champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l'alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.
Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.
El futur de l'obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.
Gramm. provençal.
Au futur de l'optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.
2. E, conj., lat. et, et.
Lo temps vai e ven e vire
Per jorns e per mes e per ans.
(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)
B. de Ventadour: Lo temps vai.
Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.
Sel que fetz l'air' e cel e terra e mar
E caut e freg e vent e pluei' e tro.
(chap. Aquell que va fé l'aire y 'l sel y la terra y 'l mar y la caló y 'l fret o fred y 'l ven y 'l ploure y lo tro. Este pluei', plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Celui qui fit l'air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.
ANC. FR. Chescun l'a par sa main è plevie è jurée.
Sas è mantels è robes è altres meubles embler.
Roman de Rou, v. 2702 et 4254.
Surdrunt li rei de terre è li prince... encontre le Seigneur è encuntre sun Crist.
Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2.
Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.
Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.
Cette conjonction d'ordinaire, reprend, par euphonie, le T d'ET latin
au-devant des mots qui commencent par une voyelle.
Francs e gentils, humils et orgulhos.
Pons de Capdueil: Astrucx es.
Franc et agréable, humble et orgueilleux.
Tan m'abelis jois et amors e chans
Et alegrier, deport e cortesia.
Berenguer de Palasol: Tan m'abelis.
Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.
Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.
Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Vissiblemén cara a cara.)
Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)
Pluma e pluma faretz pelar.
(chap. Ploma a ploma faréu pelá)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous ferez peler plume à plume.
Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.
Renversés dos à dos.
Ill venian ensemps par e par.
Trad. d'un évangile apocryphe.
Ils venaient ensemble côte à côte.
Vos, aiatz lo bec ubert
De vostr' auzel, et un et un
Faitz los li trair' en dejun.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.
Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.
Quar pauc e pauc se laissa dechazer.
Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.
Car peu à peu se laisse déchoir.
ANC. FR. Avant vendent un è un.
Marie de France, t. II, p. 494.
Li barunz manda un è un...
Dunc vindrent soldéiers à lui
Et uns è uns è dui è dui,
E quatre è quatre è cinc è sis,
Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)
Roman de Rou, v. 11282 et 11545.
Ils issoyent un è un.
Froissart, t. III, p. 12.
En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l'un à dextre et l'autre à senestre.
Monstrelet, t. 1, fol. 97.
Poi è poi vunt Normanz fuiant.
Roman de Rou, v. 13327.
Il se commencierent à retraire de l'estour petit et petit, li uns après l'autre.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194.
ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados.
Poema de Alexandro, cop. 1848.
Quelquefois, dans la langue des troubadours, l'ai final des verbes a été remplacé par e.
No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)...
no t'en devedre... no t'en decebre... no las te vedare.
Je ne te les ôterai... ne t'en empècherai... ne t'en décevrai... ne te les défendrai.
Si y faziatz may re
D'aiso qu'ieu dig vos e.
Amanieu des Escas: En aquel.
Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai.
ANC. FR. Si cum ci raconté vous é...
Car de faire grant talent é...
Car en vous trop grant amor é...
Bien savés que tel renom é.
Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.
CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.
E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.
Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis... ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.
Eubazis... bona disgressios.
Leys d'amors, fol. 133 et 117.
Figure appelée ébazis... Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée.
(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)
Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh' u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.
(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)
Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.
Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir... deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.
(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí... deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.
Le frère semainier, c'est celui qui doit lire... doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.
CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.
(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.
Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.
Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,
zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál
hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada
lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles.
mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles.
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió
apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven
sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén
sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns)
sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa
zarpazo, de zarpa
sarpades
zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée
satisfacía
satisfél
satisfacerle
satisfémos
satisfacernos
satisfén
satisfaciendo
satisfet, satisfets
satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes
satisfecha, satisfechas
satséns duros
700
satséntes pessetes
700
saúc
sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials
tipo de arena
sauna, saunes
sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,
zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum)
salvia
sava, saba (de un ábre)
savia de un árbol
savia, saba de un ábre
savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be
Agitaba – agitar bien
saxada
agitada
saxán
agitando
saxofón, saxo
saxofón, saxo
saya, sayes
saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo
madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial
celestial
selestials
celestiales
selet
celito
selets
celitos
séli
serle
selibat
celibato
selidónia, seledónia
magdalena
selidónies, seledónies
magdalenas
sella, selles
ceja, cejas
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
selós
celoso
selosa, seloses
celosa, celosas
selosos
celosos
sels
celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola
se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó
seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules
célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball
sin
sensibilidat
sensibilidad
sensibilíssimes
sensibilísimas
sensible, sensibles
sensible, sensibles
sensiblemen
sensiblemente
sensill, sensills
sencillo, sencillos
sensilla, sensilles
sencilla, sencillas
sensillamen
sencillamente
sensilles
sencillas
sensillés
sencillez
sensillet, sensillets
sencillito, sencillitos
sensills
sencillos
sensó, sensós
sensor, sensores
sensorial
sensorial
sensorial, dels sentits
sensorial
sensorials
sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa.
Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister)
Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás
sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat
sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes
cinta, cintas
sinto, correcha
correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes
síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat
sintonizar
sintos, correches
correas, cintos
sintura, sintures
cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré
sofocar
sofocada, sofocades
sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats
sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco
Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque
sofoca
sofóquen, sofoquen
sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé)
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells
solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia)
pocilga
sols
solos
solsida
enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra)
enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts
suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles
persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat
sonar
sona, zona, sones, zones
zona, zonas
sonabe, sonáe
sonaba
sonada, sonades
sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben
sonaban
sonán
sonando
sonánse
sonándose
sonás los mocs
sonarse los mocos
sonat, sonats
Sonado – loco
sonata, sonates
sonata, sonatas
sonda, sondes
sonda, sondas
sondeo, sondeos
sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida
adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone
suena
sonen
suenan
sones
suenas
sonido (so), sonidos
sonido, sonidos
sónon
suenen
sonorissassió
sonorización
sonreíe
sonreía
sonrién
sonriente
sonriénli
sonriéndole
sonriéns
sonrientes
sonriénse
sonriéndose
sonrisa, sonrissa
sonrisa
sonrisses
sonrisas
sonríu
sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía
sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache
souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín
a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada
sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría
subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines
submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines
submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos
submarinos
subordiná
subordinar
subordinada, subordinades
subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades
subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona
sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate
substrato
subterránea, subterránees
subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos
subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc