Amazon ads

viernes, 16 de junio de 2017

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida


Paco Escudero , Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.




Estes converses son directamén Paco y Fernando.


Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.

Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, residén a Palma de Mallorca, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística y territorial del catalá per part dels que alguns diuen països catalans.

Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badet, Natxo Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá. Lo nom chapurriau no los agrade, a la mayoría sí.

Lo pancatalanisme, la franja, los països catalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá.

NO teniu cap faena an este grupo, si voleu está, esteu, pero teniu atres grupos y webs aon partisipá.

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida, cara de encantat

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ningú de natros, Valdarrores se die a Beseit.



Fernando Tejedor Giró:

Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem catalans.

Carme Minguet:
Pero els de La Franja SI...
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.

Contesto yo, Moncho:


Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, mos sentim de cap franja, y menos catalans.

Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que visquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 

Han tingut vergoña de les seues arrels aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.


Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.


Als añs 1300 y pico, tos agrade mol estes feches a alguns, un catalá ere un aragonés, parlare castellá, catalá, valensiá, corso, árabe (morisco), hebreo (judíos), etc.
Al 1492, per ejemple, un catalá seguíe sen aragonés y desde la boda real dels reys católics, un catalá ere tamé castellá perque se va unificá España, se van uní los territoris de Fernando de Aragón en los de la reina Isabel I de Castilla. 

Un catalá emigrat a sudamérica, les indies, seguíe sen castellá y aragonés, hasta que se li donae la condisió de libre y se fee "americá". Catalá independén no u podíe se, perque Cataluña ere un condat de Aragó, un territori, no tres territoris, que arribae hasta Nápoles, y Roma, Vaticano ara, isles Balears, terra fransesa, etc.



Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 

Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. 

Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. 

Alguns lingüistes com Artur Quintana han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fásil eliminal. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu encara en aragonés



mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.


Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que die que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot se, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»


Caguerada de bou
quan cau s'aclafa
la de burro no
cau apilotada.

Ojo que es difísil fe una rima asonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesa-en-romanes

Espero que los seus poemes, poesies, siguen bons.


Bon dia,imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, disponible a amazon.es desde lo enllás, click a la imache.


BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-es. Un recull de poemes fets al metre, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amn molta paciència el poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos. El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.



Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 
Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 
Dingú de Beseit ni del Matarraña... 


Doncs potser desconeixes la història de la franja.



Presentasió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Paco Escudero, bombo, semana santa
Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.


Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

literatura en català es lo seu fort, ha rebut la creu de Sant Jordi
Felisito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

La_Creu_de_Sant_Jordi_es_un_gran_reconeixement_a_la_tasca_de_la_llibreria_Serret

tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar.