Mostrando las entradas para la consulta serp ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta serp ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de septiembre de 2017

Temps de Franja, L'ou de la serp, Monclús

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).
 
Aspis, Aspic, s. m., lat. aspis, aspic.
Una serpen es que es appellada en lati aspis.
V. et Vert., fol. 104. (Este texto en plana lengua romana se assemelle bastán al catalá subnormalitzat que fan aná los subnormals catalanistes)
Il est un serpent qui en latin est appelé aspic.
Eluc. de las propr., fol. 277.
De l'oeuf d'aspic naît le basilic.
CAT. Aspit (àspit, serp). ESP. Áspid. PORT. Aspid. IT. Aspide.

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de Facebook.
El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín, Mesquí, atontats) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme (JA JA JA!) —, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat/ aixó chapurrear en castellá / 

 
champouirau, champoiral, chapurriau
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnold'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus
Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'.
Així u hau fet en lo aragonés /

I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari. Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables. El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se. En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

 
 
 
Somos de Aragón y no hablamos catalán, todos juntos a luchar
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J. M.
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)

Ne falte alguna
 
Ne falte alguna ....
 
 

viernes, 24 de abril de 2026

Repairar - Reptar

Repairar, v., retourner, revenir, rentrer, se retirer.
A Moncug repaireron, mati a la dinnea. 
(chap. A Moncug, Montcuc, van arribá, se van retirá, pel matí al amorsá; a la dinada.)
Guillaume de Tudela.
A Moncug ils se retirèrent, le matin à la dînée.
Lo cors es faihtz de terra, et en terra deu retornar e repairar.
Liv. de Sydrac, fol. 16.
Le corps est fait de terre, et en terre il doit retourner et rentrer.
Fig. Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey, cuy Dieus ajut.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, au roi, à qui Dieu aide.
Subst. Mi es salvatge essils
E 'l repairars m' es afans.
(N. E. Parece una frase de Carlos Puigdemont o de los otros prófugos catalanes dicha muchos siglos atrás.)
Giraud de Borneil: No m platz.
M'est affreux l'exil et le retourner m'est peine.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Mi es salvatge essils E 'l repairars m' es afans.


Part. prés. En fust en t' onor ben repairans.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Tu en fus dans ton domaine bien rentrant.
Part. pas. Romieu, que son repayrat, 
L' esurier son annat vezer.
V. de S. Honorat.
Les pélerins, qui sont rentrés, l'usurier sont allés voir.
Qui m' enqer en digz de cortezia
De cal part soi repairatz ni mogutz.
P. Vidal: No m fay.
Qui me demande avec paroles de courtoisie de quelle part je suis retourné et mu.
ANC. FR. Cel à son ostel repaira,
Et li jovenceax s'en torna.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 96.
De chevaliers et de serjans qui repairoient de Syrie.
Villehardouin, p. 46.
Ainz prist congié, si s'en repere.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 175.
Quan li estés fu repairiez, li rois esmut ses oz derechief.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.

2. Repaire, s. m., repaire, retraite, asyle, demeure.
Rossinhol, en son repaire
M' iras ma dona vezer.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Rossignol, en sa retraite tu m'iras ma dame voir.
Ben sembla 'l rey Daire,
Que sos baros gitet de lor repaire.
E. Cairel: Pus chai la.
Bien il ressemble au roi Darius, qui ses barons chassa de leur demeure.
Fig. Per vos ab cui tug bon ayp an repaire.
Perdigon: Aissi cum.
Pour vous avec qui toutes bonnes qualités ont asyle.
Loc. fig. Fina canso, dreg vas leys fas repaire.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Pure chanson, droit vers elle fais retraite.
ANC. FR. Si croy que Dieu l'a voulu traire
Vers luy pour parer son repaire
De paradis, où sont les saints.
Charles d'Orléans, p. 238.
Et vivre mieulx au céleste repaire.
Hist. de Anne Boleyn.
(chap. Retiro, retiros; assilo, assilos; aon se viu; inclús amagatall, amagatalls.)

3. Repairazon, s. f., retraite, retour.
Mon trahut degr' aver a la repairazon.
Roman de Fierabras, v. 4039.
Mon tribut devra avoir à la retraite.

4. Repeis, s. m., demeure, retraite.
La reina alberguet en un repeis.
(chap. La reina se va albergá a un retiro; retiret, retirets.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.
La reine hébergea dans une demeure.

Repazimar, Repaimar, v., apaiser, cesser, délaisser, se désister.
Us d' engan non repazima.
(chap. Un d'engañ no pare; no desistix; no cesse. Per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, Carlos Rallo Badet; Artur Quintana Font pronte dixará de engañá, pero queden los seus llibres y escrits. Quedará la paraula, per ejemple les paraules del añ 842 en antic chapurriau.)
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Un de tromperie ne se désiste.
Un Ms. porte repaima.


Reper, v., lat. repere, ramper, raser, se trainer.
Part. pres. Bestias... so ditas repens, quals so lauzertz.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... sont dites rampantes, tels sont lézards.

2. Rapar, v., ramper, raser, se trainer.
Serpent... si movo rapan. Eluc. de las propr., fol. 238.
Les serpents... se meuvent en rampant.

3. Reptil, s. m., lat. reptilis, reptile.
Reptils so bestias si moven per dilatatio et restrictio.
Adjectiv. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fo. 229.
Les reptiles sont bêtes se mouvant par dilatation et restriction.
Bêtes... aucunes nous appelons reptiles... ou rampantes.
CAT. ESP. Reptil. PORT. Reptil, reptile. IT. Rettile. (chap. Reptil, reptils.)

4. Reptilia, s. f., reptile.
Totas las reptilias que graponan sobre la terra.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 1.
Tous les reptiles qui se trainent sur la terre.
(chap. Reptilia es la familia dels reptils. Serp, serps, fardacho, fardachos, esfardacho, esfardachos, sargantana, sargantanes, salamanquesa, salamanqueses, tritó o tritón, tritons; etc. Lo fardachet de Comodo o Komodo té la llengua com lo grillat de Manel Riu Fillat, o com la de Quintaneta.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

5. Reptar, v., lat. reptare, ramper, raser.
Part. prés. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... aucunes nous appelons... reptiles ou rampantes.
(chap. Reptá : repto, reptes, repte, reptem o reptam, reptéu o reptáu, repten; reptat, reptats, reptada, reptades. L'ou de la serp, de Juaquinico Monclús. Pronte haurá de reptá, perque no podrá caminá, de gort que está. ESP. Reptar.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Repetnar, v., ruer, se regimber.
El mezel aissi repetnet
Que tal del pe el li donet
C' a una part lo fes anar.
Roman de Jaufre, fol. 28.
Le lépreux ainsi rua que tel (coup) du pied il lui donna que d'un côté il le fit aller.

2. Repenada, s. f., ruade, riposte.
Apres comensarai tal repenada.
T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.
Après je commencerai telle ruade.

Reputar, v., lat. reputare, réputer, considérer, tenir.
Non se puesca dire ni reputar ciutadin.
(chap. No se pugue di ni reputá siudadá.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 525.
Qu'il ne se puisse dire ni réputer citadin.
Aytal locutio reputariam a vici.
Cel a cui hom o diria se reputaria per injuriat.
Leys d'amors, fol. 132 et 54.
Pareille locution nous réputerions à vice.
Celui à qui on dirait cela se tiendrait pour injurié.
Part. pas. Per bon cavaliers reputat.
(chap. Per bon caballé reputat.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Pour bon chevalier réputé.
Nobles homs, et per tal era tengut e reputat.
Tit. de 1404. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.
Noble homme, et pour tel était tenu et réputé.
CAT. ESP. PORT Reputar. IT. Riputare. (chap. Reputá: reputo, reputes, repute, reputem o reputam, reputéu o reputáu, reputen; reputat, reputats, reputada, reputades; yo reputaré; yo reputaría; si yo reputara. Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.)

Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.

2. Reputatio, s. f., lat. reputatio, considération, réputation.
Aur ni argent no havio valor, qui ara so en major reputatio.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Or ni argent n'avaient valeur, qui sont maintenant en plus grande réputation.
CAT. Reptatió (reputació). ESP. Reputación. PORT. Reputação.
IT. Riputazione.
(chap. Reputassió, reputassions.)

3. Reptar, v., imputer, accuser, blâmer, reprocher.
Lo reis lo pres de felnia reptar. Poëme sur Boèce.
Le roi l'entreprit de félonie accuser.
Mal a partit qui reptar l' en volgues.
Bernard de Rovenac: D' un sirventes.
Mal a partagé qui voudrait l'en accuser.
No m' o reptes nien.
R. Jordan: No puesc.
Que vous ne me le reprochiez nullement.
Substantiv. Vostre reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abrils.
Votre reprocher m'est saveur.
Part. pas. De vos e de totz autres
En deg esser reptatz.
V. de S. Honorat.
De vous et de tous autres j'en dois être accusé.
ANC. FR. Ne nuls ne lait sum hum de li partir, pus que il est reté.
Lois de Guillaume-le-Conquérant.
De criesme les reta et les prist.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 160.
CAT. ANC. ESP. Reptar. ESP. MOD. Retar. PORT. Reptar, retar.
(chap. Retá: yo te reto, tú me retes, ell mos rete, natros tos retem o retam, vatros mos retéu o retáu, ells o elles mos reten; retat, retats, retada, retades; yo retaré; yo retaría; si yo te retara te fotría una guantada que te hauríen de plegá d'enterra. Reto, retos.)

domingo, 17 de mayo de 2026

Sens, Senes, Ses, Sans - Sersela

Sens, Senes, Ses, Sans, prep., lat. sine, sans.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 72.
E. Cairels: Estat ay dos.
Nul homme ne peut bien chanter sans aimer.
Hom ditz que gaugz non es senes amors.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
On dit que joie n'est pas (n'existe pas) sans amour.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar.
(chap. Dos díes estem sense beure, sense minjá o minchá.)
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Deux jours nous demeurâmes sans boire, sans manger.
Sans logre de ton aver. Titre de 1139.
(chap. Sense lucro de ton habé o haber : lo que tens.)
Sans lucre de ton avoir.
ANC. FR. Qui senz fin vit et senz fin règne.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 113.
ANC. CAT. Senes. CAT. MOD. Sens. ANC. ESP. Senes, sen. ESP. MOD. Sin. PORT. Sen, sem. (chap. Sense.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

Sentina, s. f., lat. sentina, sentine.
Ayssi com cove soven esponjar la sentina de la nau de las gotas de l' aiga que soven hy ressordon. V. et Vert., fol. 70.
Ainsi comme il convient de souvent éponger la sentine du navire des gouttes de l'eau qui souvent y suintent.
Fig. Es sentina de tuit li mal. Doctrine des Vaudois.
Elle est sentine de tous les maux.
CAT. ESP. PORT. IT. Sentina. (chap. Sentina, sentines.)

Sentina, sentines



Sentix, s. f., lat. sentis, ronce, églantier.
Sentix, es herba ab fuelhas aspras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Ronce, c'est herbe avec feuilles rudes.

Sepia, s. f., lat. sepia, sèche, sorte de poisson.
Mesclan cendre de salvia et d' os de sepia.
Eluc. de las propr., fol. 184.
Mêlant cendre de sauge et d'os de sèche. 
ANC. CAT. Sepia. CAT. MOD. Sipia, cipia. ESP. Sepia, jibia. IT. Seppia.
(chap. Sepia, sepies; a Beseit viu lo Sepi, que té un nas gran, y lo que té bon nas, té bon tristrás. Porte un chiringuito al aparcamén del Parrissal. Antes portabe lo del assut, que se va desmantelá.)

Sepia, sepies


Sequestrar, v., lat. sequestrare, séquestrer.
Li senhor, ab lo cosselh dels cossolhs, podon sequestrar.
(chap. Los siñós, en lo consell dels consuls, poden secuestrá.)
Coutume de Condom.
Les seigneurs, avec le conseil des consuls, peuvent séquestrer.
Ni sequestraran los bes ni las causas.
(chap. Ni secuestrarán los bens ni les coses.)
Cout. de Furnel (Fornel), de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 137.
Ni (ne) séquestreront les biens ni les choses.
ESP. Secuestrar. PORT. Sequestrar. IT. Sequestrare. (chap. Secuestrá: secuestro, secuestres, secuestre, secuestrem o secuestram, secuestréu o secuestráu, secuestren; secuestrat, secuestrats, secuestrada, secuestrades; secuestraré; secuestraría; si yo secuestrara.)

2. Sequestre, s. m., lat. sequestrum, séquestre.
Tal que fos loc a sequestre. Coutume de Condom.
Tel qu'il fut lieu à séquestre.
ESP. Secuestro. PORT. IT. Sequestro. (chap. Secuestro, secuestros : embarc o embarg de cuentes, coses, bens; v. embargá.)

Ser, s. m., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par puy et par cime de mont.
2. Sera, s. f., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Vas la sera de Font-Aubert.
Tit. de 1244. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Vers le col de Font-Aubert.
ANC. FR. Tout raençonne; clef ne serre
Ne le tient jusqu'à Baionne.
Eustache Deschamps, p. 158.
CAT. Serra. ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres; serreta, serretes;  coll, colls.)

Ser, s. m., lat. sero, soir, tard.
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser. Poëme sur Boèce.
L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.
De josta 'ls breus jorns e 'ls loncs ser.
Pierre d'Auvergne: De josta.
A côté des jours courts et des longs soirs.
Fig. Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m' e sos loncx espers.
G. Riquier: Ad un fin.
Jour, bien vous croissez à mon dam! et le soir m'occit et ses longs espoirs. 
Loc. Ieu non dorm matin ni ser.
B. de Ventadour: Tuit sels.
Je ne dors matin ni soir.
Per que m' en deg esforsar jorn e ser.
G. Riquier: Ieu cuiava.
C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.
Del ser al mati
No m pot ren melhurar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Du soir au matin rien ne peut s'améliorer pour moi.
Loc. fig. Qui despen tot son pretz en un ser,
Pueis, de cent jorns, no 'n pot tan recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Qui dépense tout son mérite en un soir, puis, de cent jours, n'en peut autant recouvrer.
Adv. comp. Pueys apres remembra que fort fos bon lo vi d' ar ser.
V. et Vert., fol. 25.
Puis après il rappelle que fut fort bon le vin d'hier soir.
ANC. FR. Mais quand je la revi arsoir.
Saint-Gelais, p. 69.

2. Sera, s. f., soir.
Venc si c' una sera el venc a Javiac.
V. de Pierre de Barjac.
Il advint qu'un soir il vint à Javiac.
Loc. Des la sera tro lo mati. Trad. d'un Évang. apocr.
Dès le soir jusqu'au matin.
IT. Sera.

3. Aserar, v., faire tard, être tard.
La nueg, on plus s' asera.
Raimond de Miraval: Qui bona.
La nuit, où plus il se fait tard.
ANC. FR. La nuit, kant fud bien asseri. Roman de Rou, v. 5528.
Cele nuit, al aserier,
Devions le vessel brisier.
Roman du Renart, t. 1, p. 322.

4. Seren, s. m., du lat. serotinus, serein.
Es en Ardena ab lo seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Il est en Ardenne avec le serein.
Loc. Escravantet lo mort el plan seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8. 
Il le renversa mort au plein serein.
ANC. FR. Del matin tresk' al serain.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 768.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Lo sereno, los serenos; a la serena, serenes; al tardet; de nit.)

5. Serena, s. f., sérénade, sorte de poésie. 
Serena d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de G. Riquier: Ad un fin.
Sérénade du seigneur Giraud Riquier.
(chap. Serenata, serenates. ESP. Serenata.)

Seraphin, Serafin, s. m., lat. seraphim, séraphin.
Del orde de seraphin. Brev. d'amor, fol. 9.
De l'ordre de séraphin.
Tuh lh' autre... angels et archangiels, cherubyn et seraphin.
Liv. de Sydrac, fol. 9.
Tous les autres... anges et archanges, chérubin et séraphin.
CAT. Serafí. ESP. Seraphin (serafín). PORT. Seraphim, serafim. IT. Serafino. 
(chap. Serafín, serafins.)

Serbe, s. m., sénevé, sorte de moutarde.
De serbe, XXX gras entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sénevé, trente grains entiers.

Serbige, adj., aquatique, de marais, de rivière.
Carns de auzels serbiges. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Chairs d'oiseaux aquatiques.

Seren, Sere, adj., lat. serenus, serein, pur.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par.
Je vois le temps clair et serein.
Tota la nueg serena.
(chap. Tota la nit serena.)
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Toute la nuit sereine.
Fig. Qu' en totas maneiras sos entendemens sia seres. Trad. de Bède, fol. 18.
Qu'en toutes manières son entendement soit serein.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Sereno, serenos, serena, serenes. Se aplique a la nit y al día : tranquil; está sobrio, sense beure alcohol.)

2. Serena, Cerena, s. f., lat. serenum, beau jour.
Domna, jamais esparvier
No port, ni cas ab cerena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Dame, que jamais épervier je ne porte, ni ne chasse avec beau jour.
CAT. Serena. (chap. Día bo, sereno, que fa bon hora.)

3. Serenitat, s. f., lat. serenitatem, sérénité, temps serein.
Serenitat del ayre. Eluc. de las propr., fol. 112.
Sérénité de l'air.
CAT. Serenitat. ESP. Serenidad. PORT. Serenidade. IT. Serenità, serenitate, serenitade. (chap. Serenidat, serenidats.)

4. Serenar, v., lat. serenare, être, devenir serein, faire beau.
Pel temps qu' esclaira e serena. 
B. Zorgi: Sitot.
Par le temps qui brille et est serein.
Quan serena 'l matis.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Quand il fait beau le matin.
ANC. FR. Eut appaisé la mer et serené les cieux.
Ronsard, t. II, p. 1274.
Je voy d'Illiers, je voy serener la tempeste.
Œuvres de Du Bellay, fol. 413.
CAT. ESP. PORT. Serenar. IT. Serenare. (chap. Serená, serenás: sereno, serenes, serene, serenen o serenam, serenéu o serenáu, serenen; serenat, serenats, serenada, serenades; serenaré; serenaría; si yo me serenara; serénat! asserénat!)

5. Aserenar, v., être, devenir serein, être beau.
Ill nueit aserena.
B. Martin: Amar deg.
La nuit est sereine.
Vei qu' el temps s' aserena.
G. Adhemar ou Lamberti de Bonanel: Puois vei.
Je vois que le temps devient serein.
CAT. PORT. Asserenar. IT. Asserenare. (ESP. Aserenar, serenar. Chap. Asserená, asserenás.)

Serena, Syrena, s. f., lat. siren, sirène.
Syrena,... peyshos maris que han forma de femna.
(chap. Sirena,... peixos marins que tenen forma de femella : dona.)
Eluc. de las propr., fol. 258.
Sirène,... poissons marins qui ont forme de femme.
Lauzenguiers e malsdizens son de 1 escola, e so semblans a serenas de mar.
V. et Vert., fol. 23.
Flatteurs et médisants sont de même école, et sont semblables à sirènes de mer.
- Sorte de serpent.
En Arabia ha serpens am alas, ditas syrenas. 
Eluc. de las propr., fol. 258.
En Arabie il y a serpents avec ailes, dits sirènes.
CAT. Serena, sirena. ESP. PORT. Serea, sirena. IT. Serena, sirena.
(chap. Sirena, sirenes; tamé les que fan soroll pera avisá de algún perill, etc.)

Seringar, v., du grec *gr, seringuer, clystériser.
Part. pas. Fon amb ela seringada,
E pueys subtamen sanada.
Carya Magalon., p. 48.
Fut avec elle clystérisée, et puis subitement guérie.
CAT. ESP. (jeringar) Xeringar. PORT. Seringar. IT. Sciringare.
(chap. Jeringá : punchá en una jeringa o jeringuilla; fissoná una abella, picá.)

2. Siringua, s. f., lat. syringa, seringue.
Instrument... apelat siringua. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Instrument... appelé seringue.
CAT. ESP. (jeringa, jeringuilla) Xeringa. PORT. Seringa. IT. Sciringa, scilinga.
(chap. Jeringa, jeringues; jeringuilla, jeringuilles.)

Sermar, v., disposer, préparer, orner.
Part. pas. D' on caion en la fossa,
On lur es sermatz
Pudens focx malvatz.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
D'où ils tombent dans la fosse, où leur est préparé puant feu mauvais.
Can... seran sermadas
Las viandas, er faitz l' envitz.
Folquet de Lunel: E nom de.
Quand... seront préparés les aliments, sera faite l'invitation.

2. Assermar, Asermar, Acesmar, v., préparer, apprêter, disposer, orner.
Ieu m' asserm
Quom hom ferm
Que fort fer.
Pons Fabre d'Usez: Quan pes qui.
Je me dispose comme homme ferme qui frappe fort.
Cel de la ost s' acesman per umplir los valatz.
Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
Part. pas. El cart jorn auretz asermat 
Un pouzi tant enebriat
Que no s puesca mover d' un loc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au quatrième jour vous aurez préparé un poulet si enivré qu'il ne se puisse mouvoir d'un lieu.
Quant el es el camp intratz,
Quascus deu esser assermatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Quand il est au camp entré, chacun doit être disposé.
Venon denan lo rei tuh acesmat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 102.
Viennent devant le roi tous préparés.
ANC. FR. Dames acesmer
De dras de soie et de samis.
Roman du châtelain de Couci, v. 1515.
Vées cum il est acesmés,
Cum il est biaus, cum il est gens.
Roman de la Rose, v. 3460.

3. Acermadament, adv., convenablement, à propos, à point.
Son servit ricament,
Azaut et acermadament.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Ils sont servis richement, agréablement et convenablement.
ANC. FR. Tel chevauchent molt acesméement.
Le Roi de Navarre, chanson 36.
4. Asermament, s. m., arrangement, apprêt, ornement, parure.
No us dirai l' aresament,
Los manjars e l' asermament
Que sos hostes li fes.
Roman de Jaufre, fol. 77.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt que son hôte lui fit.
ANC. FR. Et Champenois et Bourguegnon,
Acesmemens d'une façon
Avoient.
Roman du châtelain de Coucy, v. 1892.

Sermenha, s. f., cerfeuil.
Pueis ab lo suc de la sermenha
Destrempatz o tant que clar venha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis avec le suc du cerfeuil détrempez-le tant qu'il devienne clair.


Serment, s. f., lat. sarmentum, sarment, bois de la vigne.
Fig. Hyeu soi la vera serment viva, e mon payre n' es coltivador.
Hyeu soi la serment, e vos etz los pampols.
Frag. d'une trad. de la Passion.
Je suis le vrai sarment vivant, et mon père en est le cultivateur.
Je suis le sarment, et vous êtes les pampres.
CAT. Sarment. ESP. Sarmiento. PORT. IT. Sarmento. (chap. Sarmén, sarmens.)

2. Eisermen, Issermen, s. m., sarment.
De suc d' ensens per drap colatz,
Ab lessiu d' eisermen mesclatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Coulez du suc d'encens par drap, avec lessive de sarment mêlé.
Sa maire calfava 'l forn
Et amassa l' issermen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Sa mère chauffait le four et ramassait le sarment.

Sermo, Sermon, s. m., lat. sermonem, langage, discours, narration, remontrance, propos.
Lo chastia ta be ab so sermo. Poëme sur Boèce.
L'instruit si bien avec son discours.
No farai pas lonc sermo.
Berenguer (leo Beranger) de Palasol: S' ieu sabi' aver.
Je ne ferai pas long discours.
Sermo vulguar. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Sermó vulgar; en llengua vulgar, del vulgo.)
Propos vulgaire.
- Sermon.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos.
Dis Jhesu Crist a sos discipols el sermo de la Cena.
V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Dit Jésus-Christ à ses disciples au sermon de la Cène.
- Proverbe. 
Membret li d' aquel sermo:
“Que bous non pot contr' agullio.” 
V. de sainte Énimie, fol. 21.
Il lui souvint de ce proverbe: “Que boeuf ne peut contre aiguillon. " 
CAT. Sermó. ESP. Sermón. PORT. Sermão. IT. Sermone.
(chap. Sermó, sermons.)

2. Sermonaire, Sermonayre, s. m., sermonneur, prêcheur.
De foudat sermonaire.
Marcabrus: El son.
Prêcheur de folie.
Excellen sermonayre. Carya Magalon., p. 33.
Excellent prêcheur.
ANC. FR. Mes li chétis sermonnéor. Roman de la Rose, v. 7653. 
J'oi dire un sermonier:
Que, par vraie confession,
Qui merci crie aura pardon.
Roman du Renart, t. II, p. 129.
IT. Sermonatore. (chap. Sermonaire : sermonejadó, sermonejadós, sermonejadora, sermonejadores; Vicente Ferrer va sé mol conegut; predicadó, predicadós, predicadora, predicadores.)

3. Sermonamen, s. m., prédication, sermon.
Del fort Clodoyer que pel sermonamens…
Crezet la lei de Dieu.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Du fort Clodoyer (Clovis) qui par la prédication... crut la loi de Dieu.
ANC. FR. Sans faire long sermonnement.
Ysopet, Avionnet, épilogue, Robert, t. II, p. 522. 

4. Sermonar, v., lat. sermocinari, sermonner, prêcher.
Elh los vah sermonar et amonestar. Philomena.
(chap. Ell los va sermonejá y amonestá.)
Il les va sermonner et admonester.
La fe que vos me sermonatz.
Izarn: Diguas me tu.
La foi que vous me prêchez.
Tals gen prezich e sermona
Qu' a cors fals.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel gentiment prêche et sermonne qui a coeur faux.
Part. pas. Sancta fes es sermonada
Mot, e pauc l' obra seguida.
G. Riquier: Vertatz es.
Sainte foi est prêchée moult, et peu l'oeuvre suivie.
ANC. FR. Le roy le fist sermonner; le commencement du sermon fu sur les gens de religion. Joinville, p. 137.
Faites ce qu'il sermonneront,
Ne faites pas ce qu'il feront.
Roman de la Rose, v. 11815.
ANC. CAT. ESP. Sermonar. (ESP. MOD. Sermonear) IT. Sermonare.
(chap. Sermonejá.)

5. Sermocinatio, s. f., lat. sermocinatio, sermocination, figure de rhétorique. 
Sermocinatios, es cant 1 hom alcunas paraulas atribuis et apropria ad alcuna persona, et aquelas expon e declara a comendatio et a lauzor de sa dignitat.
Leys d'amors, fol. 148.
Sermocination, c'est quand un homme attribue et approprie aucunes paroles à aucune personne, et que celles-là il expose et explique à honneur et à louange de sa dignité.

Serpent, Serpen, s. m. et f., lat. serpentem, serpent, reptile.
Plus...
... Cruels c' un serpens.
(chap. Mes cruel que una serp.)
Marcabrus: Soudadier.
Plus... cruel qu'un serpent.
Cel qui ve per una roc' anar
Una serpen.
Serveri de Girone: A greu pot.
Celui qui voit par une roche aller un serpent.
Fig. Aysso es lo serpens de ifern que tot lo mun enverina.
V. et Vert., fol. 10.
Ceci est le serpent d'enfer qui tout le monde empoisonne.
Detz als filhs d' Israel
Lach e brescha, manna e mel,
E dampnes ab serp serpens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d'Israël lait et gaufre, manne et miel, et vous damnâtes avec le serpent les serpents.
ANC. FR. Don vilain e de la sarpent
Nus mustre ci cunfetement...
La sarpenz au vilain proia.
Marie de France, t. II, p. 267.
CAT. Serpent. ESP. Serpiente. PORT. IT. Serpente. (chap. Serp, serps; serpota, serpotes, com lo que va escriure l'ou de la serp.)

Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve

2. Serp, Ser, Cer, s. f., serpent.
Prendetz gran re de serps menudas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez beaucoup de serpents menus.
A ley de cer rabiosa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
A guise de serpent enragé.
ANC. FR. Aussi seras-tu, beste immonde,
Damné comme une mâle serpe.
Rabelais, liv. V, ch. 46.
CAT. Serp. ESP. Sierpe. PORT. IT. Serpe.

3. Serpenti, Serpentin, adj., lat. serpentinus, serpentin, tortueux, de serpent.
De la carn serpentina
Fai hom tiriaca fina.
Brev. d'amor, fol. 53.
De la chair de serpent on fait thériaque fine.
Sotil col, long e serpenti.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cou délié, long et serpentin.
Fig. Aysso no son del tot paraulas ociozas, mays paraulas serpentinas e verinosas. V. et Vert., fol. 23.
Ce ne sont pas du tout paroles oiseuses, mais paroles serpentines et venimeuses.
Cant es fayta acordansa de sillaba en sillaba, si que cascuna sillaba del premier bordo haia acordansa ab cascuna sillaba del bordo seguen, adonx aytal rim son dig serpenti. Leys d'amors, fol. 22.
Quand est fait accord de syllabe en syllabe, de sorte que chaque syllabe du premier vers ait accord avec chaque syllabe du vers suivant, alors pareilles rimes sont dites serpentines.
ANC. FR. 
Plus tost endort les langues serpentines. Cl. Marot, t. I, p. 353.
ESP. PORT. IT. Serpentino. (chap. Serpentí, serpentins, serpentina, serpentines. Un serpentí pera repartí lo pienso a la granja.)

4. Serpentina, s. f., serpentine, sorte de plante.
Adj. Del suc de l' erba serpentina.
(chap. Del suc de la herba serpentina.)
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Du suc de l'herbe serpentine.
ESP. PORT. IT. Serpentina. (chap. Serpentina, serpentines.)

5. Serpiginos, adj., du lat. serpere, serpentineux, qui est de la nature du serpent.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza, cingent tot eviro. Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse, ceignant tout environ.

6. Serpige, s. f., bas. lat. serpiginem, serpige, gale.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza.
Urina es util contra serpige.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 57.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse.
Urine est utile contre gale.

Serpol,, s. m., lat. serpyllum, serpolet, sorte de plante.
Serpol... val contra mors venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.
Serpolet... vaut contre morsures venimeuses.
ANC. CAT. Serpoll. ESP. PORT. Serpol. IT. Serpello, serpillo. (chap. Serpol, serpols.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle.
O anet veill o sersela.
La sersela penre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou vieux canard ou sarcelle.
Prendre la sarcelle.
CAT. Cercella. (chap. Classe de pato.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle; cercella; classe de pato