Mostrando las entradas para la consulta Catasús ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Catasús ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de enero de 2018

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles


Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles

Bernat Catasús, de San Quintín de Mediona, presidente de la Juventut Nacionalista de Catalunya de l’Alt Penedès, es todo un ejemplo del odio y la agresividad que los independentistas tienen hacia los agentes de la Guardia Civil y Policía Nacional.

https://twitter.com/JNCPenedes
“Sois unos criminales. Solamente deseo que algún día os lo hagan a vosotros y que tengáis una muerte lenta y dolorosa, sufriendo vosotros y vuestras familias”.
Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres families,

"Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres famílies." 
22/11/17 22:17

Comentaris:


Parece un psicópata, como Aníbal, el del secreto de los corderos. (Silencio de los corderos)


Y como tantos políticos, sin ninguna cualidad intelectual o moral.
No entiendo por qué acaban siendo nuestros líderes.
¿Es de extrañar que cada día vayamos de mal en peor?
Con este tipo de guías, desde luego que no.
//
Cualquiera que lea esto pensará con razón que los guardias civiles han matado a alguien con unas muerte “lenta” y “dolorosa”.
¿,pero este chalado de qué va?
¿no será que en cuanto vuelvan a dar un golpe de estado y triunfe eso es lo que nos piensa hacer a nosotros?
(por lo menos a los guardias civiles)
//
Catasus? O Patatús? O catabatasuno?
//
Un auténtico sinvergüenza, un imbécil al uso.independentista, por supuesto muy bien adoctrinado y manipulado.
Espero que la Guardia Civil “tome nota”.
//
que coincidencia.
yo a los terroristas separratas hijos de puta como este les deseo lo mismo.
Y suerte tienen de vivir en España.
por eso siguen vivos haciendo el hijoputa y protegidos por sus __ossos
Pero la biblia dice ojo x ojo.
y llegara el dia que se apliquen las sabias enseñanzas del Libro
//
Resulta fácil que un “señor” pueda insultar, con sus miserables palabras, que son patente muestra de la comisión de un delito de odio – si no recuerdo mal, artículo 510 del Código Penal, tras la reforma producida por la Ley Orgánica 1/2015. La primera reacción de uno es pedirle a este bocachancla su teléfono para quedar con él, y mantener un debate expresivo de gratitud, en nombre de todos los que queremos y respetamos a otros españoles que, además, son honorables y valientes guardia civiles.
Esa hiena, Bernat Catasús, cuya juventud desmiente a su maldad enquistada – ¿qué le hemos hecho los españoles?- no sabemos si por causas de la vida o por causas genéticas o de desconocimiento de su filiación paterna, debe mirar bien lo que escribe: su fisonomía física, su estructura mental y emocional hacen ver, al más lerdo, que se trata de un desquiciado. No hay mal que cien años dure…
Martín Zancajo
//
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/nacionalista-muerte-lenta-dolorosa-guardia-civil_102773_102.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20171127/433251558777/ppc-lleva-al-fiscal-unas-amenazas-a-la-guardia-civil-de-un-miembro-de-la-jnc.html


http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_16306.html


http://www.benemeritaaldia.org/index.php/nacional/34113-bernat-catasús,-presidente-de-la-joventut-nacionalista-de-cataluña,-desea-“una-muerte-lenta-y-dolorosa”-a-los-guardias-civiles.html


https://vozlibre.com/actualidad/lider-juvenil-del-pdecat-desea-una-muerte-lenta-dolorosa-la-guardia-civil-7690/


http://www.alertadigital.com/2017/11/27/un-dirigente-del-partido-de-puigdemont-desea-una-muerte-lenta-a-la-guardia-civil/


https://www.rtvvilafranca.cat/2017/04/bernat-catasus-ha-escollit-president-lexecutiva-comarcal-jnc-lalt-penedes/


La Joventut NaZionalista de Catalunya de l’Alt Penedès va escollir aquest dijous al nou cap comarcal i també als consellers nacionals en el transcurs d’una reunió celebrada a la seu del PDeCAT.
Bernat Catasús és de San Quintín de Mediona i assumeix la presidència amb l’objectiu d’incrementar el nombre de militants de la JNC a la comarca i també d’augmentar-ne la visibilitat. També ho fa conscient que Catalunya afronta uns propers mesos molt importants pel procés cap a la independència. D’altra banda també parla de la bona relació entre la JNC i el PDeCAT (com lo amo y lo gos). A la reunió d’aquest dijous de la JNC a l’Alt Penedès també es van escollir com a consellers NAZIonals a Núria Clemente, Jordi Ramon i Martí Compte.
https://www.vozpopuli.com/buscon/Albiol-denuncia-PDeCAT-Guardia-Civil_0_1085292246.html

https://bernatcatasus.wordpress.com/2017/03/10/first-blog-post/


http://es.gravatar.com/bernatcatasus


http://lafurapenedes.cat/moment-politic-actual/



El 21 de desembre estem convocats a unes eleccions imposades. Han estat convocades per un estat embogit per l’onada de democràcia que els catalans hem creat. Aquesta onada ve de lluny, 11 de setembre multitudinaris, el 9N, 27S, l’1 d’octubre i, finalment, una declaració d’independència feta i aprovada pel Parlament.
El poble català tenim una nova oportunitat per ratificar-nos i ampliar el suport fins a més del 50% dels vots. Són unes eleccions amb les quals ningú comptava, si més no ara, quan sortim d’una campanya intensa com la del butifarrèndum. Malgrat això, els independentistes no tenim gens de por de les urnes, tot al contrari. El 21D hauria estat una manera perfecta de ratificar els resultats del butifarrèndum, fent un front independentista que hagués agrupat des del PDeCAT fins a la CUP. Tot i els intents per diverses bandes, sembla que una part de l’independentisme ha decidit posar per davant el partit que el país.
Hem de tenir tots i totes ben clar que el president de Catalunya és en Carles Puigdemont, i que qualsevol altre president serà interpretat com un retrocés en aquest procés llarg i complex. Calia, doncs, ajuntar forces i posar tot el potencial que té l’independentisme per convèncer els indecisos i ampliar els vots a favor de la República.
Mentrestant, tenim consellers i líders del procés a presó i a l’exili. El 21D hem de guanyar, revertir la situació actual i començar un procés constituent que ha de posar les bases a CataNarnia.
Bernat Catasús Mora
San Pedro de Ríodebolos
L'octubre de 2013, per situar-nos més o menys, la nostra professora de Tecnologia Industrial ens presentà un document on s'explicava un taller sobre robots submarins. Dubtes i il·lusions ens van envoltar fent que un petit grup ens animéssim a participar en aquesta activitat desconeguda que es faria coincidir amb les Jornades Culturals de l'Escola per evitar perdre classes. Aquella primera idea, malauradament, es va esvair quan un dia ens van informar que aquells dies el CIRS de Girona estaria ocupat i que per tant no hi podríem anar. Tot i això, no ens vam rendir. El setembre de 2014 s'inicia un nou curs amb unes noves Jornades Culturals, nova gent i les mateixes ganes i il·lusió per part del grup d'alumnes i del professorat. La idea era poder fer el que l'any anterior havien estat només il·lusions.




Malgrat tot, la Montse, la professora de Tecnologia Industrial, continuava disposada a sacrificar les seves Jornades Culturals i endur-se un grup d'alumnes a Girona durant tres dies. Aquest any SÍ! Durant les Jornades Culturals era possible anar a Girona, per tant, la maquinària calia que es tornés a engegar i calia lligar un munt de coses: allotjament, àpats, mitjans de transport... Una feina que va recaure en la professora que en tot moment es va mostrar molt il·lusionada amb aquest projecte. Cap al desembre gairebé tot estava lligat. Ja teníem alberg, els bitllets de l'AVE, el CIRS, els àpats... Només quedaven petits detalls i esperar que arribessin les Jornades. Aquest cop no hi havia cap problema i les ganes eren màximes. Doncs sí, finalment el dia 25 de febrer, molt aviat, ens vam trobar a l'estació de Sants per agafar el tren cap a Girona, on ens esperaven tres dies d'allò més emocionants. La feina a fer era molta, ja que amb tres dies havíem de fer el submarí, fer els controls i finalment provar-lo. Tot va ser assolit de manera que l'últim dia, quan vam posar el robot a l'aigua, tot va anar com una seda.



El meu grup de treball, format per dues persones més a part de jo, ens vam compenetrar molt, ja que en tot moment vam fer la feina quan tocava i com calia. Sincerament, va ser un honor poder anar amb la Laia i el Pol. Ara, març de 2015, l'activitat de Gerona ja fa una setmana que la vam fer. Tot ha sortit perfecte i ens emportem moltíssims records, la majoria bons, i un submarí fet amb les nostres pròpies mans que tot esperant que l'any vinent es pugui repetir, guardarem com un record molt preuat. Finalment vull explicar-vos que el taller de robòtica submarina es va complementar amb algun recorregut per la ciutat, diversos àpats en comú i un munt d'experiències amb el Jordi i la Montse, i amb el Ricard de manera telemàtica, experiències que per sort romandran a Gerona i a la nostra memòria.

martes, 16 de abril de 2024

Lexique roman; Jos - Juelh, Jueyll


Jos, adv., bas lat. josum, en bas, à bas.

Pausant arma sua josum.

L. Alamannorum, cap. 45. Baluze, Capit., t. 1, col. 69.

Bayssa jos so que degra levar.

H. Brunet: Pus lo dous.

Abaisse en bas ce qu'il devrait élever. 

Paratges que chai jos.

G. Anelier: Ara farai.

Noblesse qui choit en bas.

Loc. Vol proeza e bon pretz metre jos.

T. de Rambaud, d' Azemar et de Perdigon: Senher.

Veut mettre à bas prouesse et bon mérite.

Ben paron de bon cor blos 

E tornat de sus en jos. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Bien paraissent privés de bon coeur et renversés de haut en bas.

Quar no n' estai de cel en jos 

Negun' ab belhazors semblans.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Car il n'en existe du ciel en bas aucune avec plus belles manières.

Prép. Anc no gardet honor jos sa sentura.

Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.

Oncques ne garda honneur sous sa ceinture.

Prép. comp. Vi de jos un albespi.

Gavaudan le Vieux: L'autr' ier. 

Je vis dessous un aubépin.

Entro de jos lo pieytz es lo bran avalatz. Roman de Fierabras, v. 440. Jusque dessous la poitrine le glaive est descendu.

Adv. comp. Tost l'auran abayssat en jos. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Tôt ils l'auront abaissé en bas.

Mi tornatz mon joi sus de jos.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

Vous me tournez ma joie dessus dessous. 

Don lur votz retin sus e jos.

Pierre d'Auvergne: Chantarai pus. 

Dont leur voix retentit haut et bas. 

ANC. FR. Li rossignols chante tant

Ke mors chiet de l'arbre jus. 

Le Roi de Navarre, chanson 15. 

E Regnier el lonc col plusorz feiz jus chaï. Roman de Rou, v. 1105. 

Les aides que souloit payer le peuple avoient esté mises jus.

Monstrelet, t. 1, fol. 270. 

L'a du palefroi jus mise. Fables et cont. anc., t. I, p. 203.

Ses oilz turnat é sus é jus. Marie de France., t. II, p. 439.

ANC. ESP.

Quando quier el sol jus la tierra à Oriente tornar.

Poema de Alexandro, cop. 1177.

ANC. CAT. Jus. IT. Giù. (ESP. jus, yuso, como en el monasterio de San Millán, Suso y Yuso. El de abajo. Chap. Baix, abaix.)


Josta, prép., lat. juxta, contre, proche de, près de.

Quan par la flors josta 'l vert fuelh.

B. de Ventadour: Quan par la.

Quand paraît la fleur près de la verte feuille.

Cascus dels auzels chantava 

Josta sa par, que aut, que bas.

P. Vidal: Abril issic.

Chacun des oiseaux chantait proche de sa compagne, qui haut, qui bas.

Ieu am mais jazer nutz e gen

Que vestitz josta peleri.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.

Carlos Fontanet ,Pelegrí, le hace otro bombo a Yolanda ,Aniseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

J'aime mieux gésir nu et gentiment que vêtu contre pèlerin.

ANC. FR. Joste les archiers se sunt mis.

