champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC.
La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC.
El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.
EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES
1. Abreviatures Geogràfiques
Al. Alcalà de X. Alg. alg. Artesa de S. Bal. bal. Barc. Borges Bl. Caldes de B. Caldes de Mal. Caldes de Mo. Callosa. Canet de M. Canet de Ross. Cast. Castellar de N. Castellfollit de R. Castelló d'E. Castelló de F. Cat. cat. Cornellà de C. Eiv. eiv. Espluga de F. Esterri d'À. Esterri de C. Fornells de M. Fornells de la S. Gir. Ll. Lloret de M. Lloret de V. A. Maestr. Mall. mall. Maçanet de C. Men. men. occ. or. Os de B. pir.-or. Pobla de L. Pobla de S. Pont d'Arm. Pont de M. Pont de S. Prats de Ll. Prats de M. Rib. d'Ebre Rib. de Cardós Ross. Sta. Col. de F. Sta. Col. de Q. Sta. Maria de C. St. Feliu de C. St. Feliu de G. St. Feliu de P. St. Feliu de T. St. Hilari SC. St. Jaume de F. St. Joan d'Al. St. Joan de S. St. Joan d'Eiv. St. Joan les Ab. St. Llor. de C. St. Llor. de la M. St. Llor. de la S. St. Llor. de Mo. St. Llor. des Car. St. Martí de M. St. Martí SR. St. Pere de T. St. Vicenç dels H. Selva del C. La Seu d'U. Simat de V. Tavernes de V. Tarr. Val. val. Vilafr. de B. Vilafr. de C. Vilafr. del P. Vilan. de M. Vilan. d'Esc. Vilan. i G. Vistabella del M.
Alacant Alcalà de Xivert Alguer dialecte alguerès Artesa de Segre. Balears dialecte baleàric Barcelona Borges Blanques Caldes de Boí Caldes de Malavella Caldes de Montbui Callosa d'En Sarrià Canet de Mar Canet de Rosselló Castelló de la Plana Castellar de N'Hug Castellfollit de Riubregós Castelló d'Empúries Castelló de Farfanya Catalunya català Cornellà de Conflent Eivíssa eivissenc Espluga de Francolí Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Fornells de Menorca Fornells de la Selva Girona Lleida Lloret de Mar Lloret de Vista-Alegre (Mall.) Maestrat Mallorca mallorquí Maçanet de Cabrenys Menorca menorquí dialecte català occidental dialecte català oriental Os de Balaguer dialecte pirenenc-oríental Pobla de Lillet Pobla de Segur Pont d'Armentera Pont de Molins Pont de Suert Prats de Lluçanès Prats de Molló Ribera d'Ebre Ribera de Cardós Rosselló Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Corcó Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Torelló Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan d'Alacant Sant Joan de Sineu Sant Joan d'Eivissa Sant Joan de les Abadesses Sant Llorenç de Cerdans Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Salanca Sant Llorenç de Mo&dh.runys Sant Llorenç des Cardassar Sant Martí de Maldà Sant Martí Sarroca Sant Pere de Torelló Sant Vicenç dels Horts Selva del Camp La Seu d'Urgell Simat de Valldigna Tavernes de Valldigna Tarragona València (ciutat) valencià Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Vilafranca del Penedès Vilanova de Meià Vilanova d'Escornalbou Vilanova i la Geltrú Vistabella del Maestrat
2. Abreviatures Diverses
a. abl. absol. acus. acúst. adj. adj. num. adj. poss. adv. agric. agrim. agron. alem. alg. àlg. alt-alem. anal. anat. angl. ant. antropol. ap. apic. aràb. aritm. arqueol. arquit. art. arx. Arx. Cor. Arx. Gral. R. Val arx. mun. arx. parr. astron. augm. bal. bibl. biblgr. Bibl. Nac. Bibl. prov. bibl. univ. biol. b.-llatí. bot. c. cap. cast. cat. cèlt. ceràm. cf. o cfr. cir. cit. clàs. cm. col·l. condic. conj. conjug. constit. constr. cosmol. cronol. cult. demostr. deriv. dial. dicc. dim. dinàm. dm. doc. econ. ed. eiv. electr. entom. esp. espec. etim. eufem. f. f. farm. fig. filos. fís. fisiol. fon. fotogr. fr. fut. gàl·l gen. geogr. geol. geom. ger. germ. gòt. gr. gram. hebr. heràld. hist. hist. ecl. hist. nat. histol. ibèr. ictiol. IEC. imper. imperf. indic. ind. text. indum. infin. intens. interj. intr. introd. inv. irl. it. jurispr. ling. loc. loc. adv. lòg. ll. llin. m. mall. mar. mat. arx. mat. sign. mecàn. med. men. met. metàt. meteor. mètr. . metrol. mil. miner. mitol. mm. mús. nàut. neg. neol. nomin. occ. ontol. opt. òpt. or. orden. ornit. ort. p. pàg. part. pass. part. pres. patol. patron. pejor. per ext. perf. perífr. pers. p. ex. pint. pir.-or. pl. pleon. plusq. poèt. pop. pref. prep. pres. pret. privil. pròl. pron. pron. dem. pron. indef. pron. interr. pron. pers. pron. rel. prov. psicol. pt. qg. qm. quím. recípr. refl. refr. ret. sànscr. sg. sinòn. sint. subj. subst. suf. superl. teol. terap. terat. tipogr. topon. tr. V. v. v. intr. v. pron. v. recípr. v. refl. v. tr. val. var. var. form. var. ort. vg. vulg. voc. zool.
any ablatiu absolut acusatiu acústica adjectiu adjectiu numeral adjectiu possessiu adverbi agricultura agrimensura agronomia alemany alguerès àlgebra alt-alemany analogia anatomia anglès antic antropologia apud apicultura aràbic aritmètica arqueologia arquitectura article arxiu Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó Arxiu General del Regne de València arxiu municipal arxiu parroquial astronomia augmentatiu balear (dialecte) biblioteca bibliografia Biblioteca Nacional Biblioteca provincial biblioteca universitària biologia baix-llatí botànica capítol capítol castellà català cèltic ceràmíca confer, comparau cirurgia citat clàssic centímetre col·lectiu condicional conjunció conjugació constitució construcció cosmologia cronologia cultura demostratiu derivat dialecte; dialectal diccionari diminutiu dinàmica decímetre document economia edició, editor eivissenc electricitat entomologia espanyol especialment etimologia eufemisme femení (en les cites literàries) foli farmàcia figurat (sentit) filosofia física fisiologia fonètica fotografia francès futur gàl·lic genitiu geografia geologia geometria gerundi germànic gòtic grec gramàtica hebreu heràldica història història eclesiàstica història natural histologia ibèric ictiologia Institut d'Estudis Catalans imperatiu imperfet (pretèrit) indicatiu indústries textils indumentària infinitiu intensius interjecció intransitiu introducció inventari irlandès italià jurisprudència lingüística locució, locucions locució adverbial lògica llibre llinatge (cognom) masculí mallorquí marineria mateix arxiu (que el citat anteriorment) mateix significat (que el del mot cap d'article) mecànica medicina menorquí metàfora, metafòric metàtesi meteorologia mètrica metrologia milícia mineralogia mitologia milímetre música nàutica negació, negatiu neologisme nominatiu català occidental ontologia optatiu òptica català oriental ordenació ornitologia ortografia, ortogràfic pàgina pàgina participi passat participi present patologia patronímic pejoratiu per extensió perfet (pretèrit) perífrasi persona per exemple pintura pirenenc-oriental plural pleonàstic plusquamperfet poètic popular prefix preposició present pretèrit privilegi pròleg pronom pronom demostratiu pronom indefinit pronom interrogatiu pronom personal pronom relatiu provençal psicologia part quilogram quilòmetre química recíproc (verb) reflexiu (verb) refrany, refranys retòrica sànscrit singular sinònim sintaxi subjuntiu substantiu sufix superlatiu teologia terapèutica teratologia tipografia toponímia transitiu (verb) vide, vegeu verb verb intransitiu verb pronominal verb recíproc verb reflexiu verb transitiu valencià variant variant de formació variant ortogràfica vulgar vulgar, vulgarisme vocabulari zoologia
2.5 Doc.-14-. Adjun. 1ºde2 XVI Congreso de L. y F. románicas.
2.6
2.7 Relación de la directiva de los asistentes al XVI Congreso de Lingüística y Filología Románicas. 1980.
En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, patrocinado por la “SOCIÉTÉ DE LINGUISTIQUE ROMANE” y organizado por la “Cátedra Ramón Llull de la Universitat de Barcelona” /Barchinona/ y el “Estudi General Lul.lià” / Raimundo Lulio / de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12.
El Comité Organizador estuvo compuesto por:
Presidente: D. Antoni María Badía Margarit. Rector de la Universidad de Barcelona.
Vicepresidente: D. Francesc de Borja Moll. /DCVB/ Vicerector y Rector en funciones del “Estudi General Lul.lià” de Palma.
Comité científico: 29 científicos. (En el Adjunto el detalle de nombres y procedencias)).
Asistentes: 704 científicos. (En el Adjunto el detalle de nombres y procedencias)
Bien, pues en el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria Dª Anna Moll, presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento(2) : (sic)
DOCUMENTO
Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología románicas, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística.
Mallorca, Abril 1980
Firmaron este documento de apoyo al catalán.
Firmantes: Iorgu Iordan (Bucarest). Max Pfister (Saarbrücken). Giuseppe Tavani (Roma). Veiko Väänänen (Helsinki). Eugenio Coseriu (Tübingen). Isaac Salum (Säo Paulo). Max W. Wheeler (Liverpool). Pierre Bec (Poitiers). Mario Wandruszka (Salzburg). Herber Peter (Viena). Helmut Lüdtke (Kiel). Luis F. Lindley Cintra (Lisboa). Artur Greive (Köln). Celso Ferreira da Cunha (Rio de Janeiro). Udo I. Figge (Bochum). Madeleine Tyssens (Liège). Brigitte Schelieben-Lange (Frankfurt). Giuliano Gasca Queirazza (Torino). Manuel de Paiva Boléo (Coimbra). Gaston Dulong (Québec). Giuseppe Grilli (Napoli). Maria Grossmann (Cosenza). Xavier Ravier (Toulouse). Cesare Segre (Pavia). Sofia Kantor (Jerusalem). Michael Metzeltin (Groningen). Félix Lecoy (Paris). Georges Straka (Strasbourg). Kurt Baldinger (Heidelberg). Gerold Hilty (Zürich). Alberto Vérvaro (Napoli). Georg Kremnitz (Münster). Kristin A. Müller (Salzburg). Alberto Limentani (Padova). Albert Henry (Bruxelles). Aimo Sakari (Finlandia).-----
Total 36 (treinta y seis) firmantes; es decir, que tan sólo 36 científicos son los que estuvieron de acuerdo con el documento redactado; con el agravante que de los componentes del propio Comité Científico, sólo 7 (siete) estamparon su firma en el susodicho.
Es decir, que lo que para los nacional-catalanistas es “todo el mundo científico” se reduce a tan sólo 36 científicos.
Con lo cual, los que sí son o representan todo o al menos la mayoría absoluta del mundo científico lingüístico románico, es decir, los 687 científicos restantes, al no comulgar con las inaceptables teorías nacional-catalanistas, para ellos no cuentan, como sino existieran, como si nunca hubiesen asistido al mentado Congreso. ¿Curioso... no...?.
Y sin embargo, estando ya en pleno 2004, a 24 años de la celebración del susodicho Congreso, siguen aseverando que: “no aceptar la unidad de la lengua catalana, es ir contra la opinión de todo el mundo científico.”
Y si se les menciona el hecho de que sólo 36 científicos avalan que “todo” (Aragonés, Balear, Valenciano y Catalán) es un mismo idioma, contestan: “Pero ninguno de los otros ha dicho que no abiertamente.”
Con lo que la pregunta que se nos tercia es: ¿qué creen ustedes que se les debe contestar a mentes tan sumamente agudas?...
Ustedes, denle la respuesta que crean más adecuada. Ya que yo me he quedado perplejo y sin habla ante tal derroche de elocuencia.
Aunque, la conclusión a la que llegamos después de todo lo expuesto es que lingüísticamente, el Aragonés, el Valenciano o el Balear NO es ni ha sido nunca ningún dialecto del Catalán.
Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.
sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decembris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij(1413). Gubernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)
Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.
CRIDA.
Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estementsia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVESá honor del SeñorRey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la Gouernacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioric. vigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.
REGNI MAIORIC.
(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas. Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org).
In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij VnizMilitis, Regentis GubernationemRegni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & CuriarumRegni Maioric. necessitati, &
vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer) Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,
QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE
petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate. I. Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus. (A partir de aquí, sustituyo la mayoría de v por u. Muchas s y f se confunden.) QUOD PROCURATOR, TENEATUR continuare Causam etiam in Causa Apellationis. Item quod procurator, teneatur continuare ipsam Causam, & litem, usque ad sententiam inclusiué, & si appellauerit, & in aliquo actu postea processerit, teneatur continuare, usque quó sententia transeat in rem iudicatam; nec possit ipsi procurationi renuntiare, ex quo ipsam semel suscepit, etiam dicendo quod sibi non satisfit de salario. QUOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCURATOREM REUOCARE, & ALIUM DE NOUO COSTITUERE. Item quod Dominus principalis Causae, possit procuratorem mutare, & reuocare, & alium de nouo constituere, dutamen (la u con un signo arriba, dumtamen), in continenti faciat fidem in processu, ut dictum est; posito quod talis procurator qui removebitur esset effectus Dominus litis. QUOD PRINCIPALES POSSINT EORUM causas per seipsos ducere, quod si fuerint semel per aliquam assignationem appraehensi, Citentur cedulis. IIII. Item, quod si actor, vel reus, non vult causam ducere per procuratorem, sed per se ipsum; ex quo semel aliqua assignatio, illum personaliter apprehenderit aliae subsequentes assignationes sibi fiant, si reperiatur: alias aurem si non reperiantur non fiant, & intimetur in sua habitatione, seu cum cedulis affingendis in Ianuis hospitij, vbi suum fouebit domicilium: & valeant tantum, quantum si personaliter sibi essent facte, usque ad deffinitiuam sententiam inclusiué: & hoc etiam habeat locum i forensi, & extraneo; nolente litigare per procuratorem dum tamen domus in qua hospitabitur sit nota; alias citari possit cum cedulis, in ianuis curiarum ponendis. QUOD QUERINONIA NON ADMITTATUR absque iuris firma (.) V. Item quod quod quaerimonia non admittatur, nec etiá (etiam) petitio, nisi cum firma iuris expressa; cui Reus, vel suus procurator, respondere teneatur infra vnicam diem, directé negando, vel confitendo cum firma iuris expressa: qua lapsa dilatione, habeatur, & censeatur in facto, & in iure pro responso, & pro firmato de iure, ac si responsum fuisset negatiué, cum firma iuris expressa: nec alia exceptio, vel dilatio proponi valeat per reum, vel eius procuratorem ad impediendam dictam responsionem directé faciendam. Exceptis tamen personis, in factis, & negotijs alienis succedentibus, & iustam ignorantiae causam habentibus. Et facta debita verificatione per querelantem, respondere teneatur quaerimonie expositae infra vnicam dilationem directé, & cum firma Iuris: alias habeatur pro responso negatiué: & firmato de Iure procedatur in causa. Et Nottarius, seu Scriba cause contrafaciens, pro qualibet vice, incurrat poenamcentum solidorum. (100 sous, sueldos, solidos) POST FIRMAM DANTUR X. DIES AD RES- pondendum, & ponendum dilatorias exceptiones, & Iudicum recusationes. VI. (A la izquierda, margen) Vide Pragmat. erectionis Reg. Audientiae. Item si secuta responsione negatiué, tacité, vel expresse, facta quaerimonia, contingat supplicationem, libellum, vel petitionem offerri: vel iam oblatis cum ipsa quaerimonia, per actorem ad vlteriora procedi; fiat, & sequatur assignatio reo conuento decem dierum ad responsionedendú dictae supplicationi, libello, seu petitioni, directé lité (e con virgulilla) contestando. Infra quos decem dies praefixos, dictus reus quasuis proponere possit, & debeat omnes, & quascunque dilatorias habeat exceptiones ad quas vlterius non audiatur; nisi Euangelico iuramento afferuerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fuisse exortá, seu ad eius notitiá nouiter pervenisse: ad quas exceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iudicis, secundum qualitatem ipsarum. Infra quam etiam actionem proponere teneatur ipse reus, quascunque habuerit recusationes aduersus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius nó audiendus. Verú, vbi exceptio, vel recusatio legitima infra dictos decem dies proponitur; dicta assignatio non currat, donec, & quousque dicta exceptio, siue recufatio finita fuerit: que probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari continuos; & his pronuntiatis, locum non habere: currant reo tres dies ad litem contestandam, alias habeatur pro contestata negatiué, alia intimatione minimé expectata. DE FORMA RECUSATIONUM IUDICIS vel Assessoris. VII. (Al margen izquierdo: Vide dicta Prag.) Item siquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel eius Assessorem recusare, teneatur, & debeat, infra dictam dilationem causas legitimas in forma iuris opponere. Et medio iuramento aduerare, quod illas malitiosé non proponit, nec diffugiosé; immo credit eas veras fore, & probabiles, ac legitimas: quas tamen, infra tres dies peremptorié prefigendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Quibus recusationibus non probatis, vel cognito, & declarato illas non procedere, talis recusans censeatur eo ipso condénatus in omnibus expensis, quas alterá partem facere oportuerit. pro quibus fiat executio in continenti, cessante apellatione, & procedatur in causa; & si cognitum fuerit locum habere dictas recusationes, statuimus quód loco recusati Iudicis, alius non suspectus detur, & assumatur, & non adiunctus. QUOD LIS NON DIFFERATUR, PROPTER petitas expensas, si mutatur iudicium, vel petitio. VIII. Item si propter mutationem iudicij, vel correctionem alicuius petitionis, seu instantiae obtentae per alteram partem, peterentur missiones, quód propter ipsam petitionem ipsa lis vlterius prosequi non impediatur, sed quod de ipsis expensis in sententia diffinitiua, ratio habeatur.
QUOD UTRIQUE PARTIUM FIAT ASSIGNATIO ad ponendum de facto. IX. Item quod factis positionibus, & articulis per actorem, vel renuntiato per eum ad ponendum, fiat assignatio reo vnica decem dierum ad ponendum, & articulandum, quidquid ponere tamen, & articulare voluerit de facto, vlterius non audiendus: vel si actor praetermiserit in causa procedere, stante, & requirente reo detur vnica dilatio sex dierum eidem actori peremptorié, & praecisé ad ponendum, & articulandum. Qui articuli, & positiones, fiant, & fieri debeant per vtramq; partem in vulgari lingua, & Ydiomate Regni Maioricarum. Et cum actor, siue reus praesentat articulos, positiones, siue capitula; in continenti teneatur, & habeat illas medio iuramento aduerare etiam absente parte; aliás habeatur pro non praesentatis, & pro tali adueratione, per scriptorem aliquid pro salario non recipiatur.
Es mentira que los filólogos avalen la catalanidad de nuestra lengua / aragonesa (chapurriau), valenciano o mallorquín /
En el XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, en el cual participaron 723 filólogos venidos de las principales Universidades de todo el mundo y que se celebró en Palma de Mallorca en 1980, solo 36 de esos 723 lingüistas (romanistas) avalaron que en Aragón, Valencia y Baleares se habla catalán (ni el 5%).
El resto se negó a firmar dicha conclusión, con el agravante de que de los componentes del Comité Científico (22) solo lo apoyaron 7.
Es una patraña y una falacia interesadas para los catalanistas "todo el mundo científico" y "toda la romanística internacional" se reduce tan solo a 36 científicos de 723. / Y bien untados, como los alcaldes de la declaració de Mequinensa /
Se incluye la lista de asistentes con nombres e identificación.
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=75
Relación de la directiva de los asistentes al XVI Congreso de Lingüística y Filología Románicas. 1980.
En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, patrocinado por la “SOCIÉTÉ DE LINGUISTIQUE ROMANE” y organizado por la “Càtedra Ramon Llull de la Universitat de Barcelona” y el “Estudi General Lul.lià” de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12.
Vicepresidente: D. Francesc de B. Moll. Vicerector y Rector en funciones del “Estudi General Lul.lià” de Palma.
Comité científico: 29 científicos. (En el Adjunto el detalle de nombres y procedencias)).
Asistentes: 704 científicos. (En el Adjunto el detalle de nombres y procedencias)
Bien, pues en el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria Dª Anna Moll, presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento(2) : (sic)
DOCUMENTO
Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología románicas, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística.
Mallorca, Abril 1980
Firmaron este documento de apoyo al catalán.
Firmantes: Iorgu Iordan (Bucarest). Max Pfister (Saarbrücken). Giuseppe Tavani (Roma). Veiko Väänänen (Helsinki). Eugenio Coseriu (Tübingen). Isaac Salum (Säo Paulo). Max W. Wheeler (Liverpool). Pierre Bec (Poitiers). Mario Wandruszka (Salzburg). Herber Peter (Viena). Helmut Lüdtke (Kiel). Luis F. Lindley Cintra (Lisboa). Artur Greive (Köln). Celso Ferreira da Cunha (Rio de Janeiro). Udo I. Figge (Bochum). Madeleine Tyssens (Liège). Brigitte Schelieben-Lange (Frankfurt). Giuliano Gasca Queirazza (Torino). Manuel de Paiva Boléo (Coimbra). Gaston Dulong (Québec). Giuseppe Grilli (Napoli). Maria Grossmann (Cosenza). Xavier Ravier (Toulouse). Cesare Segre (Pavia). Sofia Kantor (Jerusalem). Michael Metzeltin (Groningen). Félix Lecoy (Paris). Georges Straka (Strasbourg). Kurt Baldinger (Heidelberg). Gerold Hilty (Zürich). Alberto Vérvaro (Napoli). Georg Kremnitz (Münster). Kristin A. Müller (Salzburg). Alberto Limentani (Padova). Albert Henry (Bruxelles). Aimo Sakari (Finlandia).-----
Total 36 (treinta y seis) firmantes; es decir, que tan sólo 36 científicos son los que estuvieron de acuerdo con el documento redactado; con el agravante que de los componentes del propio Comité Científico, sólo 7 (siete) estamparon su firma en el susodicho.
Es decir, que lo que para los nacional-catalanistas es “todo el mundo científico” se reduce a tan sólo 36 científicos.
Con lo cual, los que sí son o representan todo o al menos la mayoría absoluta del mundo científico lingüístico románico, es decir, los 687 científicos restantes, al no comulgar con las inaceptables teorías nacional-catalanistas, para ellos no cuentan, como sino existieran, como si nunca hubiesen asistido al mentado Congreso. ¿Curioso... no...?.
Y sin embargo, estando ya en pleno 2004, a 24 años de la celebración del susodicho Congreso, siguen aseverando que: “no aceptar la unidad de la lengua catalana, es ir contra la opinión de todo el mundo científico.”
Y si se les menciona el hecho de que sólo 36 científicos avalan que “todo” (Aragonés, Balear, Valenciano y Catalán) es un mismo idioma, contestan: “Pero ninguno de los otros ha dicho que no abiertamente.”
Con lo que la pregunta que se nos tercia es: ¿qué creen ustedes que se les debe contestar a mentes tan sumamente agudas?...
Ustedes, denle la respuesta que crean más adecuada. Ya que yo me he quedado perplejo y sin habla ante tal derroche de elocuencia.
Aunque, la conclusión a la que llegamos después de todo lo expuesto es que lingüísticamente, el Aragonés, el Valenciano o el Balear NO es ni ha sido nunca ningún dialecto del Catalán.
Es
expresiu y cambián lo llenguache de les campanes; la seua vibrassió
es capás de acentos fondos y graves y livianos, llugés, ligeros, y
aguts y sombríos. May les campanes diuen lo mateix. Y may lo que
diuen u diuen de la mateixa manera.
Daniel,
lo Mussol, acostumbrabe a donáli forma al cor per lo tañit de les
campanes. Sabíe que lo repique del día de la Patrona sonabe a
cohets y a jubileu y a estupor desproporsionat, irreflexiu. Lo cor se
li arredoníe, entonses, a impulsos de un sentimén de alegría
complet y armónic. Al acabá los bombardeos, durán la guerra, les
campanes tamé repicaben alegres, pero en un deje de resserva,
precavut y retissén. Se habíe de tindre cuidadet. Datres vegades,
los tañits eren sords, opacos, oscurs y buits com lo día que van
enterrá a Germán, lo Tiñós, per ejemple. Tota la vall, entonses,
se omplíe hasta impregnás dels tañits sords, opacos, oscurs y
buits de les campanes parroquials. Y lo fred de les seues
vibrassións passabe als estratos de la terra y a les arrels de les
plantes y al tuétano, lo moll dels ossos dels homens, y al cor dels
chiquets. Y lo cor de Daniel, lo Mussol, se tornabe moll y maleable -
blanet com lo plom derretit - pel solemne tañí de les campanes.
Estabe plovisnán y detrás de don José, revestit de sobrepellissa y
estola, caminaben los cuatre fills mes grans del sabaté, en l´ataút
als muscles, en Germán, lo Tiñós, y lo tord, a dins. A
continuassió marchabe lo sabaté en los demés de la familia, y
detrás, casi tots los homens y les dones y los chiquets y les
chiquetes del poble en les cares compungides, llargues, notán a les
seues vísceres les ressonánsies de les campanes, vibrán en una
modulassió lenta y cadensiosa. Daniel, lo Mussol, sentíe aquell día
les campanes de una manera espessial. Se li antojabe que ell ere com
un dels insectes que colecsionabe a una caixa lo retó de La Cullera.
Se diríe que, igual que aquells animalets, cada campanada ere com
una agulla afiladíssima que li atravessabe una sona vital del seu
ser. Pensabe en Germán, lo Tiñós, y pensabe en ell mateix, en los
nous rumbos que a la seua vida imprimíen les sircunstansies. Li
dolíe que los fets passaren en eixa fassilidat a sé només records;
notá la sensassió de que res, res de lo passat, podríe reproduís,
torná a passá. Ere aquella una sensassió angustiosa de dependensia
y apresonamén. Li ficabe nerviós la impossibilidat de doná marcha
atrás al rellonge del tems y ressignás a sabé que dingú tornaríe
a parláli, en la pressisió y lo coneiximén en que lo Tiñós u
fée, dels arrendajos y les perdius y los martíns peixcadós y les
polles de aigua y los taus y les foches. Se teníe que avindre a no
torná a escoltá may mes la veu de Germán, lo Tiñós; a admití
com algo vulgar y cotidiano, de cada día, que los ossos del Tiñós
se transformaren en sendra igual que los ossets de un tord; que los
cucs foradaren los dos cossos simultáneamen, sense predilecsións ni
postergassións. Se va confortá un poc tanteján a la seua
burchaca un cuproníquel, moneda de cobre y níquel, en lo foradet al
mich. Cuan acabare lo enterro aniríe a la tenda de Antonio, lo
Buche, a comprás un adoquín, caramelo gran com un tubotet. Claro
que a lo milló no estabe ben vist que fore tan llépol después de
enterrá a un bon amic. Hauríe de esperás a en son demá. Baixaben
ya la costa pel nort, cap al sementeriet del poble. A la iglesia, los
tocs de les campanes adquiríen una penetrassió mol viva y dolorosa.
Van doblá lo raconet de la parroquia y van entrá al minúscul
fossá. La porta de ferro va chirriá com adormida y enfadada. Apenes
cabíen tots al menut ressinto. A Daniel, lo Mussol, se li va
asselerá lo cor al vore la menuda fossa, uberta als seus peus. A la
frontera este del sementeri, lindán en la tapia, se erguíen adustos
y fantasmals, dos afilats sipresos de sombra allargada. Per lo demés,
lo sementeri del poble ere tibio y recoleto y acullidó. No
ñabíen mármols, ni estatues, ni panteóns, ni ninchos, ni tumbes
revestides de pedra. Los morts eren terra y tornaben a la terra, se
confundíen en ella en un impuls directe, casi vissiós, de
ajuntamén. Al voltán de les múltiples creus, creixíen y se
dessarrollaben les falagueres, les ortigues, los grévols, la
herbabona y tot género de herbes silvestres. Ere un consol, al
final, descansá allí, voltat día y nit pels aromes penetráns del
monte. Lo sel estabe pesat, entaragañat y ombriós. Seguíe
plovisnán. Y lo grupo, daball dels paraigües, ere una estampa de
dol de estremessedó y angustiós simbolisme. Daniel, lo Mussol,
va sentí fred cuan don José, lo retó, que ere un gran san, va
escomensá a resá responsos sobre lo féretro depositat als peus de
la fossa ressién excavada. Ñabíe, al voltán, un silensio ubert
sobre sen plos reprimits, sobre mil llágrimes truncades, y va sé
entonses cuan Daniel, lo Mussol, se va girá, al notá damún de la
seua ma freda la caldoreta de una ma amiga. Ere la Uca-uca. Teníe la
chiqueta un grave gesto adosat a les seues facsions puerils, un
ademán dessolat de impotensia y ressignassió. Va pensá lo
Mussol que li haguere agradat está allí sols en la caixa y la
Uca-uca y podé plorá a cabassades damún de les trenes dorades de
la chiqueta; sentín a la seua ma carpideta la caldoreta de un atra
maneta amiga. Ara, al vore l´ataút als seus peus, se va lamentá
habé discutit en lo Tiñós sobre lo soroll que les perdius féen al
volá, sobre les condissións vocals dels arrendajos o sobre lo gust
salat de les sicatrius. Ell se trobabe indefens, ara, y Daniel, lo
Mussol, desde lo fondo de la seua alma, li donabe, incondissionalmen,
la raó. Vibrabe en uns acentos lúgubres la veu de don José, esta
tarde, deball del calabobos o amerabaubos, mentres resabe los
responsos:
-
Kirie, eleison. Christie, eleison. Kyrie, eleison. Pater noster qui
es in caelis...
A
partí de aquí, la veu del mossen se fée un rumó ininteligible.
Daniel, lo Mussol, va experimentá unes ganes enormes de plorá al
contemplá la actitut entregada del sabaté. Veénlo en este momén
no dudabe de que Andrés, "lo home que de perfil no se veu",
may mes tornaríe a mirá les pantorrilles de les dones. De repén,
ere un agüelet tremolós y extenuat, sexualmen indiferén. Cuan don
José va acabá lo tersé responso, Trino, lo sacristán, va estendre
una borrassa al costat del féretro y Andrés va aviá an ella una
pesseta. La veu de don José se va elevá: - Kirie, eleison.
Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui es in caelis...
Después
va sé lo Peó qui va tirá unes monedes damún de la borrassa, y don
José, lo mossen, que ere un gran san, va resá un atre responso.
Después se va arrimá Paco, lo ferré, y va dixá vin séntims, y
mes tart, Quino, lo Manco, va aviá un atra monedeta. Y después
Cuco, lo factó, y Pascualón, lo del molí, y don Ramón, lo
alcalde, y Antonio, lo Buche, y Lucas, lo Mutilat, y les sing
Llebres, y l´ama de don Antonino, lo marqués, y Chano y tots y cada
un dels homens y les dones del poble y la borrassa anabe plenánse de
monedes ligeres, de poc valor, y a cada dádiva o donatiu, don José,
lo mossen, que ere un gran san, contestabe en un responso, com si
donare les grassies.
-
Kirie, eleison. Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui
es in caelis...
Daniel,
lo Mussol, apretabe fort lo seu cuproníquel, en la ma embutida a la
burchaca del pantaló. Sense voldre, pensabe en lo adoquín de llimó
que se minjaríe en son demá, pero, inmediatamen, relassionabe lo
gust de la seua pressunta dolsaina en lo letargo definitiu del Tiñós
y se díe que no teníe cap dret a llepá un adoquín de llimó
mentres lo seu amic se podríe a una fossa. Traíe ya lentamen lo
cuproníquel, dessidit a depositál a la borrassa, cuan una veu
interió lo va aguantá: "¿Cuán tems tardarás en tindre
un atre cuproníquel, Mussol?". Lo va soltá portat per un
instín de avaríssia. De improvís va fé memoria de la conversassió
en lo Tiñós sobre lo soroll que féen les perdius al volá y la
seua pena se va ajigantá. Ya Trino se inclinabe damún de la
borrassa y la agarrabe per les cuatre puntes pera arreplegála, cuan
Daniel, lo Mussol, se va apartá de la ma de la Uca-uca y se va
adelantá hasta la caixa:
-
¡Espero! - va di.
Tots
los ulls lo miraben. Va notá Daniel, lo Mussol, en ell, les mirades
dels demés, en la mateixa sensassió física que persibíe en les
gotetes de aigua. Pero no li va importá. Casi va sentí un
orgull tan gran com la tarde que va pujá a la punta de la cucaña al
traure de la seua burchaca la moneda relluén, en lo foradet al mich,
y aviála a la borrassa. Va seguí lo itinerari de la moneda en
los ulls, la va vore redolá un trosset y, después, amuntonás en
les demés, produín, al ajuntás, un alegre tintineo. En la veu
apagada de don José, lo mossen, que ere un gran san, li va arribá
la sonrissa pressentida del Tiñós, desde lo fondo de la seua caixa
blanca y barnissada.
-
Kirie, eleison. Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui
es in caelis...
Al
acabá don José, van baixá la caixa a la fossa y van palejá molta
terra damún. Después, la gen va aná eixín lentamen del sementeri.
Se fée de nit y escomensaben a caure gotellots. Se sentíe lo
cluac-cluac dels socs, almadreñes, de la gen que tornabe al poble.
Cuan Daniel, lo Mussol, se va vore sol, se va arrimá a la fossa y
después de persignás va di:
-
Tiñós, teníes raó, les perdius al volá fan "Prrr" y no
"Brrr".
Ya
se alluñabe cuan una nova idea lo va impulsá a torná sobre les
seues passes. Va torná a santiguás y va di: - Y perdona lo del
tord.
La
Uca-uca l´esperabe a la porta del fossá. Lo va agarrá de la ma
sense díli cap paraula.
Daniel,
lo Mussol, va notá que li tornabe a guañá un gran, inmoderat
dessich de plorá. Se va aguantá, perque deu passes dabán
avansabe lo Moñigo, y de cuan en cuan girabe lo cap pera indagá si
ell plorabe.
RES o RE f. (ant.) i pron. I. f. ant. || 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30. || 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42. || 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275. II. pron. || 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8. || 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51. || 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res). || 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10. III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32. Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.). Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.). Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem). Var. form. ant.: ren. Var. ort. ant.: ras (Graal 71). Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu. 2. RES m.: V. rés. RÉS (escrit també res). m. Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament. Etim.: derivat postverbal de resar.
Abaralla's:
( Asbaralla's). Abarrerar:
Parar, aturar. Abarter:
Planta
silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es
va fotre de cap als abarters". Abotonar:
Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa
així"... Aburnar:
Empaitar, (Tossar),
ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en
sec". Acassar:
Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar
paes. Acometre:
( Acassar). Aconseguir:
Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on
naa". Aconsigar:
( Acassar). Acorronar:
Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per
mostrar afecte. Acostipat:
Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo
acostipat". Acotrassar:
(Fargar). Acotxar-se:
Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal
los rinyons". Actrís:Actriu.
"Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a
Lo que el viento se llevó?" Acutit:Normalment
aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val
re, astà molt acutit!". Adelanto:
Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos". Adés:
Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol
dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i
tripons pel bullit". Afaram:
Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram
realment es va asfarair". ( Matalot). Afedelisto!:
Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari
més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo
mal de cap. -Oh sí, afedelisto!". 1)
Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest"
sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en
conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura
arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo"
era més intel.ligent que ser "llest". 2)
Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió
castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo",
i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre
castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així:
"afedelisto!". Afededéu:
Expressió típica que s'usa indistintament. Afedelòstia:
Com Afededéu però
amb més mala llet. Afedemón:
Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho
hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu. Afedeneu:
Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu. Afortar:
Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm
los cordills". "Aforta l'arradiet". Afuar:
(La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés
que surton a pasturar". Agatxipar:
Arreglar, mudar, anar ben vestit. Agenda:
Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". Agitar-se:
Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". Agolut:
Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de
la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am
un tros de pastel". Agon:
( Aon). Agullar:
( Antagullar). Ah
txiquets!:
Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen
robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons
i, ah txiquets!, Tots a córrer!!" Àige:
Àger. Aigualera:
La rosada de la matinada. Aixins:
Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines. Aixolet:
Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de
carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina". Aixuar:
Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no
agafaràs un acostipat de l'òstia". Aixurriar:
Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. Albatàrric.
Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri. Alego:
De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No
tardos eh? Tranquil que alego vindré". Alegolego:
Molt més que Alego,
ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo
camp". Alendar:
Alenar, respirar. Alicòptero:
Helicòpter. Allavontes:
Llavors. També hi ha variants
com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... Am:
1) En, ex: "Am part tens raó". 2)Amb,
ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".Ambafar:
Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto
tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar
tip com un lladre.
Ambaparar:
Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si
és alt aquet txiquet!".Ambastar:
Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de
cosir.Ambastida:
Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la
fatxada". Ambentar:
Afalagar, tirar floretes. Ambitats:
Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon
ambitats". Ambusteria:
Mentida, cosa no certa. Ambúrnia:
(Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi
pal tractor". Ampacadora:
Màquina que serveix per fer feixos de
palla. Amparrilla's o Amparrala's:
Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si
caus et fotràs de cap a la secla". Ampastrar:
Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També
s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el
significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va
ampastrar contra l'abre". Ampastre:
Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin
ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". Ampegar:
En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va
ampegar l'acostipat". Ampercellar:
Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes. Ampessar:
Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a
ploure alego". Ampic:
Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló
de Farfanya ia us farem un truc". Ampiocat:
Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar
a fútbol perquè astae ampiocat". Ampostada:
( Palmar). Amplear:
Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella
truca'm que l'amplearé jo". Amplenar:
Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. Amporlanar:
(Barbens,
Anglesola)
Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a
l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és
d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on
anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia
Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de
pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els
Esporlans. Ampressió:
Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada
que'm fotrà totes les pomes anlaire". Amprimeria,
a l':
Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero
després s'ha anat aumplint de gent". Amprimenceria,
a l':
( Amprimeria, a
l'). Amprimir: Imprimir,
ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me
txanae la màquina aquella".
Ampudegar: En
el sentit de molestar algú a altri. An
ves de:
En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que
vol". Ancabat:
Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc
fenya". Ancanteri:
Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns
ulls... mausssss, quins ulls que fot!" Ancants,
los:
Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves
(pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres
t'havien de desencantar. Ancaparra's:
Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha
ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". Ancavalla's:
Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que
ancavallats astan alli a l'hort". Ancebar:
Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero
com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt": Ancòrdio:
Un destorb, ser un mal de cap. Ancontres:
( Amcontes
de). Andebades:
( Andebaldes). Andebaldes:
Debades, fer les coses perquè si. Andicció:
Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos
per lo de la pesta porcina aquella". Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. 2)
Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal,
només feiem que aconseguir-lo". Andivinar:
Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una
andivinansa". Aneular:
Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són
pitits que s'aneulen". Anfós:
On fos. Anfuronar:
Acció d'anar darrere d'una femella. Angabanyar:
Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com
l'anorac". Angolfa
o
Angorfa:
Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no
fotin nosa". Ànguila
de vàter:
Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules
malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. ( Pop
d'aigüera). Animorar:
Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar
la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes
aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire". 2)
Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros
que li van fotre lo portell anlaire". Anlluciar:
( Lluciar). Anorabona:
Enhorabona. Anou:
Nou (la fruita). Anquet:
Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet
puesto ham d'anar?". Anrecordar:
Recordar. Anradere:
Endarrera. Anredar:
Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot
que t'ambarcaré". Anreulat:
Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic
ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a
terra". Anruna:
La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota
l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que
pols!" Ansacte:
Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte!
Lo de la camisa blava". Ansaijar:
Assajar. Ansou!
: Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt
utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no
hi ha dingú??". Ansufatar o Ansofatar:
Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els
pressiguers". Ansundemà:
( Aundemà). Antagullar:
Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos
astan antagullant". Antrepussar.
Ensopegar. Antxovat:
Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la
Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". Antxumar:
Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que
m'amprenye". Antxumenia:
(Txuminia). Anverenar o Anvirinar:
Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los
sulfats". Aondé?:
On és? Aparar:
Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo
gasoi". Apàriat:
Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun
lloc. Àpit:
Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un
raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit
amarguegen". Aplucar: Aclucar.
"Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve
el joc de "la pluca". Apretar: Pitjar,
prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del
món!!!". Aquestos:
Aquests. Aquet:
Aquest. Aquídellà:
En cap lloc en concret (Porai),
ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a
distreure'm". Aragall:
Marca que deixen les rodes dels cotxes. Àrbit: Àrbitre,
també s'accepta la variantàrbrit,
ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". Arguillat:
Brut. Arie:
Aire. Aringada:
Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm,
ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i
només fai que beure." Armós:
Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina,
afededéu que no s'assemble gens a son pare". Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom. 2)
Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant
córrer". Arreclau:
(Reclau). Arrecollons:
Igual queArrecony,
però en masculí. Arrecony:
(Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si
t'angantxo!". Arrecular:
Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo
tractor i no sigo que et txafi". Arreculat:
1)Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt
arreculats". 2)Retardat
mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo
tan arreculat...". Arremolcar:
Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. Arrifar:
Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb
la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" Arrofeixar:
( Arropenjar). Arrofredat:
Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai
agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple
desembre". Arromangar-se:
Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. Arropenjar:
Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que
ton oncle acabe de pintar." Arroplegar:
Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes
les aulives". Arruixat:
Arrauxat. Asbafegar:
Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un
gran esforç, esbufegar. Asbalsar:
Enfonsar, afonar. Asbaralla's:
Barallar-se. Asbregar:
(Almenar) (Asfregar). Asburiac:
(Murissec). Asbutifarra's:
Fer-se mal, amb ferida oberta. Ascafanyit:
Esquifit, poca cosa. (Sirilleta). Ascandall:
1)Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una
pedregada. 2)Sel.lecció
del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint
tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més
grossots". Ascalestro:
Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un
ascalestro!!!" Ascar:
1)Buscar, cercar. 2)
Posar ham a la canya per anar a pescar. Ascardillar:
(Os de Balaguer) (Ascatxigar). Ascatxic:
Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. Ascatxigar:
Esquitxar. Ascaufar:
(Ascofar). Ascartxinar:
(dialectalisme almatretenc) Esquitxar. Asclatassoner:
Empipador. Ascofar:
Escalfar, també es diu acalentar. Ascremalletes:
Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per
penjar l´olla. Ascunilla's:
Amagar-se. Ascupinar:
Escopir. Ascursió:
Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a
voltar porai d'ascursió". Asfarair:
Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la
tardor vaiga amb màniga curta". Asfilagartxar:
Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons
aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de
cusi'ls". Asforrar:
No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia. Asfregar:
Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los
calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". Asfuga's:
Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a
ansufatar los aumellés!". Asfuriar:
Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer
asfuriar los asparavers." Asfurriagallines:
Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals
a la vora passava el tren. Asgolfa:
(Angolfa). Asguirtxar:
(Ascatxigar). Asmaiat:
Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan
rato sense jalar". Asmall:
Destralada (directament). Asmari:
(propi del Omellons) Armari. Asmolls:
Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a
la brasa. Aspabil:
Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard". Asparaver:
Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns
asparavés que me foten bastanta mala pinta". Aspàric:
Espàrrec. Aspartenya:
Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada
correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové
de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit
calçat. Aspategar:
Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem
futut a la txera": Aspentar:
( Aspenteijar). Aspenteijar:Empényer.
"Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un
sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en
diuen "amputxar".Aspényer:
(Aspenteijar) Asperadrap o aspedadrap:
Cinta de roba adesiva, ex:"Si no calles te fotré un bossí
d'asperadrap d'aurella a aurella". Aspertxar:
(Ascatxigar). Aspertxellar:Fer
esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots
Sants lo mossén va espertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem
també mon va tocar" Aspitós,
estar:
Estar cofoi, content. Aspolla's:
Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta
paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es
treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots
mania" Asporgar:
Podar. Asprés,
fer:
Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de
treure la llum?" Asquerar:
Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae
tant pansit ia comence a asquerar". Assebar:
Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà
l'aigua". Assera:
Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't
txafon!". Asseregat:
Assedegat, quan hom té set. Assipar:
Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta
nit no se t'atançarà cap paa". Assussegar:
Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo
tren home!" Astamoir:
Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha
astamoit la mosca aquella collonera." Astararany:
(propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya) Astarracada:
Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex:
"Es va fotre una santa astarracada tot baixant del
castell". Astarrossar:
Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va
astarrossar a l'acera." Astaste:
Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de
compra't aquet relotge si no tens quartos." Astauvins o Astaulins:
(Estauvi). Astenasses:
Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer
un apanyo." Astigos:
S'empra com a negació de astaste:
"no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre
cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io" Astijores:
Tisores. Astirabec:
Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat
d'astirabecs amb un ou debatut". Astirores:
(Astijores). Astollador:
La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. Astopenc:
Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs
durs per exemple. Astrintxonar:
Estrinxolar, esbocinar. Astrolic:
Entremeliat. Astulzí:
Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les
matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les
ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et
mascararàs d'astulzí". Astuviar:
Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de
profit".
Astutx:
Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que
pintarem". Asvaporar:
Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no
s'asvapore". Asventat:
Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo
Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un
asventat". Asvuliac:
(Murissec). Atapit:
Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits,
poder que nem a una més gran". Atarrossat:
Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà
atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." Ataubar:
(en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut
d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". Atigos!:
Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui
quiet. Ativoca's:
Equivocar-se. Atopetar-se:
Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que
ve". Atre:
Altre, el femení és Atra,
i els plurals atros i atres. Atxum,
beure:
beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic
trobar lo boc del porró babat". Atxurar:
Arreglar,en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben
atxurat a la boda del Nasi". Atxutar:
Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's
fa fosc i vol ploure" Aubà:
Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo
Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va ! Aubada:
L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la
sortida del Sol. Aubaga:
Obaga, lloc ombrívol. Aubagés,l':
Albagés. Aubarda:
Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran
aubardes". Aubat:
Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. Aubenc:
Terra fèrtil, humida. Aubert:
Obert. Aubergi:
(Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc Aubergínia:
Albergínia. Aubesa:
Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos
d'Aubesa. Aubricoc:
Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. Aufals:
Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què
menjon". Aufarrat:
Ou ferrat. Aufegar:
Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". Aufendre:
Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". Aufensible:
Aufendós. Aufés:
Alfés. Auficina:
Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de
por". Auforja:
Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les
auforges!!!". Aulivé:
Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua
que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el
gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels
arbres. Auliva:
Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu
força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les
famoses aulives
arbequines que
fan l'oli tan bo. Aulor:
Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." Aumella:
Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels
calçots?". Aumellé:
Ametller, arbre de l'ametlla. Aumit:
Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". Au
món:
Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". Aumplir:
(Amplenar) Aumosta:
Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les
mans". Aun:
(Aon) Aundemà:
A l'endemà. / en son demá, ensondemá / Auperar:
Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han
aspallat més de lo que astae". Aurella:
Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o",
en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". Auralita:
Material de construcció ondulat emprat per cobrir
taulades. Aurellanes:
(Aurilletes). Aurellaunes:
Obrellaunes. / obrilates / Auridor:
(Aurellaunes).
De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó
(llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la
botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". Aurilletes:
És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la
coca de sucre. Famoses les aurelletes de
Cal Murillo a la plaça Sant Joan. Aurinar:
Pixar en vocabulari culte. Aurineta:
Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. Aurir:
Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" Autallada:
En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que
et dic i ia faràs cap." Avamba o Auamba:
(Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. Averar:
Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa
alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal
que no hi arribe". Avere o Avore:
A veure. Avespa:
Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius
d'avespes". Avorar:
Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de
frente i ancara mos fotrà un susto!". Axara's:
Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular
creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa,
i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar
aquella paa de siguida es va axarar".
Babadero:
Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l
jarsé" Babosa:
Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets,
llim. Bacsacada:
Moviment brusc, sacsejada. Badejo:
Bacallà. / abadejo / Bafurós:
Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat / Baixant:
(Maixant). Bajoco/a:
Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos
bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan
vol!" Baldador:
Gronxador. La variant Columpi no
s'accepta ja que és un castellanisme. Baldar:
Gronxar. Baldi:
(Galleta). Baldring-baldragues,
ser un:
Ser un trapella. Ballofa:
Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita
quina ballofa m'ha surtit". Banc:
L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella
que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la
tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus". Banc
del Sinofós:
Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins
s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per
l'artrosi...", "Si no fos pels anys...". Banqueta,
la:
Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el
riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres
contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels
rius, canals, sèquies... Bardo:
Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa,
sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies". Barrada:
Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que
l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) / Barral,
lo:
(Silló). Bassinet:
(Bassí). Bassí:
Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino
per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato". Bastanta:
Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer
regar lo bancal". Batam:
Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. Batissac:
Precipici. Bauba:
adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet
(ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba
quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la
bauba aquella! Tot li fa sa mare." Becanyeta:
Becaina, migdiada. Besito:
Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà
paga". Biciclista:
Ciclista. Birinar:
Berenar. Bisenfí:
Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de
terra, i traslladar-lo cap a una altra banda. Bitxo:
(intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho / Blabàs:
Peix de riu semblant al salmonet. Blair:
1)Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex:
"Avui fa un sol que blaix." 2) Anar ple de picades de
mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben
blait!" Blavar:
Acció de fer blaus, pegar fent mal. Bò:
Ordre per a que el ruc s'aturi. Bolló:
Pellarofa del blat. Boranit:
Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al
caixó!". Bordonera:
Fumera. Gran quantitat de fum. Boria:
Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) / Borinot,
al:
Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien
fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de
l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol
dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa
de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para. Bot
de pernes:
Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat
mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal
d'aigua" Botar:
Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va
botar foc i se va donar a la fuga". Botés:
Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a
Botés". Brassal:
Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques
cassolanes, tant per fregar o rentar la roba. Brillo:
No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!!
Brillo d'aquí" / úspen ! / Bucoi:
Recipient de grans dimensions. Carretell. Bueno:
Bé, i tant! Bultra:
Bosc de riu. Buixir:
Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de
buixir". Buli:
És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però
enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les
dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és
enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny. Burtxongar:
Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu
és: burtxongada). Butirí:
1)De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí". 2)Cosa
petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet
pintinat semble un butirí".
Caaaa:
Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà.
- Caaaaà, no veus que ia es pose ras". Cavà:
(Cuba). Cabana:
(sentit figurat) (Moniato). Cabanera:
Camí de muntanya pels ramats i el bestiar. Cabdellada:
Col. Cabessudo:
1) Tossut. 2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au
venga que anirem al passacalles a els cabessudos". 3) També és
pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que
cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup".Cabiró:
Cigar, puro. Cadolla:
Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les
roques, gorg. Cagasses:
Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la
decantació en les fàbriques d'oli. Cagarella: Porgadures
del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. Cagos:
Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem
les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos": Caixer:
(Almenar) (Banqueta). Caixó,
anar al:
Anar a dormir. Caldar:
Suspendre. Caletro:
(Sanderi). Calistro:
Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos. Calitrau:
Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau,
que foten un vi que mate" Callar:
Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la
padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". Camacu:
Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament
anomenats Pixapins o Diesels. / què maco ! vore "farigolero" / Camalluent:
Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de
Tactel. Camí:
Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot
l'aigua de la fassera". Campetxano:
També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio
molt campetxano". Campos,
los:
Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un
tomb". Candau,
tirar el:
Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar
que caiguin els fruits.Candonguer:
Lent.Cantamanyanes:
Persona amb poca credibilitat. Ex:"No li fotos cas que aquest és
un cantamanyanes".Canyardo:
Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del
ked. Canyot:
Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de
cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la
collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que
serveixi d'adob. / rostoll / Caparra:
Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. Capçal:
Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los
morros". Capcer:
Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany". Capçot:
(en sentit figurat) Moniato. Capellà:
Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un
estornut. Capiguer:
Caber. Capitonya:
Tombarella. Capradera:
Construcció de pedra. Caraba,
ser la:
Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia
són la caraba." Caragolina:
Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola /Carallet:
Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo. Carallindo:
Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No
veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar
les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al
damunt.
Carnús:
En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que
carnús".
Carpesano:
Carpeta d'anar a estudi.
Carrantxó,
pujar a:
Pujar a coll i bé.
Carreró:
Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels
camins.
Carrincló:
Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig",
"bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové
de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil
per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada
("arruixada").
Cascaballico:
(Colló de
Flare).
Casibé:
Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls". 2)
Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels
autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la
estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de
reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls).
Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos?
-Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls" Cassola
de Tros:
Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina,
caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra
blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també
aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben
coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o
Alcoletge. Castell,
lo:
La Seu Vella, que no és un castell. Catarroja,a:
És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats,
crides "catarroja
Pere" i
aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila
de Catarroja a l'Horta valenciana. Catipè:
Mal aulor. Catitomba:
(Capitonya). Catxap:
Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí
es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és
un lludrigot.) Catxar:
Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del
matrimoni. Catxassa:
Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet
paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la
tarde" Catxaup o Catxú o Catxup:
Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més
pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. Catxifollat:
Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té
l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per
asmorzar". Catxipanda (o
Cutxipanda): Samfaina. Catxumbeca:
(Capintonya). Catxurro:
Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes.
Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla,
antigament, esdevenia la categoria de joc. Cera:
(Assera). Cini:
Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va
agradar ni molla".. Cintaislant:
Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer
l'empalme". Círcol:
Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". Cisca:
Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que
ham de comprar los pebrots i les aubergínies per
escalivar".. Clafoll:
Pela exterior de l'aumella. / clofo / Clamor:
Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua
que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És
sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la
clamor". Claro!:
És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a
les pecines!" Clasca:
La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. Claviller:
Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar
al metge". Cloresterol:
Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar
cansalada pel cloresterol." Coca
Enramada:
(Coca de
recapte). Coca
de recapte:
Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa. Codís:
Còdol, en anglès Rolling Stone. Codonyac:
Codonyat, espécie de compota de codony. Colagró:
Acidesa, ardor d'estòmac. Col.leigit:
Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre
coses. Colló:
(Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi,
desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa
tia." Colló
de flare:
Espécie de pruna. Collons
d'Andares:
Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà
vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!". Comèdies,
les:
Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles
per les festes majons. "Quenon començat encara les
comèdies?". No confondre amb "anar
a la funció".
Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més
seriosa, o adulta.
Comparativa:
Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). Complir:
(Amplenar). Conto
que:
Crec que, m'assemble que, ex:"Conto que són les tres, me'n vai
cap al caixó". Consagrat:
Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill
eh?." Cor:
Corre, ex: "Cor! que fots tard!" Coranta:
Quaranta. Corder:
Xai, be. Corna:
La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura,
que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou
bona. / cona, del latín *cŭtĭna, derivat de cutis, pell / Corralina: Corral
dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino») / Cort:
Cor. Cotxe dels
calçots:
Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per
acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja
que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i
ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja
tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava
aquest negoci tenien el malnom dels calçots. Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella
malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho / 2) Porc,
verro. Crivell:
Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà
al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses /
Cuba:
Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son
petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra
marina:
Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de
ponent a l'hivern. Cucumassa:
Tipus de bolet. / Cugomassa / Cuentos:
Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc
prous maldecaps". Cultivador:
Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un
tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. Cumplir:
(Amplenar). Cunya:
Cuina. Curra:
Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després
d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la
terra.
Daixonses:
Això d'aquí. Dallonses:
Allò d'allà.
Davons:
(Allavorens).
Debatut,
(ou):
Ou batut.
Debodebò:
De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és
un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /
Defora,
nar al:
Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo
tractor".
Demés,
los:
Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat
foten la mesdiada".
Dentrar:
Entrar, nar cap dins.
Derreng:
Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores
derreng".
Desabotonar:
Desbotonar.
Desaigüe:
Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en
algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel
desaigüe".
Desantés:
Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te
el llit! hombre ia...". / desentés, desentesa /
Desbrostimar:
Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo. Des
de luego:
Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no
trobo ara com posar-ho. Desembullonar:
Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. Desfondre:
Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a
l'istiu". Desjecte:
Descuidat amb l'aspecte personal. Despedregadora:
Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues,
que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi
cultivar. Despusaí:
Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans
d'ahir. Despusdemà:
Passat demà. Dessustanciat:
Sense substància. Persona que només diu rucades. Destraler:
Persona que ho fa malbé tot. Destrossar:
Descordar, desbotonar. Desumflar: Desinflar,
ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar
a amprimar lo tros". Desvaguerat:
Persona que està rato sense fotre res. Devall:
Davall. Diferiència:
Diferència. Dijaus:
(Ribera del Sió) Dijous. Dillums:
Dilluns. Dimats:
Dimarts. Dingada:
(Aringada). Dingú:
Ningú, ex: "No hi ha dingú" Disme:
Digues-me. DKV:
Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un
model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de
llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat
així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia
agafaré la DKV". Dixar:
Deixar. Draparie:
Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li
darem aquets cassigalls". Dumenge:
Diumenge.
E
Encà:
Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del
tros." Engrassir-se:
Engreixar-se. Ensamar:
Reservar Entoldat:
Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante
dret". Entxuminia:
(això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera/ Envedrit:
Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura. Ermo:
Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". Erreclau:
(Reclau). Equits:
Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del
Espediente Equits?". Escassapenes,
a l':
Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs
en aquet bosc" Escaufar:
(Ascofar). Escarrantxes:
Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar
per les escarrantxes." Escarriar:
(Juncosa) Espolsar Escremalls:
Cadena on es penjen les olles als focs a
terra. Escurrípies: (Escurrualles). Escurrualles:
Sobres de menjar. Esmuriac:
(Murissec) Esporret:
Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat. Estauvi:
Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la
cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas
que aquet casso de betxamel cremo la taula" Estragat:
(Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí
fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc
atxecar-me del sofà." Estudi,
anar a:
Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús. Et:
(Aquet). Eu:
Sí (afirmació), en el sentit de corroboració,
equiliquà.. Faldetes:
Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes
fins dalt de tot". Faltat:
Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram:
Es tota mena d'animals de corral. Farfanya:
Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar
a farfanya.
Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació
amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera). Fargar-se:
Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se. Farigolero:
Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent
predilecció per recollir el timó de les cunetes. Fassera:
Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny.
D'aquesta paraula prové l'expressió Animal
de Fassera,
que realment no és gaire bo que t'ho diguin. Fato:
Menjar. Femer:
Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen, femé de fem / Fenya:
Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té
fenya". Fenyotes:
Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho
tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han
d'anar fent apanyos. Fernando:
Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto
abaix a Fernando.". Com a curiositat podem comentar que aquest
substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix
a,
es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà
abaix. Festesmajons:
Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de
festesmajons". Fítsat!:
Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". Fixo:
Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". Flareo Flari:
Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels
flares". Flas:
Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del
senglar". Flèndit:
Joc de boles. Flica:
Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la
cunya": Flòtil:
Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto
ple de flòtils!" Fora'l
Pont:
Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar
el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar
a dins a Lleida,
com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps
que quedava el barri bastant lluny. Forniga:
Formiga. Forniguer:
Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i
en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot
el dia es veu. / Formigué / Fotre:
Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal. Fotre
el Camp:
Anar-se'n. Frigir:
Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?". Fullar
nius:
Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als
abres. Funció,
anar a la:
Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més
seriós que "anar a les comèdies". Fúria,
amb:
Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li
van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai mésres de bó." Fúria,
donar:
Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que
girigue". Furro o Furo:
Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos
furro i vine amb naltros." Gabina:
Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se
canviae dintre les gabines". Gaburro:
Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines. / A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /
Galdir:
Menjar, fotre's fart.
Galdós:
Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i
pringat. Galipàndia:
Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una
galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una
aixeta." Galleta:
Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré
d'aigua". Gamusinos:
Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions
a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt
que a l'atre costat de cresta m gamusinos". Ganassot:
Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex:
"Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i
l'airgamboys." Gandutes:
Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les
entranyes. Ganyims:
Tonyina amb salmorra. Garatx:
Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb
la gelada que fot demà no s'angegarà". Gargantxó:
Nou del coll, gargantella. Garie:
Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai
garie". Garrotín:
Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans.
Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín
s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre
Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra),
"Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón",
"Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota",
"Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste
"Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha
de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó
"Garrotín Vell": "Lo Canona farà de jutge, / el
Parrano de consejal, / el Faliti d'alcalde / i el Bollons jutge de
pau. / I al Perilleta, per ser més pinxo, / lo farem
municipal".
Garrut:
Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que
antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè
era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir
l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al
garrut".
Gasiosa:
(Grassiosa). Gasoi:
Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota
fora".
Gatita (Torregrossa):
Diadema dels cabells.
Gelaó:
Fredor. / geló / Gènit: Geni,
caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa
asfarair". Gentilles:
Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt
ferro". Gep:
Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que
està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para
aquest.
Gicar:
(Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil:
Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Giner: Gener,
ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen
candelabros de les taulades".
Ginoll:
Genoll. S'accepta la variant jonoll. / Ginocchio en italiá /
Ginollons,
nar de:
Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel
passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollóns /
Gitano,
fer:
Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca
d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan
gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo / Gomàtic:
Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els
cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta / Goreit:
Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondária de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondária. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret / Gosseria:
Mandra, peresa. / gossina / Granera: Escombra.
Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt
burrim".
Grassiosa:
Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".
Gremial,
la:
El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel
situada en dita baixada. Gribi,
fer:
Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No
rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá / Grípia:
Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us
dins de l'expressió Fer
cara de grípia referint-se
a quan algú està emprenyat i fa morros. Guertxina,
fer la:
Guinyar l'ull. Guia:
Branca d'un arbre. Guié:
El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és
com un estòmac. Gumflar:
( Umflar). / unflá / Guinera,
jugar a la:
El joc de cuit i amagar, "l'escondite". Guixir:
(Buixir). Hole!:
Hola. Hòmens:
Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí
Homines.
Ia:
Ja. / ya /
Iagurt:
Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. Indivil i Mandoni:
Cabdills ilergetes que van defensar Lleidade tots els cartaginesos i
romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua
davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A
vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.
Jaca: Gec,
peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't
la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Jalar:
Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i
berberetxos".
