champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
A mijans de juñ, lo
Quirce va escomensá a soltá lo bestiá de merines o palomes cada tarde, y, al
pondres lo sol, sel sentíe tocá la armónica delicadamen de la
part de la serra, mentres son germá Rogelio, no parabe, lo home, en
lo jeep cap a dal, en lo tractó cap aball, sempre navegán de aquí
cap allá, este carburadó pert, se enganche lo pedal del embrague,
estes coses, y lo siñoret Iván, sense donáli importánsia, cada
vegada que visitabe lo cortijo, observabe als dos, al Quirce y al
Rogelio, cridáe al Crespo a un apart y li díe confidensialmen,
Crespo, no me dixos de la ma an estos sagals, Paco, lo Baixet, ya va
pera agüelo y yo no puc quedám sense secretari, pero ni lo Quirce
ni lo Rogelio teníen lo prodigiós flat de son pare, que son pare,
lo Paco, ere un cas de estudi, ¡Deu meu!, desde chiquet, que no es
un di, li soltaben una perdiu en un ala trencada al monte y ell se
ficáe a cuatre potes y seguíe lo rastre en lo seu nas chato pegat
an terra sense vassilá, y passán lo tems, va arribá a distinguí
les pistes velles de les ressiens, lo rastre del mascle del de la
femella, que lo siñoret Iván se fée creus, ajuntáe los seus ulls
verds y li preguntabe, pero ¿a qué dimonis fa auló la cassa, Paco,
maricón? y Paco, lo Baixet, ¿de verdat que no la sén vosté,
siñoret? y lo siñoret Iván, si la aulorara no te u preguntaría, y
Paco, lo Baixet, ¡quínes coses que té lo siñoret Iván! y a la
época en que lo siñoret Iván ere lo Ivanet, que, de chiquet, Paco
li díe lo Ivanet al siñoret Iván, la mateixa copla, ¿a qué fa
auló la cassa, Paco? y Paco, lo Baixet, solíssit, ¿es sert que tú no la
aulores, majo? y lo Ivanet, pos no, te u juro per los meus morts, a
mí la cassa no me fa auló de res, y Paco, ya te acostumarás, majo,
ya vorás cuan tingues mes añs, perque lo Paco, lo Baixet, no va
apressiá les seues cualidats hasta que va comprobá que los demés
no eren capassos de fé lo que ell fée y de ahí les seues converses
en lo Ivanet, que lo chiquet va escomensá ben tendre en la cassera,
una chaladura, gangues al juliol, a la bassa o los revolcadós,
codorniu al agost, al rostoll, tórdoles al setembre, de retirada,
als passos dels carrascals, perdius al octubre als sembrats y al
monte baix, blavets al febré, al Lucio del Teatino y, entre mich, la
cassa majó, lo cabirol y lo venado, sempre en lo rifle o la escopeta
a la ma, sempre, pimpam, pam-pim, pim-pam que está grillat este
sagal, díe la Siñora, y de día y de nit, al ivern o al estiu, a
esbarrá, al salt o en batuda, pim-pam, pam-pim, pum-pom, lo Ivanet
en lo rifle o la escopeta, al monte o per los sembrats y lo añ 43,
al ojeo inaugural del Día de la Raza, dabán del pasmo
general en tretse añs mal cumplits, lo Ivanet entre los tres primés,
a vuit muixóns de Teba, lo may vist, que ñabíe moméns en que
teníe cuatre muixóns morts al aire, algo increíble, que ere cosa
de vóres, un mosset de chupeta colsejanse en les millós escopetes
de Madrit y ya desde eixe día, lo Ivanet se va acostumbrá a la
compañía de Paco, lo Baixet, y a traure partit del seu olfato o
flat y la seua afissió y va pensá en pulíl, pos Paco, lo Baixet,
flaquejabe carregán y lo Ivanet li va doná un día dos cartuchos y
una escopeta vella y li va di, cada nit, abáns de gitát, embutix y
trau los cartuchos dels cañons hasta sen vegades, Paco, hasta que
te cansos, y va afegí después de una paussa, si conseguixes sé lo
mes rápit de tots, entre aixó y los vens que Deu te ha donat y la
teua retentiva, no ñaurá al món qui te potejo com a secretari, te
u dic yo, y Paco, lo Baixet, que ere servissial per naturalesa, cada
nit, abáns de gitás, ris-ras, obrí y tancá la escopeta, ris-ras,
embutí y traure los cartuchos als cañons, que la Régula ae,
¿estás tonto, Paco? y Paco, lo Baixet, lo Ivanet diu que puc sé lo
milló, y, al cap de un mes, Ivanet, majo, en un amén te fico y te
trac los cartuchos de la escopeta, y lo Ivanet, aixó ña que vóreu,
Paco, no sigues farolero, y Paco va exhibí la seua destresa dabán
del mosso y, aixó marche, Paco, no u dixos, seguix aixina, va di lo
Ivanet después de la demostrassió y de este modo, Ivanet per aquí,
Ivanet per allá, ni advertíe Paco que passabe lo tems, hasta que un
matí va passá lo que teníe que passá, o sigue Paco, lo Baixet, li
va di en la milló voluntat, Ivanet, ojo, la barra per la dreta, y lo
Ivanet se va armá en silensio, va pendre los puns y, en un di
Jesús, va despenjá dos perdius per dabán y dos per detrás, y no
habíe arribat la primera an terra, cuan va girá los ulls cap a Paco
y li va di en gesto arrogán, de avui en abán, Paco, de vosté y
siñoret Iván, ya no soc un mosset, que pera entonses ya habíe
cumplit lo Ivanet setse añs y Paco, lo Baixet, li va demaná perdó
y de entonses abán siñoret Iván per aquí, siñoret Iván per
allá, perque ben mirat, ya anáe pera mosso y ere de raó, pero, en
lo tems, les ansies cinegétiques li van aná creixén al pit al
siñoret Iván y ere cosa sabuda que a cada batuda, no sol ere lo que
mes matabe, sino tamé, qui tombáe la perdiu mes alta, la mes llarga
y la mes forta, que en eixe terreno no admitíe competénsia, y ficáe
a Paco per testigo, llarga diu lo Ministre, Paco, escolta ¿a quína
distánsia hay tirat yo, per aproximassió, al muixó aquell de la
primera batuda, lo del roquissal, lo que se va repujá cap als
núgols, aquell que va aná a pará a la Charca dels Galápagos, ten
enrecordes? y Paco, lo Baixet, obríe uns ulls mol grans, eixecáe la
barbilla y sentensiabe, no lay hay de recordá, lo muixó perdiu
aquell no volabe a menos de noranta metros, o, si se tratabe de
perdius ressies, la mateixa copla, no me dixos de farol, Paco, parla,
¿cóm veníe la perdiu aquella, la de la valleta, la que me va
pessigá bebén un trago de la bota...? y Paco belcabe lo cap, loíndice a la galta, reflexionán, sí, home, insistíe lo siñoret
Iván, la que portáe lo ven de cul, la del alborsé, home, que tú
vas di, que tú vas di... y Paco ajuntáe los ulls, ficáe los labios
com pera chulá encara que no chuláe, y tamé pero ressia com un
aeroplano, concluíe, y, encara que en rigor, lo siñoret Iván no
sabíe la distánsia a la que l´atre li habíe tirat a la seua
perdiu, y com veníe de ressia la que va tirá lo de mes allá,
sempre les seues eren mes llargues y ressies y, pera demostáu,
apelabe al testimoni de Paco, lo Baixet, y aixó, a Paco, lo Baixet,
lo esponjáe, se jactabe del pes del seu juissi, y se vanagloriabe
tamé de que lo que mes envejaren al siñoret Iván los amics del
siñoret Iván, foren les seues facultats y la seua disposissió pera
cobrá les pesses, ni lo gos mes fi te faríe lo servissi de este
home, Iván, fíxaten en lo que te dic que no saps lo que tens li
díen, y, assobín, los amics del siñoret Iván requeríen a Paco,
lo Baixet, pera cobrá algún muixó perdiu de ales curtes y, en tals
casos, se desenteníen de les tertulies postbatuda y de les disputes
en los secretaris veíns y sen anaben detrás dell, pera vórel
navegá ensumán, y, una vegada que Paco se veíe rodejat de la flo y
nata de les escopetes, díe, ufanánse del seu papé, ¿aón va pegá
la pilotada, anem a vore? y ells, lo Subsecretari, o lo Embaixadó, o
lo Ministre, aquí tens les plomes, Paco y Paco, lo Baixet ¿quína
direcsió portabe, anem a vore? y lo que fore, la del jaral, Paco,
sirgada contra lo jaral, y Paco, ¿veníe sola, aparellada o en
barra, anem a vore? y lo que fore, dos ne entraben, Paco, ara que u
dius, la parella, y lo siñoret Iván mirabe als seus invitats en
sorna y siñalabe en la barbilla a Paco, lo Baixet, com dién, ¿qué
tos día yo?, y, acte seguit, Paco, lo Baixet, se ajupíe, ensumabe
en insistensia lo terreno, dos metros al voltán de la pilotada y
murmurabe, per aquí se va arrancá, y, seguíe lo rastre durán
bastáns metros y, al remat, se incorporabe, esta direcsió portáe,
llugo estará an aquell carrascot y, si no, amagada an aquelles
motes, prop del alcornoque, no pot habé anat mes lluñ, y cap allá
sen anabe lo grupet detrás de Paco y, si lo muixó no estáe al
carrascot, amagat que estabe a les motes, a la voreta del alcornoque,
no fallabe, y lo Subsecretari, o lo Embaixadó o lo Ministre, lo que
fore, díe assombrat, y ¿per quína regla de tres no podíe está a
un atre puesto, Paco, me u vols explicá? y Paco, lo Baixet, fee que
pensáe uns segóns en arrogansia y, finalmen, díe en mal reprimit
despressio, la perdiu no abandone lo solc cuan trate de amagás, y
ells, se miraben entre ells y assentíen y lo siñoret Iván, los
dits grossos als sobacos de la seua chaleco-canana, sonreíe
ubertamen, ¿eh qué tos día yo? mol unflat, lo mateix que cuan
mostrabe la repetidora americana o la Cuita, la cachorra grifona, y,
de tornada als llochs, a soles en Paco, comentabe, ¿ten fixes? lo
maricón del fransés no distinguix una griba de una perdiu, o be, lo
maricón del Embaixadó no corre la ma esquerra ¿ten acates?, grave
defecte pera un diplomátic, perque, fatalmen, pera lo siñoret Iván,
tot lo qui agarrabe una escopeta ere un maricón, que la paraula eixa
no se li caíe dels labios, quína manía, y, en ocasions, al ardó
de la batuda, cuan les veus dels ojeadores se confoníen a la
distansia y les cornetes sonáen a les puntes, esbarrán als
muixóns, y les perdius se arrencaben desorientades brrrr, brrrr, brrrr, per tot arreu, y la barra entrabe rápidamen a la línia de
escopetes, y lo siñoret Iván ne tombabe dos juntes aquí y atres
dos allá, be de doblete, be de carambola, y sonaben estampits a
esquerra y dreta, que pareixíe la guiarra, y Paco, lo Baixet, anabe
contán pera adins, trenta dos, trenta cuatre, trenta sing y cambián
la escopeta forra per un atra gemela carregada, hasta sing, que los
cañons se ficáen al roch viu, y anotán al cap lo puesto aon cada
pessa caíe, bueno, en eixos casos, Paco, lo Baixet, se ficáe calén
com un perdigué, que no podíe estás coto, que ere superió a les
seues forses, se assomabe ajupit al canto de la pantalla y díe,
mastegán les paraules pera no espantá lo campo, ¡sóltom, siñoret,
sóltom! y lo siñoret Iván, secamen, ¡para quieto, Paco! y ell,
Paco, lo Baixet, ¡sóltom, per la seua mare lay demano, siñoret!
cada vegada mes exitat, y lo siñoret Iván, sense pará de dispará,
mira, Paco, no me faigues agarrá un cabreo, aguarda a que acabo la
batuda, pero a Paco, lo Baixet, lo vore desplomás les perdius mortes
dabán dels seus chatos nassos, lo descomponíe, ¡sóltom, siñoret,
per Deu beneít lay demano! hasta que lo siñoret Iván se enfadabe,
li fotíe un puntapéu al cul y li díe, si ixes del puesto abáns de
tems, te pego un tiro, Paco, tú ya saps cóm les gasto, pero ere lo
seu un enfado de passada, puramen artifissial, perque cuan, minuts
después, Paco, lo Baixet, escomensáe a portali lo botín y se
presentabe en sixanta cuatre dels sixanta sing muixons derribats y
li díe nerviosamen, la perdiu que falte, siñoret Iván, la que va
baixá vosté prop de la archilaga, me la ha afanat lo Facundo, diu
que es del seu siñoret, la furia del siñoret Iván se movíe cap a
Facundo, ¡Facundo! bramáe en veu poderosa, y acudíe Facundo, ¡eh,
tú, listo, tingam la festa en pau!, lo muixó perdiu eixe de la
argilaga es meu y mol meu, de modo que venga, esteníe la ma uberta,
pero lo Facundo plegáe los muscles y ficabe los ulls plans,
inexpresius, un atre ne va tombá lo meu siñoret prop de la
archilaga, aixó no es ley, pero lo siñoret Iván allargabe encara
mes la ma y escomensabe a notá la cremó a les puntes o yemes dels
dits, mira, no me calentos la sang, Facundo, no me la calentos, ya
saps que no ña cap cosa que mes me fótegue que me birlon los
muixóns que yo mato, aixina que venga eixa perdiu, y, arribats an
este extrem, Facundo li allargáe la perdiu, sense rechistá, la
historia de sempre, que René, lo fransés, que ere un assiduo de les
batudes hasta que va passá lo que va passá, se fée creus la
primera vegada, ¿cóm c´est possible matá sixanta sing perdius
l´Iván y arreplegá sixanta sing perdius le Paco?, mua no compro
pa, díe, y Paco, lo Baixet, orgullós, se sonreíe com una rabosa de
Ráfels o Valderrobres y se señalabe lo cap, les apunto ací, díe,
y lo fransés obríe los ulls com un mussol de Fórnols, ¡ah, ah,
les apunte a la teta! exclamabe,
y Paco, lo Baixet, están al puesto, jun al siñoret Iván, la teta (testa) va di, siñoret Iván, lay juro per los meus morts, dic yo que sirá
cosa del parlá del seu país, y lo siñoret Iván, mira, per una
vegada has assertat, y a partí de aquell día, entre bromes y veres,
lo siñoret Iván y los seus invitats cada vegada que se reuníen
sense les siñores per als sorteos dels puestos o al taco, a la
solana, a michdía, díen teta per cap, este cartucho es mol fort, me
ha fet vindre mal de teta, o ben, lo Subse es mol tossut, si se li
fique una cosa a la teta no ña qui lay trague, y, invariablemen,
aixina u digueren vuitanta vegades, tots a riure, pero a riure fort,
a carcañada solta, que hasta los faie mal la pancha de tanta rissa,
y aixina hasta que reempreníen la cassera, y, al acabá lo quinto
ojeo, ya entre dos llums, lo siñoret Iván ficáe dos dits a
la burchaqueta alta del chaleco-canana y li soltáe ostentosamen a
Paco un billet de vin duros, tí, Paco, y que no valgue pera vissis,
que me estás eixín mol gastadó tú, y la vida está mol achuchada
y Paco, lo Baixet, agarrabe furtivamen lo billet y a la faldriquera,
pos, per moltes vegades, siñoret Iván, y, en son demá de matí, la
Régula, marchabe en Rogelio, en lo remolque, a Cordovilla, aon lo
Hachemita, a comprás un percal o unes albarques pera los sagals, que
may faltabe a casa una nessessidat, y aixina sempre, cada vegada que
ñabíe batuda, y tot anabe be hasta que la radera vegada que va
assistí lo fransés, se va armá una trifulca a la Casa Gran, durán
lo almorsá, al di de la Nieves, per lo aquell de la cultura, que lo
siñoret René va di que a Sentroeuropa teníen un atre nivell, una
inconveniensia, a vore, que lo siñoret Iván, aixó te penses tú,
René, pero aquí ya no ñan analfabetos, que tú te creus que estam
al añ trenta sis, y de unes coses van passá a datres y van
escomensá a cridás la un al atre, hasta que van perdre los modals y
se van faltá al respete y com a radé recurs, lo siñoret Iván, mol
atabalat, va maná cridá a Paco, lo Baixet, a la Régula y al
Ceferino y, es tontería discutí,
René, u vorás en los teus propis ulls, cridabe, y al personás Paco
en los demés, lo siñoret Iván va adoptá lo to didáctic del
siñoret Lucas pera díli al fransés, mira, René, per a di la
verdat, esta gen ere analfabeta fa tems, pero ara vorás, tú, Paco,
agarra lo bolígrafo y escriu lo teu nom, fes lo favor, pero ben
escrit, esmérat, se obríe als seus labios una sonrissa tirán, que
está en joc la dignidat nassional, y tota la taula pendén de Paco,
lo home, y don Pedro lo Périt, se va mossegá la galta y va colocá
la seua ma damún del antebrás de René, tu cregues o no, René,
desde fa añs an este país se está fén tot lo humanamen possible
pera redimí an esta gen, y lo siñoret Iván, ¡chitón!, no lo
distragáu ara y Paco, lo Baixet, coacsionat per lo silensio
expectán, va trassá un garabato a la part de detrás, lo reverso,
de una factura groga que lo siñoret Iván li habíe estés damún
del mantel, comprometén los seus sing sentits, obrín les aletes del
seu nas chato, una firma tremolosa, illigible y, cuan va acabá, se
va adressá y va torná lo bolígrafo al siñoret Iván y lo siñoret
Iván lay va doná al Ceferino y ara tú, Ceferino, va maná, y va lo
Ceferino, mol ñirviós, se va belcá damún dels mantels y va
estampá la seua firma y per a acabá, lo siñoret Iván se va dirigí
a la Régula, ara te toque a tú, Régula, y giránse cap al fransés,
aquí no fem distinsions, René, aquí no ña discriminassió entre
mascles y femelles com podrás comprobá, y la Régula, tremolanli
lo pols, perque lo boli li rellissáe pel dit gros achatat, pla,
sense huelles dactilás, va dibuixá penosamen lo seu nom, pero lo
siñoret Iván, que estabe parlán en lo fransés, no va repará en
les dificultats de la Régula y tal com ella va acabá, li va pendre
la ma dreta y la va sacsá ventejanla com una bandera, assó, va di, pera que u contos a
Paris, René, que los fransesos tos gasteu mol mal yogur al jusgamos,
que esta dona, per si u vols sabé, hasta fa cuatre díes firmabe en
lo dit gros, ¡mira! y, al di aixó, va separá lo dit aplanat de la
Régula, chato com una espátula, y la Régula, la dona, confundida,
se va sofocá tota com si lo siñoret Iván la mostrare en pilotes
damún de la taula, pero René, no ateníe a les paraules del siñoret
Iván sino que sol mirabe lo dit aplanat de la Régula, y lo siñoret
Iván, al advertí lo seu assombro, va aclarí, ah, be!, ésta es un atra historia, los dits grossos o pulgars de les esparteres son
aixina, René, gajes del ofissi, los dits se deformen de trensá
espart y cánem, ¿comprens?, es inevitable, y sonreíe y
carraspejabe o se aclaríe la gola y pera acabá en la tensa
situassió, se va encará en los tres y los va di au, ya podéu
llargatos, u hau fet be, y, conforme desfilaben cap a la porta, la
Régula rossegáe desconsertada, ae, tamé lo siñoret Iván té cada
cacho cosa, y, a la taula, tots a riure indulgenmen, paternalmen,
menos René, a qui se li habíe aborrascat la mirada y no va di ni
esta boca es meua, un silensio mineral, hostil, pero, en verdat,
fets de esta naturalesa eren raros al cortijo pos, de ordinari, la
vida discurríe plássidamen, en la única novedat de les visites
periódiques de la Siñora que obligaben a la Régula a está ben
atenta pera que lo coche no aguardare, que si li tocáe esperá uns
minuts, ya estabe lo Maxi refunfuñán, ¿aón collons te
fiques?, portem mija hora de plantón, de males maneres, aixina que
ella, encara que la sorprengueren cambianli les bragues a la
chiqueta Menuda, acudíe a escape al moqui moqui del claxon, a
descorre lo forrallat de la tanca, sense rentás les mans sisquera y,
en estos casos, la Siñora Marquesa, tan pronte baixabe del coche,
arrugáe lo nas, que ere casi tan sensible de flat com Paco, lo
Baixet, y díe, eixa gallinassa, Régula, fica mes cuidado, es mol
desagradable esta pudina, o algo per l´estil, pero de bones maneres,
sense faltá, y ella la Régula, avergoñida, amagáe les mans daball
del mandil o devantal y, sí, Siñora, a maná, pera naixó estem, y
la Siñora recorríe lentamen lo jardinet, los racóns de la
corralada en mirada inquisitiva y, al acabá, pujáe a la Casa Gran,
y anabe cridán a tots a la Sala del Espill, un per un, escomensán
per don Pedro, lo Périt, y acaban per Ceferino, lo Gorriné, tots, y
a cadaú li preguntabe per la seua faena y per la familia y per los
seus problemes y, al despedís los sonreíe en una sonrissa groga,
distán, y los entregabe en ma una relluenta moneda de deu duros,
tin, pera que selebréu a casa la meua visita, menos a don Pedro, lo
Périt, naturalmen, que don Pedro, lo Périt, ere com de la familia,
y ells eixíen mes conténs que unes pascues, la Siñora es bona pera
los pobres, díen contemplán la moneda a la palma de la ma, y, al
tardet, ajuntaben los cresols a la corralada y rostíen un cabridet y
lo regaben en vi y en seguida cundíe la exitassió, y lo entusiasmo
y que ¡viva la Siñora Marquesa! y ¡que vixque per mols añs! y,
com es de rigor, tots acababen una mica templats, pero conténs y la
Siñora, desde la finestra iluminada de la seua habitassió, a
contrallum, eixecabe los dos brassos, los donáe les bones nits y a
dormí, y aixó ere aixina desde sempre, pero, a la seua radera
visita, la Siñora, al apeás del automóvil acompañada per la
siñoreta Miriam, se va topetá en lo Azarías jun a la fon y va
arronsá les selles y va tirá lo cap cap a atrás, a tú no te
conec, ¿de quí eres tú?, va preguntá, y la Régula, que estabe al
quite, mon germá es, Siñora, acobardada, a vore, y la Siñora, ¿de
aón lo has tret? va descals, y la Régula, estáe per la Jara, ya
veu sixanta un añs y lo han despedit, y la Siñora, edat ya té pera
dixá de treballá, ¿no estaríe milló a un sentro benéfic? y la
Régula va humillá lo cap pero va di en resolusió, ae, mentres yo
vixca, un fill de ma mare no se morirá a un assilo, y, en éstes, va
tersiá la siñoreta Miriam, después de tot, mama, ¿quín mal fa
aquí? al cortijo ña puesto pera tots, y lo Azarías, los pantalóns
apedassats caén, se va mirá atentamen les ungles de la seua ma
dreta, va sonriure a la siñoreta Miriam y a lo no res, y va mastegá
dos vegades en les genives abáns de parlá y, li abono los geranios
tots los matíns, va di brumosamen, justificánse, y la Siñora, aixó
está be, y lo Azarías que, pas a pas, se anabe creixén, y al
tardet ixco a la serra a corre lo caro pera que no se embutixgue al
Cortijo, y la Siñora va arronsá lo fron, alt y despejat, en un
suprem esfors de consentrassió, y se va incliná cap a la Régula,
¿corre lo caro? ¿pots dim de qué está parlán ton germá? y la
Régula, arrupideta, ae, les seues coses, lo Azarías no es roín,
Siñora, sol una miqueta inossén, pero lo Azarías continuabe, y ara
estic crián una milana, va sonriure, babeján, y la siñoreta
Miriam, yo crec que fa bastantes coses, mama, ¿no te pareix? y la
Siñora no li traíe los ulls de damún, pero lo Azarías, de repén,
en un impuls amistós, va agarrá a la siñoreta Miriam de la ma, va
amostrá les genives desdentegades en un gesto de reconeiximén y va
murmurá, vingue a vore la milana, siñoreta, y la siñoreta Miriam,
arrastrada per la forsa hercúlea del home, lo seguíe entropessán,
y va girá un momén lo cap pera di, vach a vore la milana, mama, no
me esperos, pujo en seguida, y lo Azarías la va portá per daball
del oró y, una vegada allí, se va pará, va sonriure, va alsá lo
cap y va cridá firme pero dolsamen, ¡quiá! y, de improvís, dabán
dels ulls atonits de la siñoreta Miriam, un muixó negre y blanet
se va despenjá desde les rames mes altes y se va posá suaumen al
muscle del Azarías, que va torná a agarrala de la ma y la va portá
al pedrís de la finestra, y detrás de la maceta, va agarrá una
pella del pot de prenso y lay va oferí al muixó y la muixoneta
engullíe les pelles, una detrás del atra, y may pareixíe fartás
y, mentrestán minjáe, lo Azarías ablaníe la veu, li rascabe entre
los ulls y repetíe, milana bonica, milana bonica, y lo muixó,
¡quiá, quiá, quiá! demanáe mes y la siñoreta Miriam, resselosa,
¡quína gana que té! y lo Azarías embutíe una y atra vegada los
grumos al seu garganchó y espentáe después en la yema del dit y
cuan estáe mes entretingut en lo muixó se va sentí lo esgarrifán
berrit de la chiqueta Menuda, dins de casa, y la siñoreta Miriam
impressionada, y aixó, ¿qué es? va preguntá, y lo Azarías,
nerviós, la chiqueta Menuda es, y va dixá lo potet damún del
pedrís y lo va torná a pendre y lo va torná a dixá y anabe de un
costat a un atre, desassossegat, la gralleta damún del muscle, movén
amún y aball les barres, rossegán, yo no puc atendre totes les
coses al mateix tems, pero, al cap de pocs segóns, va torná a soná
lo bram de la chiqueta Menuda y la siñoreta Miriam, esgarrifada,
¿es sert que es una chiqueta la que fa aixó? y ell, Azarías, cada
vegada mes exitat, en la gralleta mirán inquieta al voltán, se va
girá cap an ella, la va torná a agarrá de la ma y vingue, va di, y
van entrá juns a la casa y la siñoreta Miriam, avansabe
desconfiada, com atemorida per un negre pressentimén, y al descubrí
a la chiqueta a la penumbra, en les seues cametes de filferro y lo
gran cap desplomat damún del cuixí, va sentí que se li ablaníen los ulls y se va portá les dos mans a la boca, ¡Deu meu! va
exclamá, y lo Azarías la mirabe, sonriénli en les seues genives
rosades, pero la siñoreta Miriam no podíe apartá los ulls del
caixonet, que pareixíe que se haguere convertit en una estatua de
sal la siñoreta Miriam, tan rígida estabe, tan blanca, y espantada,
¡Deu meu! va repetí, movén rápidamen lo cap de un costat al atre
com pera esbarrá un mal pensamén, pero lo Azarías, ya habíe
agarrat entre los seus brassos a la criatura y, dién paraules
ininteligibles, se va assentá al taburet, va aguantá lo cabet de la
chiqueta a la seua axila y agarrán la gralleta en la ma esquerra y
lo dit índice de la chiqueta Menuda en la dreta, lo va aná
aproximán lentamen a la entressella del animal, y una vegada que la
va rosá, va apartá lo dit de repén, va riure, va apretá a la
chiqueta contra lo pit y va di suaumen, en la seua veu assentuadamen nassal, ¿a que es bonica la milana, chiqueta?
VOCABULARIO DIALECTAL LITERANO (HUESCA)
(Caza y pesca, juegos y albañilería)
El vocabulario seleccionado pertenece a Santistebe de Llitére (Huesca).
En esta ocasión nos ocuparemos de la terminología de la caza y de la
pesca, del léxico de los juegos infantiles y de la albañilería. ANTONIO VIUDAS CAMARASA También interesante http://www.iea.es/documents/73041/25a56146-8f6b-4f01-835e-7444b5f2d262 1.0. LA CAZA Y LA PESCA La caza y la pesca son dos diversiones que gustan al hombre del campo;
en La Litera el deporte más practicado es el de la caza. Los distintos
términos municipales han sido señalados por unos letreros que indican
coto. Los cotos que hay en La Litera pertenecen a las sociedades
de cazadores constituidas en cada pueblo. La caza se practica, sobre todo,
en invierno, siendo frecuentes las capturas de jabalíes en esa época.
En este apartado analizaremos el léxico relacionado con la caza y la
pesca. Hay un refrán popular que compara el riesgo de accidente que
tienen el cazador y el pescador con el peligro que corren las personas cuyo
oficio consiste en cocer yeso y cal; el refrán dice: Pescadó y cazadó,
cocedó de ches y cal, a morí al hespital.
El nombre genérico de los pájaros es el de mixó, /muixó/ mientras que el gorrión
recibe el nombre de torrodá, comŭn a las hablas aragonesas y ribagorzanas; /PARDAL/
el DCVB documenta este término en Benassal y Morella.
Para cazar generalmente se usa la escopeta, pero en ocasiones se usa
la técnica de untar con pez besc la verguete y la palanquete para capturar
las aves por medio del reclamo A pesar de que está prohibida la caza
con el furó siempre hay cazadores que son amigos de la caza furtiva.
Esparbé llebré, m. Gavilán. Coll, La Litera, «esparbero»; Haensch, Alta
Ribagorza, «esparvé, esparvéro»; Arnal, Alquézar, «esparvero»; Badía,
CVAM, «esparvér» eii Benabarre, «esparveret» en Bielsa; Badía, Bielsa,
«esparveret»; Ballarín, V. Benasque, «esparbé»; Pardo, «esparvel,
esparvero, esparver»; Alvar, Léxico catalán, «esparavé».
Mixó, m. Pájaro en general. Coll, La Litera, «michón»; Haensch, Alta Ribagorza,
«muxón, muxó»; Ballarín, V. Benasque, «moixón»; Badía,
CVAM, «moixó» en Benabarre, «moixón» en Benasque; Ferraz, Alta
Ribagorza, «moixón»; DCVB, «mixó» "ocell (Pons, Tamarit de la L.,
Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberá, Penedés, Vendrell,
Camp de Tarr.)"; Bosch, Fonz, «mixón»; Barnils, Fraga,
«muix6».
276 ANTONIO VILIDAS CAMARASA
Torrodá, m. Gorrión. Haensch, Alta Ribagorza, «torrodá, gurrión, pardál»;
Badía, CVAM, «torrodá»; DCVB, «torredá, torrodá» '(dialectal)
Pardal, teulader (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Benassal,
Morella".
Auxá, v. Ahuyentar. DCVB, «auxar».
Esgarrapáde, f. Arañazo, Coll, La Litera, «esgarrapazo»; DCVB, «esgarrapada»;
Pardo, «esgarrapada».
Runruneá, v. Arrullar.
Muzól, m. Mochuelo. Haensch, Alta Ribagorza, «clluc»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«cluc»; Ballarín, V. Benasque, «clluc»; DCVB, «mussol».
Mixonét, m. Pajarillo. Haensch, Alta Ribagorza, «muxonet, moixonet».
Gárce, f. Urraca. Haensch, Alta Ribagorza, «garsa»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«garsa»; Badía, CVAM, «garsa» en Benabarre; Badía, Bielsa, «garsa»;
Arnal, Alquézar, «garza»; Ballarín, V. Benasque, «garsa».
Esturnéll, m. Estornino, tordo. Coll, La Litera, «esturnell»; Haensch, Alta
Ribagorza, «esturnell»; Ballarín, V. Benasque, «esturnell»; DCVB,
«estornell»; Llatas, «estornell»; Pardo, «estomell».
Chorlovit, m. Chorlito, alcaraván. Coll, La Litera, «chorlovit»; Alvar, Jaca,
«cholovita»; Oliva, Sopeira, «xorrolit».
Canó, m. Plumón. Ballarín, V. Benasque, «canón».
Moíiét, m. Caperuz de la abubilla. Coll, La Litera, «caperuz». •
Falcille, f. Vencejo. Coll, La Litera, «falcilla»; Ballarín, V. Benasque,
«falsilla»; DCVB, «falzia»; Casacuberta-Corominas, «falcilla»; Alvar,
Jaca, «falceta»; Alvar, Léxico actalán, «falsilla».
Rulléte, f. Tórtola silvestre. Coll, La Litera, «rulleta»; Pardo, «rulleta».
Sisélle, f. Paloma torcaz. Coll. La Litera, «sisella»; Bosch, Fonz, «sisella».
Sisót, m. Variedad de ave. Coll, La Litera, «sisot».
Culroyét, m. Pitirrojo. Haensch, Alta Ribagorza, «pintarrói»; Ballarín, V.
Benasque, «culroyéta»; Llatas, «pipirroyo»; Casacuberta-Corominas,
«pitarroy».
Terreréte, f. Alondra. Coll, La Litera, «terrereta».
Turcázos, m. pl. Palomas torcaces. Coll, La Litera, «turcazo»; Ballarín,
V. Benasque, «turcáso»; Alvar, Materiales, «turcazo»; Llatas, «turcazo».
Grálle, f. Grajo. El canto del grajo anuncia el viento y se dice: «qu'en fa
d'aire que las gralles gralleen molto». Coll, La Litera, «gralla»;
Haensch, Alta Ribagorza, «gralla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gralla»;
Badía, Bielsa, «gralla»; Badía, CVAM, «gralla» en Benabarre; Ballarín,
V. Benasque, «gralla»; DCVB, «gralla»; Pardo, «gralla»; Casacuberta-Corominas,
«gralla»; Oliva, Sopeira, «gralla»; Kuhn, «gralla» 21.
Perdigót, m. Perdiz macho. Coll, La Litera, «perdigacho»; Ballarín, V. Benasque,
«perdigácho»; DCVB, «perdigot»; Pardo, «perdigacho»; Llatas,
«perdigacho»; Pardo, «perdigana».
Guálle, f. Codorniz. Haensch, Alta Ribagorza, «guálla, guánlla»; Ferraz,
Alta Ribagorza, «gualla»; Ballarín, V. Benasque, «gualla»; DCVB, «gualla»;
Llatas, «guala».
Perdiu, f. Perdiz. Haensch, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«perdiu»; Ballarín, V. Benasque, «perdiu»; Alvar, Oroz-Betelu,
«perdigana»; DCVB, «perdiu».
ANTONIÓ VEIDAS CAMARASA 277
Permudá, v. Cambiar el plumaje las aves y pájaros. Coll, La Litera, «permudar»;
Ballarín V. Benasque, «permudá»; González, «premudar»;
DCVB, «permudar»; Pardo, «pelmudar»; Kuhn, «premudá» 105.
Engreñéte, f. Golondrina. Para imitar su canto se dice: «La engreñete en
la mie terrel azŭquer y canele; no ña res...». Cuan canten pel maitino
se lis diu as críos que encare están al llit el canto de las engreñetes:
«Llevántate podrít, I que t ŭ encá estás al llit, I y yo ya vingo de
Madrit». Coll, La Litera, «engolondrina»; Haensch, Alta Ribagorza,
«falsilla, bolandrina»; Ferraz, Alta Ribagorza, «bolandrina»; Barnils,
Fraga, «engrinéte».
Pupŭt, f. Abubilla. En la siguiente estrofa se parafrasea el canto de la
abubilla: «Allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, I me pensabe
que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...». Coll, La Litera,
«puput»; Haensch, Alta Ribagorza, «poput»; Arnal, Alquézar,
«porpuz»; Guillén, Orihuela, «parputa»- Magaria, Rioja, «babuta»;
DCVB, «puput»; Llatas, «pulput»; Pardo, «puput»; «gurgŭ»; Oliva,
Sopeira, «put-put»- Alvar, Jaca, «borbuta-viel barbut», «barbut».
Cuculláde, f. Cogullada. Coll, La Litera, «cucullada»; DCVB, «cucullada»,
'forma dialectal, per cogullada'.
Calvét, m. Pájaro que tiene la cabeza blanca.
Mosquéte, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «mosquéta».
Chŭte, f. Lechuza. Coll, La Litera, «chuta»; Haensch, Alta Ribagorza, «fabiáca,
babiéca»; Ferraz, Alta Ribagorza, «fabiáca»; Barnils, Fraga,
«chute»; Pardo, «gata».
Engañapastós, m. Aguzanieves, nevetera. Coll, La Litera, «engariapastor»,
«avellerol»; Haensch, Alta Ribagorza, «engariapastós»; Ballarín, V. Benasque,
«engariapastós»; Guillén, Orihuela, «engariapastor»; DCVB,
«enganyapastors o enganapastors»; García Soriano, «enganapastor»;
Llatas, «enganapastor»; Alvar, Léxico catalán, «engariapastós».
Caliándre, f, Calandria. Coll, La Litera, «callandra»; Ballarín, V. Benasque,
«calándria»- Alvar, Léxico catalán, «caliandra».
Gribe, f. Variedad de ave.
Verderól, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «berderol»; Guillén,
Orihuela, «berderol forastero»; García Soriano, «verderol»; DCVB,
«verderol»; Llatas, «verderol».
Cruixidó, m. Variedad de pájaro.
Avelleról, m. Abejaruco. Coll, La Litera, «avellerol».
Bobó, m. Bŭho. Coll, La Litera, «bobón».
Gorgór, m. Gorjeo.
Fe la róde, loc. Rondar el macho de los pájaros a la hembra.
Piulá, v. Piar. Coll, La Litera, «piular»; Ballarín, V. Benasque, «piulá»;
Badía, Bielsa, «piular»; Borao, «piular»; DCVB, «piular»; Llatas, «piular»;
Pardo, «piular».
Gralleá, v. Graznar. Ballarín, V. Benasque, «graliá»; Pardo, «grallar».
Pllŭme, f. Pluma. Ballarín, V. Benasque, «pllŭme».
Llébre, f. Liebre. Haensch, Alta Ribagorza, «llébre»; Badía, CVAM, «llebre»
en Ansó; Ballarín, V. Benasque, «llébre»; Badía, Bielsa, «liepre»;
González, «lliebre»; DCVB, «llebre»; Llatas, «llebre».
Llebrót, m. Liebre macho. DCVB, «llebrot».
278 VOCABULARIO DIALECTAL LITERANC)
Onso, m. Oso. Coll, La Litera, «onso»; Haensch, Alta Ribagorza, «onso»;
Badía, Bielsa, «onso»; Borao, «onso»- DCVB, «onso»; Pardo, «onso»;
Casacuberta-Corominas, «onso»; Ku ĥn, «ónso» 104.
Verguéte, f. Vergueta, ramita untada con pega usada para cazar pájaros.
Coll, La Litera, «vergueta (caer en la)»; Magaya, Rioja, «velgueta».
Bescoso, adj. Viscoso, pegadizo.
Besc, m. La pez, pega; pegamento hecho con hierbas. Haensch, Alta Ribagorza,
«bésc, sébo» el cebo para los peces"; Ballarín, H. Benasque,
«besque»; Pardo, «besque».
Palanquéte, f. Instrumento usado para cazar pájaros. Coll, La Litera,
«palanqueta».
Fóne, f. Honda. DCVB, »fona»; Alvar, Léxico catalán, «fóne», «fona».
Sendére, f. Red donde se ponen el hurón y los conejos. Coll, La Litera,
«sendera»; DCVB, «sendera».
Furó, m. Hurón. Ballarín, V. Benasque, «furón»; DCVB, «furó».
Cachild, m. Guarida.
Cau, m. Madriguera. Haensch, Alta Ribagorza, «cádo, cau»; Magaria, Rioja,
«cabo»; Kuhn, «kádo» 117; Alvar, Léxico catalán, «cau»; Casacuberta-Corominas,
«cado».
Lloriguére, f. Madriguera. Coll, La Litera, «lloriguera»; DCVB, «lloriguera
o llodriguera».
Encobilá, v. Encamarse la caza. Coll, La Litera, «encubilarse».
m. Madriguera. Alvar, Oroz-Betelu, «cado»; DRAE, «cobil» en Aragón,
«escondite o rincón»; García Soriano, «cobil».
.Encaguá, v. Encamarse la caza.
Bertól, m. Red de pescar. DCVB, «bertol».
Enguile, f. Anguila. Coll, La Litera, «enguila».
Pésque en fil, f. Pesca con el sedal.
Péix, m. Pez. DCVB, «peix».
Pescáu, m. Pescado.
Esfarrusteá, v. Ahuyentar.
Esfurreá, v. Ahuyentar. Coll, La Litera, «esfurrear»; Ballarín, V. Benasque,
«esfuriá»; Pardo, «esfurrear»; Alvar, Léxico catalán, «esfuriá».
.Fé marrañáus, Loc. Maullar.
Maulá, v. Maullar. Coll, La Litera, «maular»; Lázaro Carreter, Magallón,
«maular» "magullar"; Alvar, Salvatierra y Sigiiés, «maular»; DCVB,
«maular, miolar»; Llatas, «maular»; Kuhn, «maular» 242.
2.0. LOS JUEGOS
Al estudiar el léxico relacionado con los juegos nos fijaremos en primer
lugar en los términos más característicos del juego de cartas y veremos
en segundo puesto la terminología que nos introducirá en la cultura
popular de los juegos de nirios.
En el juego de los naipes hay un léxico peculiar como es el expresado
por las palabras siguientes: enchugaldrít se dice de quien es muy aficionado
al juego y no puede vivir sin él; cortá y escortá se usan para indicar
la acción de levantar las cartas; con el verbo matá se expresa la acción
de comer una jugada; • ŭte es la denominación que recibe la sota de los cuatro palos de la baraja; el as de cada palo de la baraja recibe
una denominación diminutiva a pesar de ser la carta que mayor dibujo
tiene, así los cuatro ases son: el oret (as de oros), la copete (as de copas),
bastillo (as de bastos) y la espadille (as de espadas).
