Mostrando las entradas para la consulta caganer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caganer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de septiembre de 2017

Pedro Quesada , LA HISTORIA NO PERDONA MITOS

Pedro Quesada , LA HISTORIA NO PERDONA MITOS

Soy un barcelonés de 30 años que, como mi generación, creció con el Club Súper 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare , Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Regreso al Futuro”… Veíamos la predicción del tiempo en la TV3, con los dibujos de soles y nubes sobre un mapa de los Países Catalanes.

En la escuela nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Wilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació nuestra bandera ( la Senyera ).

Los domingos por la mañana bailábamos sardanas en la plaza de la Iglesia , y daba gozo ver en un mismo círculo a los abuelos y los nietos, cogidos de la mano. En Navidad hacíamos cagar al "Tió”, y poníamos un “Caganer” con barretina en el Nacimiento. Así,
disfrutábamos de una auténtica Navidad catalana como Dios manda.

En la primavera cogíamos las Xirucas (Chirucas ,marca de calzado) y nos íbamos a nuestros Pirineos a disfrutar de nuestras montañas y sierras, en nuestra tierra.

Celebrábamos la “Diada”, con ánimo de no olvidarnos de la derrota de nuestro pueblo contra Felipe V y los españoles.

Somos un pueblo trabajador, con carácter, distinto del resto. Tenemos la Caixa , el RACC, los Mozos de Escuadra y los Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos? Pues queremos, queremos, queremos…

Pero la verdad no se puede ocultar siempre.
Te vas de Erasmus a Londres, y descubres que existe vida fuera de nuestro pequeño planeta catalán.
Que también hay trabajadores con carácter en otros territorios.
Que la Caixa no es tan importante, si se compara con el Comercial Bank of China. Que solamente una ciudad como Shanghái tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña).

Descubres la verdad: que lo de las cuatro barras de Wifredo el Velloso sólo era una leyenda, un mito, sin fundamento histórico.
Ni Wifredo fue contemporáneo del emperador, ni se usaba la heráldica en ese siglo. Además, hasta la unión con Aragón, el emblema de los condes de Barcelona fue la cruz de San Jorge (una cruz de gules sobre campo de plata).

Descubres que la sardana la inventaron en el año 1817. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, e hijo de un comandante del Ejército español.
Se la inventaron, porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuese el baile nacional. Y tampoco podía serlo el baile denominado “El Españolito”. Por eso se inventaron la sardana a comienzos del siglo XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito.

Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalana-española, que Cataluña no participó en ninguna derrota bélica.
Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: entre un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de
Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos: por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo bando que Barcelona. No fue, como intentan venderlo, una guerra de secesión, sino de sucesión: ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada , otro mito.

Descubres que el “Caganer” del belén es una “tradición” que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y que el “Tió” es otra milonga identitaria y absurda. La Navidad catalana, otro mito.

Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han tomado el pelo. No nos han educado, sino adoctrinado. Que nos han alimentado, sin darnos cuenta, de una “ideología total” que se encuentra por encima de todo y de todos. Lo abarca todo: permite pisar el derecho de las personas, modelar la Historia a su gusto, y determinar qué está bien o mal.

Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han adoctrinado a través de mitos, leyendas, mentiras. Que han construido o falseado una realidad, con tal de fundamentar su ideología. Intentaré poco a poco ir comentando esos mitos. Pido ayuda y la colaboración de todos, para tratar de encontrar otras mentiras. Así, [los catalanes] podremos liberarnos de esos mitos, y ser libres de verdad.

Está claro que eso de viajar, es para algunos, una estupenda vacuna contra la estupidez y el aldeanismo.

Cuidado, tiene un libro de historia

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes

(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona (wikitrolas, mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

https://archive.org/details/opsculosliterar00meligoog/page/n14/mode/2up

Referencias de la wikitrolas:

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.


martes, 16 de enero de 2024

Lexique roman; Castiar - Cazubla

Castiar, Chastiar, v., lat. castigare, corriger, empêcher, reprendre, instruire, châtier.

Que fols es qui no s chastia.

Sail de Scola: De ben gran.

Que fou est qui ne se corrige.

Cum pogues castiar

Las donas de falhir.

P. de Bussignac: Quan lo dous.

Comme je pusse empêcher les dames de faillir.

Mielhs chastia, 

Quant o ditz gen, amicx que quan s'irays.

G. d'Uisel: Anc no cugey.

Ami reprend mieux, quand il dit cela doucement, que quand il s'irrite.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Libre de Senequa.

Mais il serait laid, si tu faisais ce de quoi tu reprends les autres.

Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach.

V. de Pierre Vidal.

Mais il ne l'en put empêcher qu'elle ne menât un grand deuil pour le fait.

- Avertir, prévenir.

E fes chastiar sa maynada

que no facha bruida ni nausa.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Et fit avertir sa compagnie qu'elle ne fasse bruit ni noise.

Proverbe. Suavet se castia qui per autre se castia.

V. et Vert., fol. 61.

Se corrige doucement qui par autre se corrige.

E 'l proverbi n'es guirens, ses contendre,

Que ditz: Jove castiar e vielh pendre.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Et le proverbe en est garant, sans contester, qui dit: Corriger jeune et pendre vieux.

Qui ben ama, ben castia.

G. d'Uisel: L'autre jorn.

Qui bien aime, bien châtie.

Substantiv. Baron, sai vir mon chastiar

A vos, cui blasme las follors.

Bertrand de Born, le fils: Quan vei lo.

Barons, je tourne ici mon reprendre contre vous, de qui je blâme les folies.

ANC. FR. Et li peres qui douz et debonaires fu, ne li fist autre mal, fors que il le chastoia et reprist de parole. (N. E. Debonnaire, como Luis, libro le Chastoiement.)

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 161.

Li peres son fill chastioit,

Sens et savoir li aprenoit.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 40 et 135.

Moult a benéurée vie,

Cil qui par autri se chastie.

Roman de la Rose, v. 8042.

Qui d'autrui meffez se chastie.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.

CAT. ESP. PORT. Castigar. IT. Castigare. (chap. castigá: castigo, castigues, castigue, castiguem o castigam, castiguéu o castigáu, castiguen.)

2. Castic, s. m., correction, châtiment, leçon, avis.

De lieys on no chal chasticx.

B. de tot lo mon: Mals fagz.

D'elle où ne faut correction.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d'oncle.

ANC. FR. Mais amors n'a cure de tel chasti.

Le roi de Navarre, chans. 28.

En chastiant moult li prioit

Que du chasti li sovenist.

Roman de la Rose, v. 15931.

CAT. Castig. ESP. PORT. IT. Castigo. (chap. cástic, castic, castig. Ejemple, Jordi Pujol té dinés per cástic.)

3. Castei, s. m., remontrance, avis.

E cels qui no volran creire mos casteis

Anho vezer pres lo bosc.

Le Comte de Poitiers: Companho tant.

Et ceux qui ne voudront croire mes remontrances aillent voir près le bois.

ANC. FR.

Prenez-en vous-meismes chastoi et corrigence.

J. de Meung, Test., v. 648.

Qui folement parti de toi

Ne ne vout croire ton chastoi.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 377.

Si elle avoit fait quelque erreur, le chastoy ne lui en appartenoit point en public.

Comines, liv. I, p. 320.

4. Castier, s. m., remontrance, réprimande.

Semenan vau mos castiers.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Je vais semant mes remontrances.

Per castier e no per eveia.

Leys d'amors, fol. 118.

Par réprimande et non par envie.

5. Castiguier, Castigueri, s. m., correction, châtiment.

Per manieyra de castiguier.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Par manière de correction.

Puedon dar castigueri e pena de eissilh. 

(N. E. eissilh : exilio : exili : exil; eissi, eissí, eixí, ixí, eixir, issir; salir, salhir, sortir, surtir, surgere; exitus, salida, término médico : muerte; exit en inglés)

Cout. de Condom de 1313.

Ils peuvent donner châtiment et peine d'exil.

6. Chastiament, s. m., châtiment, correction, enseignement, avis.

Am batemen o per chastiamen del cors.

Regla de S. Benezeg, fol. 14.

Avec frappement ou par châtiment du corps.

Deus a mes e lui so chastiament. (e : en; so : son)

Poëme sur Boèce.

Dieu a mis en lui sa correction.

Adonc fai mal, si 'n mielhs no s'en repen,

Mas creire deu adreg castiamen.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Alors elle fait mal, si elle ne s'en repent en mieux, mais elle doit croire un avis juste.

ANC. FR. Et pour ce ooit li rois volentiers ses chastoiemenz et ses saintes paroles. (N. E. Repito, libro Chastoiement; chas : châ, como en chastelchâteauchatelains : châtelain)

Li rois ne s'en vout amender pour le chastoiement du saint home.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 263 et 205.

ANC. CAT. Castigament. ESP. Castimento. (castigo; castigar se encuentra en textos antiguos como corregir.)

7. Quastiazo, s. f., lat. castigatio, correction.

Volg i Boecis metre quastiazo.

Poëme sur Boèce.

Boèce y voulut mettre correction.

ANC. FR. En castigation, punition ou répréhension d'autruy.

Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 43.

ANC. ESP. Castigacion (sin tilde en el castellano de ese tiempo).

IT. Castigazione.

8. Castiansa, Chastiansa, s. f., correction.

Sia sosmes a la castiansa reglar.

(chap. Que sigue sometut a la correcsió de la regla (de San Benet, Benezeg, Benito, Benedictus, bene dictus, ben dit.)

Regla de S. Benezeg, fol. 58.

Soit soumis à la correction de la règle.

Hom pechaire si desviet de la via de chastiansa.

Trad. de Bède, fol. 48.

L'homme pécheur se dévia de la voie de correction.

9. Castiaire, Castiador, s. m., lat. castigator, correcteur, conseiller.

A! quals dols es, quar elh er chastiaire

A tot lo mon, als valens et als pros.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Eh! quel deuil c'est, car il était correcteur de tout le monde, des vaillants et des preux.

Ella los refudava totz per En Bertran de Born, que avia pres per entendedor e per castiador.

V. de Bertrand de Born.

Elle les refusait tous pour Bertrand de Born, qu'elle avait pris pour amoureux et pour conseiller.

ANC. CAT. ESP. PORT. Castigador. (chap. castigadó, castigadora, castigadós, castigadores)

10. Recastinar, v., reprocher.

Part. prés.

Qu'ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que je vous puis bien être reprochant, vu que pour un bien j'ai mille fois autant de mal.


Castor, s. f., lat. castor, castor.

Pel menut de castor auretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez poil menu de castor.

CAT. ESP. PORT. Castor. IT. Castoro. (chap. Si Juaquín Monclús se convertiguere o convertire en una rata, pareixeríe un castor, o mes be una capibara, sense coa.)

2. Castorea, Castoreum, s. f., castoreum

C'est une matière renfermée dans les poches que le castor a sous les aines, et qu'on croyait autrefois être placée dans ses testicules.

Castor... dos testilhs ha, qui son ditz castorea.

Castoreum verai val contra mantas passios.

Eluc. de las propr., fol. 244.

Le castor... a deux testicules, qui sont appelés castoreum.

Le castoreum véritable vaut contre plusieurs maladies.

(ESP. Castóreo: El castóreo es una secreción de las glándulas anales del castor, olorosa y oleosa, que dicho animal usa para acicalar su pelaje. Cervantes, Don Quijote de la Mancha: “que había imitado al castor, el cual, viéndose acosado de los cazadores, se taraza y harpa con los dientes aquello por lo que él por instinto natural sabe que es perseguido”)

Castrar, v., lat. castrare, châtrer.

E com eras tan dessenatz

Vituperessas ta mayrastra?

Mal estara, qui no ti castra.

V. de S. Honorat.

Et comment étais-tu si forcené que tu outrageasses ta marâtre? 

Mal sera, si quelqu'un ne te châtre.

E so algunas bestias que castro si meteysshas, rumpen lors testilhs ab las dens, cum es castor. Eluc. de las propr., fol. 59.

Et sont quelques bêtes qui se châtrent elles-mêmes, en déchirant leurs testicules avec les dents, comme est le castor.

Part. pas. Capo, apres un an del temps el qual es castrat.

(chap. Capó, después de un añ del tems al que es capat : castrat.)

Home castrat viu plus longuament.

(chap. Home capat viu mes tems : llargamen; ejemple, Arturo Quintana Font.)

Eluc. de las propr., fol. 185 et 231.

Chapon, après un an du temps auquel il est châtré.

Homme châtré vit plus longuement.

CAT. ESP. PORT. Castrar. IT. Castrare. (chap. capá)

2. Crastar, Crestar, v., châtrer, couper.

Part. pas. Quals entressenhas a qui es crastatz? - Cel que es crastatz per ma d'ome es fols et yros e non a ponh de barba. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Quel indice a celui qui est châtré? - Celui qui est châtré par la main d'homme est fou et colère et n'a point de barbe.

Don vezetz qu'us cavals crestatz

Et I gals ne pert sa vigor.

Brev. d'amor, fol. 63.

D'où vous voyez qu'un cheval coupé et un coq en perd sa vigueur.

Fig. Per que Dieus fa ses pro far penedenza

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fort guerra.

C'est pourquoi Dieu fait faire pénitence sans profit aux chrétiens privés de patience.

Subst. Si aquest crastatz es menre de X ans.

(chap. Si este capat, eunuco, té menos de deu añs.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 74.

Si cet eunuque est mineur de dix ans.

3. Creston, s. m., chevreau.

(N. E. Lo famós crestó de MirallesHorta de Sant JoanOrta.)

Que auciza boc o cabra o creston en Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Qui tue bouc ou chèvre ou chevreau en Montpellier.

4. Crestaire, s. m., lat. castratorem, châtreur, coupeur.

Fui crestaire de porcels.

(chap. Vach sé capadó de gorrinos. Mon yayo u haguere pogut dí. Crestá, referínse a la mel, tamé es tallá la bresca.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus châtreur de pourceaux.

CAT. ESP. Castrador. (chap. capadó, f. capadora, com la Bobbitt.)

5. Castracio, s. f., lat. castratio, castration.

Castracio de autras bestias, cum de motos e de bocs et de porcs.

Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Castration d'autres bêtes, comme de moutons et de boucs et de porcs.

ESP. Castración. PORT. Castração. IT. Castrazione.

6. Castrament, s. m., castration.

Castors... per so que ditz Ysidori de lor castrament.

Trad. d'Albucasis, fol. 244.

Castors... pour ce que dit Isidore de leur castration.

7. Cresteza, s. f., châtrure.

Fig. E no s cug ges qu'a son home s'autrey,

Si 'l fieu d'Angieu li merma una cresteza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Et on ne croit pas qu'il s'octroie pour son vassal, si une châtrure lui manque au fief d'Anjou.

8. Encastrar, v., châtrer.

Part. pas. substantiv. - Cochon châtré.

Car el avia vestida la pel d'un encastrat.

Roman de Fierabras, v. 4081.

Car il avait revêtu la peau d'un cochon châtré.


Cat, s. m., chat.

Musio appellatur eo quod muribus infestus est; hunc vulgus captum e captura vocat. Isidor., Orig., XII, 3.

E dedins sion folrat

Ab pel de lebre e de cat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et dedans soient garnis avec poil de lièvre et de chat.

Lecha

Plus aspramen no fay chatz.

Marcabrus: Dirai vos.

Lèche plus âprement que ne fait chat.

Loc. proverb.

Mais cant lo ricx er d'aisso castiatz,

Venra 'N Artus, sel qu'emportet lo catz.

P. Cardinal: Al nom del.

Mais quand le riche sera corrigé de cela, viendra le seigneur Artus,

celui qui emporta le chat.

E s'en joga coma lo cat de la rata.

V. et Vert., fol. 71. 

Et s'en joue comme le chat de la souris. (N. E. ratte, rate : m. rat)


Et s'en joue comme le chat de la souris

Ab l'autrui man ses gan

Penran lo chat que s revela.

(chap. En la ma datre, sense guan, pendrán lo gat que se rebele. Aixina de valens són alguns.) 

P. Cardinal: El mon non.

Avec la main d'autrui, sans gant, ils prendront le chat qui se rebelle.

ANC. FR. En son venir Tibiert le cat.

Roman du Renart, t. IV, p. 149.

CAT. (chap.) Gat. ESP. PORT. Gato. IT. Gatto. (DE. Kater, Katze; EN. Cat.)

2. Cato, s. m., petit chat.

Carn de cato et de soritz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair de petit chat et de souris.

CAT. Gató.

3. Gat, s. m., chat, machine de guerre.

E fan franher las branchas e fan gatas et gatz.

Guillaume de Tudela.

Et font briser les branches et font chattes et chats.

ANC. FR. Et grans befrois riches et biaux,

Chaz pour les grans fossés emplir...

Bibles et mangonniax getter

Et les chaz aux fossés mener...

Par les chaz vont portant la terre,

Les fossés emplent fièrement.

R. de Claris. Le G. d'Aussy, Fabl., t. II, p. 226.

4. Cata, Catha, Gata, s. f., chatte, machine de guerre.

Ab tan la cata s'es moguda

Que no y ac pus de retenguda.

Raimond l'écrivain: Senhor, l'autr'ier.

Alors la chatte s'est mue de manière qu'il n'y a plus de retenue.

Que fes far una catha am la qual on aportes terra e peiras e fusta per umplir los fossatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

Qu'il fît faire une chatte avec laquelle on portât terre et pierres pour emplir les fossés.

E fan far una gata e bastir un bosson.

Guillaume de Tudela.

Et ils font faire une chatte et construire un bélier.

ANC. PORT. E mandon fazer hum artificio de Madeira, que chamão gata.

Coronica del rei D. Joamo, t. 1, p. 73. (N. E. madeira: madera : bois; Madeira, la isla, que tiene mucha madera, es muy arbolada, y un vino famoso, aparte de otras curiosidades turísticas, culturales, etc.)

ESP. IT. Gata.


Catar, Catarr, s. m., lat. catarrhus, catarrhe, fluxion.

Quan endeveno ad alcun catars o raumas als huelhs o al pietz... 

o catars agutz... Quan catarr deysen.

Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 23.

Quand surviennent à quelqu'un catarrhes ou rhumes aux yeux ou à la poitrine... ou catarrhes aigus... Quand le catarrhe descend.

ESP. PORT. IT. Catarro. (chap. catarro, catarrina; mote de Luisico Rajadell de Valderrobres, catalaniste cagadó o caganer.)


Cataracta, s. f., lat. cataracta, bonde, vanne.

Lengua de la gola o cataracta que es dotz...

Aquela cataracta es necessaria per restrenher.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Langue de la bouche ou bonde qui est source...

Cette vanne est nécessaire pour serrer.

IT. Caterata.


Cathacrezis, s. f., lat. catachresis, catacrèse, figure de mots.

*gr Quintilien. VIII, 6, 34.

Catachresis aut alienae rei nomen appositum.

Isidor., Orig., I, 36.

Cathacrezis es abusios de nom a significar la causa que no ha nom.

Leys d'amors, fol. 129.

La catacrèse est un abus de nom pour signifier la chose qui n'a pas de nom.

PORT. Catachresis. IT. Catacresi.


Cathatipozis, s. f., lat. catatiposis, imitation.

Cathatipozis, es cant hom designa home a las fayssos o a las proprietatz que ha.

Leys d'amors, fol. 142.

L'imitation, c'est quand on désigne un homme par les formes ou par les propriétés qu'il a.


Cathezizar, v., catéchiser.

Substantiv. Al cofermar e al cathezizar.

(chap. Al confirmá y al catequisá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 18.

Au confirmer et au catéchiser.

CAT. Catequisar. ESP. PORT. Catequizar. IT. Catechizzare. (chap.  catequisá: catequiso, catequises, catequise, catequisem o catequisam, catequiséu o catequisáu, catequisen. Lo catequisadó que me catequiso bon catequisadó sirá; o catequisadora.)

Catolix, adj., lat. catholicus, catholique.

Perseguian los martirs catolix.

(chap. Perseguíen als martirs catolics.)

E renega la fe catholica e son crestianisme.

(chap. Y renegue de la fe católica y de son cristianisme.)

V. et Vert., fol. 72 et 16.

Poursuivaient les martyrs catholiques.

Et renie la foi catholique et son christianisme.

Substantiv. Son verays catolix e bos crestias.

(chap. Son verdadés o vers catolics y bons cristians o cristianos.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Ils sont vrais catholiques et bons chrétiens.

CAT. Catholic. EST. Católico. PORT. Catholico. IT. Cattolico. (chap. católic, catolics, f. católica, católiques)

2. Catholical, adj., catholique.

Per la santa fe catholicalh. Philomena.

(chap. Per la santa fe católica)

Pour la sainte foi catholique.

Motas obras de la fe catholical.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Maintes oeuvres de la foi catholique.


Caucala, s. f., corneille.

O caucala o colom favar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou corneille ou pigeon favart.

CAT. Cucala.


Caucida, s. f., chardon hémorrhoïdal (N. E. chardon des vignes), buglosse.

Espinas, caucidas et cardos.

Eluc. de las propr., fol. 235.

Épines, chardons hémorrhoïdals et chardons.

chardon hémorrhoïdal, chardon des vignes



Caudeyayre, s. m., dégraisseur.

D'el uzo caudeyayres de draps.

Eluc. de las propr., fol. 103.

Les dégraisseurs de draps en usent.


Caul, s. m., lat. caulis, chou.

Fueillas de vieills cauls li metetz,

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui mettez des feuilles de vieux choux.

Meils es que hom appelle ab charitat als chauls manjar que a vedel gras ab ira. Trad. de Bède, fol. 72.

Il est mieux qu'avec charité on appelle à manger des choux qu'à veau gras avec colère.

ANC. FR.

Jo ne me pris, dist Rou, une fuille de col.

Roman de Rou, v. 1097.

Par dessus un rouge chol...

Et la fueille du chol trembler.

Roman du Renart, t. 1, p. 61 et 52.

CAT. ESP. (chap.) Col. PORT. Couve. IT. Cavolo.


Caupol, s. m., falaise.

El caupol la levan li foll,

Grand peira li meton al coll.

V. de S. Honorat.

Les fous la dressent à la falaise, lui mettent une grande pierre au col.


Causa, s. f., lat. causa, cause, raison, motif.

Quar elhs eran causa per que l'avian avuda. Philomena.

Car ils étaient cause pourquoi ils l'avaient eue.

Qu'ieu sai ben razon e cauza

Que puesc a mi dons mostrar.

B. de Ventadour: Amors e que.

Que je sais bien la raison et la cause que je puis montrer à ma dame.

- Cause, procès.

Et alongon las cauzas e fan far grans dampnatges que non los podon emendar.

V. et Vert., fol. 15.

Et allongent les causes et font faire grands dommages tellement qu'ils ne les peuvent réparer.

Ben es fols qar el ausa

Penr' aissi la lur causa.

B. d'Allamanon: De l'arcivesque.

Il est bien fou parce qu'il ose prendre ainsi leur cause.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Causa.

- Chose.

Per far la causa dossana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Pour faire la chose douce.

… D'autra causa no m soven,

Mas de lieys servir.

Folquet de Marseille: Ab pauc.

Je ne me souviens d'autre chose, excepté de la servir.

Tu quiers a Dieu mantas causas;

Fols iest, car parlar li n' auzas.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Tu demandes à Dieu maintes choses, tu es fol, parce que tu oses lui en parler.

Per ben et utilitat de la causa publica.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 588.

Pour le bien et l'utilité de la chose publique.

Proverb. Meliers chauza es donars que penres.

Trad. de Bède, fol. 66.

Donner est meilleure chose que prendre.

Prép. comp. A causa de las guerras.

Regist. des États de Provence de 1401.

A cause des guerres.

Dans la basse latinité causa avait été employé en ce sens de chose:

Si quis causam alterius tulerit de loco suo.

Baluze. Cap. reg. fr., lib. V, cap. 370.

- Personne, objet.

Una causa que fort plania

E cridava sancta Maria.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Une personne qui gémissait fortement et criait sainte Marie.

Estauc coma causa esmarida

Que n'agues solatz peior.

Raimond de Solas: Dompna.

Je suis comme personne triste qui n'eût pire soulas.

CAT. ESP. (chap.) Cosa. PORT. Cousa. IT. Cosa.

2. Causal, adj., lat. causalis, causal, terme de grammaire.

Real, so es cauzal, de cauza qu'om ve, quar ab la cauza conoysh hom si es de masculi o de femini.

Leys d'amors, fol. 50.

Réel, c'est-à-dire causal, de la chose qu'on voit, car avec la chose on connaît si elle est du masculin ou du féminin.

CAT. Causal. IT. Causale.

3. Cauzatiu, adj., lat. causativus, causatif, qui concerne un procès.

Cauzatius, de causa, quar qui acuza fay esser en cauza et en plag aquel que acuza.

Leys d'amors, fol. 57.

Causatif, de cause, car celui qui accuse fait être en cause et en procès celui qu'il accuse.

- Qui occasionne, qui cause.

Et de mort causatiu... Es de movement causativa.

Eluc. de las propr., fol. 73 et 25.

Et causatif de mort... est causative de mouvement.

4. Cayson, s. f., lat. accusationem, accusation.

… Qu'es Vaudes e degne de punir.

E li troban cayson en meczonja e engan.

Que queron ara cayson e que perseguon tant.

La nobla Leyczon.

… Qu'il est Vaudois et digne de punition. Et lui trouvent accusation en mensonge et tromperie.

Qui cherchent à présent accusation et qui poursuivent tant.

5. Chausament, s. m., reproche.

Am chausament mescla ades queaquom de blandimen.

Trad. de Bède, fol. 3.

Avec le reproche il mêle toujours quelque chose de douceur.

6. Causeiar, Chausar, v., lat. causari, reprocher, accuser, disputer.

Fort es belha causa,

Qui malvestat chauza

Ad home savay.

P. Cardinal: Belh m'es qu'ieu.

C'est une fort belle chose, qui reproche la méchanceté à un homme méchant. 

Non chaussar ton prosme ni lo mesprezar...

Non chausar lo vieil, mas preia lo coma paire.

Trad. de Bède, fol. 72 et 77.

Ne pas accuser ton prochain ni le mépriser...

Ne pas faire reproches au vieillard, mais prie le comme père.

No lhi remanra vinha no lhi estrepei,

Ni fontana ni potz que no 'l causei.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Il ne lui restera vigne que je ne lui dévaste, ni fontaine ni puits que je ne lui dispute.

ANC. FR. Assez les blasme, assez les chose.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 285.

Pour lequel fait et omicide li dis procureur eust causé et calengiet ledit Jaquemar par-devant nous en jugement.

Tit. de 1377. Carpentier, t. 1, col. 878.

Et qui choser m'en veut, si chose.

Roman du Renart, t. IV, p. 123.

CAT. ESP. PORT. Causar. IT. Causare.

7. Occasio, Ocaizo, Ochaizo, Uchaiso, s. f., lat. occasio, cause, prétexte,

occasion.

Partit m'avez de vos

Senes totas ochaisos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Vous m'avez séparé de vous sans aucunes causes.

L'autra amors de bes temporals

Que es ocaysos de motz mals.

Brev. d'amor, fol. 3.

L'autre amour de biens temporels qui est la cause de plusieurs maux.

E de temor vauc fenhen ochaisos,

Com si era vengut per autr' afar.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Et de crainte je vais feignant des prétextes, comme si j'étais venu pour autre affaire.

Quar ochaizon non ai

De soven anar lai.

B. de Ventadour: Pus mi.

Quar je n'ai pas l'occasion d'aller souvent là.

ANC. FR. Est-il pas vray que sans nulle achoison

Tu me laissas contre droit et raison?

J. Marot, t. V, p. 322.

Que lesdits points et articles estoient moult préjudiciables... et que à mauvaise occhoison nous requeroient la privation, etc.

Ord. des R. de Fr., 1359, t. III, p. 347.

CAT. Occasió. ESP. Ocasión. PORT. Occasião. IT. Occazione. (chap. ocasió, ocasions)

- Faute, manquement.

E ges en mi non a nul' ochaizos.

P. Vidal: Quant hom honratz.

Et certes il n'y a nulle faute en moi.

No voil que per ma uchaiso sia tos sacs ples.

Trad. de Bède, fol. 40.

Je ne veux pas que ton sac soit plein par ma faute.

Si lo dans es avengutz per sa occaison.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Si le dommage est survenu par sa faute.

ANC. FR. Diex, s'il i muert par m' ocoison,

Rendre m'en convenra raison.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 234.

IT. Cagione.

- Difficulté, obstacle.

Et F... respondet ses ochaiso:

Tot hi do et autrey Melhis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 98.

Et F... répondit sans difficulté: Je lui donne et octroie entièrement Melhis.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l'agulho.

Leys d'amors, fol. 138.

Trop est de grave difficulté qui se raidit contre l'aiguillon.

ANC. FR. Partout le povoir Dieu preschoient...

Riens ne leur grevoit l' achoison.

J. de Meung, Trésor, v. 1110.

- Blâme.

Be m pogratz trobar ochaizon.

Pons de Capdueil: S'anc fis.

Vous pourriez bien me trouver blâme.

IT. Cagione.

- Accusation, querelle.

Qu'autre ochaizo, dona, no m sabetz dir

Mas quar vos sai conoisser e chauzir

Per la melhor.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Que vous ne me savez dire autre accusation, ô dame, excepté que je vous sais connaître et choisir pour la meilleure.

Loc. Quan quier merce mi dons de genolhos,

Ela m'encolpa e mi met ochaisos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Quand je demande merci à ma dame à genoux, elle m'accuse et m'impose accusations.

Adverbial. Una pauca ochaisos

Notz en amor plus que no i val raisos.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Une petite querelle nuit en amour plus que raison n'y vaut.

… En gran dreig notz pauca ochaisos.

P. Vidal: Quant hom es.

Petit manquement nuit dans un grand droit.

ANC. FR.

De plaiz è d' achoisons damagiez è grevez.

Roman de Rou, v. 3584.

IT. Cagione.

8. Ocaisonar, Ochaisonar, Acaizohar, v., accuser, reprocher.

De tal foldat no vuelh qu'hom m'ochaiso.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Je ne veux qu'on m'accuse de telle folie.

Dieus! lo sieu tort m'ochaizona.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Dieu! elle me reproche le sien tort.

Mas d'aitan vos ochaison,

S'ueymais laissatz vostre fieus.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pres vos.

Mais je vous accuse d'autant, si désormais vous laissez votre fief.

Ni el meu cor nuls enjans non s'escon

Que ja m puosca amors ochaizonnar.

Richard de Barbezieux: Tot atressi com.

Et nulle supercherie ne se cache dans mon coeur qu'amour puisse me reprocher.

De tot aiso no tem c'om m'ocaizo de mensonja.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

De tout ceci je ne crains pas qu'on m'accuse de mensonge.

Part. pas. Seretz n'acaizonatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz.

Vous en serez accusé.

ANC. FR. De felounie le reta,

E d'un meffait l' ocoisonna.

Marie de France, t. 1, p. 234.

Ou d'aucun murdre achoisonnés.

Roman de la Rose, v. 15175.

ESP. Ocasionar. IT. Accagionare.

9. Encaisonar, v., accuser, reprocher.

Que m pot amors encaisonar?

Faidit de Belestar: Tot atressi.

Que me peut reprocher amour?

Sel sui que no l' encaisona.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.

Je suis celui qui ne l'accuse.

ANC. FR. Je alai véoir le roy et m'enchoisona, et me dit que je n'avoie pas bien fet. Joinville, p. 86.

10. Accusation, s. f., lat. accusatiosem, accusation.

Si parton li malvays de l'accusation.

V. de S. Honorat.

Les méchants se départent de l'accusation

Si d'un crim se podian far tropas acusatios.

L'Arbre de Batalhas, fol. 240.

Si plusieurs accusations se pouvaient faire du même crime.

CAT. Acusació. ESP. Acusación. PORT. Accusação. IT. Accusazione. (chap. acusassió, acusassions)

11. Acuzaire, s. m., accusateur.

L' acuzaire de nostres fraires.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, c. 12.

L' accusateur de nos frères.

ANC. FR. Et li accuseur aura cinq sols.

Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 521.

CAT. ESP. Acusador. PORT. Accusador. IT. Accusatore. (chap. Acusadó, acusadós, f. acusadora, acusadores.)

12. Accusatiu, s. m., lat. accusativus, accusatif.

Li cas son sieis... accusatius. Gramm. Provenç.

Les cas sont six... accusatif.

CAT. (chap.) Acusatiu. ESP. Acusativo. PORT. IT. Accusativo.

13. Accusar, v., lat. accusare, accuser.

Totz los forfaitz e totas las clamors

En que m podetz accusar ni retraire.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Tous les forfaits et toutes les plaintes en quoi vous me pouvez accuser et reprendre.

Part. pas. Acusatz fon per malas gens. V. de S. Honorat.

Il fut accusé par méchantes gens.

Substantiv. Ges tug li acusat no an tort.

Libre de Senequa.

Tous les accusés n'ont point tort.

CAT. ESP. Acusar. PORT. Accusar. IT. Accusare. (chap. acusá: acuso, acuses, acuse, acusem o acusam, acuséu o acusáu, acusen.)

14. Encusamen, s. m., accusation.

Defendre d'altrui encusamens.

Mon enemic cargar de meus encusamenz.

P. de Corbiac: El nom.

Défendre des accusations d'autrui.

Charger mon ennemi de mes accusations.

ANC. FR. Ke féis à Hunlaf lo grant encusement.

Roman de Horn, fol. 20.

15. Encusador, s. m., accusateur.

E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz.

G. Figueiras: No m laissarai.

Et si vous en faites plainte, ils seront accusateurs contre vous, et vous en serez excommuniés.

16. Encusar, v., accuser, reprocher.

E 'ls Espanhols ges non encusaria.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Et n'accuserait point les Espagnols.

Det li comjat et encusava lo de ma domna Guiscarda.

V. de Bertrand de Born.

Elle lui donna congé et elle lui faisait des reproches de madame Guiscarde.

ANC. FR. Qu'il ne m'encusast au lion.

Roman du Renart, t. 1, p. 233.

Els encusa une beguine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 134.

17. Desencusa, s. f., excuse.

Nostras justas et verayas desencusas.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nos justes et vraies excuses.

18. Desencuzatio, s. f, justification, excuse.

E neguna dezencuzatio non poira aver; per que sera dampnatz.

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Et il ne pourra avoir aucune justification, c'est pourquoi il sera damné.

19. Desencuzar, v., disculper, exempter.

Per loqual cel qu'es acuzatz se desencuza.

Leys d'amors, fol. 42.

Par lequel celui qui est accusé se disculpe.

Part. pas. Tenga nos hom per desencuzatz.

Leys d'amors, fol. 71.

Qu'on nous tienne pour disculpés.

E negus no 'n sia dezencusat, si no per malautia.

Trad. de la reg. de S. Benoît, fol. 18.

Et que personne n'en soit exempté, sinon pour maladie.

20. Dezacusar, v., disculper.

Et acuzon los autres per se dezacuzar.

V. et Vert., fol. 69.

Et ils accusent les autres pour se disculper.

21. Excuzatio, Excusasio, s. f., lat. excusatio, excuse.

Non an excusatio de lurs peccatz.

Frag. de la trad. de la Passion.

Ils n'ont pas d'excuse de leurs péchés.

Lo diable li ensenha a dire malvaysas escuzatios.

(chap. Lo diable, dimoni, li enseñe a di malvades excuses.)

V. el Vert., fol. 26.

Le diable lui enseigne à dire de mauvaises excuses.

Excusasios prepausan

Fadas.

Brev. d'amor, fol. 57.

Proposent de folles excuses.

ANC. FR. Sans moi ouyr en mes excusations raisonables.

Monstrelet, t. II, fol. 163.

ESP. Escusacion (excusa). IT. Scusazione.

22. Escuzansa, s. f., excuse.

Veus quals sera d'aquelhs lur escuzansa.

B. Gaucelm: Qui vol aver.

Voilà quelle sera de ceux-là leur excuse.

ANC. FR. Disans pour l' excusance du roi.

Monstrelet, t. II, fol. 103.

ANC. ESP. Excusanza. IT. Scusanza.

23. Escusament, s. m., excuse.

Vizis es querre escusament.

Trad. de Bède, fol. 2.

C'est un tort de chercher excuse.

Tal mentire a escusamen.

(chap. Tal mentí té excusa.)

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Un tel mentir a excuse.

IT. Scusamento.

24. Excusable, adj., excusable.

Tug aquest vici son excusable.

Es escusabla.

Leys d'amors, fol. 104 et 117.

Tous ces vices sont excusables.

Elle est excusable.

CAT. ESP. (excusable) Escusable. IT. Scusabile.

25. Escusar, Excusar, v., excuser, absoudre, dispenser.

Ignorancia non los escuza en aquel cas.

V. et Vert., fol. 76.

L'ignorance ne les excuse point en ce cas.

Si lo coms de la vila fasia far pont o via, no s poira escusar la gleiza plus d'una autra persona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Si le comte de la ville faisait faire pont ou chemin, l'église ne pourra pas se dispenser plus qu'une autre personne.

Que qui los repren, els s'en excusan.

V. et Vert, fol. 10, 2e version.

Que à qui les reprend, ils s'en excusent.

Part. pas. E pus d'acuzatio

Es ab lo rei escuzatz.

Frances.

G. Riquier: Ancmais.

Et puis il est absous d'accusation par le roi français.

CAT. ESP. Excusar. PORT. Escusar. IT. Scuzare. (chap. Excusá, excusás: yo me excuso, excuses, excuse, excusem, excuséu, excusen.)

26. Recusation, s. f., lat. recusationem, récusation.

Requesta de recusation. Fors de Béarn, p. 1074.

Requête de récusation.

Del dia de la recusatio. Charte de Gréalou, p. 70.

Du jour de la récusation.

CAT. Recusació. ESP. Recusación. PORT. Recusação. IT. Ricusazione. (chap. recusassió)

27. Recusar, v., lat. recusare, récuser, refuser.

Pena que suffertara lo cossol... que recusara lo offici.

Charte de Gréalou, p. 70.

La peine que supportera le consul... qui refusera l'office.

CAT. ESP. PORT. Recusar. IT. Ricusare. (chap. recusá, sinonims: rechassá, negá, desestimá, impugná.)


Causir, Chausir, v., voir, discerner.

De tan luenh cum hom cauzir

La poiria.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

De si loin comme on la pourrait voir.

Leu pot conoisser e chausir

Que 'l bel semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia.

Deudes de Prades: Ab lo.

Facilement peut connaître et voir que les beaux semblants et les doux soupirs ne sont pas message de refus.

ANC. FR. Et monta une haute montagne pour savoir quel part li Sarrazin estoient alé, lors les choisi auques loing de li, et vit que il estoient moult grant multitude. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 302.

Devant sei garda et choisi

Une vielle qui escoutout.

Deuxième trad. du Castoiement, conte 2e.

Mais ne furent gueres eslongnez du pont, quand ils choisirent devant eux une grosse compaignie de Gantois.

Monstrelet, t. II, fol. 48.

- Choisir, préférer. (chap. triá: trío, tríes, tríe, triém o triám, triéu o triáu, tríen. Yo hay triat; preferí. ESP. Elegir, preferir.)

Ben saup chauzir de totas la melhor.

(chap. Be sé triá la milló de totes.)

Pons de Capdueil: Astrucs es.

Je sus bien choisir la meilleure de toutes.

Qu'ieu n'ai chauzit un pro e gen.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab joven.

Que j'en ai choisi un preux et aimable.

E vey qu'amors part e chausis.

Marcabrus: Pus mos coratges.

Et je vois qu'amour fait les parts et choisit.

Substantiv. A cui donet lo chauzir

Del mon.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

A qui donna le choisir du monde.

Part. pas. adj. v. - Distingué.

Franca, cortesa e chausida.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigon.

Franche, courtoise et distinguée.

Causidamen, Chausidamen, adv., convenablement, poliment.

Domna non deu parlar mas gent

E suau e causidament.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Dame ne doit parler que bien et doucement et poliment.

Ieu cug chausidament parlar.

Giraud de Borneil: Est sonet.

Je crois parler convenablement.

2. Causit, s. m., choix, volonté, attention.

Bernart de la Barta, 'l chauzit

Voill aiatz de doas razos.

T. d' Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Bernard de la Barte, je veux que vous ayez le choix des deux propositions.

E sia lur lo chauzitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Et que le choix soit leur.

Loc. Era 'n fassa so que s vuelha

Ma dona el sieu chausit.

B. de Ventadour: Lonc temps.

Maintenant que ma dame en fasse à son choix ce qu'elle veuille.

3. Causimen, s. m., égard, procédé, discrétion.

Mas, si causimens estes

En luec d'orguelh en lieys,

Yeu fora reys.

Giraud d'Espagne: S'ieu en.

Mais, si égard était en elle au lieu d'orgueil, je serais roi.

E que tuit vos metetz el seu bon cauziment.

Guillaume de Tudela.

Et que vous vous mettiez tous à son bon procédé.

Qui gen no 'l sap ab chausimen cobrir.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Qui ne le sait couvrir agréablement avec discrétion.

4. Causia, Chausida, s. f., volonté, choix.

E Folques los guidet a sa causia.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.

Et Foulque les guida à sa volonté.

Mal' er la chausida.

J. Estève: El dous.

Le choix sera mauvais.

5. Chaussire, Chausidor, s. m., celui qui choisit, choisisseur.

C'amors m'a faich tan plazen dompna eslire,

C'a dreich ne pot totz hom esser chaussire.

B. Zorgi: Aissi col fuox.

Qu'amour m'a fait élire dame si agréable qu'avec droit tout homme peut en être choisisseur.

N Ugo, gen faretz jocx partitz,

Si trobassetz bon chausidor.

T. de G. de Montagnagout et de Sordel: Senher En Sordel.

Seigneur Hugues, gentiment vous ferez jeu-parti, si vous trouvassiez un bon choisisseur.

E que s'en fan saben e chauzidor.

Lamberti de Bonanel: Eu say la flor.

Et qui s'en font savants et choisisseurs.

6. Escauzir, v., remarquer, prendre garde, distinguer.

E que s penes e mains essais

Cum li cregues pretz e valors

E qu' escausis de mescabar.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Et qu'il se pénât en maints essais, comment mérite et valeur lui augmentât, et qu'il prit garde de déchoir.

Qu'a la taula aussor

Vey los cussos assir

E primiers s'eschausir.

P. Cardinal: Li clerc.

Que je vois les goujats s'asseoir à la plus haute table, et les premiers se distinguer.

7. Descauzir, v., outrager, avilir, déconsidérer.

S'En Bernat nom descausis

Per conseill d'omes frairis.

Marcoat: Mentre m'obri.

Si le seigneur Bernard ne m'outrage par conseil d'hommes vils.

Si m vol en parlan descauzir.

Dalfinet: Del mieg serventes.

S'il me veut avilir en parlant.

Part. pas. C'om pren sovent gran dampnatge

Per deschausit compaignatge.

B. Zorgi: Sitot m'estauc.

Qu'on prend souvent grand dommage par vile compagnie.

Substantif. - Déconsidéré, grossier.

Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvaise race.

Et un marc d'aur donarai al cortes,

Si 'l deschauzits mi dona un tornes.

P. Cardinal: Tos temps.

Et je donnerai un marc d'or au poli, si le grossier me donne un tournois.

8. Descaudizamen (descauzidamen), adv., grossièrement.

Reis aunitz val mens que pages,

Quan reigna descausidamen.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Roi honni, quand il règne grossièrement, vaut moins que villageois.

E vielhas trichairitz....

Renhan contra lur drutz

Trop deschauzidamen.

P. Vidal: Dieus en sia.

Et vieilles trompeuses... règnent contre leurs amants trop grossièrement.

9. Descauzimen, s. m., impolitesse, outrage.

E s'ieu dic deschauzimen

E chan maridamen.

Gaubert Moine de Puicibot: Hueymais.

Et si je dis impolitesse et chante tristement.

Grans dezonors e ontas e motz descauzimens.

Guillaume de Tudela.

Grands déshonneurs et hontes et nombreux outrages.

Temer deu hom vilanatge

Faire e tot descauzimen.

Cadenet: A! cum dona.

On doit craindre de faire grossièreté et toute impolitesse.


Cauteri, s. m., lat. cauterium, cautère.

Sermo vulgar es que cauteri es dernier remezi de medecina... 

Yeu dic que cauteri es convenient en tot temps.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

(chap. Sermó vulgar es que lo cauteri es lo radé remey de medissina... Yo dic que lo cauteri es convenién a tot tems.)

Un propos vulgaire est que le cautère est le dernier remède de la médecine... Je dis que le cautère est convenable en tout temps.

CAT. Cauteri. ESP. PORT. IT. Cauterio.

2. Cauterizacio, s. f., cautérisation.

La millor cauterizacio es aprop las incizios.

(chap. La milló cauterisassió es prop de les insisions.)

Trad. d'Albucasis, fol. 15.

La meilleure cautérisation est après les incisions.

CAT. Cauterisació. ESP. Cauterización. PORT. Cauterização. 

IT. Cauterizzazione. (chap. cauterisassió, cauterisassions.)

3. Cauterisar, v., lat. cauterizare, cautériser.

Es autra manieyra de cauterisar.

(chap. Es un atra manera de cauterisá.)

Trad, d'Albucasis, fol. 7.

Il est autre manière de cautériser.

Part. pas. Que sia cauterizada la codena entro al os.

(chap. Que sigue cauterisada la pell hasta l'os. Codena : cuero : pell) 

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Que la peau soit cautérisée jusqu'à l'os.

CAT. Cauterisar. ESP. PORT. Cauterizar. IT. Cauterizzare. (chap. cauterisá: cauteriso, cauterises, cauterise, cauterisem o cauterisam, cauteriséu o cauterisáu, cauterisen.)


Cautio, s. f., lat. cautio, caution.

E dona sufficiens cautios d'estar a dreg.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Et donne suffisantes cautions d'ester à droit. (N. E. ester : estre : être) 

Prestar neguna cautio.

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207.

Fournir aucune caution.

CAT. Caució. ESP. Caución. PORT. Caução. IT. Cauzione. (chap. caussió, caussions, per a un juissi, pacte, compra, préstamo, crédit, etc.)

2. Cautela, s. f., lat. cautela, précaution, finesse.

Sensa neguna apodissa ni presentia de testimonis ni autras cautelas.

(chap. Sense cap sédula (apoca) ni presensia de testimonis ni datres cauteles o precaussions.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 213.

Sans nulle cédule ni présence de témoins ni autres précautions.

Per rasons, exceptions, cautelas.

Tit. de 1384, Arch. du Roy., K, 70.

Par raisons, exceptions, finesses.

ANC. FR.

Car trop scet li traïstres d'agaiz et de cauteles.

3. De Meung, Test. v. 1825.

Remplis de cauteles latentes.

Coquillart, p. 2.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cautela.

3. Cautelos, adj., lat. cautus, prévoyant, cauteleux.

Paraulas deceptivas e cautelosas.

(chap. Paraules desseptives y cauteloses.)

Chronique des Albigeois, col. 16.

Paroles deceptives et cauteleuses.

La vuolp cauteloza.

(chap. La rabosa cautelosa. Se diu en femenino, rabosa, en fransés renard, ocsitá rainard, com a la cansó ai vist lo lop, lo rainard, la lebre. Vuolp, vulpes, zorra, raposa.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le renard cauteleux.

CAT. Cautelos (cautelós). ESP. PORT. Cauteloso. (chap. lo ratolí cautelós)

4. Cautelozament, adv., cauteleusement.

De emperi usurpat cautelozament.

Eluc. de las propr., fol. 112.

D'empire usurpé cauteleusement.

CAT. Cautelosament. ESP. PORT. Cautelosamente. (chap. cautelosamen)

5. Encautatiu, adj., préservatif, prévoyant.

Es encautatiu de futur.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Il est préservatif de futur.

6. Encautar, v., préserver, prévoir.

Encautatiu de futur, quan encauta home que no fassa mal defendut.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Préservatif de futur, quand il préserve l'homme qu'il ne fasse mal défendu.


Cauzon, s. f., lat. causus, fièvre ardente. (N. E. caut : caldo : caliente)

Febre dita cauzon, quar inflama et uscla.

Eluc. de las propr., fol. 92.

Fièvre dite fièvre ardente, car elle enflamme et brûle.

IT. Cauzone. (chap. Calentura, calentures, fiebre ardenta)

2. Cauzonides, adj., ardent.

Febre nomnada cauzonides.

Eluc. de las propr., fol. 91.

Fièvre nommée ardente.


Cav, adj., lat. cavus, creux, cave.

Que totz los capitols sian caus, quar metrem hi reliquias. Philomena.

Que tous les chapiteaux soient creux, car nous y mettrons des reliques.

Els vallatz son caus,

Plens d'aiga, roca taillatz. (N. E. RocatalladaPeralada : Petra lata)

Roman de Jaufre, fol. 88.

Les fossés sont creux, pleins d'eau, taillés dans la roche.

Uelhs caus. Eluc. de las propr., fol. 31.

Yeux caves.

Fig. Ab cor cau, flac

H. de S.-Cyr: Tan es de.

Avec un coeur vide, flasque.

Fols plus caus d'un sambuc.

Sordel: Non pueis mudar.

Fou plus creux qu'un sureau.

Substantiv. - Trou, ravin.

Intre per lo chaus d'un agullia.

Trad. de Bède, fol. 70.

Entre par le trou d'une aiguille.

Laissem la chariera, segam lo cau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.

Laissons la grande route, suivons le ravin.

CAT. Cau. ANC. ESP. (cado) IT. Cavo. (cau, forigó, niu de alguns animals com los cachaps, raboses, etc.)

2. Cava, s. f., creux, cave, grotte.

E s'amassa per cavas que so sotz la terra e la fai tota remudar e

la creba. Liv. de Sydrac, fol. 51.

Et s'amasse par grottes qui sont sous la terre, et la fait toute remuer et la crève.

E aqui trobet una cava

Che dedins terra s'en entrava.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et là il trouva une cave qui s'enfonçait dans la terre.

ESP. PORT. IT. Cava. (chap. cava, cova, coveta)

3. Cavament, s. m., excavation.

Per casens gotas no prendo cavament.

(chap. Per (4) gotes que cauen: caens no emprenen la excavassió.)

Eluc. de las propr., fol. 190.

Ne prennent excavation par gouttes tombantes.

IT. Cavamento.

4. Cavelet, s. m., petit tuyau.

Sa boca... on a un cavelet am que suca.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Sa bouche... où il y a un petit tuyau avec quoi il suce.

5. Cavar, v., lat. cavare, percer, tailler, creuser, fouiller.

Que 'l gota d'aigua que chai,

Fer en un loc tan soven,

Tro cava la peira dura.

(chap. Que la gota d'aigua que cau

pegue a un (mateix) puesto tan assobín

hasta que forade : cave la pedra dura.

B. de Ventadour: Conort.

Que la goutte d'eau qui tombe, frappe si souvent en même lieu, jusqu'à ce qu'elle perce la pierre dure.

E serquiey aur, et pueys m'assis

A cavar argen per tres ans.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Et je cherchai or, et puis je m'arrêtai à fouiller argent pendant trois ans.

C' entre los dos palmiers...

Cavessan a poder...

Ara cavan li frayre aqui on dich lur era. V. de S. Honorat.

Qu'entre les deux palmiers... ils creusassent à force... Maintenant les frères creusent là où il leur était dit.

Part. pas. Passey lo lac am una barca d'un fust cavat.

Perilhos, Voy. au Purg. de S. Patrice.

(chap. Vach passá lo lago en una barca (feta) de un tronc buidat.)

Je passai le lac avec une barque d'un tronc creusé.

ANC. FR. J'ay tant versé de pleurs qu'un marbre en fust cavé.

Desportes, premières Œuvres, p. 133.

La goutte d'eau laquelle, par un long laps et espace de temps, tombant assiduellement, creuse et cave les plus dures pierres.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 143.

CAT. ESP. PORT. Cavar. IT. Cavare. (chap. cavá: cavo, caves, cave, cavem o cavam, cavéu o caváu, caven. Cavéu caballons, no juguéu tan al Pokémon.)

cavando caballones, menos cazar pokémon

6. Cavernos, adj., lat. cavernosus, caverneux, creux.

Reclau si en loc cavernos et tenebros.

A semblansa d'esponga, es porosa e cavernosa.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 135.

Se renferme en lieu caverneux et ténébreux.

A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.

ESP. PORT. IT. Cavernoso. (chap. cavernós, de caverna, cova)

7. Caverna, s. f., lat. caverna, caverne.

Caverna es dita, quar es cavada.

Eluc. de las propr., fol. 162.

Est dite caverne, parce qu'elle est creusée.

- Creux.

En cavernas d'aybres. Eluc. de las propr., fol. 276.

En creux d'arbres.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Caverna.

8. Cavarota, s. f., grotte, tanière.

Las cavarotas on rescondo 'ls deniers.

(chap. Les grutes, coves, covaches aon amaguen los dinés)

Izarn: Diguas me tu.

Les grottes où ils cachent les deniers.

Las volps an lurs cavarotas. Brev. d'amor, fol. 85.

Les renards ont leurs tanières.

Il est vraisemblable que cavarota a produit grotte.

Creman totas las serpens, exceptat aquellas que podon intrar en las cavarotas. Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 22.

(chap. Cremen totes les serps, exepte aquelles que poden entrá als caus, covaches, covetes.)

Ils brûlent tous les serpents, excepté ceux qui peuvent entrer dans les grottes.

9. Cavansar, s. m., mineur.

E segon nos pezo e cavansar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Piétons et mineurs nous suivent.

10. Concau, adj., lat. concavus, concave.

Un instrument concau de aram... Pren una canula concava.

Trad. d'Albucasis, fol. 23.

Un instrument concave d'airain... Prends une canule concave.

ESP. (chap. cóncavo, f. cóncava) PORT. IT. Concavo.

11. Concavitat, s. f., lat. concavitatem, concavité.

La concavitat de la dent... En la conquavitat del auziment.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 15.

La concavité de la dent... En la concavité de l'ouïe.

CAT. Concavitat. ESP. Concavidad. PORT. Concavidade. IT. Concavità. (chap. concavidat)

12. Concavar, v., lat. concavare, creuser, rendre concave.

Cove que tu conquaves apostema... Aprop concava de tota part.

Trad. d'Albucasis, fol. 28 et 29.

Il convient que tu creuses l'ulcère... Après creuse de toute part.

Le verbe ne se retrouve pas dans les autres langues néolatines, mais l'ancien espagnol et l'ancien italien avaient conservé les participes.

ANC. ESP. Concavado. ANC. IT. Concavato.

13. Sostcavar, v., miner.

Fig. Malvestat vey qu'el sostcava,

Et es del tot negligen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Je vois que la méchanceté le mine, et il est entièrement négligent.

(chap. Yo vech que la malissia lo mine, socave, y ell es del tot negligén.)


Cavalh, s. m., lat. caballus, cheval.

Manz cavals mortz, manz cavaliers nafratz.

(chap. Mols caballs morts, mols caballés ñafrats, nafrats, ferits. 

Lo chapurriau conserve la b del latín caballus.)

Blacasset: Gerra mi play.

Maints chevaux morts, maints cavaliers blessés.

Una gran fals en guisa de fer de caval.

Liv. de Sydrac, fol. 31.

(chap. Una gran fals en guisa de ferradura, ferro de caball.)

Une grande faux en forme de fer de cheval.

Mandament donet als vassallz

Qu'el fazan tirar a cavallz.

V. de S. Honorat.

(chap. literal: Manamén va doná als vassalls que lo faigueren estirá en caballs.)

Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fissent tirer à chevaux.

Mas anc sempre cavals de gran valor

Qui beorda trop soven, cuelh feonia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi.

Mais parfois tout à coup cheval de grand prix qui behourde trop souvent, recueille honte.

Estrueps loncs en caval bas trotier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Longs étriers en cheval trottant bas.

CAT. Caball (N. E. Amb b, toca't els cullons). ESP. Caballo. PORT. IT. Cavallo. (chap. caball, caballs, caballet, caballets, caballé, Caballé, com lo segón apellit de mon pare, y lo primé de la diva Montserrat.)

2. Cavalin, s. m., lat. caballinus, chevalin.

Del poli cavali.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 90.

Du poulain chevalin.

Tota bestia cavalina.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Toute bête chevaline.

3. Cavalina, s. f., bête chevaline.

Tota autra cavalina ferrada o non ferrada.

Tit. de 1285. DOAT, t. X, fol. 191.

Toute autre bête chevaline ferrée ou non ferrée.

4. Cavalcaire, s. m., chevaucheur, cavalier.

Mas tal se fa cavalcaire

Qu'atretal deuria faire

Los VI jorns de la semana. (N. E. semana, sense p ni t, septimana, septem, hepta, hebdómada)

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais tel se fait chevaucheur qui devrait faire de même les six jours de la semaine.

ANC. FR. Il arriva devers eulx un chevaucheur parti de Syracuse qui leur apporta cette nouvelle.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.

ESP. Cabalgador. PORT. Cavalgador. IT. Cavalcatore.

5. Cavallier, Cavayer, s. m., cavalier, chevalier.

Quan vei per campanhas rengatz

Cavalliers et cavals armatz.

Bertrand de Born: Be m play lo.

Quand je vois rangés dans les campagnes cavaliers et chevaux armés.

E sel que us fetz de joglars cavallier.

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m digatz.

Et celui qui de jongleur vous fit chevalier.

E fe aquelh jorn III M cavayers, losquals eron totz fils de cavayers.

Philomena.

Et il fit en ce jour trois mille chevaliers, lesquels étaient tous fils de chevaliers.

- Chevalier, amant.

Entendrian de cui sui cavalliers,

S'ieu dizia lo quart de sa valensa.

R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vas vos soplei.

Ils comprendraient de qui je suis amant, si je disais le quart de son mérite.

Ma domna m lais per autre cavalier.

(chap. Ma : la meua dama me dixe per un atre caballé, amán)

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Ma dame me quitte pour un autre chevalier.

- Cavalier, pièce du jeu des échecs.

Mot say ab cavayer jogar gen.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Je sais jouer très gentiment avec le cavalier.

ANC. CAT. Cavalier (N. E. ahora con v). ESP. Caballero (caballo, pieza del ajedrez). PORT. Cavalleiro. IT. Cavaliere.

6. Caver, s. m., cavalier.

Cent marcs d'argent a un caver, per anar en la Terra Sancta d'oltra mar.

(N. E. Esta frase hay que enseñársela a Mónica Oltra, ignorante catalanista como ella sola.)

Tit. de 1280. DOAT, t. X, fol. 87.

Cent marcs d'argent à un cavalier, pour aller en la Terre-Sainte d'outre-mer.

Totz aquests cavers... de Bigorra.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 138.

Tous ces chevaliers... de Bigorre.

7. Cavalairos, adj., chevalereux.

E las poestatz barnatjozas,

Adreitas e cavalairosas.

P. Vidal: Abril issic.

Et les puissances nobles, justes et chevalereuses.

ANC. FR. Par chevalereuse hardiesse de la guerre.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 419.

Vous, seigneur, qui portez un coeur chevaleureux.

Ronsard, t. II, p. 1366.

CAT. Caballeresc. ESP. Caballeroso. PORT. Cavalleiroso. IT. Cavalleresco. (chap. caballerós)

8. Cavalcada, s. f., cavalcade, chevauchée.

Ben degratz aver desfizada

Me e tota ma cavalcada.

Roman de Jaufre, fol. 106.

Vous devriez bien avoir provoqué moi et toute ma cavalcade.

El vi venir gran cavalcada de cavaliers.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Il vit venir grande cavalcade de cavaliers.

CAT. Cavalcada. EST. Cabalgada (cabalgata, de los Reyes Magos). PORT. Cavalgada. IT. Cavalcata. (chap. Cabalgada, caball menos una l; eixida rápida a caball pera robá, cremá, etc. Tamé ere un dret.)

9. Cavalcadura, s. f., chevauchage, monture.

A sa bella cavalgadura.

(chap. A la seua : sa bella cabalgadura, montura.)

V. et Vert., fol. 9.

A son beau chevauchage.

Volian manjar e beure belamens et aver belhs vestiments e

belhas cavalcaduras. Philomena.

Voulaient manger et boire bellement et avoir beaux vêtements et belles montures.

ANC. CAT. Cavalgadura. ESP. (chap.) Cabalgadura. PORT. Cavalgadura. IT. Cavalcatura.

10. Cavalaria, Cavalayria, s. f., chevalerie, état de chevalier, faits, sentiments chevaleresques.

E non poc mantener cavallaria, e fes se joglars.

(chap. Y no va pugué mantindre la caballería, y se va fé juglar.)

V. de Guillaume Adhemar.

Et il ne put maintenir l'état de chevalier, et se fit jongleur.

Que si o fa, el deu perdre la cavalaria.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Que s'il fait cela, il doit perdre la chevalerie.

Com lo rics hom fai del bon escudier,

Que, per aisso qu'el lo serv voluntier,

Li aloigna mais sa cavallaria.

Albertet: Atrestal.

Comme fait du bon écuyer l'homme puissant, lequel, pour cela qu'il le sert volontiers, lui éloigne davantage son état de chevalier.

- Troupe, cortége, corps de chevaliers.

K. e tota la cavalayria s'en van issir, am gran gaug, del palaitz.

Philomena. 

(chap. Carlos y tota la (seua) caballería s'en van ixí, en gran goch, del palau.)

Charles et toute la chevalerie s'en vont sortir, avec grande joie, du palais.

ANC. FR. Quelque chevalerie emprendre,

Soit d'armes, soit de lectréure.

Roman de la Rose, v. 12667.

CAT. Caballeria (N. E. con b de burro catalanista, ase català). 

ESP. (chap.) Caballería. PORT. IT. Cavalleria.

11. Cavaleiral, adj., de chevalier, qui appartient au chevalier.

Exceptat lo fius francat e cavaleiral. 

(chap. Exeptats lo feudo franquejat y lo de caballé.)

Tit. de 1313, Cout. de Saussignac.

Excepté le fief affranchi et de chevalier.

12. Cavalcar, Cavalguar, v., chevaucher, être à cheval.

L'autr'ier cavalguava

Sus mon palafre.

G. Figueiras: L'autr'ier.

(chap. L'atre día cabalgaba damún del meu palafrén.) 

L'autre jour je chevauchais sur mon palefroi.

Fe armar sas gens... e cavalguet a Narbona. Philomena.

Fit armer ses gens... et chevaucha à Narbonne.

Venc cavalcant I cavall ric. V. de S. Honorat.

Il vint chevauchant un cheval puissant.

E cavalier senes amor

Deurian aze cavalguar.

P. Vidal: Mai o.

(chap. Y caballés sense amor deuríen cabalgá un ase, burro, ruc, com Artur Quintana Font, un gran ase català.)

Et chevaliers sans amour devraient chevaucher un âne.

Cavalca sas jornadas tro que fon en Ongria. V. de S. Honorat.

Il chevauche ses journées jusqu'à ce qu'il fut en Hongrie.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui cabalgue detrás de un atre, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui chevauche derrière autrui, ne baise pas qui il veut.

Fig. Desiriers carnals que cavalgon encontra l'arma.

(chap. Dessichos carnals que cabalguen contra l'alma. Me pregunto si Desideri o Desiderio Lombarte de Penarroija de Tastavins entendríe esta frasse de dal, escrita en plana lengua romana, ocsitá, provensal.) 

V. et Vert., fol. 103.

Désirs charnels qui chevauchent contre l'âme.

Substantiv.

Si pensa que luecs es d'els enfantz sejornar,

Car per lo cavalcar podian esser lassat.

V. de S. Honorat.

Ainsi il pense qu'il y a lieu de reposer les enfants, car à cause du chevaucher ils pouvaient être fatigués.

ANC. FR. Sun dos offri à chevalchier.

Roman de Rou, v. 7355.

Ains chevauche pauvre et humain

Le dos d'un asne qui le porte.

La Boderie, Hymn. eccl., p. 24.

CAT. Cavalgar (N. E. ahora con v, esto es de risa). ESP. Cabalgar. PORT. Cavalgar. IT. Cavalgare. (chap. cabalgá: cabalgo, cabalgues, cabalgue, cabalguem o cabalgam, cabalguéu o cabalgáu, cabalguen; montá: monto, montes, monte, montem o montam, montéu o montáu, monten.)

13. Chavaliar, v., chevaucher, combattre comme chevalier.

Part. prés. Nuils hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afar del segle. Trad. de Bède, fol. 61.

Nul homme combattant en chevalier pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

14. Encavalcar, v., chevaucher, enchevaucher, pourvoir de chevaux.

Et an aissi encavalcat

Parlant, tro metz dia passat.

Roman de Jaufre, fol. 79.

(chap. literal: Y han aixina cabalgat, parlán, hasta michdía passat.)

Et parlant, ils ont ainsi chevauché, jusqu'à midi passé.

Car totz los vest e 'ls encavalga.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Car il les habille tous et les pourvoit de chevaux.

Part. pas. Encavalgatz

Serez assaz.

Raimond de Miraval: Forniers.

Vous serez assez enchevauché.

Car sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnisos.

B. Calvo: En luec.

Car je suis bien pourvu de chevaux et j'ai beaux harnais.

ANC. CAT. Encavalcar. ESP. Encabalgar. PORT. Encavalgar. IT. Incavalcare.

15. Escavalchar, v., chevaucher.

E bien miech an escavalcheron

Que aventura non troberon.

(chap. Y be mich añ van cabalgá que aventura no van trobá.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et ils chevauchèrent bien une demi-année qu'ils ne trouvèrent aventure.

16. Descavalcar, v., descendre de cheval.

E venc s'en a San-Leidier e i descavalguet.

(chap. Y s'en va vindre, va arribá a San Leidier y hi va descabalgá.)

V. de Guillaume de S.-Didier.

Et s'en vint à Saint-Leidier et y descendit de cheval.

De sot lo pin descavalqueron,

E aqui lor conselh tengeron.

(chap. Daball del pi van descabalgá, y aquí lo seu consell van tindre. Suposo que algún d'ells va pixá per allí, perque ya deuríe ñabé pixapins allacuanta.)

La policía local de Beceite multa al primer meón de espacios públicos.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Ils descendirent de cheval sous le pin, et là ils tinrent leur conseil.

CAT. Descabalcar (N. E. ahora con b, de Bildu, los amiguitos terroristas nazionalistas de los catalanistas). ESP. Descabalgar. PORT. Descavalgar. 

IT. Discavalcare. (chap. descabalgá: descabalgo, descabalgues, descabalgue, descabalguen o descabalgam, descabalguéu o descabalgáu, descabalguen; desmontá, se conjugue com montá; baixá del caball.)


Cavilla, s. f., lat. claviculus, cheville.

La cavilla de la sobeira peira del moly. Liv. de Sydrac, fol. 72.

La cheville de la maîtresse pierre du moulin.

Una massa de fust ab quatre cavilhas.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 286.

Une masse de bois avec quatre chevilles.

Entro la cavilha del pe.

Eluc. de las propr., fol. 96.

Jusqu'à la cheville du pied.

Un pertus del gran d'una cavilha.

Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville.

2. Cavilhatio, s. f., lat. cavillatio, cavillation, subterfuge.

Et atrobon cavilhatios e baratz e deslialezas per tolre ad altre lo sieu.

V. et Vert., fol. 15.

Et trouvent cavillations et tromperies et déloyautés pour ôter à autre le sien.

Exceptions, cavillations et cautelas.

Tit. de 1402 de Bordeaux. Bibl. Monteil.

Exceptions, cavillations et ruses.

CAT. Cavillació. ESP. Cavilación. (chap. cavilassió, de cavilá per a mal.)

3. Cavilladura, s. f., chevillure.

Car plus fortz es tals liadura

Non es sella cavilladura,

Que de tals n'i a solon far

D'autra pena.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car telle ligature est plus forte que n'est cette chevillure, laquelle, tels y en a, qui soulent faire d'autre plume.

4. Cavillar, v., cheviller.

Car s'ill cavilla neis de se

E no guarda 'ls canos de fendre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car si elle cheville même aussitôt et ne préserve les canons de fendre.

PORT. Cavilhar.

5. Cavilhos, adj., lat. cavillosus, chicaneur, cavillateur, tracassier.

Guiraut, etz trop cavilhos.

T. D'un Seigneur et de Giraud: De so don.

Giraud, vous êtes trop chicaneur.

ANC. FR. Moult estoit bele fame la roine Frédégonde, en conseill sage et cavilleuse.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 238.

CAT. Cavillos. ESP. Caviloso. PORT. IT. Cavilloso. (chap. Cavilós)

Cazeitat, s. f, caséité, partie du lait qui produit le fromage.

Layt de vaca rete tota sa unctuositat, sobrant sa cazeitat, et quar unctuozitat may noyrish que cazeitat.

Eluc. de las propr., fol. 273.

Lait de vache retient toute son onctuosité, restant la caséité, et parce que l' onctuosité nourrit plus que la caséité.


Cazerna, s. f., débauchée.

Et jazer ab vielha cazerna,

Cant ne sent flayror de taverna.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueya.

Et coucher avec vieille débauchée, quand elle en sent l'odeur de la taverne.


Cazubla, s. f., chasuble. (ESP. Casulla. Chap. Cassulla.)

No 'l sebelis ses dalmatica o ses cazubla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Ne l'ensevelit sans dalmatique ou sans chasuble.