champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 20 de julio de 2026
Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar
sábado, 1 de diciembre de 2018
Javier Giralt Latorre
""10. Es muy probable, como plantea Vicent de Melchor (2010: 19), que los funcionarios del Estado llegados a este territorio durante el siglo XIX, al topar con una lengua desconocida, tuvieran la necesidad de «bautizar» la nueva realidad lingüística y lo hicieran a la manera colonial, es decir, de una forma peyorativa, con el nombre de chapurreado.
No obstante, matiza Melchor que dicha denominación no se refería en su origen al catalán local, sino al castellano que los habitantes de este territorio de Aragón fronterizo con Cataluña lograban articular, el cual estaría plagado, como es natural, de catalanismos.
![]() |
| Javier Giralt Latorre, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal |

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers. / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frase? A cap puesto.
Traducsió al castellá:
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase? En ningún sitio.
En consecuencia, lo que en realidad chapurreaban era el castellano y no el catalán, puesto que era la lengua propia. Sin embargo, con el tiempo y sobre todo desde la escuela, este nombre fue adoptado por los habitantes de la Franja del meu cul y arraigó como designación de la lengua catalana autóctona.

// Li has preguntat a Durán Lleida? JA JA JA !! :) :) //
- ISBN-13: 978-8417358693

En sus páginas se ofrece un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado ―y todavía experimentan― algunas de las lenguas minoritarias de Europa, las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (gallego, asturiano, euskera, occitano, dialecte occitan catalan y aragonés)
/ valensiá NO, claro, mallorquí tampoc /
![]() |
| Abans de Pompeyo, en catalá tamé ere OBRAS, en A. |
, y, al mismo tiempo, se aportan las claves para entender que un proceso de estandarización se convierte en un camino plagado de dificultades y que bien poco se puede avanzar si todas las partes implicadas no muestran la firme voluntad compartida de solventarlas. Todo ello permite comprender mucho mejor las medidas que el Gobierno de Aragón, en particular, está adoptando actualmente en favor del aragonés y del catalán de Aragón.
ARGUMENTOS DE VENTA
La obra que se presenta está dirigida tanto a especialistas como a interesados en las lenguas minoritarias de Europa. En síntesis, es un compendio de las colaboraciones de quienes participaron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza con el mismo título, en las cuales se analiza el proceso de estandarización de las lenguas minoritarias de la Península Ibérica.
Giralt Latorre, Javier ; Nagore Laín, Francho
2018
Prensas de la Universidad de Zaragoza
Resumen:
Durante los días 19, 20 y 21 de julio de 2017 se impartió en el marco de la Residencia Universitaria de Jaca el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, dirigido por los Dres. Francho Nagore Laín (Profesor Titular de Lengua Española) y Javier Giralt Latorre (Profesor Titular de Filología Catalana), en quienes el Vicerrectorado de Cultura y Proyección Social de la Universidad de Zaragoza y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón habían depositado su confianza para la organización del mismo. La idea inicial que se nos transmitió fue que ideáramos una propuesta que se ocupara de las lenguas minoritarias de Europa, con absoluta libertad para enfocarla como mejor consideráramos. El campo de posibilidades que se nos abría era inmenso, por cuanto las lenguas que en Europa podemos calificar como minoritarias o regionales son numerosas. Debíamos acotar, pues, el ámbito de estudio y pensamos que era preferible dedicar el curso a las lenguas minoritarias de España, sencillamente porque así se circunscribía a una realidad lingüística mucho más próxima, sin duda alguna, a los posibles interesados en el mismo. También decidimos limitar su temática, dado que eran inabarcables los aspectos que se podían abordar en relación con cada una de dichas lenguas, y creímos que el de la estandarización era especialmente adecuado en aquellos momentos por la experiencia que se ha vivido en la Comunidad Autónoma de Aragón en relación la ortografía del aragonés. Hablar de normativización de lenguas minoritarias supone tener presente que nos referimos a lenguas que han estado desposeídas de las prerrogativas y del apoyo que otras (mayoritarias) han tenido por parte de un estado. Después de haber vivido épocas de normalidad en sus respectivos territorios, dichas lenguas se han convertido en lenguas minorizadas, es decir, lenguas que, además de menguadas en cuanto al número de hablantes y limitadas en lo que respecta a los usos, se han visto privadas de muchos de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas.

Sie manifesta cosa a tots homèns.
El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya.
Lo bo es que Francho Nagore Laín no lo fa baixá del burro, está massa ocupat en la normatibizazion de la fabla batúa Frankenstein a la que diuen aragonés y contán los dinés que li passen desde Cataluña.

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.
//
martes, 5 de septiembre de 2017
Chusé Inazio Nabarro
Chusé Inazio Nabarro va se professó meu de llengua española, castellana, al institut de Valderrobres, entonses Francisco Grande Covián. Mos va acompañá a la selectividat a Teruel.
Aragonés en 1461
Cómo Tauste? Muy bien, gracias! 😁
| Chusé Inazio Nabarro | ||
|---|---|---|
| Información personal | ||
| Nacimiento | 30 de noviembre de 1962 (54 años) Tauste, España |
|
| Nacionalidad | Española | |
| Información profesional | ||
| Ocupación | Escritor | |
| Distinciones | ||
Podéis comprar sus libros aquí:
- O mirallo de chelo (1985),
- En esfensa d'as tabiernas y atros poemas (1998),
https://www.consello.org/a-tuca/4-2-en-esfensa-das-tabiernas-y-atros-poemas/ - Sonetos d'amor e guambra (2001).
- Astí en do l'aire sofla ta sobater as fuellas d'os árbols (1989),
- Tiempo de fabas (1997), (No confundir con Temps de cap de faves.)
- Chuan Galé - o cuaderno de tapas royas - (2003), roya, como Peñarroya de Tastavins y royo, como Monroyo.
- Reloch de pocha (2006; Premio Internacional de novela Ciudad de Barbastro)

- Mesaches (2012; Premio Internacional de novela Ciudad de Barbastro)
- Niedo de barucas (2014).

Consello:
Asociación que tiene como objeto la defensa, promoción, estudio y difusión de la lengua aragonesa. Surge en Zaragoza, en la primavera de 1976, merced a la actividad de un grupo de profesores, estudiantes y trabajadores, que desde años atrás sentían la necesidad de revitalizar el aragonés y potenciar su resurgimiento, en un momento en que parecía abocado a la desaparición a causa de la total desasistencia por parte de los poderes públicos, e inserto en un contexto general de renacer de la conciencia aragonesa.
Fuellas d´informazión d´o Consello d´a Fabla Aragonesa, desde junio de 1978.
Torrodellas Español, Cleto: Versos y romances en ribagorzano; Huesca, 1980.
Abarca de Bolea y Mur, Ana Francisca: Obra en aragonés; Huesca, 1980.
Dueso Lascorz, Nieves Lucía: Al canto´l Cinqueta; Huesca, 1980.
Obras editadas por Publicazions d´o Consello d´a Fabla Aragonesa en sus múltiples colecciones (Serie cheneral en Aragonés, Puens enta ra parola, A tefla de cuatro fuellas, A tuca, Os fustez, Charrín charrán y O gua).
Revistas: Luenga & Fablas.
viernes, 15 de marzo de 2024
Franc - Defraudar
Franc, adj., franc, libre, exempt.
S'anc fos francs, ar es sers ses doptansa.
P. Vidal: Lanza marques.
Si jamais il fut franc, maintenant il est serf sans doute.
- Sincère.
Francx e liais ses bauzia.
Augier: Per vos belha.
Franc et loyal sans tromperie.
- Vrai, véritable.
Fig. Aquest malvais volatilh
Don francs yverns nos nedeya.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Ce mauvais volatile dont franc hiver nous nettoie.
ANC. ESP. Quien es franc e ardido.
Poema de Alexandro, cop. 66.
CAT. Franc. ESP. MOD. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs, franca, franques; Franco es lo apellit preferit dels catalanistes y roigets. Lo volíen mol a Barselona, al Camp Nou. Canfranc.)
2. Francament, Francamen, Franchamen, adv., franchement, librement, sincèrement.
Francament... cum sian gens de paubretat.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.
Franchement... comme ils soient gens de pauvreté.
Que eu tenia francament.
Tit. de 1263. DOAT, t. CXXXIX, fol. 88.
Que je tenais franchement.
Li respondet tot franchamen.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Lui répondit tout franchement.
Mas tan m' ausi ab dols martyre,
Qu' ie 'lh perdo ma mort francamen.
G. Faidit: Coras que m des.
Mais me tue avec si doux martyre, que je lui pardonne ma mort sincèrement.
CAT. Francament. ESP. PORT. IT. Francamente. (chap. Francamen)
3. Francal, adj., franc, affranchi.
Exceptat lo fiu francal, cavaleyral.
Cout. de Saussignac, tit. de 1319.
Excepté le fief franc, de chevalier.
4. Franquetat, s. f., franchise, liberté, affranchissement.
Franquetatz pot esser donada a servs o en gleisa, o entre sos amicx, o per letras. Trad. du Code de Justinien, fol. 74.
Affranchissement peut être donné à esclave ou en église, ou entre ses amis, ou par lettres.
Lors franquetatz e lors establiments.
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 134.
Leurs franchises et leurs institutions.
5. Franquesa, Franqueza, s. f., franchise, droiture, liberté, exemption.
Franquesa de peadge. Tit. de 1271. DOAT, t. LXXIX, fol. 231.
(chap. Franquesa de peache; impost de passá a peu per algún puesto. Si ere per un pon, de pontache.)
Previlegi et... franquezas. V. et Vert., fol. 16.
(chap. Privilegi y... franqueses.)
Privilége et... franchises.
Mout estai gent franquez' ab gran beutat.
Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.
Moult gentiment est franchise avec grande beauté.
Treis manieyras son de franquezas... la primieyra es franc albiri o franca voluntat, que hom puesca far o elegir francament lo be o lo mal.
V. et Vert. fol. 33.
Trois sortes sont de libertés... la première est libre arbitre ou libre volonté, qu'on puisse faire ou choisir librement le bien ou le mal.
CAT. Franquesa. ESP. PORT. Franqueza. IT. Franchezza. (chap. Franquesa, franqueses. Ara me ve al cap una masada que ña a Horta de San Juan, que se diu la Franqueta. Es un puesto mol majo per a rostí carn del Lilo, si es que dixen, agarrá aigua a les fons del camí, fé excursions, etc.)
6. Franc, s. m., franc, monnaie.
Per lo pretz e la soma de detz francs.
Terrier de la Confr. du S.-Esprit de Bordeaux.
(chap. Per lo preu y la suma de deu francs.)
Pour le prix et la somme de dix francs.
Per lo pretz et soma de tretze francx.
Tit. de 1468. Bordeaux, bibl. Monteil.
Pour le prix et somme de treize francs.
ESP. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs.)
7. Frances, s. m.. Français.
Quar li Frances no son Gasco.
(chap. Perque los fransesos no són gascons; y los Gascón no són fransesos, sino alguns de La Codoñera, Valderrobres, etc.)
A. Daniel: D'autra guisa.
Car les Français ne sont Gascons.
E 'l li a en Frances durament demandat:
“D'on iest tu natz, vilhart?”
Roman de Fierabras, v. 2698.
Et il lui a demandé durement en français:
“D'où es-tu né, vieillard?”
CAT. Francesc (N. E. Como el nombre Cesc, Xesc, Xisco, Xiscu, Francisco, Paco, Paquito, Curro, y los de mujer.)
ESP. Francés. PORT. Francez. IT. Francese. (chap. Fransés, llengua fransesa.)
8. Franquir, v., affranchir.
Que m devria, s'ieu era sers, franquir.
Lanfranc Cigala: Tant franc.
Qui me devrait, si j'étais serf, affranchir.
ANC. FR. Fussent franchi de leur propres segneurs.
Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 142.
9. Affranquiment, s. m., affranchissement.
Aquest affranquiment... ei faig.
Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.
(chap. Hay fet este afranquimén.)
J'ai fait... cet affranchissement.
Als quals aquesta presen remissio et affranquiment toca.
Tit. de 1390. DOAT, t. CXLIX, fol. 27.
Auxquels cette présente rémission et affranchissement touche.
10. Afranquir, v., affranchir, apprivoiser, adoucir.
Afranquir sas possessios.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131.
Affranchir ses possessions.
S'ieu te donei un meu serv per so que tu l' afranquisses, anquara l'aias tu afranquit, eu lo posc demandar. Trad. du Code de Justinien, fol. 24.
Si je te donnai un mien esclave pour ce que tu l'affranchisses, encore que tu l'aies affranchi, je le peux demander.
Dona, leos ja s' afranquis.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Dame, le lion incessamment s'apprivoise.
Fig. Vos afranquis merces vas me.
Berenger de Palasol: De la gensor.
Merci vous adoucit envers moi.
Part. pas. Car mais val paubre afranquit
No fa 'l servent trop enrequit.
Car plus vaut pauvre affranchi que ne fait le servant fort enrichi.
CAT. Afranquir. (chap. Afranquí: afranquixco o afranquixgo, afranquixes, afranquix, afranquim, afranquiu, afranquixen; afranquit, afranquits, afranquida, afranquides.)
11. Afranquezir, v., affranchir.
Part. pas. Fig. Afranquezit de la servitut del dyable.
V. et Vert., fol. 33.
Affranchi de la servitude du diable.
12. Afrancar, v., affranchir, adoucir, amollir.
Ei afrancat per tots temps Guillem Gautier.
Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.
J'ai affranchi pour toujours Guillaume Gautier.
Afranca lo cor, e l'esmov a far be. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Adoucit le coeur, et l'excite à faire bien.
ANC. CAT. ANC. ESP. Afrancar. IT. Affrancare. (chap. Afranquí. Imache de Francho Nagore Laín.)
Franger, Franher, Fraingner, Frainher, Frainer, v., lat. frangere, briser, rompre, casser, séparer.
Franger i podetz mil bastos.
Giraud de Borneil: Obs m' agra.
Casser y pouvez mille bâtons.
Lo fais dels fruz frain los rams.
(chap. Lo feix, pes, dels fruits trenque les rames.)
Trad. de Bède, fol. 35.
Le faix des fruits rompt les rameaux.
On plus chai d' aut pretz, plus fraing e pesseya.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Où plus tombe de haut mérite, plus il se brise et se met en pièces.
Ieu d' amor non ai poder que m frangna.
Aimeri de Peguilain: En amor trop.
Je n'ai pouvoir que je me sépare d'amour.
Anc no s frais
S' amors, ni no l' a en biais.
Bertrand de Born: Domna puois.
Oncques son amour ne se brisa, ni elle ne l'a en biais.
- Enfreindre, ne pas observer.
Fig. No il fraissi son mandemen.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui enfreignis son commandement.
Aquels que franheran las festas. Cartulaire de Montpellier, fol. 181.
Ceux qui enfreindront les fêtes.
- Adoucir, fléchir.
Dregz es que domna s franha
Ves selui qu' a cor d'amar.
B. de Ventadour: Estat ai cum.
Est juste que dame s' adoucisse envers celui qui a coeur d'aimer.
Part. pas. Entiers ni fragz non seria.
B. Martin: D' entiers vers.
Entier ni rompu ne serait.
Manta testa fracha.
(chap. Molta testa fracturada, chafada, trencada, badada, esbadocada; Mols caps fracturats, chafats, trencats, badats, esbadocats, etc.)
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Mainte tête cassée.
Subst. A triar lo fraich del entier.
Marcabrus: Doas cuidas.
A trier le brisé de l'entier.
ANC. FR. Fraindre lances et peschoier.
Roman de Rou, v. 6735.
Cuidiez vos qu'il fraingnent la pes?
Roman du Renart, t. I, p. 71.
Homs ne doit freindre ne desjoindre
Cels q'asembler velt Diex et joindre.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 34.
ANC. ESP. Frañer, frangir. IT. Frangere.
2. Frascar, Fruschar, v., briser, rompre, casser, déchirer.
Lansas frascar, escutz traucar, e fendre
Elmes brunitz.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Briser lances, trouer écus, et fendre heaumes brunis.
Cui el fier escreventa, o s' asta fruscha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Il renverse celui qu'il frappe, ou rompt sa lance.
Malvestatz franh e fruscha.
Marcabrus: Belh m' es quan.
Méchanceté casse et brise.
Mas l'ira del mal temps frascat lur a la vela. V. de S. Honorat.
Mais l'ire du mauvais temps leur a déchiré la voile.
3. Frangible, adj., frangible, fragile.
Frangible, quar sa granda siccitat corrump sa ductibilitat.
Arena es... frangibla de leu en partidas no numerablas.
Eluc. de las propr., fol. 192 et 183.
Frangible, car sa grande siccité altère sa ductilité.
Arène est... frangible facilement en parties innombrables.
ESP. Frangible. PORT. Frangivel. IT. Frangibile.
4. Frangibilitat, s. f., frangibilité, propriété des corps frangibles, fragilité.
Quan es fondut, a ductibilitat; mas freg et dur,... frangibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Quand il est fondu, il a ductilité; mais froid et dur,... frangibilité.
IT. Frangibilità, frangibilitate, frangibilitade.
5. Fraccio, s. f., lat. fractio, fraction, brisure.
La qual obliquitat apelam fraccio de rach.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Laquelle obliquité nous appelons fraction de rayon.
CAT. Fracció. ESP. Fracción. PORT. Fracção. IT. Frazione.
6. Fracha, s. f., fracture, brisure, cassure.
A pres fracha que anc no pres tal.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.
A reçu fracture que jamais il ne reçut telle.
7. Fractura, Frachura, s. f., lat. fractura, fracture, brisure, cassure.
Fractura en la coyssa.
(chap. Fractura a la cuixa.)
Fractura del os.
(chap. Fractura del os; Segons lo sompo de Pininfarinetes, hauría de escriure en apóstrofes, de l'os, com en fransés. Este tonto inútil aragonés catalanista hauríe de lligí una mica mes y no pedre tan tems online en perfils falsos repetín com un papagayet o loret la mateixa cantinela.)
Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 56.
Fracture à la cuisse.
Fracture de l'os.
Si com, ses frachura faire,
Vai et ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Dona dels angels.
Ainsi comme, sans faire brisure, quand le soleil luit, le rayon va et vient par la fenêtre voisine.
CAT. ESP. PORT. Fractura, IT. Frattura.
8. Frachissa, s. f., jointure, articulation.
Las frachissas dels detz de las mas.
(chap. Les juntes, articulassions, dels dits de les mans.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
Les articulations des doigts des mains.
9. Franhadura, s. f., fracture, cassure, brisure.
La franhadura liaretz
Ab un fil.
(chap. La fractura lligaréu en un fil.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lierez la fracture avec un fil.
10. Fragment, s. m., lat. fragmentum, fragment.
Si... ha fragmentz de hos, extratz totz aquels que podes.
Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Si... il y a fragments d'os, extrayez tous ceux que vous pouvez.
CAT. Fragment. ESP. PORT. Fragmento. IT. Frammento. (chap. Fragmén, fragmens; v. fragmentá)
11. Fragil, Fragel, adj., lat. fragilis, fragile, faible.
Nos avem aquest tresaur en fragels vaycels.
Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens.
Nous avons ce trésor en fragiles vaisseaux.
Tant era viellz e fragel, per lo gran temps c' avia. V. de S. Honorat.
Tant il était vieux et faible, par le grand âge qu'il avait.
Fig. Mortals es e dechables e fragils. Trad. de Bède, fol. 16.
Est mortel et périssable et fragile.
Mout tenc per fol son sen e per fragil.
Folquet de Lunel: Tant fin' amors.
Moult je tiens son sens pour fol et pour fragile.
ANC. CAT. ESP. (frágil) PORT. Fragil. IT. Fragile. (chap. Frágil, fragils; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; débil, debils, débiles.)
12. Fragilitat, s. f., lat. fragilitatem, fragilité, faiblesse.
Fig. La fragilitat de la carn. Liv. de Sydrac, fol. 21.
La faiblesse de la chair.
(chap. La fragilidat, debilidat de la carn.)
Considerans la humanal fragilitat.
Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 1.
Considérant la fragilité humaine.
Reconoyssen sa fragilitat. Eluc. de las propr., fol. 6.
Reconnaissant sa fragilité.
ANC. CAT. Fragilitat. ESP. Fragilidad. PORT. Fragilidade. IT. Fragilità, fragilitate, fragilitade. (chap. Fragilidat, fragilidats; debilidat, debilidats; fluixera, fluixeres.)
13. Fragileza, s. f., fragilité, faiblesse.
Fig. Tos temps deu regardar sa fragileza. Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit toujours regarder sa faiblesse.
IT. Fragilezza.
14. Afragner, Afraigner, Afranher, v., briser, soumettre, fléchir, apaiser, calmer.
En autr' amor non puesc mon cor afragner.
Albertet de Sisteron: Mout es.
A autre amour je ne puis soumettre mon coeur.
En que s' adoussa e s' afranh
Lo mals qu' ai per fin' amor.
Giraud le Roux: A ley de bon.
En qui s'adoucit et s'apaise le mal que j'ai par pur amour.
Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna.
Aicartz del Fossat: Entre dos reis.
Par quoi l'affaire s'avance et ne s'apaise.
IT. Affragnere.
15. Afrai, s. m., débris, rupture.
Fig. Leu dechai
L' amistat, e torn en afrai.
Giraud de Borneil: Tos temps me.
Facilement l'amitié déchoit, et tourne en rupture.
16. Esfranger, Esfranher, Esfraingner, Esfrainher, Esfrainer, Effranher, v., détruire, rompre, briser.
Fig. Lo compraire vol effranher la covenensa.
(chap. Lo compradó vol rompre, trencá la conveniensia, l' acord, lo pacte.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
L'acheteur veut rompre la convention.
Que n' esfrangna la tregua.
Saïl de Scola: Gran esfortz.
Que j'en rompe la trêve.
Part. pas. Non pert pois sa forsa ni non es efragz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
Ne perd après sa force ni n'est rompu.
Mas si el dis denant VII garens que el volia que valgues aquel divizemens, ben es effraigz, si el ordenet pois las soas causas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
Mais s'il dit devant sept témoins qu'il voulait que ce partage valût, il est bien rompu, s'il ordonna après les siennes choses.
ANC. FR.
Ne mur tant aut, qu'à la terre n' enfragne.
Monin, Roman de Roncevaux.
IT. Infragnere.
17. Effranhement, Enfrangement, s. m., infraction, dérogation, interruption.
Senes degun effranhement. Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 190.
Sans aucune infraction.
(chap. Sense cap infringimén, infracsió; v. infringí.)
O gardaria ses enfrangement.
Tit. de 1307. DOAT, t. CXXIV, fol. 84.
Observerait cela sans infraction.
Gardar e tener a totz temps, ses tot effranhement.
Tit. de Périgord de 1271.
Observer et tenir à toujours, sans aucune interruption.
Ieu ai peccat en effranhemen de mos votz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 173.
J'ai péché en infraction de mes voeux.
18. Enfractio, s. f., lat. infractio, infraction.
A... gardar sens deguna enfractio.
Tit. de 1412. DOAT, t. CXLVII, fol. 222.
A... observer sans nulle infraction.
CAT. Infracció. ESP. Infracción. PORT. Infracção. IT. Infrazione.
(chap. Infracsió, infracsions.)
19. Defragner, v., rompre, casser, estropier.
Part. pas. fig. Mas quar iest vielhs e defrags.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Mais parce que tu es vieux et cassé.
Substantiv. Exceptat deffrach.
Tit. de 1313 et de 1326. DOAT, t. XXXVIII et XXXIX, fol. 182 et 43. Excepté estropié.
20. Refranher, Refragner, v., tempérer, adoucir, soulager.
E 'l rossinholet el ram
Volt e refranh et aplana
Son dous chantar, e l' afina.
G. Rudel: Quan lo rius.
Et le rossignol sur le rameau roule et tempère et polit son doux chanter, et l'épure.
El malautes, quan se planh,
Si no 'l val, si s' en refranh.
Arnaud de Marueil: Mout eron.
Le malade, quand il se plaint, si ne lui vaut, pourtant s'en soulage.
Ab que m conort e m refranh.
Giraud de Borneil: Si 'l cor no m.
Avec quoi je m'encourage et me soulage.
ANC. FR. Que vos vantises et haulx parlers veuillez refraindre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 84.
Quand ce oy li emperères si refranist I poi de se ire.
Chronique de Cambray.
PORT. Refranger. IT. Rifrangere.
21. Refraccio, s. f., lat. refractio, réfraction.
Quan si ajusto en loc de refraccio.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Quand ils s'adaptent en lieu de réfraction.
CAT. Refracció. ESP. Refracción. PORT. Refracção. IT. Rifrazione.
(chap. Refracsió, refracsions; se diu aixina perque se fracturen, trenquen los rayos de llum.)
22. Refranh, Refrim, s. m., refrain, fanfare.
Chans e retins, dousas votz e refranhs.
E. Cairel: Lo rossinhols.
Chants et roulades, douces voix et refrains.
De trompas refrims.
(chap. Fanfarries de trompes, trompetes.)
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Fanfares de trompes.
Dansa es us dictatz gracios, que conten I refranh, so es I respos solamen. Leys d'amors, fol. 40.
La danse est une composition gracieuse, qui contient un refrain, c'est-à-dire une réplique seulement.
CAT. Refrá. ESP. Refrán. PORT. Refrão. IT. Refreno. (chap. Refrán, refrans, tros que se repetix a una cansó; fanfarria, fanfarries.)
23. Refranhamen, s. m., soulagement.
Quar fis amicx a gran refranhamen
Quant au si dons lauzar et enantir.
Aimeri de Bellinoi: Aissi col pres.
Car fidèle ami a grand soulagement quand il entend louer et exalter sa dame.
24. Refrandres, s. m., adoucissement.
Jois e repaus e sojorn er refrandres.
Guillaume de S. Didier: Lo greus desir.
Joie et repos et plaisir sera adoucissement.
Frapar, v., frapper.
Son venguts sailhir per frapar sur lo dit sety.
Volria salhir dessus per frapar.
Sur lo dit Bocard et sas gens son anats frapar.
Chronique des Albigeois, col. 11, 12 et 43.
Sont venus sauter pour frapper sur ledit siége.
Voudrait sauter dessus pour frapper.
Sur ledit Bouchard et ses gens sont allés frapper.
ANC. CAT. Frappar. IT. Frappare.
Frau, s. m., lat. fraus, fraude, fourberie, fausseté.
L' un ab forsa, l' autr' ab frau.
Raimond de la Tour: Ar es dretz.
L'un avec force, l'autre avec fraude.
Adv. comp. Gent e covinent e non a frau.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Bien et convenablement et non en fraude.
Cofonda Dieus la lengua
Que ditz a frau ni a saubut.
Rambaud d'Orange: Er quan sembla.
Que Dieu confonde la langue qui parle en secret et en public.
Baisson joi a present et a frau.
P. Vidal: Drogoman. Var.
Abaissent joie à découvert et en cachette.
CAT. Frau. ESP. PORT. IT. Fraude. (chap. Fraude, fraudes; v. defraudá.)
2. Fraudament, s. m., fraude.
Per tolir plusors fraudaments et engans.
Statuts de Provence. BOMY, p. 13.
(chap. Per a toldre : traure, evitá fraudes y engañs.)
Pour ôter plusieurs fraudes et tromperies.
IT. Frodamento.
3. Fraudulent, adj., lat. fraudulentus, frauduleux.
Es fraudulenta. Doctrine des Vaudois.
(chap. Es fraudulenta. Estos textos dels Vaudois són del añ 1100 y anteriós; encara se parle este romans a Suiza, Vaud, se li diu romanche.)
CAT. Fraudulent. ESP. PORT. Fraudulento. IT. Fraudolente, fraudolento.
(chap. Fraudulén, fraudulens, fraudulenta, fraudulentes.)
4. Fraudulenment, Fraudulenmen, Fraudulentament, adv., frauduleusement.
Violenment o fraudulenment.
(chap. Violentamen o fraudulentamen.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 32.
Violemment ou frauduleusement.
Fetz partir fraudulenmen l' emperador.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 165.
Fit partir frauduleusement l'empereur.
Servir fraudulentament a las idolas. Doctrine des Vaudois.
Servir frauduleusement aux idoles.
CAT. Fraudulenment. ESP. PORT. Fraudulentamente. IT. Fraudolentemente, fraudulentemente. (chap. Fraudulentamen)
5. Fraudar, v., lat. fraudare, frauder, frustrer.
Part. pas. Per sos devers fraudatz e no pagatz. Cout. de Condom.
Par ses dettes fraudées et non payées.
ANC. ESP. PORT. Fraudar. IT. Fraudare.
6. Defraudar, v., dépouiller, frustrer.
Part. pas. Car lo senhor i es defraudatz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Car le seigneur y est frustré.
Que ly efans no sian deffraudat de lor leyal part.
Cont. de Saussignac, de 1319.
Que les enfants ne soient pas frustrés de leur part légale.
CAT. ESP. PORT. Defraudar. IT. Defraudare. (chap. Defraudá: defraudo, defraudes, defraude, defraudem o defraudam, defraudéu o defraudáu, defrauden; defraudat, defraudats, defraudada, defraudades. Defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores.)
