Los juegos de los nirios tienen la particularidad de turnarse en las
distintas épocas del ario; en invierno se juega a cucut, a la tabe, a ñego;
en primavera se alterna el juego de los pitos con el de las cartetes. La
mayoría de los juegos que anotamos en el vocabulario se han perdido o
están a punto de hacerlo debido, en parte, a que gran parte del tiempo
libre de los nirios está ocupado por los programas de televisión.
2.1. Las cartas
Chugá, v. Jugar. Ballarín, V. Benasque, «chugá»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chugá»; Badía, CVAM, «chugar» en Ansó, Benasque, «xugar» en
Benabarre; Badía, Bielsa, «chugár»; Ballarín, H. Benasque, «chugutiá»;
Oliva, Sopeira, «xuar»; Kuhn, «chugár» 37.
Choc, m. Juego. Badía, Bielsa, «chuego».
Enchugaldrít, adj. Apasionado por el juego. Coll, La Litera, «enjuadrido»;
Ballarín, V. Benasque, «enchugardiu»; Pardo, «enjualdrido».
Entreteníse, v. prnl. Entretenerse.
Pŭte, f. Sota; cada uno de los cuatro palos de la baraja recibe este nombre.
Matá, v. Comer una jugada.
Trapaceá, v. Cometer trampas.
Cortá, v. Alzar en la baraja.
Espadille, f. As de espadas. Coll, La Litera, con otro significado; Pardo,
«espadilla».
Escortá, v. Cortar, alzar. Coll, La Litera, «escortar»; Magaria, Rioja, «escortar»
"disminuir el agua de un río, acequia"; DCVB, «escortar»;
Llatas, «escortar» "rozar, limpiar las tierras de las matas y hierbas
inŭtiles".
Bastillo, m. As de bastos; bastón.
Copéte, f. As de copas.
Oret, m. As de oros.
Brésque, f. Brisca, juego.
2.2. Juegos infantiles
Baixadó, m. Juego del tobogán; sobre una inclinación del terreno mojada
bajan los nirios apoyándose en los pies. Ballarín, V. Benasque,
«baixadón»; DCVB, «baixador».
Arrastrecŭls, m. pl. Pendiente por donde los nifios bajan arrastrando el
culo.
Baldeadó, m. Columpio. Badía, Bielsa, «baldeáse» 'columpiarse'.
Galondreáse, v. Columpiarse.
Brincadó, m. Comba. Bosch, Fonz, «brincadors».
Galdrŭfe, f. Peonza. Haensch, Alta Ribagorza, «galdrŭfa»; Badía, Bielsa,
«bailadéra»; DRAE, «galdrufa» en Aragón 'trompa, peonza'; Borao, «galdrufa»; DCVB, «galdrufa» 'baldufa (Bonansa, Tamarit de la L.,
Fraga)'; Pardo, «galdrufa»; Alvar, Léxico catalán, «galdrufa»; Casacuberta-Corominas,
«galdrufa».
Tángo, m. Bolo. Borao, «tango».
Tábe, f. Juego de nirios; se usa el hueso de la rodilla del cerdo, que recibe
el nombre de «tábe»; se lanza al aire y segŭn el lado en que cae
se gana o se paga prenda. DCVB, «taba».
Pilóte, f. Pelota. Badía, Bielsa, «pilota».
Palitrócs, m. pl. Bolos. DCVB, «palitroc»; Alvar, Léxico catalán, «palitrocs».
Pítos, m. pl. Juego de las bolas. Ballarín, V. Benasque, «píto»; Badía,
Bielsa, «pítos»; Borao, «pítos»; Pardo, «pitón».
Borricofálso, m. Se ponen varios nirios agachados colocando la cabeza
debajo de las piernas del que está delante; los otros nirios que juegan
deben saltar encima de los que están agachados y permanecer
allí hasta que el «burro» se deshaga. Coll, La Litera, «burrofalso».
Esparteñéte, f. En este juego se sienta un nirio en medio de un círculo;
los nirios que están alrededor le pegan con una alpargata. El nirio que
está en el centro debe averiguar quién tiene la alpargata. Coll, La Litera,
«apargateta».
Escampille, f. Este juego consiste en lanzar un palito lo más lejos posible
con el impulso de un palo aue sirve de bastón. Billarda o tala.
Coll, La Litera, «escampilla»; DRAE, «escampilla» en Aragón y Alicante,
«toria, tala»; DCVB, «escampilla»; Pardo, «escampilla».
Estrebillo, m. Rayuela. El juego consiste en mover una piedra, a la pata
coja, dentro de una especie de jeroglífico. Coll, La Litera, «estrebillo».
Cucŭt, m. Escondite, juego. Coll, La Litera, «cucut»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chugá a cucŭ, chugá a conilléts»; Alvar, Léxico catalán,
«cucut».
Tataratá, m. Hacer el pino; poner las manos en el suelo y los pies en el
aire. Coll, La Litera, «tataratá».
Tanganét, m. Rayuela. Coll, La Litera, «tanganet»; Ballarín, V. Benasque,
«tanganet»; DCVB, «tanganet»; Pardo, «tanganet»; Llatas, «tanganillo».
Rócle, f. Aro aue se hace correr por medio de un hierro que lo dirige.
DCVB, «roda».
Acompañát, m. Juego de la pindola. Haensch, Alta Ribagorza, «cavall
fort»; Badía, Bielsa, «pindola».
Maiarréte, f. Juego del pino.
Redól, m. Ruedo, círculo. Pardo, «redol»; García Soriano, «rogle»; Llatas,
«rogle»; DCVB, «redol»; Guillén, Orihuela, «rogle, rolde»; Arnal, Alauézar,
«rolde»; Ferraz, Alta Ribagorza, «redol, roclle»; Ballarín,
V. Benasaue, «rolde, roclle».
Cartétes, f. pl. El juego consiste en colocar sobre un cuadro hecho en la
tierra unos cartoncitos que se obtienen de las cartas de la baraja e ir
sacándolas tirando con un pequerio hierro de forma rectangular.
117égo, m. Variedad del juego de ladrones y policías. Se provoca a los policías
cantando el estrebillo: «Ñego negó, faríne y segó». Badía, Bielsa,
«desembarro»; Bosch, Fonz, «ariego chugar». Baldedse, v. Columpiarse. Badía, Bielsa, «baldeáse»; DCVB, «baldear»
'brandar les campanes (Tamarit de la L.); Bosch, Fonz, «baldeáse».
Tauléro, m. Tablero del ajedrez, del juego de las damas.
Dómino, m. Dominó.
Endivinéte, f. Adivinanza. Bosch, Fonz, «adivineta».
Endivinánce, f. Adivinanza. Coll, La Litera, «endivinalla»; Guillén, Orihuela,
«adivinalla, adevinalla»; Llatas, «endevinalla».
Mórie, f. Mufieca. Haensch, Alta Ribagorza, «murieca, nina, móna»; Badía,
Bielsa, «moria»; Bosch, Fonz, «moria».
Juéte, m. Juguete.
Píto, m. Silbato. Haensch, Alta Ribagorza, «siulét, piulét, fapiól».
Fuinéte(fé), Loc. v. Hacer novillos. Coll, La Litera, «fuineta»; Magaria,
Rioja, «fuína»; Pardo, «fuchina».
3.0. LA ALBAÑILERIA
La albariilería es una rama de la arquitectura popular que, por lo
general, aclara problemas etnológicos de una comarca. La manera de
imbricar las tejas, el remate de los aleros de las casas, por ejemplo, son
datos que indican a qué área antropológica pertenece un pueblo. Las casas
de La Litera se acercan más a la construcción aragonesa que a la
catalana.
En cada pueblo había unos hombres que se dedicaban al oficio de
albariil y ellos eran los que, a petición del duerio de una casa, realizaban
las reformas deseadas o construían una nueva morada guiados más por
el dominio del oficio que por unos planos.
En esta sección nos ocuparemos de la terminología propia de la albariilería;
hemos dividido el estudio en la terminología general, los instrumentos
y los materiales.
El yeso se fabricaba en las cheseríes y la materia prima se obtenía
de las sierras de yeso que atraviesan La Litera; ahora podemos ver algunas
canteras abandonadas y los hornos de cocción parcialmente derruidos.
311. Terminología general
Arbariileríe, f. Albariilería; la construcción.
Arbariil, m. Albariil. Haensch, Alta Ribagorza, «arbariil»; CVAM, «arbarill»
en Benabarre; Llatas, «arbariil»; Barnils, Fraga, «arbariil»
Encargát 4de óbres, m. Maestro de obras.
Manóbre, m. Peón. Badía, Bielsa, «manobra»; García Soriano, «manobra»
'oficial de albariil'; DCVB, «manobra»; Llatas, «manobrero».
Empresári, m. Empresario.
Línie, f. Línea.
Letrecidát, f. Electricidad.
Revozá, v. Revocar.
Enchesá, v. Enyesar.
Bllanqueadó, m. Pintor de brocha gorda.
Bllanqueá, v. Blanquear, faldegar. Llavá, v. Revestir la pared con yeso.
Doná une máno, loc. v. Revestir la pared con yeso.
Zarandeá, v. Mover hacia uno y otro lado el cedazo o la zaranda.
Llevantá, v. Levantar.
Entaruguí, v. Meter tacos de madera en la pared.
Llimá, v. Limar. DCVB, «llimar».
Llaminá, v. Laminar.
Pastá, v. Amasar la argamasa. Ballarín, V. Benasque, «pastá»; Badía,
CVAM, «pastar» en Benasque.
Martellá, v. Martillear. Ballarín, H. Benasque, «martellá»; DCVB, «martellar».
Baixá a péso, loc. v. Levantar una pared siguiendo la plomada.
A tájo paréllo, loc. Construir algo a buen ritmo. Coll, La Litera, «tajoparejo(a)»;
Quilis, Albacete, «tajo parejo»; García Soriano, «tajo parejo(a)»;
Llatas, «tajoparejo(a)».
Enrebuñáse, v. prnl. Oxidarse. Coll, La Litera, «enrobinarse»; Guillén,
Orihuela, «robinarse, arrobinarse»; Quilis, Albacete, «enrobinarse»;
Zamora, Habla albaceteria, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «enrobinarse»;
Pardo, «enrobinarse», «robinarse, robinar»; Llatas, «enrobináse».
Rebuñóso, adj. Oxidado. Borao, «reburioso»; Bosch, Fonz, «reburioso».
Arrebuñát, adj. Oxidado.
Plláno, adj. Llano. Haensch, Alta Ribagorza, «pllano».
Giiéco, adj. Hueco.
Fóndo, adj. Profundo, hondo. Badía, Bielsa, «fondo»; DCVB, «fondo».
adj. Ancho. Ballarín, H. Benasque, «ampllo»; Alvar, Léxico catalán,
«amplle».
Cŭrto, Adj. Corto. Ballarín, V. Benasque, «curto»; Haensch, Alta Ribagorza,
«curt, curta»; Badía, Bielsa, «curto, curter, curta».
Apañá, v. Reconstruir, arreglar. Badía, Bielsa, «apariar»; Guillén, Orihuela,
«anariar»; Borao, «apariar» 'remendar o componer lo que está roto';
DCVB, «apanyar»; Pardo, «apariar»; Barnils, Fraga, «apariá»
Esboldregá, v. Caerse un edificio por defecto de construcción. Ballarín,
V. Benasque, «esboldregáse»; Coll, La Litera, «esboldregarse»; DCVB,
«esboldregar, esbaldregar»; Pardo, «esboldregar».
Afonáse, v. prnl. Hundirse. Badía, Bielsa, «afondarse»; DCVB, «afonar».
Foradá, v. Horadar, agujerear. Ballarín, V. Benasque, «foradá»; Borao,
«forado» 'agujero'.
Cdure, v. Caer. DCVB, «caure»; Alvar, Léxico catalán, «caure».
Tamboned, v. Sonido ronco que producen el suelo y la pared de una casa
si se les golpea. Coll, La Litera, «tambonear».
Esbalzáse, v. Caerse, derrumbase. Coll, La Litera, «esvalzarse»; Ballarín,
V. Benasque, «esbalsáse»; DCVB, «esbalçar».
Cayése, v. prnl. Caerse. Ballarín, V. Benasque, «cayé, cáyre».
Tirá, v. Derribar. DCVB, «tirar». Alvar, Léxico catalán, «tirá».
Despllomáse, v. prnl. Desplomarse. 3.2. Herramientas de la construcción
Tauló, m. Tablón. DCVB, «tau16».
Táule, f. Tabla. Haensch, Alta Ribagorza, «taula»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«taula»; DCVB, «taula».
Tapiére, f. Armazón que se usa para hacer paredes gruesas de adobes.
Coll, La Litera, «tapiera»; DCVB, «tapiera»; Pardo, «tapiera».
Escóbre, m. Escoplo. Coll, La Litera, «escobre»; DCVB, «escobre» 'bedaina,
juntacorrent de taló (Bonansa)'; Casacuberta-Corominas, «escobre».
Punchó, m. Punzón. Coll, La Litera, «punchón»; Ballarín, V. Benasque,
«punchón»; Borao, «punch6n»; García Soriano, «punchón»; Llatas,
«punchón».
Eixól, m. Azuela. Coll, La Litera, «ajuelo».
Estenaceá, v. Atenazar.
Régle, f. Regla. Borao, «regla» listón que usan los albariiles y otros operarios
para las alineaciones'.
Réglle, f. Regla gruesa de albafiil. Guillén, Orihuela, «regle»; Llatas, «regla».
Celíndro, m. Rodillo de pintor.
Córde, f. Cuerda. Alvar, Léxico catalán, «corda».
Nivél d'áigiie, m. Nivel de agua.
Carretó, m. Carretilla. Haensch, Alta Ribagorza, «carretég , brugueta»; Guillén,
Orihuela, «carretón»; DCVB, acarreté»; García Soriano, «carretén»;
Alvar, Léxico catalán, «carret6»; Kuhn, «carretón», 212.
Calderét, m. Artesa. Alvar, Materiales, «caldereta» 'cubo para el agua';
Alvar, Léxico catalán, «calderet» . Kuhn, «calderet» 180.
Carrŭche, f. Polea de una sola cuerda. Ballarín, V. Benasque, «carrucha»;
Haensch, Alta Ribagorza, «carrucha»; Alvar, Léxico catalán, «carrucha»;
Oliva, Sopeira, «carrut»; Barnils, Fraga, «carruche».
Morté, m. Mortero, argamasa. Wilmes, Mobiliario, «mortero» 'almirez'
p. 216.
Macéte, f. Martillo grueso de albañil.
Montecárgues, m. Montacargas.
Llíme, f. Lima.
Lláne, f. Instrumento de albañil usado para revocar. DCVB, «llana»;
Boch, Fonz, «llana».
Tancá en clláu, loc. v. Cerrar con llave.
Ubrí, v. Abrir.
Burneá, v. Mover por un extremo un sillar o mole pesada. Coll, La Litera,
«burnear».
Remolineadó, m. Plancha de madera usada por el albañil.
Zaránde, f. Instrumento que se utiliza para cribar la grava.
Andámio, m. Andamiaje. Badía, Bielsa, «endamio».
PMnche, f. Chapa.
Péso, m. Plomada.
Picoléte, f. Paletin pequerio del albariil. Borao, «picoleta»; García Soriano,
«picoleta»; Pardo, «picoleta». Pasteréte, f. Artesa. Ferraz, Alta-Ribagorza, «pastera»; Guillén, Orihuela,
«pastera»; DCVB, «pastereta»; Barnils, Fraga, «pasterete».
Pllŭme, f. Grŭa dirigible.
Talóche, f. Instrumento usado para revocar con yeso. Magaria, Rioja,
«talocha»; DCVB, «talotxa».
Ternál, m. Polea usada para elevar las vigas.
3.3. Materiales de construcción
Garbancillo, m. Gravilla.
Hormigó armát, m. Hormigón armado.
Machembrát, m. Ladrillo largo, ancho y poco grueso.
Ches, m. Yeso. Ballarin, V. Benasque, «ches»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chés»; Badia, Bielsa, «chéso»; Ferraz, Alta Ribagorza, «ches»; Arnal,
Alquézar, «chesánco».
Cimén bllánco, m. Cemento blanco.
Cimén pa, rn. Cemento blando.
Bóbile, f. Tejar, tejeria.
Fondició, f. Fundición.
Cimén armát, m. Cemento armado.
Cimén, m. Cemento. Ferraz, Alta Ribagorza, «simén»; DCVB, «ciment»;
Alvar, Léxico catalán, «simén».
Vidre, m. Vidrio. DCVB, «vidre»; Llatas, «vidre».
Tócho, m. Ladrillo.
Pédre, f. Piedra. Haensch, Alta Ribagorza, «pedra»; DCVB, «pedra».
Ches morráno, m. Yeso cristalizado.
Enruná,. v. Enterrar, cubrir con escornbros. Badia, Bielsa, «enronarse»;
DCVB, «enrunar»; Llatas, «enrunar»; Alvar, Léxico catalán, «enruná».
Enrŭne, f. Escombro. Ballarin, V. Benasque, «enruena»; DCVB, «enruna»;
Llatas, «enruna»; Pardo, «enruna, enruena, enrona».
Desenruná, v. Quitar escombros. DCVB, «desenrunar»; Llatas, «desenrtutar»
4.0. INDICE DE PALABRAS Acompariát, 2.2.
Afonáse, 3.1.
Ámpllo, 3.1.
Andámio, 3.2.
Apariá, 3.1.
Arbañil, 3.1.
Arbañileríe, 3.1.
Arrastreculs, 2.2.
Arreburiát, 3.1.
Auxá,-1.0.
Avelleról, 1.0.
Baixá a péso, 3.1.
Baixadó, 2.2.
Baldeadó, 2.2.
Baldeáse, 2.2.
Bastillo; 2.1.
• Bertól, 1.0.
Besc, 1.0.
Bescóso, 1.0.
Bllanqueá, 3.1.
• Bllanqueadó, 3.1.
Bóbile, 3.3.
Bobó, 1.0.
Borricofálso, • 2.2
Brésque, 2.1.
Brincadó, 2.2.
Burneá, 3.2.
Cachiló, 1.0.
Calderét, 3.2.
Caliándre, 1.0.
Calvét, 1.0.
Canó, 1.0. Carretó, 3.2.
Cartétes, 2.2.
Carrŭche, 3.2.
Cau, 1.0.
Cáure, 3.1.
Cayése, 3.1.
Celindro, 3.2.
Cimén, 3.3.
Cimén armát, 3.3.
Cimén bllánco, 3.3.
Cimén pa, 3.3.
Cobil, 1.0.
Copéte, 2.1.
Córde, 3.2.
Cortá, 2.1.
Cruixidó, 1.0.
Cuculláde, 1.0.
Cucŭt, 2.2.
Culroyét, 1.0.
Cŭrto, 3.1.
ch
Ches, 3.3.
Ches morráno, 3.3.
Choc, 2.1.
Chorlovít, 1.0.
Chugá, 2.1.
Chŭte, 1.0.
Dómino, 2.2.
Doná une máno, 3.1.
Desenruná, 3.3.
Despllomáse, 3.1.
Enguile, 1.0.
Enreburiáse, 3.1.
Enruná, 3.3.
Enrŭne, 3.3.
Entaruguí, 3.1.
Entreteníse, 2.1.
Esbalzáse, 3.1.
Esboldregá, 3.1.
Escampffle, 2.2.
Escóbre, 3.2.
Escortá, 2.1.
Esfurreá, 1.0.
Esfarrusteá, 1.0.
Esgarrapáde, 1.0.
Espadille, 2.1.
Esparbé llebré, 1.0.
Esparteriéte, 2.2.
Estenaceá, 3.2.
Estrebillo, 2.2. .
Esturnéll, 1.0.
Falcille, 1.0.
Fé marrariáus, 1.0.
Fé la róde, 1.0.
Fóndo, 3.1.
Fondició, 3.3.
Fóne, 1.0.
Foradá, 3.1.
Fuinéte (fé), 2.2.
Furó, 1.0.
Galdrŭfe, 2.2.
Galondreáse, 2.2.
Garbancillo, 3.3.
Gárce, 1.0.
Gorgór, 1.0.
Grálle, 1.0.
• Gralleá, 1.0.
Gribe, 1.0.
Guálle, 1.0.
Grieco, 3.1.
Hormigó arrnát, 3.3.
Juéte, 2.2.
Letrecidát, 3.1.
Línie, 3.1.
11
Llaminá, 3.1.
Lláne, 3.2.
Llavá, 3.1.
Llébre, 1.0.
Llebrót, 1.0.
Llevantá, 3.1.
Llimá, 3.1.
Llíme, 3.2.
Lloriguére, 1.0.
Macéte, 3.2.
Machembrát, 3.3.
Majarréte, 2.2.
Manóbre, 3.1.
Matá, 2.1.
Martellá, 3.1.
Maulá, 1.0.
Montecárgues, 3.2.
Mórie, 2.2.
Moriet, 1.0.
Morté, 3.2.
Mosquéte, 1.0.
Mixó, 1.0.
Mixonét, 1.0.
Muzól, 1.0.
Nivél d'áigua, 3.2.
fi
Ñégo, 2.2.
o
Onso, 1.0.
Orét, 2.1.
Eixól, 3.2.
Empresari, 3.1.
Encaguá, 1.0.
Encargát de óbres, 3.1
Encobilá, 1.0.
Enchesá, 3.1.
Enchugaldrít, 2.1.
Endivinánce, 2.2.
Endivinéte, 2.2.
Engariapastós, 1.0.
Engreriéte, 1.0. Palanquéte, 1.0.
Palitrócs, 2.2.
Pastá, 3.1.
Pasteréte, 3.2.
Pescáu, 1.0.
Pédre, 3.3.
Péix, 1.0.
Perdigót, 1.0.
Perdiu, 1.0.
Permudá, 1.0.
Péso, 3.2.
Pésque en fil, 1.0.
Picoléte, 3.2.
Pilóte, 2.2.
Píto, 2.2.
Pítos, 2.2.
Piulá, 1.0.
Plánche, 3.2.
Plláno, 3.1.
Pllŭme, 1.0., 3.2.
Punchó, 3.2.
Pupŭt, 1.0.
Pŭte, 2.1.
Reburióso, 3.1.
Redól, 2.2.
Régle, 3.2.
Réglle, 3.2.
Remolineadó, 3.2.
Revozá, 3.1.
Róde, 2.2.
Rulléte, 1.0.
Runruneá, 1.0.
Sendére, 1.0.
Sisélle, 1.0.
Sisót, 1.0.
Tábe, 2.2.
Tájo parello(a), 3.1.
Talóche, 3.2.
Tamboneá, 3.1.
Tancá en clláu, 3.2.
Tanganét, 2.2.
Tángo, 2.2.
Tapiére, 3.2.
Tataratá, 2.2.
Táule, 3.2.
Tauléro, 2.2.
Tauló, 3.2.
Ternál, 3.2.
Terreréte, 1.0.
Tirá, 3.1.
Tócho, 3.3.
Torrodá, 1.0.
Trapaceá, 2.1.
Turcázos, 1.0.
Ubrí, 3.2.
Verderól, 1.0.
Verguéte, 1.0.
Vídre, 3.3.
Zaránde, 3.2.
Zarandeá, 3.1.
5.0. ABREVIATURAS Y BIBLIOGRAFÍA
Para el desarrollo de las abreviaturas y para la bibliografía del presente
trabajo remitimos a nuestro estudio «Terminología de la casa en
La Llitére (Huesca)», en Anuario de Estudios Filológicos, III (1980),
págs. 279-281.
ANTONIO VIUDAS CAMARASA
N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.
Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)
94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.
De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.
De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.
Dels mijans astors quins deuen eser.
Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.
Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.
Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.
Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell.
Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.
Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)
De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.
De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.
Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.
Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.
Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.
De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.
Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.
De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.
Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.
De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.
Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.
De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.
Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.
Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.
Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.
Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets.
Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.
Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.
Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.
Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.
Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.
Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.
Per a fer ardit lo falco o lo oçell.
Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.
De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.
Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.
Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.
Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.
Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.
Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.
Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.
Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.
Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.
Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)
Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.
Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.
Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.
De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.
Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.
Per a escatir de agulla.
De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.
Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.
Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.
De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.
Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.
Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.
De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.
Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.
Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.
Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.
Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.
Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.
Del falco o del oçell ques forada la gorga.
Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.
Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.
Com se deu fer oli apati.
Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.
Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.
De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.
Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.
Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.
Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.
Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.
Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.
De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.
De altra aygua congelada que es mala.
Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull)
Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.
Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.
Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.
De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.
Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)
Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.
De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.
De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.
De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.
De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.
De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.
De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.
Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.
Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.
Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.
De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.
Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.
Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.
De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.
Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.
Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.
Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.
De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.
Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.
Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.
De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.
Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.
Del falco o del oçell que haura pantax.
Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.
De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.
Del falco o del oçell que reb colp.
Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.
Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.
De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.
Com se deu fer la consolda per a les trencadures.
Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)
De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.
Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.
Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.
Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.
Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.
Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.
Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.
De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.
Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.
Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.
Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.
Per a fer desfer lupia.
Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.