Jalo:
Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant
jalo que acabarem farts com a tosinos." / tocinos, tosinos o tossinos ? /
Jarsé:
Jersei.
Javier:
Xavier. Joca,
caçar la:
Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los
txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius,
perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels
pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats, allocats / Jóvens:
Joves. Igual que passa amb Hómens,
aquí es conserva el plural llatí Juvenes.
Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom
de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta
llatina, quan correctament hauríem de dir Termes. Juador:
Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador". Juar:
Jugar. Jubilats,
los:
La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats
que vai a fer la butifarra". Juet:
(Juguet). Juriol:
Juliol. Juguet:
Joguina. Jusgats:
Jutjats. Keds:
Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes. Llangonissa:
Llonganissa. Llangost:
Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima)
de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En
resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto. Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze". 2) Lleó,
el rei de la selva. Llaó
pelada, ser de la:
Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets
petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja
no). Llapissós:
Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt
llapissosos". / apegalós, en grassa, brut / Llàpits:
Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta
amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llápis / Llaurer:
Llorer. / lloré / Llectua:
Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser
que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam / Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. / Lleit:
(Baix Segre) Llet. Lleme o Llemen:
Llémena, ou del poll del cap. Lletrero:
Rètol, cartell. Lleure.
(Ren). Llicsó o Llicsió:
Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif LLETSÓ, Sonchus oleraceus, etimologia: probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissouni la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65). Lligir:
Llegir. Llimpiar:
Netejar, ex: "Quin siroll / soroll / més raro me fot lo
llimpiaparabrises". Lliró:
(difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos
de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar,
cagalló. Lloper:
Gos llop. Llord:
Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a
tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de
Lleida). Lluent:
Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és
tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia". Llúsio:
Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com
són). / Lucio, lucio perca, mare de llus / Llussiar:
Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y en fabla https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo ¿Quién nos luciará as rellas?/ Llustrós, estar:
Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / tindre lustre, llustre, gort / Lluvia:
Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de
l'ull. Lo:
Article ponentí. / y del occitan / Lule:
Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la
taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule
que después quede tot oliós".
Maals:
Maials. Magolar:
Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar. M'ai:
M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m´hai, m´hay / Maixant:
Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment
determinat, interpretat com inepte, curt. Malajandí:
Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li
fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV". / vore génit / Malament
rai!: Expressió
usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran
filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de
la paraula rai,
indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de
Lleida. / rai en aragonés / Malaprosavia:
(Maixant). Maletilla:
(Alguaire) Vividor i una mica delinqüent. Malmirrós:
Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què.
Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde
plorant" Malmoclar:
Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo
pentinat!" Malúria:
Sensació de dolor, malestar. Mançana:
Poma. / mansana / Mando:
Comandament a distància. Mandonguilla:
Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles / Mangala:
El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et
fotrà cop de mangala". / gayata, gallata / Mangrana:
Magrana. Mània:
Màniga. / mánega / Mànic:
Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". Manoquilla:
Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la
manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica /
Mantecado:
Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula
perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no
un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me
vai fotre un mantecado de llimó i auricoc". Manya,
donar-se:
Donar-se pressa. Maralt:
(Belianes) Malalt. Mardà:
Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella/ Mardassot:
(Matalot). Marraco: Bèstia
típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una
lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun
filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però
jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!. Marturi:
Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo
marturi de quan plore." Matalòs:
(Moniato). Matalot:
Persona gran i patosa. També Onso vol
dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la
paraula Afaram s'usa
més en animals. /
Matapagesos:
Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que
s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a
sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi
més. Matapans:
Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners
sense raça. Mau
o
Maus:
Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament
nem!" / mau, miau / Maular:
Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no
parae de maular". / maulá, maullá / Mecà:
Contracció de mecagon. / me cago en / Mecagon:
Prefix. Melós, melosa:
Carn tendra, fina. Meltxó:
El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més
lo Meltxó". Memòria,
caure de:
Caure d'esquena. Menjarobes:
(Ragolí). Mèno:
(Vallfogona de Balaguer) (Videll) Mensatge:
Missatge. / mensaje, missache / Mentidós:
Mentider. Merjendona:
Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del
capellà. Mesdia:
Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada / Meua:
Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua. Micromina:
Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet
tall". Migigos:
I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré
al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!". Milic:
Melic, llombrígol. Minjar:
Menjar. Miquerensa:
Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgell, abáns del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos / Miqueteta:
Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi
només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a
ton padrí". Miquirrineta:
Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex:
"Posa'm una miquirrineta més de sal". Missa:
S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la
missa del poble". Mitjastorbo:
Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També
s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un
jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al
Simplici de mitjastorbo". Mixó:
Ocell, altrament anomenat Muixó. Móixo:
Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard
que no mos quedessim móixos si fem lo redícol". Mocosa:
Llanega, això és un bolet. Molla:
Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla
d'aigua". Moltor:
(Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de
moltor d'aquells". / buitre / Momineu:
Montmaneu, tossal més alt del Segrià. Mondongo:
Les butifarres que es fan quan se mata el porc. Monejar:
Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un
altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot
sense sapiguer d'on ve". Monesteri
/Monasteri:
Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al
monesteri de Poblet". Moniato:
Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat,
un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets
un moniato!" / moniato (boniato) /
(racó esquerra daball de ves : moniato) Mos:
Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collóns / Mosenguart:
Negació curiosa de Sisquere,
ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!". Mossa:
Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per
tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun
lloc. / mossa = sagala / Mossada,
fotre una:
Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que
fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten". Mossar:
Mossegar. / mossegá, fótre un mos / Mosta:
(Aumosta) /
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada /
Mòtit:
Mou-te!!! Muladar:
Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant
rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!" Mullarero:
(Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic). Mullina:
(Remulladé). Muixó:
Ocell. Munta:
Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un
urbano m'ha fotut una munta". Muricec:
Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest
mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici
evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena
per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de
la llengua literària medieval. Murtra:
(Alcanó) (Cagasses) Mussienc/mussienca:
Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques
no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles
mangranes, que són mussienques" Mustegar:
(zona de la Segarra) Mastegar. Mutis:
Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu
mutis eh?".
Naltres:
Nosaltres, s'accepta la variant naltros
o
natreso
naltres. / natres, natros / Nar:
Anar. Nau:
(a la ribera del Sió) El número 9. / Y a Valjunquera / Navegar:
Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i
ancara navegue porai!". Némoni:
Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni / Neru,
de:
S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per
avall. Nictarina:
Nectarina. Nimai:
Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que
li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!". Ninai:
(Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota / Nirviós:
Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós / Noa:
Noia. / chiqueta, sagaleta / Nonyà:
Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al
teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá / Nyambonissa:
(Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc / Nyenya:
Llenya.
Oh pus:
Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap
ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos / Oli,
a quant va l':
Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia
en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a
l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general"
s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es
veu que la gràcia era el més fina possible. Ollà:
Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. Onso:
Personatge gros, Matalot. Orqueria:
Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc. Ort:
Or, el metall noble. Ortera:
Cassola. / A La Fresneda tamé se diu ortereta / Ostaclà:
(...), ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà,
tut penses que cada dia és festa" Ostieta:
Variant garriguencad'Ostiqueta. Ostiqueta!:
Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex:
"Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!"
Paa:
Femení de paio. Pac
a:
(Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia
t'arreglaré io!". Pacència:
Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre
pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". Padar:
Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom,
ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara / Padellàs:
1)Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un
canut. 2)
Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc,
que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra
aquella" Padrí:
Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de
padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi
o iaio. Padrinet:
El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Palillo:
Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un
tros de melsa de corder als quixals". Palissa:
Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no
calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" Palmar:
Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de
l'angolfa".. Palometa:
Bitxo alat que per les nits van a la llum. Palometes:
Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va
al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo
siroll de quan mastegues". / palometes de panís / Palosanto:
Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui / Palot:
Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet / Palter:
Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de
vaca, ojo aon txafes!" Pam
i toc, el:
Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se
a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i
toco". Pamtomata:
Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata / Paio:
Un noi, el femení és paa.
També s'usa el mot "pao". Palet,
al:
Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era
millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven
dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial
però ara no el sé. Panillets:
Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon:
Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i
"compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar:
Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que
és molt fondo". / para cuenta ! /
Paregut:
Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai
vere l'atre dia". Parte:
Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / tv3% / que ia deuen
fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que
rebia el telenotícies a la UHF.
Pasta:
Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de
pastes".
Pastisser:
Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques
de recapte!!!". Patac,
de:
De sobte. Pataca:
Patata (tubercle). / pataca, pataques / Patacons:
És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos
trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es
tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap
per avall. Pecina:
Piscina. Pegalosa:
Un tipus de bolet. / babós o mataparén / Pegamastre:
(Os de Balaguer) Pegat, xapussa. Pell,
Ser:
No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que
si t'agafen ets pell!" Perea:
(Gosseria). Perilló:
Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de
les orelles. Pèrro:
Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut
mai a sa mare". / gos / Pertxe:
Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a
guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí
mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe". / perchi / Pertxis:
Portxos, corrua de columnes. Pesquis:
Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell
t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".
Pesto:
Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo". També: "Tret
de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat
anca'pesto". / fesme puesto que no hi cápigo o cábigo /
Peuada:
Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades
que acabo de passar lo ródex":
Picassor:
Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un
malestar...".
Pila:
Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de
forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni
el profe te coneixie".
Pinte:
Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de
viatge".
Pinyo
ficso:
Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al
Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo
ficso". / de piñó ficso o fixo /
Pitit/a:
Petit/a. / minut, menut /
Pitxina:
Petxina. / pichina, pichines /
Pitxinel.lis:
Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la
canalla a vere los pitxinelis!".
Piuet:
Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor
d'aquells antics, aquells de pereta.
Plaa:
Platja. Plapa:
Clapa. Pluca,
la:
(Almatret). El joc del pilla-pilla. Pobrenora:
Una part de les gandutes. Poder:
Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai
eh?". Polígano:
Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a
Balaguer sempre passo pel polígano". Pop
d'aigüera:
Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai
porai".
2) Aproximadament,
ex: "Mos veiem porai a quarts de tres". Portell:
Tros d'espona enderrocada. Portante:
Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora
algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai,
ehh?". Pos:
Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una
fusta, ex: "La pos de planxar". Potacari:
Apotecari, farmacèutic dels antics. Potada:
Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam
trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". Preant:
Persona arrogant, tibada. Prèmit:
Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir
lo balcó més guarnit del barri". Premso:
Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les
vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". Prèssic:
Préssec. Professó:
Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los
armats". Prou!:
En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de
carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat
de la paraula segons el contexte).
Prouta:
Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per
amostissar la collita".
Pudent:
Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males
intencions!".
Puesto:
Lloc, ex: "No't mogos del puesto".
Purgador:
Sedàs, traste que serveix per filtrar. / porgadó /
Puó:
Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
Puguer:
Poder. / pugué, podé fé algo /
Pus:
(veieu Pos).
Quartejar:
Llaurar per quarta vegada.
Quartines:
Cortines. Quera:
Corcó, persona que no calla, carrau. Quereijar:
Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo
Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora
quereijant-se dels seus perillons!" Qui
sóc io!:
És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt
amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria:
"Quet dic
io!".
És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io"
vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala
llet acollonant del pare. Una expressió també paral·lela
emprada per la mare és: "Mira
que li diré a ton pare, ehh!!!",
que també teu el seu efecte. Quixal:
Queixal. Radere:
Darrere. / detrás, radera es última castellá, darrera català /
Ragolí:
Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop
les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra
variant és Dragolí.
Raiel:
(Linyola) (veieu Rael). Rama:
Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor
no passe". Raonéixer
o reconéixer:
Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom
ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol
perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta
encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als
moixons. Rascaculs:
Tobogan. Rasgum:
Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda
enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a
la gola". Rastoll:
Rostoll. Re:
Res, ex: "No hi ha re per jalar". Reballuga:
Baldufa. / trompina / Reclau:
Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc
reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arraclau / Recollons:
Collons però amb més força. Redéu:
Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa,
ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li
veu lo bragué". Redícol:
Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol". Redó:
Rodó. Regalícia:
Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al
cul". Regina:
Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors
per fer a la cassola. Regué:
Rec que havia abans del canals. Reixos:
Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"
Relotge:
Rellotge. / rellonge / Remulladé:
Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé
quan se dutxe...". També es diu Txafader. / se esquiche al safarech, chafardé es bachillé / Ren:
Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. Rentaplats:
Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de
fotre los plats al rentaplats". Reparo:
Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem".
Rescaldó:
Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc
no hi toca el sol (és una cosa així). Restoller:
Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia:
Retafia. Reu:
Arada. Revenzillada:
Dolors forts al ventre. Rinyó:
Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una
freixura."
Rispa:
(Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un
rispa, astà al tanto de tot." Robí:
Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens
plens de robí". Robinós:
Brut. Ródex:
Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex
que lo terra del ressibidó astà molt brut": Rogle:
Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero
casibé no teníem rogle" Rollar:
Tallar la llenya en bucins petits. Rondallero:
Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt
rondar. Rossangos:
(veieu Ascurrualles). Rosser:
Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita
la sangartilla com pren lo sol al roser".. Rostar:
Morrejar-se dos éssers. Rotobato:
Màquina agrícola que serveix per triturar la terra. Ruada:
(veieu Aigualera). Rubina:
Riuada. Rubiola:
Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un
virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li
Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola". Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te
runarà". 2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te
sinto eh?".
Saboc:
Moniato. Sadolitxa:
Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha / Safatà:
Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan
hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa
per encendre els focs a terra. Safranòria:
Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá, etc / Saginero:
(veieu Gamusino).
Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb
els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que
raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els
exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel
d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació
extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques. Saldroc:
Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i
vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs". Salencios:
Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de
Lleida, d'Alcarràs cap avall). Samfanya:
Samfaina Sammiquel:
Cervesa. Sanderi:
Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir
sanderi,
ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers
Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi,
sobretot
cap a Sudanell. Sangartilla o
Sargantilla:
Sangartana. Llengardaix. / sargantana / Sanglot:
Singlot. Santiron
o Santuron:
Cinturó Sans,
juar als:
Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de
mà s'havien de girar bocamunt. Sapatilles:
(veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart / Sàpiguer o
sapiguer:
Saber. Sapustrejar:
Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit. Sàput:
Gripau. Sarabastall:
(veieu Saragatada). Saragatada:
Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".
Sarpada:
Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives." Sartell:
(veieu Txapo).
-se:
-vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota". Secla:
Sèquia. Canal de reg. Senatxo:
Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què
portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?". Sentruit:
Morat degut a una pessigada o a una enganxada. Sereny:
Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny
que hai trobat!" Seringuna:
El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera. Seroll:
(veieu Siroll). Servar:
Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui. Sicla:
(veieu Secla). Silló:
Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". Silloneta:
Silló petit normalment fet de fang. Simàforo:
Semàfor. Simintiri:
Cementiri. / sementeri, fossá / Sinforós:
Quisquillós. Singueta:
"Canica", ex: "Juem a singuetes?" Sintir:
Sentir, ex: "No sinto res". Sinyó:
Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". Sinyoret:
Libèl.lula. Sípia:
Sèpia, animal del mar. Sirilleta:
Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot
provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i
vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo
Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un
sirilleta!" Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2)Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard
hi haurà siroll". Sisinyó:
Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula,
ex:"-Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me
va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. -Sisinyó". Sisquere:
1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". 2)Al
menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!". Sixanta:
Seixanta. So
que
o su que:
Només que. Sembla ser un reducció de sino
que. Sobinyar:
Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per
nar al tros". Sopera:
Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar
l'enterro. Sospauma:
(Os de Balaguer) (veieu palmar
) Subsurador:
Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi
les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a
terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. Suca:
(Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La
padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".
Sucarrim, Fer
aulor a:
Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.
Sustens:
Sostenidors.
Tabardano:
Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc
d'un sembrat". Taboll:
(Aitonisme) Habitant d'Aitona. Tacó:
Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré". Talabissot:
Tros de llenya. Tallacebes:
Bitxo que viu en horts de cebes. Tamborinot:
(Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el
que s'empesca. Tamé:
També, ex: "Caragol bové io tamé vindré". Tardaor:
Tardor. Tarde:
Tarda. Targa:
Tàrrega. Tarrons:
Torrons. / tarró, turró / Tartany:
Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric. Tascó:
Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana." Taup:
Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de
les safranòries." Taüt,
plaça del:
S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat
pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està
situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa
de posar els morts. Tea:
Tronc dur Telaranys:
(Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña / Tenir de que:
Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en
català tenir
que). Teraranya:
Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña / Tercejar:
Llaurar per tercera vegada. Terrerols:
Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i
quan hi ha humitat, són molt bons. Tiatre:
Teatre, també s'usa Triatre. Timó:
Farigola. / Vore farigolero / Tin:
Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi
haigui per tots" Tints:
Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex:
"Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat
a estudi". Titonet:
(veieu Sirilleta). Tocacampanes:
(Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la
disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que
toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un
en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines,
Repicacampanes... Tocinets:
(Almatret) Calamars farcits. Tomata:
Tomàquet. Tomet:
Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". Torcar:
Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li
lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". Toronja:
Taronja. Torterol:
Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo
torterol". Tos:
Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano". Tossino:
Porc, verro. Totxo:
(veieu Mangala).
També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses
les d'Alcarràs). Tou:
Arna d'abelles feta d'un troc buidat. Traballoques:
Un paio patós, que no té gens d'agilitat. Traficó:
Persona que es belluga molt, que no para quieta. Traitó:
(Ivars d'Urgell) Tractor. Tramuja:
Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la
construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja,
que pastarem!" Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal
traste, sempre puteige a son germà". 2) Objecte. Ex: "Aquesta
habitació està plena de trastes". Travessar
lo pont d'asquena:
Morir. Trebol:
Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol
que quan atxeco lo porró les veig totes". Trenc:
Tren (en zones de l'Urgell sobretot). Tresella:
Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar. Trincola:
Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella, esquila en castellá / Tripó:
Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me
un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons tamé a Beseit; sofrigit / Trit:
Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa
crec-crec". Trola:
Mentida. Trolero:
Mentider. Tronc/a
de Nadal:
El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar. Trons
de la Sila:
Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada,
equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El
trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del
bancal". Trossar:
Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera). Truc:
Esquetlla
molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem
per on volte". Tunda:
(Os de Balaguer) (veieu Bardo) Tuno, ser un:
Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el
funcionariat". Turbera:
Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta
turbera que fot acabaràs colgat!".
/ La TX es CH /
Txafader:
(veieu Remullader). Txafatolls:
Sapastre, pocatraça. Txamflà:
Xamfrà. Txamberga,
fer les coses a la:
Fer les coses de qualsevol manera. Txampú:
Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. Txampullejar:
Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot
voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap. Txapel:
Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere
si s'ampegue". Txapo:
Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" Txapo, fer:
Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex:
"Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha
aprovat res". Txerar:
Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no
txere gaire bé". Txeringa:
Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul
al crio". Txicolate:
(En algunes zones de la Noguera) Xocolata. Txilar:
(Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos
que
me faràs malbé les aurelles". Txinalla:
Canalla, quitxalla. Txinar:
Astirar los cabells. Txiquet/a:
Noi/a. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina
se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". Txiribec:
Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de
Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair". Txiscar:
Canyís. Txisclet:
Xiclet, goma mastegable. Txollar:
Tallar el cabell. Txolles:
Grenyes. Txompo:
Poc àgil. Txono:
(Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones,
ex: "Canvia't la samarreta que astà txona": Txulla:
Carn magra de porc. Txumillo:
(veieu Remulladé). Txuminia:
Ximeneia. Txuneda:
Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).
Txupons:
Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han
d'esporgar per donar força a les branques productives Txurivia:
Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac:
Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". Txusplar:
Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs
asborronar". Txut:
Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es
diu txut a l'espectador del joc de la butifarra. Txutar:
Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les
dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut. Txutxeries:
Llaminadures.
Umflar:
Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /
Vacacions:
Vacances. Vae:
Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio.
Ex: <Pep> Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!!
<Joan> Vae! Vaige!:
Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae.
Vailet:
Filferro electritzat per a guardar les vaques. Valent/a:
Molt/a, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos
asbalsarem al passar an la DKV". Vàlguer:
Valer. Valtres:
Vosaltres, s'accepta també valtros
i vatros
i vatres. Vaqueijar:
Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros
tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant". Vas:
Got. Vastrús:
Estruç. / avestrús / Vataquí
o Vataquit:
Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!" Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" 2)Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!". Venicí:
Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. Ventatja:
Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del
seguro i no mos caldrà cullir". Ventrellada:
(Pla d'Urgell) (veieu revenzillada) Vereno:
Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno / Verra:
Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El
masculí és Verraco. Verraco:
Masculí de verra. Videll:
Vedella. Vime:
Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer
cistelles. Virdic:
Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat. Viritat
o vritat:
Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat / Voligana:
(veure Palometa,
però les que volen no les que es mengen.).
Wano,
guano:
Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono".
Ex:"Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que
et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el
mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /