champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Autó: Pedro J. Bel Caldú https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M Fórnoles TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI: Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tía Andrea, la tía Ruperta. Si els bolquers que te van posar no eren de roba d’ eixugamans. Si vas mamar d’un biberón. Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys. Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega. Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.
Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.
Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona. Si no has soltat, o tancat mai un estollador. Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo. Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.
Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola. Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.
Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.
Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap. Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.
Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”. Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec. Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina. Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.
Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari. Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.
Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. Si no sapas qué es una banasta ni que es una portadora. Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo. Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. Si no has carregat cuatre cantes als argadells. Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió Matíes, lo tió Olimpio o les chiques del Estanc. Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.
Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas. Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta, si no vas veure sessions de circo del húngaros a la plaça. Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.
Si no vas assistit a sessions de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla. Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa. Si no saps qué es “plegar fem”. Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre. Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum. Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc. Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pitroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet. Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca. Si no has tret mai número al forn per a pastar. Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna. Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.
Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.
Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.
Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor. Si tot aixó te sone a txino… o eres molt jove o… no eres de Fórnols. Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila. Peña Pork
zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál
hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada
lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles.
mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles.
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió
apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven
sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén
sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns)
sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa
zarpazo, de zarpa
sarpades
zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée
satisfacía
satisfél
satisfacerle
satisfémos
satisfacernos
satisfén
satisfaciendo
satisfet, satisfets
satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes
satisfecha, satisfechas
satséns duros
700
satséntes pessetes
700
saúc
sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials
tipo de arena
sauna, saunes
sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,
zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum)
salvia
sava, saba (de un ábre)
savia de un árbol
savia, saba de un ábre
savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be
Agitaba – agitar bien
saxada
agitada
saxán
agitando
saxofón, saxo
saxofón, saxo
saya, sayes
saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo
madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial
celestial
selestials
celestiales
selet
celito
selets
celitos
séli
serle
selibat
celibato
selidónia, seledónia
magdalena
selidónies, seledónies
magdalenas
sella, selles
ceja, cejas
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
selós
celoso
selosa, seloses
celosa, celosas
selosos
celosos
sels
celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola
se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó
seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules
célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball
sin
sensibilidat
sensibilidad
sensibilíssimes
sensibilísimas
sensible, sensibles
sensible, sensibles
sensiblemen
sensiblemente
sensill, sensills
sencillo, sencillos
sensilla, sensilles
sencilla, sencillas
sensillamen
sencillamente
sensilles
sencillas
sensillés
sencillez
sensillet, sensillets
sencillito, sencillitos
sensills
sencillos
sensó, sensós
sensor, sensores
sensorial
sensorial
sensorial, dels sentits
sensorial
sensorials
sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa.
Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister)
Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás
sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat
sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes
cinta, cintas
sinto, correcha
correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes
síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat
sintonizar
sintos, correches
correas, cintos
sintura, sintures
cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré
sofocar
sofocada, sofocades
sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats
sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco
Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque
sofoca
sofóquen, sofoquen
sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé)
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells
solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia)
pocilga
sols
solos
solsida
enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra)
enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts
suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles
persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat
sonar
sona, zona, sones, zones
zona, zonas
sonabe, sonáe
sonaba
sonada, sonades
sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben
sonaban
sonán
sonando
sonánse
sonándose
sonás los mocs
sonarse los mocos
sonat, sonats
Sonado – loco
sonata, sonates
sonata, sonatas
sonda, sondes
sonda, sondas
sondeo, sondeos
sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida
adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone
suena
sonen
suenan
sones
suenas
sonido (so), sonidos
sonido, sonidos
sónon
suenen
sonorissassió
sonorización
sonreíe
sonreía
sonrién
sonriente
sonriénli
sonriéndole
sonriéns
sonrientes
sonriénse
sonriéndose
sonrisa, sonrissa
sonrisa
sonrisses
sonrisas
sonríu
sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía
sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache
souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín
a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada
sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría
subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines
submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines
submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos
submarinos
subordiná
subordinar
subordinada, subordinades
subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades
subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona
sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate
substrato
subterránea, subterránees
subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos
subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc