Mostrando las entradas para la consulta vergier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vergier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 13 de febrero de 2024

Lexique roman; EN


En, s. m., seigneur.

Voir, pour l'étymologie, les conjectures de M. de Marca dans le Marca Hispanica, liv. III, c. 9.

En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava...

Voill m'esplanez.

T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet. 

Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais... je veux que vous me donniez l'explication.

En Savaric, ie us deman.

T. de Prevost et de Savari: En Savaric.

Seigneur Savari, je vous demande.

L'E s'élidait après une voyelle; mais il y a lieu de croire qu'alors N était

ordinairement considéré comme affixe.

Mandet lo marit a 'N G. que vengues a parlament.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le mari manda au seigneur G. qu'il vînt à conférence.

La langue italienne a fait quelquefois usage de ce mot.

Degno ne fosse

Com esto re 'n Anfuse.

Brunetto Latini, p. 37. 

Lassiò rè d'Araona 'n Amfus suo primogenito.

Gio. Villani, lib. VII, c. 102.

N s'employait aussi sans être précédé de voyelle.

Amet N Arman de Breon.

V. de la dame Castelloze.

Dame Casteloze, Castelloze, Na Castelloza

Elle aima le seigneur Armand de Breon. 

Elias Fonsalada si fo de Bargairac.

V. d'Elias Fonsalada. 

Le seigneur Élias Fonsalada fut de Bergerac.

Voir ma Grammaire romane, p. 133 et 191, et ma Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 95.

En, prép., lat. IN, en, dans.

En tal luec vos valra foldatz

On sens no us poiria valer.

P. Rogiers: Senher En.

En tel lieu vous vaudra folie où sens ne vous pourrait valoir.

En un vergier, sotz fuelha d'albespi

Un troubadour anonyme: En un vergier. 

Dans un verger, sous feuille d'aubépine.

Cette préposition indique ou caractérise, plus ou moins expressément, divers rapports, tels que:

1. Contenance, intériorité.

La vida si trobet en un temple jadis. V. de S. Honorat.

La vie se trouva dans un temple jadis. 

Quan en mon cor pens e cossir.

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Quand en mon coeur je pense et considère.

2. Direction, tendance, but, fin.

Vau m'en, pus ilh no m rete, 

Caitius, en yssilh, non sai on.

(chap. M'en vach, pos ella no me reté, presoné, en exili, no sé aón. 

Igual a Bélgica a féli compañía a Puigdemont.) 

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan

B. de Ventadour: Quan vey.

Je m'en vais, puisqu'elle ne me retient, chétif, en exil, je ne sais où.

En tal desir mos cors intra.

B. Zorgi: En tal desir. 

Mon coeur entre en tel désir.

Van dizen c'amors va en biais.

Cercamons: Pois notre temps. 

Ils vont disant qu'amour va en biais.

3. Époque, circonstance de temps.

En aquel temps qu'el rei mori 'N Anfos

Aimeri de Peguilain: En aquel.

Dans ce temps que le roi seigneur Alphonse mourut.

Aiso fo en octembre.

(chap. Aixó va sé al octubre.)

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ce fut en octobre.

4. Localité, circonstance de lieu.

En qualque loc qu'ieu sia.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

En quelque lieu que je sois. 

En Lemozin et en las terras del rei Richart.

V. de Bertrand de Born. 

En Limousin et dans les terres du roi Richard.

5. État, manière d'être.

Lonc temps ai estat en dolor.

G. Rudel: Belh m'es. 

Long-temps j'ai été en douleur.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en peril. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai mon fils en guerre, en grande peur et en péril.

6. Attribution, application.

La crotz qu'aviam preza 

En la honor d'aisselh qu'en crotz fos mes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

La croix que nous avions prise en l'honneur de celui qui fut mis en crois.

En greu esmai et en greu pessamen 

An mes mon cor et en granda error 

Li lauzengier e 'l fals devinador.

Clara d'Anduza: En greu. 

Les médisants et les faux pronostiqueurs ont mis mon coeur en pénible émoi et en pénible souci et en grande erreur.

7. Progrès, gradation.

De pauc en gran e de gran en maior. 

Aimeri de Peguilain: Amors a vos. 

De petit en grand et de grand en plus grand. 

Cazutz sui de mal en pena.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Je suis tombé de mal en peine.

8. Changement de temps, de lieu, de manière.

Fis e ses enguan 

L'amarai, quad an, 

De jorn en jorn melluyran.

P. Raymond de Toulouse: No m puesc.

Fidèle et sans tromperie je l'aimerai, chaque année, de jour en jour améliorant.

D'aqui m'en anei en Tolzan.

P. Vidal de Toulouse: Abril issic.

De là je m'en allai en Toulousain.

Totz mos gaugz torn en dol et en plor. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Toute ma joie tourne en douleur et en pleurs.

9. Cause, effet.

Car en sa mort prendrem tug dan e mal. 

J. Esteve: Aissi quo 'l.

Car dans sa mort nous prendrons tous dommage et mal.

En un colp fa de dos cors us.

P. Vidal: Lai on cobra. 

En un coup il fait de deux coeurs un.

10. Distance, intervalle.

Sercat ai de Monpeslier 

Tro lai en la mar salada.

Bertrand de Born: Rassa. 

J'ai cherché de Montpellier jusque là à la mer salée. 

Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.

Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.

Arnaud est sien du sommet à la plante.

11. Dépendance, infériorité, sujétion.

Be m ten en son poders amors.

(chap. Be me té en son poder l'amor.) 

Giraud le Roux: Be m ten. 

L'amour me tient bien en son pouvoir.

Ieu sui en sa merce.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je suis à sa merci.

12. Personnalité, appartenance.

Bon senher ai molt en vos trobat. 

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques. 

J'ai trouvé en vous moult bon seigneur. 

Lo Senher qu'es una persona en tres.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Le Seigneur qui est une personne en trois.

La préposition romane EN se traduit ordinairement par EN dans les langues de l'Europe latine, mais elle a quelquefois le sens exact ou approximatif d'autres prépositions, dont les principales sont:

1. A.

En la cara escopir. Passio de Maria. 

(chap. Escupiñá a la cara.)

Cracher à la face.

Falco, en dire mal 

Vey qu'es trop abrivatz.

T. de Gui et de Falco: Falco. 

Falco, à dire mal je vois que vous êtes trop empressé. 

ANC. FR. En amer a mise s'entente. Roman de la Violette, p. 196. 

CAT. Deu esser mes en poder de dos bons homens de la cort.

Consolat de la mar, p. 85. 

ESP. Deve aver tempranza en dar la pena. 

Fuero juzgo, lib. I, tit. I, §. 7. 

PORT. Que elle se resolvia em esperar o inimigo

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. La langue italienne fit autrefois usage de en, mais depuis long-temps elle ne se sert plus que de in; cette circonstance n'a pas permis de trouver EN employé en italien dans toutes les acceptions qu'il a conservé dans les autres langues néolatines.

2. Dans.

Cant er l'un en l'autre intratz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand sera l'un dans l'autre entré. 

Trop d'aigua en petit vi. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Beaucoup d'eau dans peu de vin. 

ANC. FR. En meint estor fut véu ses enseigne.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 4.

CAT. Lo deu tornar en la nau.

Consolat de la mar, p. 82. 

ESP. En este castiello grand aber abemos preso. 

(ESP. MOD. En este castillo gran haber hemos prendido, tomado.)

Poema del Cid, v. 625.

PORT. ... Em campo razo, ou estacada.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 45.

IT. Tutte le veggio en la speranza mia. 

Boccaccio. G. 10, canz.

3. Sur.

En la crotz fo mes entre dos lairos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Sur la croix fut mis entre deux larrons. 

En mi avetz poder maior 

Que dona del mon terrenals.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Sur moi avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre. 

ANC. FR. Seies cum pélerins en terre.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° I, ps. 36. 

Maintenant saut Renart en piez. 

Roman du Renart, t. III, p. 19. 

CAT. Perillant en la mar.

Ausias March: Aissi com cell. 

ESP. Estando en la cruz virtud fecit muy grant. 

Poema del Cid, v. 352.

On lit dans le Dictionnaire de la langue castillane, au mot EN, t. III, p. 420:

Alcunas veces equivale a sobre, como:

“El rei hizo merced a Pedro de una pension en el obispado de Cordoba.” (N. E. ESP. MOD. rey, pensión, Córdoba.)

Esto es sobre las rentas del obispado.

PORT. Perdendo na terra a authoridade de tyranno e no mar as forças de pirata. J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

4. Avec.

Qui semena en pena, 

Aquil cuelh en jauzimen.

P. Cardinal: Jesum Crist. 

Qui sème avec peine, celui-là recueille avec jouissance.

La liaras en un fil sotilmen.

(chap. La lligarás en un fil sutilmen.)

Liv. de Sydrac, fol. 81.

Tu la lieras avec un fil délicatement. 

ANC. FR. En stile tel, qu'aucun les eust pu lire 

En patience et peut-estre en plaisir. 

Mellin de S. Gelais, p. 2. 

CAT. Qui vol austor triar per san 

Lev lo en la senestre man.

Trad. catalane dels auz. cass. (auzels cassadors)

ESP. E de noch enbueltos andan en armas. (noche, envueltos)

Poema del Cid, v. 667.

PORT. Tratar branduras em tanta aspereza.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 41. 

IT. En aspra e gran religione.

Jacopone da Todi, lib. I, sat. 1.

5. De.

Autra ley d'ayci enan non devon plus aver,

Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer.

Nobla leyczon. 

Autre loi dorénavant ne doivent plus avoir, sinon de suivre Jésus-Christ, et faire le sien bon plaisir. 

M'esfors en ben captener.

P. Raimond de Toulouse: Us novels. 

Je m'efforce de bien agir. 

ANC. FR. En tel manière ne en tel guise.

Roman du Renart, t. II, p. 6. 

CAT. En qual manera deu hom pexer auzel tro sia creegut.

Trad. catal. dels auz. cass. 

ESP. É queremos ensennar en qual manera se deve fazer la ley.

Fuero juzgo, lib. I, tit. I, §. I.

PORT. Nao (o con virgulilla : não) sabia em que modo festejasse 

O rei pagão os fortes navegantes.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 1.

6. En qualité de, comme.

Perdigons, en fol razonatz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Perdigon, vous raisonnez comme fou. 

Coronat en emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101. 

Couronné comme empereur. 

ANC. FR. Seies en mei en pierre fortisme et en maisun garnie, que tu salves mei. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30.

Les barons de France firent et eslurent en roy de France Hue Capet, comte de Paris. Rec. des Hist. de Fr., t. X, p. 315. 

CAT. Qui va en sperit fort trencant les naus de Tarcis.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 47.

ESP. Cid beso vuestra mano, en don que la yo aya.

Poema del Cid, v. 179.

PORT. Que Jupiter em dom lho concedeo

Em sonhos.

Camöens, os Lusiadas, c. 10, st. 7.

7. Entre, parmi.

Per que sai be qu' ilh es el ric palais, 

En flors de lis, en rozas et en glais. 

Pons de Capdueil: De totz caitius. 

C'est pourquoi je sais bien qu'elle est au riche palais, parmi les fleurs de lis, parmi les roses et parmi les glaïeuls. 

ANC. FR. Annunciez en pueples.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° I, ps. 9. 

CAT. Fe be, e habitaras en be tos temps. 

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 36. 

ESP. En todos los sos non fallariedes un mesquino.

Poema del Cid, v. 857. 

PORT. Com forças e poder em que esta posto, 

Nao (o con virgulilla, não) vence.

Camöens, os Lusiadas, c. io, st. 58.

8. Pour.

En trobar, avetz saber e sen. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

Pour trouver, vous avez savoir et sens. 

L'amors qu'el ac en leis l' enseignet a trobar.

V. de Giraud le Roux. 

L'amour qu'il eut pour elle lui apprit à trouver. 

ANC. FR. En l' honur de vos nobles reis.

Marie de France, t. 1, p. 44. 

CAT. Car tot lo mal yo l tinch en molt gran be.

Auzias March: La mia por. 

ESP. Mais fortes seras en destruir los enemigos.

Fuero juzgo, lib. I, tit. I. 

PORT. Dando lhe novas occasioens de servir en premio do que tinha servido. J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

9. Par, a cause de.

En sa mort mor pretz e joys e chans. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Par sa mort meurt mérite et joie et chant. 

ANC. FR. Salve mei en la tue misericorde.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30.

CAT. En altr' amor movon tots jorns debat.

Auzias March: Quant m'es amau. 

ESP. A Dios en sacrificio dio el meior cordero 

Ficiole Dios por ende en cielo parcionero. (ficiole : hiziole : hízole: le hizo)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 27.

PORT. Com este o reino prospero florece 

Em constituiçãos, leis e costumes. (virgulilla en la o de çãos)

Camöens, os Lusiadas, c. 3, st. 96. 

Rara em saber e rara em fermosura. 

Ant. Ferreira, p. 62.

10. Selon, conformément a. 

No y ten mut bec ni guola 

Nuls auzels, ans brays e canta 

Cadaus 

En son us. 

Arnaud Daniel: Autet et bas. 

Nul oiseau n'y tient muet bec ni gosier, mais chacun gazouille et chante selon son usage. 

ANC. FR. Rois deit estre moult dreturiers, 

En justice roides et fiers.

Marie de France, t. II, p. 134.

CAT. Lo rey Chipra presoner de un eretje

En mon esguart no es mal ahuirat.

Auzias March: Colguen les gents.

(N. E. Pocas veces se leía les en el dialecto catalán, que usaba las, como su lengua madre, el occitano; colguen, les son de la lengua valenciana.)

ESP. En la natura sancta que del padre avedes 

Vos siempre sodes vivo.

Duelo de la Virgen María, cop. 124.

PORT. Varias provincias tem de varias gentes 

Em ritos e costumes differentes. 

Camöens, os Lusiadas, c. 10, st. 139.

11. Durant, pendant.

Lanquan li jorn son lonc en mai.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Lorsque les jours sont longs en mai. 

En abril, quan vei verdeyar.

B. de Ventadour: En abril. 

En avril, quand je vois verdoyer. 

ANC. FR. Or sai de voir qu'en mon vivant 

Ne fis chose qui vausist tant.

Roman du Renart, t. III, p. 16. 

CAT. En les nars li 'n gitarets

Ab canon en III jorns tres vets. 

Trad. catal. dels auz. cass. 

ESP. Era tan descarnado en estas quarantenas

Como qui yace preso luengamient en cadenas. 

V. de S. Domingo de Silos, cop. 415.

PORT. E que em sua vida ja se exprimentara. 

Camöens, os Lusiadas, c. 3, st. 85.

12. Devant.

S'en lui es lo plaitz pauzatz,

Voill que per lui sia jutjatz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Si le différend est posé devant lui, je veux que par lui il soit jugé. 

ANC. FR. James n'en metra en sa moe.

Roman du Renart, t. 1, p. 344.

CAT. Preich les tues lahors totes en les portes de la filla de Syon.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 8.

ESP. En su casiella

Estaba un grant conviento, de fuera de la ciella.

V. de santa Oria, cop. 137. 

PORT. Podeis fazer que a gente

Em mi, do grão poder vosso, se espante. 

Camöens, ecloga IV.

13. Vers.

Si us platz qu'en autra part me vire.

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

S'il vous plaît que je me tourne vers autre part. 

ANC. FR. En sa canbre s'en va plurant.

Marie de France, t. 1, p. 224. 

CAT. E netamen ay en amor entes.

Auzias March: Callen aquells.

ESP. Torna en mi, sennora, el to precioso viso.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 774.

PORT. Huma esperança

Em que me vi levantada.

Camöens, Rhythmas, parte seconda.

14. Quant a, a l'égard de.

En arma et en cors, 

En aysi fom salvatz.

V. de S. Honorat. 

Quant à l'âme et quant au corps, ainsi nous fûmes sauvés. 

ANC. FR. Ne se esleezcent en mei li mien enemi.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 24.

CAT. Alegrar nos em en la tua salvacio e en lo nom del Deu nostre serem honrats. Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 18. 

ESP. Dando li gracias a el que ye en nos muy piadoso.

Fuero Juzgo, tit. I. 

PORT. Louvado seja amor em meu tormento. 

Camöens, Rhythmas, part. prim., son. 7.

EN, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés, dont voici quelques exemples:

1°. Avec un substantif. 

Amat aurai

En perdon lonjamen.

B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu, 

J'aurai aimé en vain long-temps.

Laissarai en Guerra mon filh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai mon fils en guerre.

Qu'el Dalfin sia 'l plaitz pauzatz, 

Qu'el jutje en sa cort en patz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Que le plaid soit posé au Dauphin, qu'il le juge en sa cour en paix.

Pus ja serai en re vas vos traire.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Puisque jamais je ne serai en rien traître envers vous.

So qu' eu li dic non deigna en grat tener.

Raimond de Salas: Si m fos grazitz. 

Elle ne daigne prendre en gré ce que je lui dis. 

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Soyez dans l'occasion fou avec les fous.

2°. Avec un adjectif.

Ans dic en descubert 

Que vostr' om sui en plan et en desert. 

G. de Berguedan: Un sirventes ai. 

Mais je dis à découvert que je suis votre homme en plaine et en désert.

S'en breu merce no 'l pren de mi.

G. Rudel: No sap chantar. 

Si dans peu pitié ne lui prend de moi. 

Sordel, ja pro no i auria 

L'amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'y aurait l'amie, je sais cela au vrai, si l'ami mourait pour elle.

3°. Avec une préposition. 

Hom lo gieta en apres a terra.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

On le jette ensuite à terre. 

En abans de gaire 

Venretz a mal port.

G. Figueiras: D'un sirventes. 

En avant de guères (avant peu) vous viendrez à mauvais port.

4°. Il se combine également avec plusieurs mots à la fois pour former des adverbes composés. 

1. De ci en avant, d'ici en avant.

De ci en avant son escrit dels sirventes d'En Bertran de Born.

V. de Bertrand de Born.

D'ici en avant sont écrits des sirventes du seigneur Bertrand de Born.

2. En eys pas, tout de suite, sur-le-champ.

E 'l diras en eys pas.

Marcabrus: Estornelh. 

Et tu lui diras sur-le-champ.

3. En eis lo pas, incontinent, sur-le-champ.

L'angels li venc en eis lo pas.

V. de Sainte Enimie, fol. 12. 

L'ange lui vint incontinent.

4. En pauc d'ora, en peu d'heure, en peu de temps.

En pauc d'ora m pogratz tan 

Far d'amor e de bel semblan 

Don visquera totas sazos. 

Arnaud de Marueil: Dona, sel que. 

En peu d'heure vous me pourriez faire tant d'amour et de beau semblant dont je vivrais toutes les saisons.

5. En per se, en per si, à part soi, à part.

Faitz l'en manjar 

Un petit, cant iretz cassar, 

Ab autra carn o en per se... 

Si com es en per si trusat, 

Deu esser en per se donat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites-lui-en manger un peu, quand vous irez chasser, avec une autre chair ou à part...

Ainsi comme il est à part broyé, il doit être à part donné.

6. En de per se, à part, séparément.

Pueis un' e una causa faretz

En de per se trusar e pulvereiar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis l'une et l'autre chose vous ferez séparément broyer et pulvériser.

7. De tot en tot, de tout en tout, entièrement.

Per so m cuia de tot en tot aucire.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor. 

Pour cela elle pense m'occire entièrement.

EN, placé devant divers mots, forme aussi avec ces mots des prépositions composées, telles que:

1. En guisa de, en guise de. 

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart 

No s mes en crotz en guiza de raynart.

Elias Cairel: Pos chai la. 

Bien peut-on dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix en guise de renard.

2. En luec de, au lieu de, à la place de.

En luec de verjanz floritz

E foillatz, 

Volgra per champs e per pratz 

Vezer lansas e penos.

B. Calvo: En luec. 

Au lieu de vergers fleuris et feuillus, je voudrais par les champs et par les prés voir lances et étendards.

3. En mieg de, au milieu de.

Aissi cum sel qu' en mieg de l'albre estai. 

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi que celui qui reste au milieu de l'arbre.

EN, combiné avec le participe présent, remplace, dans la langue romane, le gérondif en DO de la langue latine. 

El cors me ri, neys en durmen.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor. 

Le coeur me rit, même en dormant.

En chantan m' aven a membrar 

So qu' ieu cug chantan oblidar.

Folquet de Marseille: En chantan. 

En chantant il m'arrive de me rappeler ce que je crois chantant oublier.

Per pauc en ploran 

No m' auci, quar no ill sui denan.

G. Faidit: Lo rossinholet. 

Peu faut qu'en pleurant je ne me tue, parce que je ne suis pas devant elle.

EN, placé devant un adverbe, n'a d'ordinaire qu'une valeur explétive.

Tot en breviadamens

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Tout brièvement je pourrais compter d'un roi toutes ses dépenses.

Joy aurai ieu s' a lui plai en breumen. 

Peyrols: Be m cuiava. 

J'aurai joie s'il lui plaît promptement. 

En aissi es trop miels guazardonatz.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Ainsi il est très bien récompensé. 

Pois Na Guiscarda nos es en sai tramesa.

V. de Bertrand de Born. 

Puisque dame Guiscarde nous est ici transmise.

Va s'en en lai per vertut.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

Il s'en va là avec courage.

Lorsque le mot qui précède EN se termine par une voyelle, l'E s'élide ordinairement, surtout en vers. 

Cuidava 'n secret aver 

Entr' els baros man gazardo.

P. Vidal: Abril issic. 

Je pensais en secret avoir entre les barons mainte récompense.

Si 'n breu non ai ajutori.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Si dans peu je n'ai aide.

Quelquefois on trouve EM pour EN: 

Em paraulas mantener.

Boniface Calvo: Una gran. 

En paroles maintenir.

Torna em poyridura.

Liv. de Sydrac, fol. 106. 

Il tourne en pourriture.

Ges no i garet em perdo.

Roman de Flamenca, fol. 54. 

Il n'y regarda pas en vain.

Segon razon, bon frug em deu issir.

Lanfranc Cigala: Quant en bon luec. 

Selon raison, bon fruit en doit sortir.

Cette remarque s'applique aussi à l'ancien français:

Em partie la pristrent et gastèrent... 

Weilliez qu'elles soient em pardurable vie. 

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 178 et 187.

Dans les manuscrits on rencontre par fois E pour EN; cette suppression a lieu non seulement pour la préposition EN, mais pour d'autres mots dont la terminaison est la même. 

C'est ainsi que l'on trouve be pour ben (bien), fe pour fen (foin), etc.

No cuid qu' e Roma om de son saber fos. 

Poëme sur Boèce. 

Je ne crois pas qu'à Rome un homme de son savoir fût.

Us joys d'amor s' es e mon cor enclaus.

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

Un bonheur d'amour s'est enfermé dans mon coeur.

Cette forme a pareillement existé dans l'ancien français. 

E tes oreilles, receif, Sire, la meie ureisun.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85. 

Et erra tant qu'il vint e le canbre ù li rois gisoit.

Aucasin et Nicolete.

viernes, 6 de octubre de 2023

Bertrand de Born.

Bertrand de Born.


Cazutz sui de mal en pena,
Quar vauc lai o 'l cors mi mena,
E jamais
No m descarguarai del fais;
Qu' il m' a mes en tal cadena
Don malha no s descadena,
Quar m' atrais
Ab un dous esguart en biais
Una blanca, fresca Elena.
Fait ai longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la Cena.


Tant es d' amorosa mena
Qu' ieu morrai si no m' estrena
D' un dous bais;
Mas ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
An pres las tres de Tolena
Fis e gais,
Mas ilh es sobr' ellas mais
Que non es aurs sobr' arena:
Qu' ieu no vuelh aver Ravena,
Ni Doais,
Ses cuidar qu' ella m retenha.


Jamais non er cortz complia
On hom non guap ni non ria;
Cortz ses dos
Non es mas parcs de baros:
Que mort m' agra ses faillia
L' enuey e la vilania
D' Argentos;
Mas lo gens cors amoros,
E la doussa cara pia,
E la bona companhia,
E 'l respos,
De lai Saissa m deffendia.

Ren en beutat no m gualia;
Ni m fai nulha fantaumia
Lo joios,
Joves, gens cors amoros:
E gensa qui la deslia;
Et on hom plus n' ostaria
Guarnizos,
Plus en seria enveyos;
Que la nueg fai parer dia
La guola, e qui la vezia
Plus en jos
Tot lo mons n' agensaria.

Ab que s tanh qu' amors m' aucia

Per la gensor qu' el mon sia
En perdos;
Quan mir sas belhas faissos,
Conosc que ja non er mia:
Que chauzir pot si s volia
Dels plus pros
Castelhas, o rics baros;
Qu' en lieys es la senhoria
De pretz e de cortezia,
De faitz bos;
E deu far que ben l' estia.


Domna, sai en Normandia
Sui per vos la nueit e 'l dia

A pensos;
Qu' el vostre gen cors joyos
Me sembla qu' ades me ria.

II.

Ges de disnar non for' oimais maitis
Qui agues fort bon ostau,
E fos dedins la carns e 'l pans e 'l vis,
E 'l focs fos clars e de fau.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana,
E degran estar suau:
C' aitan volgra volgues mon pro Na Laina,

Com lo seingner de Peitau.

Per saludar, torn entr' els Lemozis,
Cella que a pretz cabau:
Mos belhs Seingner e mos belhs Sembelis
Qeiron oimais qui las lau;
Qu' ieu ai trobat del mon la plus certana,
E la gensor c' om mentau;
Per que s' amors m' es tan cotediana,
Qu' a las autras mi fai brau.

Gens joves cors, francs e verais e fis,
D' aut paratge de reiau,
Per vos serai estraitz de mon pais,
E m mudarai part Anjau;
E car es tan sobr' autras sobeirana
Vostra valors, e plus au,
C' onrada n' er la corona romana
Si 'l vostre cap s' i enclau.

Al dolz esgar que m fes, et ab clar vis,

En fes amors son esclau,
Quan mos Seingner m' ac pres de lei assis

Sobr' un feutre enperiau;
La paraula fon doussa et humana,
E 'l dir cortes e liau
E de solatz mi semblet
Catalana,
E d' acuillir de son jau.

Al gen parlar que m fetz, et al gen ris
Quan vi las denz de cristau,
E 'l cors dalgat, graile e fresc e lis
Vi benestan en bliau;
E la colors fo fresca e rosana
Que tenc mon cor dinz sa clau:
Mais ac de joi que qui m des Corezana,

Car a son grat m' en esjau.


De tota es Na maier sobeirana,
De tot can mar, terra clau.

III.

Domna, puois de mi no us cal,
E partit m' avetz de vos
Senes totas ochaisos,
No sai on m' enqueira
Que jamais
Non er per mi tan rics jais
Cobratz; e si del semblan
Non trob domna, a mon talan,
Que m vailla vos qu' ai perduda,
Jamais non vuoill aver druda.

Puois no us puesc trobar engual,
Tan bella que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joyos,
De tan bella tieira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais,
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, bels Sembelis, de vos,
E 'l douz esguart amoros;
E fatz gran sobreira
Car re i lais,
Qu' anc res de ben no us sofrais.
A ma domna Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Que m don' ab mi dons ajuda,
Pois non er fada ni muda.

De Chales la vescomtal,
Vuoill que m done ad estros
La gola, e 'ls mans amdos.
Pois tenc ma carrieira,
No m biais,
Ves Roca Choart m' eslais
Als pels N' Agnes que m daran,
Qu' Iseus, la domn' a Tristan,
Qu' en fo per totz mentauguda,
No 'ls ac tan bels a saubuda.

N' Audiartz, si be m vol mal,
Voill que m do de sas faissos
Que il estai genliazos;
E car es enteira,
C' anc no s frais
S' amors, ni no l' a en biais.
A mon Miels de Ben deman
Son adreit nou cors prezan,
De que par a la veguda
La fassa bon tener nuda.

De Na Faidida atretal
Voill sas bellas dens en dos,
L' acuillir e 'l gen respos
Don es presenteira
Dins son ais.
Mos Bels Miraills voill que m lais
Sa gaiesa e son bel gran,
E car sap son benestan
Far don es reconoguda,
E no s' en camja ni s muda.

Bels Seigner, ieu no us quier al,
Mas que fos tan cobeitos
D' aquestas, cum sui de vos:
C' una lechadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Qu' am mais de vos lo deman,
Que d' autra tener baisan.
Doncs, mi dons per que m refuda,
Pois sap que tan l' ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M' anaras dir en chantan,
C' amors es desconoguda
Sai, e d' aut bas cazeguda.

IV.

Ieu m' escondisc, domna, que mal non mi er
De so qu' an dig de mi fals lauzengier;
Per merce us prec que non puescon mesclar
Vostre gent cors adreg e plazentier,
Franc et humil, leyal e drechurier,
Encontra 'l mieu per messonguas comtar.


Al primier lans pert ieu mon esparvier,
E 'l m' aucion el ponh falcon lanier,
E porton l' en, e qu' ie 'l veya plumar,
S' ieu mais de vos, ont ai mon cossirier,
Non am totz temps aver lo dezirier
Que de nulha s' amor, ni son colguar.

Domna, s' ieu ai mon austor anedier
Bon e volan e prenden e mainier,
Que tot auzelh puesca apoderar,
Singn' e grua et aigron blanc o nier,
Volrai lo donc, mal mudat guallinier,
Gras, debaten, que non puesca volar.

Escut al colh, cavalgu' ieu ab tempier,
E port sallat, capairon traversier,
E regnas breus qu' om non puesc' alonguar,

Et estrueps loncs en caval bas trotier,
Et en ostal truep irat ostalier,
Si no us menti qui us o anet comtar.

S' ieu per joguar m' aseti al taulier,
Ja no i puesca baratar un denier;
Ni ab taula preza non puesc' intrar,
Ans giet' ades lo reir' azar derrier,
S' ieu mais autra domna am ni enquier
Mas vos cui am e dezir e tenc car.

Ma domna m lais per autre cavalier,
E pueis no sai a que m' aia mestier,
E falha m vens quan serai sobre mar,
En cort de rey mi baton li portier,
Et en cocha m vei' hom fugir primier,
S' ieu anc ac cor d' autra domna amar.

Senher sia eu d' un castelh parsonier,
E qu' en la tor siam quatre parcier,
E l' us l' autre non si puesca fizar;
Ans m' aion ops tos temps arbalestier,
Metges, guaitas, e sirvent et arquier,
Si ieu vengui per vos a gualiar.

Autr' escondig vos farai pus sobrier,
E pus no m sai orar mais d' encombrier,
S' ieu anc falhi ves vos neys del pensar,
Quan serem sol dins cambr' o dins vergier
Falha m poders deves mon companhier,

De tal guiza que no m puesc' ajudar.

Fals enueios, fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier,
Be us lauzera que m laissassetz estar.

V.

S' abrils e fuelhas e flors,
E 'l bel matis e 'l clar ser,
E 'l ric joy que ieu esper
No m' alegron, et amors,
E 'l rossinholet qu' aug braire,
E 'l dous temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E 'l cuendes pascors floritz
Mi dons son ardit non creys,
E no 'l merma l' espavens,
Greu m' en venra jauzimens.


Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver,
E veus m' al vostre plazer
Mi e mos chans e mas tors;
E prenc comjat del repaire
On fui tan gent aculhitz,
On renha pretz e valors:
E selh que mante faiditz
Per honor de si meteys,
Quan fai bos acordamens,
A sol los afizamens.

Vostre reptars m' es sabors
Rics, car cuiatz tan valer
Que, ses be far, ab temer
Volriatz aver lauzors,
E c' om no us auzes retraire
Quant us faitz que deschauzitz:
Mas semblaria m temors,
Si n' era per mi cobritz
Coms, ni vescoms, ducs ni reys;
Mas faitz vostres faitz tan gens
Que us en seguan ditz valens.

Dos n' i a guerreyadors,
Quar an de mal far lezer,
Que no s sabon captener
Nulh temps ses enginhadors;
E volon lansar e traire,
E vey los totz jorns guarnitz;
Com an vezi, an descors,
Per qu' ieu non lur sui aizitz:
Quar anc bon pretz non ateys
Ricx hom, si joys e jovens
E valors no ill fon guirens.
D' autres n' i a bastidors,
Ricx homes de gran poder,
Quar sabon terra tener;
Que fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire;
Fan murs e voutas e vitz;
E car son bos mainadors,
Fan ne lurs dons pus petitz,
Per que lur pretz non lur creys;
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D' autres n' i a cassadors
Per la costuma tener,
Que s fan ric home parer
Quar amon cans et austors,
E corn e tabor e braire;
E vey los tan feblezitz,
E tan pauca es lurs valors,
E lurs pretz es tan freulitz,
Que res mas bestia o peys
Non lur es obediens,
Ni fai lurs comandamens.

Ges dels ricx torneyadors,
Sitot se guaston l' aver,
Non pot a mon cor plazer,
Tan los truep gualiadors:
Ricx hom que per aver traire,
Sec torneyamen plevitz
Per penre sos vasvassors,
Non l' es honors ni arditz:
Mas elh non estrenh correys;
Sol qu' ab elh s' en an l' argens,
Mal ditz ten om a niens.

Ricx homes vuelh qu' ab amors
Sapchan cavallier aver,
O qu' els sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu' els truep hom ses cor vaire,
Francx e cortes e chauzitz
E larcx e bos donadors:
Qu' aissi fon pretz establitz
Qu' om guerreyes ab torneys,
E caresmas et avens
Fes hom soudadiers manens.

Na Tempra, joys m' escobitz,
Qu' ieu n' ai mais que s' era reys;
Que fel mesclat ab eyssens
M' es endevengutz pimens.


Papiols, sias tan arditz,
Pren mon chan, e vai ab eis
A 'N
Oc e No, quar prezens
Li fatz de maynhs digs cozens.

Rassa, non sui margeritz,

Anz es tan ferma ma leis,

Que s' anc jorn fui recrezens,

Ara m' en sui reprendens.

//

Bertrand de Born.

https://es.wikipedia.org/wiki/Bertran_de_Born

Bertran de Born (castillo de Born, Salagnac, Périgord, 1140-Dalón, Dordoña, 1215)1​ fue un soldado occitano y trovador.

Fue vizconde de Hautefort. Poseía castillos entre Limosín y Périgord. Luchó con su hermano Constantino por la posesión única de la herencia familiar. También tuvo problemas con el rey Enrique II de Inglaterra y con sus hijos. Dante le describe en el infierno con su cabeza entre las manos como castigo. Bertran acabó sus días en el monasterio de la abadía de Dalón.

Empezó por expulsar a su hermano Constantino del importante castillo cercano de Autafort, cuyo señorío había pasado a compartir. Luego se puso a guerrear contra Enrique II Plantagenet, rey de Inglaterra, empujando a la rebelión, junto con los barones aquitanos y potevinos, al hijo mayor del rey, Enrique el Joven, envidioso de su hermano menor Ricardo Corazón de León, convertido efectivamente en duque de Aquitania y conde de Poitou.

Después de la muerte del «Joven Rey», que le inspiró un planto (elegía) cuya belleza formal nos conmueve todavía hoy, se reconcilió con Enrique II y con Ricardo.

En el Infierno de Dante Bertran de Born es uno de los pocos personajes que explica por sí solo el propio contrapaso: ya que él sembró discordia dividiendo un padre de su hijo, ahora su cuerpo está dividido en dos pedazos (ilustración de Gustave Doré).

Bertrán de Born era el tipo perfecto de barón feudal, que no piensa más que en aventuras y batallas, no por patriotismo, sino por necesidades económicas y venganza personal. Era el cantor apasionado de la guerra, y sus serventesios políticos, que narran las desgracias de sus protectores, los Plantagenet, lo colocan entre los más grandes poetas de su género.2​ Sin embargo, la mayor parte de su obra son canciones de amor y, conforme al estilo trovadoresco, ensalza la belleza de su amada. Esto, junto con su seducción intelectual, le produce un joi (gozo), inigualable a cualquier bien terrenal:


Infierno, Dante, Bertran de Born

En el Infierno de Dante Bertran de Born es uno de los pocos personajes que explica por sí solo el propio contrapaso: ya que él sembró discordia dividiendo un padre de su hijo, ahora su cuerpo está dividido en dos pedazos (ilustración de Gustave Doré).

Se conservan 47 composiciones de Bertran de Born, fechadas entre 1181 y 1196, lo cual le convierte en uno de los trovadores más prolíficos de la época. Sólo una cuenta con su correspondiente notación musical.1​

Como el sensible Bernart de Ventadorn, este condotiero menesteroso y sin escrúpulos se hizo monje en el monasterio de Dalón, donde murió poco antes de 1215, dentro de la orden del Císter. Sabido es que Dante le otorgó, al condenarlo en la Divina comedia, un lugar inmortal. Lo encontramos en el noveno foso del octavo círculo, con los sembradores de discordias (canto XXVIII del Infierno), en el contrapaso.

E perché tu di me novella porti,

sappi ch'i' son Bertram dal Bornio, quelli

che diedi al re giovane i ma' conforti.


Io feci il padre e 'l figlio in sé ribelli:

Achitofèl non fé più d'Absalone

e di Davìd coi malvagi punzelli.


Perch' io parti' così giunte persone,

partito porto il mio cerebro, lasso!,

dal suo principio ch'è in questo troncone.

Così s'osserva in me lo contrapasso.


Y para que tú de mis noticias lleves,

sabe que soy Bertrán de Born, aquel

que dio al joven rey malos consejos.


Yo hice al padre y al hijo entre sí rebeldes;

no hizo más Ajitófel a Absalón

y a David con sus perversas sugerencias.


Porque separé a tan unidas personas,

separado llevo mi cerebro, ¡desgraciado!,

de su principio que está en este tronco.

Así se cumple en mí el contrapaso.

Infierno, canto XXVIII, versos 136-142.

También fue elogiado por Petrarca, quien llegó a imitarlo en alguna canción. Posteriormente, fue reconocido como uno de sus poetas favoritos por T. S. Eliot y Ezra Pound.

Bertran de Born es citado en el libro de Paul Auster Invisible (editorial Anagrama), donde se sitúa al poeta en el infierno al igual que hiciera Dante.