Mostrando las entradas para la consulta bort ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bort ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de mayo de 2017

fabla

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/otraslenguas/fabla2.asp






Abentar: Tirar. Abentá


Achuntar: Juntar. Ajuntá, achuntá a La Fresneda, Valjunquera, etc


Acotolar: Agotar algo. Acotolá


Aduyar: Ayudar. Ajudá


Alcorzar: Acortar. Acursá, fe mes curt

Badina: Poza en el río. Badina negra a Beseit


Bagar: Tener tiempo, disponer de tiempo.


Baruca: Alboroto sin urden ni concierto, griterío.

https://www.iea.es/catalogo-de-publicaciones/-/asset_publisher/ua0a9hdPwFkF/content/niedo-de-barucas-nido-de-delirios978-84-8127-264-2-1


Barza: Zarza. Romiguera, garrabera, gabarrera


Beire: (es la traducción de cristal) Cubata, "Imos a fer-nos unos beires" por "Vamos a tomar algo". Vidre


Berza: Acelga. Bleda


Bislai: Mirar de reojo. Estar de medio lado. Bislay, mirá de bislay


Bizietes: Mimos. Carissies, carantoñes


BoletaAlimoche. Aufrañ


Borde: Hijo ilegítimo. Bort, borda, abre bort, de un rechito, fill bort.


Bozar: Atascar. Bossá, s'ha bossat


Buro: Arcilla. Argila

Cado: Refugio, madriguera, sitio donde se guarda algo o alguien. CAU, cachapera si es de conills


Camamila: Manzanilla. (Camomila)


Chapurquiar: Revolver en el agua salpicando alrededor.


Chugardito: Aficionado al juego. Jugadó, jugá.


Concarar-se: Encararse, enfrentarse. Concarás, enfrentás.


Corbetera: Tapadera de ollas y pucheros. Cobertora, tapa.
Desaboriu: Huraño, el que huye del trato con la gente. Fréstec, furo.


Dorondón: Escarcha helada en los árboles. Dorondón, paora (de paó, temó), boira, niebla
Enta: Hacia, para, a. Cap a


Esboldregar: Derrumbar, derruir, vomitar. Derrumbá, derruí, vomitá, potá, traure los feches.


Esbolutrar-se: Tumbarse, revolcarse. Tombás, revolcás


Esleir: Deshacer, disolver. Disoldre, desleí.

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/06/xciii-reg-1897-fol-231-10-mayo-1390-comunidad-aldeas-daroca.html esleir como elegir.

https://historia-aragon.blogspot.com/2019/06/tomo-i-texto-vi-bayle-general-daragon-berenguer-bardaxi.html
Espinais: Espinacas. Espinac, espinacs

Estalentau o desustanziauababol, picha i lelo, fato, falelo, pijaito. Borinot, abatut


Estozar: Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo. Estossolá, de un tossoló
Faldriquera: Faltriquera, bolsillo de una prenda de vestir, saya de abuela con bolsillo. // Burchaca, butxaca, borchaca, bolsico, faldriquera.

Fito fito: poco a poco.


Fumarro: Cigarro. Sigarro, fumarro tamé u diem de minuts.


Furo: Animal no domado, fiera. Persona huraña, esquiva. Furo, fréstec (feréstec)
Inzensallo: Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. Insensall, ensenall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, clofos, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha...
Jolio!: Exclamación de sorpresa. Collons, ostia, botovadeu, joder
Laminar: Lamer. Llaminé es golut, llepá es lamer. Laminero en Aragón.


Lifara: Merienda, banquete extraordinario. Alifara (com la de Torredarques cap)


Lorza: Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles! 
Malfarcho: Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat.


Mallo: Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble,


Mandil: Manta cuadrada o rectangular de lana o cáñamo, para extenderla en el suelo en la recogida de la almendra. Borrassa


Marguín: Margen de las fincas. Marge, la fita es la pedra que separe dos finques. Ribás (ribazo).


Marmita: Pozal de cinc. Marmita, caldera, alambique si es per a destilá, com u fa lo amic Julián Segarra de Xert, Chert.

Mayo: Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Paco: Umbría, ladera orientada al Norte.

Plorar: Llorar.
Reglote: Eructo, regüeldo // Rot, reglot (dcvb)
Sanselo: tonto.

Sulsir-se: Reducirse, disminuir, consumirse
Taja: Rama.

Talega: Saco de lana para llevar o guardar cosas.

Tardada: Fin de la tarde.

Tartir: Chistar, respirar.

Tellau: Tejado. //Tellat,teulada

Tizoniar: Remover los tizones del fuego.


Tongada: Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. //Tongada, fe algo a un tems


Torzón: Cólico a personas y animales. Torsó, cólic


Toza: Parte del tronco de un árbol cortado.

Trapicallo: Harapo, trapo viejo.


Trepuzar: Tropezar. Entropessá

Triar
: Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. // Triá
Xambre: Enjambre. Eixám


Xordo: Sordo. Sort
Yes: Eres. 
Zaborrero: Poco diestro o habilidoso en un oficio.

Zaforas: Persona desmañada, sucia o torpe.


Zagal: Chaval. Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda)


Zambra: Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.

Zapo: Sapo, persona torpe, desmañada.


Zarpada: Lo que se puede coger con una mano. Sarpada


Ziazo
Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. Sedás


Zoqueta
: Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. /Soqueta

Dcvb: Calçat de sola de fusta i empena de cuiro, que porten les dones (Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. zueco. 
|| 2. Esclopet de segador (Gerri, Tortosa, Morella, Maestrat, Alcoi, Biar, Crevillent, El Pinós, Guardamar), cast. zoqueta.


Zirgüello: Ciruela. Pruna

ABABOLS SIN DE MUGAS

T
odas as soziedaz antiguas, gosan tener una casta sozial, u mesmo bels indibiduos que, bien por estar os más esferens, bien por amostrar birtuz que otris no entienden, han estau trestallaus d'o resto de o coleutibo ta que no se esbafen os suyos conoximientos. D'ista traza, ista casta se conserba cuasi intauta dende fa muito tiempo.

Güe, chusmesos en una soziedá moderna y con nuebas trazas de bida, os ababols se beyen forachitaus de o puesto que i merexen en iste mundo. ABABOLS SIN DE MUGAS localiza, cudia y si cale, amuestra a istos sers a combibir en una soziedá cada bez más sofisticada y con menos espazio ta ers.
Por exemplo, un ababol no siente a nesezidá de reduzir o gasto de calefazión, u luz en ibierno ni de ropas en berano; asina, prefiere clabar a estufa bien fuerte y estar-se en chichetas en chinero ta poder espleitar o suyo chándal de rebaxas en chulio con l'aire acondizionau a tope. Si os ababols no esbiellan o papel ni o beire, ni escusan gasolina ni ta crompar o periodico, no ye porque ixo no siga bueno ta la soziedá, ye que ellos no pueden malfurriar o suyo tiempo en ixas cosas tan simplas.
Un ababol que s'aprezie tiene que beyer a telebisión. As franchas orarias preferidas ta iste menester son a meyodiada y ixe rato largo de dimpués de zenar. Cullebrons, concursos, deportes de sofá, reyaliti chous y programas de luzetas y glarimas desembolican o suyo inteleuto y li sirben ta recullir os sapers d'o mundo que li arrocla. Tamién os ababols emplegan istos meyos ta ufrir to mundo os suyos conoximinentos sobre a bida, os sabers y os alparzeos que intresan.
Politica. Ista casta lo tiene prou claro: A politica bale t'alparziar, conseguir poder y mesmo ta estar politicos y ganar perras. Fueras d'ixo, no tiene muito sentito inaugurar entibos, ni carreteras u poliesportibos que se i cayen solos, ni meter-se a charrar en una cambrota cuasi redonda. Cal dizir que a nuestra O.N.G. cuenta con una nutrida colla de politicos como sozios y un camatón más ye afillau a esferens partitos de totas as colors. Mesmo muitos de os botans tamién son ababols, anque beluns no son afiliatos.
A la fin, cal espardir a cultura d'os ababols por tot o mundo, que implen o planeta con a suya zenzia. Ya bi'n ha muitos, sólo que encara no saben que son espezials. Cal dizir-les que son o nuebo poder fautico d'a Tierra, que si en quieren pueden dominar o Planeta con as suyas güeñas y os suyos programas de telebisión, con os suyos autos y os recursos naturals de toz. Ista asoziazión sólo ye que t'ababols, asina que si no lo yes, u creyes no estar-ie, millor no te metas en contauto con nusatros.
REMATAU
Por CHAN.
CORRIU DE "CUCARACHA"
O zaguero de febrero
ye o mas triste cabo d'año,
porque estió lo zaguero diya
de o bandolero Mariano.
En o lugar d'Alcubierre
que ye en metá de os Monegros
naxió Mariano Gavín,
Cucaracha o bandolero.
A suya cuna no yera
cuna que yera un barzol,
con glarima d'escamallo
a suya mai lo crió.
con a dureza de a bida
mui chobén se concaró:
ta o mainate d'Alcubierre
treballa de sol a sol.
Ixa eba estau a istoria
en muitas chenerazions.
Ta cambear l'esdebenidero
un maitín se debantó
y con un trabuco biello
enta la sierra marchó.
Belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
ta luitar por a utopía
en tierras aragonesas.
belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
A Cucaracha o quereban
muito por toz os lugars,
tot o que furtaba a os ricos
a os pobres mandaba dar
y no sólo espardiba biens
que tamién umanidá.
Ta "os d'alto" yera un periglo
charrar de chustizia sozial;
como nunca lo pillaban
le metión bereno en o bin
y cuan yera ya esturdiu
lo rodió a Guardia Zibil
en o corral de l'Anica
cuasi eslangiu peleyó
porque encara tenió rasmia
ta pillar o trabuco en a man
y cuan Mariano cayo en tierra
cayó muerto un ideyal.

LA ORQUESTINA DEL FABIROL

lunes, 17 de abril de 2017

aufals


afals,alfals, alfalz, alfalfa

aufals bort, alfals bord



Aragonés: ALFALCE, alfalz, ALFALFEZ

DCVB:

ALFALS m. 

|| 1.   Planta lleguminosa, Medicago sativa L.; cast. alfalfaCaràcters: arrel llenyosa i fonda; troncs de 30 a 70 cm., drets o ascendents, glabrescents; fulles oblongues, denticulades a l'àpex; estípules agudes; flors blaves o morades, en raïms multíflors, oblongs; peduncles més llargs que la fulla; llegum caragolat en dues o tres voltes, foradat, glabrescent; llavors ovades. Es fa subespontània i per cultiu, emprant-se com aliment del bestiar gros. E aprés ve lo alfals que es ja de dos segahons a tres, Dieç Menesc. ii, 8. La Auserda, eo, Alfals se ha de sembrar a la fi de Abril, en terra llaurada tres voltes o mes, y ben femada, Agustí Secr. 85. v. Han fet sembrades enormes de aufals, Serra Cal. folkl. 345. Mentres es dos atlots arreglavan s'animal... donantli una manada d'aufaus [sic], Maura Ayg. 125. 

|| 2. a)  Alfals bort. Planta lleguminosa, Medicago falcata L.; cast. mielga loca. Té els troncs ajaguts, de 30 a 70 cm. de llargària, molt ramificats; fulles oblongues-cuneïformes; flors grogues, grans, en raïms multíflors; llegum falciforme, pubescent, acuminat. Es fa per marges i vores de camins (Flora Cat., ii, 74, 75).—b) Alfals boscà: planta que té l'arrel llarga i forta, les tanyades de dos a tres peus d'altària, fulles ovalades i flor blava, llegum i llavors en forma de renyó (Un Mall. Dicc.).—c) Alfals marí: planta lleguminosa, Medicago marina L.; cast. mielga marina. Té els troncs albo-tomentosos, ajaguts o ascendents, de 10 a 40 cm.; flors d'un groc daurat, en corimbes multíflors umbel·liformes; llegum subcilíndric amb dues o tres espires, foradat i tomentós; llavors reniformes (Flora Cat., ii, 77).—d) Alfals melga: planta lleguminosa, Medicago muricata, cast. mielga como murice (Cavanilles Observ. ii, 336).
Cult. pop.
—a) A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya. Refrany (Vinaròs, Morella).
—b) 
Entre l'alfals i la garbera, está la fam vertadera. Refrany.
—c) «Es dematí, ab sa roada, | has anat a segà aufaus? | Tornaràs amb sos dits blaus; | tu no hi estàs avesada» (cançó pop. Mall.).

Var. form.: 
alfal, alfalfa, alfalfeç, alfàs.
Fon.: 
aɫfáɫs (Castelló, Morella, Morvedre, Maella, Fraga, Tamarit); əɫfáɫs (St. Hilari SC, Eiv.); əwfáls (Barc., Berga, Torelló, Lluçanès, Igualada, Vendrell, Valls, Empordà, Olot, Puigcerdà); awfáɫs (Lleida, Balaguer, Artesa de S., Tremp, Oliana, Organyà, Pobla de S., Sort, Massalcoreig, Calasseit, Tortosa, Benissanet); əɫfáws, ufáws (Men.); əwfáws (Mall., Men.); aɫfás (Cullera, Alzira, Pego).
Pl.: 
alfalsos, alfaus (Men.).
Intens.
—a) Augm.: alfalsàs.—b) Dim.: alfalset, alfalsiu (Val.).
—c) Pejor: 
alfalsetxo, alfalsot.
Sinòn.: 
auserda, herba.
   

Etim.: de l'àrab alfaṣfaṣamat. sign. (l'evolució dels sons és explicada molt clarament per Dozy Gloss. 101).

La alfalfa, cuyo nombre científico es Medicago sativa, es una especie de planta herbácea perteneciente a la familia de las fabáceas o Leguminosae Son hierbas perennifolias, sobre todo erectas a suberectas que alcanzan un tamaño de 30-60 cm de altura, pubescentes a subglabras. Los foliolos de 5-20 mm de largo, 3-10 mm de ancho, obovadas a sublineal, dentados en el ápice, adpreso pubescentes; entera o dentada en la base. Inflorescencia en racimo pedunculado, el pedúnculo mucho más largo que el pecíolo. Corola de 6-12 mm de largo, violeta pálido lavanda. Las fruta o en una espiral floja de 11-4 giros, glabras a pilosas.

Alfalfa y su pandilla:

Alfalfa y su pandilla


lunes, 7 de noviembre de 2022

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, VI.

VI.

Pero Daniel, lo Mussol, sí que sabíe ara lo que ere tindre lo ventre sec y lo que ere un aborto. Estes coses se fan sensilles y comprensibles a determinada edat. Antes, li pareixíen una cosa de bruixes.
Lo desdoblamén de una dona no trobe puesto al servell humano mentres no se fa evidén la pancha delatora. Y assó no passe casi may abáns de la Primera comunió. Los ulls no valen, antes de eixa edat, pera constatá les coses palmaries y simples, tan, que mes abán, mos abrume. Pero tamé Germán, lo Tiñós, lo fill del sabaté, sabíe lo que ere un ventre sec y lo que ere malparí. Germán, lo Tiñós, sempre va sé un bon amic, a totes les ocasions; hasta a les mes difissils. No va arribá, en Daniel, lo Mussol, a la mateixa intimidat que lo Moñigo, per ejemple, pero aixó no ere achacable an ell, ni a Daniel, lo Mussol, ni a cap de les coses y fenómenos que depenen de la nostra voluntat. Germán, lo Tiñós, ere un mosset esmirriat, fluix y blancot de cara, pálit.

Pot sé en un pel menos negre no se li hagueren notat tan los rogles, les calves. Perque Germán teníe calves desde mol chiquet y seguramen per assó li díen lo Tiñós, encara que, per supost, les calves no foren de tiña propiamen parlán. Son pare, lo sabaté, ademés del talleret - a ma esquerra de la carretera, segóns se puje, passat lo palau de don Antonino, lo marqués - teníe deu fills: sis com Deu mane, desglosats en unidats, y datres cuatre de dos bessonades. La seua dona ere mellissa y sa mare de la seua dona, la sogra, u habíe sigut y ell teníe una germana a Cataluña que ere mellissa tamé y habíe tingut tres chiquets de una vegada, y va eixí, per naixó, als diaris y lo gobernadó los habíe socorregut en un donatiu. Tot aixó ere sintomátic sense cap duda. Y dingú apearíe al sabaté de la seua creensia de que estos fenómenos se debíen a un bacilo, "com consevol atra enfermedat". Andrés, lo sabaté, vist de frente, podíe passá per pare de familia numerosa; vist de perfil, impossible. En motius de sobres li díen al poble:
"Andrés, lo home que de perfil no se veu". Y aixó ere casi literalmen sert per lo esmirriat y prim que ere. Y ademés, teníe una mol acusada inclinassió cap a abán, algúns díen que per lo seu treball, datres que per lo seu afán insassiable de perseguí, hasta pédreles de vista, les pantorrilles de les chiques que desfilaben dins del seu cam visual. Veénlo en esta dispossisió resultabe poc creíble, vist de frente o de canto, que siguere pare de deu criatures. Y per si fore poca la prole, lo talleret de Andrés, lo sabaté, estabe sempre ple de verderols, canaris y cagarneres o cardelines engabiats y a la primavera atabalaben en lo seu cri-cri punchán mes de una dotsena de grills. Lo home, atraít per lo misteri de la fecundassió, fée en aquells animalets tota classe de experimentos. Crusabe femelles de canari en verderols y canaris mascles en cardelines femelles pera vore lo que eixíe, y ell assegurabe que los hibrids oferíen entonassións mes delicades y cadensioses que los de pura rassa. Per damún de tot, Andrés, lo sabaté, ere un filósofo. Si li díen: "Andrés, ¿pero no ne tens prou en deu fills que encara busques la compañía dels muixóns?", responíe: "Los muixóns no me dixen escoltá als sagals". Per un atra part, la majó part dels fills estaben ya en edat de espabilás y casi de saltá del niu. Los pijós añs habíen passat a la historia. Per sert que al cridá a quintes a la primera parella de bessons va tindre una discussió acalorada en lo Secretari perque lo sabaté assegurabe que eren de reemplassos diferens.

- Pero home de Deu - va di lo Secretari -, ¿cóm han de sé de diferenta quinta sén bessons? A Andrés, lo sabaté, se ni en van aná los ulls detrás de les fortes cuixes de una mossa que habíe anat a justificá la aussensia de son germá. Después va amagá lo coll, en un movimén que recordabe al caragol que se embutix a la seua clasca, y va contestá:
- Mol fássil; Andressín va naixe a les dotse menos deu del día de San Silvestre. Cuan va naixe lo Mariano ya ere añ nou. Sin embargo, com los dos estaben inscrits al Registre lo 31 de desembre, Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va tindre que asseptá que se emportaren juns als dos chics. Un atre de sons fills, Tomás, estabe ben colocat a la siudat, a una empresa de autobusos, autocars o coches de línia. Un atre, lo Garcho, li ajudabe a la sabatería. Les demés eren chiques, exepte, naturalmen, Germán, lo Tiñós, que ere lo mes menut o cagarniu. Germán, lo Tiñós, va sé lo que va di de Daniel, lo Mussol, lo día que este se va presentá a la escola, que mirabe les coses com si sempre estiguere assustat. Afinán un poc, resultabe sé Germán, lo Tiñós, qui habíe rebatejat a Daniel, pero este no li guardabe cap rencor per naixó, al contrari, va trobá en ell, desde lo primé día, una leal amistat. Les calves del Tiñós no van sé obstácul pera una comprensió. Si auncás, les calves van fassilitá aquella amistat, ya que Daniel, lo Mussol, va sentí desde lo primé momén una vehemen curiosidat per aquelles isletes blanques, ubertes al espés océano de pel negre que ere lo cap del Tiñós. Sin embargo, a pesá de que les calves del Tiñós no constituíen cap motiu de preocupassió a casa del sabaté ni al seu reduít rogle de amics, la Pesteta gran, guiada per lo seu frustrat instinto maternal en lo que englobabe a tot lo poble, va dessidí intervindre al assunto, per mes que lo assunto ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res. Pero la Pesteta gran ere mol afissionada a fotres aon dingú la cridáe. Creíe que lo seu interés sense mida per lo prójimo lo dictabe lo seu fervén anhel de caridat, lo seu alt sentit de la fraternidat cristiana, cuan lo sert ere que la Pesteta gran fée aná esta treta pera pugué ensumá per tot arreu com disfrassada, pero poc convinsén, de prudensia y discressió. Una tarde, están Andrés, "lo home que de perfil no se veu", atrafegat al seu cuchitril, lo va sorprendre la arribada de doña Lola, la Pesteta gran.

- Sabaté - va di, apenes va está dabán dell -, ¿Cóm té vosté al sagal en eixes calves?

Lo sabaté no va pedre la compostura ni va apartá la vista de la seua faena.

- Díxol está, siñora - va contestá -. De aquí sen añs no se li vorán les calves.

Los grills, los verderols y les cagarneres armaben un sarabastall espantós y la Pesteta y lo sabaté habíen de entendres a crits.

- ¡Tingue! - va afegí ella, autoritaria -. Per les nits li fique esta pomada. Lo sabaté va alsá la vista cap an ella, va agarrá lo tubo, lo va mirá y remirá per tot arreu y, después, lay va torná a la Pesteta. - Guárdossel - va di -; aixó no val. Al chiquet li va apegá les calves un muixó. Y va continuá treballán.

Alló podíe sé verdat y podíe no séu. Germán, lo Tiñós, sentíe una afissió sense mida per los muixóns. Seguramen se tratabe de una reminissensia de la seua primera infansia, desarrollada entre estridens piulits de verderols, canaris y cardelines. Dingú a la vall enteníe de muixóns tan com Germán, lo Tiñós, que ademés, per los muixóns, ere capás de passás una semana sansera sense minjá ni beure. Esta cualidat va influí mol, sense duda, en que Roc, lo Moñigo, se avinguere a fé amistat en aquell sagal físsicamen tan defissién. Moltes tardes, al eixí de les classes, Germán los díe:

- Anem. Sé aón ña un niu de vileros. Té dotse críes. Está a la tapia del boticari.

O be: - Veniu en mí al prat del Indiano. Está plovisnán y los tords eixirán a picotejá les boñigues. Germán, lo Tiñós, distinguíe com dingú a los muixóns per la violensia o los espasmos del vol o per la manera de piulá; adivinabe los seus instins; coneixíe, en detall, les seues costums; pressentíe la influensia dels cambis atmosferics en ells y se diríe que, de habéu dessichat, haguere adeprés a volá. Aixó, com pot suposás, constituíe pera lo Mussol y lo Moñigo un don de inapressiable valor.

Si anaben a cassá muixóns no podíe faltá la compañía de Germán, lo Tiñós, com a un cassadó que se estime en algo no pot faltáli lo gos. Esta debilidat del fill del sabaté li va portá per un atra part mol serios contratems. En serta ocasió, buscán un niu de gribes entre la malea de damún del túnel, va pedre lo equilibri y va caure aparatosamen damún de la vía, trencánse un peu. Al cap de un mes, don Ricardo lo va doná per curat, pero Germán, lo Tiñós, va renquejá de la cama dreta durán tota la seua vida. Claro que an ell no li importabe aixó massa y va seguí follán nius tan afanós com abáns del percanse.

A un atra ocasió, va caure a plom de un siré silvestre o bort, aon acassabe als tords, damún de una enmarañada romiguera. Una de les punches li va esgarrá lo lóbulo de la orella dreta de dal a baix, y com ell no va voldre que lay cusigueren, li va quedá lo lobulet esguellat en dos parts com la coa de un frac. Pero tot aixó eren gajes del ofissi y a Germán, lo Tiñós, may se li va ocurrí queixás de la seua coixera, de lo seu lóbulo partit, ni de les seues calves que, com díe son pare, les hi habíe apegat un muixó. Si los mals proveníen dels muixóns, benvinguts foren. Ere la seua una espessie de ressignassió estoica sense límits previssibles.

- ¿No te fa mal aixó? - li va preguntá un día lo Moñigo, referínse a la orella.

Germán, lo Tiñós, va sonriure, en la seua sonrissa pálida y trista de sempre.

- Alguna vegada me fa mal lo peu cuan ha de ploure. La orella no me fa mal may - va di.

Pero pera Roc, lo Moñigo, lo Tiñós teníe un valor superió al de un simple experto en muixóns, un ornitólogo en potensia. este ere la seua propia constitussió endeble. En este aspecte, Germán, loTiñós, ere un reclam insuperable pera buscá camorra. Y Roc, lo Moñigo, nessessitabe les camorres com lo pa de cada día. A les romeríes dels pobles de la comarca, durán lo estiu, lo Moñigo trobabe moltes ocasions de entrená los seus musculs. Assó sí, may sense una causa sobradamen justificada. Ña un afán latén de pujansa y hegemonía al colosso de un poble cap als colossos dels pobles veíns, villorrios y aldees. Y Germán, lo Tiñós, tan arguellat y delicat, constituíe un bon pun de contacte entre Roc y los seus adversaris; una magnífica fita pera desllindá supremassíes.
Lo prossés hasta les hostilidats no variabe may. Roc, lo Moñigo, estudiabe lo terreno desde lluñ. Después, li sussurrabe al oít al Tiñós:

- Arrímat y quédat miránlos, com si vullgueres furtals les avellanes que se mingen.

Germán, lo Tiñós, se arrimabe acollonit. De totes formes, la primera bufetada o galtada ere inevitable. No ere cosa de enviá al dimoni la seua bona amistat en lo Moñigo per una coissó que durabe sol un rato. Se aturabe a dos metros del grupet y mirabe als seus componens fito fito. La resposta no se fée esperá:

- No mos miros aixina, pasmat, estaquirot. ¿Es que no te han donat may una guarra?

Lo Tiñós, impertérrit, aguantabe les mirades sense pestañejá o clucá los ulls, y sense cambiá de postura, encara que les cames li tremolaben una mica. Sabíe que Daniel, lo Mussol, y Roc, lo Moñigo, esperaben detrás del taulat dels musics.
Lo colosso del grupo enemic insistíe:

- ¿Has sentit, merdeta (mierdica)? Ya estás colán de aquí o te óbrigo
l´alma en canal.

Germán, lo Tiñós, fée com si no u sentiguere, los dos ulls com a dos faros, sentrats al paquet de avellanes, coto y sense pronunsiá cap paraula. Considerabe ya lo puesto del pressunto impacte y si la herba que patejabe estaríe prou blaneta pera amortiguá la caiguda.
Lo gall adversari perdíe la passiensia:

- Ti, bachillé, pera quen adeprengues.

Ere una cosa inexplicable, pero sempre, en estos casos, Germán, lo Tiñós, sentíe abáns la consoladora presensia del Moñigo a la seua esquena que la coissó de la galtada.
La seua consoladora presensia y la seua veu próxima, calenta y protectora:

- Li has pegat al meu amic, ¿verdat? - y afegíe, mirán compassivamen a Germán -:
¿Li has dit tú algo, Tiñós?

- No hay ubert la boca. Me ha pegat perque los miraba.

La riña ya estabe armada y lo Moñigo portáe, ademés, la raó en cuan que l´atre li habíe pegat al seu amic sol per mirál, es a di, segóns les elementals normes del honor dels sagals, sense prou motiu ni justificassió.

Y com la superioridat de Roc, lo Moñigo, en aquell empeño ere cosa descontada, sempre acababen assentats al "campo" del grupo adversari y minjánse les seues avellanes.

miércoles, 20 de diciembre de 2023

Lexique roman, AM: Am, Amb - Ampola

Am, Amb, prép., avec.

Assez généralement AM est employé au-devant des mots qui commencent par une consonne, et AMB au-devant de ceux qui commencent par une voyelle.

Fait lo torneyhament, Roland e N Aymeric, AM los lurs, s'en tornero vays Narbona, AM gran gasagh e AM gran gaug.

Philomena.

Le combat fini, Roland et le seigneur Aymeri, avec les leurs,

s'en retournèrent vers Narbonne, avec grand gain, et avec grande joie.

Fossem AMB els martirizatz. V. de S. Honorat.

Nous fussions martyrisés avec eux.

Conj. comp. AM que sia vera e corals.

Contricio e penas infernals.

Pourvu qu'elle soit vraie et du coeur.

Les troubadours ont très rarement fait usage d' AM et d' AMB.

(N. E. El dialecto catalán usaba AB y después se normalizó AMB.)


Ama, s. f., lat. hamo, hameçon.

Aissi co 'l peis que s' eslaissa el chandorn,

E no sap re tro que s'es pres en l' ama.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Ainsi que le poisson qui s' élance à l' appât, et qui ne sait rien jusqu'à ce qu'il est pris à l' hameçon.

Cassayre cant a tendut al ors, e li gieta mel per l' ama.

V. et Vert., fol. 23.

Quand le chasseur a tendu à l' ours, et lui jette du miel pour l' hameçon.

ANC. FR. Car le poisson c' on prent à l' ain.

Amors m'a souspris à son ain.

Fabl. et cont. anc, t. II, p. 394; t. IV, p. 338.

CAT. Am, ham. IT. Amo. (ESP. Anzuelo)


Amandola, Amella, Amenta, s. f., lat. amygdala, amande.

Figas... uvas, amandolas.

Doctrine des Vaudois.

Figues... raisins, amandes.

Per chascuna bestia qui porte amandolas.

Charte du péage de Valence, Hist. de Valence, p. 297.

Pour chaque bête qui porte amandes.

Oli de amellas dossas. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Huile d' amandes douces.

Amentas e comi, anis e ris.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.

Amandes et cumin, anis et ris.

CAT. Ametlla. ESP. Almendra. PORT. Amendoa. IT. Mandorla.

(Chap. Amela, armela)

2. Amell, Amelier, s. m., lat. amygdalus, amandier.

Que prendo pastura de flors d' amells.

Eluc. de las propr., fol. 143.

Qui prennent pâture de fleurs d' amandiers.

Preceguiers, ameliers.

Milgraniers, ameliers, son especial.

Leys d'amors, fol. 51 et 48.

Pêcher, amandier.

Grenadiers, amandiers, sont spéciaux.

CAT. Ametller. ESP. Almendro. PORT. Amendoeira. IT. Mandorlo.

(Chap. amelé, armelé.)


Amagar, v., cacher, musser.

No 'l pot cobrir ni amagar,

Ni 'l pot escondir ni celar.

Contricio e penas infernals.

Ne le peut couvrir ni musser, ni ne le peut cacher ni celer.

Amaguetz nos entre Elbenc e'l Finar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Vous nous cachâtes entre Elben et le Finar.

E parti s d'aqui, et amaguet d'els.

Fragm. de trad. de la Passion.

Et se retira de là, et se cacha d'eux.

Adoncas se amagaran

Us et autres, e intraran

Desotz las rocas en las balmas.

Contricio e penas infernals.

Alors se cacheront les uns et les autres, et entreront sous les roches dans les cavernes.

Falhir se pot cobrir

Un temps et amagar.

Nat. de Mons: Sitot non es.

Faillir se peut couvrir et cacher un temps.

Part. pas. Ni per locs amagatz. V. et Vert., fol. 59.

Ni par lieux cachés.

CAT. Amagar.

2. Amagadamen, adv., secrètement.

Qu'elh vengues amagadamen.

Brev. d'amor, fol. 57.

Qu'il vînt en cachette.

CAT. Amagadament.

(N. E. La t final del catalán no se pronuncia. Sólo se pronuncia en algunas zonas de la lengua valenciana. Es la misma palabra que amagadamen, romance, occitano, provenzal, plana lengua romana.)

3. Amagament, s. m., action de se cacher.

Leo esta al camp patent, cum si reputava amagament vergonha.

Eluc. de las propr., fol. 253.

Le lion demeure au champ patent, comme s'il réputait honte l'action de se cacher.

ANC. CAT. Amagament.

4. Amagatailh, s. m., cachette.

Et avia borsas et amagataylhs.

Fragm. de trad. de la Passion.

Et il avait bourses et cachettes.

CAT. Amagatall. (N. E. Es la misma palabra que amagatailh o amagatalh, suena igual.)

5. Esmagar, v., cacher, musser.

Comesset lo a repenre, e dis li: Per que vos esmagatz?

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

Il commença à le reprendre, et lui dit: Pourquoi vous cachez-vous?


Amar, v., lat. amare, aimer.

Nuls hom non pot ben chantar

Sens amar...

Ges non suy tan desesperatz

Qu'ieu non ames,

S'ieu fos amatz.

B. de Ventadour: Estat ai.

Nul homme ne peut bien chanter sans aimer... Je ne suis pas tellement désespéré que je n' aimasse, si j' étais aimé.

Part. pr. Aman viu et aman morrai. 

(N. E. Amando vivo y amando moriré. Chap. amán vic y amán – me - moriré.)

Pons de la Garde: Ben es dreitz.

Je vis en aimant et je mourrai en aimant.

Part. pas. Que si ieu fos per altra domn' amatz.

R. d' Orange: Ab nou cor.

Que si je fusse aimé par une autre dame.

ANC. FR. Tel mestier n'ai ge mie chier,

Ye am trop miax estre bouchier.

Le Renart contrefait. Robert, t. II, p. 370.

CAT. ESP. PORT. Amar. IT. Amare.

2. Amadament, adv., d'une manière aimante, avec amour.

Et gardes entegrament et amadament totz temps.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXXXVII, fol. 221.

Et gardât toujours en entier et avec amour.

3. Amorar, v., rendre amoureux.

Sors joys, per que tals s' amora

Qu'anc en yvern mal non trays.

Giraud de Borneil: Quan brancha.

La joie surgit, c'est pourquoi tel se rend amoureux qui jamais ne sent mal en hiver.

4. Amoreiar, v., rendre amoureux.

Autrei c' amors s' amoreia.

Marcabrus: Per savi 'l tenc.

J' accorde qu' amour devient amoureux.

ANC. CAT. Amorejar.

5. Amans, s. m., amant, ami.

Tro 'l nom d' amans

En drut se muda.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda maya.

Jusqu'à ce que le nom d' amant se change en galant.

6. Amaire, Amador, s. m., lat. amator, amant, amoureux, ami.

Pois cilh cui sui amaire,

Qu'es la gensor qu'anc fos,

Vol mi e mas chansos.

G. Faidit: L' onrat jauzens.

Puisque celle dont je suis amant, qui est la plus gentille qui fut jamais, veut moi et mes chansons.

Per que tug amador

Son guay e cantador.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs.

Amaire dels homes en aquest mon.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 79.

Ami des hommes en ce monde.

ANC. FR. Et si cuidast bien li donsiaus

Estre ammeres de dames beles.

Fabl. et cont. anc, t. III, p. 118.

CAT. ESP. PORT. Amador. IT. Amatore.

7. Amairitz, s. f., lat. amatrix, amante, amoureuse.

Qu' entr' amairitz et amans

S'es mes us pales enjans.

Aimeri de Peguilain: Mantas ves.

Qu' entre amantes et amants s' est mise une tromperie ouverte.

8. Amaressa, s. f., amante.

Tuit li fin amadors e las finas amaressas.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Tous les fidèles amants et les fidèles amantes.

9. Amor, s. f., lat. amor, attachement, amour.

Amor ni societat ab lui non auria.

Titre de 1139.

Il n' aurait avec lui attachement ni société.

Los bes d' amor venon a tart, 

E 'l mals ven quasqun dia.

P. Cardinal: Ben ten.

Les biens d' amour viennent tard, et le mal vient chaque jour.

- Mytholog. le dieu d'amour, les Amours.

E 'l dieu d' Amor m'a nafrat de sa lansa.

Albert de Sisteron: En amor ai.

Et le dieu d' amour m'a blessé de sa lance.

Quant Proessa hag dit son agrat,

L' Amor son en pes levat.

Un troubadour anonyme: Seinor, vos que.

Quand Prouesse eut dit ce qui lui plut, les Amours se sont levés en pieds.

Loc. Pro Deu amor. Serment de 842.

Pour l'amour de Dieu.

Per amor Dieu mi fezes

Ma dona quelque bon saber.

B. de Ventadour: Bel m'es.

Pour l'amour de Dieu que ma dame me fît quelque bonne indication.

ANC FR. Qu'amors me le prie et commande.

Roman de la Rose, v. 33.

Por amor Dieu le glorioux...

Sire, merci por Dieu amor.

Fabl. et cont. anc. t. II, p. 33 et 87.

CAT. ESP. PORT. Amor. IT. Amore.


10. Amors, s. m., la gaie science des troubadours.

Donx li trobador noel venguan pozar en aquestas leys d'amors, quar ayssi es la fons d'esta gaya sciensa de trobar

Leys d'amors, fol. 1.

Donc que les troubadours nouveaux viennent puiser en ces lois de gaie science, car ici est la fontaine de cette gaie science de trouver.

11. Amansa, Aimansa, s. f., amour, attachement, affection.

Mas grèu veiretz fin' amansa

Ses paor e ses doptansa.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Mais difficilement vous verrez un pur amour sans peur et sans crainte.

E sai que dizetz soven

Que fraitura d' autr' aimansa

Me fai vas vos venir humelian.

Aimeri de Peguilain: S'ar sai.

Et je sais que vous dites souvent que le manque d'autre amour me fait venir humble vers vous.

ANC. FR. Si va dire par grand amance:

En Dieu ay toute ma fiance.

Lobineau, Hist. de Bret., t. II, p. 719.

ANC IT. Che noi trasse ad amanza.

Barberini, Docum. d'amore, p. 372.

12. Amatiu, adj., aimant, capable d' aimer.

De be amativa e de mal fugitiva.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Aimante du bien et fugitive du mal.

IT. Amativo.

13. Amoros, adj., amoureux, amical, qui appartient à l'amour.

Be sui gays et amoros,

Dona, per amor de vos.

Albert de Malespine: Dona a vos.

Dame, je suis bien gai et amoureux pour l'amour de vous.

Pauc sap de l' amorosa ley.

A. Daniel: Ab plazer.

Il sait peu de la loi amoureuse.

Et als amics es francs et amoros.

Bertrand du Puget: De sirventes.

Et il est franc et amical envers les amis.

CAT. Amoros (amorós). ESP. PORT. IT. Amoroso.

14. Amoroset, adj., amoureux, qui concerne l'amour.

L' amoroseta bevenda

No feric ab son cairel

Tristan n' Iseut plus fortmen.

B. Zorgi: Altressi.

L' amoureuse boisson ne frappa pas plus fortement avec son trait Tristan ni Iseult.

IT. Amorosetto.

15. Amorosamen, adv., amoureusement.

La bona domna valen

Qui tan gen vos aculhit

E tan amorosamen.

Peyrols: Quant amors.

La bonne dame méritante qui si gentiment vous accueillit et si amoureusement.

CAT. Amorosament. ESP. PORT. IT. Amorosamente.

16. Amic, s. m., lat. amicus, ami, amant.

Verays amix es aquel que ama en adversitat aissi co en prosperitat.

V. et Vert., fol. 76.

Vrai ami est celui qui aime en adversité ainsi qu'en prospérité.

Ai Dieus! quant bona fora amors

De dos amics.

B. de Ventadour: Ja mos.

Ah Dieu! combien serait bonne l'amour de deux amants.

CAT. Amig (amic). ESP. PORT. Amigo. IT. Amico.

17. Amiga, Amia, s. f., lat. amica, amie, amante.

Car' amiga, douss' e franca,

Covinens e bell' e bona.

P. Vidal: Car' amiga.

Chère amante, douce et franche, agréable et belle et bonne.

Que fara la vostra amia?

Amic, cum la voletz laissar?

B. de Ventadour: En abril.

Que fera la votre amie? Ami, comment vous voulez la quitter?

CAT. ESP. PORT. Amiga, IT. Amica.

18. Amiguot, s. m., petit ami.

E cuia s'om aver amic

Lai on no s'a ges amiguot.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Et on s' imagine avoir ami là où on n'a pas petit ami.

CAT. Amiguet.

19. Amable, adj., lat. amabilem, aimable.

Calque cauzas son amablas.

Tr. de l' Épître de S. Paul aux Philippiens. 

Quelques choses sont aimables.

CAT. ESP. Amable. PORT. Amavel. IT. Amabile.

20. Amicable, adj., lat. amicabilem, amiable, capable d' attachement.

Per arbitre arbitrador o amicable componedor.

Statuts de Montpellier de 1231.

Pour arbitre arbitrateur ou amiable compositeur.

O amiqables componedors.

Tit. de 1269, Arch. du Roy., K, 17.

Ou amiables compositeurs.

Home... huma e traitable et amigable.

V. et Vert., fol. 56.

Homme... humain et traitable et capable d' attachement.

ANC. FR. Car masculin est moult liable

Avec feminin amiable.

La fontaine des amoureux, v. 556.

CAT. Amigable.

21. Amigalmens, Amigablament, adv., amicalement.

Car m'as repres non pas amigalmens.

B. Carbonel, Coblas triadas.

Car tu ne m'as point repris amicalement.

E sia receubutz amigablament.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26.

Et soit reçu amicalement.

22. Amistatz, s. m., amitié, attachement, témoignage d' amitié.

E quan me soi de vos lonhatz,

Creys e dobla pus l' amistatz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et quand je me suis éloigné de vous, l' attachement croît et double davantage.

Quar salutz, ni amistatz

Ni messatges no m'en ve.

B. de Ventadour: Conort.

Car salut, ni amitié, ni message ne m'en vient.

ANC FR.

Naymon, dist-ele, je vos doing m' amisté.

Roman d'Agolant, v. 1316.

CAT. Amistat. ESP. Amistad. PORT. Amizade. IT. Amistà.

23. Amiguaje, s. m., attachement, affection.

Qui vol ausir gesta reyal

E de gran amiguaje.

V. de S. Honorat.

Qui veut ouïr geste royal et de grand attachement.

24. Amistansa, s. f., amitié, attachement.

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ilh teing ni la fina amistansa.

H. Brunet: Cortesamen.

Que coeur ne peut penser ni bouche dire l'amour et le pur attachement que je lui porte.

Qui vol aver complida amistansa

De Jhesu-Crist e qui 'l volra servire.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Qui veut avoir entier attachement de Jésus-Christ et qui le voudra servir.

ANC. ESP. Amistansa. ANC. PORT. Amistança. IT. Amistanza.

25. Enemic, s. m., lat. inimicus, ennemi.

Tres enemicx e dos mals senhors ai.

H. de S.-Cyr: Tres enemicx.

J'ai trois ennemis et deux mauvais seigneurs.

Qu'el mon non ai tan mortal enemic.

Pons de Capdueil: Astruc.

Que je n'ai au monde si mortel ennemi.

Spécialement. - L' ennemi du genre humain, le diable.

Qui no fai so que Dieus manda,

L' enemicx l'a en sa landa.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Qui ne fait ce que Dieu commande, le diable l'a en son domaine.

Vostra passios mi sia defendens,

Que no m' enchan l' enemics que m vai tentans.

Arnaud Catalan: Dieus verais.

Que votre passion me soit protectrice, afin que l' ennemi qui me va tentant ne me séduise pas.

CAT. Enemig (enemic). ESP. Enemigo. PORT. Inimigo. IT. Nemico.

26. Enemia, s. f., lat. inimica, ennemie.

Pus er l'am tan que m'es mala enemia.

Guillaume de Saint Didier: El mon non.

Puisque je l'aime tant alors qu'elle m'est méchante ennemie.

CAT. ESP. Enemiga. PORT. Inimiga. IT. Nemica.

27. Enimigablament, adv., irréconciliablement.

Tasiblament s' irais enveia, mas enimigablament.

Trad. de Bède, fol. 6.

L' envie s' irrite tacitement, mais irréconciliablement.

ANC. CAT. Enimigablament.

28. Inimicitia, s. f., lat. inimicitia, inimitié.

Inimicitias et malvolensas.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.

Inimitiés et malveillances.

ANC ESP. PORT. Inimicicia. IT. Inimicizia.

29. Enemistat, s. f., inimitié, rupture.

Q'us de corteza voluntat

La fai sens ginh d' enemistat

Guardar.

G. de Cabestaing. Aissi cum selh.

Qu' usage de courtoise volonté la fait considérer sans ruse d' inimitié.

CAT. Enemistat. ESP. Enemistad. PORT. Inimizade.

30. Adamar, v., aimer.

Vos prec que m detz tal cosselh

Qu'ieu sapcha ben adamar.

G. Riquier: Jhesu-Crist.

Je vous prie que vous me donniez tel conseil que je sache bien aimer.

ANC. ESP. Adamar.

31. Dezamar, v., cesser d'aimer, dédaigner, haïr.

Trop mi podetz longamen mal voler,

Si m dezamatz quar ieu vos suy amaire.

Berenger de Palasol: Bona dompna.

Vous me pouvez vouloir mal très long-temps, si vous me haïssez parce que je suis votre amant.

ANC FR. Dunc saveras tost aimer

Et apres desamer.

Evrard, Hist. litt., t. XIII, p. 69.

Je crains... que votre coeur n' apprenne petit à petit à me désaimer.

S. François de Sales, Lett. div., p. 187.

ANC. CAT. E si desam, no m sia dada culpa.

Ausias March: Per lo cami.

ESP. Puesque soy tan desamado

Yo me deva desamar. (deba)

J. de Mena, Cancionero general.

PORT. Desamo mi perque me desamades.

Canc. do coll. dos Nobres de Lisboa, fol. 52.

IT. Ve' l'altro che in un punto ama e desama.

Petrarca, Triom. d'am., c. 3.

E mortalmente il disamò... E lo disamavano mortalmente.

Cento novelle antiche, 60.

32. Desamor, s. f., indifférence, désaffection.

Qu'amors perd son nom e desmen,

Et es desamor planamen,

Pois merces no i pot far socors.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Qu'amour perd son nom et le dément, et est pleinement indifférence, lorsque merci ne lui peut faire secours.

ANC. CAT. Desamor. ESP. Desamor. PORT. Disamor. IT. Disamore.

33. Desamansa, s. f., indifférence, dédain, désaffection.

Qu' hom en ven leu de totz en desamansa.

Le moine de Fossan: Ben volria.

Qu'on en vient bientôt entièrement en désaffection.

34. Dezamistat, s. f., brouillerie, refroidissement.

Quant hom non pot una setmana

Us bos amicx estar ab autr' en patz,

Ses grans enueitz e ses dezamistatz.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Quand on ne peut une semaine être bon ami avec un autre, en paix,

sans grands ennuis et sans brouilleries.

ANC. ESP. Desamistad.

35. Dezamoros, adj., indifférent, désaffectionné.

Can pes cum soi tornat desamoros.

Folquet de Marseille: Per Deu amor.

Quand je pense comme je suis devenu indifférent.

Qu'anc non amet, ben l'en puesc escondire;

Ans es nescis dezamoros proatz.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Vu que jamais il n' aima, je puis bien l'en justifier; au contraire, il est démontré un niais indifférent.

CAT. Desamoros (desamorós). ESP. Desamoroso. IT. Disamoroso.

36. Enamorar, v., aimer, chérir, affectionner, enamourer, amouracher.

Un gosset li fasia festa, e s metia e sa fauda, e li sautava el coll, e

lo senhor lo enamorava ab gran gaug.

V. et Vert., fol. 61.

Un petit chien lui faisait fête, et se mettait sur ses genoux, et lui sautait au cou, et le seigneur le chérissait avec grand plaisir.

Qu'anc mais no fo leus a enamorar.

G. Faidit: Mon cor e me.

Qu' oncques mais je ne fus facile à amouracher.

Miravals s' enamoret de n' Azalais.

V. de Raimond de Miraval.

Miraval s' amouracha de la dame Azalais.

Et enamoret se de lui et el de la dona.

V. de Bernard de Ventadour.

Elle s' amouracha de lui et lui d'elle.

E li auzel si van enamoran

L'uns pels autres.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Et les oiseaux s'en vont devenant amoureux les uns pour les autres.

Subst. Al prim de nostr' enamorar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Au commencement de notre amouracher.

Part. pas. Car, a mon dan, sui trop enamoratz.

G. Faidit: Mon cor e mi.

Car, à mon dommage, je suis trop amouraché.

C'aissi m fadero tres sorors,

En aquella ora qu'ieu fui natz,

Que totz temps fos enamoratz.

Un troubadour anonyme: Domna ieu pren.

Les trois soeurs me féèrent ainsi, en cette heure que je fus né, que je fusse en tout temps amouraché.

ANC. FR. Car j'en suis moult enamourez.

La fontaine des amoureux, v. 869.

Nul ne se doit enamourer.

Œuvres d' Alain Chartier, p. 521.

Grant pièce ai illec demouré

De bel-accueil enamoré.

Roman de la Rose, v. 3320.

CAT. ESP. PORT. Enamorar. IT. Innamorare.

37. Enamorament, s. m., amour, attachement.

De Tristan e d' Ysolt los enamoramentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Les amours de Tristan et d'Iseult.

CAT. Enamorament. ESP. Enamoramiento. PORT. Namoramento. 

IT. Innamoramento.

38. Desanamorat, adj., indifférent, qui n'aime plus, désaffectionné.

Per qu'ieu vuelh mais esser paubres onratz,

C' avols manens e desanamoratz.

T. d' Aimeri et de G. de Berguedan: En Berguedan.

C'est pourquoi j'aime mieux être pauvre honoré, que lâche richard et indifférent.

ANC. FR. Mais est-ce un coup bien sûr que votre seigneurie

Soit désanamourée, ou si c'est raillerie?

Molière, le Dépit Amoureux, act. I, sc. 4.

39. Sobrenamorat, adj., exalté en amour.

Mout es mal amatz

Totz hom sobrenamoratz.

Giraud de Borneil: Si mon cor.

Tout homme exalté en amour est très mal aimé.

40. Entramar, v., entr' aimer, chérir réciproquement.

Tot aissy es d'ome e de femna quan s' entramo.

Liv. de Sydrac, fol. 74.

Tout ainsi est d'homme et de femme quand ils s' entr'aiment.

ANC. FR. Apres cest mot s'entre besierent

Cil qui onques ne s' entr'amerent,

Ne ja jor ne s'entr'ameront.

Roman du Renart, t. I, p. 211.

41. Sobramar, v., aimer à l' excès, aimer trop.

Sols sui que sai lo sobrafan que m sortz

Al cor, d'amor sofren per sobramar.

A. Daniel: Sols sui que.

Je suis le seul qui sais l' extrême chagrin qui me surgit au coeur, souffrant d'amour pour aimer à l' excès.

Et tot aisso m ven per sobramar.

Gui d' Uisel: Ges de chantar.

Et tout ceci me vient pour trop aimer.

Que leu m pot perdonar,

S'ieu failli per sobramar.

Richard de Barbezieux: Atressi cum l'olifans.

Qu'elle me peut facilement pardonner, si je faillis pour trop aimer.

42. Sobramor, s. f., amour excessif, passion.

Qu'il sobramors qu'ieu l'ai m'en te.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Que l' extrême amour que j'ai pour elle m'en retient.

43. Sobrenamoramen, s. m., extrême amour.

Dompna, eu ai un usatge

Qu'es, segon mon escien,

Per sobrenamoramen.

Cadenet: Aisso m dona.

Dame, j'ai un usage qui est, selon mon savoir, par extrême amour.

Amar, adj., lat. amarus, amer, triste, rude.

Fontainas caudas, autras freydas, autras amaras, autras saladas.

Liv. de Sydrac, fol. 55.

Fontaines chaudes, autres froides, autres amères, autres salées.

Sitot l'aura s'es amara,

Don s' eclaircisson li branc.

Giraud de Calanson: Sitot l'aura.

Quoique l'air soit rude, de quoi les branches s' éclaircissent.

Fig. Mais er conosc que l'amars

D'aquest segle es amars.

Giraud de Borneil: Be vey e conosc.

Mais maintenant je connais que l'aimer de ce siècle est amer.

Subst. E 'l dols m'es tornatz en amar.

Amanieu des Escas: Dona per.

Et le doux m'est tourné en amer.

E m'es amar quar eu non sui amatz.

Sordel: Entre dolsor.

Et il m'est amer de ce que je ne suis aimé.

CAT. Amarg. ESP. PORT. Amargo. IT. Amaro.

2. Amaramen, adv., amèrement.

El comenscet de plorar mot amaramens. (comenset)

Hist. abr. de la Bible, fol. 62.

Il commença à pleurer très amèrement.

CAT. Amargament. ESP. PORT. Amargamente. IT. Amaramente.

3. Amaribot, adj., amer, aigre.

Perqu' us sonetz fai gualiartz,

Ab motz amaribotz bastartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Parce qu'il fait des sonnets trompeurs, avec des mots aigres bâtards.

4. Amaros, adj., amer, triste.

En Amaros gems. V. et Vert., fol. 88.

En amers gémissements.

5. Amaror, Amargor, s. f., amertume.

E tan tost torn en amargor

Lo joy d'aquest segle leugier.

Pierre d'Auvergne: De Dieu.

Et si vite tourne en amertume la joie de ce siècle léger.

Que pos m' auci per lo dolz l' amarors.

Sordel: Entre dolsor.

Que puisque l' amertume me tue par le doux.

Amaror de boca. Eluc. de las propr., fol. 31.

Amertume de bouche.

Cazet el lieh de dolor e d' amaror.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.

Il tomba au lit de douleur et d' amertume.

CAT. Amargor. ANC. ESP. Amaror. ESP. MOD. PORT. Amargor. 

IT. Amarore.

6. Amareza, s. f., amertume, tristesse.

Amareza e forcenaria. Trad. de Bède, fol. 38.

Tristesse et folie.

ANC. CAT. Amarguesa. IT. Amarezza.

7. Amaruns, s. f., amertume.

E volt douz en amaruns.

Pierre d'Auvergne: Bels m'es dous.

Et tourne le doux en amertume.

8. Amartat, s. f., amertume.

Vis trop begut es amartatz de l'arma.

Trad. de Bède, fol. 45.

Vin trop bu est amertume de l'âme.

La amartatz, lo peccatz e la pena del segle.

Liv. de Sydrac, fol. 95.

L' amertume, le péché et la peine du siècle.

ANC. FR. Escurit per amertet mis olz.

Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 6.

Plein de misère et d' amerté.

Marie de France, t. II, p. 448.

9. Amargar, v., rendre amer, causer amertume.

Tals morcels que pueis l' amarga.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Tel morceau qui puis lui cause amertume.

Part. prés. Sa vida, qu'es de gran dolor,

Doloyrosa e amargans.

V. de S. Alexis.

Sa vie, qui est de grande douleur, douloureuse et amère.

CAT. ESP. PORT. Amargar.

10. Amarejar, v., avoir le goût amer.

Maschat entre dens es mol ni amareja...

Ginesta gustada amareja.

Eluc. de las propr., fol. 199 et 210.

Mâché entre les dents il est mou et a goût amer...

Genêt goûté a goût amer.

Part. prés. Es fels amarejans.

Nat de Mons: Sitot non.

Est fiel ayant le goût amer.

ANC. CAT. Amarejar. IT. Amareggiare.

11. Amarzir, v., rendre amer, rude, causer de l'amertume.

Que pueys del frug amarsis la sabor.

R. Jordan: S'ira d'amor.

Qu' ensuite il rend amère la saveur du fruit.

Qu'en la boca m fez al prim dolcir

Co que m'a fait pois el cor amarcir.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor.

Que me fit d'abord devenir doux en la bouche ce qu'il m'a fait ensuite devenir amer au coeur.

Quan l'aura doussa s' amarzis.

Cercamons: Quan l'aura.

Quand l'air doux se fait rude.

Pus amars m'en amarzis.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar.

Depuis qu' aimer m'en cause de l'amertume.

Part. pas. E pel temps que vei amarzit.

Deudes de Prades: No m puesc.

Et par le temps que je vois devenu rude.

IT. Amarire.

12. Enamarzir, v., lat. inamarescere, rendre amer, attrister.

Part. pas. Pessa... aissi enoiada e enamarzida.

Trad. de Bède, fol. 11.

Pensée... ainsi ennuyée et rendue amère.

IT. Inamarire.

Amarina, s. f., cerisier sauvage.

La grossa lansa

Que es de fraysse o d' amarina.

V. de S. Honorat.

La grosse lance qui est de frêne ou de cerisier sauvage.

(N. E. chap. siré bort; fraysse : freixa : fresno)

IT. Amarina. (N. E. Amarena, Prunus Avium)

- Jets de jonc.

Amarinas verdas o secas que son apeladas brins.

Cartulaire de Montpellier, fol. 107.

Jets de jonc verts ou secs qui sont appelés brins.


Amarvir, v., apprêter, fournir.

Et devo amarvir l'escrit de la talha als senhors.

Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.

Et doivent apprêter l'écrit de la taille aux seigneurs.

Part. pas. Que lor sian amarvitz lieytz am inventari.

Tit. de 1356. DOAT, t. XCXIII, fol. 210.

Que leur soient apprêtés lits avec inventaire.

E las maios... amarvidas e livradas.

Tit. de 1268, Arch. du Roy., J, 323.

Et les maisons... fournies et livrées.

Garda t d'ome ses mesura;

No y aias tenso ni rancura,

Qu'el te la lenga amarvida,

Car foldat e no sen la guida.

Libre de Senequa.

Garde-toi d'homme sans mesure; n'aies avec lui dispute ni contestation,

vu qu'il tient la langue apprêtée, car folie et non sens la guide.


Amazones, s. f. plur., lat. amazones, amazones.

Per que son ditas amazones, que vol dire ses mamelas o popas.

Eluc. de las propr., fol. 164.

C'est pourquoi elles sont appelées amazones, qui veut dire sans mamelles ou tétins.

CAT. Amassonas. ESP. PORT. Amazonas. IT. Amazzone.


Ambans, Anvan, s. m., lat. ambiens, entour, retranchement.

Que mais aiatz la vila, la tor ni los ambans.

Mas no i a tor, ni sala, ni ambans, ni soler.

Guillaume de Tudela.

Que jamais vous ayez la ville, la tour ni les entours.

Mais il n'y a tour, ni salle, ni retranchement, ni plate-forme.

Ni no m' espert s'il se fan

Anvans ni murs, que l' obra es de faigna.

Giraud de Borneil: Tot suavet.

Mi ne me trouble s'ils se font retranchements ou murs, vu que l'ouvrage est de boue.

CAT. Ambient. ESP. PORT. Ambiente.

2. Dezanvanar, v., crouler.

Can trazo 'l peirier

E 'l mur dezanvana.

B. Arnaud de Montcuc: Er quan li.

Quand les pierriers tirent et le mur croule.


Ambassador, Embaichador, s. m., ambassadeur, envoyé.

César, de Bello Gallico, lib. VI, rapporte que chaque Gaulois distingué

par sa naissance et par sa fortune avait circum se ambactes, clientes, etc.

Le mot ambascia se trouve dans la loi Salique et dans celle des Bourguignons.

On lit dans la paraphrase des Évangiles en vers franciques:

Johannes, mid if jungaron, Godes ambahtman.

Jean, avec ses disciples, de Dieu envoyé.

Sos leguatz o ambaichadors... Tramet sos embaichadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 94 et 97.

Ses légats ou ambassadeurs... Transmit ses ambassadeurs.

Ar mandan Viennes per tot ambayssadors

Que queran lo cors sanct.

V. de S. Honorat.

Maintenant les Viennois envoient partout ambassadeurs qui cherchent la personne sainte.

CAT. ESP. Embaxador. (Embajador) PORT. Embaixador. 

IT. Ambasciadore (Ambasciatore).

2. Ambaicharia, Embayssaria, s. f., ambassade.

Aquesta ambaicharia fo facha l'an DCCL.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Cette ambassade fut faite l'an 750.

Que, per embayssaria d' alcunas grans cieutatz, 

Volon parlar al rey.

Per tractar patz am vos en esta embayssaria.

V. de S. Honorat.

Que par ambassade de quelques grandes cités, ils veulent parler au roi.

Pour traiter paix avec vous en cette ambassade.

3. Ambayssada, s. f., ambassade.

Avian trametut lor ambayssada.

Chronique des Albigeois, col. 35.

Ils avaient transmis leur ambassade.

CAT. ESP. Embaxada. (Embajada) PORT. Embaixada. 

IT. Ambasciata.

4. Ambaissat, Embaissat, s. m., message, ambassade.

Peire, tu furniras est ambaissat,

E diras.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Pierre, tu rempliras cette ambassade, et tu diras.

Que de vos no s partira

Per nulh autre embaissat.

Berenger de Palasol: Ab la.

Qu'il ne se séparera de vous pour nul autre message.


Ambitio, s. f., lat. ambitio, ambition.

Ambitios, dezirier de montar en aut pres o en dignitat.

Gran ambitio de la honor del segle.

V. et Vert., fol. 7 et 80.

Ambition, désir de monter en haute estime ou en dignité.

Grande ambition de l' honneur du siècle.

CAT. Ambició. ESP. Ambición. PORT. Ambição. IT. Ambizione.

2. Ambecios, adj., ambitieux.

Substantiv. Los ambecios d'aquest mont.

Trad. de Bède, fol. 53.

Les ambitieux de ce monde.

CAT. Ambicios. ESP. PORT. Ambicioso. IT. Ambizioso.


Ambonilh, s. m., lat. umbillicus, nombril.

Effant... el ventre de sa mayre, per l' ambonilh atyra aliment... 

L' ambonilh es talhat als efans, quan so natz.

Eluc. de las propr., fol. 58.

L'enfant... dans le ventre de sa mère, prend aliment par le nombril... 

Le nombril est coupé aux enfants, quand ils sont nés.

ESP. Ombligo. PORT. Embigo. IT. Ombilico. (chap. melic, meligo, melico)


Ambra, s. f., basse lat. ambra, ambre.

On a dit que (ce) mot vient de l'arabe ambar. Voyez Mayans, t. II, p. 240. Skinner, Lex. etym., le dérive de la langue belge.

Aquest peish habunda mot en humor seminal, de laqual, quan rema en l'ayga, si engendra ambra per endurziment.

Eluc. de las propr., fol. 156.

Ce poisson abonde beaucoup en humeur séminale, de laquelle, quand elle reste en l'eau, s' engendre l' ambre par endurcissement.

ESP. Ámbar. PORT. Ambar. IT. Ambra.

2. Ambre, s. m., ambre jaune.

Unum pater noster de ambre.

Rymer, t. VIII, p. 428.

Es resplendent semlant al ambre.

Eluc. de las propr.., fol. 115.

Il est resplendissant semblable à l' ambre jaune.

CAT. Ambre.


Ambs, Ams, adj. num., lat. ambo, l'un et l'autre, les deux.

Il ne s' emploie qu'au pluriel.

Et ieu senti m' ambs los flancs.

A. Daniel: En breu briza.

Et je me sens l'un et l'autre flanc.

Que d' ams mos bras vos senga.

Rambaud d'Orange: Pos tals.

Que je vous ceigne de mes deux bras.

Ambas las nars li pertusatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui percez les deux narines.

Ans lieys non estreys lo liams,

Qu'ieu cugei qu' ams nos preses.

Giraud de Borneil: Quan creis.

Mais le lien, que je crus qui nous prît nous deux, ne l' étreignit pas.

ESP. PORT. Ambos. IT. Ambo, ambe.

2. Entramb, adj. num. plur., tous deux.

D' entrambas las partidas ne fan lo sanc raiar.

Guillaume de Tudela.

Ils en font couler le sang des deux côtés.

3. Ambiguitat, s. f., lat. ambiguitatem, ambiguité.

Ambiguitatz es can la sentensa es doptosa per amphibolia.

Leys d'amors, fol. 120,

L' ambiguité est quand la sentence est douteuse par amphibologie.

CAT. Ambiguitat. ESP. Ambigüedad. PORT. Ambiguidade. IT. Ambiguità.

Ambulacio, s. f., lat. ambulatio, marche.

No fec contrarietat en ambulacio...

E fay aquel tardar en ambulacio per alcus dias.

Trad. d'Albucasis, fol. 45 et 70.

Ne fit contrariété en la marche.

Et fais retarder celui-là en marche pendant quelques jours.

a. Ambulatiu, adj., faisant marcher, ambulatif.

Segon que es motiva dels pes, es dita virtut progressiva o ambulativa.

Eluc. de las propr., fol. 20.

Selon qu'elle est motrice des pieds, est dite vertu progressive ou ambulative.

ESP. Ambulativo.

3. Deambulacio, s. f., lat. deambulatio, marche.

E sent en front deambulacio, aissi cum si era deambulacio de formiguas.

Trad. d'Albucasis, fol. 13.

Et il sent sur le front marche, ainsi comme si c'était marche de fourmis.

4. Deambulatiu, adj., marchant, vague.

La dolor... est deambulativa.

Eluc. de las propr., fol. 93.

La douleur... est vague.


5. Perambular, v., lat. perambulare, parcourir, faire des progrès.

E no cesset perambular la corruptio, entro qu'el malaute peric.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Et la corruption ne cessa de faire des progrès, jusqu'à ce que le malade périt.

6. Amblar, v., ambler, aller à l' amble.

Et ella lo sec cavalcan

En un bel palafre feran,

On hom de cavalcar no s dol,

Et ambla si que par que vol.

Roman de Jaufre, fol. 81.

Et elle le suit chevauchant sur un beau palefroi gris, où on ne se plaint pas de chevaucher, et il amble tellement qu'il paraît qu'il vole.

E monta en un caval de bon' auria;

Non cor tan uns cavals com amblaria.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9.

Et il monte un cheval de bonne légèreté; un cheval ne court pas autant comme il amblerait.

ANC. FR. Sors deus blans palefrois anblans.

Marie De France, t. 1, p. 238.

Un souef anblant palefroi.

Roman du Renart, t. I, p. 93.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amblar. IT. Ambiare.

7. Amblanza, s. f., amble.

Ill van bellamen l' amblanza.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Ils vont joliment l' amble.

8. Ambladura, s. f., amble.

E met s'el camin d' ambladura,

Et anet tant can lo jorn dura.

Roman de Jaufre, fol. 9.

Et se met au chemin à l' amble, et il alla tant que le jour dure.

E quan m'en part, vau meins que d' ambladura.

Pistoleta: Sens e sabers.

Et quand je m'en sépare, je vais moins qu'à l' amble.

ANC. FR. Et le grant trot et l' ambléure.

Roman du Renart, t. II, p. 276.

ANC. ESP. Ambladura. IT. Ambiadura.

9. Ambladureta, s. f., petit amble.

Mas ieu venray de bel' ambladureta en palafre.

T. de R. Gaucelm et de J. de Miralhas: Joan.

Mais je viendrai à beau petit amble sur palefroi.

10. Amblador, adj., ambleur, qui va à l' amble.

Palafres ambladors. Giraud de Salignac: Esparviers.

Palefroi qui va à l'amble.

ANC. FR. Un palefroi ambléour, bel e chier.

R. de l' Enf. D' Ogier le Danois, fol. 88.

ANC CAT. ANC. ESP. Amblador.


Amda, Amdan, s. f., lat. amita, tante.

Ab lors oncles et ab lors amdas.

So es a lor oncle et a lor amdan.

Trad. du Code de Justinien, fol. 72.

Avec leurs oncles et avec leurs tantes.

C'est-à-dire à leur oncle et à leur tante.

ANC. FR. Une vieil aunte me nurri.

Marie de France, t. 1, p. 360.

Ele étoit s' ante, suer de sa mère.

Chr. d' outre-mer, Ms. de la bibl. de Berne, fol. 41.

Qui fust d' amis emparentée,

Qui éust oncles et antains

Et frères et cousins germains.

Fabl. et cont. anc. t. IV, p. 475.

Sa mère nostre chiere antain.

Tit. de 1265. Carpentier, t. 1, col. 398.


Amen, s. m., hébr. amen, amen, oui, soit, ainsi soit.

E tug digam en amen,

Gratias al Seinhor valen.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Et tous disons en amen, grâces au Seigneur puissant.

Interj. Que 'lh vostra pietatz

Lor perdon lor peccatz;

Amen! Dieus! aissi sia.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Que votre pitié leur pardonne leurs péchés; amen! Dieu! ainsi soit-il.

ANC. FR. Tout le camp dit Amen. Dubartas, p. 346.

ESP. Amén. IT. Ammen.


Amenitat, s. f., lat. amoenitatem, aménité, agrément.

Amenitat vol dire deliciozitat.

Eluc. de las propr., fol. 151.

Aménité veut dire agrément.

CAT. Amenitat. ESP. Amenidad. PORT. Amenidade. IT. Amenità.


Amiran, Amirar, s. m., émir.

Legati Caroli ab Aaron amira seu rege Persarum redeuntes... Aaron amira rexque Persarum.

Chr. S. Bertini. Martenne, Th. nov. anecd., t. III, col. 500.

Perq' ieu volria esser mais cocs

De sa cozina, lieis gardan,

C' aver l'onor d'un amiran,

Ses sa vista, e fos mieus Marrocs.

G. Adhemar: Ben fora.

C'est pourquoi je voudrais plutôt être cuisinier de sa cuisine, la regardant, qu'avoir, sans sa vue, la dignité d'un émir, et que Maroc fût à moi.

E s'ieu fos reis ni ducx ni amiratz.

Giraud de Borneil: Gen m' estava.

Et si je fusse roi et duc et émir.

Un troubadour a appliqué ce titre à un prince chrétien.

Dels Alamans, s'ieu fos lur amiratz,

Tost passera la lor cavaillaria. Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Des Allemands, si je fusse leur émir, bientôt passerait leur chevalerie.

(N. E. En este caso parece que se refiera al almirante.)

ANC. FR. Le premier qui print tiltre d' amiras en Sarragoce fut Ibnalarabi.

Fauchet, Antiq. fr., liv. VI, fol. 227.

Onkes plus bels n'ot quens ni amirant.

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, v. 3732.


Amorsar, v., étouffer, éteindre.

Estet lo fuoc que no lo pogron amorsar.

Chron. d'Arles.

Le feu dura de manière qu'on ne le put éteindre.

(N. E. chap. amortí; amorsá : desayunar, almorzar)

Per lo fuoc amorsar. V. de S. Trophime.

Pour éteindre le feu.

Fig. Dona que d' autra s' escusa,

Ni cuiz amorsar

Son crim per autr' encolpar.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Dame qui s' excuse par l'exemple d'une autre, et croit étouffer son crime en inculpant une autre.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amortar. ESP. MOD. Amortiguar. (extinguir)

- Amortir, calmer.

Mas pauc bes amorsa

Gran mal.

Albert de Sisteron: Domna pros.

Mais un petit bien calme un grand mal.

- Amorcer, attiser, agacer.

En Nicolet, tot lo foc amorzava

Aquest' aigla et un gran lum metia.

T. de J. d' Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.

Seigneur Nicolet, cet aigle attisait tout le feu et produisait une grande lumière. (ESP. Señor Nicolet, este águila atizaba todo el fuego y producía una gran luz.)

Part. pas.

Cum veltros en cadena qu'es amorsatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.

Comme un chien à l' attache qui est agacé.

ANC. FR. Poissons li done por amordre...

Jà n'en doit avoir raençon

Que li autre ne s'i amordent.

Roman du Renart, t. II, p. 306 et 308.

2. Amorzamen, s. m., attisement.

… L' amorzamen del foc.

T. de J. d' Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.

L' attisement du feu.


Amosir, v., ternir, obscurcir.

Tant a Boecis lo vis esvanuit

Que el zo pensa, uel sien amosit.

Poëme sur Boece.

Boece a le visage tellement ébloui qu'il pense cela, que ses yeux soient ternis.

Amparar, v., protéger, défendre, prohiber.

Senher, Dieu prec la vostr' arma ampar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas perque.

Seigneur, je prie Dieu qu'il protège votre âme.

Que de son oncle la volcsetz amparar,

Que la volia a tort dezeritar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Que vous la voulussiez défendre de son oncle, qui la voulait dépouiller à tort.

E no fassa jes so que amparara.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.

Et ne fasse point ce qu'il prohibera.

Part. prés. subst.

Et a poder de forsa et de bons amparans.

Guillaume de Tudela.

Et il a pouvoir de force et de bons défendants.

CAT. ESP. PORT. Amparar.

- Étudier, apprendre.

Cuideron que ampares letras, e 'l amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas...

Gran ren amparet de l' autrui saber e voluntiers l' enseignet a autrui.

V. de Hugues de S.-Cyr.

On crut qu'il apprît les lettres, il apprit chansons et vers et sirventes et tensons et couplets... Il apprit beaucoup du savoir d'autrui, et volontiers

l' enseigna à autrui.

ANC. CAT. Emparar. IT. Imparare.

2. Anparar, Emparar, v., saisir, prendre.

Non la deu anparar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 6.

Ne la doit saisir.

E aprop emparar elh moli. Philomena.

Et ensuite prendre le moulin.

ANC. CAT. Emparar.

3. Amparamen, s. m., défense, prohibition.

Armas portar contra l' amparamen d' aichel evesque e de sa cort.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII; fol. 88.

Porter les armes contre la prohibition de cet évêque et de sa cour.

- Usurpation.

Si lo clam es de amparamen de terra o de vinha.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127.

Si la réclamation est d' usurpation de terre ou de vigne.

ANC. CAT. Amparament.

4. Amparansa, s. f., rempart, sauvegarde, protection.

E Dieus, per sa gran pitansa,

Lo guit e fass' amparansa

Sobr' els fals Turcx non batisatz.

Aimeri de Bellinoi: Consiros cum.

Et que Dieu, par sa grande pitié, le guide et lui fasse sauvegarde contre les faux Turcs non baptisés.

Siatz de lieys amparansa.

Leys d'amors, fol. 30.

Soyez sauvegarde d'elle.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amparanza.

5. Amparador, s. m., envahisseur.

Son flac envios,

Emparador d'autrui mestier.

P. Vidal: Abril issic.

Ce sont lâches envieux, envahisseurs du métier d'autrui.

Tots emparadors, turbadors.

Tit. de 1422, de Bordeaux, Bibl. Monteil.

Tous envahisseurs, causants trouble.


6. Desamparar, v., désemparer, abandonner.

Comensa a guerreiar N Aemar lo vescomte que l' avia desamparat.

V. de Bertrand de Born.

Commence à guerroyer le vicomte seigneur Aimar qui l' avait abandonné.

Las riquesas del mont avian desamparat.

V. de S. Honorat.

Ils avaient abandonné les richesses du monde.

E pois quascus desampara

Vers per canson.

Giraud de Calanson: Sitot.

Et puisque chacun abandonne le vers pour la chanson.

Desampari per totz temps.

Tit. du XIIIe sièc., Arch. du Roy, J, 328.

je désempare pour toujours.

Respondet sant Peyre disent: Senher, si totz ti desamparan, negun temps non ti desampararai.

Hist. abr. de la Bibl., fol. 60.

Saint Pierre répondit disant: Seigneur, si tous t' abandonnent, en aucun temps je ne t' abandonnerai.

Part. pas. Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Jérusalem est un lieu abandonné.

Substantiv. Ampara 'ls desamparatz.

Perdigon: Entr'amor.

Il protége les abandonnés.

CAT. ESP. PORT. Desamparar.

7. Desamparament, s. m., abandon, désemparement.

E per desamparament que vos nos avetz faig dels deimes.

Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 86.

Et par l' abandon que vous nous avez fait des dîmes.

Ad esquivar l' engan del desamparament dels bes.

Tit. de 1221. DOAT, t. L, fol. 21.

Pour éviter la fraude de l' abandon des biens.

Per aquest absolvement et per aquest desamparament.

Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 279.

Par cette quittance et par ce désemparement.

ANC. ESP. Desamparamiento.


Amphibolia, Amphibologia, s. f., lat. amphibolia, amphibologia, amphibolie, amphibologie.

*gr, Hermog. *gr., p. 72.

*gr, ambigua dictio.

Isidor. Orig., I, 33.

Amphibolia, en autra maniera, dicha amphibologia, e vol dire aytan cum doptoza sentensa. Leys d'amors, fol. 116.

Amphibolie, en autre manière, dite amphibologie, et elle veut dire autant que sentence douteuse.

CAT. Amfibologia. ESP. Anfibología. PORT. Amphibolia, amphibologia. IT. Anfibologia.


Ample, adj., lat. amplus (amplius), ample, large.

Qu' amples vestirs porton e bels arnes.

T. d' Alb. de Sisteron et du Moine: Monges digatz.

Qu'ils portent amples vêtements et beaux harnois.

Amples camis ab trop de caminiers.

G. Riquier: Fortz guerra.

Larges chemins avec beaucoup de voyageurs.

Fig. Sainta gleisa es ampla en las charnals chausas, et estreita en las esperitals.

Trad. de Bède, fol. 74.

La sainte église est large dans les choses charnelles, et étroite dans les choses spirituelles.

Substantiv. Los valhatz agron XXX pes de preon e LX pes d' ample.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

Les fossés eurent trente pieds de profondeur et soixante pieds de large.

CAT. Ample. ESP. Amplio. PORT. Amplo. IT. Ampio.

2. Amplamen, adv., amplement.

Cum plus amplamen es contengut en son libre.

Genologia dels contes de Toloza, p. 3.

Comme il est plus amplement contenu dans son livre.

CAT. Amplamen (amplament). ESP. Ampliamente. PORT. Amplamente. 

IT. Ampiamente.

3. Ampliatiu, adj., ampliatif.

Per attraction d'ayre del pulmon ampliatiu et restrictiu.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Ampliatif et restrictif du poumon par attraction d'air.

4. Amplitut, s. f., lat. amplitudo, ampleur.

La amplitut de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 42.

L' ampleur de la plaie.

ANC. CAT. Amplitut. ESP. PORT. Amplitud. IT. Amplitudine.

5. Amplessa, s. f., ampleur.

Qu'ellas et els an faudas d'una amplessa.

P. Cardinal: Ab votz d'angels.

Qu'elles et eux ont girons de même ampleur.

Ampleza de las venas pulsatils.

Eluc. de las propr., fol. 55.

Ampleur des veines pulsatiles.

Sia la amplesa del trauc.

Trad. d'Albucasis, fol. 40.

Soit l'ampleur du trou.

ANC. CAT. Amplesa. IT. Ampiezza.

(N. E. ¿La “amplesa del trauc” o la amplesa del ancien catalan son la misma palabra, o me lo parece a mí? Raynouard ofrece muchos ejemplos de palabras que cataloga como catalanas, y son romances; otras veces son iguales que las francesas o castellanas.

Después de Pompeyo Fabra, esto se acentuará de manera irrisoria.)


6. Amplar, v., augmenter, rendre plus ample.

Aquest amplec las possessios de la glyeia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.

Celui-ci augmenta les possessions de l'église.

7. Ampliar, v., lat. ampliare, amplier, amplifier, augmenter.

Per ampliar autramen la materia.

Alongan o amplian la materia, (N. E. amplían castellano no llevaba tilde.)

Leys d'amors, fol. 139.

Pour amplier autrement la matière.

Allongeant ou amplifiant la matière.

Lo regne accreicher et ampliar.

(N. E. El catalán normativo rechaza la CH, porque recuerda demasiado a la lengua matriz, el occitano.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Accroître et augmenter le royaume.

CAT. ESP. PORT. Ampliar. IT. Ampliare.

(N. E. Ampliar era igual, y es, en catalán, español – castellano, y portugués. El dialecto occitano catalán usará eixamplar, ver número 10 más abajo, y eixample, para distanciarse todo lo posible de estas lenguas.) 

8. Amplificar, v., lat. amplificare, amplifier, augmenter.

Quar l'enfant amplifica trop.

Eluc. de las propr., fol. 70.

Car l'enfant augmente beaucoup.

Entro que sia amplificat.

Trad. d'Albucasis, fol. 29.

Jusqu'à ce qu'il soit amplifié.

ESP. PORT. Amplificar. IT. Amplificare.

(N. E. Aquí Raynouard no dice cómo se decía en su tiempo en catalán. Querría ahorrar tinta.)

9. Adamplar, v., amplifier, grossir.

Lo pieitz fai adamplar.

Le Dauphin d' Auvergne: Joglaretz.

Fait grossir le sein.

10. Issamplar, Issampliar, v., élargir, augmenter, ouvrir.

Lo sans cors son ponh issamplet. V. de S. Alexis.

La sainte personne ouvrit son poing.

Ni 'ls cols dels motons escarnarai per issampliar els cartiers dels motons.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Et je ne décharnerai pas les cous des moutons pour augmenter les quartiers des moutons.


Ampola, s. f., lat. ampulla, fiole, ampoule.

Van omplir una ampola d'aquesta aigua beneseyta.

Philomena. (N. E. A ver quién es el guapo que traduce esto al catalán.)

Ils vont remplir une fiole de cette eau bénite.

E totz los reys de Fransa son onhs d'aquella cresma d'aquel' ampola.

(Chap. Y tots los reys de Fransa son ungits d' aquella crisma d' aquella botella.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 64.

Et tous les rois de France sont oints de ce chrême de cette fiole.

ANC. FR. Au sommet de ce pillier estoit assise une ampolle...

Le pilier estoit creux et l' ampolle de fin or.

R. de Perceforest, Sainte-Palaye, Gloss.

CAT. ESP. ANC. PORT. IT. Ampolla.

2. Ampoleta, s. f., petite fiole.

El pres una ampoleta d'oli.

Hist. abr. de la Bible, fol. 36.

Il prit une petite fiole d'huile.

(Chap. Ell va pedre una botelleta de oli.)

ESP. Ampolleta. (CAT. también.) PORT. Ampulheta. IT. Ampolletta.

3. Ampulhos, adj., ampoulé, boursouflé.

Materia spumosa et ampulhoza.

(N. E. los catalanistas de la Ascuma de Calaceite, Matarraña, Aragón, preferirán escuma, que aparece más abajo, en el verbo Alenar.)

Eluc. de las propr., fol. 94.

Matière écumeuse et ampoulée.

IT. Ampolloso.