riu)
A vint, chausis; (chap. als vin, tríe)
A vint-e-cinq, s' acoumodo; (chap. als vintissing, se aconforme)
A trento, pren ço que trobo. (chap. als trenta, pren lo que trobe)
Acoumouda, acoumoudat (l.), acoumoudado, part. et adj. Accommodé, accommodée. R. à, coumode.

Acoumoudable, Acoumoudablo (cat. esp. acomodable, it. accomodabile), adj. Accommodable.
Aquéu vièsti n' es plus acoumoudable, cet habit ne peut plus se réparer. R. acoumouda.

Acoumoudacioun, Acoumoudacien (m.), Acoumoudaciéu (l. g.), (cat. acomodació, esp. acomodación, lat. accommodatio), s. f. Action d' accommoder, accommodation; accord à l' amiable, transaction. 
Mai traducioun es pas lou mot, es acoumoudacioun que faudrié dire. 
ARM. PROUV. 
R. acoumouda. (chap. acomodassió)
Acoumoudage, Acoumoudàgi (m.), s. m. Accommodage, apprêt d' une viande; arrangement, v. adoubage. R. acoumouda. (chap. adobo, adobá, prepará un minjá, sobre tot se diu del minjá en espessies pera que duro.)

Acoumoudaire, Acoumoudarello, Acoumoudairo (cat. esp. acomodador), s. Celui, celle qui accommode, qui arrange, v. adoubaire. 
Vaqui un bèl acoumoudaire, voilà un habile homme pour tout arranger. R. acoumouda. 

Acoumoudamen, Acoumoudomen (g.), Acoumadamen (l.), (cat. acomodament, esp. acomodamiento, it. accomodamento), s. m. 
Accommodement, raccommodement, réconciliation, v. arrenjamen. 
PROV. Acoumoudamen vau mai que proucès, 
ou
Vau mai un marrit acoumoudamen qu' un bon proucès. 
(chap. val mes un mal acomodamén, pacte, que un bon prossés)
R. acoumouda. 

Acoumoudant, Acoumoudanto, adj. Accommodant, accommodante. 
Es pas forço acoumoudant, il n' est guère complaisant.
R. acoumouda. 

Acoumoula, Acumula, Acoumouli (l.), (rom. acomolar, cat. esp. acumular, port. accumular, it. lat. accumulare), v. a. Accumuler, v. amoulouna; combler la mesure, v. coumoula. (chap. acumulá: acumulo, acumules, acumule, acumulem o acumulam, acumuléu o acumuláu, acumulen.)
Pèr acoumoula sa peno.
J. Laurès.
Lou proudigue ne vol pèr vite l' escampa,
L' avare pèr l' acumula.
J. Azaïs. 
Lou plus grand noumbre acoumoulisson 
L' or e l' argent de toutos parts.
1789. 
Acoumoula, acumulat (l.), acumulado, part. et adj. Accumulé, comblé, accumulée, comblée. (chap. acumulat, acumulada)
PROV. Acoumoula coume un coup de bren. 
R. à, coumoul. 

Acoumoulacioun, Acoumoulacien (m.), Acumulaciéu (l.), (cat. acumulació, esp. acumulación, it. accumulazione, lat. accumulatio, accumulationis), s. f. Accumulation, v. amoulounamen. R. acoumoula.

Acoumoulaire, Acumulaire (l.), Acumularello, Acumulairo (cat. esp. acumulador, lat. accumulator), s. Accumulateur, accumulatrice, v. amoulounaire. R. acoumoula.

Acoumpagna (rom. acompanhar, cat. acompanyar, esp. acompañar, port. accompanhar, it. accompagnare), (chap. acompañá: acompaño, acompañes, acompañe, acompañem o acompañam, acompañéu o acompañáu, acompañen) 
v. a. Accompagner, reconduire, v. aguia (chap. guiá, reconduí, conduí, l' aigua, per ejemple); assortir, v. segounda.
Tant de carita nous faguè, tant d' ange l' acoumpagnon dins lou cèu, dicton des pauvres gens au convoi d' une personne charitable; Diéu t' acoumpagne, (chap. que Deu te acompaño – te beníxque) Dieu te bénisse, e se plòu, que te bagne, (chap. y si plou, que te baño) souhait ironique qui s' ajoute parfois au premier terme; un pau de ventoulet acoumpagno li blad, un peu de brise mûrit les blés graduellement; acoumpagna lou bon Diéu, escorter le saint sacrement, le saint viatique. (el santo sacramento, el santo viático) 
S' acoumpagna, v. r. S' accompagner, aller de compagnie. 
Nous acoumpagnerian ensèn, nous fîmes route ensemble. (: ensemps)
Acoumpagna, acoumpagnat (l. g.), acoumpagnado, part. et adj. Accompagné, accompagnée. (chap. acompañat, acompañada)
Blad bèn acoumpagna, blé d' une égale venue.
PROV. Vau mai èstre soulet que mau acoumpagna. (chap. val mes está solet que mal acompañat; cas. más vale estar solito que mal acompañado)
R. à, coumpagno.

Acoumpagnado, s. f. Conduite, suite, cortège, v. seguènci. 
Acò disènt, la moulounado 
I nóvi fai l' acoumpagnado.
Calendau. 
R. acoumpagna. 
(cas. cortejo; chap. Los que acompañen y seguixen)

Acoumpagnage, Acoumpagnàgi (m.), s. m. Action d' accompagner. 
Sènso acoumpagnage, ni preguiero ni canta. 
ARM. PROUV.
R. acoumpagna.

Acoumpagnaire, Acoumpagnarello, Acoumpagnairo (cat. acompanyador, esp. acompañador, port. accompanhador, it. accompagnatore), (chap. acompañadó, compañ, seguidó) s. Suivant, suivante, compagnon, guide; accompagnateur, v. seguènt, soulas. 
Malur as vouiatjaires, 
Se rancontron la nuech de tals acoumpagnaires.
C. Peyrot.
R. acoumpagna.

Acoumpagnamen, Acoumpagnomen (l.), (cat. acompanyament, esp. acompañamiento, port. accompanhamento, it. accompagnamento), (chap. acompañamén) s. m. Accompagnement, v. seguimen; convoi funèbre, v. enterramen (chap. enterramén). 
Acoumpagnamen dóu taio-mar, t. de mar. Joues d' un vaisseau. 
Em' acoumpagnamen siblavo uno fanfaro. 
T. Poussel. 
L' auro emé si vióuloun fai l' acoumpagnamen.
F. Gras.
R. acoumpagna.
Acoumpara, v. coumpara. (chap. acompará, compará) 

Acoumpeli, v. a. et n. Saisir, transir de froid (chap. carpís de fret, está carpit), accabler, à Castres, v. transi. R. à, coumpeli.

Acoumpli, Acloumpi (Var), (rom. complir, it. accompire), v. a. Accomplir, réaliser, parfaire, effectuer, v. acaba, adoumpli. (chap. cumplí, acumplí, realisá, acabá, efectuá)
Acoumplisse, acoumplisses, acoumplis, acoumplissèn, acoumplissès, acoumplisson. 
Acoumpli journado, passer toute la journée; acoumpliriè la sausso, ce serait parfait, il ne manquerait plus que ça.
S' acoumpli, v. r. S' accomplir, se réaliser.
PROV. Li mariage escri au cèu s' acoumplisson sus la terro.
Acoumpli, acoumplit (l.), acoumplido, (chap. cumplit, cumplida, acumplit, acumplida) part. et adj. Accompli, accomplie, parfait, parfaite.
La proufecio s' es acoumplido, la prophétie s' est accomplie.
(cas. la profecía se ha cumplido; chap. la professía s' ha cumplit)
R. à, coumpli. 

Acoumplimen, Acoumplissimen (m.), Acoumpllssamen (rh.), 
(rom. complimen), (chap. cumplimén) s. m. Accomplissement, v. coumplimen. 
Se regardè coume l' acoumplimen de la menaço.
ARM. PROUV. 
R. acoumpli.

Acoumplissèire, Acoumplichèire (a.), erello, èiro, s. Celui, celle qui accomplit. R. acoumpli. (chap. cumplidó, cumplidora)
Acoumte, v. acomte; acoun, v. lacoun; acounié, v. lacounié. 

Acounfessi, Acoufessit (l.), Acounfessido, Acoufessido, adj. Qui se confesse souvent (chap. qui se confesse assobín), v. counfessadis. R. à, counfèsso.

Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum), 
s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.

Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum),  s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.



Acounoulha, v. a. Mettre en petits tas, entasser le foin en veillottes, en bas Limousin, v. aburrela, acuchouna. R. à, counoul. 
Acounoumio, v. ecounoumio. (N. E. Leo ecounomìo) 
Acounseia, Acousseia (l.), Acounseja, Acounselha, Acousselha (g.), (rom. aconselhar, acoselhar, cat. aconsellar, esp. aconsejar), v. a. Conseiller (chap. consellé; cat. conseller, consellers, de la casa del General, diputació, Generalitat), v. counseia (cat. consellar). (chap. aconsellá, doná un consell, dos consells: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)
Acounseia cadun, acò 's tout moun oufici.
P. Barbe.
Fasen pas uno fes ço qu' acounseian cènt. (Consell de cent)
P. de Gembloux.
S' acounseia, v. r. Prendre conseil. (chap. aconsellás, pendre consell)
PROV. G. Holo e pègo es l' auelho
Qui au loup va e s' acousselho. (chap. tonta, inossenta, boba, bauba es la ovella que al llop va y se aconselle; pech se trobe a Ramon Lull, glosarioGerónimo Rosselló, obras rimadas: cas. Necia, estúpida, simple, inocente, boba es la oveja que va al lobo y se aconseja. Esto se puede ver muy claro en los fablistas fabulistaslos de la fabla a la que llaman lengua aragonesa, - o los del occitano moderno - la oveja, las ovejas, 
Arturo Quintana Font u otros catalanistasel lobo, los lobos, con su normalització y la normatibizazion aragonesa.)
Acounseia, acounselhat (l. g.), acounseiado, acounselhado, part. et adj. Conseillé, conseillée, de bon conseil, prudent, prudente, sensé, sensée. R. à, counsèu.
Acounsenti, v. counsenti; acounsoula, v. counsoula; acounsounmi (N. E. acounsoumi), v. encounsoumi.

Acounta, Acunta, Encunta (rom. acuntar, acomtar, acontar), v. a. Publier, annoncer publiquement, (chap. publicá, anunsiá públicamen, pregoná), publier les bans d' un mariage, v. crida, a ficha. 
(crida típica: ara hojats)
Aconte, acontes, aconto, acountan, acountas, aconton, ou (m.) acuènti, acuentes, acuento, acuntan, acuntas, acuenton.
L' an acunta, on a publié son mariage. R. à, counta.

Acountenta, v. a. Rendre content, contenter, v. countenta. (chap. acontentá, satisfé; cas. contentar, satisfacer)
Pèr leis acountenta pouédi rèn fa de tròu.
R. Serre. 
T' en cal acountenta, coumo fan à la guerro. (chap. aconformá)
L. Vestrepain.
S' acountenta, v. r. Se contenter, se satisfaire. 
En s' acountentant de n' en rire.
M. Bourrelly. 
Acountenta, acountentado, (chap. acontentat, acontentada) part. Contenté, contentée. R. à, countènt.
Acoupla, v. acoubla; acoupta, v. acouida.

Acouquela (S'), S' Acouqueli, S' Encouqueli, v. r. Se grumeler, 
v. agroumela, couqueleja. 
Acouquela, Acouquelit (l.), acouquelado, acouquelido, part. et adj. Grumeleux, grumeleuse; mal arrangé, arrangée, mal habillé, habillée. 
R. à, couquèu. 

Acouquina, Acouquini (cat. acuquinar, - N. E. ya se sabe que en catalán la o se pronuncia u cuando les da la gana - esp. acoquinar), v. a. Acoquiner, v. acoucari, agourrini, atruanda. (chap. acoquiná)
S' acouquina, s' acouquini, v. r. S' acoquiner. 
Oh! pièi, qu' es aquesto vidasso 
Pèr que tant nous li acouquinen?
A. Crousillat. 
Acouquini, acouquinido, (chap. acoquinat, acoquinada) part. et adj. Acoquiné, acoquinée. 
L' errour acouquinido à gaubeja lou mounde.
A. Crousillat. 
R. à, couquin. 

Acour, s. m. Locution dauphinoise: Si l' on n' i mete acour, si l' on n' y met remède.
R. acourchi. (cas. si no se pone remedio; chap. si no si fique o pose remey)

Acoura (rom. cat. esp. acorar, it. accorare), v. a. et n. Faire défaillir, transir, v. transi; défaillir, suffoquer, v. abauti, relenqui, cor-fali; écoeurer, v. descoura; encourager, en Dauphiné, v. acouraja.
Acore, acores, acoro, acouran, acouras, acoron, ou (m.) 
acouèri, acoueres, acouero, acouran, acouras, acoueron. 
(chap. acorá, lo foc: acoro, acores, acore, acorem o acoram, acoréu o acoráu, acoren)
Aquelo paraulo m' acouero.
G. Zerbin. 
Soun indiferènci m' acouero.
J. Sicard. 
Acoura, acourat (l.), acourado, (chap. acorat, acorada) part. et adj. Défaillant, suffoquant, défaillante, suffoquante, transi, transie. 
Lou fre l' a acoura, le froid l' a saisi, lui a serré le coeur; mau acourat (g.), écoeuré, indigné. R. à, cor.

Acoura, Escoura (g.), v. a. t. de mar. Accorer, étayer, v. ancoula, couta; soutenir, protéger, v. apara.
Pèr escoura la crous. 
J. Jasmin. 
Es grando e lou boun Diéu l' escoro de soun bras.
ID.
R. acouro. 

Acourage, Acouràgi (m.), s. m. t. de mar. Accorage, action d' accorer, d' étayer.
R. acoura.

Acouraja, Acouratja (l.) Acouratgi (g.), (rom. acoratjar), v. a. Encourager, v. encoura, encouraja, afeciouna. 
En counsoulant, en acourajant. 
ARM. PROUV. 
S' acouraja, v. r. Prendre du courage.
Acouraja, acouratjat (l.), acouratjado, part. et adj. Encouragé, encouragée. R. à, courage. (cas. coraje; encorajar)
Acourajaire, v. encourajaire; acourajamen, v. encourajamen; acourajant, v. encourajant; acoural, v. courral, courrau; acourba, v. courba. 
Acourbaissa (S'), v. r. Se courber, se baisser, en Querci, v. courba, agrouvassa.
Dins lou tems que m' acourbaissàbi.
J. Castela.
R. acourba, baissa (chap. baixá, baissá a Vallchunquera; cas. bajar) 
ou acouvassa. 

Acóurchi, Encóurchi, Escóurchi (m.), (port. escorço), s. m. Raccourci, accourcissement, chemin de traverse, v. courcho.
Prene l' acóurchi, prendre le chemin le plus court; d'aqui se gagno d' acóurchi, (chap. per aquí se acurse camí) par là le chemin est plus court; lis acóurchi endarrèiron, les chemins de traverse font perdre du temps.
PROV. L' acóurchi dóu fraire Dubois: pèr ana à drecho, passavo à gaucho. (chap. La dressera del frare Dubois: pera aná al dret, passabe a la esquerra.)
Au, pèr d' acóurchi, patuscla.
S. Lambert.
R. acourchi. 

Acourchi, Encourchi, Escourchi (m.), Acrouchi, Acoursi (g.), Acourcha (l.), Escourcha, Escourta, Acoursa (lim.), Escoursa, Escoursi (b. lim.), (rom. acorchar, cat. accursar, esp. acortar, it. accorciare), v. a. Accourcir, raccourcir; peindre en raccourci, v. abraca, abréuja, racourchi; décapiter, v. còu-trenca. 
Acourchisse, acourchisses, acourchis, acourchissèn, acourchissès, acourchisson, ou acourche, acourches, acourcho, acourchan, acourchas, acourchon. 
Acourchi de camin, prendre le chemin le plus court; acourchi la vido, abréger la vie; l' on acourcho pèr aqui, on accourcit par là. 
S' acourchi, s' acourcha, v. r. Se raccourcir; prendre le plus court chemin.
Li jour s' acourchisson ou s' escourchon, les jours s' accourcissent. (chap. los díes se acursen)
Acourchi, acourchit (l.), acourchido, (chap. acursat, acursada) part. et adj. Accourci, accourcie, raccourci, raccourcie; abrégé, abrégée.
Un paure maufatan venié d' èstre escourchi.
J.-B. Gaut.
R. à, court. (chap. curt; cas. corto)

Acourchimen, Acourchissimen (m.), Acourchissamen (rh.), 
(rom. accursament, it. accorciamento, esp. acortamiento), s. m. Accourcissement, raccourcissement, v. acóurchi. 
L' aloungamen o l' acourchimen dóu service. 
(chap. Lo allargamén o lo acursamén del servissi)
ARM. PROUV. 
R. acourchi.

Acourcho