Mostrando las entradas para la consulta sebollot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sebollot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 30 de septiembre de 2018

el español Moncho superaragonés promueve chapurriau frente catalán desde Alemania

el español Moncho superaragonés promueve chapurriau frente catalán desde Alemania

Ramón Guimerá, de  BECEITE
Daniel Ramírez


https://twitter.com/i/web/status/1046361515002028032




el español Moncho superaragonés promueve chapurriau frente catalán desde Alemania

Para los que ponen un texto en chapurriau, valenciano, mallorquín, occitano o aragonés antiguo (medieval) en el traductor de google y les sale catalán.
1196, rey de Aragón, Pedro II, Huesca. Catalán en 1196? JA JE JI JO JU.


als presentz

als presentz, google traductor, detecta catalán,
WIKI en occitano:

L'occitan (o lenga d'òc) es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel monde. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes considèran aquel coma un dialècte. L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa. Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public lo generaliza. Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada. Se pensa uòi que mens de 200.000 personas la parlan.

L'occitan (o lenga d'òc) es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel monde. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes considèran aquel coma un dialècte. L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa. Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public lo generaliza. Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada. Se pensa uòi que mens de 200.000 personas la parlan.


Lop, rainard, lebre en ocsitá , cansó medieval.

Y el google traductor detecta que s´ha feito de nuei (nuey) es GALLEGO, y es aragonés (cheso). S´ha fet de nit en chapurriau. Se ha hecho de noche en castellano.

 

S'ha feito de nuey.  Tu m'aguardas ya.  Lo peito me brinca'n  tornarte a besar.

S'ha feito de nuey.
Tu m'aguardas ya.
Lo peito me brinca'n
tornarte a besar.

Lo nuestro querer

no se crebará
anque charren muito
y te fagan plorar.

Yo no'n quiero vier

güellos de cristal
mulláus por glarimas
que culpa no han.

Escuita, muller,

dixa de plorar.
Yo siempre he estau tuyo,
tu mía has d'estar.

Dicen qu'un querer

ye de dos, no más,
y que ye más fácil
ferlo caminar,
cuando l'uno caye,
l'otro a devantar.

Cuando l'uno caye,

l'otro a devantar;
s'ha feito de nuey,
tu m'aguardas ya,
lo peito me brinca,
te quiero besar!
Pepe Lera, Hecho, agosto de 1980

//

Ramón Guimerá, filólogo, traduce grandes clásicos de la Literatura al chapurriau para proteger del catalán / normalització / la lengua que hablaba de niño.

El chapurriau es una lengua hablada por alrededor de 3.000 personas en la zona oriental de Aragón
/ Muchísimas más, Daniel /



Moncho tiene un ideal: conservar la lengua que hablaba de niño en Beceite, un pueblecito de quinientos habitantes (casi 600) a orillas del Matarraña en la provincia de Teruel. Con su padre y sus amigos ríe, quiere y llora en chapurriau. No en catalán, valenciano o aragonés. Chapurriau.
Para brindar a su idioma la inmortalidad del papel, se ha puesto a traducir grandes clásicos de la Literatura. Ha puesto el punto final a La Perla, de John Steinbeck; y ahora echa el resto para culminar El Decaméron, de Boccaccio. Es una tarea ingente, quizás sólo al alcance de un superaragonés.
La hazaña imposible de Ramoncho Guimerá -40 años- germina en un estudio de Bad Hersfeld, Alemania. Le llaman "pirado" -"eso me lo dice cualquiera"-, pero también le insultan y le amenazan a través de Facebook. Él identifica a los acosadores como un grupo de nacionalistas catalanes que "intenta engullir el chapurriau".
Con sus traducciones, Moncho procura marcar las fronteras entre una y otra lengua. Cuenta con una gruesa dificultad: no existe siquiera un diccionario del chapurriau. Para más inri, la Real Academia Española de la Lengua (RAE) sólo recoge el término en forma de verbo: "Chapurrear es hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores". Sobre este punto, el idealista aragonés discurre: "Fíjate qué curioso. Los nacionalistas catalanes se agarran a la RAE para justificar la absorción". Otra de sus técnicas consiste en actualizar una lista de palabras en chapurriau que no existen en catalán. / Más el DCVB del IEC, donde sale País Valencià y otras mentiras catalanistas. /
A modo de recambio, este licenciado en Filología Inglesa por la Universidad de Zaragoza aporta una definición recogida por un diccionario de Frédéric Mistral, de finales del siglo XIX. "¡Antes de la gramática de Fabra, que estableció lo que ahora es el catalán estándar!".

Mirad cómo escribían LO Parlament de Cathalunya ajustat en Barchinona, 1411


Dice así: "Llamamos 'champouirau' rom. 'Champoiral' a una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal /ahora dialecto del idioma occitano o lengua occitana / hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas".
"Llamamos 'champouirau' rom. 'Champoiral' a una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal /ahora dialecto del idioma occitano o lengua occitana / hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas












/ No la descubrí yo, sino un catalanista que no está en Babia precisamente, Antonio

Moncho asegura que el chapurriau aloja "muchas diferencias gramaticales" con el catalán, más allá de que puedan entenderse los hablantes. También apunta que el chapurriau varía sensiblemente de un pueblo a otro; o lo que es lo mismo: entraña muchos dialectos.

Las traducciones de Moncho:

En sus traducciones, emplea lógicamente el chapurriau de Beceite, el suyo. Pero también incluye palabras de otros lugares que conoce a través de sus amigos. 

Acaba de vender, vía Amazon, cuatro ejemplares de La vida de Pedro Saputo, de Braulio Foz - un autor local / Fórnoles, Fórnols, Fornos / del siglo XIX -. "Los colgué en septiembre. El resto de obras no puedo porque no tengo los derechos.

El Decamerón lo voy poniendo en mi web conforme voy avanzando, pero es muy complejo debido, principalmente, a su antigüedad. Ahora me ayudarán a promocionarlos distintas asociaciones culturales", reseña Moncho. / Espero sentado a que la Ascuma promocione la traducción de Pedro Saputo, ya que son como el IEC, AVL, Òmnium Cultural, etc /

https://www.facebook.com/Asociaci%C3%B3n-Cultural-Amics-Del-Chapurriau-564376440584541/
Todo empezó hace quince años. Dio a leer una obra de teatro y algunos poemas a un autor de su pueblo, un catalanista. Le dijo que eso era catalán, que nada de chapurriau y que se tenía que normalizar con la ortografía inventada de Pompeyo Fabra.
/ No era de mi pueblo ese hombre. La obra se llama anem al bolet, de momento inédita. /

"Ya no le dejé ningún material más. No sólo se puede traducir del español, también podría hacerlo del propio catalán". / Y del occitano también podría, porque es casi calcado al catalán, tanto antiguamente como ahora. /
La política les da la espalda. A izquierda y derecha. El PSOE y sus socios, actualmente en el Gobierno autonómico, sólo aceptan dos lenguas, además del castellano: el catalán de Aragón y el aragonés. El PP catalogó el chapurriau como "lengua del Aragón oriental" /Lo del LAPAO fue de traca, no sé si hay alguien en la DGA que sepa leer en aragonés antiguo. /
"No nos apoya ninguno. Las normativas nos perjudican, por eso luchamos a nuestra manera".
A pesar de sus cinco años en Alemania, Moncho no ha perdido el acento /el castellano con acento aragonés/. Vive allí con su pareja y trabaja en una empresa de logística, que surte de miles de libros a Amazon. "Esos pasan por mis manos, pero no tengo que leerlos", bromea.

Su madre era castellana / de Alustante, Guadalajara /, pero su padre siempre vivió en Beceite. Con él, chapurriau. Con sus amigos en el patio del colegio, chapurriau. Ahora, a miles de kilómetros, chapurriau. Su lengua le permite referirse a la niebla de tres formas distintas. / y más, boira, boireta, broma, dorondón, borrim, niebla, etc. /
Ah, por cierto, El Decamerón de Ramoncho dice así:
"Martellino, fen vore que estabe paralític, impedit, tullit, simule curás / fa vore que se cure / damún de la sepultura de San Arrigo y, vist lo seu engañ, lo esbatússen; y después de sé pessigat y apresat y en perill de sé penjat, conseguíx escapás".

/ Novela primera /
Moltes vegades passe, mol volgudes Siñores, que aquell que cavile burlás de un atre, y de les coses que tenen que reverensiás, se ha trobat sol en les burles y a vegades per a mal d´ell mateix; per lo que, per a obeí a la Reina y escomensá en una história meua al assunto proposat, vull contátos lo que, primé y después (fora de tota la seua esperansa) mol felísmen, li va passá a un consiudadá nostre.

Ñabíe, no fa encara mol tems, un tudesco a Treviso de nom Arrigo que, sén home pobre, servíe com portejadó a sueldo a qui lay solissitabe y ere tingut per tots com home de Santíssima y bona vida. Per lo que, fore verdat o no, va passá que, al anássen ell als atres, segóns afirmen los trevissanos, que a la hora de la seua mort, totes les campanes de la iglesia mes gran de Treviso van escomensá a soná sense que dingú les tocare. Lo que, tingut per milagre, tots díen que este Arrigo ere san ; y corrén tota la gen de la siudat a la casa aon descansabe lo seu cos, lo van portá com a san a la iglesia majó, portán allí coixos, tullits y segos y demés impedits de consevol enfermedat o defecte, com si tots hagueren de saná al tocá aquell cos. En tanta gentada y tráfec de gen va passá que a Treviso van arribá tres de los nostres consiudadáns, de los que un se díe Stecchi, l´atre Martellino y lo tersé Marchese, homes que, anán per les corts de los Siñós, divertíen a la concurrénsia distorsionánse, parodián, burlánse, imitán a consevol en momos. Estos, no habén estat may allí, se van maravillá de vore pédre lo cul a tots y, sentit lo motiu de alló, van sentí dessichos de aná a vórel y, dixades les seues coses a un albergue, va di Marchese:
- Volém aná a vore an este san, pero per lo que a mí respecte, no vech cóm podrém arribá hasta nell, perque hay sentit que la plassa está plena de tudescos y de atra gen armada que lo siñó de esta terra, per a que no ñague abalot, fa está allí, y ademés de aixó, la iglesia, per lo que se diu, está plena de gom a gom y ya dingú mes pot entráy.
Martellino, entonses, que dessichabe vore alló, va di:

- Que no sigue per ixo, que de arribá hasta lo cos san ya trobaré la manera.
Va di Marchese:

- ¿Cóm?

Va contestá Martellino:

- Te u diré: yo me contorsionaré com un tullit y tú per un costat y Stecchi per l´atre, com si no puguera caminá, me aniréu aguantán, fen com si me voléu portá allí per a que lo san me curo: no ñaurá dingú que, al vóremos, no mos faigue puesto y mos dixo passá. A Marchese y a Stecchi los va agradá lo truco y, sense tardá, eixín del albergue, arribats los tres a un puesto solitari, Martellino se va retórse les máns de tal manera, los dits y los brassos y les cames, y ademés de alló la boca y los ulls y tota la cara, que ere cosa horrible de vore; no haguere ñabut dingú que lo haguere vist que no haguere pensat que estabe paralític y tullit. Y aguantát de esta manera, entre Marchese y Stecchi, se van adressá cap a la iglesia, en aspecte ple de Piedat, demanán humildemen y per amor de Déu a tots los que estaben dabán de ells que los faiguéren puesto, lo que fássilmen obteníen; y respetats per tots y tot lo món cridán: «¡féu puesto, dixéu lloc!», van arribá allí aon estabe lo cos de San Arrigo y, per algúns gentilhomes que estaben al seu voltán, va sé Martellino alsat y colocat damún del cos per a que puguere alcansá la grássia de la salut.
Martellino, com tota la gen estabe mirán lo que passabe en ell, va escomensá, com qui u sabíe fé mol be, a fingí que un de los seus dits se estirabe, y después la má, y después lo bras, y aixina tot sansé va arribá a estirás. Lo que, veénu la gen, tan gran sorollina en alabansa de San Arrigo féen que un tro no hauríe pogut sentís. Ñabíe per casualidat un florentino prop que coneixíe mol be a Martellino, pero que per está aixina contorsionat cuan va sé portat allí no lo habíe reconegut. Éste, veénlo adressat, lo va reconéixe y va escomensá a riure y a di:

- ¡Siñó, fes que li dólgue! ¿Quí no haguere cregut al vórel vindre que de verdat fore un lissiat?

Van sentí estes paraules uns trevissanos que li van preguntá:

- ¡Cóm! ¿No ere éste impedit?
A lo que lo florentino va contestá:
- ¡No u vullgue Déu! Sempre ha sigut tan dret com natros, pero sap milló que dingú, com hau pogut vore, fé estes burles de contorsionás y ficá les postures que vol.

Tal com van sentí aixó, no los va fé falta datra cosa: per la forsa se van obrí pas y van escomensá a cridá:

- ¡Agarréu presso an eisse traidó que se burle de Déu y de los sans, que no sén tullit ha vingut aquí per a insultá al nostre san y a natros fénse lo tullit! Y, dién aixó, li van fótre les máns a damún y lo van fé baixá de aon estabe, y agarránlo per los pels y esgarránli tots los vestits van escomensá a fótreli puñades y puntapéus a mansalva, y no se considerabe home qui no corríe a fé lo mateix.

Martellino cridabe: - ¡Piedat, per Déu!
Y se defeníe cuan podíe, pero no li servíe de res: les potades y cósses que li arreáben se multiplicaben per moméns. Veén aixó, Stecchi y Marchese van escomensá a dis que la cosa pintabe mal; y tenín temó de ells mateixos, no se atrevíen a ajudál, cridán jun en los atres que lo mataren, encara que pensán sin embargo cóm podríen arrancál de les máns del poble cabrejat, que lo haguere estronchinat en tota sertesa si no haguere ñabut un expedién que Marchese va agarrá de repén:

Están allí fora tota la guardia de la señoría, Marchese, lo mes pronte que va pugué sen va aná al que estabe en representassió del corregidó y li va di:

- ¡Piedat, per Déu! ña aquí algú mol roín que me ha furtat la bossa en uns bons sen floríns de or; tos rogo que lo prengáu per a que puga recuperá lo meu. Enseguida, al sentí aixó, una dotsena de soldats van córre cap aon lo miserable Martellino ere esquilat y trasquilat sense estisores y, obrínse pas entre la chusma en lo esfors mes gran del món, tot esbatussat y espentolat lo van traure de entre les máns y lo van portá al palau del corregidó, aon lo van seguí mols que se sentíen ofesos (ofenguts) per nell, y habén sentit que habíe sigut detengut per lladre, van escomensá a di tots que los habíe futut lo estiró tamé a les seues bosses. Sentín aixó lo juez del corregidó, que ere un home áspre, emportánsel apart lo va escomensá a interrogá.
Pero Martellino contestabe fen bromes, com si no fore res está an aquella presó; per lo que lo juez, alterat, fénlo lligá en una maroma li va fé fótre uns bons bots, en ánimo de féli confessá lo que díen per a después penjál. Pero después de vóres en los peus a enterra, preguntánli lo juez si ere verdat lo que contra ell díen, no valénli di que no, va di:

- Siñó meu, estic preparat per a confessátos la verdat, pero féu que cadaú de los que me acusen digue aón y cuán ni hay tret la bossa, y tos diré lo que yo hay fet y lo que no. -
Lo juez ne va fé cridá a uns cuans, la un diebe que lay habíe robat fa vuit díes, l´atre que sis, l´atre que cuatre, y algúns díen que aquell mateix día. Sentín aixó, Martellino va di:

- Siñó meu, tots estos mentíxen en tota la seua boca: y de que yo dic la verdat tos puc doná esta proba, que may había estat an esta siudat y que no estic an ella mes que desde fa poc; y al arribá, per la meua desventura, vach aná a vore al cos san, aon me han trasquilat tan com veéu; y que aixó que dic es sert tos u pot aclarí lo ofissial del siñó que va registrá la meua entrada, y lo seu llibre y tamé lo meu possadero. Per lo que, si trobáu sert lo que tos dic, no vullgáu com éixos homes malvats destrossám y matám.
Mentres les coses estaben en estos termes, Marchese y Stecchi, que habíen sentit que lo juez del corregidó prossedíe contra nell en inquina, saña y rabia, y que ya lo habíe torturat, van tindre molta temó, diénse:

- Mal ham cavilat; lo ham tret de la paella per a fótrel al foc, l´ham tret del foc per a aviál als calius, a les brases. Per lo que, movénse en tota pressa, buscán al amo de la fonda, li van contá tot lo que los habíe passat; de lo que, enriénsen éste, los va portá a vore a un tal Sandro Agolanti que vivíe a Treviso y teníe gran influénsia en lo siñó, y contánlay tot, li van rogá que en ells intervinguere en les hassañes de Martellino, y aixina se va fé. Y los que van aná a buscál lo van trobá encara en camisa dabán del juez y tot desmayat y tremolós perque lo juez no volíe sentí res en lo seu descárrec, y com odiabe als florentinos, estabe completamen disposat a fel ahorcá y no volíe tornál al siñó, hasta que va sé obligat a féu contra la seua voluntat. Y cuan va está dabán d´ell, y li habíe dit totes les coses pel seu orden, va demaná que com suma grássia lo dixare anássen perque, hasta que a Florencia no estiguere, sempre li pareixeríe tindre la maroma al coll. Lo siñó sen va enriure de tal aventura y, donánlos un traje per home, sobrepassán la esperansa que los tres teníen de eixíssen be de tal perill, sanos y salvos sen van entorná a casa seua.


SEGONA 

viernes, 5 de abril de 2024

Lexique roman; Grilh, Gril, Greill - Guarona

Grilh, Gril, Greill, s. m., lat. gryllus, grillon.

Lo grilh a tal natura, que tant ama son cantar, e tan s' en delecha, que no s percassa de vianda, e mor cantan. Naturas d'alcunas bestias.

Le grillon a telle nature, qu'il aime tant son chanter, et s'en délecte tant, qu'il ne pourchasse pas de nourriture, et meurt en chantant.

Sercatz un greill que sia gros, 

E gitatz lo fors de son cros.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cherchez un grillon qui soit gros, et jetez-le hors de son trou. 

CAT. Grill. ESP. PORT. IT. Grillo. (chap. Grill, grills; tamé es un grill lo que ix de les pataques o sebesLo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.)

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.



Grilho, Grillo, Grello, s. m., grille, menottes, prison.

Qu' om aya lima

Ab que 'ls grilhos trenc e lim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers. 

Qu'on ait lime avec quoi on coupe et lime les grilles.

En grellos, o en ceps, o en cadenas. V. et Vert., fol. 49.

En grilles, ou en entraves, ou en chaînes. 

E 'ls tenc en son grillo 

Qu' anc no n' ac rezemso 

Tro a la mort.

P. Vidal: Ajostar. 

Et les tint en sa prison de manière qu'oncques il a en eut rançon jusqu'à la mort. 

CAT. Grillo. ESP. Grillos (grilletes). PORT. Grilhos. (chap. Grillet, grillets.)


Grim, adj., triste, morose. 

Subst. Ja no vuelh denan me grim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dech. 

Jamais je ne veux devant moi le triste. 

IT. Grimo.

2. Grima, s. f., tristesse, souci.

Del mal don lo fols a grima.

E. Cairel: Freis ni neus. 

Du mal dont le fou a souci. 

CAT. ESP. (chap.) Grima.

3. Grimar, v., gémir, soupirer. 

Mon cors saill fort e grima.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Mon coeur tressaille fort et gémit.

4. Grinos, adj., affligé, morne, triste, saisi.

Adonc N Anselm fon tan joyos, 

Que de gauch era tot grinos. 

La femna dis tota grinosa: 

Ar fay, senher, so que te play.

V. de S. Honorat. 

Alors le seigneur Anselme fut si joyeux, que de joie il était tout saisi.

La femme dit toute affligée: Maintenant fais, seigneur, ce qui te plaît.

5. Grineza, s. f., tristesse, sensibilité, souci, saisissement.

Ab que non sia grineza 

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n'ait souci que d'emplir sa panse. 

Ill pietatz e ill grineza 

Li fay despendre l' argent.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

La pitié et la sensibilité lui fait dépenser l'argent.

6. Grinar, v., gémir.

La mesquina 

Flaira e grina. 

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

La malheureuse renifle et gémit.


Gris, adj., gris.

Var e gris.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Vair et gris. 

Las pels grizas e las pelisas. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

(chap. Les pells grises y les pellisses.)

Les peaux grises et les pelisses.

- Fig. Irrité.

Cel li comtet aquo totz fels e gris. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Celui-ci lui conta cela tout furieux et irrité.

- Par extens. Vieux, à cheveux gris. 

Ans serai totz gris

Qu'ilh m' entenda.

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Per solatz. 

Je serai tout gris avant qu'elle m'entende. 

CAT. ESP. Gris. (chap. Gris, grisos, gris, grises. Avui en día fan falta mols grisos per a tanta brossada.)

2. Grizeta, s. f., grisette, sorte d'étoffe.

Adject. Vestida fon d'un nier sardil,

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.

Elle fut vétue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

CAT. ESP. Griseta.


Griffo, s. m., lat. gryphus, griffon, animal fabuleux, moitié aigle, moitié lion. 

Griffo es volatil quadrupedal. Eluc. de las propr., fol. 146. 

Griffon est volatile quadrupède. 

CAT. ESP. (chap.) Grifo. PORT. Gripho. IT. Grifone.

2. Griu, s. m., griffon.

Griu es animal quadrupedal ab alas. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Griffon est animal quadrupède avec ailes.

3. Grihol, s. m., griffon.

Grans haucels qui son apellatz grihols, los quals haucels han gran batalha am los gigans, e ayci moron motz, de cascuna part, dels ghayhans e dels grihols. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 10.

Grands oiseaux qui sont appelés griffons, lesquels oiseaux ont grande bataille avec les géants, et ainsi meurent en grand nombre, de chaque part, des géants et des griffons.

4. Grifaigne, adj., refrogné, hargneux.

E m mostr' om cara grifaigna.

Palais: Be m plai.

Et on me montre mine refrognée.

ANC. FR.

Il trovèrent la gent mult fel é mult grifaigne,

Ki confont é abat et ochit é méhaigne.

Roman de Rou, v. 1546.

Qui est moult fiere et moult grifaingne. Roman de la Rose, v. 3728.

Qui si estoit fiere et grifaigne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 374.

De l'autre part sor la montaigne

Qui bien i est fiere e grifaigne.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 30.

IT. Grifagno.


Groc, Gruoc, Gruec, adj., lat. croceus, jaune.

Auzels de rapina han... pes e 'ls bex grocs.

(chap. Los muixons de rapiña tenen... peus (les potes) y los pics grocs.)

Eluc. de las propr., fol. 266. 

Oiseaux de rapine ont... les pieds et les becs jaunes.

Torna 'l plus groc 

Non es boiols d'ueu cueit en foc. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le rend plus jaune que n'est moyeu d'oeuf cuit au feu.

E 'l prat son gruoc, vert e vermeilh. 

(chap. Y los prats són grocs, verts y roijos.)

P. Raimond de Toulouse: Poz vezem.

Et les prés sont jaunes, verts et vermeils.

Quan vey pels vergiers despleyar 

Los sendatz gruecx, indis e blaus. 

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Color groga. Eluc. de las propr., fol. 266. 

Couleur jaune. 

CAT. Grog. IT. Croceo. (chap. Groc, grocs, groga, grogues. 

ESP. Amarillo.)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

2. Croci, s. m., lat. crocus, croci, safran. (chap. Safrá.)

Croci o safra, sa flor a bona odor. Eluc. de las propr., fol. 204.

Croci ou safran, sa fleur a bonne odeur.

3. Grogezir, v., jaunir. 

Part. prés. Quan fuelhas d' albres van moren, 

Se van totas en grogezen.

(chap. Cuan les fulles dels abres se van morín, se van totes esgroguín.)

Brev. d'amor, fol. 191.

Quand feuilles d'arbres vont mourant, elles s'en vont toutes jaunissant. CAT. Groguejar. (chap. Groguejá, esgroguí, esgroguís.)


Grolh, adj., grouillant, bouillonnant.

D' ifern mal e grolh. Leys d'amors, fol. 29.

De l'enfer mauvais et bouillonnant.


Gronhir, Gronir, Grondir, v., lat. grunnire, grogner, gronder.

Porc... totz temps gronish. Eluc. de las propr., fol. 256.

(chap. Lo gorrino... tot lo tems gruñ.)

Porc... toujours grogne.

El lebrier gron.

Marcabrus: A l' alena. 

Le lévrier grogne.

No s'en deu jes vengar, ni grondir ni iraisser. Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Ne s'en doit point venger, ni gronder ni irriter. 

Cal que digatz, ilh groniran.

(chap. Consevol cosa que diguéu o digáu, ells gruñirán.)

P. Vidal: Abril issic. 

Quoique vous disiez, ils grogneront. 

Non puesc mudar qu' encontr' orgoill non gronda.

Giraud de Borneil: Conseill vos quier. 

Je ne puis changer que contre orgueil je ne gronde. 

Fig. Un chant nou que m gronh dins lo cays. 

Pierre d'Auvergne: Chantaray pus vey. 

Un chant nouveau qui me gronde dans la bouche. 

ANC. FR. N' i ot un seul qui osast grondre. 

Roman du Renart, t. II, p. 307.

Li chevaliers comence à grondre.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 295. 

Tiecelin parla et grondi. Roman du Renart, t. I, p. 273.

Cele le vit hideus e lai; 

Si n' osa parler ne grondir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 319. 

CAT. Grunyir. ESP. Gruñir. PORT. Grunhir. IT. Grugnire. 

(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides.)

Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides

2. Grondilhar, Grondillar, v., grommeler, murmurer, chuchoter, criailler, rechigner.

E 'l chaus ab sa chavana,

S' al no pot, grondilha.

Marcabrus: El mes.

Et le hibou avec sa chouette, s'il ne peut autre chose, il criaille. 

Fig. Lai on ai cor que m' apil

Per tos temps, e qui grondilla. 

Rambaud d'Orange: En aital. 

Là où j'ai un coeur qui me concentre pour tous temps, et qui rechigne. ANC. FR. Encuntre mei grandilloent tuit.

Anc. trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 40. 

Mult fremirent e grondillierent 

Des paroles ke cil diseit.

Roman de Rou, v. 11265.

3. Grondilh, s. m., grondement, grognement, murmure, chuchoterie, rechignement.

Mais pretz lo freg temporal 

Que l' estiu plen de grondilh... 

Orguelhs torna en canal 

De guarsos ples de grondilh.

Marcabrus: Quan la. 

Je prise plus le froid inconstant que l'été plein de chuchoterie.

Avance rapidement orgueil de valet plein de rechignement.

4. Grongill, s. m., gronderie, réprimande.

Tem per me son grongill.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Je crains pour moi sa gronderie.

5. Gruniment, s. m., grognement, grondement.

Ab gran gruniment lor ira mostran. Eluc. de las propr., fol. 235.

Avec grand grognement montrent leur colère. 

ESP. Gruñimiento (gruñido). (chap. Gruñimén, gruñit.)

6. Groing, Grong, s. m., groin, museau.

Del groing de veragut.

T. de Guiraud et de Hugues de S. Cyr: N Uc.

Du groin de verrat. 

Par extens. Fer si lui de sotz son grong.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Frappe tellement lui sous son museau.

IT. Grugno. (chap. Morro, morros. ESP. Hocico.)

7. Groingna, s. f., groin, trogne, museau.

Par extens. Sus en sa groingna.

Rambaud d'Orange: Lonc temps. 