Joste le rivage se tindrent.

Roman de Rou, v. 11648 et 11744.

Trestot maintenant Brun s'asist

Joste moi, et si le vint querre.

Roman du Renart, t. II, p. 247. 

Joste lo bois vont chevauchant. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359. IT. Giusta.

Prép. comp. S'il belha, lai on jai, 

No m'a de josta se. 

B. de Ventadour: Pos me preiatz. Var. 

Si la belle, là où elle repose, ne m'a à côté de soi. 

En luec aigos, de josta un riu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En lieu aqueux, auprès d'un ruisseau. 

ANC. FR. De joste la cité un agaist establi. Roman de Rou, v. 905.

De joste le roi s'est assis. Roman du Renart, t. III, p. 332. 

Assistrent la el temple Dagon de juste Dagon.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6.

La dame vient parler al rei,

É il la mist de juste sei.

Marie de France, t. 1, p. 134.

2. Jostar, Justar, v., ajuster, assembler, réunir.

Josteron si li paren d'En Guillem et de la dompna. 

V. de Guillaume de Cabestaing.

S'assemblèrent les parents du seigneur Guillaume et de la dame.

Tuit se joston per auzir 

Torn lo rei, que volon saber

Que venon en la cort querer.

Roman de Jaufre, fol. 35.

Tous se réunissent pour ouïr autour du roi, vu qu'ils veulent savoir quoi elles viennent en la cour chercher.

- Jouter, combattre.

Fig. Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir.

Toute la nuit joutent au damier.

Substantiv. Anc al jostar no fo nuilh temps que res, 

Mas arditz cors, faillimens lor fezes.

B. Zorgi: Fort me.

Oncques au jouter il ne fut aucun temps où rien, excepté coeur hardi, leur fit faute. 

Part. pas. Si 'l sen dels prelatz... 

... Ieu aver podia

Qu'en mi fosson justatz.

Le Frère Mineur: Cor ai.

Si les sens des prélats... je pouvais obtenir qu'en moi ils fussent réunis.

Si totz los regnatz 

Del mon davatz ad un justatz.

G. Fabre de Narbonne: Hon mais vey.

Si tous les royaumes du monde vous donniez rassemblés en un.

ANC. FR. Justez ensemble north e man,

Ensemble ditez donc northman... 

A li se sunt justez tut li Beessineiz.

Roman de Rou, v. 111 et 3624.

Quant Mordret ot sa gent jostée, 

Grant fu e bele l'assemblée. 

Roman de Brut, Ms. de l'Arsenal, fol. 85.

La dame li comence à dire: 

Or tost, vassaus, joustez à mi.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 293.

CAT. ESP. PORT. Justar. IT. Giustare, giostrare. (chap. ajuntá, ensamblá, reuní).

3. Josta, Justa, s. f., joute, assaut.

Maintas bonas cortz, e maintas belas jostas, et maint bel solatz en foron fait, e maintas belas cansos. V. de Pons de Capdueil.

Maintes bonnes assemblées, et maintes belles joutes, et maints beaux amusements en furent faits, et maintes belles chansons.

Guilhot, fassem justas cridar

A tot hom che vulha justar.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Guillot, faisons crier joutes pour tout homme qui voudra jouter.

CAT. ESP. PORT. Justa. IT. Giostra. (chap. Justa, justes, torneos que féen los caballés.)

4. Justaire, Jostador, s. m., jouteur, adversaire.

En Pos fo sos justaire.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Le seigneur Pons fut son adversaire. 

Encaras veyrem priors 

Combatens e jostadors.

P. Cardinal: Qui s vol. 

Encore nous verrons les prieurs combattants et jouteurs. 

CAT. ESP. PORT. Justador. IT. Giostratore. (chap. Justadó, justadós, alguna vegada ñabíe una justadora disfrassada, justadores. Tornejadó, tornejadós, tornejadora, tornejadores.)

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

5. Ajost, s. m., ramas, réunion, assemblée.

Non es ges cortz, mas ajost d' avols gentz. 

Sordel: Ben deu esser.

Ce n'est point cour, mais ramas de méchantes gens.

CAT. Ajust. ESP. PORT. Ajuste. (chap. Ajuntamén, ajuntamens; junta, juntes; assamblea, assamblees.)

6. Ajostar, Ajustar, v., ajuster, assembler, rapprocher, réunir. 

El nostr' emperaire

Ajosta grans genz.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes.

Le notre empereur assemble beaucoup de gens.

Las trips s' ajosteron aqui.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les tribus s'assemblèrent là.

- Ajouter, joindre.

Aprop so ajustatz hi 

Buire et un pauc d' agre vi.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après cela ajoutez-y beurre et un peu de vinaigre. 

Lo fluvis tol del camp de mon vezin et ajusta al meu camp.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75. 

Le fleuve ôte du champ de mon voisin et ajoute au mien champ.

- Copuler, accoupler, unir.

- Dieus fe Adam et Eva carnalmen, 

Ses tot peccar, l' us ab l' autre ajustar. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Dieu fit Adam et Ève copuler charnellement l'un avec l'autre, sans aucunement pécher.

Puey que la tortre ha perdut son par, jamays no se ajusta ab autre.

V. et Vert., fol. 93.

Après que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec un autre. 

ANC. FR. Mais il dist que par mariaige 

Les volra ajuster ensamble.

Roman de la Violette, p. 197.

CAT. ESP. PORT. Ajustar. IT. Aggiustare. (chap. Ajuntá, juntá; achuntá, chuntá.)

7. Ajustament, Ajustamen, s. m., ajustement, union, rapprochement, assemblage, compagnie. 

Karitatz non es autra causa mais cars ajustament e cara unitatz.

Al ajustament dels paures te fay benignes e cortes e familiars.

V. et Vert., fol. 47 et 81. 

Charité n'est autre chose que chère union et chère unité.

En la compagnie des pauvres fais-toi doux et poli et familier.

Costellatios verayamen 

Non es al mas ajustamen 

D' estelas.

Brev. d'amor, fol. 32. 

Constellation vraiment n'est autre chose qu'assemblage d'étoiles.

- Copulation, accouplement.

La castetat de las bestias, que non procuron lur ajustamen pueys que an conceuput. V. et Vert., fol. 93. 

La chasteté des bêtes, qui ne recherchent leur accouplement après qu'elles ont conçu. 

Dieus volc fos faitz carnals ajustamens.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Dieu voulut que fût faite copulation charnelle. 

ANC. FR. Par ajoustement d'autre branche. 

G. Guiart, t. 1, p. 16. 

CAT. Ajustament. ESP. Ajustamiento. PORT. Ajustamento. 

IT. Aggiustamento. (chap. Ajuntamén, ajuntamens, de ajuntá o achuntá. Ajustá o achustá vol di fé just, chust, preto, apretá.)

8. Ajustansa, s. f., compagnie, rapprochement, rapport, relation.

Si la luna sera en Thauro, fugz las ajustansas del poderos e del paure yssamen.

Si vols conoysser las ajustansas de totas causas, e d' omes e de femnas.

Calendrier provençal.

Si la lune sera dans le Taureau, fuis également les compagnies du puissant et du pauvre.

Si tu veux connaître les rapprochements de toutes choses, et d'hommes et de femmes.

9. Ajustaire, s. m., qui rapproche, arbitre, conciliateur.

Ieu soi sai ajustaire

De dos amics d'un veiaire.

B. Martin: Quan l' erba.

Je suis ici conciliateur de deux amis d'un même avis.

IT. Aggiustatore. (chap. Ajustadó, consiliadó, árbitre.)

10. Ajustadamens, adv., conjointement.

De la compositio del masculi e del femini essems ajustadamens.

Leys d'amors, fol. 55.

De la composition du masculin et du féminin ensemble conjointement.

CAT. Ajustadament. ESP. Ajustadamente. IT. Aggiustatamente. 

(chap. Ajustadamen, conjuntamen; achustadamen, conchuntamen.)

11. Rejostar, v., rassembler, réunir.

Rejoston lor companhas quan jorns clarzis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.

Rassemblent leurs compagnies quand le jour éclaire.

IT. Raggiustare. (chap. Reajuntá, reachuntá. Reajunten les seues compañíes cuan lo día clarege. Re + ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntem o ajuntam, ajuntéu o ajuntáu, ajunten; ajuntat, ajuntats, ajuntada, ajuntades; achunto, achuntes, achunte, achuntem o achuntam, achuntéu o achuntáu, achunten; achuntat, achuntats, achuntada, achuntades. Reajustá o reachustá : re + ajustá, achustá.)


Jove, adj., lat. juvenis, jeune. 

Auta de riqueza e jove d' ans. V. de G. Faidit. 

Haute de richesse et jeune d'années.

Nos jove omne menam ta mal jovent. Poëme sur Boèce.

Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse. 

O jove, o antic.

(chap. O jove, o antic : vell, agüelo.)

P. Vidal: Mout viu.

Ou jeune, ou antique.

La grâce, l'amabilité des personnes jeunes, fit appliquer au mot jove leurs heureuses qualités; et il signifia figurément:

Aimable, gracieux, méritant.

Jove se te quan guarda son cors belh, 

Et es joves dona quan be s capdelh.

Bertrand de Born: Belh m' es quan. 

Se maintient gracieuse quand elle conserve sa personne belle, et est gracieuse dame quand elle se gouverne bien.

Quar yeu n' esper aver jove deport. 

Pons de la Garde: Farai chanson. 

Car j'espère en avoir gracieux amusement.

- Par allusion à la frivolité de la jeunesse: Étourdi, irréfléchi.

Issamen parlatz cum si eratz mendre, 

Trop donatz leu cosselh e jove entendre. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.

Également vous parlez comme si vous étiez moindre (d'âge), vous donnez à entendre conseil fort léger et irréfléchi. 

CAT. Jove. ESP. Joven. IT. Giovine, giovane. (chap. Jove, joves o jovens; chove, choves o chovens.)

2. Jovenet, adj. dim., jeunet, tout jeune.

Mal li faran tug li pluzor 

Qu' el veyran jovenet, meschi. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Lui feront mal tous les plusieurs qui le verront jeunet, chétif.

Ieu agues bella domna e plazen, 

Joveneta, ab avinens faissos.

Pistoleta: Ar agues. Var.

Que j'eusse belle dame et agréable, jeunette, avec aimables manières.

ESP. Jovenete (jovencete, jovencito). IT. Giovinetto, giovanetto.

(chap. Jovenet, jovenets, joveneta, jovenetes; chovenet, chovenets, choveneta, chovenetes.)

3. Jovenil, Juvenil, adj., lat. juvenilis, juvénil, de jeunesse.

En etat juvenil.

La complexio jovenil.

Eluc. de las propr., fol. 232 et 89. 

En âge juvénil. 

La complexion juvénile. 

ANC. CAT. Jovenil. CAT. MOD. ESP. PORT. Juvenil. IT. Giovenile, giovanile.

(chap. Juvenil, juvenils; chuvenil, chuvenils.)

4. Jovencel, Jovenselh, s. m., jouvenceau, jeune homme.

A Lerins venc un jovencellz

Qu' era agutz ricx et assas bellz.

V. de S. Honorat. 

Vint à Lerins un jouvenceau qui était tenu pour riche et assez beau.

Totz lo mons es marritz,

E plus li jovenselh.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz. 

Tout le monde est marri, et plus les jouvenceaux. 

ANC. CAT. Jovencel. IT. Giovincello.

5. Jovencella, s. f., jouvencelle, jeune fille.

Plagra m mais de Castella 

Una fresca jovencella 

Que d' aur mil cargat camel.

P. Vidal: Be m pac. 

Me plairait plus une fraîche jouvencelle de Castille que mille chameaux chargés d'or.

ANC. CAT. Jovencela.

6. Jovent, Joven, s. m., lat. juventus, jeunesse.

En lieis servir despenda 

De bon cor tot mon joven.

Matfre Ermengaud: Dregz de. 

A la servir que je dépense de bon coeur toute ma jeunesse.

- Fig. Mérite, grâce, amabilité. 

De jovent eratz capdels e paire. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

A sen ab joven mesclat.

P. Vidal: A per pauc de. 

Elle a sens mêlé avec amabilité. 

Viulas, dansas e tanbors

E jovents vos fan compania.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Violes, danses et tambours et grâce vous font compagnie.

ANC. FR.

Lunge-Espée, son filz, esteit de bel jovent. Roman de Rou, v. 2038. 

De sa biauté, de son jovent. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 91. 

ANC. CAT. Jovent.

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

17. Joventut, s. f., lat. juventutem, jeunesse.

Fols vielhs qui s vanta de sa joventut. Liv. de Sydrac, fol. 102.

Vieillard fou qui se vante de sa jeunesse.

Si com a cosdumat en sa gran joventut. V. de S. Honorat.

Ainsi comme il a accoutumé en sa grande jeunesse.

ANC. FR. Encores mieulx ceulx de la juventute.

J. Bouchet, Triomphe de François Ier, fol. 108.

CAT. Juventut. ESP. Juventud. PORT. Juventude. IT. Gioventù, gioventute, gioventude. (chap. Juventut, juventuts.)

8. Joventa, s. f., lat. juventa, jeunesse.

Lassa! be planc ma joventa, 

Quar non ay amic veray.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier. 

Malheureuse! je plains bien ma jeunesse, car je n'ai pas ami vrai.

ANC. FR. Moult sui ore triste et dolente 

A joie ai usé ma jovente. 

Roman du Renart, t. II, p. 157. 

Tant fui od lui en ma juvente.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 595.

9. Rejovenir, v., rajeunir.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu y me rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Las animas rejovenis e renovella.

V. et Vert., fol. 37. 

Rajeunit et renouvelle les âmes.

ANC. FR. Tout me rajovenist li cors.

Roman de la Rose, v. 13143. 

ANC. ESP. Rejuvenir (MOD. Rejuvenecer). IT. Ringiovenire, ringiovanire.

(chap. Rejovení, rejovenís (se pot pronunsiá en u, rejuvení): rejovenixco o rejovenixgo, rejovenixes, rejovenix, rejovenim, rejoveniu, rejovenixen; rejovenit, rejovenits, rejovenida, rejovenides.)


Jubileu, s. m., lat. jubileus, jubilé. 

Era an de jubileu entr' els Ebreus. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'était année de jubilé parmi les Hébreux.

CAT. Jubileu. ESP. PORT. Jubileo. IT. Giubbileo. (chap. Jubileu, jubileus; julibeu, julibeus.)


Juelh, Jueyll, s. m., du lat. lolium, ivraie.

Gent avetz...

... del formen triat lo juelh.

G. Magret: Ma dona. 

Bien vous avez... du froment trié l' ivraie.

Loc. Honorat tantost s' a pensat:

Aquest lo jueyll a semenat.

V. de S. Honorat.

Honorat aussitôt a pensé: Celui-ci a semé l'ivraie.

ANC. CAT. Jull. ESP. (Joyo, cizaña, borrachuela, cominillo, rabillo, luello) 

PORT. Joyo. IT. Loglio. (chap. Cañota; sissaña.)

ANC. CAT. Jull. ESP. (Joyo, cizaña, borrachuela, cominillo, rabillo, luello)   PORT. Joyo. IT. Loglio. (chap. Cañota; sissaña.)

lunes, 11 de marzo de 2024

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

(Estic ficán algún enllás)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

Si això és un home.

De l'infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

https://www.lacomarca.net/opinion/si-aixo-es-un-home/

https://www.lacomarca.net/author/viles-i-gents/

(Descansa en pas, José Antonio. Cuan mos veigam allá dal ya te demanaré perdó en persona. Pero no crec que puja, segons diuen estos y estes soc un dimoni y hay de aná al infern, al raconet de la Falange.
Viva España y la republiqueta de Cataluña)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls

https://www.lacomarca.net/opiniones/independiente/

Lacomarca - Viles i gents

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.


Sólo un ejemplo de Wimara

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya.


Comentaris:
(ña mol roch y roija per aquí baix.
Si yo fora vatros o vatres, no escriuría tantes paraules per a que un payo com yo les aprofitare per a ficá enllassos, imaches, fótreli una volteta a la truita, etc. Yo lligiría mes llibres, perque ojo que ne ñan online, mols gratis, sol fa falta sabé lligí. Este aragonés catalanista que viu del dialecte catalá pronte no tindrá ni un pel de tonto. Li relluíx lo fron com si fore lo bou que li va doná lo nom a Teruel, y no parlo de cuernos, que no se veuen a la foto.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

Antonio German Torres:

Cuanto mas odio e insultos se lanzan los dos bandos que habitan nuestros pueblos, los catalanistas y los no catalanistas, más fácil resulta explicar porqué el Matarraña no levanta cabeza, y porqué el Gobierno de Aragón tendrá pocas razones para promocionar estas comunidades en las que la defensa de lo aragonés luce por su ausencia. Algunos pocos actos invitan a pensar que no está todo perdido. Citare por ejemplo la «Rompida de la Hora» en Valderrobres, cuyos tambores enorgullecen a los aragoneses, o los festivales de jota en algunos pueblos como en Valjunquera,

https://chapurriau.wordpress.com/2017/06/15/los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesa-en-romanes-y-sense-conta-la-llana-pesaen-mes-quel-cap-de-pelayo/

Pascual, Pascua, Pascualet, Vidal, Mazaleón

(Pascualet Vidal tamé va estirá la garra, y está parlán en chapurriau en Carrégalo y Desiderio Lombarte.) 

Desiderio Lombarte Arrufat

En estos pueblos los catalanistas siempre estarán en el lado equivocado, porque no son capaces de apelar a los sentimientos profundos de nuestra tierra. Poco tiene que ver todo el fondo del artículo con la obra de Primo Levi. Creo que más valdría recordar a Labordeta y su grito «Esta Tierra es Aragón».


S. Barberán:

Un cop més es demostre que, en l’escala evolutiva, un Neanderthal estarie més amunt que algunos homes

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Señor Germán, una vez que ha dejado clara su situación en el juego, no lance balones fuera, por favor. Y sepa que somos muchísimos los que no estamos ni en un bando ni en otro porque huimos de banderías. Únicamente reclamamos un poco de sentido común.

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

Bea I. 9 Abr 2021 12:29

Se puede opinar pero siempre con respeto y rigor En el caso del que es referente y gurú del chapurreau, Moncho, el respeto brilla por su ausencia. El rigor histórico y filológico también.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Belen 9 Abr 2021 12:36

He encontrado esto por internet. Se ve una captura de facebook donde la alcaldesa de la Codoñera pide ayuda a este chaval que insulta y falta al respeto a personas del Matarraña. Hay que mirar con quien se junta uno! (Yo no la he visto nunca en persona, ni tampoco al grillat de Manel Riu Fillat, @Mireiagalindo en Twitter, que es el que escribe en la web que aportas. Hay otra Mireia Galindo en Twitter, Sociolingüista i professora de català. Doctora en Filologia. De la Baixa Segarra)

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado
https://chapurriau.wordpress.com/2017/07/01/lista-negra/

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Pablo 21 Abr 2021 12:14

Vergonzoso, no entiendo como una alcaldesa puede colaborar con semejante personaje

Antonio Germán Torres 9 Abr 2021 12:46

Agradezco a todos sus comentarios. Me parece estupendo que cada quien defienda sus ideas sin que por ello merezca ninguna descalificación. Respecto al mío, quiero aclarar que yo no expreso lo que quiero, sino lo que veo. Por ello la afirmación de S. Barberán de que no está ni en un bando ni en otro me parece bien. Y yo tampoco estoy. No me he manifestado respecto a las lenguas, sino a los catalanistas y a los no catalanistas, y tampoco pertenezco a ninguno de esos dos proyectos.
Mi único proyecto es la libertad de pensar, de hablar y escribir y la de actuar en consecuencia.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Me parece muy bien que S. Celma crea que el Matarraña va como un tiro. Yo no lo veo igual. En cuanto a que la expresión «estirar la pata» sea merecedora de acciones legales por calumnias y vejación», o que sea un «insulto a la muerte» vayan ustedes al juzgado y presenten la denuncia.

(A Luisico el malas compañías le ha gustado eso de: 
el Matarraña va como un tiro. Qué chiste más bueno !)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

A mi me parece de mala educación, pero no peor que las muchas cosas que se oyen cada día y que se defienden como derecho a la libertad de expresión. Lo lamento, pero esta es la realidad con la que nos ha tocado vivir.

Fracaso de la inmersión lingüística en Cataluña.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:36

A mi me parece de muy mal gusto las faltas de respeto vengan de donde vengan. Una cosa es la libertad de expresión (si va acompañada de argumentos y pruebas mejor) y otra el faltar al respeto. Más aún si es a una persona fallecida cuyos trabajos y libros sobre la cultura del Matarraña y de Monroyo son intachables y respetuosos.

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Javier Q. 9 Abr 2021 12:58

Pues yo lo comprendo. Estas personas que llevan lo del chapurreau contradicen a UNIZAR y lógicamente carecen del apoyo de los catedráticos en filología e historia de la misma. No tienen otra que buscar apoyo en aquellas personas que les den la razón aunque dejen mucho que desear y tengan una falta de humanidad y empatía que ralle la psicopatía.



Garfield, universidad

Como se le ocurre a Ramón Guimerá escribir sobre una persona fallecida? No está bien de la cabeza?

sácate la retacía y el chapurriau, La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:06

Hacer un escrito de mofa sobre una persona recién fallecida es deneznable (deleznable, idiota, la n está un poco apartada de la l, como tu neurona derecha de la izquierda). Por desgracia no me sorprende.
Los referentes de la asociación de los amigos del chapurriau tienen un currículum preocupante. En este caso ha sido «Moncho», su filólogo de referencia que es taxista en Alemania (siempre copian de otros que no saben y cometen los mismos errores que el primer borrego que cayó de un precipicio. Fui taxista un tiempo hasta el 2018, y va muy bien para aprender un idioma como el que hablaban Meyer-Lübcke y Friedrich Diez o Díez. Soy licenciado en filología inglesa por la Unizar de Zaragoza desde el 2002).

No hace mucho fue Javier Moya plagiando y manipulando parte de cuatro estudios diferentes para escribir un artículo en la sección de «el mon del chapurreau».

Es lo que tienen cuando vas en contra de todo el mundo académico, que tienes que inventarte cosas para tener a tu gente contenta.

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”
https://choixpoesies.blogspot.com/2023/12/lexique-roman-tome-second-1836.html

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 13:11

Amics Aragonesos : Ras i curt, parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, encara que no ho acepteu, es mes no m’extranya que no ho acepteu (no tots eh?) am persones que voten en contra de fer les coses bilingues, ja esta tot dit, aixó si aquestes mateixes persones o persona demanen ajuda a «linguistes» de tres al cuarto.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Marta Monreal Moles 9 Abr 2021 13:38 (Es uno más de los perfiles que usa el imbécil de Carlos Rallo Badet.)

Yò soc de Queretes i parlo català de Queretes.

cardenal Omella, Juan José, Cretas, Queretes, chapurriau

Soc una aragonesa catalanoparlant i ben orgullosa.

Yò no xapurrejo res.

(Tú eres mes tonto que ChimetJuan Luis Camps Juan 
Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 14:39

Totalment d’acord am tú !!

Marta Monreal 9 Abr 2021 16:32

Hola Marta!! Que coincidencia!! Te apellidas Monreal como yo y somos del mismo pueblo!! No tengo el placer de conocerte!! A ver si nos conocemos!!

https://masdetorubio.com/


Laura Vidal 9 Abr 2021 14:06

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Una persona com Montxo que fa mofa de una persona que ha mort recientment no es un home ni es res.

Davant de les amenaces e insults dels chapurriaus lo millor que podem fer los del català d’Aragó es seguir mantenint la educació, los arguments i lo nostre treball que fa més de 40 anys que va i sempre en la linea de Unizar. Tot lo treball que han fet persones com José A. Carrégalo, Desideri Lombarte, Jesús Moncada… está i estará aquí per a que les properes generacions coneguen i mantinguen la nostra cultura.


Gombauet9 Abr 2021 16:32

Ben cert; per això mateix caldria advertir Ferran Rañé de amb qui s’ ajunta…. No pot ser que segons quina genteta s’ aprofite de la bona fe d’ alguns per a adquiri respectabilitat quan en realitat no van més enllà del terraplanisme i el cunyadisme carpetovetònic més caspós…


Paqui Ferreres9 Abr 2021 14:17

Yo soy de Calaceite y por desgracia por culpa de personas como estas del chapurriau no me enseñaron a escribir en mi propia lengua materna. Estos del chapurriau son los mismos que siempre lo han querido todo en castellano y nada bilingüe pero ahora disfrazados de «amigos». ¿Y si tan amigos dicen ser como es que votan en contra de los pregones bilingües? ¿Y si tan amigos son de nuestra lengua como es que solo hace 3 años que empezaron? Los del catalán llevan cuarenta y pico de años editando material sobre nuestra lengua y costumbres de mucha calidad. No digo que sean todas las obras perfectas pero la mayoría son de un rigor científico intachable.


Mont-roig9 Abr 2021 14:31

Me parece penoso y de una falta de ética total que el mayor exponente de la asociación amics del chapurriau(Ramón Guimerá o «Moncho») haya escrito en su blog de chapurriau.blogspot un artículo mofándose sobre mi amigo recién fallecido José Antonio Carrégalo Sancho que ha hecho tanto por la cultura del Matarraña durante tantas décadas. Lo peor es que no es la primera vez que este personaje,(Moncho) al que los chapurristas siguen fielmente, hace algo similar. De hecho son decenas de personas del Matarraña a las que ha insultado públicamente. Sin olvidar la famosa lista negraque hizo con las personas que no se ajustan a lo que el piensa.

Acabo de descubrir gracias a los comentarios que la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón, tiene a este tipo como consejero en temas lingüisticos y no a la Universidad de Zaragoza. Esto es surrealista.

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/


Lo negret9 Abr 2021 16:24

Sa de tindre pocs escrúpuls per a fer lo que ha fet moncho. ¿No sen donen vergonya los del chapurriau de segui la corren a este personaje?


Montse Arrufat9 Abr 2021 17:20

Suma y sigue. A mi no me viene de nuevas. Este tal Moncho ya estuvo insultando a mi marido por el facebook hará como 5 años y lo hace con mucha gente que no piensa como él. Este es el ideólogo y creador de la ortografía sin sentido de los del chapurriau que alimentan sus locuras. Que se lo confiten.


Marta9 Abr 2021 17:30

Soc de casa «la molinera». Vixco a Alcanyís en lo meu home que es de aquí. Me pareix que ya se qui eres pero crec que te doblo la edad


Marta Monreal9 Abr 2021 18:34

Pues no caigo en el nombre de la «Casa Molinera»… Debe de hacer muchos años que no vienes no? Es que Monreal en Cretas sólo hay 3 ramas familiares y una viene de Calaceite.


Antonio Germán Torres9 Abr 2021 18:08

Como lector habitual de La Comarca, puedo afirmar sin equivocarme que pocos temas levantan tanta pasión y reciben tantos comentarios como los que resultan de las columnas de opinión en las que se mezcla o se enfrenta el Chapurriau (y no precisamente como un hecho cultural) con el Catalán (ya sea éste el de la Terra Alta, el de Tortosa o el Valenciano). Es precisamente esta realidad de innumerables criticas a los que piensan en un sentido o en el contrario, lo que pone de manifiesto que una cosa es la ciencia de las lenguas, y otra muy distinta lo que los observadores percibimos como posiciones mas favorables a lo catalán o a lo aragonés. Y aun es todavía más manifiesto que es lo que conviene a La Comarca. La inteligencia de su marketing consiste precisamente en dar voz a los que se enfrentan, porque no nos engañemos, se venden más números. Posición lógica de una empresa que se llama Información Catalana Aragonesa. Yo que mi primer catalán lo aprendí de las canciones de mi admirado Joan Manuel Serrat, cuya madre al igual que mi padre se conocían porque eran de Belchite, no dejo de pensar que opinará Serrat. Serrat ha sido un ejemplo de sabiduría a la hora de defender sus idiomas materno y paterno.

Pero quiero insistir que, en buena medida, el respeto a las lenguas es algo que ya sabían los Neardentales de S. Barberán. No era necesario esperar a nuestros actuales Homo Sapiens. Lo importante es el respeto. Y parece que catalanistas o no, lo pierden cuando tratan estos temas. Igual que muchos lo pierden cuando se acercan elecciones o cuando se juega un Barça-Madrid.

Yo, por darle un toque intelectualoide a mi opinión, semejante a la empleada por los colectivos de Vilas y Gentes mencionando a Primo Levi, recordaré la famosa obra de Pearl S. Buck «Viento del Este, viento del Oeste». Aferrarse a tradiciones ancestrales llevó a la protagonista a perder el amor de su marido. Supo que tenia que aceptar nuevas costumbres y usos para recuperar el amor.

El futuro no pasará por el chapurriau o por el catalán. El mundo que viene hablará otras lenguas.


Mariví Salsench9 Abr 2021 20:41

No se trata de las lenguas que se hablarán en el futuro. Se trata de que es la lengua que hablamos nosotros ahora. Nos gusta porque es nuestra lengua materna y ello no nos supone problema alguno para aprender otras lenguas. El «problema» no es tal a pesar de que algunas minorías de ambos bandos digan sandeces de tanto en tanto. El problema lo tienen quienes mezclan filología con política. Los demás estamos la mar de tranquilos.


solenchapurriau@gmail.com10 Abr 2021 09:26

ACLARACIÓN

A las alusiones escritas en varios de los comentarios de este post y como miembro de la A. Cultural Amics del Chapurriàu.

Desde hace muchos años se está «invirtiendo» en Aragón para la promoción y realce del catalán (ahora con su apellido nuevo «catalán de Aragón’). Uno de los primeros en contrarrestar este sinsentido:

‘Gastar el dinero de todos en algo que miles de aragoneses teníamos MUY claro’ fue

Ramón, que (a su manera) lleva aguantando todo tipo de descalificativos más de 30 años.

Ahora han aparecido otras asociaciones y gente que nos vemos en la obligación de DEFENDER nuestra lengua. Esto NO significa que sigamos las pautas de Ramón o que estemos de acuerdo con sus «formas’. Cada uno tiene su propio camino para defender LO Chapurriàu.

Hay muchos que estáis dando palos de ciego, sobre nuestra ‘nueva ortografía’ ‘nuestra asociación’ ‘El mundo del Chapurriàu’ ‘el blog, yoparlochapurriau’. Lo estáis metiendo todo en el mismo saco ( porque tod@s defendemos LO Chapurriàu) pero cada grupo o cada persona tienen sus propios métodos.

Siempre hemos estado callados y ahora que simplemente defendemos nuestra lengua minoritaria aragonesa Lo Chapurriàu, tenemos que AGUANTAR insultos y descalificativos continuamente, día a día.

Por favor, el mismo respeto que pedís también deberíais ponerlo en práctica.

#soydeAragónyparloChapurriàu


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 10:49

Amics Aragonesos : Parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, tot el demés es fujir d’estudi, i procureu que no us furtin la vostra parla, vijileu cap al Oest…..


Antonio Germán Torres10 Abr 2021 16:15

Ramon, me alegra encontrarle por aquí, entre otras cosas, porque usted entiende lo que lee. Pero quizás el oeste ahora ha cambiado de sitio, quizás esta en el Imperio del Centro.

Antonio


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 19:36

Sr Germán , mucho gusto de comentar con Ud, en lo que a mi concierne, creo que entiendo bien lo que se escribe o lo que se quiere expresar escribiendo, otra cosa es que los puntos cardinales estén en el mismo sitio de siempre, que lo están, lo que si es verdad es que el Centro impera, que no es lo mismo que el Imperio del Centro : Dicho esto…cuidado con los vecinos del Oeste, que poco a poco hos furtaran la vostra parla.

Saludos.


Gombauet10 Abr 2021 11:16

Com sempre en castelllà…. I evidentment que cada u té «su propio camino», ara, segons per quin camí més val no transitar-hi… Ja veiem quines «companyies» t’hi pots trobar.. .


A. Celma10 Abr 2021 13:35

Como zaragozano que ha vivido en Cataluña media vida laboral y que conoce muy bien el Matarraña (y por tanto sabe que la lengua es la misma), no entiendo por qué os empeñáis en decir que el «chapurriau» es una lengua, cuando no hay NI UNA universidad en todo el mundo que lo reconozca. Ni una publicación científica (supongo que ya sabéis el método de publicación en revistas prestigiosas). NADA.

Está muy bien que mantengáis la lengua, en esto coincidís con los que defienden el catalán de Aragón;, e incluso si queréis, en plan doméstico, usar el denominativo «chapurriau» por costumbre (aunque este denominativo fuera impuesto por los funcionarios que no entendían a vuestros bisabuelos cuando los destinaban a estos pueblos), pero de ahí a decir y gastar dinero público en defender que es una lengua diferente, hay un abismo. O intereses espurios, cosa que sería vergonzosa.

Enrique M. 10 Abr 2021 14:27

Osea que no denuncia ni recrimina la mofa de Ramón Guimerá sobre la muerte de José Antonio Carrégalo que tanto ha hecho por nuestra lengua y sus variantes que yo llamo Catalán y usted Chapurriau.

https://chapurriau.wordpress.com/2023/11/25/chronique-des-albigeois/

Ramón Guimerá tiene 40 años, (casi 46 tengo) no puede hacer 30 años que aguanta «insultos» ni siquiera 30 años dedicándose a esto porque era un niño de 10 años. (Yo no aguanto nada, dejo a los burros rebuznar.)

Lo burro mort.

No os insultamos. Argumentamos con educación y pruebas y ustedes no saben rebatirnos.

(Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos !!!" 2024 - 90 = 1934. Este home sen va aná a viure a Fransa y té una casa a Beseit.)

Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos


Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 22:00

Esto del chapurreao de cultural tiene poco pues de cultura no hacen nada. Es más parecido a un partido político que a nada relacionado con la cultura. (Ha definido a la perfección a la ASCUMA)

Un escrito en el que no se atreven ni a criticar la mezquindad que ha tenido Ramón Guimerá faltando al respeto a un difunto.

Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 15:26

Esta asociación del chapurriau no es insultada peri sí acusada de manipular la historia de nuestra lengua. Dejen de manipular y dejarán de ser acusados

https://choixpoesies.blogspot.com/2023/09/monuments-de-la-langue-romane.html

Marta Foz 10 Abr 2021 16:57

En mi opinión hay gente en nuestros pueblos que dice que habla chapurreau porque cree que el catalán es lo que hablan la gente de Barcelona cuando vienen a pasar el verano.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Otros dicen que hablan capurreau porque al igual que en otros puntos de España son anticatalanes por razones políticas e incluso deportivas.

Lexique roman; Essil – Estalvar

Y otros dicen que hablan chapurreau porque creen que si dicen que hablan catalán son menos aragoneses.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Otros como yo pensamos que hablamos catalán porque lo hablaban nuestros abuelos y porque si hablamos como los de Morella y como los de Horta es que hablamos la misma lengua. Además me gusta la nueva forma de llamarle catalán de Aragón, a lo mejor si se le hubiera dicho así hace 50 anos habría gente que lo tenía más claro.

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

Y para terminar no conocía al Sr. Carrégalo, pero siento la muerte de una persona que ha trabajado para su pueblo, su comarca y su lengua.
Que descanse en paz.

Y que un Sr. desde Alemania diga lo que ha dicho, poco ha echo para su comarca y su lengua.

Salvador Salazar Arrué, SALARRUÉ

Juan José Cardona 26 Abr 2021 09:31

Lo del tal Ramón Guimerá Lorente es de una falta de humanidad increíble. Ya le he visto insultar en su web a mucha gente del Matarraña pero hablar y mofarse de personas fallecidas más aún cuando estas personas han trabajado de forma intachable por la cultura del Matarraña me parece vergonzoso. No comprendo como la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón Cases, colabora con este personaje. Al parecer también es colaborador de la asociación cultural amics del chapurriau.
Es el que ha inventado para ellos una ortografía esperpéntica. Vergonzante.

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

https://ramonguimeralorente.blogspot.com/2018/06/portfolio.html

//

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.

Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades

ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

// 

Llibres traduíts per Moncho en chapurriau:
(Aquí están tots, en diferentes llengües)