Mostrando las entradas para la consulta vidre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vidre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 7 de junio de 2017

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.

//

A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne féem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.

Si no me engaño, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....

Lo del pels de les carchoferes es coll per a fe formache, collades....

Teníem una panera a la 'despensa', o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa. Eli Bosque Caballé, la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB:

LLEUTE m.

Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: llevat, rent.
    Etim.: del llatí levĭtumat. sign., derivat de levare alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).

REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 

|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 

|| 
3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.

tetas, tetazas, tetona, pechos, pechotes, escote, escotazo, escote de vértigo, camiseta para mecánicos, mamellona, mamelles,

    Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).

Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:

    Intens.:—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: del llatí repŏstum‘cosa guardada’.

sábado, 10 de agosto de 2024

Oler - Enonglar

 

Oler, v., lat. olere, sentir, exhaler de l'odeur, puer, odorer.

No sen brugir ni oler

Aquest malvais volatil.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

Je ne sens bruire ni puer ce mauvais volatile. 

Part. prés. Domna, roza ses espina,

Sobre totas flors olens.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine, sur toutes fleurs odorante.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

ANC. FR. Les flors en olent miex que basme. 

Roman de la Rose, v. 12881.

Un jur li ala demander

De s' alene s' ele ert puanz,

Ou s' ele esteit souef oulanz.

Marie de France, t. II, p. 192. 

ESP. Oler. IT. Olire. (chap. Aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.)

2. Olor, s. f., lat. olor, odeur.

Li mort e 'lh nafrat lor an tan mala olor. Guillaume de Tudela.

Les morts et les blessés leur ont si mauvaise odeur.

ANC. FR. Me seult oster de ma dolor 

Par sa très doucereuse olor.

Roman de la Rose, v. 10456.

CAT. ESP. Olor. IT. Olore. (chap. Auló, aulós.)

3. Redolent, Redolen, adj., lat. redolentem, odorant, parfumé. 

Causas aromaticas et redolens.

Fum aromatizant et redolent.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 132. 

Choses aromatiques et odorantes. 

Vapeur aromatisante et odorante.

4. Redolencia, s. f., parfum.

Sa aromaticitat o redolencia.

Sobre bona odor et redolentia.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 160. 

Son arome ou parfum. 

Sur-bonne odeur et parfum.


Olh, Ol, Oill, Huelh, Huel, Uell, Ulh, Uill, s. m., lat. oculus, oeil. 

No y veg clar dels huels ab que us remir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je n'y vois pas clair des yeux avec quoi je vous contemple.

Eu li bais la bucha (bocha) e 'ls ols amdos.

G. Adhemar: Al chant d' ausel.

Je lui baise la bouche et les yeux tous deux. 

Que lo ulhs de cel cap vos en salhis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.

Que l'oeil de cette tête vous en sortît. 

Fig. E 'ls hueils del cor tenc ades lai.

Pons de la Garde: Plus ai. 

Et les yeux du coeur je tiens toujours là. 

Providenza fai loyn gardar 

Ab uills de cor zo c' om deu far. 

Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 

Prévoyance fait regarder loin avec yeux de coeur ce qu'on doit faire.

Que denhes virar pres de me 

Los huelhs d'amor e de merce.

Arnaud de Marueil: Si que vos. 

Qu'elle daignât tourner près de moi les yeux d' amour et de merci.

Lo solelh...

Huelh de trastot lo mon et illuminamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Le soleil... oeil et lumière de tout le monde. 

Loc. Qui s vuelha, n' aia l' uelh moilhat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui se veuille, en ait l'oeil mouillé. 

En son regart oil a oil. Trad. de Bède, fol. 10. 

En son regard oeil à oeil.

E m fay huelhs de drago.

P. Vidal: Ajustar. 

Et me fait yeux de dragon.

A qui l' esgarda de dreg huel.

P. Rogiers: Entr' ira e joi. 

A qui le regarde de droit oeil. 

Per aquest tort mi podetz los huelhs traire. 

Guillaume de Saint-Didier: El mon non a. 

Pour ce tort vous pouvez m' arracher les yeux. 

A totas gens mostrar a olh 

La dicha naychensa d' Amor.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour.

Lo dux ditz que non o creyria

Si de sos huellz non o vezia.

V. de S. Honorat.

(chap. Lo duc va di que no se u creuríe si de sons ulls no u veíe.)

Le duc dit qu'il ne le croirait si de ses yeux il ne le voyait.

ANC. FR. Que il n' aveit que un sol oil... bleué l' eut par aventure. 

Un rains en l' oil. 

Un rains me feit dedens l' oil.

2e trad. du Castoiement, contes 5 et 7. 

Sorquidance dit e orguil, 

Si ne set que li pent al oil. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 118.

A ses oyls com flambe de fu.

Trad. de l'Apocalypse, Bib. de l'Arsenal.

ANC. CAT. Oill (Uyl, com Uyldecona). CAT. MOD. Ull. ESP. Ojo. PORT. Olho. IT. Occhio. (chap. Ull, ulls; ullet, ullets; ullot, ullots; ullat, ullats, ullada, ullades.)

- Terme de monnayage.

Li Peregozi deven esser fachs blanc ab V olhs.

Titre de 1276. Commune de Périgueux.

Les Périgourdins doivent être faits blanc avec cinq yeux.

2. Huelh de veire, s. m., oeil de verre, espèce d'oiseau.

Huelh de veire es un petit ausel blanc... et a la pus sotil vista que res que sia. Naturas d' alcus auzels.

L' oeil de verre est un petit oiseau blanc.. et il a la vue la plus subtile que rien qui soit.

(chap. Ull de vidre; classe de muixó y literalmen, ull fet de vidre, ull de picho.)

3. Ulhal, s. m., visière.

Fo ab sageta feritz per lo nazal

E per l' ulhal del elme, que lo colps fo mortal. Guillaume de Tudela.

Fut avec sajette frappé par le nazal et par la visière du heaume,(tellement) que le coup fut mortel.

(chap. Ullal : visera y naiximén intermitén de aigua, com los ullals de la Fenellassa, a Beseit. Riu Ulldemó, Ulldecona.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

4. Entrueil, s. m., entr'oeil, espace qui sépare les yeux.

Lo meias que es d' eviro

Entro en hueill, entrueill a nom.

Nefa jauna e lonc entrueil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le milieu qui est à l'environ jusques en oeil, a nom entr'oeil.

Néfe jaune et long entr'oeil.

ANC. FR. Entrueil plaisant, bouche bien ordonée.

Eustache Deschamps, p. 98.

(chap. Entreull, entreulls, entressella, entresselles. ESP. Entrecejo.)

5. Hulhar, v., être pourvu, être garni d'yeux.

Part. pas. Arnaut, joglar, mal hulat, cara trona. 

Giraud de Calanson: Sitot s' esfors. 

Arnaud, jongleur, mal garni d'yeux, figure plate.

CAT. Ullar. PORT. Olhar. (ESP. Ojear. Chap. Fotre una ullada, ullades : mirá, guaitá, atiná, etc.)

6. Ocleiar, v., du lat. oculus, clignoter.

Cant eu la vei, tot m' abelluc,

Et oclei mai d' un ratairol.

Un troubadour anonyme: Can vei.

Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je clignote plus qu'un petit rat.

(chap. Clucá los ulls, tancá los ulls, parpadejá.)

7. Avogolar, v., aveugler.

Autras fontainas caudas que avogolo la gen. Liv. de Sydrac, fol. 55.

Autres fontaines chaudes qui aveuglent la gent.

(chap. Segá, fé sego, ciego: atres fons caldes que seguen a la gen.)

8. Reiruelhar, v., regarder en arrière, blâmer.

Tot lo mons lo 'n reiruelha. 

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es. 

Tout le monde l'en regarde en arrière. 

Que fols ai dig? Ieu mi reiruelh.

G. Riquier: Tot m' es. 

Qu'ai-je dit, fou? Je me blâme.

9. Opthalmia, s. f., lat., ophtalmia, ophthalmie.

Optalmia que es passio del uelh. Eluc. de las propr., fol. 79. 

(chap. Oftalmia que es patimén (enfermedat) del ull.)

Ophthalmie qui est souffrance de l'oeil.

Optalmia e emigranea. Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Ophthalmie et migraine.

CAT. ESP. (chap.) Oftalmia. PORT. Ophtalmia, IT. Ottalmía.

10. Optalmi, s. m., lat. ophthalmius, ophtalmi, sorte de pierre précieuse. Optalmi es peyra de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 190.

L' ophtalmi est pierre de diverses couleurs.


Olimpiadis, s. f., lat. olympiadis, olympiade.

L'an prumier de la olimpiadis CLXXXIII. Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. L'an premier de l'olympiade cent quatre-vingt-troisième.

2. Olimpiada, s. f., olympiade. 

De la prumiera olimpiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6.

De la première olympiade.

CAT. ESP. Olimpiada. PORT. Olympiada. (chap. Olimpiada, olimpiades.)

3. Olimpi, adj., lat. olympicus, olympien.

Regio del foc... la bassa es apelada cel olimpi.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Région du feu... la basse est appelée ciel olympien.

(chap. Olímpic, olimpics, joc olímpic, jocs olimpics. Monte Olimpo.)


Oliopomenon, s. m., du grec *gr, ellipse.

Bracologia, en autra maniera apelada oliopomenon.

Leys d'amors, fol. 142.

Bracologie, en autre manière appelée ellipse.

(https://archive.org/details/lasflorsdelgaysa03gatiuoft/mode/2up)


Olm, Olme, s. m., lat. ulmus, orme. 

Ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta. 

Bertrand de Born: Non estarai.

Je n'y trouve plus ombre ni orme ni séjour. 

Vezetz vos cel brulhet ab cels olmes plantatz?

Roman de Fierabras, v. 1678. 

Voyez-vous ce petit bois planté avec ces ormes?

CAT. Olm. ESP. PORT. IT. Olmo. 

(chap. Olm, olms; no demanéu peres al olm.)

2. Olmada, s. f., ormoie, lieu planté d'ormes.

Las plantadas de sobre l' olmada.

Tit. de 1225. Arch. de l' archevêque d'Arles, n° 86.

Les pépinières dessus l' ormoie.

(chap. Olmeda, olmedes. ESP. Olmeda, olmedas.)

olmo, ulmus, olm, olms


Olus, s. m., lat. olus, légume, plante potagère.

Ja que totas herbas aptas a cozinar sio ditas olus, empero caul especialment es dit olus. Eluc. de las propr., fol. 216. 

Quoique toutes les herbes propres à cuisiner soient dites plantes potagères, cependant le chou est spécialement dit plante potagère.


Ombra, Umbra, s. f., lat. umbra, ombre, ombrage.

Car anc Narcisus, qu' amet l'ombra de se, 

Si be s mori, no fo plus fols de me.

Pierre d'Auvergne: Mot m'entremis. 

Car oncques Narcisse, qui aima l' ombre de soi, quoiqu'il mourût, ne fut plus fou que moi. 

Josta si

Assec me a l' ombra d'un telh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Auprès de soi elle me fit asseoir à l'ombre d'un tilleul.

Fig. Dona...

Pus bela que bels jorns de may, 

Solelhs de mars, umbra d' estieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame... plus belle que beaux jours de mai, soleil de mars, ombre d'été. Loc. La luna eclipsa quan... la terra li fa umbra.

Eluc. de las propr., fol. 117. 

La lune éclipse quand... la terre lui fait ombre. 

Prov. Lo sec en totz luocs coma la ombra del cors. V. et Vert., fol. 7.

Le suit en tous lieux comme l' ombre du corps.

- Fantôme.

Per umbras malvazas et espaventablas que si mostron a lor.

Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Par ombres méchantes et épouvantables qui se montrent à eux.

CAT. Ombra. ANC. ESP. Umbra. ESP. MOD. PORT. Sombra. IT. Ombra.

(chap. Sombra, sombres; ombra, ombres; umbría, umbríes; ombría, ombríes : part aon no toque lo sol, ombrieta, ombrietes, contraria a la solana, solanes, solaneta, solanetes.)

Casa Ombrieta, turismo rural, Antolí Tello

2. Ombraill, s. m., ombrage.

Trobei un' amairitz

Al ombraill d' un' abadia.

B. Zorgi: L'autr'ier.

Je trouvai une amante à l'ombrage d'une forêt de sapins.

Non podion, ses morir,

Outra l' ombral del bruoill anar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las.

Elles ne pouvaient, sans mourir, aller outre l' ombrage du bois.

3. Ombratge, s. m., ombrage, l'épaisseur du bois.

M' es belh dous chan per l' ombratge.

Marcabrus: Lanquan fuelhon.

M'est beau doux chant par l' ombrage.

Aug agnir

Cavals voitz per l' ombratge.

Bertrand de Born: Be m play.

J'entends hennir les chevaux vides à travers l'épaisseur du bois.

ESP. (Sombráge) Sombraje. (chap. Espessura del bosc o bosque. 

Puesto ombriós, umbriós.)

4. Ombreira, Ombrieira, s. f., ombrière, lieu ombragé.

Sojornem en est' ombrieira.

Giraud de Borneil: L'autr' ier.

Reposons en cette ombrière.

Tro qu' en una ombreira, 

Reviriey mos huelhs alhor.

Joyeux de Toulouse: L' autr' ier. 

Jusqu'à ce qu'en un lieu ombragé, je détournai mes yeux ailleurs.

5. Ombriu, Umbriu, adj., ombreux, ombragé.

Son ombriu li ramel.

Marcabrus: Quan l' aura.

Les rameaux sont ombreux.

Bel m' es quan son ombriu li mon. 

Marcabrus: A l' alena. 

Il m'est beau quand les monts sont ombragés. 

ANC. FR. Sur le plus haut des ombreuses montagnes.

Premières œuvres de Desportes, p. 228.

Nous suivons les chemins ombreux et solitaires. Bertaut, p. 362.

ESP. (sombrío) PORT. Sombrio.

- Ombrageux, défiant.

Sembla cavall umbriu a cuy fay pahor la umbra. V. et Vert., fol. 71.

Semble cheval ombrageux à qui l'ombre fait peur. 

On plus l' ai servida

De mon poder, ieu la trop plus umbriva. 

P. Vidal: S' ieu fos en cort. 

Où plus je l'ai servie de mou pouvoir, je la trouve plus ombrageuse.

Ves aquels etz ombriva 

C' avetz en poder.

Rambaud d'Orange: Amors com. 

Vous êtes ombrageuse envers ceux que vous avez en pouvoir.

(chap. Sombrío, sombríos, sombría, sombríes.)

6. Ombrelh, adj., ombreux, sombre.

Fig. Blanc dig ab fag escur, ombrelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Clairs propos avec fait obscur, sombre.

7. Ombrejar, Ombreiar, v., ombrager, donner, apporter, faire de l'ombre.

Fig. Cui malvatz astres ombreia.

Marcabrus: Per savi 'l tenc. 

A qui mauvais astre apporte ombre.

ANC. FR. Avoit dedans le champ deux petites loges pour reposer et umbrer les champions. Monstrelet, t. I, fol. 14.

CAT. Sombrejar. ESP. PORT. Sombrear. IT. Ombreggiare. 

(chap. Sombrejá, fé o doná sombra.)

8. Azombrar, Aombrar, v., lat. adumbrare, ombrager, être ombreux.

Hueymais pus s' azombra 'l trelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Désormais puisque la treille s'ombrage. 

Lanquan vey florir l' espiga 

E s' azombra 'l vitz.

G. Adhemar: Lanquan vey. 

Lorsque je vois fleurir l'épi et (que) s'ombrage la vigne.

- Se tenir à l'ombre, goûter le frais à l'ombre.

Vi un albre mout sobrier 

E lonc, que avia nom palmier, 

On volontier si repausera, 

Si fos desotz, e s' aombrera.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Vit un arbre moult élevé et long, qui avait nom palmier, où volontiers il se reposerait, s'il était dessous, et se tiendrait à l'ombre. 

ANC. FR. Et truevent un lieu descombré, 

D' arbres açaint de feuille aombré. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 28. 

C'est un espoir qui polit et adombre

Le mal passé.

Saint-Gelais, p. 3.

ANC. CAT. Aombrar. ESP. Asombrar. PORT. Assombrar. IT. Adombrare.

(chap. Doná o fé sombra. Assombrá, assombrás, de assombro.)

9. Enombrar, v., lat. inumbrare, obscurcir, cacher.

Esdeve escura per la terra que lhi enombra la resplandor del solelh.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Devient obscure par la terre qui lui cache la splendeur du soleil. 

Part. pas. Can tota la lhuna es enombrada de la terra.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Quand toute la lune est obscurcie par la terre.

ANC. FR. Qui s' esclipse comme la lune

Que la terre obnuble et enumbre 

Quant la lune chiet en son umbre. 

Roman de la Rose, v. 4802. 

Le S.-Esprit surviendra en toy, et la vertu du souverain t' enombrera.

Apologie pour Hérod., t. I, p. 605. 

IT. Inombrare.

10. Solumbrar, v., ombrager, mettre a l'ombre, reposer.

Fig. En lhyeis lo filhs de Dieu solumbrara, e penra carn e sanc de lhyeis.

Liv. de Sydrac, fol. 119.

En elle le fils de Dieu reposera, et prendra chair et sang d'elle.

Apres l' avenimen del filh de Dieu, qui s solombrara en la Vergis.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Après l'avénement du fils de Dieu, qui s'ombragera en la Vierge.


Omelia, s. f., lat. homilia, homélie

Crizostomus..., en la dezena omelia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6. Chrysostôme..., dans la dixième homélie. 

CAT. ESP. (homilía) PORT. Homilia. IT. Omelia. (chap. Homilía, homilíes.)


Onager, s. m., lat. onager, onagre, âne sauvage.

Fo apelat onager, que es bestia fera et mol salvagga.

Eluc. de las propr., fol. 167. 

Fut appelé onagre, qui est bête farouche et moult sauvage.

2. Onagri, s. m., onagre.

Cavals et onagris. Eluc. de las propr., fol. 175.

Chevaux et onagres.

3. Onagre, s. m., lat. onagrus, onagre. 

Onagre vol dire aze fer. Eluc. de las propr., fol. 255.

Onagre veut dire âne sauvage.

ESP. PORT. IT. Onagro. (chap. Burro salvache, ase, ruc, acémila, com Artur Quintana Font.)


Onci, s. m., lat. uncus, croc, crochet.

Pren onci, e fica aquel en la meula. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Prend crochet, et fiche celui-là en la moelle.



Oncle, s. m.3 lat. avunculus, oncle.

Ja no creirai castic d' amic ni d' oncle.

A. Daniel: Lo ferm. 

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d' oncle. 

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que de son oncle vous voulussiez la préserver.

CAT. Oncle (tiet). (chap. Tío - son germá de la mare; tíos, tía, tíes.)


Onda, Unda, Honda, s. f., lat. unda, onde, flot, vague.

Atressi m ten en balanza 

Com la nau sus l' onda.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

Ainsi je me tiens en balance comme la nef sur l'onde.

Cel que dopta sembla l' unda de la mar que mov lo vens.

Trad. de Bède, fol. 58. 

Celui qui doute semble l' onde de la mer que le vent agite.

La mar fai grans ondas. V. de S. Honorat. 

La mer fait de grandes vagues.

Las hondas qu' yssiran del mar, 

Sus vas lo cel volran poiar.

Passion de J.-C. 

Les vagues qui sortiront de la mer, sus vers le ciel voudront monter.

CAT. (ona, onas u ones) ESP. (ola) PORT. IT. Onda. (chap. Ola, oles; onda, ondes, de radio.)

2. Inondation, s. f., lat. inundationem, inondation.

Per inondation d'aiguas. Fors de Béarn, p. 1093. 

(chap. Per inundassió d' aigües.) 

Par inondation d'eaux.

CAT. Inundació. ESP. Inundación. PORT. Inundação. IT. Inondazione.

(chap. inundassió, inundassions; v. inundá, inundás: inundo, inundes, inunde, inundem o inundam, inundéu o inundáu, inunden; inundat, inundats, inundada, inundades.)

3. Ondejar, Ondeiar, v., ondoyer.

La gran mar

Dels blatz en espic ondeiar.

Leys d'amors, fol. 128. 

La grande mer des blés en épis ondoyer. 

ANC. IT. E i campi pieni di biade non altramente ondeggiare che il mare.

Boccaccio, giorn. I. 

ANC. CAT. Onejar. CAT. MOD. Ondejar. ESP. PORT. Ondear. 

IT. Ondeggiare. (chap. Ondejá, fé ondes u oles.)

4. Ondansa, Undansa, s. f., avantage, profit, suffisance.

Loc. Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' ondansa.

R. Jordan: Era don Dieus. Var. 

Vaut plus un courtois non quand oui n'y trouve profit.

Un Ms. porte undansa.

5. Abondantia, Abondancia, Habundancia, s. f., lat. abundantia, abondance.

Abondancia de tot mal. V. et Vert., fol. 28. 

Abondance de tout mal. 

Loc. De la habundancia del cor parla la boca. V. et Vert., fol. 85. 

De l' abondance du coeur parle la bouche. 

ANC. FR. Mais, comme scez, d' abondance de coeur

La bouche parle, et rien n'y cherche que heur.

G. Cretin, p. 196.

CAT. ESP. PORT. Abundancia. IT. Abondanzia, abbundanzia. 

(chap. Abundansia, abundansies.)

6. Abondansa, Aondansa, s. f., abondance. 

Quar eu trop tan de ben en lei a dir, 

Que sofraichos mi fai trop abondansa.

Folquet de Marseille: Chantan. 

Car je trouve en elle tant de bien à dire, que pauvre me rend trop d' abondance.

Selhs que an aondansa 

De vin et d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Ceux qui ont abondance de vin et de blé.

- Profit, avantage, satisfaction. 

Loc. Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame me défend ce par quoi elle me donne satisfaction.

Per qu' el nos val mais, so m par,

Que l' oc ses far aondansa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi, le non vaut davantage, ce me paraît, que l'oui sans faire profit.

Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades vol. 

Incessamment veut de l' abondance du coeur la bouche parler. 

IT. Abbondanza.

7. Aon, s. m., aide, secours, assistance.

Contr' aiso nos fes Dieus un aon, 

Cant nos mandet c' amassem ses faidia.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Contre ceci Dieu nous fit une assistance, quand il nous commanda que nous aimassions sans rebut. 

Dona, vos quier aon.

Albert de Sisteron: Dona pros. 

Dame, je vous quiers aide.

8. Habundoz, Avondos, Aondos, Aundos, adj., abondant.

Terra en blatz, frugz... et metalhs habundoza.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Terre en blé, fruits... et métaux abondante.

Tan avondos de totz bels garnimens. 

B. Zorgi: Non lassarai. 

Si abondant en tous beaux équipages. 

Sest rire m' a faig de ris tant aondos. 

Lanfranc Cigala: Joios d'amor. 

Ce rire m'a fait de ris si abondant.

Aundos en plors. Trad. de Bède, fol. 51. 

Abondant en pleurs. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Abundoso. IT. Abbondoso. 

(chap. Abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

9. Abondar, Abundar, Habundar, Aundar, Aondar, v., lat. abundare, abonder, profiter, suffire, convenir, aider.

El temps dels ancessors, 

Quant aondava joys.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Au temps des ancêtres, quand plaisir abondait. 

S' ieu follei per vos, mais m' es d' onors 

Que s' ab autra m' abundava mos sens.

Arnaud de Marueil: La grans beutatz. 

Si je fais folies pour vous, (ce) m'est plus d'honneurs que si avec autre m' abondait mon sens. 

Almorna aunda ses dejun, e dejuns non aunda ses almorna.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Aumône profite sans jeûne, et jeûne ne profite pas sans aumône.

El gens terminis m' aonda.

Marcabrus: Lo vers. 

Le gentil printemps me convient.

Maire de Dieu, fons de merce, 

La tua grans bontatz l' aon.

J. Esteve: Planhen ploran.

Mère de Dieu, fontaine de merci, que ta grande bonté lui aide. 

Loc. Chascus hom aunda e so sen. Trad. de Bède, fol. 73. 

Chaque homme abonde dans son sens.

El habunda en Dieu. V. et Vert., fol. 48.

Il abonde en Dieu. 

Part. prés. Terra es fertils et habundant en blatz.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Est terre fertile et abondante en blés. 

CAT. ESP. PORT. Abundar. IT. Abbondare. (chap. abundá: abundo, abundes, abunde, abundem o abundam, abundéu o abundáu, abunden; abundat, abundats, abundada, abundades; abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

10. Habondozament, Aondozamen, adv., abondamment, pleinement. 

Per II o per plus testimonis habondozament. Cout. de Tarraube, de 1284.

Par deux ou par plus de témoins abondamment.

De muzica sai yeu tot aondozamens 

Quatre tons principals.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.

CAT. Abundosament. ESP. PORT. Abundosamente. IT. Abbondosamente.

(chap. Abundanmen; abundosamen.)

11. Sobrehabondansa, s. f., surabondance.

Cant hom vol assignar sobrehabondansa d' acciden. 

Leys d'amors, fol. 142.

Quand on veut désigner surabondance d'accident. 

ESP. Sobreabundancia. IT. Soprabbondanza. (chap. Superabundansia, sobreabundansia; “aixó s' en va de la ufanidat” (aufanidat, “orfanidat”) se diu a Beseit pera exagerá, pera di que ña massa de algo o que sen fa massa de alguna cosa.)

12. Sobrondar, v., surabonder.

L' autre mal ve, car tan sobronda 

La colera que no l' aonda 

Sel vaisselet on deu estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'autre mal vient, parce que tant surabonde la bile que ne lui suffit pas ce petit vase où elle doit être.

CAT. ESP. Sobreabundar. IT. Soprabbondare. 

(chap. Sobreabundá : ñabé massa de algo, abundá massa.)

13. Sobreaundosamen, adv., surabondamment.

Sera mal fagz sobreaundozamen. Calendrier en provençal. 

Sera mal fait surabondamment. 

CAT. Sobreabundantment. ESP. Sobreabundantemente.

IT. Soprabbondantemente. (chap. Sobreabundanmen.)


Onger, Ogner, Oingner, Onher, v., lat. unguere, oindre, frotter, enduire.

Si fazia onger d'aquel ongemen. Liv. de Sydrac, fol. 43.

(chap. Se fée ungí (refregá, fé fregues) d' aquell ungüén.)

Se faisait frotter de cet onguent.

Que onheretz de buire fresc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous oindrez de beurre frais.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28. 

(chap. Untéu, ungíu los llindás de les portes.)

Oignez-en les seuils des portes.

Loc. fig. Mas qui us ditz mal, aquel vos oing. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Mais qui vous dit le mal, celui-là vous oint. 

Part. pas. Tu que iest tan granz prelatz 

E fust onhs et sanctificatz. 

V. de S. Honorat. 

Toi qui es si grand prélat et fus oint et sanctifié. 

El non era onhs ni sagratz, 

Mas de pretz era coronatz.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il n'était oint ni sacré, mais de mérite était couronné.

ANC. FR. Ne par riens que l'en sache ongier, 

La vie du cors alongier.

Roman de la Rose, v. 17189.

ESP. PORT. Ungir. IT. Ungere, ugnere. (chap. Ungí, untá, refregá.)

2. Onchar, v., oindre, frotter.

Enportet lo enguen don Dieus si fetz onchar. 

Roman de Fierabras, v. 624. 

Emporta l'onguent dont Dieu se fit oindre. 

Maria pres una liura d' enguent... et onchava los pes de Jhesu Crist.

Fragment de trad. de la Passion. 

Marie prit une livre d'onguent... et oignait les pieds de Jésus-Christ.

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

Part. pas. Son onchat et enbasmats. V. et Vert., fol. 35.

(chap. Són untats, ungits y embalsamats : de bálsamo.)

Sont oints et embaumés.

ANC. FR. Quant le cors enoint aveient 

Sur la bere il le meteient.

Fr. Ms. de la Rés. (résurrection) de J.-C.

3. Untar, v., oindre. 

Part. pas. Can l'en ac untat,

El se senti pus sas que lunh falco mudat. 

Roman de Fierabras, v. 2159. 

Quand il l'en eut oint, il se sentit plus sain que nul faucon mué.

CAT. ESP. PORT. Untar. IT. Untare. (chap. Untá: unto, untes, unte, untem o untam, untéu o untáu, unten; untat, untats, untada, untades.)

4. Ongemen, Ognemen, Ongnimen, Onhemen, Hongemen, Ungniment, s. m., onguent, onction, pommade, emplâtre, liniment.

La mezelia si pot garir d'un ongemen que s' apela ongemen de chilorofle.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

La lèpre peut se guérir avec un onguent qui s'appelle onguent de girofle.

No i val nuills onhemens.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'y vaut nulle onction.

Quant elas an lor ongnimenz 

Totz ajustatz.

Le moine de Montaudon: Quant tuit. 

Quand elles ont leurs pommades toutes préparées. 

Olis, que es veramens 

1 dels principals hongemens.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Huile, qui est vraiment un des principaux liniments.

ANC. FR. Ge fusse mors et mal baillis 

Se li dous oignement ne fust.

Roman de la Rose, v. 1870. 

Morte fussent, mon escient, 

S' un trop bon oingnement ne fust. 

Qui de tel oingnement éust, 

Jà ne fust mès de mal grevée.

Fables et cont. anc., t. III, p. 453. 

Baillet mei sà cel uinnement, 

Si en oindrum cest cors present. Fr. Ms. de la Rés. de J.-C.

ESP. Ungimiento. IT. Ugnimento. (chap. Ungimén, linimén, pomada, ungüén, unsió, empastre o emplaste.)

5. Onguen, Enguen, Enguent, s. m., lat. unguentum, onguent, emplâtre, pommade.

Aisest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

CAT. Unguent. ESP. (ungüento) PORT. IT. Unguento. 

(chap. ungüén, ungüens.)

6. Onchura, Ointura, s. f., onction, oing, assaisonnement.

Banhs, issarops et onchuras. Brev. d'amor, fol. 124.

(chap. Bañs, jarabes y untures, unsions, ungüens.)

Bains, sirops et onctions.

Onchura d'oli non volon ges 

Ni peis fresc, gras de pescaria.

P. Cardinal: Ab votz. 

Assaisonnement d'huile ne veulent point ni poisson frais, gras de pêcherie

Fig. Vira als autres lo dos

Que non veion l' ointura. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Tourne le dos aux autres pour qu'ils ne voient pas l' oing. 

ANC. FR. Par l' ointure de l' oignement. Roman de la Rose, v. 1862.

(chap. Untura, untures.)

7. Unctio, Onccio, s. f., lat. unctio, onction.

Per que cessa lurs onccios. Brev. d'amor, fol. 88. 

C'est pourquoi cesse leur onction. 

Metges fai suaus pimens e cofec suaus unctios. Trad. de Bède, fol. 79. Médecin fait douces boissons et confectionne douce onction.

CAT. Unció. ESP. Unción. PORT. Unção. IT. Unzione. 

(chap. Unsió, unsions.)


Ongla, Ungla, s. f., lat. ungula, ongle, griffe, serre.

onglas de mas e d' artellz. V. de S. Honorat.

Ongles de mains et d'orteils.

Jes las onglas dels detz

Tan longas non portetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Que point les ongles des doigts si longs ne portiez.

Serenas... ha cors de femna e coa de peysso et onglas d'aigla.

V. et Vert., fol. 23.

La sirène... a corps de femme et queue de poisson et serres d'aigle.

Loc. No m pot ges becx escoyssendre ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ne peut point bec me déchirer ni ongle. 

Tos temps serai ab lieys cum carn et ongla.

(chap. Tots tems, sempre, siré en ella com carn y ungla.)

ungla, ungles, uña, uñas

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je serai toujours avec elle comme chair et ongle.

CAT. Ungla. ESP. Uña. PORT. Unha. IT. Unghia, ugna. 

(chap. Ungla, ungles; ungleta, ungletes.)

2. Enonglar, v., agripper, attacher.

Fig. Aissi s' enpren e s' enongla

Mon cor en lieys, cum l' escors' en la verja.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ainsi s'éprend et s'attache mon coeur en elle, comme l'écorce à la verge.

lunes, 17 de agosto de 2020

Topónimos Matarraña, Matarranya



http://www.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2019/02/Toponimos-Matarranya.pdf

COMISIÓN DE TOPONIMIA DE ARAGÓN PROPUESTA DE MODIFICACIÓN DE TOPÓNIMOS DE ESCALA 1:100.000 Noviembre 2018

Proposta en chapurriau



Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace

609



MATARRAÑA, MATARRANYA














610

Río Algars/Riu d'Algars

Riu Algars

Riu Algars o Algás

VARIOS

769374,0

4561386,4


visor











611

Vidiella

Vidiella

Vidiella

Areñs     de Lledó

773185,3

4547179,8


visor











612

(Coll de la Creu)

Creu

La Creu

Areñs de Lledó

773481,2

4543293,4


visor











613

Barranco de Valdecretas

Barranco de Valdecretas

Vall de Queretes

Areñs de Lledó

773103,3

4539837,7


visor











614

La Serra

La Serra

La Serra

Areñs de Lledó

772248,3

4542582,7


visor











615

(Pla de San Pol)

Pla de San Pol

San Pol,  San Hipólito o San Pólit

Areñs de Lledó

771254,3

4542726,7


visor











616

(-)


Toll del Galeró

Areñs de Lledó

775607,0

4542835,0


visor











617

Puig d´en Querol

Coll Den Querol

Coll den Querol

Beceite, Beseit

768317,4

4526480,0


visor











618

Peñagalera

Peñagalera

Peñagalera

Beceite

771895,3

4526209,8


visor











619

Perigañol

Periganol

Lo Perigañol

Beceite

765407,3

4525238,0


visor











620

Boixet

Boixet

Boixet

Beceite

768419,1

4516322,2


visor











621

La Pala

La Pala

La Pala

Beceite

769769,1

4516823,1


visor











622

La Coscollosa

La Coscollosa

La Coscollosa

Beceite

771095,2

4517918,1


visor











623

Aran

Aran

Moletes de Arañ

Beceite

771697,2

4520045,0


visor











624

Tossal del Tall Nou

Tossal de Tall Nou

Tossal del Tall Nou

Beceite

772848,2

4520029,0


visor











625

Cueva Bertrol

Coves de Bertrol

Coves de Betrols

Beceite

772040,3

4525120,9


visor











626

Cova de les Maravelles

Cova de les Meravelles

Cova de les Maravelles

Beceite

768544,2

4523503,0


visor











627

Cova del Cinto

Cova del Cinto

Cova del Sinto

Beceite

773713,2

4523107,9


visor











628

Cova Colom

Cova Colom

Cova del Colom

Beceite

773424,2

4520564,0


visor











629

Estrets del Regachol

Estrets del Regachol

Gúbies del Regachol

Beceite

774043,2

4522342,9


visor











630

Riu d'Ulldemó

Riu d'Ulldemó

Riu Ulldemó o Bulldemó

Beceite

770298,3

4525707,9


visor











631

Río Matarraña

Río Matarraña

Río Matarraña / Riu Matarraña

VARIOS

768686,4

4522696,5


visor











632

Río Formenta

Río Formenta

Riu Formenta

Beceite

767834,2

4519619,6


visor











633

El Parrizal

El Parrizal

Lo Parrissal

Beceite

770931,2

4519691,0


visor











634

La Fenellosa

Abrigo Rupestre de la

La Fenellassa

Beceite

771087,8

4521289,5


visor



Fenellosa








635

El Fort

El Fort

Forts de Cabrera (fortíns)

Beceite

769548,3

4523944,9


visor











636

Barranco del Racó de Guera

Barranc del Racó de

Barranc del Racó de Guera

Beceite

770244,3

4522845,9


visor



Guera

















637

Barranco de les Marrades

Barranc de les Marrades

Barranc o barrang de les Marrades

Beceite

769036,2

4523195,0


visor











638

Toll del Vidre

Toll del Vidre

Toll del Vidre

Beceite

774044,0

4527812,0


visor











639

(-)

La Pesquera

La Peixquera

Beceite

770354,0

4525508,0


visor











640

(-)


Lo Assut

Beceite

768640,0

4524335,0


visor











641

Mola de Lino

Mola de Lino

Mola de Lino (del)

Beceite

775329,0

4523529,0


visor














Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











642

Barranc de Vall Rovira

Barranc de la Vall Rovira

Barranc de la Vall Rovira

Calaceite/Areñs de

772135,4

4546165,5


visor





Lledó















643

Barranco del Calapatar

Barranco del Calapatar

Barranc del Calapatá

Calaceite, Calaseit

764625,3

4542525,8


visor











644

Castellans

Castellans

Los Castelláns

Calaceite

766511,3

4541948,8


visor











645

Tossal Redó

Tossal Redó

Tossal Redó

Calaceite

770139,0

4544192,0


visor











646



Tilo del Molí de Arnal

Calaceite

763275,5

4543719,0


visor











647

Barranc Mas d'Alzines

Barranc del Mas

Vall de Masalzines

Calaceite

769566,0

4551516,0


visor



d'Alzines








648

Roca dels Moros


Roca dels Moros

Cretas

768568,7

4537468,0


visor











649

La Misericordia

Nuestra Señora de la

La Misericórdia

Cretas

771393,0

4536656,0


visor



Misericordia

















650

Dumanches

Domenches

Domenches

Cretas

769348,6

4533955,9


visor











651

Barranco del Calderer

Barranco del Calderer

Barranc Calderé

Cretas

773521,3

4534593,7


visor











652

(-)


Toll de les Estaques

Cretas

773252,0

4530619,0


visor











653

(-)


Toll de Verdura

Cretas

773466,0

4531615,0


visor











654

(-)


Assut del Riu Algars

Cretas

773891,0

4537087,0


visor











655

Estación de Cretas

Estación de Cretas

Estassió de Queretes

Cretas

770783,0

4534597,0


visor











656

Barranco de los Canales

Barranco de los Canales

Barranc de les Canals

La Fresneda

756728,7

4536082,8


visor











657

Santuario Virgen de Gracia

Santuario Virgen de

Santuario de la Virgen de Gracia /

La Fresneda

755908,2

4534681,0


visor



Gradío

Santuari de la Mare de Deu de Grássia
















658

Fórnoles 744 m

Mas Castello

Mas de Castelló

Fórnoles

752671,2

4532907,8


visor











659

(-)


Barranc dels Molins

Fórnoles

753797,0

4533268,0


visor











660

San Pedro Mártir

San Pedro Mártir

Ermita de San Pedro Mártir / San

Fuentespalda

758779,9

4526953,7


visor




Pere Mártir
















661

Río Tastavins

Río Tastavins

Riu Tastavins

VARIOS

756762,2

4525776,1


visor











662

La Nevera

La Nevera

La Nevera

Fuentespalda

760640,2

4522097,1


visor











663

Punta la Umbría

Punta la Umbría

Punta Umbría

Fuentespalda/Peñarroya

758971,2

4520255,1


visor











664

(-)


Coveta de la aigua

Fuentespalda

757434,2

4519792,1


visor











665

Santa Bárbara

Santa Bárbara

Ermita de Santa Bárbara

Fuentespalda

758139,2

4520548,1


visor











666

San Miguel

Ermita de San Miguel

Ermita de San Miguel / San Miquel

Fuentespalda

757886,2

4521990,1


visor











667

barranco de los Figuerales

Barranco de los

Riu dels Figuerals

Fuentespalda

761100,2

4521280,1


visor



Figuerales

















668

(-)


Lo Assut de Lledó


775537,0

4537339,0


visor











669

Moleta

Moleta

La Moleta

Lledó

773446,1

4538481,0


visor











670

La Serrallada

La Serrallada

La Serrallada

Lledó

774390,3

4539364,7


visor











671

Ermita de Santa Rosa de


Ermita de Santa Rosa de Viterbo

Lledó

774775,3

4537050,3


visor


Viterbo









672

(Coros Bajo)

Coros Bajo

Coros

Mazaleón

759611,7

4552254,9


visor












2


Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











673

Tremps

Tremps

Tremps

Mazaleón

756729,3

4550783,9


visor











674

Baselles

Baselles

Basselles

Mazaleón

758886,3

4548884,9


visor











675

Foyas

Foyas

Foyes

Mazaleón

758126,3

4543579,9


visor











676

(-)


Los Secáns

Mazaleón

761237,5

4550801,0


visor











677

(-)


Botiquería dels Moros

Mazaleón

760592,6

4550212,3


visor











678

Venta de Cabaña

Venta de la Cabaña

La Venta

Mazaleón

756652,3

4546299,9


visor











679

Caídas del Salbime

Caídas del Salbime

Caigudes del Salvime

Mazaleón

762691,1

4544763,4


visor











680

Peirón del Barranco Fondo


Piuró del Barranc Fondo

Mazaleón

761910,9

4543982,0


visor











681

La Molinera

La Molinera

Punta Molinera

Monroyo/Ráfales

754344,2

4522771,1


visor











682

Sierra de la Molinera


Serra Molinera

Monroyo

752941,2

4522886,2


visor











683

Cabeza de la Sierra

La Serra

Cap de la Serra

Monroyo

749548,9

4519796,3


visor











684

Camiseta

La Camiseta

La Camiseta

Monroyo

750804,8

4512309,3


visor











685

Barranco del Agrebol

Lo barranc de la Grèvol

Barranc de lo Agrévol o Grévol

Monroyo

754566,0

4519800,0


visor











686

Río de Monroyo

Río de Monroyo

Riu de Monroch o Escorsa

Monroyo (Monte Rubeo)

751454,0

4517036,3


visor











687

Barranco de la Manzana

Barranco de la Manzana

Barranc de la Mansana

Monroyo

752594,0

4515325,3


visor











688

Barranco Entrefort

Barranc de Entrefort

Barranc Entrefort

Monroyo

749420,9

4515396,3


visor











689

Ermita Virgen de La

Ermita Virgen de la

Santuario de la Consolación /

Monroyo

749447,1

4521043,2


visor


Consolación

Consolación

Santuari de la Consolassió
















690

Sierra de los Sabinasos

Sierra de los Sabinasos

Serra dels Sabinassos

Monroyo

749791,8

4512652,3


visor











691

(-)

Salto

Lo Salt

La Portellada

760051,6

4528721,7


visor











692

Ermita de San Miguel

Ermita de San Miguel

San Miquel

La Portellada

757006,2

4530109,0


visor











693

Las Puntas

Las Puntas

Les Puntes

La Portellada/La

757049,2

4532167,0


visor











694

(-)


Cova de San Antoni

La Portellada

757722,0

4530764,0


visor











695

Hereu

Hereu

Tossal de lo Hereu

Peñarroya de Tastavins

761889,1

4515018,2


visor











696

Encanadé

Encanadé

Tossal de Encanadé

Peñarroya de Tastavins

764008,0

4512875,3


visor











697

El Coll

Coll de la Barraca

Lo Coll de la Barraca

Peñarroya de Tastavins

764064,0

4513689,0


visor











698

La Mola

La Mola

La Mola

Peñarroya de Tastavins

756344,0

4509426,0


visor











699

Virgen de la Fuente

Ermita Virgen de la

Santuari de la Mare de Deu de la Fon

Peñarroya de Tastavins

755939,2

4517659,2


visor



Fuente

















700

Peñas del Masmut

Rocas de Masmut

Roques del Masmut

Peñarroya de Tastavins

758859,1

4515372,7


visor











701

Ermita de San Alberto

Ermita de San Lamberto

Ermita de San Lambert

Peñarroya de Tastavins

756867,0

4511097,3


visor











702

Sierra Muleta

Sierra Muleta

Lo Caragolet

Peñarroya de Tastavins

762642,2

4518787,1


visor











703

Sierra de Peñarroya

Sierra de Peñarroya

Serra de Penarroija o Pinna Rubea

Peñarroya de Tastavins

761889,1

4514507,2


visor











704

Río de los Prados

Río de los Prados

Riu dels Prats

Peñarroya de Tastavins

756998,2

4518900,2


visor











705

Barranco de los Prados

Barranco de los

Barranc de la Canal de Pavia

Peñarroya de Tastavins

759824,2

4518243,2


visor



Prados/Barranco de











Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











706

Barranco de la Vuelta

Barranco de la Vuelta o

Barranc de la Volta

Peñarroya de Tastavins

755333,1

4515810,2


visor



de las Rabosas

















707

Barranco de Moyóns

Barranco de Los Mollons

Barranc dels Mollóns (collóns no)

Peñarroya de Tastavins

758687,0

4511238,3


visor











708

Barranco de Escresola

Barranco de Escresola

Barranc de la Escresola

Peñarroya de Tastavins

756472,0

4511839,3


visor











709

Barranco de Escalona

Barranco de Escalona

Barranc del riu Escalona

Peñarroya de Tastavins

754296,0

4513749,3


visor











710

Llobatera

La Lobatera

La Llobatera

Ráfales

750991,2

4524344,1


visor











711

Sierra de las Viñas

Sierra de las Viñas

Serra de les Viñes

Ráfales

754219,2

4526704,1


visor











712

Ermita de San Rafael

Ermita de San Rafael

Ermita de San Rafael / San Rafel

Ráfales

753982,2

4524990,1


visor











713

Barranco de los Estrechs

Barranco de los Estrechs

Los Estrets

Ráfales

752890,2

4524904,1


visor











714

Tormasal

Tormasal

Lo Tormassal

Ráfales

755674,0

4523831,0


visor











715

Tossal Gros

Tossal Gros

Tossal Gros

Torre de Arcas/Monroyo

749668,8

4512556,3


visor











716

Feltré

Feltré

Feltré

Torre de Arcas

747894,8

4512633,3


visor











717

Tosal del Perelló

Tosal de Perelló

Tossal de Perelló

Torre de Arcas

746626,9

4513626,3


visor











718

El Chorrador

El Chorrador

Lo Chorradó

Torre de Arcas

740991,0

4519060,3


visor











719

Barranco de Torre de Arcas

Barranco de Torre de

Barranc de Torredarques

Torre de Arcas

746846,9

4516272,3


visor



Arcas








720

Sierra de Marondes

Sierra de Marondes

Serra de les Malondes

Torre de Arcas

743469,9

4518165,3


visor











721

Ermita de San Bernardo

Ermita de San Bernardo

Ermita de San Bernardo / Ermita de

Torre de Arcas

747732,7

4514819,0


visor




San Bernat







722

Barranco del Regal

Barranco del Regall

Barranc del Regall

Torre del Compte

761559,1

4537386,4


visor











723

(-)

Torres Cremaes

Torre Cremada

Valdeltormo

761565,9

4540290,8


visor











724

(-)

Tossal Montañés

Tossal Montañés

Valdeltormo

761172,0

4539771,0


visor











725

(-)

Tormo

La Roca del Tormo

Valdeltormo

761633,0

4541731,0


visor











726

Ermita de la Magdalena

Ermita de la Magdalena

Ermita de Santa Magdalena

Valderrobres

762348,3

4528085,0


visor











727

Los Santos

Los santos

Ermita dels Sans

Valderrobres

765739,3

4532925,9


visor











728

Río Seco

Riu Sec

Riu Sec

Valderrobres

768603,2

4528277,2


visor











729

El Arca

San Miguel de Espinalba

La Caixa

Valderrobres

764791,3

4525005,0


visor











730

Río Pena/Riu de la Pena

Riu de La Pena

Riu Pena

Valderrobres/Beceite

763677,2

4524530,7


visor











731

Río del Racó de Patorrat

Río Raco de Patorat

Riu del Racó de Patorrat

Valderrobres/Beceite

766789,7

4518304,4


visor











732

Gúbies del Mas Roig


Gúbies del Mas Roch

Valderrobres

764674,9

4518773,0


visor











733

San Miguel d´Espinalvá

San Miquel d'Espinalva

San Miquel de Espinalbá

Valderrobres

766463,1

4516476,2


visor











734

Tossal dels Tres Reis


Tossal del Rey

Valderrobres

767779,1

4513975,0


visor











735

Barranco de Fachina

Barranco de Fachina

Barranc de Fagina

Valderrobres/Peñarroya

764987,0

4513342,3


visor











736

Coll de Tombadors


Coll de Tombadós

Valderrobres

767256,0

4512992,0


visor











737

La Picosa

La Picosa

La Picossa

Valderrobres

762784,0

4523611,0


visor











738

Mas del Labrador

Mas del Labrador

Mas del Labrador / Mas del Llauradó

Valjunquera

756998,3

4540787,0


visor



4

Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











739

(-)

Mirablanc

Mirablanc

Valjunquera

753620,0

4539058,9


visor











740

(-)


Lliri

Valjunquera/Fórnoles

767257,5

4513009,0


visor











741

Plana Encascarro

Plana Encascarro

Plana den Cascarro

Valjunquera/La

757255,2

4539139,0


visor





Fresneda


















http://www.lenguasdearagon.org/pdf/toponimia/toponimia_oficial.pdf





































5