Sus en sa trogne.

8. Grulh, s. m., groin, museau.

- Loc. Par allusion au cochon de saint Antoine: 

Nos fan sai aparer lo grulh d' Antong. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94. 

Nous font apparaître ici le groin d'Antoine.

9. Engrondeillar, v., gronder, plaindre.

Ges no s' en engrondeill. 

Guillaume de Berguedan: Bernatz ditz. 

Que point il ne s'en plaigne.


Gros, adj., lat. crossus, gros.

Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. V. de G. Faidit.

Fut homme moult ample et moult avide de manger et de boire, c'est pourquoi il en devint gros outre mesure.

Ab gros cap et ab gros bec.

(chap. En gros cap y en gros pic.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec grosse tête et avec gros bec.

Gran gol' e grossa pansa.

(chap. Gran gola y grossa pancha.)

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Grande gueule el grosse panse. 

Fig. Trop passatz los decs

De Dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous passez beaucoup les commandements de Dieu, puisque votre convoitise est si grosse. 

Prov. Il dich son gros e il faich son menudier.

(chap. Los dits són grossos y los fets són menuts.)

Sordel: Quan qu'ieu. 

Les dits sont gros et les faits sont menus.

- État d'une femme enceinte.

Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat. 

(chap. Se va sentí grossa d'infán; preñada, embarassada, ensinta.)

Se sentit grosse d'enfant.

- Soulevé, agité.

Tant es grossa la mars. V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer.

Loc. Se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.

Se disent de grosses paroles.

Substantiv. Longas del gros del det. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Longues du gros du doigt.

Per mieg lo gros del cor li mes l' espieut cayrat. 

Roman de Fierabras, v. 3724.  

Par le milieu du gros du corps lui mit l'épieu carré. 

CAT. Gros. ESP. Groso, grueso. PORT. IT. Grosso. 

(chap. Gros, grossos, grossa, grosses.)

2. Grossamen, adv., grossièrement. 

Val mais vertat grossamen dicha,

Que messonja polidamens escricha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Vaut plus vérité grossièrement dite, que mensonge poliment écrit.

An li dit mot grosamen:... 

En aysso, non es de bon rey 

Que el premier rompa la ley.

Frag. de la V. de S. Georges.

Lui ont dit moult grossièrement:... En cela, il n'est point d'un bon roi que le premier il viole la loi.

ESP. Gruesamente (groseramente). PORT. IT. Grossamente. 

(chap. Grosseramen.)

3. Grosset, adj. dim., grosset, assez gros.

Grosset per peitz e ben apert. 

Non plus d' una fava grossetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Grosset par la poitrine et bien ouvert. 

Non pas plus grossettes qu'une fève.

IT. Grossetto. (chap. Grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

4. Grossier, adj., grossier, commun.

Un grossier aytal qual semblant. Brev. d'amor, fol. 9. 

Une grossière image telle quelle.

Que jogava un joc grossier. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Qui jouait un jeu grossier. 

CAT. Grosser. ESP. Grosero. PORT. Grosseiro. IT. Grossiere, grossiero.

(chap. Grossero, grosseros, grossera, grosseres.)

5. Groissor, s. f., grosseur.

Car la groissor

Soven mena

Lai la lenga

On la dens a dolor.

E. Fonsalada, ou Marcabrus: En Abrieu.

Car la grosseur souvent mène la langue là où la dent a douleur.

ESP. Grosor. (chap. Grossaria.)

6. Grosseza, Grossessa, s. f., grosseur, grossesse.

Longueza, ladeza, primeza ni grosseza, que so dimencios corporals.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Longueur, largeur, ténuité et grosseur, qui sont dimensions corporelles.

La grossessa es de X mes. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 37.

La grossesse est de dix mois. 

ANC. CAT. Grossesa. ESP. Grosesa (grosor; embarazo). IT. Grossezza.

7. Gros, s. m., gros, sorte de monnaie.

En tot III moutons, IX gros, I patac.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En tout trois moutons, neuf gros, un patard.

II florins d' una part, et VII gros d'autra.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Deux florins d'une part, et sept gros d'autre.

ESP. Gros.

8. Grossa, s. f., grosse, expédition, copie d'un acte.

Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Per lo salari de la grossa del instrumén; copia de un acte, escrit.)

Pour le salaire de la grosse de l'instrument.

9. Grossar, v., grossoyer, expédier.

Notary... no grossara tal instrument.

(chap. Notari... no grossará tal instrumén; copiará, fará copies.)

Fors de Béarn, p. 1096. 

Notaire... ne grossoiera pas tel instrument.

Part. pas. Trayt e grossat per maestre Helias Rogier.

Cout. de Saussignac, de 1319.

Extrait et grossoyé par maître Hélias Rogier.

(chap. Grossá, copiá, fé copies.)

10. Ingrossatiu, adj., augmentatif, coagulatif, propre à augmenter, à coaguler.

Freior... es condensativa o ingrossativa.

Eluc. de las propr., fol. 25. 

Froid... est condensatif ou coagulatif.

11. Ingrossacio, Engrossacio, s. f., augmentation, accroissement. 

Ab lo qual pren ingrossacio. Eluc. de las propr., fol. 133. 

Avec lequel prend accroissement. 

La engrossacio de la vianda del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 58.

L'augmentation de la nourriture du malade.

(chap. Engrossassió, engrossassions: aumén, per ejemple de la pancha de una dona; creiximén. Tamé la que seguix: engrossamén, engrossamens; engordimén, engordimens; aumentassió, aumentassions; aumén, aumens.)

12. Ingrossament, Engrossamen, s. m., accroissement, augmentation.

Per maior ingrossament. 

Pren engrossamen.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 133. 

Par plus grand accroissement.

Prend accroissement. 

IT. Ingrossamento.

13. Engroissar, Engrueissar, v., engrosser, devenir grosse.

Qual cauza poiria far la femna que engroisses? Liv. de Sydrac, fol. 76.

Quelle cause pourrait faire que la femme devînt grosse?

- Grossir.

Vas la mieia nueg engrueissa sa votz. Naturas d'alcuns auzels.

Vers le minuit grossit sa voix.

Part. pas. Cant ela es engroissada, ela no si deu pus ajustar am lhuy carnalmen. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Quand elle est engrossée, elle ne se doit plus unir avec lui charnellement.

ESP. Engrosar (engordar, abultar por embarazo). PORT. Engrossar.

IT. Ingrossare. (chap. Engordí, engordís; abultá la pancha de una dona preñada o embarassada; o la de Juaquinico Monclús, que está de bon añ, consevol día fotrá un pet.)


Grua, s. f., lat. grus, grue.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Un pauc auzel en mon punh, que no s n'an,

Am mais qu' al cel una grua volan.

(chap. Un muixonet al meu puñ, que no s'en vaigue, vull mes que al sel una grulla volán. Refrán: val mes muixó a la ma que sen volán.)

G. Faidit: Tant ai suffert.

Un petit oiseau qui ne s'en aille pas, j'aime mieux en mon poing, qu'au ciel une grue volant.

CAT. ANC. ESP. Grua. ESP. MOD. Grulla. PORT. Grou. IT. Grua.

(chap. Grulla, grulles; Al Decamerón ña una noveleta aon ix una grulla.)

2. Gruier, Gruer, adj., gruyer, à grues.

Austor e falcon gruier.

Bertrand de Born: Rassa. 

Autour et faucon gruyer.

Lo quart a nom falco gruer.

(chap. Lo cuart se diu falcó grullé.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le quatrième a nom faucon gruyer.

ESP. Grullero. (chap. Grullé, grullés, grullera, grulleres; que casse grulles. Azor y falcó grullé. Falcons grullés. Áliga o águila grullera.
Áligues o águiles grulleres.)

Pueis vos dopteron mais que grua falco.


Gruela, s. f., écorce.

Albre mot grant e mot espes de brancas, mais non avia fuelhas ni gruela.

Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

Arbre très grand et très épais de branches, mais il n'avait feuilles ni écorce.

(chap. Crosta de pi, escorsa; crostes, escorses. Mon pare anabe mol lluñ en un macho y banastes per a arreplegá crosta de pi (roijal y negral) o escorsa als Ports de Beseit, per ejemple a la mola del Lino. Cuan se tallabe un piná la dixaben arreplegá y carregá.)

2. Esgrular, v., écorcer.

Part. pas. Aquel albre era... sec e esgrulat. Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

(chap. Aquell abre estabe... sec y descrostat, sense crosta, pelat.)

Cet arbre était... sec et écorce.


Guabarot, s. m., gabarote, batelet, canot.

Que hom lur prestes un guabarot que los mezes a Guardona.

Docum. de 1410. Ville de Bergerac.

Qu'on leur prêtât un batelet qui les mît à Guardonne.

(N. E. Gabarra pequeña, tipo de embarcación.)


Guafur, s. m., gloutongourmand.

Quan guarengals e gingibres 

An lur sazo ab mayns guafurs. 

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison avec maints gourmands.


Guarengal, s. m., galéga, sorte de plante.

Quan guarengals e gingibres

An lur sazo.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison.

Quan guarengals e gingibres   An lur sazo.


Guarona, s. f., lat. Garumna, Garonne, fleuve.

Toloza la gran que se sobre Guarona. Guillaume de Tudela.

Toulouse la grande qui est sise sur Garonne.

(chap. ESP. Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya.)

Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya