Mostrando entradas con la etiqueta Atuzar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Atuzar. Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuar, Tuaria, Tudar, Atuzar, Tuba, Tudel, Tueissec, Tueysec, Toscar, Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar

Tuar, v., tuer. 
Voyez Denina, t. II, p. 70.
Raynier devian tuar, can fora avesprat.
Roman de Fierabras, v. 3856.
Raynier ils devaient tuer, quand serait arrivé le soir.
Part. pas.
E mot petita d' ora lor n' an CCC tuatz.
Roman de Fierabras, v. 3500.
En moult peu d'heure ils leur en ont trois cents tues.
ANC. FR. Vos tuastes vostre porcel.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 265.
Chilz vassauz l'a tuet qui l'avoit en desdain.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 16.
(chap. Matá, assessiná.)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

2. Tuaria, s. f., tuerie.
An faict tala tuaria e murtre. Chronique des Albigeois, col. 35.
Ils ont fait telle tuerie et meurtre.
(chap. Matadissa, matadisses; assessinat, assessinats.)

3. Tudar, v., éteindre, étouffer.
Res que 'l posca tudar. De la Confessio.
Rien qui puisse l'éteindre.
El fuecs que m' art es tals que Nils
No 'l tudaria.
(chap. Lo foc que me creme es tal que lo Nilo no lo apagaríe - acoraríe, extinguiríe, consumiríe.)
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l'éteindrait pas.
E 'l fuoc no s tuda. 
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Et le feu ne s'éteint pas.
Fig. Cobeitatz vos tuda.
G. Riquier: En re no.
Convoitise vous étouffe.
E 'l fuoc no s Tuba.
(chap. Apagá, acorará, extinguí.)

4. Atuzar, v., éteindre, faire pâlir.
A greu pot hom lo solelh atuzar.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement on peut faire pâlir le soleil.
5. Estuzar, v., éteindre, étouffer.
Fig. Vei cum jovens s' estuda.
(chap. Vech com la juventut s'apague, acore, consumix.)
Marcabrus: Al son desviatz.
Je vois comment allégresse s'éteint.

Tuba, s. f., lat. tuba, trompette, clairon.
A guiza de tuba, que es trompa. Eluc. de las propr., fol. 60.
À manière de trompette, qui est trompe.
IT. Tuba. (ESP. chap. Tuba, tubes; classe de trompa grossa.)

Tudel, s. m., tuyau, tube.
Vos en gitatz ab tudel
Ins en las nars de vostr' ausel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous en jetez avec tube en dedans des narines de votre oiseau.
ESP. Tudel. (chap. Tubo, tubos; tubet, tubets; canut, canuts; canutet, canutets.)

Tueissec, Tueysec, s. m., lat. toxicum, poison.
Cum selh que beu tueissec ab lag.
(chap. Com aquell que beu veneno en lleit.)
P. Vidal: Baros Jhesus.
Comme celui qui boit poison avec lait.
O fan poizos o donon tueysec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Ou font potions ou donnent poison ou venin.
ANC. FR. Iluec fu mort par un toxiche. Roman de Rou, v. 8372.
(chap. Veneno, venenos; tóxic, toxics, tóxica, tóxiques.)

2. Toscar, v., empoisonner.
Fig. Sos fatz aplana e tosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Ses faits il adoucit et empoisonne.

3. Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar, v., empoisonner.
Donar li vai beuraje, e vai l' entuysegar. V. de S. Honorat.
Lui va donner breuvage, et va l'empoisonner.
Part. pas. S' era entoyssegat, 
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné, ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Entuysegada fon. V. de S. Honorat.
(chap. Va sé intoxicada, envenenada.)
Elle fut empoisonnée.
Si la sageta es entoxiguada. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
(chap. Si la sageta (flecha) está intoxicada : envenenada.)
Si la flèche est empoisonnée.
(chap. Intoxicá, intoxicás; envenená, envenenás : yo me intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquem o intoxicam, intoxiquéu o intoxicáu, intoxiquen; intoxicat, intoxicats pel catalanisme, intoxicada, intoxicades; intoxicaré; intoxicaría; si yo me intoxicara. Yo me enveneno, envenenes, envenene, envenenem o envenenam, envenenéu o envenenáu, envenenen; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo me envenenara. ESP. CAT. Envenenar, intoxicar.)

lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues